Bloc d'en Jaume Oliveras Malla

ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL: PROVISIONALITAT O "XAPUSSA"

2012-02-13T13:51:00.000-08:00

Les presses no solen ser mai unes bones companyies, si més no, quan el resultat obtingut no ofereix garanties de constituir una solució definitiva al problema que es pretenia resoldre. I això és exactament el que ha passat amb la definitiva eliminació de l'antena de telefonia mòbil que, fins dissabte, es trobava instal·lada al C. Folch i Torres 38 de Palau-solità i Plegamans.

Tots coneixem amb escreix la història d'aquesta antena: Apareguda cap a mitjans dels anys noranta, amb el primer servei de telefonia mòbil, de caracter analògic de l'empresa Telefónica anomenat Moviline, amb les posteriors modificacions i augments de potència, fa que un dia, com a conseqüència de les demandes dels pares i mares de l'escola Folch i Torres, l'ajuntament es decideixi a demandar a l'empresa titular de l'antena, en primer lloc per no haver sol·licitat l'oportuna llicència o autorització municipal, i en segon lloc perquè la normativa urbanística d'aquesta zona no permet la instalació d'aquest tipus d'antenes. Per tant, en cap cas l'eliminació de la mateixa respon a raons de salut ni per l'excés d'emisions que produïa.

Dit això, el procés judicial desenvoca en una primera sentència dictada durant l'any 2004, que donava la raó a Telefónica, i després del recurs d'apel·lació interposat des del consistori palauenc, és dictada la definitiva resolució que sí dona la raó, per estrictes motivacions urbanístiques, a l'Ajuntament. I és aquí, quan, per part de l'anterior govern format per majoria de regidors i regidores de CiU, s'inicien tot el seguit de tràmits i accions per tal d'executar aquella sentència i donar-li definitiu compliment.

A través de la Diputació de Barcelona, la generalitat i l'empresa pública LocalRed, s'imposa com a criteri primordial el no deixar sense servei als clients i usuaris de telefonia mòbil de Movistar, que actualment constitueixen la majoria de terminals mòbils existents a Palau. I, partint d'aquesta idea es segueixen les indicacions marcades per aquells organismes; en aquest sentit, donada la multitud d'antenes per als mòbils existents al nostre poble repartides pels polígons industrials i fins i tot en algunes cases particulars, en gran mesura ubicades en finques de titularitat privada, s'opta per encarregar un estudi a l'empresa LocalRed que expliciti quins són els llocs més adequats per instalar-hi antenes de telefonia mòbil. I un cop redactat aquest estudi calia procedir a elaborar-se, per part de la Diputació de Barcelona, com així es va fer, un Pla especial, que no s'havia d'incloure en el POUM, perquè aprovés definitivament els llocs idònis per a la instal·lació d'antenes. el Pla està fet, i desconec si ja s'ha donat l'oportuna conformitat des de la Comisió d'Urbanisme de Barcelona. Però sí que, un cop aquí, calia que fos aprovat pel Ple de l'Ajuntament.

Doncs bé, sembla que les presses han fet que hi hagi uns veïns, com els del C. Folch i Torres que deixin de tenir una antena aprop, perquè siguin els veïns de la zona de Montjuïc els que "gaudeixin" de la seva presència. Però clar, ens diuen que això és provisional. Us emplaço a que feu apostes sobre els anys de durada d'aquesta provisionalitat, tenint en compte que ja sabem el que això significa per aquestes contrades.

De moment però, només sabem que, sense l'antiga antena, només hi ha cobertura a la zona de can Duran i Montjuïc, ja que només funciona l'antena "provisional" del carrer Oliana, i que la del costat del cementiri de Plegamans no funciona. així, més de la meitat de la població no tenim cobertura. Diuen que serà per pocs dies, però els perjudicis per a molts negocis que cobren mitjançan datàfon seran del tot irreparables. La pressa per la foto, el dir que responen a no sé quina demanda veïnal, etc., ha fet que un lloable objectiu s'hagi convertit en una monumental "xapussa"!

APROVEN UN PRESSUPOST SUPERIOR AL DE L'ANY PASSAT, PER SEGUIR SENSE FER RES

2012-02-09T03:49:00.000-08:00

Volem transmetre a tots els palauencs i plegamanins la tranquil•litat de qui coneix que les arques municipals es troben ben sanejades. El Govern municipal segueix fixat en fer veure que pateix una mala situació econòmica com excusa de la seva paràlisi, per reduir les subvencions a les entitats, per tirar pedres contra l’anterior Govern i la Generalitat. Ja no enganyen a ningú, ara van contra l’anterior Interventora per la pèrdua de les subvencions de Can Falguera, quan la realitat és que on la negociació política de CiU va portar més d’un milió d’Euros, la mala negociació del PSC n’ha perdut 400 mil o més. CiU ja vam passar 4 anys gestionant la crisi, amb 5 milions d’impagats, i no vam paralitzar l’Ajuntament ni el Poble. La mitjana de pagament als proveïdors va passar de 90 a 60 dies, complint majoritàriament la Llei de morositat. Ara hi ha un deute al voltant del 57%, quan l’Estat permet fins al 75%. Som un Ajuntament que és l’excepció a la majoria dels del voltant, amb més del 100% en molts casos, i que per moltes tensions de tresoreria que hi hagi, que n’hi ha, ja els hi agradaria canviar-se amb el nostre. Així, Pressupost 2011 aprovat pel govern liderat per CiU: 16.447.225€; Pressupost 2012 aprovat pel govern actual: 16.798.517€; Uns 350.000 euros més, per fer què? Ara, quan Rajoy apuja l’IBI, a queixar-se; però quan es tracta de fer quelcom perquè la pujada no arribi als ciutadans, com hem proposat des de CiU, no els hi sembla bé. Molt queixar-se, per seguir sense fer res.
Per cert, quan des del govern municipal es parla de tensions de tresoreria que provoquen manca de liquidesa, que expliquin també la raó per la qual l'ajuntament avança diners de contribucions a les que haurien de fer front els propietaris.

CONGRÉS PSOE: L'ESQUERRA ESPANYOLA I CATALANA FORA D'EUROPA?

2012-02-06T01:05:00.000-08:00

Diu en Ramon Tremosa al Matí digital:

La paraula "responsabilitat" no la conjuguen al PSOE: això els situa fora del llenguatge i la pràctica política europea
El PSOE celebra congrés i em sorprèn el tuf d'autarquia econòmica que desprenen moltes declaracions dels seus dirigents, en contra de l'austeritat pressupostària i de possibles imposicions de la UE en la política fiscal. Carme Chacón ha dit que "el PP s'agenolla davant de la dreta europea": se li ha de recordar que, sense les compres de deute públic espanyol per part del Banc Central Europeu, l'Estat espanyol que ella ha governat ja hauria fet suspensió de pagaments a l'agost de 2011? se li ha de recordar la reforma "exprés" PP+PSOE de la Constitució espanyola, el nou article 135.3 de la qual diu literalment que "el pago de la deuda pública gozará de prioridad absoluta?" També la Carme Chacon s'ha mostrat públicament en contra del concert econòmic, però aquest dijous els eurodiputats del PSC Obiols i Badia han votat a favor del federalisme fiscal (concert econòmic), esmena presentada per CiU, ERC, ICV, PNB, l'escocès SNP i el flamenc NVA.

El desprestigi internacional del PSOE també afecta Rubalcaba: en el seu debat amb Rajoy, va dir literalment que si ell esdevenia president espanyol demanaria a la UE "dos anys d'ajornament de reformes i ajustos". El ministre alemany Wolfang Schäuble el matí següent, a la Comissió d'Economia del PE, va contestar-li: "aquest senyor no sap encara qui li permet pagar les nòmines a final de mes?".

Quin constrast amb Martin Schultz, nou president del PE!! Aquest socialdemòcrata alemany, bon coneixedor de literatura catalana en alemany, acaba de dir que "reduir el deute públic és també una qüestió de justícia intergeneracional". Quin contrast amb l'esquerra irresponsable catalana i espanyola!! Ells han fet que avui se senti a dir a Brussel•les que "Sud-amèrica comença als Pirineus": la retirada de les primes amb efectes retroactius al sector fotovoltàic o un sector públic espanyol que deu 50.000 milions a PIMES i autònoms i és el principal causant de ‘atur deixen astorats els europeus, que veuen que la paraula responsabilitat no existeix a l’esquerra espanyola i catalana.

1.- Van passant els mesos i segueixo astorat amb l'actitud de l'esquerra catalana i espanyola en relació a la necessària i indefugible austeritat pressupostària que el nou govern català està duent a terme: aquesta esquerra no només no està d'acord amb la reducció del deute públic, sinó que defuig la responsabilitat de les finances arruïnades de la Generalitat que van deixar després de governar.

A Brussel•les es diu sovint que el dilema no és entre austeritat i creixement econòmic, sinó entre austeritat i suspensió de pagaments. A la UE es recorda molt sovint, en contrast amb el silenci sobre el tema a casa nostra, que el deute públic espanyol no el vol comprar ningú als mercats internacionals des de fa mesos (això fins i tot ha estat publicat a La Vanguardia). I si no fos per les compres massives de bons del Banc Central Europeu el propi govern espanyol ja hauria fet ben galdosa suspensió de pagaments.

2.- Pel que fa a l'exercici de 2011, a la UE molta gent està esparverada pel cinisme fred del darrer govern espanyol: la ministra Salgado va sostenir fins a finals de novembre passat, un dia rere l'altre, que el dèficit públic espanyol seria inferior al 6% del PIB. Abans de cap d'any, però, el Finantial Times obria a tota pàgina amb una sincera revelació del nou ministre d'Economia: aquest dèficit serà més gran del 8% del PIB. Més de 40.000 milions d'euros de desviació!!. Des del comissari d'Economia Olli Rehn fins a molts diputats i funcionaris de la Comissió, estupor i astorament serien les paraules que descriuen la incredulitat per la frivolitat i la lleugeresa amb què ha mentit sistemàticament el darrer govern espanyol. L'Estat espanyol, des del Banc d'Espanya fins als seus més alts funcionaris, està avui molt desprestigiat a la UE.

3.- L'Estat espanyol ha estat entre 2008 i 2012 un immens experiment post-modern de la fallida de les polítiques keynesianes: Espanya ha passat en aquests pocs anys d'un superàvit fiscal del 2% del PIB a uns dèficits d'un 11% al 2009, d'un 10% al 2010 i d'un dèficit del 8,5% al 2011 (i això que el 2011 era l'any de l'ajustament!!). Així, entre 2007 i 2011 la despesa pública a l’Estat espanyol ha augmentat en 67.262 milions d’euros, però la situació econòmica no ha prosperat sinó tot el contrari i s'ha anat podrint en tots els fronts: atur, morositat... a la UE es considera que més de la meitat de les empreses que han tancat eren competitives, però no han pogut superar la morositat, especialment lacerant del sector públic espanyol, que deu 50.000 milions a Pimes i autònoms.

4.- Ara també és el moment de recordar que molts eurodiputats socialdemòcrates i verds dels països nòrdics van votar, al setembre de 2011, a favor del conegut six-pack, les sis directives i reglaments de la nova governança econòmica europea: moltes de les seves recomanacions estan contemplades al nou tractat fiscal que promouen els Estats, com ara les sancions automàtiques per a països que menteixin en l'estadística pública o que generin dèficits superiors al 3% del PIB.

La filosofia subjacent del six-pack parteix de la base que l'equilibri presuspostari és pre-condició de la recuperació econòmica. També ho és que el sector públic no generi "efectes expulsió" sobre el crèdit disponible per a la inversió privada; si el sector públic acapara tot l'estalvi d'un país per a finançar deute públic no hi ha diners per al sector privat: això és també pre-condició per a la recuperació econòmica.

5.- Vots de la setmana: El Parlament Europeu ha votat aquest dijous en contra dels privilegis de Barajas en els vols internacionals (Competition Report) i també ha votat a favor del federalisme fiscal com a model d’eficiència econòmica, a través d’una esmena conjunta de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP escocès N-VA flamenc (Tax Annual Report). D'ara endavant, la Comissió Europea haurà de tenir en compte aquestes recomanacions de bones pràctiques en les seves futures legislacions.

En el "Competition Report" l'esmena presentada demana a la Comissió Europea que “asseguri que no hi haurà preferències, en els tractats bilaterals entre països de la UE i països de fora de la UE, per un aeroport concret enfront d'uns altres”. Aquesta esmena fa referència a què, en el cas d'Espanya, s'obliguen a tots els vols passar obligatòriament per un determinat aeroport, en aquest cas el de Madrid, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona de l'any 2009: Espanya manté en vigor fins a 23 tractats bilaterals que discriminen l'aeroport del Prat en benefici de l'aeroport de Madrid-Barajas.

El Parlament Europeu també ha donat suport, per 516 vots a favor, 113 contraris i 8 abstencions a l'esmena 11 del "Annual Tax Report". En ella es diu que el federalisme fiscal és un instrument que augmenta la responsabilitat fiscal de les regions i la seva eficiència econòmica. L'esmena va ser presentada conjuntament pels eurodiputats de CiU, ERC, ICV, PNB, SNP (Escòcia) i N-VA (Flandes).

Federalisme Fiscal és el terme utilitzat a Europa per definir el fet que són les regions les que recapten tots els grans impostos, tal com passa a Alemanya (de fet, aquesta n'és la seva definició acadèmica). Només amb els diners recaptats a la butxaca les regions tenen poder de negociació real i efectiu enfront del govern central a l'hora de fixar límits als fluxes fiscals entre territoris. Aquesta esmena enllaça amb el què el president Artur Mas va declara al Frankfurter Allgemeine Zeitung dimecres passat: "si som responsables amb la despesa pública, també ho hem de ser en la recaptació dels impostos".

L'ARMENGOL HI TORNA!

2012-02-02T02:23:00.000-08:00

Benvolgut Jaume,

Fa massa dies que no he pogut enviar-te cap carta via correu electrònic donat que la feina se’m menja dia a dia... No obstant això, no he deixat de seguir l’actualitat política de Palau-solità i Plegamans. Inoperant, monòtona i sense massa passió és com definiria el que he pogut anar seguint de la política palauenca.

Per sort hem deixat enrere, per poc temps, la mala praxis de l’actual alcaldessa. La feina del dia a dia, deu fer que no tingui temps per atacar a l’adversari. Suposo, que amb l’arribada de la primavera i amb ella els actes institucionals, tornarà a sortir la seva essència, deixant en evidència el seu adversari polític.

Poques coses puc explicar jo que no hagis explicat tu perfectament en el teu bloc. Ara per ara, un dels més seguits al poble. Deixa’m comentar-te, però alguna pinzellada de la reunió - dinar que van mantenir l’alcaldessa Teresa Padrós, l’Àngels Marcuello i el David Zambrana. Una reunió en un restaurant de Palau en el que, males llengües diuen que convidava la màxima responsable de l’Ajuntament i que no es veuria en mals ulls que hi pogués haver algun tipus de col·laboració per part del regidor del PP en l’actual equip de govern. Clar que això només són suposicions de la gent que els va veure ben entretinguts. Ara bé, si fos cert, seria un cop fort per una població en crisi que amb prou feines pot tirar endavant la família, mentre els càrrecs polítics es gasten els seus diners amb dinars que no serveixen per altre cosa que per fer conxorxes.

En tot cas, segurament em diràs que aquests coses no passen i que els càrrecs polítics no utilitzen recursos públics per satisfer les seves necessitats. Crec que el poble no s’ho mereix...

Per finalitzar, només quatre línies per manifestar la barra que tenen els dirigents socialistes i comunistes a nivell nacional quan es dediquen a anar a manifestacions en contra de les retallades. Als votants del PSC i ICV els hi hauria de caure la cara de vergonya de veure que els mafiosos que han enfonsat el país, ara no tenen cap problema per manifestar-se en contra de les retallades. És una vergonya digne d’un país tercermundista. I és que com ja he dit altres vegades, la societat té els polítics que ens mereixem.

Cuida’t i espero no tardar tant a manifestar les meves humils opinions.

Armengol! Mira que ja et trobava a faltar! Jo no sé què n'és actualment de la teva vida. Però, si la feina s'et menja, pensa que és molt bon senyal en els temps que correm. I no sóc pas només jo qui et troba a faltar. Doncs, quan et refereixes a que aquest blog és dels més seguits del poble, no seré pas jo qui ho desmenteixi; i només puc dir que ja van quasi quinze mil visites des que el vaig crear, i que es produeixen al voltant de les cinquanta entrades cada dia. suposo que això significa que hi ha força gent que vol mantenir-se informada de l'actualitat política local, que li agrada el que els explico en els meus apunts i així també disposen d'una opinió diferent al que es vol transmetre des de l'equip de govern municipal i el seu entorn mediàtic. I mira si és seguit el blog, que no passa dia que no em trobi algú pel carrer que em pregunti per l'armengol, que especuli sobre la teva veritable identitat, o que em digui per quina raó ja no m'escrius darrerament. Per tant, Armengol, segueix escrivint, ja que la gent ho espera, i molts treballadors de l'ajuntament, com, per exemple, a la mateixa Policia Local, estan pendents de les teves missives.

Pel que em dius d'un dinar d'en david Zambrana amb l'alcaldessa i la Regidora Marcuello, no és que, com em comentes, vulgui donar o treure importància a aquest o d'altres dinars. En primer lloc, has de tenir en compte que en David Zambrana és un bon amic meu. Però que això no li ha d'impedir fer el seu propi joc de "geometria variable" a nivell local i així mirar de mantenir una òptima relació amb tots els grups polítics del poble. el dinar al que et refereixes, el va mantenir en David amb l'Alcaldessa i el Regidor Miquel rovira per tractar qüestions relacionades amb les àrees de Comerç i Indústria que ell havia gestionat durant l'anterior legislatura, i acabar de fer una mica de traspàs de diversos temes pendents. Pel que fa a la Regidora Marcuello dinava al mateix restaurant i en una altra taula amb altres persones per tractar temes que podem analitzar en una altra ocasió. I jo no sé qui va pagar el dinar: si l'alcaldessa mateixa, si l'ajuntament, però, m'és igual. Jo no faré safareig d'aquestes bestieses tot i que ells, quan estaven a l'oposició, aprofitaven qualsevol factureta per tergiversar el que calgués i fer veure que, en lloc de dinar, ens n'haviem anat a un balneari; o el que sigui: ho podien fer amb el que ells van anomenar Cotxe oficial de l'alcaldessa, o que si l'Inspector de Policia era un càrrec de confiança, i així, vinga, i vinga, i tone-m'hi, a veure si qualla el missatge malèvol! Potser t'extranyarà, però no em preocupen el més mínim aquestes trobades ni d'altres que hi puguin haver entre representants polítics dels diferents grups municipals.

També dius que et sembla que la Sra. alcaldessa ha deixat d'increpar i atacar-me. Com es nota que no vas seguir el passat ple municipal! Quan es van adonar que els hi vam capgirar el sentit d'una moció, d'aquelles que presenten cada mes, protestant, en aquest cas, per la pujada del IBI acordada pel govern espanyol, i que amb la nostra proposta, que no van acceptar, són ells qui fan possible que l'IBI pugi un 6% de mitjana a més del 3% aprovat en les ordenances fiscals per al 2012. I, com sempre, davant l'impossibilitat d'emprar argumentacions polítiques, ja va tornar a sortir aquell habitual odi cap a mi, sobre el que espero que algun dia, ni que sigui els grups que donen suport a l'alcaldessa, li facin veure que, amb actituds així no es va enlloc. com també sembla que, aquests grups, ja comencen a estar una mica cansats que la sra. Padrós en els seus discursos parli d'ella, ella i només ella. I no dic res més, perquè llavors em diran que dic el que no dic.

Finalment, què vols que et digui de tots aquests socialistes i, com diria l'amic Albert Font, "comunistes", que protesten contra les retallades després que fossin ells els qui han arruïnat el país. No crec que calguin paraules. Les enquestes segueixen evidenciant un absolut suport de la població cap a CiU i el PSC segueix baixant. I només els faltava que l'ex ministra de la guerra vagi pel món avergonyint-se de ser catalana i afirmant que combatrà el Pacto fiscal con uñas y dientes!
Armengol, ja ho veus: cadascú al seu lloc!
Fins aviat.

UN GOVERN DONAT A LA PROTESTA, PERÒ NEGAT A AFAVORIR ALS SEUS VILATANS

2012-01-27T13:52:00.000-08:00

Ahir va tenir lloc la celebració del ple municipal ordinari corresponent al mes de gener. I, com ja ve esent habitual, un ple amb pocs punts, de poc contingut més enllà del pur tràmit o la presentació de mocions com la de prohibir els animals salvatges en els circs que demanin instal·lar-se al nostre poble; extrem que ja s'havia anat aplicant "de facto" durant l'anterior legislatura. També es va aprovar la creació d'un Consell municipal d'esports que, malgrat penso que pot arribar a ser contraproduent pels possibles interessos contraposats que s'hi poden discutir, espero que sigui d'una gran utilitat per a tot el sector esportiu del poble.

També la presència de mares i pares de l'escola de can Periquet preocupats pel futur del centre va fer que tots els grups expressessim el nostre suport a mantenir l'escola i el seu projecte ben vius, i oferir-nos, com sempre hem fet per treballar colze a colze amb el regidor de l'àrea amb la finalitat que aquesta escola esdevingui en el futur un Institut-Escola per a nens i nenes de 3 a 16 anys. Ho hem fet des del primer dia i així ho farem en defensa tant del projecte de can Periquet com dels més alts interessos de Palau-solità i Plegamans.

Dit això, va tornar a aparèixer l'actitud brabucona i insultant cap a mi per part de l'alcaldessa Sra. Padrós. Quan em pensava que ja haviem superat velles tensions, davant la manca d'arguments en un debat estrictament polític, ja hi vam tornar a ser. I és que, es tractava de discutir una moció presentada pels grups del govern per tal d'expressar la disconformitat amb allò disposat pel govern central en el sentit d'apujar l'IBI de tots els municipis que, segons va manifestar el Regidor sr. Segrelles, suposarà un increment mitjà d'un 6% d'aquest impost per a tots nosaltres.

Donat que, per una banda, entenem que aquesta decisió del govern espanyol s'ha près per mirar d'afavorir una gran majoria d'ajuntaments que es troben inmersos en greus problemes econòmics i de deute, i per una altra, que el nostre Ajuntament és una excepció i que no arrossega deutes de cap mena; és la raó per la qual vam considerar oportú de proposar al ple que s'afegís un punt d'acord a la moció que digués:

"L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans s'obliga a adequar l'índex corrector del IBI de tal manera que el coeficient aplicable impliqui un no increment d'aquest impost per als ciutadans del nostre poble".

Doncs, es veu que això va descol·locar als grups del govern, ja que ells pretenien fer un autèntic acte de protesta, però amb això es veurien obligats a retocar l'IBI quan, en realitat, estan veient uns bons ingressos conseqüència d'aquesta pujada. així, si bé inicialment la Regidora Marcuello si mostrava a favor, va haver de canviar aquest posicionament quan per part de la Regidora Cabeza es va fer una nova proposta consistent en canviar l'expressió "s'obliga" per la de "es considerarà". Com us podeu imaginar, CiU no podia acceptar una expressió sense cap contingut ni compromís com aquesta. I davant l'interpel·lació de la Sra. alcaldessa en el sentit que acceptessim la seva proposta, vam oposar-nos-hi. Però, quan vaig fer-li veure que l'expressió "es considerarà" no anava enlloc, que si això volia dir: que ja quedarem, que ja en parlarem..., es va tornar a desfermar la ira. Vaig haver de sentir-me que: si jo m'enreia de la gent, que si faltava al respecte, que si no m'agradava ja sabia on estava la porta, i que em retirava la paraula, i d'altres expressions que no val la pena reproduir.

Finalment, vam votar negativament a la protesta perquè sí, i ja plantejarem una nova proposta al ple a fi que l'IBI no s'incrementi al nostre poble.

Segueixo demanant, suplicant que s'acabi la crispació, que fem debat polític i que cadascú actuï amb les seves armes democràtiques sense perdre el respecte i l'educació. Així, amb actituds com la de la Sra. Padrós ahir, no anem bé!

I SEGUEIXEN DESFENT

2012-01-26T14:27:00.000-08:00

Avui llegeixo a la web de l'ajuntament que, des d'avui mateix, es deixa de prestar el servei de Deixalleria mòbil que vam implantar nosaltres amb el regidor Ivan Costa al capdavant durant l'anterior legislatura.

Aquest servei consistia en que tots els dimecres de l'any durant tot el matí i en diferents punts del municipi, s'estacionava un camió a fi que els palauencs i plegamanins tinguessin més a l'abast la possibilitat de reciclar i llençar els petits electrodomèstics i d'altres elements que no arribaven a la consideració de voluminosos, fent que, d'aquesta manera no haguessin d'acudir a la Deixalleria municipal, intentant així que la gent s'anés mentalitzant de les avantatges del reciclatge, l'aprofitament, la selecció dels residus, etc, tot en pro d'una major implicació col·lectiva per a la millora del medi ambient.

Doncs, malgrat haver aprovat un pressupost expansiu, que creix respecte el de l'any passat, aquest govern segueix desfent tot el que es va aconseguir fins al mes de maig de 2011, i a partir d'avui deixa de prestar el servei setmanal deixant només el que també es venia prestant durant els matins del tercer dissabte de cada mes.

I això ho fan regidors que es proclamen ecologistes per formar part d'un partit que porta per nom: Iniciativa per Catalunya Verds.

Durant la passada Fira Palau de principis d'octubre el Regidor Pedro sánchez es va comprometre públicament en el sentit d'acabar amb l'incivisme de la gent que deixa les seves bosses d'escombraries al terra i que escampa brutícia i andròmines pels voltants dels contenidors. Doncs, sembla que els seus compromisos i les seves proclames no només no es compleixen sino que, la brutícia segueix creixent dia a dia als voltants dels llocs destinats a dipositar les deixalles. Només calia veure aquest passat cap de setmana com estàven la majoria de llocs on hi ha contenidors que oferien un espectacle lamentable.

Si amb això no n'hi hagués prou, ara eliminen el servei de Deixalleria mòbil. ara veurem incrementada una mica més l'incivilitat de determinades persones deixant més brutícia i "trastos" en els esmentats llocs.

Nosaltres, a través de l'extinta Unitat de Medi ambient de la Policia Local, amb un vehicle no logotipat, que ara no fan servir doncs, com que la demagògia socialista va fer veure a la gent que aquell cotxe era un vehicle oficial per portar a l'alcaldessa, ara es veuen inmersos en la seva pròpia trampa, i no l'utilitzen per a les finalitats per les que es va adquirir; vam incoar un gran nombre d'expedients a persones incíviques i vam imposar forces sancions; cosa que va implicar una reducció dràstica de l'abandonament de bosses i brutícia al carrer.

Ara, sense deixalleria mòbil, sense UMA, sense utilitzar el vehicle no logotipat, ara sí que podem tornar als vells temps d'un poble brut i desordenat. I el que és pitjor: sense ningú que ho vigili!

No sóc capaç d'imaginar-me què queda més per desfer. Sempre podriem tirar a terra la comisaria, tornar els carrers del centre al seu estat anterior, o la rambla Pere Pou, o desfer la ronda Verda.... vés a saber!

A QUI VOLEN ENGANYAR?

2012-01-24T13:41:00.000-08:00

Escoltant les notícies de Ràdio Palau, sento al regidor Pedro sánchez anunciar, com si donés la grosa de Nadal, que a partir del dia 1 de febrer la pobra gent de la zona de can Falguera disposaran ja del servei de Bus urbà. I jo, que encara m'enrecordo de la tasca de govern portada a terme durant l'anterior legislatura, que penso: "Però, que no n'hi havia"? I resulta que el que ara es farà és que el bus urbà, en detriment de ves a saber quina altra zona, també arribarà a can Falguera.

Resulta que, quan l'anterior govern municipal va incrementar en onze línies més cap a Sabadell les ja existents, que ho feien per l'avinguda catalunya, ho va fer tenint en compte que la sortida era, i és, des de la Plaça de la Rata Pinyada a can Falguera, segueix tot un recorregut, amb parades incloses per dins del municipi: Institut, Escola Palau, centre de la vila, ambulatori mèdic, etc, per acabar agafant la carretera de Sabadell i arribar a aquella ciutat.

M'ha donat la sensació que a can Falguera no hi havia el servei de bus. I m'ha vingut a la memòria el seguit d'improperis que els que ara ostenten el govern, i aleshores l'oposició, van arribar a escampar contra el servei de bus en qüestió. altra cosa és que diguin que, allargant el recorregut del bus urbà, faran que no sigui necesari mantenir l'altre, o que el primer es podrà beneficiar de la tarificació de l'últim. Però, el que no poden fer és enganyar a la gent dient que, des d'ara, can Falguera disposarà d'un servei que no tenia.

cal recordar qui va implantar el servei de transport urbà i interurbà a Palau, qui va aconseguir una nova línia per anar cap a Mollet i poder enllaçar així amb el tren cap a d'altres capitals de comarca i Barcelona, i qui va iniciar un recorregut interurbà per anar també a Sabadell o el que sortia de la Pineda per anar cap a Barcelona, a banda de l'establiment de catorze línies més de les que ja hi havia en direcció a la capital catalana.

Convé anar recordant això. I, a partir d'aquí, donat que les coses per millorar-les cal analitzar-les en el seu funcionament del dia a dia, cal que es vagin aplicant els oportuns retocs per adequar el servei a les necessitats reals de la gent.

I en el que semblen obsessionats i sí que hauran de mirar d'eliminar per millorar d'altres rutes, és el servei de bus cap al CAP Sant Fèlix de Sabadell, ja que aquest sí que ja fa temps que no usa ningú, i més des que es va posar en marxa l'hospital de Mollet.

Endavant i felicitats per les millores, però no enganyem als usuaris!

OBRES I REPARACIONS

2012-01-23T13:53:00.000-08:00

Avui han començat dues obres. Una a la Carrerada, entre els carrers dom bosco i Camí reial, i l'altra al carrer Creu de Baduell a can falguera.

La del Passeig de la Carrerada ve a culminar tot el seguit d'actuacions que es van anar executant al llarg dels anys 2009, 2010 i primera meitat del 2011 refermant el pabiment de la calçada, reparant les travesses de les reixes del clavegueram per evitar els sotracs i el soroll que comportava, reparació de la major part de les voreres, aixamplar escocells dels plataners per minvar l'efecte perjudicial de les seves grans arrels i fer zones elevades en determinades cruïlles per tal d'afavorir la seguretat viària i personal. Precísament va quedar pendent d'execució la reparació que, segons sembla, aquests dies es durà a terme consistent en que els cinc plataners que causen danys a la calçada puguin fer-se menors de tal manera que, aprofitant l'hivern, siguin escurssades les arrels que aixequen el pabiment, arreglar l'asfalt i, si és necessari i l'ampla de vorera ho permet, aixemplar els escocells i reparar la pròpia vorera. així es culminarà tot un procés que l'anterior govern va practicar al llarg de tota la via i que només quedava aquesta petita part per solventar.

En segon lloc, s'inicien també les obres de reparació i asfaltat del carrer Creu de baduell. Aquest carrer divideix els termes municipals de Palau-solità i Plegamans i Lliçà d'Amunt. I en aquest sentit, ja es va arribar a un acord d'execució d'aquesta obra a mitges entre ambdós consistoris just abans de les eleccions municipals. Correspon l'actuació al tròs que va dels dipòsits d'aigua d'Aigües Ter Llobregat fins a l'urbanització de Palau d'Alba. Els camions i vehicles pessats que freqüenten la zona havien provocat importants esborancs a la calçada que, només tenia una petita capa d'asfalt. amb aquesta actuació, pagada a mitges, i ja pressupostada en l'exercici del 2010, s'intentarà que el carrer no només torni a ser degudament transitable sino que els vehicles pessats, que s'hauria de seguir intentant que no hi circulessin, no causin els danys produïts fins ara en una capa que resultava massa fina per a tant de pès i de trànsit.

Ja tocava començar a veure alguna feina del nou consistori que no consisteixi només en desfer el que s'havia fet!

COSES D'ACTUALITAT

2012-01-19T07:02:00.000-08:00

Teniu raó els que, acostumats a llegir nous apunts cada dos o tres dies, observeu com ja fa una setmana que no publicava res. Podria dir tranquil·lament que, com que tenim un govern que no actúa, que no governa, i que molt poca informació genera, doncs que és el motiu pel qual jo tampoc sé de què parlar. Però, de qüestions per explicar i analitzar n'hi ha i moltes:

Tenim tot el que fa referència a les reivindicacions de la comunitat educativa del CEIP can Periquet, al que hi dedicaré un apunt per explicar el nostre posicionament i recolzament absolut a la seva consolidació com un Institut-Escola per a nens i nenes de 3 a 16 anys, tenim el mal estar existent en el sí de la plantilla de la Policia Local per les falses promeses de la seva regidora responsable i el descrèdit generat pels seus representants sindicals, com així ho acredita la pancarta d'ICV penjada al vestidor d'homes de la comisaria on es pot llegir allò de: "I A SOBRE HEM DE CALLAR"!, o la soptada petició de permutes per part alguns dels seus membres, també tenim el tema de l'adequació de zones d'estacionament habilitades durant les festes de Nadal, la inminent retirada de l'antena de telefonia mòbil del c. Folch i Torres, la pròxima posada en funcionament d'aquells bucs d'assaig per a grups musicals junt a l'espai jove l'Escorxador, que ara fa un any vam instal·lar amb el corresponent procés participatiu entre els joves per regular el seu us, i un llarg etcètera que aniré desgranant poc a poc al llarg dels propers dies i setmanes.

Després d'haver-me passat un parell de dies a l'hospital com a conseqüència d'una intervenció quirúrgica de la que ja començo a recuperar-me, em trobo amb la informació que diu que els comerciants han felicitat a l'Ajuntament per haver habilitat un parell de zones d'aparcament de vehicles durant aquestes festes. I en aquest sentit, sí que vull manifestar la meva conformitat en que s'hagi procedit d'aquesta manera, però vull deixar molt clar que no era pas la primera vegada que així s'actuava, doncs han estat moltes les ocasions en les que s'ha permès o, millor dit: tolerat, que es pogués estacionar tant a l'esplanada existent entre els carrers Josep brunés i Camí Reial com a la zona de ca l'Estruch. Però, dic tolerar, perquè, encara que sembli contradictori, i que la lògica ens faci arribar a la conclusió que aquests llocs haurien d'esdevenir llocs d'estacionament permanent, el cert és que urbanísticament resulta impossible que aquestes zones siguin destinades a l'efecte. L'esplanada del camí Reial i Josep brunés, sempre s'ha utilitzat com a zona d'estacionament sense que mai s'hagi actuat contra els que hi aparcàven. I sóc el primer en considerar aquest com un lloc molt adequat per aparcar-hi vehicles. Però si urbanísticament és una zona Verda i no es pot destinar a aquest fi, s'ha de dir; però, tots coneixem la manca d'espais per aparcar a la zona centre de Palau i per això és bò que es permeti que s'hi pugui aparcar. Amb tot però, si, per la raó que sigui algun veí denúncia algun vehicle que hi estacioni durant l'any, la policia haurà d'actuar en conseqüència i només l'alcaldessa mitjançant resolució motivada podrà exhimir al pressumpte infractor d'una sanció. I això em porta a pensar en que, durant l'anterior legislatura, foren moltes i moltes les vegades en que tant l'actual regidora de govern Carme Sanz com l'ínclit periodista "independent" van adreçar-se a l'ajuntament queixant-se de l'estacionament de vehicles en aquesta esplanada. Només espero que, com sembla que ara ja s'en enorgulleixen, doncs que definitivament hagin desaparegut les traves perquè els nostres convilatans puguin seguir fent us de l'esplanada sense que els que ara ja son al govern ho impedeixin.

Finalment, per avui em referiré a la retirada de l'antena de telefonia mòbil del C. Folch i Torres. I és que, tenim una sentència judicial de fa anys que, per raons estrictament urbanístiques obligava a retirar aquesta antena. No era pas per raons de salut, ni d'emisions, ni res d'això. simplement perquè no cumplia amb la normativa urbanística de la zona. I l'anterior govern va encarregar l'elaboració d'un estudi i consegüènt pla especial, aprovat durant l'anterior legislatura, per determinar i concretar els llocs òptims per instal·lar-hi antenes de telefonia mòbil i similars. Sembla que l'estudi encarregat a l'empresa pública LocalRed encara no s'ha conclòs, però el que en cap cas es volia era perjudicar als usuaris d'aquella empresa de telefonia mòbil deixant-los sense servei per haver volgut executar la sentència. Movistar ha procedit a instal·lar unes antenes provisionals per tal de mantenir el servei als seus clients i per tant ara ja es podrà procedir a retirar l'antena del c. folch i Torres en estricte compliment d'una sentència judicial. Una de les antenes estarà junt al cementiri municipal de Plegamans on també hi ha les de les altres dues companyies així com l'antena de ràdio Palau. I l'altra al c. Oliana. vol dir això, que aquesta provisionalitat serà definitiva, ja que l'estudi apunta aquests llocs com els més adequats per aquests tipus d'instal·lacions.

També en això l'actual govern viu de renda!

DIU EN DURAN EN LA CARTA D'AQUESTA SETMANA:

2012-01-13T03:42:00.000-08:00

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Torno a ser amb vosaltres! Han passat les festes de Nadal i hem estrenat any nou. Amb ell hem inaugurat també govern central a l’Estat i amb les seves primeres mesures hem estrenat el debat parlamentari. Fora del Parlament, el debat polític se centra també en el principal partit de l’oposició. En vigílies del seu congrés, i per obrir una nova etapa després de Zapatero, hi ha dues candidatures que es plantegen accedir al lideratge del PSOE: la de Rubalcaba i la de Chacón.

Aquest mes de gener, les notícies al voltant de les passes d’aquests dos candidats ompliran pàgines de diaris i minuts d’informatius de ràdios i televisions. Tot el debat nominal polaritza aquesta etapa precongressual socialista i crec que és un gravíssim error. No és un debat nominalista, el que el PSOE necessita en aquests moments per tornar a recuperar el seu lideratge social. És un debat molt més de fons i no passa, ni de bons tros, només per les persones. Des de fora m’ho miro amb preocupació. Sempre he dit que es necessiten governs forts i oposicions també fortes i preparades per assolir el govern. Avui, en l’àmbit de l’Estat, tenim govern i el temps dirà el que dóna de si, però el que no tenim és oposició. De fet, aquesta segona consideració serveix també per a Catalunya.

A banda, però, del debat socialista, que correspon a ells resoldre, no puc deixar d’explicar-vos el somriure que em va provocar llegir o escoltar en algun mitjà que algun dirigent del PSC consideri Rubalcaba representant del jacobinisme i Chacón, exponent de l’Espanya plural. Tot el PSOE és jacobí. Ho és Rubalcaba i ho és Borrell. I ho és Carme Chacón, que ha passat de Catalunya i del PSC tant com ha pogut i que, cal recordar-ho, va ser l’única que va aplaudir una sentència del Constitucional que era expressió d’un pensament no només jacobí, sinó al mateix temps manifestació d’una decidida voluntat d’humiliació al fet diferencial català, a la nostra personalitat nacional, a la nostra voluntat de ser.

En seu parlamentària hi ha hagut una primera sessió a la qual no vaig poder assistir –m’he passat mitja setmana al llit engripat, empiocat i enfebrat. EL debat tenia diverses qüestions a tractar i en vull remarcar un parell d’abast i de dimensió completament diferents. Un és el debat sobre el reglament on, un cop més, es va rebutjar l’ús del català a la cambra. Amb quins vots? Amb els del PP i els del PSOE fonamentalment. I el PSC? Estrena una nova etapa amb veu pròpia i diferenciada? Les diputades i els diputats encapçalats per la representant de l’Espanya plural, Carme Chacón, van votar amb el PSOE contra el català o amb els partits catalans a favor de la nostra llengua? M’imagino que no teniu cap dubte i que enteneu prou bé que tots aquests interrogants són pura retòrica, com ho és la cançó de sempre que els socialistes ara sí que tindran veu o, almenys, vot diferenciat. Òbviament, tot el PSC darrere del jacobisme de Rubalcaba, que és qui ara per ara està comandant el grup parlamentari del PSOE.

La segona qüestió té una dimensió completament diferent. Es tractava de convalidar o no el reial decret llei que el govern de Rajoy va aprovar el 30 de desembre, que apujava l’IRPF i l’IBI, actualitzava les pensions adaptant-les al nivell de vida, recuperava la desgravació per compra del primer habitatge, l’IVA supereduït per a la rehabilitació, etc. Abans d’escriure aquesta carta he repassat les portades dels principals diaris d’ahir. Alguns, com El País i El Periódico, li dedicaven fins i tot l’editorial. Doncs bé, parlem-ne.

Un diari de Madrid destacava en portada que el fet que Convergència i Unió votés que sí era “el principi d’un pacte estable de suport mutu”. S’equivoquen! A Catalunya estem disposats a pactar amb qui vulgui fer-ho, i si ho fem amb el PP és perquè només ells s’han ofert fins ara. Crec que les coses estan canviant i que l’actitud d’ERC i del PSC va canviant o pot canviar. Per tant, de pacte estable i mutu, res de res. Ni aquí ni a Madrid. És més, crec que per a CiU no seria bo que es repetís la situació del 2000 al 2004, quan a Catalunya depeníem del PP i això comportava donar suport, sobretot en els primers anys, al PP a Madrid. Seria un greu error que no hem de cometre. Així, almenys, ho penso.

Un altre diari, en aquest cas català, deia “Duran sorprèn donant suport a l’ajust que tant havia criticat”. Vejam. Des del 30 de desembre no he obert la boca, i quan ho vaig fer, vaig pronunciar-me en contra de la pujada d’IRPF, vaig dir que la pujada de l’IBI no era solució per al finançament dels ajuntaments i poca cosa més. En canvi, vaig manifestar-me d’acord amb molts altres punts del reial decret llei convalidat ahir. I ho reitero, no he tornat a obrir la boca. Ahir el portaveu de CiU -Duran ni tan sols va prémer el botó de vot perquè, com ja he dit, malauradament, no hi vaig poder ser- va criticar la pujada de l’IRPF i també la de l’IBI, però va donar altres arguments per sostenir el vot positiu. Quins?

Dos diaris més diuen a la portada que “vam donar suport per tenir oxigen a Catalunya” i que “avalem el gran impost que Rajoy dedicarà a les autonomies”. Doncs bé, de quin gran impost per a les autonomies parlem? Jo no conec cap mesura que afecti les autonomies. Afecten, en tot cas, els ciutadans, contribuents, però no les autonomies. En qualsevol cas hem votat sí per coherència. Podem prendre mesures d’ajust a Catalunya i ¿girar-nos d’esquena quan es pren a nivell espanyol? ¿Podem tenir ara un comportament diferent davant la crisi que el que vam tenir el maig de 2010 mentre governava el PSOE i ens vam abstenir en el primer reial decret del president Zapatero sobre mesures d’austeritat? Hi ha qui es pregunta per què llavors ens vam abstenir i ara votem sí. Per dues raons molt clares: primera, llavors no governàvem a Catalunya i no sabíem l’abast real del dèficit, i segona, la situació en termes econòmics a Espanya i a Europa és ara molt pitjor que el maig del 2010.

Tot plegat transmet la sensació que hi ha qui no és prou conscient del que passa a Europa, que Grècia potser no podrà pagar, que això té un efecte dòmino i que la nostra economia no ha sortit, ni de bon tros, del risc d’intervenció. Tant és així que els propers sis mesos seran, financerament parlant, extraordinàriament difícils. Retingueu aquestes paraules de dimecres del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi: “no és possible expressar confiança en la recuperació econòmica, malgrat els indicis favorables”. La UE està fent esforços, a Catalunya també, i no té sentit que no els faci l’Estat espanyol, encara que algunes mesures no ens agraden, i nosaltres tinguem alternatives. Hem entès des del primer dia quina és la situació europea potser perquè per aquesta Espanya jacobina, que viu d’esquena a Europa, no corre la sang carolíngia que circula pel nostre país. Les mesures aprovades ahir han estat aplaudides per les institucions europees. Això no és un únic argument, però és un argument més. Parlant d’Europa, no puc deixar de tornar a expressar la meva preocupació per les decisions del tàndem Merkel-Sarkozy. Només amb mesures d’austeritat no n’hi ha prou. Ens n’anirem a pastar fang.

Dit tot això, CiU fa un marge de confiança al govern. Si es tradueix en recentralització financera i en disminució de les competències de les comunitats autònomes, es trobarà amb la nostra porta tancada al nassos. S’haurà acabat la confiança. S’haurà acabat el crèdit. No ens ha de fer por que vulguin penalitzar els que no compleixin el dèficit. El que ens ha de preocupar i s’ha d’evitar és que l’Estat no se l’espolsi i que el centrifugui a les comunitats autònomes. De tot això, n’hem parlat i caldrà continuar-ne parlant. Del resultat de les converses, se’n derivarà la nostra conducta de futur: responsabilitat a canvi de lleialtat. Si no hi ha lleialtat, no tindrà cap sentit la responsabilitat.

Cordialment,

Josep A. Duran i Lleida
Barcelona, 13 de gener de 2012

LA TAXA TURÍSTICA I ELS SEUS POSSIBLES EFECTES AL NOSTRE POBLE

2012-01-09T07:47:00.000-08:00

Hi ha moltes persones que desconeixen el fet que Palau-solità i Plegamans fou declarat oficialment, cap a mitjans dels anys noranta, MUNICIPI TURÍSTIC. Aquesta declaració, molts es pregunten què suposa en realitat. Doncs, comporta moltes aventatges i drets, però també moltes obligacions, com per exemple, l'obligatorietat de disposar d'un gran nombre de plans d'emergència tant a nivell general com més específics com el d'incendis, inundacions, de moviments sísmics...., i d'altres que podem analitzar en una altra ocasió; i que normalment són exigits a poblacions que superin els 20 000 habitants.

Que poguem tocar en el dia a dia, ser un municipi turístic vol dir, que aquest poble disposa d'uns atractius turístics importants que el fan diferents a d'altres localitats i que, per tant, atrau a moltes persones a visitar-lo. I això es tradueix, per exemple, en que tots els comerços de Palau-solità i Plegamans puguin obrir els seus establiments tots els diumenges i festius de l'any a excepció del dia de Nadal, cap d'any, l'u de maig i l'Onze de setembre. La resta de diumenges i festius està perfectament permès que obrin les seves portes al públic. I és que, pensem que ni Barcelona disposa d'aquesta qualificació a excepció del recinte del Maremagnum.

Moltes vegades ens hem preguntat per la raó de l'existència d'un regidor de Turisme al nostre consistori: durant l'anterior legislatura en David zambrana, ara en Miquel Rovira, abans en Josep Maria castany.... I és clar, sobre el que cal pensar i incidir és sobre quina feina real de promoció de la nostra vila s'ha realitzat fins ara. I, que jo conegui, sé perfectament com la Fira Palau que l'associació de comerciants organitza cada any a principis d'octubre, s'ha convertit i consolidat en un clar atractiu comarcal, sé com l'anterior govern va obrir el Mercat Medieval de la primavera al comerç local i com la va convertir en un autèntic reclam turístic a nivell de Catalunya, sé com, també durant l'anterior legislatura vam entrar a formar part de l'associació XATIC de Turisme Industrial de Catalunya, així com algun altre esdeveniment com el fora stocs del mes de juny.

Però, penso que comença a ser l'hora de pensar en iniciatives que promoguin l'interès de la gent del país per visitar aquesta vila. Hem de treballar per aconseguir que el nostre patrimoni cultural, paisatgístic, comercial..., esdevinguin un autèntic pol d'atracció per a que la gent valori Palau-solità i Plegamans per tots aquests inpuds, però també per la seva gastronomia, la seva oferta en recorreguts naturals, les nostres fonts, el Parc de l'Hostal del Fum, la ronda Verda, el castell de Plegamans, l'església de santa Maria de Palau-solità, la comanda templera de santa Magdalena que l'anterior govern va aconseguir salvar de la més absoluta ruïna, el Forn del vidre, can Malla, can Cortès, can Falguera, la zona comercial del centre, i un llarg etcètera sobre el que cal treballar, millorar i consolidar.

Tot plegat m'ha vingut al cap a ran de la recentment aprovada pel govern de Catalunya en els pressupostos del 2012 que s'han presentat al Parlament: Taxa Turística. I és que, aquesta, entre altres molts objectius, en un 25% del que es recapti s'ha de destinar als municipis declarats turístics.

en conseqüència, tenint en compte que el nostre poble disposa d'un grandíssim atractiu turístic, encara per explotar, cal que, des d'ara, i sobre tot des del govern municipal, es comencin a emprendre iniciatives encaminades a millorar en aquesta matèria i poder-nos beneficiar dels ajuds que, de ben segur, algun dia podrem disposar provinens d'aquesta taxa que ja disposen pràcticament tots els països de la Unió Europea menys l'estat espanyol. taxa que recordo com en el meu propi partit ja s'ha anat discutint congrés rere congrés des de principis dels anys noranta i que gaudia d'una denominació més peculiar: Impost de sujorn!

LES FESTES DE NADAL A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

2012-01-03T13:59:00.000-08:00

Fa uns dies, un amic seguidor d'aquest blog a l'hora que actiu militant d'un dels grups polítics que conformen l'actual govern municipal, em deia que, ja que, segons ell, critico tot el que fa referència a l'Ajuntament, que com era que no deia res respecte del gran seguit d'actes que es fan per Nadal al nostre poble, la qualitat dels mateixos i la gran participació popular que s'hi observa.

en primer lloc, vaig haver de fer-li veure que això que només critico no és veritat i només cal que repassi els apunts publicats durant el passat mes de desembre per comprovar-ho. A continuació vaig manifestar-li la certesa del que afirmava respecte del gran nivell d'activitats portades a terme al nostre poble durant aquestes festes, I és que, em va semblar que el que en realitat li passava, és que era ell, i no pas jo, qui acabava de descubrir tot el que es fa durant el Nadal així com l'alt grau d'implicació de la gent en tots els actes. I per això vaig fer-li algunes reflexions:

El que es refereix a la Fira de Santa Llúcia ja fou exposat per mi en el corresponent apunt, i per això no em repetiré sobre el que ja vaig dir. sí que, en canvi, voldria dir que desconeixia en aquell moment que les atraccions instal·lades al costat del pabelló d'esports, corresponien a una iniciativa dels comerços de la Illa del Centre; i per aquest motiu considerava inadequat posar unes atraccions tant allunyades de la fira de santa Llúcia.

Dit això, el que sempre mereix una especial atenció és tot el que fa i simbolitza l'Associació pessebrista de Palau-solità i Plegamans; ja són 29 anys de dedicació a una de les tradicions més arrelades que hi ha a Catalunya, i ells són els autèntics artífex d'una gran part de les activitats durant aquestes festes i de provocar que tant ajuntament com d'altres entitats s'hagin anat animant amb el temps a dotar d'un contingut festiu i de participació del tot envejables en el nostre entorn. Això em satisfà molt com a palauenc però també com a soci d'una de les entitats que donen més sentit al Nadal palauenc.

A partir d'aquí cal valorar molt positivament la recuperació de la tradició de fer cagar el tió, que l'anterior govern va tornar a instaurar i que, des de l'any passat, també ha estat l'associació pessebrista qui s'ha encarregat de mantenir-la. A continuació, quelcom creat també durant l'anterior legislatura com són les agrupacions de cabres i Vaques, han acabat per implicar-se en les festes i en els diversos actes amb grans èxits com, per exemple, la butifarrada per recaptar diners per a la Marató de TV3 o el tió solidari; o, l'original incursió amb les innocentades del dia 28 de desembre.

No ens podem oblidar dels Pastorets del nostre grup local de teatre farrigo-farrago que, any rere any omplen el teatre de la vila amb la seva original interpretació pròpia d'allò que un dia foren els Pastorets d'en Folch i Torres, que encara podem aprofitar per anar-hi el proper diumenge dia 8 de gener.

Concerts de Nadal de la societat coral la Unió, que aquest 2012 cumplirà 90 anys d'existència! d'altres concerts, representació dels Pastorets dels nens i nenes de la catequesi a l'església de sant Genís, com també fa uns anys que porten a terme. Com no podia ser d'una altra manera, i donat que ja estava degudament aprovat i pressupostat per l'anterior govern, s'ha realitzat novament el ja habitual Pati Lúdic durant els dies 27, 28 i 29 de desembre. dies en els que els nostres fills no tenen o no saben en què ocupar el seu temps, i que això fa que molts pares i mares es sentin aliviats durant uns dies d'una pressió per fer activitats, de vegades inassumibles, reivindicades pels petits de la casa. I en quant a tot el que depèn de l'Ajuntament, cal agraïr el fet que hagin mantingut el format, iniciat l'any passat, de la festa de la nit de cap d'any, en la que l'estalvi econòmic és total sense que això vagi en detriment de la festa en sí. I també valoro molt positivament el fet que s'hagi mantingut la mateixa il·luminació nadalenca dels nostres carrers i places amb aplicació de les mateixes mesures d'estalvi que l'any anterior pel que fa a dies d'encesa i horaris.

Què dir de l'Associació de Comerciants amb els seus sortetjos i concursos que, cada vegada més, aconsegueixen que els nostres convilatans no marxin a fer les seves compres fora del municipi, i donin vitalitat i riquesa a un poble que, ara ja té un centre que fa dos anys no tenia, i que tot plegat ha redundat en grans avenços per als nostres botiguers. L'Associació de comerciants de la Illa enguany s'ha superat amb d'altres sortetjos i concursos, amb la instal·lació del parc d'atraccions de Nadal del costat del pabelló, oferint vals per pujar a les atraccions en qüestió, etc. fins i tot, hi ha hagut botiguers de carrers determinats que s'han constituït en agrupacions de facto per organitzar els seus propis sortetjos i fomentar que la gent no només es quedi a comprar a Palau sino que, en algun cas, potser han aconseguit atraure persones d'altres municipis perquè vinguin aquí a fer les seves compres.

Haig de reconèixer, amb tot el respecte i com a qüestió estrictament personal, l'alegria que ha suposat deixar d'observar determinats personatges impropis de la nostra cultura voltant pels carrers de Palau i de Plegamans, fent que, de veritat, el que s'imposi siguin les nostres autèntiques tradicions: el Caga tió, els pessebres, els Pastorets i els reis mags d'Orient! Per cert, respecte del recorregut de la cavalcada dels Reis, a qui se li ha acudit fer passar-la pel Camí de can Pavana? Que no hi havia llocs millors? Que no han vist que aquell tros de recorregut és estret i pot comportar perill per a les persones que vulguin esperar les carroces allà? Que no han vist el barranc?

S'acaben les festes amb la satisfacció de comprovar com tota la feinada feta fins ara per tot el poble: els ajuntaments diversos, les entitats culturals, esportives, de comerciants i la gent amb la seva gran implicació, s'ha anat aconseguint que les festes de Nadal siguin de les que més brillen del país!

EL QUE NO S'HA DE FER AMB ELS VOLUNTARIS

2011-12-29T10:04:00.000-08:00

El passat dimecres dia 21 de desembre es va celebrar una nova sessió del Consell municipal de Seguretat Ciutadana. com ja us he comentat moltes vegades, aquest consell celebra dos o tres sessions a l'any malgrat que els seus estatuts estableixen que s'en hauria de realitzar una cada dos mesos; i aquest fou el compromís de reforma adquirit per l'alcaldessa en la sessió celebrada el passat mes de setembre.

en aquesta ocasió, els punts que conformaven l'ordre del dia foren els habituals en la sessió del desembre: que si l'operatiu grèvol dels Mossos d'Esquadra durant les festes de Nadal i el que es fa conjuntament amb la Policia local, que si la planificació per situacions de possibles nevades i gelades, que si un resum de les activitats portades a terme per la Creu roja,l'ADF i els voluntaris de Protecció Civil del nostre poble, que si com segueix la dinàmica de mediació que vam iniciar durant la passada legislatura en el conflicte de la zona de la Diagonal, i d'altres qüestions típiques a tractar en un consell municipal de seguretat Ciutadana.

Per tant, res destacable ni novedós respecte a d'altres consells. Però, sí que es va produir una situació de tensió desagradable que caldria tenir molt en compte, al menys per evitar que es pugui tornar a repetir en un futur. I és que, quan va ser el torn d'intervenció del sr. Daniel ruiz, en la seva qualitat de president de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Palau-solità i Plegamans, aquest va explicar amb un llenguatge planer quines havien estat les principals actuacions de l'associació durant l'any. Aquesta exposició sempre la feia el Regidor de l'àrea i la concloia l'esmentat president amb els comentaris i agraïments que considerava oportuns. Doncs, va dir que no s'ho havia pogut preparar massa ja que el dia abans li van expressar la necessitat que fos ell qui efectués l'explicació. També va dir que de la subvenció de 9000 euros atorgada per l'Ajuntament n'havien percebut 8500. I finalment va manifestar que dels prop de 40 000 euros previstos per a invertir en les obres de l'antiga caseta de la Creu Roja, només n'havien calgut 19 500 euros i que els propis voluntaris havien acabat posant uns mil euros de les seves butxaques. I en cap cas es va observar un ànim de crítica cap a res ni a ningú.

Doncs bé, aquestes paraules van generar un expressiu i crispat nerviosisme, tant en l'alcaldessa com en la sra. Marcuello, i sobre tot en la segona, qui es va prendre aquestes explicacions com un possible atac al govern, que, en tot cas, ningú dels allà presents havia detectat. van contestar-li enutjades que tot plegat no era veritat i que demostrarien documentalment que el que havia dit no responia a la realitat, i que ho farien en el proper consell. fins l'Inspector de la Policia va voler afegir-se a les crítiques explicitant que en el propi conveni signat per l'associació i l'ajuntament ja s'establia que el Sr. Ruiz havia de realitzar les explicacions i que no tenia dret a queixar-se en el sentit que n'havia tingut coneixement un dia abans. La cosa va arribar al punt que hasta el representant de la creu Roja va afirmar que ja sabia que el sr. ruiz no tenia massa simpatia per ells.

Al final, l'alcaldessa, i només ella, adonant-se de l'error en el que s'estava incurrint, va voler agraïr d'una forma expressa la tasca portada a terme pels voluntaris en qüestió. Però, la veritat és que no entenc res. vaig tenir la sensació que als voluntaris de Protecció Civil, com que s'els havia potenciat molt durant la darrera legislatura s'els vol fer pagar per algun pecat que ningú coneix. Algú sabrà valorar, algun dia, la tasca del tot desinteressada que fan aquesta gent? algú sabrà entendre què vol dir fer guàrdies, tots els dies de la setmana, estar present en tota mena d'actes i activitats, atendre a persones malaltes, a ferits en accidents, entendre què vol dir prestar serveis sense rebre un sol euro a canvi retirant arbres de camins i carreteres en situacions de ventades, actuar apagant incendis, ajudar en inundacions, nevades, fer primeres cures i, de vegades, ser els primers en arribar en determinades situacions d'emergència?

Penso que cal no polititzar a un grup de persones que només actúen guiades per l'altruïsme i l'ajuda als demés. Jo no tinc pas cap inconvenient en reconèixer la gran aportació que en el seu dia va fer un govern socialista creant aquest grup de voluntaris. Però, ara, sisplau, no els titllin políticament de res, sino que el que cal, i més en temps com els que correm, és que segueixin al seu costat, que els ajudin, que els potenciïn..., i en definitiva, donat que la seguretat absoluta no existeix, que sumin entre tots a la millora de les condicions de vida de tots els palauencs i plegamanins.

LES MENTIDES DEL PARTIT SOCIALISTA

2011-12-29T01:30:00.000-08:00

Reprodueixo a continuació un extraordinari i aclaridor article d'en Víctor alexandre publicat al diari de Sant Cugat:

Un dels principals descrèdits de la política, i la causa principal de l'abstenció en cada cicle electoral, és el desvergonyiment amb què determinats partits incompleixen les seves promeses i menteixen sistemàticament sense el més mínim escrúpol. Aquest és el cas del Partit Socialista, que ha fet de la mentida la més diàfana definició de si mateix. Va mentir als catalans en arribar al govern espanyol i se'n va mentint i burlant-se de nou d'una Catalunya sense els vots de la qual mai no hauria pogut mantenir-se en el poder. El Partit Socialista no va complir la seva promesa de donar suport a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, no ens ha pagat els 1.450 milions d'euros dels fons de competitivitat, tampoc no ha volgut pagar-nos els 759 milions d'euros a què l'obligava la disposició addicional tercera de l'Estatut i s'ha negat a retornar-nos els mal anomenats "papers de Salamanca". Tanta burla ja dóna la mesura no sols de l'absoluta inutilitat dels 25 diputats socialistes catalans a Madrid, sinó de la seva col·laboració descarada i flagrant contra els drets i els interessos de Catalunya. No és gens estranya l'espectacular caiguda en picat d'aquest partit, començant per Sant Cugat, la ciutat on, a banda de quedar-se amb només dos regidors, la ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, es va comprometre a retornar els documents que ens van ser robats pel franquisme i emmagatzemats a l'Arxiu de Salamanca. És a dir, que, fidel a la praxi del seu partit, la ministra diu negre on abans va dir blanc i se'n va afavorint els hereus del robatori. Per sort, cada dia són més els catalans que s'adonen que votar el Partit Socialista és votar contra Catalunya. Tinguem clar, tanmateix, que els "papers de Salamanca" no existeixen. Existeixen, això sí, els "papers de Catalunya" a Salamanca.

SATISFACCIÓ PER HAVER DEIXAT UN AJUNTAMENT DELS MÉS SANEJATS DEL PAÍS!

2011-12-22T04:22:00.000-08:00

CiU lamenta que l'equip de govern aprovi un pressupost sense ambició, deixant de banda projectes de la passada legislatura"

El grup Municipal de Convergència i Unió de Palau-solità i plegamans valora molt positivament que l’equip de govern actual hagi pogut aprovar un pressupost que creix lleugerament pel 2012. Això, referma que la situació de les finances municipals és correcte i permet aprovar un Pressupost que no segueix la tendència de molts pressupostos de la majoria de pobles i administracions catalanes. El Govern de CiU, ja va fer els deures al respecte, durant la darrera legislatura, on es van ajustar moltes despeses ja des del primer any 2008.

Pressupost per anar tirant

A banda d'això, entrant a valorar el contingut del pressupost en sí mateix, els responsables de CiU a Palau-solità i Plegamans, lamenten que ens trobem davant d'un pressupost per anar tirant. Malgrat l'increment, el pressupost no va més enllà de la política d'anar tapant forats, sense aspirar a aprofitar pràcticament cap de les subvencions i projectes que el Govern de CiU va deixar encarrilats. Així, el regidor de CiU, Enric Feitó ha manifestat que l’actual pressupost “no preveu pràcticament cap subvenció significativa, no contempla finançament de cap tipus per donar compliment al contracte de la Piscina, ni a poder acabar i donar un ús a la Masia de Can Falguera, no preveu tampoc finançament per la remodelació de l'Avgda. Catalunya ni altres projectes que estaven planificats i parcialment finançats amb algunes subvencions que no queda clar com acabaran”. També sembla que s'atura la modernització de l'administració, amb un reducció molt important en els projectes informàtics.

Pel que fa a la prioritat en la despesa, des del Grup Municipal es vol posar de manifest que les variacions vers l'anterior pressupost aprovat per CiU és petita, tot i que “veiem amb preocupació com es redueixen molt significativament àrees importants de cara a la promoció del treball i l'ocupació i la dinamització econòmica” apunta Feitó. Així com les reduccions en el suport a col·lectius socials com la gent gran, la dona i entitats de tot tipus. També s'observa que hi ha una lleugera reordenació de com es reparteix la despesa a l'àrea de serveis socials, incrementant la despesa en ajuda social en genèric, però reduint les ajudes en residències a la gent gran. Tot i així, veiem com es consolida la dotació feta a l'àmbit de Serveis Socials en general, que tan va prioritzar el Govern de CiU, passant de poc més de 50 mil euros l'any 2007 als més de 300 mil actuals.

Manca de respecte vers l’oposició

CiU també vol posar de manifest la manca de respecte de nou vers l'oposició municipal, pel fet que no s'ha facilitat la documentació complerta del pressupost fins el mateix dia del Ple. Qüestió que va suposar tantes crítiques per part dels membres de l'actual govern durant la darrera legislatura, quan, fins i tot la Sra. Marcuello, va abandonar el plenari perquè se li havia entregat la documentació "només" cinc dies abans de la comissió informativa. A l'oposició actual no se li va donar fins el dia mateix del Ple, o sigui cinc dies després de la comissió informativa. Tot i així, els regidors de CiU van actuar amb molta més responsabilitat i serenor, i van participar del Ple normalment. Això no treu, que el grup municipal de CiU fes constar en l'acta de Junta de Portaveus la seva queixa.

En resum, CiU no pot recolzar un pressupost sense cap ambició, que penalitza el desenvolupament del municipi sense impulsar res de nou, que atura tota l'empenta que duia l'anterior govern, fins i tot tira enrere temes ja molt avançats, i tot això ho fa amb un pressupost que creix, i en el que no se'ns ha permès cap tipus de participació.

CARTA A JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA

2011-12-20T07:54:00.000-08:00

El passat dia 21 de novembre, just l'endemà de les eleccions a les Corts espanyoles, vaig adreçar el següent correu electrònic al president del comitè de govern d'Unió i secretari general de CiU per felicitar-lo, entre altres coses, pels resultats obtinguts el dia abans, amb una victòria històrica per a la nostra formació política a Catalunya:

Benvolgut Josep Antoni Duran i Lleida,

Novament, després de molt temps sense fer-ho, m'he atrevit a contactar amb tu. I, ho faig principalment, per tal d'expresar-te, des de la més absoluta sinceritat, el meu agraïment i el de tot el Grup municipal de convergència i Unió a Palau-solità i Plegamans, per la tasca portada a terme pel grup parlamentari de CiU que lideres al congrés dels diputats i les importantíssimes consecucions que la vostra tasca ha comportat per al nostre poble. Però, al mateix temps, volem felicitar-te pels extraordinaris resultats obtinguts en les eleccions generals d'ahir que, també a Palau, han suposat una victòria històrica de ciU sobre els socialistes que no es donava des de 1989.

Sé, que amb la majoria absoluta aconseguida pel Partit Popular, les coses no seran fàcils; però també és cert que el govern espanyol mai podrà oblidar que a Catalunya hi ha una força majoritària que marcarà molt d'aprop les polítiques que l'afectin i molt especialment tot el que fa referència al seu finançament que, necessàriament, haurà de passar per un Pacte Fiscal que posi fi, d'una forma definitiva, a qualsevol cosa que tingui a veure amb les relacions catalunya Espanya.

M'he permès adreçar-me de nou a tu, perquè, com bé saps, (i d'això n'hem parlat moltes vegades), el meu plantejament ideològic, sempre des d'un prisma personalista i social-cristià, és clarament favorable a la independència política de catalunya. I, per aconseguir-la, cal passar inexorablement per la independència econòmica. I sé perfectament que defenses el dret a decidir dels catalans perquè sigui Catalunya, de forma democràtica i sobirana, la que decideixi el seu futur com a nació.

Probablement, des de fora dels límits territorials del principat no s'entendrà el que voldran qualificar com un gir en els teus plantejaments, i les valoracions a nivell espanyol cauran a posicions equiparables a d'altres personalitats polítiques més properes al que ells consideren nacionalismes radicals.

Però també és cert que el teu prestigi i tarannà com a polític, que ara ningú et podrà discutir a catalunya i les relacions que mantens a nivell internacional, faran que els nostres objectius siguin cada vegada més versemblants i possibles.

Amb la manifestació de maduresa i responsabilitat que ha demostrat el poble de Catalunya, és quan no ens podem arronsar i és ara quan hem de lluitar més que mai pels nostres propòsits nacionals.

també a Palau-solità i Plegamans hem superat en prop de cinc-cents vots als socialistes després que, ara fa només sis mesos fossin ells qui ens superessin per 37 vots de diferència. I sabent que aquesta vila no és socialista, ni de bon tros, com alguns pensàven i defensàven, tenim clar quin és el nostre obgectiu: aconseguir mantenir els votants que ens van recolzar tant en les eleccions al Parlament de catalunya com en les d'ahir; això ens aseguraria el govern municipal amb una majoria absoluta.

Esperant em disculpis pel meu atreviment, rep la més sincera felicitació del grup municipal de ciU a Palau-solità i Plegamans, del que en sóc portaveu, així com dels dos comitès executius tant de Convergència com d'Unió amb els nostres militants i simpatitzants al darrera.

Voldria aprofitar l'ocasió per demanar-te la teva presència al nostre poble el dia que et sigui més propici a fi de celebrar el tradicional aperitiu de Nadal.

Moltes gràcies i salutacions cordials.

Jaume Oliveras Malla
Portaveu del Grup Municipal de Convergència i UniO

Ahir vaig rebre la seva resposta, que transcric a continuació:

Benvolgut Jaume,

Abans que res, perdona pel retard en contestar-te. Problemes tècnics informàtics m’han impedit fer-ho fins ara.

Et confirmo que vaig rebre el teu correu. Gràcies per les felicitacions i per les teves reflexions, i sobretot moltes gràcies per la feina feta. Els resultats electorals han estat un èxit de tots.

Sobre el que em comentaves de l’aperitiu de Nadal, ho sento però no m’ha estat possible. He tingut tot l’enrenou de Madrid.

Aprofito l’ocasió per desitjar-vos, a tu i a tots els companys del grup municipal i de l’executiu local, que passeu unes molt Bones Festes.

Cordialment,

Josep A. Duran i Lleida

Per cert, ahir al vespre vam celebrar el ja tradicional pica-pica de Nadal de CiU a Palau-solità i Plegamans. el local de gom a gom, ple de militants i simpatitzants de la nostra formació. Vam comptar amb la presència del Diputat de CiU i Secretari tercer de la mesa del Parlament Josep Rull. I molta, molta il·lusió per seguir treballant pel futur del nostre país i del nostre poble!

REFLEXIONS SOBRE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

2011-12-19T02:11:00.000-08:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat una nova edició de la Fira de Santa Llúcia al nostre poble. Més enllà d'afirmar si està més o menys consolidada, que hem de considerar que sí ho està i des de fa ja uns quants anys, sí que penso, en canvi, que li calen alguns canvis o replantejaments per tal de donar-li la dimensió i potenciació que li correspon.

Cal dir però, que després de tot el que van arribar a dir els qui ara ocupen el govern sobre la nova zona de vianants del centre, seria bo que finalment reconeguessin la gran obra feta i els grans beneficis de tota mena que això suposa pel comerç local i pel poble en general. que si era un centre fantasmagòric, que les botigues marxarien totes, que ells tornarien a deixar circular els vehicles pels seus carrers..., res de res! Ara observen i constaten la realitat i amb actes com els d'aquest cap de setmana o els de la passada Festa Major en la que hi van voler concentrar gran nombre d'actuacions, queda clar que volen oblidar aquells seus errors d'estratègia política i, com que pensen que la gent no té memòria, ja comencen a benegloriar-se d'un centre tant extraordinari.

Tornant a la fira de Santa Llúcia, convindreu amb mi que enguany ha transpirat una certa "tristesa", o, com diria algun periodista "independent" durant la passada legislatura, "ha resultado un poco anodina".

Crec que ha quedat palesa la voluntat d'entitats, d'escoles, d'agrupacions de tota mena de participar en fires com aquesta. Només cal veure la gran resposta obtinguda per la crida de Vaques i cabres recollint força més de 1500 euros per a la Marató de TV3; o la gran implicació ciutadana amb activitats com la recollida de signatures per fer que l'escola de can Periquet esdevingui un Institut-Escola per a nens i nenes de 3 a 16 anys, que sempre hi mantindrem el nostre suport, o bé la de recolzar que la llengua catalana sigui la veritable i única llengua d'ensenyament a les nostres escoles.

Però, dit això, també sembla que la celebració d'aquesta fira popular hauria de tenir lloc al menys dos caps de setmana abans de Nadal, ja que fer-la just el cap de setmana anterior fa que moltes persones ja hagin efectuat en d'altres fires les seves compres per adornar el pessebre o l'arbre, i que aquesta fira només acabi servint per fer les darreres compres d'aquelles coses que ens hem deixat per oblit. I, és cert que potser exagero, però em sembla que caldria plantejar-se un avançament de la fira.

D'altra banda, i també per tal de donar-li l'impuls necessari, també es podria proposar reduir-la a un sol dia, dissabte o diumenge, doncs això sol comportar una imatge de major participació de la gent i més dinamisme comercial, com passa, per exemple, amb el fora Stocs organitzat pels nostres comerciants cap a finals de maig o principi de juny.

D'altra banda, caldria replantejar-se la celebració de múltiples activitats coincidint amb la fira, ja que provoca que moltes persones deixin d'assistir-hi per poder acudir a aquests altres actes. Sense anar més lluny, serveixin com a exemple: els Pastorets representats pels nens i nenes de la catequesi a San Genís el dissabte al matí, o l'acte en favor del català com a llengua única vehicular a l'escola fet a can cortès també dissabte al matí, el ball de la gent gran a la tarda, el concert de la coral, el Festival d'hivern de les activitats esportives municipals el diumenge al matí o l'exhibició de patinatge i el concert de Nadal del diumenge tarda al pabelló i San genís respectivament.

Finalment, no sé d'on va sorgir la idea d'instal·lar atraccions de fira al costat del pabelló d'esports en lloc d'ubicar-les al costat mateix de la fira, ja sigui en el desocupat C. Anselm Clavé o, perquè no, en el mateix C. Padró. Això, sens dubte, ha fet allunyar persones, i per tant, clients a la fira de Santa Llúcia.

El que faig doncs, són simples reflexions encaminades a millorar aquesta fira, fer-la més atractiva a la gent, potenciar la festa i el comerç local, i si es pot, concentrar les diferents activitats a la zona del certàment i no allunyar a la gent del principal pol d'atracció.

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE DROGUES I RISCOS ASSOCIATS

2011-12-15T10:41:00.000-08:00

ahir va tenir lloc a l'auditori de la masia de can Cortès, l'acte oficial de presentació a la societat civil palauenca del Programa de Prevenció de drogues i riscos associats per als anys 2011 a 2014. Aquest programa desenvolupa i planifica la gran tasca portada a terme per tot un gruix molt important de tècnics del nostre ajuntament i d'una forma molt transversal entre les àrees de Seguretat Ciutadana (abans Governació), Serveis socials, Joventut, Salut Pública i Ensenyament.

aquest pla ha suposat una ingent feinada per a uns grans professionals del nostre ajuntament de qui tots plegats ens n'hem de sentir molt orgullosos: l'Inspector cap de la Policia Local, les tècniques de serveis socials, la tècnica de Salut pública, la tècnica d'ensenyament i les tècniques de Joventut, han format un equipàs que ha sabut treballar d'una forma transversal, coordinada i amb tota la motivació necessària per tal de cercar tota la informació i la participació dels diferents agents afectats, sota la supervisió i admiració dels tècnics de la Diputació de Barcelona que, no han dubtat en felicitar al nostre ajuntament i posar-lo com a exemple a seguir pel que fa a la forma de treballar dels seus tècnics. Però també cal valorar la predisposició d'uns equips de govern com l'anterior que van saber posar les eines a fi que les diferents àrees municipals poguessin treballar en les condicions més òptimes per aconseguir els resultats que ara en gaudim; o com l'actual que, amb els mateixos objectius, sabrà aplicar degudament els resultats d'aquest treball que tot just ara caldrà desplegar amb fermesa i diligència.

ahir a can Cortès, a banda de l'alcaldessa i els regidors de les àrees pertinents com la Sra. Marcuello, Cabeza i el regidor Sr. tinoco, també hi vam assistir el company regidor de CiU Enric Feitó i jo mateix. Ho vam fer per moltes raons, però sobre tot perquè volem que això funcioni, perquè ens en sentim partíceps, i perquè, jo mateix com a exregidor de governació i Joventut també sento aquest programa com a meu i m'enorgulleixo de la seva consecució.

Les coses cal dir-les com són. I si no dubto en criticar al govern quan ho considero oportú, també vull felicitar-lo per l'acte d'ahir. Pel tarannà exhibit per l'alcaldessa en un discurs correctíssim, respectuós i constructiu, com també el de la sra. cabeza com a responsable de les àrees de Serveis socials i salut Pública. Perfecte exposició, breu però concisa, dels tècnics responsables, i tancament a càrrec del Diputat provincial Sr. Josep Oliva de lÀrea d'Igualtat, ciutadania i benestar Social de la diputació de Barcelona, qui tampoc va dubtar en felicitar-nos a tots plegats per la feina feta i animar-nos a seguir treballant junts per finalitats com les que en aquest cas ens ocupen, com és el consum de drogues i les polítiques de prevenció al respecte.

Amb ell vam estar parlant al final de l'acte, i a banda de comentar qüestions relacionades amb les seves actuals responsabilitats a la Diputació, també vam poder comentar el seu pas per l'alcaldia de Navàs i la situació actual de Convergència i Unió al nostre país així com temes més propis de persones que compartim el mateix ideari i formació política.

Cal valorar doncs, actes com el d'ahir que demostren, com tantes vegades he dit, que quan tots cerquem el mateix objectiu, qui en surt beneficiat és el poble. I així cal que poguem seguir treballant!

CiU LAMENTA QUE EL NOU INTERVENTOR SIGUI UN DESTACAT DIRIGENT SOCIALISTA

2011-12-12T01:39:00.000-08:00

El grup Municipal de Convergència i Unió a Palau-solità i Plegamans, denuncia que el nou interventor de l’Ajuntament, designat a dit, és un destacat dirigent socialista a Cerdanyola del Vallès.

Convergència i Unió lamenta que després que el PSC de Palau-solità i Plegamans, critiqués la incorporació d’una interventora membre del Cos de Secretaris i Interventors, ara hagi decidit posar amb designació a dit, de forma directa i per urgència, un nou interventor municipal que no té cap tipus d’oposició del cos d’interventors. Per tant, el seu nomenament “no garanteix l’objectivitat i la transparència en la gestió dels comptes municipals” ha lamentat el regidor i portaveu de CiU, Jaume Oliveras.

Per Oliveras, el fet més preocupant, és que el nou interventor és un destacat dirigent socialista de Cerdanyola del Vallès, on va ser vice-primer secretari de les Joventuts del PSC, Secretari d’Organització i Finances del PSC i va concórrer a les eleccions municipals del 2007 anant a les llistes del PSC. “Per tant, ens trobem davant la contractació d’un càrrec de confiança d’una manera encoberta” ha lamentat Oliveras.

Un cop més, aquesta contractació a dit demostra la mala pràctica que té l’actual equip de govern alhora de col·locar a persones de la seva confiança. “Denunciem l’incompliment, de nou, del pacte de govern, on especialment VdPsiP reclamava l’eliminació dels càrrecs de confiança” ha conclòs el regidor i portaveu de CiU.

CAN FALGUERA, O COM HO PODEM FER PER ATACAR ALS D'ABANS!

2011-12-09T07:42:00.000-08:00

Com ja sabeu, de vegades és l'amic armengol qui m'escriu per reflexionar sobre qüestions d'interès municipal. En aquest cas, en canvi, ha estat un amic i company militant de CiU el que m'ha enviat un e-mail requerint la meva atenció sobre la nefasta gestió que estan fent els socialistes palauencs en relació als diners rebuts de Madrid per a la recuperació total de la masia de can Falguera. Li vaig demanar si m'autoritzava a publicar aquesta missiva, i em va dir que sí. Diu així:

Hola Jaume,

Avui llegint la notícia sobre la disposició adicional que no ens paguen de Madrid, i en les declaracions de Mas-Colell estudiant portar al Govern als tribunals, he tornat a pensar en lo de Can Falguera.

De la mateixa manera que em subleva veure com els governs de Madrid no paren de expoliar-nos, no em puc creure que Palau acabi perdent més de 400 mil Euros i a sobre pagui més de 40 mil d'interessos per un tecnicisme i una mala negociació política del nostre Govern municipal en el tema de la subvenció per restaurar la masia de Can Falguera.

No podem contactar amb el grup de CiU al Congrés, que són els que van aconseguir la subvenció, per veure si podem fer-hi algo? Segur que des de l'oposició també s'hi pot fer alguna cosa.

A part, també crec que la població del nostre poble ha de saber que s'estan deixant escapar uns 450 mil Euros, per un tecnicisme, que el Govern de Madrid, igual que amb el tema de la disposició adicional, s'està aprofitant de nosaltres, i a més, hi fa negoci, cobrant-nos interessos d'uns diners que ja no tenim. Els hi ha sortit més rentable que posar-los a plaç fixe en un banc. I nosaltres serem tan burros de pagar-los-hi!!

Els diners els hem invertit allà on tocava, la Masia està restaurada, a falta del toc final que havia de fer-se amb la subvenció del 2011, que ara ens fan tornar, i amb interessos. És de jutjat de guàrdia! A algú se li ocurreix pensar una situació similar en el sector privat. On per un retard en la presentació de les factures es demanés a algú que tornés els diners, després d'haver fet la feina?!?!? Ara resulta que el Govern de Madrid ens concedeix una subvenció, nosaltres presentem les factures una mica més tard del termini degut també a la llarga tramitació administrativa que requereix la contractació, execució i seguiment d'una obra com aquesta, amb demores per garantir el correcte seguiment arqueològic d'una restauració d'aquesta envergadura, i ara resulta que el Govern de l'Estat, decideix demanar-nos els diners DEL POBLE, que ja hem invertit, per un mer tecnicisme.

Com ha negociat això el nostre Ajuntament? Ens diuen que han "salvat" 300 mil Euros, quan el que hem fet és renunicar a la subvenció ja otorgada del 2011, això no és salvar res. Estem deixant perdre més de 450 mil Euros. Això és deixar que ens prenguin el pèl! Prefereixen tenir un argument contra CiU abans que negociar fort i dur per salvar els diners de tots els palauencs. Han demanat ajuda a qui va negociar la subvenció? A CiU. Segur que no, això ho sabràs millor tu que no pas jo. La Padrós se'n va a Madrid amb l'arquitecte, quan el tema és econòmic i financer, i en tot cas jurídico-administratiu. Perquè no va anar-hi amb els tècnics de serveis econòmics o jurídics??. Quin assessorament jurídic han demana??. I on és la negociació política?? Amb el govern de CiU vam aconseguir recuperar bona part de l'IVA perdut en la liquidació del 2006 negociant fins al final, recorrent el que fes falta, anant als tribunals si calia amb tècnics especialistes que han ajudat a recuperar uns 500 mil Euros de moment.

On és la lluita d'aquest govern per uns diners que són del poble de Palau-solità i Plegamans?!?!? Si us plau, si us deixen, ajudeu al nostre maldestre govern local a no perdre allò que a CiU li va costar tant aconseguir. No permeteu que els socialistes de Palau acabin perdent les subvencions que tant va costar portar.

Cordialment,

Amic meu, si vols que et digui la veritat del que penso, només m'afirmaria i ratificaria íntegrament en els teus comentaris. I és que, en les teves preguntes hi van implícites les respostes.

Tot això no té ni cap ni peus. Penso que ni ells mateixos es creuen les argumentacions que exposen respecte d'aquest tema. que Madrid ens enganya, que Madrid ens expolia, que Madrid no compleix amb els seus compromisos ni signats, ni verbals, ni legals, és quelcom que, hores d'ara, ja no ens sorprèn; i més després d'unes majories socialistes al Congrés que, malgrat negociacions, comisions paritàries i el que vulguis, sempre s'ho han acabat passant tot pel forro, tractant-nos, ja sigui als catalans o als palauencs com autèntics ases.

el problema, en definitiva, és que a Palau no hi ha un govern amb voluntat de plantar cara, de defensar els interessos del poble i dels diners dels seus convilatans; a Palau hi ha un govern socialista que viu absolutament obsessionat per atacar la gestió realitzada per l'anterior govern! Li és igual si això ha suposat un benefici pel municipi, si ara disposarem d'un equipament que no teniem, etc. L'important, per damunt de tot, sembla que sigui només la destrucció de l'adversari polític. I en això, amic meu, el que hi per és el poble i només el poble.

Pensa que, quan els hem anat a trobar per parlar de qüestions importants com són: les ordenances fiscals, els pressupostos, o similar, d'ells només ha sortit com una mena d'amenaça en el sentit de dir-nos: Vigileu que tenim unes "bombes" contra vosaltres: que si vau presentar unes factures fora de termini i ara ens demanen que tornem els diners, que si no sé què d'un SUAP..., però aquí teniu la nostra proposta, us la mireu i això és el que hi ha i el que aprovarem. I aquestes són les negociacions amb ells!

A partir d'aquí, pots imaginar-te tot el que vulguis: que si l'alcaldessa va anar o no a Madrid amb un arquitecte que no sé què hi pintava, que si li han perdonat una part i ara n'haurem de tornar menys però amb interessos,.... ni cas! Només hi ha ànim de destrucció. Qualsevol govern responsable s'hauria plantat, hauria dit que la feina s'ha fet i que els justificarem vint-i-cinc vegades el que vulguin, però que aquí no es torna ni un sol euro; i si cal es va als tribunals, com va fer l'anterior govern amb els més de cinc-cents mil euros del IVA del 2006 que ara s'ha pogut recuperar gràcies a la nostra gestió sobre un error d'ells que mai en vam parlar, al contrari del que ells sí que fan, i segur que la Justícia dona la raó a qui la té. Doncs, qui rep uns diners, fa la feina i la justifica, en cap cas pot romandre obligat a retornar la subvenció.

Sàpigues que nosaltres ja hem contactat amb el nou grup parlamentari a Madrid perquè, un cop constituït el nou Congrés realitzi les gestions amb el nou govern per tal de redreçar la situació i recuperar els més de quatre-cents mil euros encara pendents de la subvenció del 2011.
I aquí seran novament ells, els socialistes palauencs els qui tornaran a quedar en evidència per la seva manca de voluntat de servei a la població i només cercar el desgast del adversari polític sense més!

TEMA TANCAT

2011-12-07T02:48:00.000-08:00

Llegeixo a la pàgina 26 i en l'apartat d'informacions diverses del Palau Informatiu d'aquest mes de desembre, tota la informació relativa a la polèmica creada a ran de les paraules de la Sra. Padrós en el discurs institucional del dia de la festivitat de la Policia Local.

Observo com a diferència d'altres que s'autoproclamen independents, (dime de lo que presumes y te diré de lo que careces), explica d'una forma detallada i totalment descriptiva la crisi política generada al respecte. El que fa el Palau Informatiu és descriure amb detall, amb objectivitat, imparcialitat i seriositat els fets; de tal manera que comença reproduïnt la conversa mantinguda amb l'amic Armengol en l'apunt del passat 18 de maig, per després exposar les paraules de la Sra. Padrós en el dia de la Policia Local i tot el que això ens ha obligat a fer als diferents grups polítics municipals amb posterioritat. Cal dir, que, també amb aquest mateix rigor i professionalitat va actuar ràdio Palau en el seu informatiu del passat dia 28 d'octubre.

Aclarida doncs, tota la situació generada, efectuades ja totes les actuacions al meu abast així com de la resta de formacions polítiques a l'oposició municipal perquè no es tornin a produir situacions de linxament personal com les ocorregudes, havent perdonat tots els atacs personals rebuts, i, sobre tot, mirant de treballar per un futur millor per a tots i no malgastar esforços en conflictes que no ens porten enlloc; he volgut, com en d'altres ocasions ja he fet, mirar d'evitar que aquest blog serveixi per alimentar el morbo en cap sentit, i per això he procedit a eliminar definitivament l'apunt del 18 de maig que tantes ires va desfermar en la nostra alcaldessa.

aquest blog vol informar de les activitats meves com a regidor, les del grup municipal de Convergència i Unió al nostre ajuntament del que en sóc el seu portaveu, així com oferir opinions polítiques que considero d'interès a les moltíssimes persones que el visiteu de forma habitual. No vol dir això, que com a grup principal de l'oposició al consistori deixem d'actuar amb totes les nostres forces per tal de contribuir a la millor governança del municipi i, si cal, denunciar i actuar contra tot allò que considerem perjudicial pel poble de Palau-solità i Plegamans.

Per acabar vull donar les gràcies molt sincerament a totes les persones, ciutadans, entitats, policies locals, mossos d'esquadra, etc, que d'una forma molt però que molt emotiva m'heu expressat el vostre suport. tots estem per treballar i per millorar les condicions de vida de la gent d'aquest poble i no haver-nos d'entretenir més en polèmiques absurdes que no fan altra cosa que alimentar allò que tant ens van prometre ara fa sis mesos que acabarien: la crispació política!

MALGRAT TOT: EXPOLI FISCAL DE CATALUNYA, O ESPANYA ENS ROBA

2011-12-05T07:14:00.000-08:00

Un mal negocio. La Vanguardia
David García 18/11/2010
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

SOBRE LA DECISIÓ D'EN MONTILLA

2011-12-02T04:54:00.000-08:00

Diu avui en Duran a la seva carta web dels divendres:

PS. Sento molt haver d’escriure el que ara escriuré, però no me’n puc estar. Si el resultat electoral del 20 de novembre va confirmar que Catalunya és diferent, el fet que un expresident de la Generalitat vagi a fer de senador ens converteix en una comunitat autònoma més. Els que sovint donaven lliçons de nacionalisme i que en el seu dia van optar per fer president el qui ara serà senador en lloc de votar a qui havia guanyat les eleccions i, a més a més, representava el nacionalisme català, haurien de fer un esforç d’autocrítica. Qui sembra vents, cull tempestats.

COMUNICAT CONJUNT DE CiU I ERC

2011-12-01T00:57:00.000-08:00

COMUNICAT DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

A la vista de les actituds impròpies de persones amb tanta responsabilitat com l’alcaldessa, Sra. Teresa Padrós, la primera tinent d’alcalde, Sra. Carmen Cabeza, i algun altre membre de l’actual govern municipal, actuant de manera reiterada amb menyspreu i atacs personals així com impedint el normal desenvolupament de les tasques de determinats regidors dels grups que componen l’actual oposició al consistori, els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, fem públic el següent

COMUNICAT

1. Que en els darrers mesos, ja sigui en ocasió d’un acte o esdeveniment públic o ja sigui en els debats que es mantenen en el sí dels plenaris municipals, l’alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Sra. Teresa Padrós i Casañas, ha manifestat una actitud d’atac i vexació constant cap alguns regidors de l’oposició. Extrem que ha comportat superar tots els límits de la més absoluta manca de respecte i mínima educació exigible.
2. Que en qualsevol discurs, ja sigui amb motiu d’una inauguració o d’una celebració, sempre aprofita per atacar públicament la dignitat d’aquets regidors sense que ells puguin fer res per defensar la seva honorabilitat.
3. Que en els plens municipals, també manté la mateixa actitud impedint, fins i tot, que els regidors en qüestió puguin intervenir per al•lusions quan els correspon reglamentàriament, incrementant, encara més, el nivell dels atacs personals; i més encara quan aquests debaten amb idees i arguments, davant la impossibilitat d’una resposta ideològica i argumentada opten per el insult i el menyspreu.
4. Que els grups municipals que subscriuen exigeixen, a la Sra. Padrós com a màxima autoritat del govern municipal un canvi d’actituds per tal que la democràcia es pugui desenvolupar amb normalitat i plenitud sense que es vegi atacada cada vegada que el govern es troba orfe d’arguments per combatre, dins d’uns paràmetres de correcció, els expressats pels regidors de CiU i ERC.

PLE DE NOVEMBRE

2011-11-28T07:59:00.000-08:00

ara sí. Després que el passat divendres em veiés en la necessitat d'explicar-vos, gairebé per via d'urgència, fins on són capaces d'arribar l'alcaldessa i companyia, quan l'objectiu perseguit és l'eliminació de l'adversari; avui toca resumir, com cada mes, els diferents punts tractats en el ple ordinari del mes de novembre:

1. APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATES:
a. EXTRAODINÀRIA DE DATA 26 D’OCTUBRE DE 2011.
b. ORDINÀRIA DE DATA 27 D’OCTUBRE DE 201:

Vam aprovar-les sense més, tenint en compte que la del ple extraordinari que s'esmenta correspon al que es va celebrar per efectuar el sorteig entre totes les persones censades al nostre poble perquè ocupessin les diferents meses electorals el dia de les eleccions generals celebrades el passat dia 20 de novembre.
Algun dia haurem de reflexionar sobre la raó per la qual es continua fent les actes literals i no, com diu el ROM, de forma resumida. Hauria de ser només literal allò que qui parla vol que consti literal i així ho demana expressament. Els plens són enregistrats, estan penjats a la web municipal així com a la de la ràdio.

2. DONAR COMPTE DE LA RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA NÚM. 1.275 DE NOMENAMENT DEL TÈCNIC D’ADMINISTRACIÓ GENERAL I DE LA RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA NÚM. 1.276 DE NOMENAMENT DE L’INTERVENTOR ACCIDENTAL:

Crec que no cal aprofundir més en quelcom que ja vaig explicitar amb escreix en el meu apunt del passat divendres sobre l'incorporació d'un nou interventor que, al mateix temps, és un alt càrrec socialista de Cerdanyola. Sí que voldria afegir que, quan des del govern es diu que no hi ha interventors, és ben cert. Però, el que sí hi ha, com a cos estatal i com a funcionari de carrera, són secretaris-interventors, com la que l'anterior govern havia incorporat, sense necessitat d'haver de recórrer a algú del partit que governa.

3. APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 10, EXERCICI 2011:
Davant la proximitat del tancament de l'exercici econòmic, cada any calen els darrers ajustos per tal d'aconseguir que aquelles partides que poden quedar una mica curtes de recursos es vegin incrementades amb fons procedents d'aquelles on, o bé no s'han utilitzat o bé hi ha sobrant.
em segueix preocupant, com ja vaig anticipar en l'anterior modificació del mes d'octubre, que les quotes derivades d'una sentència judicial al Cami de la serra de can Riera, siguin ateses per l'ajuntament i no pels propietaris afectats com així ho mana la llei. Una cosa és que l'ajuntament faci un avançament de diners i l'altre és que s'en faci càrrec. Haurem de mantenir-nos a l'aguait.

4. ACORD D’ASSIGNACIÓ DE LA PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DE SERVEIS INTEGRADA EN EL FONS DE COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA CORRESPONENT AL MUNICIPI DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, EXERCICI 2011:
Qüestió sense més que fa que, cada any, l'ajuntament acordi destinar aquests diners al consell Comarcal qui ens ofereix un gran suport sobre tot en matèria de Serveis Socials, malgrat l'actual govern sembla haver iniciat la deconstrucció de la seva organització a nivell municipal acomiadant sense més, per tal d'amortitzar la plaça, al cap del departament; probablement només perquè fou contractat per l'anterior govern.

5. APROVACIÓ DE LES MODIFICACIONS DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE DROGUES I RISCOS ASSOCIATS 2011-2014 I DEL PLA D’ACCIÓ 2011:
Quelcom treballat molt intensament i d'una forma exemplarment transversal en l'anterior legislatura, que hi calia actualitzar les dades per la nova composició del consistori. eina importantíssima, treball impressionant pel que vam rebre felicitacions de totes bandes que, esperem que l'actual govern sàpiga desenvolupar amb la fermesa proporcional amb l'esforç que es va fer per a la seva elaboració.

6. PROPOSTA D’ADHESIÓ AL MANIFEST DE 25 DE NOVEMBRE DE 2011, DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES, ELABORAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA, DIPUTACIONS DE BARCELONA, TARRAGONA, LLEIDA I GIRONA, FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA I ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS:
Aquest és el manifest, aprovat per la unanimitat dels grups polítics del consistori, que es va llegir el passat divendres amb motiu del dia internacional per a la erradicació de la violència sobre la dona.

7. PROPOSTA REIVINDICATIVA DEL DRET DE LES DONES A ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA:
Aquest és un d'aquells documents trampa al que de vegades ens té acostumat ICV. en el fons el que es pretenia era llançar una crítica a l'actual govern de la generalitat pel que, diuen, tractament idèntic del que és la violència domèstica a la de gènere sobre les dones. Nosaltres ens vam abstenir per considerar que aquest no és un debat que ens correspongui a nosaltres fer-lo, tot i que sí vaig fer la meva aportació com a professional amb experiència en aquests temes. I penso que és tant condemnable la violència sobre la dona, contra la que cal lluitar amb totes les nostres forces, com la resta de violències que es donen en el sí de la família com la que hi pot haver entre un pare i un fill, un fill i un avi, violències entre germans, etc.

8. PROPOSTA D’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS A L’ACORD PER A L’ESTABILITAT ECONÒMICA DELS AJUNTAMENTS CATALANS, APROVAT PEL COMITÈ EXECUTIU EXTRAORDINARI DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA EL PASSAT 6 DE SETEMBRE DE 2011:
Una altra vegada atacs a la Generalitat, a CiU i a qui s'els posi pel davant. Vinga demanar que la generalitat pagui el que deu, i bla, bla i bla. L'any passat les administracions ens debien més de cinc milions d'euros i vam presentar una moció semblant i ells, socialistes i ICV la van votar en contra; ara ens deuen poc més d'un milió d'euros i sembla que el món s'acabi. En definitiva, es tracta d'omplir l'ordre del dia dels plens amb punts buits de contingut i que serveixin per atacar a CiU i la Generalitat. Doncs, vinga: qui no té feina el gat pentina!

9. PROPOSTA PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS CiU i ERC-AM EN DATA 11 DE NOVEMBRE DE 2011, REGISTRE D’ENTRADA NÚM. 11.624, PER A LA CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPÌS PER A LA INDEPENDÈNCIA:
Poc us puc afegir al que ja vaig explicar en el meu apunt anterior del dia 25. Com que aquesta proposta els va incomodar tant es van desfermar totes les ires contra mi i el Miquel Truyols. Però, si més no, hem posat a cadascú al seu lloc i ja ensn traureu les conclusions que cregueu oportunes.

10. PROPOSTA D’ADHESIÓ AL MANIFEST PER L’EDUCACIÓ DELS INFANTS DE 0 A 3 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT:
I tornem-hi. Que si les retallades, que si CiU, que si el govern de la Generalitat amunt i avall. Encara no s'han adonat que CiU a Palau va obtenir 2342 vots i el PSC-PSOE 1789!

11. DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS EMESES PER L’ALCALDIA I ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DES DE L’ÚLTIMA SESSIÓ PLENÀRIA:
Tot ens havia estat lliurat sense més i per tant, no vam tenir res a manifestar.

12. PROPOSTES D’URGÈNCIA:
No n'hi va haver.

13. PRECS I PREGUNTES:
aquest és el torn final del ple en el que has d'aprofitar per dir tot allò que l'alcaldessa t'ha impedit durant el ple, incumplint el Reglament Orgànic Municipal al no permetre que intervinguem per alusions en els punts del debat. I foren diverses les preguntes plantejades com les d'insistir en saber si donaran resposta a unes instàncies presentades per CiU els dies 5 i 6 de juliol en relació a la notificació al nostre grup de les noves contractacions de personal i una altra demanant l'adequació del despatx destinat als grups de l'oposició donat que ara són tres i abans dos i per això cal una petita remodelació. D'altres preguntes de tràmit, i cap a casa amb la sensació d'haver aguantat estoicament una altra ofensiva del govern, que fa d'oposició, sense que s'en hagin sortit en les seves pretensions.

UN ALTRE PLE MUNICIPAL AMB EXHIBICIÓ DESVOCADA D'ODI I RÀBIA

2011-11-25T06:16:00.000-08:00

Ahir va tenir lloc el ple ordinari corresponent al mes de novembre que, en definitiva, ha estat l'últim de caràcter ordinari d'enguany; pendents encara del ple extraordinari d'aprovació dels pressupostos per a l'any 2012 que, com sempre tindrà lloc durant el mes de desembre, malgrat l'actual govern fa ja mesos que ens prometia portar el pressupost al ple de novembre;
Habitualment l'endemà del ple acostumo a explicar, punt per punt els temes tractats i així oferir la màxima informació sobre les qüestions que es debaten en el sí del nostre consistori.

En els propers dies ja procediré en conseqüència. Però avui, em veig obligat un cop més, a denunciar amb totes les meves forces l'actitud d'unes persones que per les responsabilitats que ostenten resulta del tot impropi i ratllant la més baixa expressió de la dignitat política i moral.

Ahir la Sra. Padrós i la sra. Cabeza van tornar, i en això no ens hi acostumarem mai, a mostrar-se rancunioses, injuriants, sense cap mena d'escrúpols, sense respecte per ningú i, sobre tot, desvocadament abocades a la destrucció de l'adversari, que en cap cas el consideren com a adversari polític sino com un enemic a qui cal destruir i eliminar com sigui.

I ho dic així de clar, perquè qui escoltés el ple o, encara pitjor, qui hi fos present, va poder presenciar en viu i en directe com, quan la confrontació política, el debat sobre idees i la seva dialèctica els ve massa gran i no hi poden combatre, opten decididament per l'atac personal, l'insult i el menyspreu dirigit a qui els argumenta políticament els punts de debat. I és que, després de comprovar com les eleccions han donat una resposta clara a actituds semblants, elles opten per prémer encara més l'accelerador per tal d'intentar, de forma frustrada evidentment, que els qui les combatim políticament, ens arronsem i cesem en la nostra activitat de denúncia d'un tarannà impropi de persones amb tant alta responsabilitat.

Ahir, en un ple que, de dotze punts, només dos feien referència a qüestions relatives a la gestió municipal, vam topar-nos plenament, per una banda, amb la designació a dit, de forma directa i per urgència, sense cap mena de selecció prèvia, d'un nou interventor municipal. Com sabeu, l'anterior govern, amb la finalitat de cumplir amb la llei així com garantir la màxima transparència i garantia en la gestió dels comptes municipals, va incorporar una interventora pertanyent al cos de Secretaris i Interventors. cos estatal que, un cop efectuada la selecció es va rebre la conformitat del Departament de Governació de la Generalitat perquè exercís la seva tasca en el nostre ajuntament. Ara, després de més de dos anys des que es va incorporar, aquesta interventora ha decidit marxar a un altre ajuntament; i no seré pas jo qui la perjudiqui reflexionant sobre les raons per les quals crec que ha marxat. Però, després que el PSC local es dediqués a criticar aquella incorporació per innecessària, deixant anar tota l'artilleria haguda i per haver per aquella contractació, ara no ha deixat passar ni dues setmanes per incorporar un nou interventor que, en el fons no és més que un nou càrrec de confiança amb un sou superior als 3000 euros mensuals. I dic que no és més que un càrrec de confiança, tot i expressar tot el meu respecte per a la seva persona, formació i currículum, perquè no és ningú que pertanyi a un cos estatal, com l'anterior interventora, i per tant no pot exercir amb garanties de transparència com a fedatari públic; però, pitjor encara: és un destacat dirigent socialista de Cerdanyola així com de les Joventuts socialistes!

Només esperem que sigui un bon professional, i que aquesta clara vinculació als socialistes no l'impedeixi actuar de forma adequada al costat de l'altre càrrec de confiança, també contractat pels socialistes palauencs en qualitat de cap d'administració i economia.

Crec que queda clara i ben palesa la diferència entre l'anterior govern, que sí donava mostres de contractacions imparcials i gestió transparent, contraposat al sectarisme polític de l'actual que, si més no, pretén que algú de la seva confiança sigui qui avali els seus comptes i pugui contribuir a allò que tant els agrada i persegueixen: l'atac sistemàtic a l'anterior govern!

Però, malgrat les promeses d'acabar amb la crispació política des de l'inici d'aquesta legislatura, ahir vam poder veure a quins límits són capaces d'arribar la sra. Padrós i la Sra. Cabeza. Es va veure en la moció que vam presentar conjuntament ERC i CiU relativa a que Palau-solità i Plegamans s'incorpori com a membre fundador de l'associació de municipis per la independència. La moció fou desestimada amb sis vots favorables corresponents als regidors de CiU i ERC, les abstencions inexplicables i gens justificades d'ICV, l'abstenció del Sr. Tinoco de la VdPsiP per entendre que aquests són temes que ni els preocupen ni els ocupen, i finalment: els quatre vots en contra del PSOE de Palau que, perquè tothom ho sàpiga són els srs. Padrós, Cabeza, segrelles i Sanz, i les dues abstencions dels dos regidors del PSC Srs. Abascal i Rovira. No cal dir que els dos regidors del PP hi van votar en contra. Per tant, la moció fou desestimada pel vot de qualitat de l'alcaldessa que, com no podia ser d'una altra manera, fou contrari a la moció.

cal remarcar l'actitud dels socialistes en aquest punt, que va defensar o atacar la Sra. cabeza. Va dir que ella era sevillana i espanyola, contra el que no hi tinc res a dir, i que, com a tal hi votava en contra, al mateix temps que afirmava que el seu grup atorgava llibertat de vot als regidors que el componen. No van obrir boca, en canvi, els dos regidors socialistes abstencionistes, tot i que el mateix Sr. Abascal va formar part activa de la plataforma Palau Decideix, impulsora del referendum per la independència que va tenir lloc el dia 20 de juny de l'any passat, i que ara és membre fundador de la nova plataforma per l'assemblea en favor de la independència de Catalunya. Va aconseguir amb el seu vot que la proposta fos desestimada. Sí que va resultar insoportable l'actitud tant de la sra. cabeza com de la Sra. Padrós, amb atacs furibunds cap a la meva persona, barrejant de tot en les seves intervencions, parlant de retallades, dient que jo em comportava amb mala educació, amb manca de respecte i entrant en qüestions que res tenien a veure amb el debat que ens ocupava. I és que, és tanta i tant elevada la seva capacitat per atacar-me per un debat que es movia estrictament en termes polítics, que la conclusió no pot ser cap altra que no sigui pensar en que la seva actuació està únicament guiada per l'odi, la rancúnia i unes ganes inexplicables de venjança de no sé exactament què!

Un altre tema és l'actitud d'ICV i de la Sra. Marcuello qui, amb unes formes molt diferents, van intentar justificar la seva abstenció, inexplicable a no ser que ho entenguem que només respongui a un intent de cohesió del govern, i que en res hauria d'afectar-lo al tractar-se de qüestions merament polítiques no municipals. Va manifestar que s'abstenien ja que en aquesta moció, no s'expressava qui representaria a l'ajuntament davant l'associació a crear, sota quins criteris caldria que actués aquest representant i tota una disertació sobre que ells són partidaris de l'autodeterminació però no de la independència. va dir que ells també tenien llibertat de vot, però va primar, com sempre, la seva dependència del PSOE. Ni tan sols es van aturar a pensar que, el que en realitat debatiem, era si voliem formar part del grup de municipis que constituïran l'associació de municipis per la independència, i que tota la resta ja vindrà quan toqui.

Més enllà de la qüestió política de fons, tot i saber-me greu la desestimació de la proposta, el que vull denunciar són les actituds esmentades. Qui s'en riu d'un altre quan aquest parla, i s'en fot d'ell a la cara, gesticula i menysprea tot i saber que aquest no el veu, vol passar com a exemple de bona educació i respecte cap als altres. I qui només es limita a debatre políticament amb idees i arguments, i roman impassible davant aquelles actituds, doncs aquest és el titllat amb els pitjors qualificatius imaginables. I pensar que vam iniciar la legislatura amb la promesa d'acabar amb la crispació!

DE RETALLADES I D'ELECTORALISMES

2011-11-24T00:47:00.000-08:00

Ahir el President Mas va anunciar noves mesures restrictives de cara al pressupost del 2012. Aquest matí he sentit molts comentaris. Molts d’ells encertats, al meu parer. N’hi ha un, tot amb tot, que no sentit i el resumeixo aquí.

Que no ho hagi fet durant la campanya, pot ser criticable, però si ho mirem bé, la campanya no era pas per assolir el Govern de la Generalitat sinó per anar a les Corts de Madrid. Al capdavall, anunciar noves mesures que van en la línia de, en tot cas, reblar el clau del que ja s’està fent i que tothom sap que s’hauran de continuar fent, no és enganyar ningú, com algun comentarista ha dit.

La meva pregunta és una altra: Per què ho ha fet ara? Ara, vull dir, immediatament passades les eleccions?. Al meu entendre, ho ha fet per:

1er. Donar un missatge clar, precís i ràpid als “mercats” que Catalunya no és Espanya, ni econòmicament, ni políticament parlant.

2on. Que a Catalunya, malgrat l’espoli fiscal que CIU pretén resoldre, i malgrat els impagaments a què està sotmesa, farà els deures i equilibrarà la balança fiscal pel 2012.

Això el President Mas ho fa abans que el Sr. Rajoy obri la boca. Mas transmet el missatge que governa i que té les regnes ben agafades. Fins ara la Generalitat ha tret els principals recursos d’entitats i particulars de l’interior. Però això, malgrat Sant Ferriol, té un límit. I segurament ell sap que ja hi estem arribant. El tempteig ja s’ha fet. Els 4.000 milions es varen col·locar i varen afegir-ne 300 més que no es varen cobrir.

Per tant molt probablement caldrà acudir als “mercats” en els nous finançaments. Fer aquest anunci de per on aniran els nous ajustaments, i concretant-ne els possibles camins, és una manera de palesar la decisió de fer-los i de tancar el proper pressupost amb l’equilibri que Europa ens demana.

Algú ha fet referència que les retallades i ajustaments detrauran més diners del consum i per tant incrementaran el risc de recessió. En economia he après que els paràmetres sobre els que un govern ha d’actuar són múltiples i diversos, i que sempre funcionen sumant i restant. El final que compte és l’equilibri.

El deute que hem d’atendre aquests anys vinents és de bojos (6 Milions€ diaris). I segurament haurem de recórrer als mercats exteriors. Aconseguir, per tant, calmar-los generant confiança i actuant amb transparència, no esperant que això ho faci un Rajoy que encara no ha obert boca, i que com a bon gallec encara no sabem si puja o baixa les escales, jo penso que l’entrada del President Mas, anticipant ajustaments, amb tot el que s’hi juga, és una decisió ben encertada.

No cal ser profeta. Quan la Generalitat tregui a subhasta nous finançaments o podrem comprovar l’existència d’aquests problemes i si aquesta actuació ha servit d’alguna cosa.

Josep Ma. Puig

RESULTATS A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS AMB UNA VICTÒRIA HISTÒRICA DE CiU!

2011-11-21T04:37:00.000-08:00

Resultats per candidatures:

Candidatures
Vots
%

CiU
2.342
32,41%

PSC-PSOE
1.789
24,76%

PP
1.640
22,69%

ICV-EUiA
528
7,30%

ERC-RI.cat
362
5,01%

UPyD
113
1,56%

Eb
111
1,53%

PxC
91
1,25%

PACMA
67
0,92%

PIRATA.CAT
45
0,62%

UCE
9
0,12%

ANTICAPITALISTES
7
0,09%

JORNADA ELECTORAL

2011-11-20T02:04:00.000-08:00

A les 9 del matí han obert les portes tots els Col·legis electorals de Palau-solità i Plegamans. 7 Col·legis,18 meses i 8 seccions.

Convergència i Unió és l'única formació que manté un representant constantment a totes les meses del municipi. CiU disposa de més de 20 apoderats per garantir que la jornada transcorri amb plena normalitat democràtica.

A les onze del matí superem ja el 10% de participació dels poc més de 10 700 electors amb dret a vot.

A les dotze del migdia ja es comencen a veure cues en les diferents meses. La cosa s'ha començat a animar i, al menys, pel que fa al Centre Recreatiu i a can Cortès la participació ja arriba al 18%.

Si alguna cosa queda palesa és la gran participació de la gent al nostre poble: a la una del migdia toquem el 30% de mitjana, i a les dues de la tarda ja superem el 38%.

Hi ha gran acumulació d'electors a tots els col·legis amb cues fins al carrer.

Fa goig observar la gran motivació de la gent!

Ja he votat. Ho he fet amb el meu kit accessible de votació en sistema Braille. La presidenta de la mesa custodiava adequadament la capsa que contenia tot el material de votació i he pogut disposar d'una taula i una cadira, com així ho estableix la llei, per tal de poder fer la tria i el marcatge corresponent.

a les quatre de la tarda la mitjana de participació ratlla el 50%, i després de la baixada habitual de les hores del dinar, la cosa es torna a animar. Probablement està participant un 6% menys de votants que ara fa quatre anys.

Em disposo a fer una visita als diferents col·legis per tal de conèixer de primera mà el que els 23 apoderats de CiU constaten i respiren dels nostres convilatans.

Acabo d'arribar de fer la pertinent visita als diferents col·legis. és tanta la gent que et trobes amb ganes de fer-la petar, de que això canviï, de que catalunya es pugui fer sentir d'una vegada a Madrid, que no he tingut pas temps de visitar-los tots. M'ha quedat pendent can cladelles i l'institut.

Quan passen pocs minuts de les 8 del vespre, sembla que, en general, hem superat la participació del 70% de mitjana, tot i que és d'aproximadament un 6% menor que al 2008.

Les enquestes de les televisions públiques expressen que els socialistes baixen d'una forma estrepitosa, malgrat la teoria del vot útil, i que CiU, per molt que vulguin fer veure que ens poden afectar les mal anomenades retallades, puja de forma important. Sembla doncs que el PSOE baixa de 25 diputats a 15/17, que CiU puja de 10 a 13/15 i que el PP també puja fins a 10/11 diputats. També Iniciativa esgarrapa vots als socialistes i que ERC aguanta el cop d'una forma molt digne.

Ara només ens queda esperar els resultats definitius, dels que donaré degut compte, un cop hagin arribat tots els nostres apoderats al local de Convergència i Unió.

Només queda felicitar-nos per la gran jornada electoral, desenvolupada amb civisme i de forma alegre i festiva.

Que tinguem sort!

I, passant ja de la mitja nit: hem guanyat per primera vegada a la història a catalunya, i a Palau per cinc cents vots més que els socialistes! cosa que no passava des de 1989. Els socialistes han perdut 1500 vots respecte del 2008!

demà us oferiré totes les dades definitives al nostre poble. Però, a Palau-solità i Plegamans hem obtingut un total de 2342 vots mentre que els socialistes n'han obtingut 1789! I el PP els ha quedat a tocar amb gairebé 1700 vots!

Temps tindrem per analitzar aquests resultats. Però ha quedat clar que tenim un país i un poble molt madurs i que saben on estem i què cal fer per sortir del sotrac. que vagin presentant mocions contra retallades, que vagin patalejant, que els periodistes que es fan dir independents segueixin atacant-nos i que mirin, fins i tot, de fer retirar les banderoles d'una parada de les vaques i les cabres per considerar que això suposava una publicitat subliminal de CiU. que vagin fent tot el que vulguin si no saben governar, que el poble els ha donat la resposta més adequada i contundent.

Gràcies a tots pel vostre suport!

MENTRE CiU ACONSEGUIA SUBVENCIONS, EL PSC LES PERD!

2011-11-17T13:48:00.000-08:00

Des de CiU volem seguir denunciant la irresponsabilitat del govern del PSC entosudit en donar missatges negatius respecte la situació econòmica de l’Ajuntament. La darrera és l’afirmació relativa a un suposat dèficit d’un milió d’euros per la presentació fora de termini de factures de les obres de la masia de Can Falguera. Una situació que es resumeix amb que CIU ACONSEGUEIX SUBVENCIONS I EL PSC LES PERD!. CiU va aconseguir cap a un milió i mig d’euros del pressupost de l’estat espanyol per a la recuperació de la masia de Can Falguera. Es va aconseguir gràcies al treball dels nostres diputats/es encapçalats per en J.A. Duran i Lleida. Els diners s’han rebut i la feina s’ha fet. Només cal veure la masia. Una execució sense irregularitats. Al Ministerio de Cultura s’havien demanat les prórrogues perceptives; per retards com a conseqüència dels intents d’entorpir l’obra per part de qui ara ocupa el govern, al•legant l’existència de restes arqueològiques. El seguiment en la presentació de les factures corresponia al nou govern. És aquest qui s’ha d’ocupar de no retornar ni un sol euro ben emprat, i lluitar per evitar que la manca de liquidesa del govern espanyol pugui servir d’excusa per reclamar uns diners que ja van ser transferits. El grup de CiU estarà al costat del Govern negociant a Madrid per garantir que aquests diners no es moguin del nostre poble. Què prefereix el nostre govern municipal, lluitar pel poble o llençar missatges negatius vers l’anterior govern?
Tant mal els volen els seus socis socialistes del govern central? Que potser prefereixen retornar els diners per trobar justificacions a l'hora de prescindir de determinats treballadors contractats durant els darrers quatre anys? Que potser ja els va bé per així justificar la no construcció de la piscina municipal?

VOLEM QUE EL NOSTRE AJUNTAMENT FORMI PART DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-11-14T13:45:00.000-08:00

MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER A LA CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA.

El 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt un moviment popular que reclamava exercir el dret d’autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins de la Unió Europea.
Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, entre ells el nostre en una consulta popular que es va celebrar el dia 20 de juny de 2010, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més de 900.000 catalans. El 10 d’abril del 2011, aquest procés es finalitzava amb la realització de la Consulta a Barcelona.
També, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis del Principat de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics, diversos Ajuntaments, d’acord amb una iniciativa impulsada per l’ajuntament de Vic, volem impulsar la creació d’una associació de municipis que treballi per avançar cap a l’assoliment de la independència de la nostra nació des de l’àmbit municipal

És per aquest motiu que es proposa al Ple l’adopció del següents acords:

PRIMER.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans de formar part, mitjançant els tràmits legals oportuns, del nucli de municipis que volen constituir una associació d’ens locals amb la denominació “MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA”, amb l’objecte final de defensar l’assoliment d’un estat propi, els drets nacionals que corresponen al Principat de Catalunya i conscienciar a la ciutadania de la necessitat d’exercir el dret a l’autodeterminació del poble català.
SEGON.- Treballar conjuntament amb tots aquells municipis que es puguin interessar en la redacció dels documents necessaris per a la creació de l’Associació ‘MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA’.
TERCER.- Comunicar el present acord als ajuntaments de Port de la Selva i de Vic pel seu coneixement i als efectes oportuns.

GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.

QUATRE ANYS DEDICATS A INTENTAR ESCAMPAR PORQUERIA I A ATACAR-NOS

2011-11-10T14:16:00.000-08:00

Després de la miserable expressió de baixesa política que ha demostrat l'anunci electoral socialista en el que s'escenificava una mort com a conseqüència de les mal anomenades retallades que, com no podia ser d'una altra manera, s'han vist obligats a retirar; però que ha evidenciat l'estat de desesperació en el que es troben inmersos aquesta gent, m'en adono que tot plegat no està tan lluny d'actituds recents dels socialistes palauencs sobre les que no tinc cap intenció de tornar a comentar.

El que sí hem tornat a constatar novament, és el seu estat de nerviosisme i desesperació davant llur incapacitat de governar el nostre poble. I aquesta és la raó per la qual es comença a palesar que durant els tres anys i mig que queden de legislatura ens enfrontarem, d'una forma sistemàtica, a l'atac, la desqualificació personal i política, el no fer res, la justificació constant en una presumpta mala gestió de l'anterior govern que diran fa que no puguin actuar com ells voldrien.

Però, no us deixeu pas enganyar per aquesta gent. Ja hem vist on són capaços d'arribar per tal de destruir i desprestigiar a l'adversari com sigui, aconseguint la més absoluta inacció com a govern. Diran el que calgui de cadascú de nosaltres, es ficaran fins on puguin per tergiversar el que sigui necessari; però, feina, el que és feina al carrer, en els serveis, en millora de les condicions de vida dels vilatans de Palau-solità i Plegamans, gens ni mica.

Si heu anat llegint l'informació publicada pel grup municipal de CiU així com aquest mateix blog, haureu pogut ponderar amb prou serenitat si la situació econòmica que ells diuen que hi ha és veritat o no. Haureu vist que s'ha aprovat una pujada del 3% linial de la major part de taxes municipals, com a claríssima demostració que si la situació fos tant greu com volen fer creure, la pujada hagués estat molt més gran. Paguen factures generades per ells i deixen de pagar les nostres sense adonar-se'n que això no fa altra cosa que incrementar la mitjana dels dies de pagament d'aquest ajuntament, i que això només els perjudica a ells com a govern.

Hem observat també que, tot hi haver subscrit un pacte d'investidura totalment buit de contingut, en cap moment ens han presentat un pla de govern o d'actuació municipal que, com sí vam fer nosaltres, serveixi de full de ruta per a tota la legislatura.

I amb tot, ja arriba la primera gran brama política. Ens expliquen que, a causa de la nostra nefasta gestió, ara l'ajuntament es veurà obligat a tornar més d'un milió d'euros dels que el Ministerio de Cultura ens va atorgar per a la restauració de la masia de can Falguera. I ho justifiquen dient que, com que hi va haver un seguit de factures de l'obra que van ser presentades fora de termini, doncs que ara hem de tornar els diners rebuts. Fins i tot m'ha donat la sensació que ho expliquen amb aquella mena de to sorneguer que els podria servir per, per exemple, justificar la no construcció de la piscina pel fet d'haver de tornar els diners en qüestió!

Diuen que han rebut una carta demanant aquests diners; carta que hem demanat s'ens mostri en diverses ocasions però que encara no hem vist. Però, suposant que sigui veritat, només cal que es plantin, que presentin al·legacions, que demostrin amb claredat que la feina s'ha fet i s'ha fet bé; que la masia hi és i que n'estem molt orgullosos, que busquin les complicitats polítiques necessàries, tant amb el seu partit que encara governa a Madrid com amb nosaltres i els nostres representants; que vagin, si cal, al contenciós, que el guanyaran; i sobre tot, que de cap manera retornin aquests diners. Si el govern socialista d'Espanya té ganes de retallar perquè no hi ha diners, no cal que ho faci pagar als seus companys socialistes de Palau ni a aquest poble. Podem demostrar les converses mantingudes amb el Ministerio on ens acceptaven les factures i s'havia demanat i concedit pròrrogues per a la seva adequada presentació. Els retards són només imputables als intents de frenar la reconstrucció de can falguera per part dels qui ara ostenten el govern municipal. I les coses són així de clares i així cal explicar-les!

La gestió econòmica del consistori acaba de rebre un revés totalment cercat des del seu govern. Ha estat el fet que la sra. Interventora municipal ha deixat el seu lloc de treball per anar a un altre municipi on pugui desenvolupar les seves tasques amb una major garantia d'eficàcia i transparència. L'anterior govern va apostar per cumplir amb la llei i disposar d'una interventora, membre d'un cos de funcionaris estatal que, com a fedatària pública, garantís la transparència dels comptes de l'ajuntament. Ara tota aquesta comptabilitat estarà controlada per un càrrec de confiança que, en cap cas, pot oferir el nivell de gestió pública professionalitzada que representa disposar d'una àrea d'intervenció.

Ara, com que ja ningú els emetrà informes desfavorables, pensaran definitivament que podran dir i fer el que vulguin. Però, per denunciar el que calgui estarem nosaltres i així evitar aquest discurs merament victimista i a la contra que aflora cada vegada que volen comunicar alguna cosa.

Que treballin pel poble, que deixin l'atac i la crispació, tal com s'hi van comprometre en el ple d'investidura, per a temps més propicis; i que intentin, en èpoques complexes com les actuals, cercar complicitats, solucions conjuntes, diàleg i, sobre tot, el bé comú de Palau-solità i Plegamans!

JO HI POSARIA UN SEMÀFOR!

2011-11-07T06:33:00.000-08:00

Confirmat. Aquest govern de feina en farà poca, o potser gens. Una cosa sí tenen clara: cal desfer com sigui tot el que va fer l'anterior govern municipal!

Com tots sabeu, d'entre les moltes obres portades a terme pel govern de la Sra. Pla, hi ha la de reformar i modernitzar de dalt a baix l'edifici de la casa consistorial. Un edifici de dimensions reduïdes, centenari i que té els seus orígens en una casa pairal de principis del segle passat.

Amb les obres realitzades, subvencionades en la major part per fons estatals, es va aconseguir optimitzar al màxim els seus espais, de tal manera que es va poder dotar a l'Ajuntament d'un saló de sessions on els polítics municipals puguin desenvolupar en perfectes condicions les seves tasques, una adequada zona de secretaria, intervenció i comptabilitat, uns despatxos per a l'àrea política que responen a les necessitats d'un poble de més de catorze mil habitants com el nostre, i un ascensor que ha fet accessible a totes les persones amb mobilitat reduïda el poder arribar a la planta superior de l'edifici. també s'ha dotat aquesta planta d'una sala de juntes o reunions, anomenada del comú en record d'aquell Comú inicial que va donar lloc al municipi de Palau-solità i Plegamans; sala de reunions que mai havia tingut el nostre consistori.

Pel que fa a la planta baixa, i amb la finalitat d'obtenir el màxim rendiment de les seves dependències, es va considerar oportú mantenir l'entrada principal de l'ajuntament que dona a la plaça de la vila, perquè cumplís la funció de porta d'accés per a tots els treballadors i representants polítics, així com fer també de porta noble en ocasió de la celebració de plens municipals, recepció de personalitats, entitats, etc; i així obrir una porta per la banda del Parc Onze de Setembre, que no vol dir pel darrera, amb l'objectiu, per a una major agilització i eficàcia, de destinar-la a l'accés directe dels vilatans a l'àrea d'atenció ciutadana. D'aquesta manera, s'aconseguia no entorpir les tasques d'altres àrees de treball, com són les de l'Arxiu municipal, l'oficina d'informació al consumidor i els serveis informàtics i de telecomunicacions.

Doncs bé, l'actual govern s'ha empenyat en voler considerar l'accés pel parc Onze de setembre com quelcom que perjudica a la ciutadania i, volent seguir obsessionats en desfer el que vam fer nosaltres, ha tancat l'accés directe a atenció Ciutadana i fa entrar a totes les persones, vagin al que vagin, per la porta de la plaça de la vila.

Des de divendres passat, la gent ha d'entrar a l'ajuntament per la porta principal de la casa consistorial convertint la porta del Parc Onze de setembre en una, com diuen ells, "entrada de llum natural". Ara ja comencem a entendre aquella proclama electoral que deia allò de "les parets de vidre i la transparència"!.

Quan entrem a l'ajuntament, topem amb un cartellet a la porta que diu: EMPENYEU, EMPUJAR; bàsicament per si en català no ho havien entès, ens ho posen també en espanyol. Un cop dins, observem unes pilones al capdavall de l'escala amb unes cordes que, entenc significa que la ciutadania no pot accedir a la planta superior de l'edifici; i ens topem amb un gran cartell que senyala la direcció, cap al fons, per anar a atenció Ciutadana. Seguim pel passadís, observem l'ascensor a l'esquerra (que de moment no diu que no es pugui agafar per pujar cap dalt), i més endavant un altre cartell que indica que estem arribant a l'àrea tant cercada d'atenció Ciutadana. Un cop aquí, i si no ens hem equivocat i hem entrat a l'oficina dels serveis informàtics, podrem, finalment, presentar la nostra instància, demanar aquell certificat que voliem o sol·licitar informació sobre el que sigui.

Això sí, l'entorn el decorarem amb rams i plantes per fer més agradable el passeig interior i superar més satisfactòriament les possibles incomoditats provocades per l'acumulació de persones circulant amunt i avall.

Quan hom entra a l'ajuntament es troba amb tota aquesta decoració, cartelleria i indicacions, però cap persona que t'atengui. Tot sigui que l'arxivera municipal hagi d'acabar fent de recepcionista!

Sembla que, ben aviat s'instal·larà un sistema de videocontrol a fi que les treballadores d'atenció Ciutadana puguin veure a totes aquelles persones que entren i surten de l'ajuntament. I jo que penso: però no deien que no hi havia diners, que l'anterior govern ho va dilapidar tot de tal manera que no poden pagar ni les nòmines? I si això no figurava al pressupost municipal, de quina partida treuran els diners?

I és tant i tant important aquesta decisió política que, fins i tot, n'han emès una nota de premsa. Seguirem emetents per saber quines i quàntes coses més cal desfer per justificar que fan alguna cosa.

Jo, el que he trobat a faltar ha estat un semàfor per regular tant trànsit de gent!

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT

2011-11-03T02:28:00.000-07:00

A la vista de les informacions aparegudes en diferents mitjans en les que s’ofereix a la població, d’una forma absolutament demagògica per part de l’actual equip de govern municipal encapçalat per la sra. Teresa Padrós, la idea d’un Ajuntament sense recursos, ple de deutes i factures impagades, quasi en fallida i amb tota mena d’insinuacions encaminades a desvirtuar la realitat econòmica de les arques municipals; el Grup Municipal de Convergència i Unió vol expressar a tot el poble un missatge d’aclariment de la situació econòmica, que és de total solvència econòmica del nostre Ajuntament, sempre i quan es compleixin amb les previsions pressupostàries i no s’en adquireixin de noves, i desmentir d’una forma clara i rotunda totes les informacions aparegudes en aquest sentit que només cerquen causar alarma social i crear confussió entre els vilatans.

Per aquesta raó volem fer els següents aclariments:

1. Que l’actual govern municipal va heretar una economia totalment sanejada. Això ho demostra el fet que el pressupost corresponent al 2010 s’ha tancat amb un resultat positiu de prop de 90 000 euros, tenint en compte que l’informe econòmic i financer emès l’any passat pels tècnics de la Diputació de Barcelona assegurava amb majúscules que l’economia municipal estava totalment sanejada i que, fins i tot, permetia un tancament del pressupost en negatiu fins a 500 000 euros, cosa que, com ha quedat dit, no ha passat.

2. Que aquest ajuntament no deu ni una sola factura de l’any passat ni d’altres, com sí passa en la majoria d’ajuntaments del nostre entorn. Com tampoc deu cap factura del primer trimestre d’enguany. I, en aquest sentit, observant la mala fe política en l’afirmació que diu que l’actual equip de govern es va trobar factures pendents de pagament per un valor de 500 000 euros, cal dir que només es pretén falsejar la realitat, doncs aquestes només podien respondre a les del segon trimestre, i si considerem que el nou govern va prendre possessió el passat dia 11 de juny, ens adonarem que l’única veritat és que l’ajuntament estava totalment al dia en els seus pagaments. En aquest sentit, a la vista de la fràgil i complexa realitat econòmica i pressupostària, cal deixar ben clar que el que no és de rebut és adquirir nous compromisos per deixar de cumplir amb els ja existents. Això sí que provoca un perill real de desequilibri que en cap cas pot ser imputable a l’anterior equip de govern.

3. Que el nivell d’endeutament del nostre ajuntament està xifrat només en un 57%. La legislació estatal permetia fins fa un any un endeutament del 125%, i a l’actualitat, amb les mesures anti-crisi del Govern de Madrid, es perrmet fins al 75%. Si ens fixem en la major part d’ajuntaments del país, n’hi ha pocs que baixin d’un 100% d’endeutament; i això ens omple d’orgull ja que demostra que durant la darrera legislatura l’equip de govern encapçalat per la Mercè Pla va fer una impecable gestió econòmica, aplicant-se ja els ajustos necessaris conseqüència de la delicada situació econòmica en general, des del primer dia de la legislatura anterior.

4. Que el Govern actual buscarà tot el que calgui per donar l’aparença de mala gestió de l’anterior. Però el Grup Municipal de CiU sempre es mantindrà ferm en la defensa de la seva gestió en benefici del poble de Palau-solità i Plegamans. Ens diuen ara que hi ha unes factures presentades fora de termini en relació a la restauració de la masia de Can Falguera. Doncs, aquestes foren presentades d’acord amb les converses mantingudes amb el Ministerio de Cultura, que, com en tantes d’altres ocasions, es va sol•licitar un aplaçament en el termini de presentació de determinada documentació durant el primer trimestre de 2011; i el seguiment i control de tot aquest procés corresponia ja al nou govern, i per tant no es pot imputar a nosaltres quelcom del que ja no en som responsables; i és que, si el govern de Madrid és del PSOE, com ells, no tenen prou capacitat d’influència per resoldre quelcom tant obvi?. Buscaran el que calgui per intentar destruir la nostra gestió. No diran que, gràcies als recursos presentats pel Govern de CiU, l’ajuntament acaba de rebre un total de 470 000 euros per un IVA que, per error en el seu càlcul corresponent al 2006, quan governava el PSC i ICV, es va pagar de més a l’estat. No és tanta doncs la manca de liquidesa si, per altra banda, encara queden 130 000 euros per rebre d’aquell erroni càlcul del IVA, ja que pujava a un total de 600 000 euros. I no deu ser tant desastrosa la situació si tenim en compte que s’acaben d’aprovar les taxes municipals amb un increment raonable del 3% linial, quan en molts altres llocs els increments superen el 10 i el 20%; i tampoc han sol•licitat pas cap de les línies de crèdit ofertes pel govern central a través del ICO per tal que els ajuntaments amb situació econòmica d’impagament de factures anteriors al 30 d’abril del 2011 puguin fer front als seus compromisos. Vol dir que potser només es cerca l’atac polític sense més. Que pensin també en el perill que comporta deixar d’assumir pagaments de factures per obres i projectes subvencionats; això pot comportar incrementar un deute no previst i posar de veritat en perill l’economia municipal.

5. Que han suspès temporalment el contracte d’adjudicació de la piscina arriscant-se a pagar una indemnització superior al que l’Ajuntament ha de pagar per fer-la. Amb l’acord de suspensió temporal del contracte i adjudicació per a la construcció, gestió i explotació del nou complex amb piscina municipal coberta, argumentant manca de liquidesa i tresoreria, només volem advertir al govern que, de perpetuar-se aquesta decisió, els perjudicis econòmics per a les arques municipals, per l’incumpliment d’aquest contracte, pot suposar una despesa d’entre 500 000 euros i un milió. Molt més que els 390 000 que l’Ajuntament ha d’invertir per fer-la. A més, posa en risc les subvencions otorgades de la Generalitat i la Diputació per aquest destí. I es fa necessari recordar que els diners hi són, amb crèdits dels que ja s’estan pagant quotes, que està perfectament detallat, pressupostat i planificat,i que aquest nou equip de govern no es pot permetre el luxe de portar realment l’ajuntament a la ruïna només per intentar desfer una obra perfectament treballada i adjudicada pels anteriors responsables municipals. De la piscina s’en beneficiarà tot el poble, i després que el PSC fos el primer de contemplar la seva construcció en els diferents programes electorals des de 1991, no hauria d’actuar amb una imprudència pròpia de qui només cerca l’atac a l’adversari polític sense pensar en els autèntics beneficiaris d’aquest equipament.

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

CARTA OBERTA D'EN DURAN ALS SOCIALISTES

2011-11-02T02:33:00.000-07:00

Observo que cada dia utilitzeu com a únic argument per atacar CiU la nostra política de reducció de la despesa al capdavant del govern de la Generalitat. Són uns ajustos que fem per necessitat i no per ganes. Per aquest motiu, vull recordar alguns fets i algunes dades que són de l‘interès de la ciutadania i que convindria molt que ho fossin també del vostre.

El 24 de novembre de 2010, just quatre dies abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, amb el tripartit al govern de la Generalitat i el PSOE al govern de l’Estat, el “Consejo de Política Fiscal y Financiera” va avalar els comptes de la Generalitat amb un 2’4% del dèficit, un dèficit que ha acabat essent del 4’2%. El 23 de març el que era secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, va comunicar al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que “la reducció del 10% de despesa que proposa la Generalitat no era suficient” per corregir el dèficit que vau deixar. També va afirmar que “per la banda dels ingressos, no podia esperar-se res més, llevat que apugéssim impostos amb efectes del 2011”. A través del ministeri d’Hisenda, el govern socialista de l’Estat pretenia que rebaixéssim un 20% la despesa fins arribar a l’1’3% del dèficit públic. Aquesta és la vostra proposta: el doble de retallades.

Davant d’això, el govern de CiU es va plantar i va dir que ni parlar-ne. Una veu socialista –la del que era primer tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona, Jordi William-Carnes, que era de viatge a Sao Paulo- es va desmarcar de la posició oficial del PSC en afirmar que era impossible en un sol any situar el dèficit en el1’3%.

El govern de la Generalitat va reduir la despesa en tres mil milions d’euros en el pressupost del 2011. El secretari d’Estat, Carlos Ocaña, va demanar que es disminuís el doble, sis mil milions d’euros. El que era vicepresident del govern i portaveu, Pérez Rubalcaba –ara candidat socialista-, va afirmar que “la reducció del dèficit era irrenunciable, i-re-nun-ci-a-ble”. L’obligada reducció de despesa, forçada per la mala gestió del tripartit i per la imposició del govern socialista de l’Estat, va implicar necessàriament rebaixar totes les partides del pressupost a Catalunya i, per tant, lògicament, les de sanitat, ensenyament i polítiques socials, tot i que s’ha de dir que l’import pressupostari d’aquests departaments va guanyar pes en el conjunt dels comptes públics. Per exemple, en l’anterior pressupost socialista Sanitat representava un 36% i ara suposa un 38’6%. A tot això, cal tenir present que la Generalitat paga en el 2011 més de quatre milions d’euros diaris d’interessos i en pagarà sis milions –també cada dia- l’any que ve. Fixeu vos que això significa que només en set mesos que no haguéssim de pagar aquests interessos -que vosaltres vau generar- no hauríem de tocar ni un euro la sanitat. Cal recordar també que l’import a pagar per l’amortització de la despesa financera que vosaltres heu deixat per al 2011 és de sis mil milions d’euros (més de 10 bilions de pessetes). És a dir, el Govern de CiU pagarà d’amortització de despesa financera, provocada per la gestió del tripartit socialista, el doble del total que s’ha rebaixat el pressupost català.

També hauríeu de recordar que l’Estat, amb el vot dels socialistes catalans i contra el que aquí demanàveu –fins i tot ens vàreu recomanar que portéssim el govern central als tribunals- no ha pagat la bestreta del fons de competitivitat ni ha liquidat l’import de l’aplicació de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. Per cert, més enllà del fet que el govern de l’Estat mai ha invertit la xifra del PIB real de Catalunya respecte a Espanya, la inversió planificada a Catalunya només ha tingut una mitjana del 81% d’execució.

Ara, en plena precampanya, ¿no teniu rés més per oferir com a argument electoral que acusar CiU de desmantellar l’estat del benestar social? Si tinguéssiu una mica de vergonya, miraríeu de parlar-ne el mínim possible. No obstant, us llanceu pel camí de la demagògia i renuncieu a l’actiu que teníeu de cultura de partit de govern. En resum, la Generalitat es veu obligada a gastar menys perquè els socialistes, mentre éreu al govern de la Generalitat i llençant la casa per la finestra, heu deixat el país arruïnat (torno a recordar-ho: un dèficit del 4’2 del PIB català, és a dir, més de vuit mil cinc cents milions d’euros, o bé, si ho preferiu en pessetes, més de tretze bilions). A més, en l’àmbit de l’Estat, i amb vosaltres al govern, els socialistes demaneu que reduïm molt més la despesa –concretament, el doble- o que apugem els impostos. I tot això sense pagar el que es deu a Catalunya (fons de competitivitat, Disposició Addicional Tercera, principi de lleialtat institucional per abonar l’import de la llei de dependència i d’altres). Malgrat tot, us quedeu tan amples, criticant-nos dia sí i dia també, afirmant que ens volem carregar l’estat del benestar que vosaltres heu deixat en estat de coma. Si ho féssim nosaltres, estic segur que ens diríeu “quina barra!”. I atenció, nosaltres a Catalunya hem rebaixat el pressupost de Sanitat un 6’9%, però el govern socialista de l’Estat l’ha reduït un 8%. I mentre aquí hem rebaixat un 7’6% la partida d’Ensenyament, a l’Estat l’han reduït un 7’8%. Això sí, el pressupost de Defensa –amb la vostra candidata per Barcelona al capdavant- només l’heu rebaixat un 7%, com si els vaixells, els tancs i les armes en general fossin garants de l’estat del benestar social que els socialistes empareu.

Tot plegat, sense tenir present el dèficit fiscal que l’Estat té envers Catalunya i que significa 16.500 milions d’euros l’any, és a dir, un 8’4% del PIB català, que tant vosaltres com el PP no esteu d’acord a reduir. Bé, ¿de debò, no us sentiu responsables principals del dèficit que heu generat durant els set anys que heu governat a Catalunya? ¿No sou conscients que el govern de l’Estat, en el qual participeu, vol obligar-nos a reduir encara més el nostre pressupost i, per tant, a ampliar les retallades que tan demagògicament utilitzeu com a expressió de desgast electoral? ¿Heu oblidat que aquí demanàveu amb energia que l’Estat liquidés la bestreta del fons de competitivitat i que, en canvi, a Madrid us va faltar coratge per servir els interessos dels catalans i us vau encongir a l’hora de fer el que dèieu a Catalunya com a conseqüència de la vostra dependència del PSOE, votant al costat del govern central contra els interessos de Catalunya? Què penseu fer els socialistes catalans per donar resposta a les necessitats econòmiques dels ciutadans de Catalunya i a les nostres aspiracions nacionals?

Tot això no us ho plantejo perquè cregui que Catalunya pot estar contenta amb una possible majoria absoluta del PP, que vosaltres heu conreat ja que guanyaran gràcies a la vostra ineficaç política econòmica. Ans el contrari: recordem perfectament l’actitud que el PP va tenir contra Catalunya quan van exercir la seva majoria absoluta sense contemplacions, o el seu rebuig davant l’Estatut referendat pel poble de Catalunya. No seré jo qui oblidi els seus greuges contra els catalans .No seré jo qui silenciï l’actitud d’un PP que s’ha plegat de braços i que ha deixat que el país s’enfonsés sense donar suport a cap mesura per facilitar la reactivació econòmica i la generació de llocs de treball. La seva irresponsabilitat electoralista de pensar que com pitjor anés l’economia, millor anirien les seves perspectives electorals ha contribuït que actualment hi hagi gairebé cinc milions de persones sense feina. No estem parlant només de xifres estadístiques, sinó de problemes reals de persones amb noms i cognoms. Es tracta d’’un PP que governarà Espanya amb el qual els socialistes no heu dubtat d’arribar a acords contra Catalunya, però mai a favor de l’ocupació, de l’economia o de la confiança i de la credibilitat davant els mercats. Tots dos, socialistes i populars, heu negat a Catalunya el traspàs dels aeroports del Prat, de Reus, de Sabadell i de Girona; heu disminuït l’autonomia de la gestió dels ports de Barcelona i de Tarragona i, per tant, heu perjudicat l’economia catalana, i heu pactat d’esquena als ciutadans de Catalunya amb nocturnitat i traïdoria la reforma de la Constitució que limita l’autonomia financera de la Generalitat. Sabem que, de la mateixa manera que vosaltres heu arruïnat la Generalitat, moltes famílies i persones, el PP es passarà de frenada reduint els drets nacionals i personals.

Per què creieu que CIU, davant la vostra ineficiència en matèria econòmica i la irresponsabilitat electoralista del PP, va haver d’actuar amb coherència i responsabilitat per evitar que la Unió Europea intervingués l’economia espanyola? Com a president del grup parlamentari de CiU no vaig pensar en els interessos electorals, sinó que vaig fer un pas endavant per evitar que a l’Estat s’haguessin d’aplicar mesures com les que s’han dut a terme a Grècia i que han representant una reducció del 20% de les pensions de més de 1.200 euros que arriba al 40% als jubilats amb menys de 55 anys, la disminució de 200 mil funcionaris del sector públic... Rieu-vos-en, dels ajustos que per la vostra mala gestió hem d’administrar ara!

De cara a les eleccions del 20-N, esperem que el poble català no permeti que hi hagi aquesta majoria absoluta que les enquestes preveuen per al PP. El contrapès al futur govern no passarà per vosaltres, sinó per CiU. Els ciutadans del nostre país saben que som l’única força política amb veu i grup parlamentari propis que té les mans lliures per plantar cara a vosaltres i al PP. Som l’únic grup parlamentari que podrà defensar els interessos dels catalans.

Afortunadament, el poble català és prou madur i té sentit de responsabilitat per entendre que el govern actual de la Generalitat posa per davant els interessos de país als del partit. Encara que ens pugui costar algun vot, estem disposats a redreçar la situació que hem heretat de vosaltres per retornar al seu lloc l’estat del benestar social. CiU l’ha construït durant vint-i-tres anys al capdavant de la Generalitat, això sí, amb l’ajut de tothom, de tota la societat i també amb el de vosaltres des de molts ajuntaments.

Cordialment,

Josep A. Duran i Lleida

L'OPOSICIÓ MUNICIPAL ES PLANTA I DIU PROU!

2011-10-28T14:55:00.000-07:00

Ahir dijous va tenir lloc el ple ordinari corresponent al mes d'octubre d'enguany. Com faig habitualment, seguidament procediré a explicar, punt per punt no només el que fou aprovat sino també com es va anar desenvolupant la sessió:

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 29 DE SETEMBRE DE 2011:
Com us podeu imaginar, cap problema en una qüestió de tràmit sense més.

2. MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS, EXERCICI 2012:
Del que es tracta, en definitiva, és d'aprovar el que, junt amb el pressupost municipal que sol portar-se al ple abans d'acabar l'any, és el més important d'un ajuntament: els impostos, tributs, arbitris, taxes i tot el que significa contribució econòmica dels ciutadans per tal de dotar de capacitat al consistori per gestionar el gran seguit de serveis de tot tipus que presta l'ajuntament. Són 32 les taxes aprovades ahir, les més conegudes de les quals són l'IBI, el que popularment es coneix com la contribució, la taxa d'escombreries, la que recau sobre vehicles de tracció mecànica, la de les escoles bressol municipals, i un llarg etcètera que no crec que ara calgui detallar.
En general foren presentades unes taxes amb la mateixa proposta exactament que l'anterior equip de govern va presentar ara fa un any; amb un increment del 3% linial per a la major part d'impostos municipals, tot i que l'IBI, donada l'actualització del 10% anual durant 10 anys, es mira de corregir de tal manera que la pujada no superi la previsió d'increment per a la resta de taxes.

Des de CiU hem entès, com també ho vam entendre l'any passat que es tracta d'una proposta coherent amb el moment econòmic que atravessem i que cal no anar més enllà de l'increment previst per a l'IPC.
El que crida poderosament l'atenció és la gran demagògia que van arribar a desplegar els grups que estaven a l'oposició en contra d'aquella proposta, presentant al·legacions, impugnacions i fent tot el soroll mediàtic hagut i per haver com perquè ara, ens trobem davant d'una proposta idèntica i clavada a la de l'any passat.
CiU, actuant amb plena responsabilitat ha entès perfectament la situació, considera raonable la proposta i per això no s'hi ha oposat ni farà cap mena de rebombori mediàtic al respecte. I com a última reflexió només ens queda dir: Si fos cert que l'economia municipal està tant malament com diuen que la vam deixar, no farien una proposta tant moderada com aquesta i proposarien pujades com les de Tarragona d'un 20% en l'IBI o d'un 40% en la recollida d'escombreries. I, ara que hi penso, cal tenir en compte que la recollida d'escombreries a Palau genera un dèficit de 225 000 euros!

3. INFORME D’INTERVENCIÓ TRIMESTRAL RESPECTE DEL PAGAMENT DE FACTURES DEL TERCER TRIMESTRE DE 2011: La mal anomenada Llei de la morositat estableix que de forma trimestral, per part d'Intervenció cal que s'emeti informe i es doni compte al ple del mateix expressant quin és l'estat de pagament de les factures i si es compleix amb els terminis legals establerts.
En moltes ocasions us he explicat que, tant malament com diuen que estem, doncs que vam deixar un ajuntament amb un termini mitjà de pagament de les factures de 60 dies i que, per tant, cumplim amb escreix les previsions legals en aquest sentit. Però, el que ens ha cridat l'atenció ha estat el fet que s'estan deixant de pagar factures d'abril i maig, és a dir, de quan encara governàvem nosaltres, per pagar i atendre les factures generades pel nou govern. I el pitjor és que moltes d'aquelles factures corresponien a obres i projectes subvencionats, comportant això que es posi en perill la possibilitat de rebre aquelles subvencions.
El que també acabaran aconseguint és que s'allargui la mitjana del termini de pagament i que acabin incumplint la llei també en aquest aspecte. Però, el que no podran dir és que això és culpa del govern anterior, ja que ells i només ells són els responsables d'atendre les factures d'agost i setembre, i no atendre, en canvi, les d'abril.
Així, no podiem pas fer altra cosa que oposar-nos a tal imprudència i temeritat política.

4. ACCEPTACIÓ SUBVENCIONS ATORGADES PEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT AMB DESTINACIÓ A LES LLARS D’INFANTS EL SOL I EL PATUFET I APROVACIÓ DEL CONVENI PER AL SOSTENIMENT DEL FUNCIONAMENT DE CENTRES EDUCATIUS DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL DE TITULARITAT MUNICIPAL PER AL CURS 2010-2011:
Cada any cal acceptar les subvencions que atorga el departament d'Ensenyament de la Generalitat. Enguany suposen 1600 euros per cada alumne. això ha comportat una petita reducció, com a conseqüència de la precària i gravíssima situació econòmica de les arques del govern de Catalunya que, intentant mantenir l'essencial, s'ha vist obligada a practicar aquesta reducció que repercutirà en un increment de 10 euros per cada alumne. D'aquesta manera, segons el que es va acordar en el Consell municipal d'escoles bressol de Palau-solità i Plegamans, es repercuteix el cost d'aquesta reducció al 50% entre l'ajuntament i els pares.

5. SOL•LICITUD DE BONIFICACIÓ DE L’ICIO DE LES OBRES EFECTUADES AL C/ ARQUITECTE FALGUERA, 37 PEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, EXPT. 2009/88:
Aquest punt i l'anterior foren aprovats conjuntament i sense debat, un cop feta l'oportuna explicació per part del regidor de l'àrea Sr. Tinoco. I, en aquest cas, del que es tractava era d'aprovar que les obres que la Generalitat ha efectuat a la teulada de l'escola Palau estiguin exenmptes del pagament de l'impost municipal d'obres, com és preceptiu i necesari.
Observem, per tant, com, malgrat els greus problemes econòmics que pateix el govern català fruit de la nefasta gestió econòmica del tripartit, la Generalitat segueix invertint en educació, entre altres coses, al nostre poble.

6. APROVACIÓ DEL 2N PROTOCOL ADDICIONAL AL CONVENI FORMALITZAT EL 14 DE DESEMBRE DE 2009 ENTRE L’ALESHORES DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES, L’AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ, L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS I FERROCARRILES Y TRANSPORTES, SA, PER A LA MILLORA DEL SERVEI DE TRANSPORT DE VIATGERS PER CARRETERA A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS:
Com sabeu, qui ha implantat el servei de transport urbà i ha millorat l'interurbà d'una forma evident a Palau-solità i Plegamans, ha estat el govern anterior format per CiU, ERC i PP. I de veritat ens temiem, a la vista dels comentaris i actituds de tota mena dels socialistes palauencs al respecte, que aquest servei es trobava greument en perill d'extinció. I estem convençuts que aquest hagués estat el destí del transport urbà si no hagués estat per la voluntat clara del regidor Sr. Pedro Sánchez, qui ha lluitat per aconseguir el seu manteniment, una quota social de tres euros per a deu viatges, tot i haver fet modificacions que han reduït en part el recorregut del bus urbà, la freqüència i els horaris. També el cost. Però l'important era conservar aquest servei, i per això no vam dubtar en felicitar-lo i animar-lo a seguir mirant d'implantar-lo més i difondre'l entre la població.

7. PROPOSTA DE SUSPENSIÓ DE L’EXECUCIÓ DE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA PER A L’ELABORACIÓ DEL PROJECTE D’EXECUCIÓ, CONSTRUCCIÓ, GESTIÓ I EXPLOTACIÓ DEL NOU COMPLEX ESPORTIU AMB PISCINA COBERTA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS:
Aquest govern no vol fer la piscina, i no sap com fer-ho per mirar d'escapulir-se de complir amb el contracte subscrit i l'adjudicació definitivament atorgada per a la construcció, gestió i explotació de la piscina municipal. Per això van portar al ple una proposta, que vam votar en contra, després d'haver de fer dues votacions donada l'impossibilitat de poder votar per part de la regidora Sra. Marcuello qui ha impugnat judicialment l'acord d'adjudicació; proposta que consisteix en la suspensió temporal durant sis mesos de l'execució del contracte. argumenten que no hi ha prou tresoreria per atendre el cost d'aquest contracte. Menteixen.
L'execució del contracte, i per tant la construcció de la piscina, estava perfectament planificat i finançat, i per això en cap cas es pot al·legar manca de tresoreria. Penseu que per enguany calien 190 000 euros. Aquests diners hi són, i corresponen 100 000 a una partida provinent d'un préstec de l'any passat que es va arrossegar del pressupost del 2010 a l'actual en vigor; i els altres 90 000 corresponen a un crèdit ICO concertat en el seu dia i pel qual ja fa temps que s'estan atenent les quotes de devolució. Per tant, aquests diners hi són. I sumats als 310 000 euros provinents de subvencions de la generalitat i la Diputació acceptats el mes passat a banda dels 800 000 euros provinents del conveni subscrit amb l'empresa promotora de la zona de can Valls, conformen el total de diners necessaris als que cal sumar 200 000 euros previstos per a l'any vinent i que fàcilment podrien obtenir-se d'el PUOSC de la Generalitat del proper any. La resta són les quotes durant 17 anys a raó de 95 000 euros l'any que es veurien reduïdes per les quotes que els socis pagarien.
Evidentment, ens vam oposar a la proposta donat que el que realment es cerca és evitar la construcció de la piscina. I saben que això és una autèntica temeritat, ja que els greus perjudicis que això suposa poden comportar un cost d'entre els 500 000 i un milió d'euros per a les arques municipals

8. APROVACIÓ DE LA XIFRA DE POBLACIÓ A 1 DE GENER DE 2011:
Res. Que aquest poble, a diferència de la majoria, segueix creixent, que som 14 353 habitants i que hi ha sis dones més que no pas homes!

9. MODIFICACIÓ DESIGNACIÓ REPRESENTANT DINS EL CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:
Que, com a regidor de Cultura, fou designat per a representar el nostre ajuntament al regidor Sr. Miquel Rovira.

10. PROPOSTA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC, ICV-EUiA i VdPsP EN DATA 17 D’OCTUBRE DE 2011, REGISTRE D’ENTRADA NÚM. 10.622, SOBRE LA RENDA MÍNIMA D'INSERCIÓ:
Quan es renúncia a governar, com ho fa l'actual govern, cada mes han de presentar alguna moció per patalejar d'alguna manera. I, si el mes passat van tocar mocions per protestar per les retallades en matèria d'Ensenyament i Sanitat, aquest mes li ha tocat al PIRMI pel tema de la modificacio temporal en el pagament de la renda mínima d'inserció com a mesura que ha estat per tal d'acabar amb el frau i el repartiment a dojo, en aquesta matèria, per part del tripartit.
En cap cas podiem estar d'acord amb el plantejament de la moció, i vam haver d'aclarir que la conseqüència d'aquestes mesures havia estat la detecció d'un 19% de frau, que hi ha més de tres mil persones que no han anat a cobrar el xec i que s'ha comprovat com molts d'aquests són persones que resideixen en països llunyants fora de catalunya. Discussió sobre la situació econòmica, sobre els serveis socials de Palau, etc. els vam haver de recordar que l'anterior govern va quintuplicar les ajudes socials en quatre anys i que ells només cal que segueixin aplicant aquelles polítiques d'autèntica protecció social per tal d'atendre aquelles persones o famílies que realment ho necessiten.

11. DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS EMESES PER L’ALCALDIA I ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DES DE L’ÚLTIMA SESSIÓ PLENÀRIA: com que ja s'ens havia donat trasllat de tota la documentació al respecte, no van ser necessaris aclariments de cap mena.

12. PROPOSTES D’URGÈNCIA:
Es va donar lectura, per part del secretari accidental, d'un manifest consensuat en Junta de Portaveus abans d'ahir celebrant el cesament de la lluita armada per part d'ETA i recordant-nos de les víctimes que tot aquest procés armat ha comportat.

13. PRECS I PREGUNTES:
Aquí, per part dels tres grups a l'oposició, ERC, PP i CiU es va acordar renunciar a efectuar preguntes. vam decidir fer un prec en relació als fets ocorreguts en l'acte institucional de la Policia Local del passat dissabte i els atacs furibunds cap a la meva persona que prou clarifico en l'apunt del dilluns dia 24 i que no cal tornar a explicar, I vull agraïr molt sincerament el suport i posicionament d'ERC i PP que s'afegeixen a l'allau de trucades, correus electrònics i visites a casa meva durant el mateix dissabte dels fets interessant-se pel meu estat d'ànim després del linxament públic del que vaig ser objecte per part de l'alcaldessa Sra. Padrós.
L'amic Truyols va aprofitar per comentar uns fets similars que també va patir ell el dia de la presentació del llibre sobre en Lluís ventura; i vam limitar-nos a demanar o exigir una rectificació i disculpa pública per part de l'alcaldessa amb el compromís que mai més es tornarien a produir situacions similars.
Acabat el prec, vaig anunciar que els tres grups municipals a l'oposició com a mesura de protesta i amb tots els respectes per a l'institució de l'alcaldessa, per als regidors i per a les persones presents i que escoltàven el ple per la ràdio, que en aquell moment abandonàvem el plenari.
Un cop ja haviem marxat, es veu que va tornar a aparèixer la ràbia, l'odi i molta ràbia en els discursos de la sra. Padrós i cabeza. Però, com diria l'Armengol: Això és el que hi ha, això és el que tenim i, això és, potser, el que ens mereixem?

L'ARMENGOL ESTÀ ENFADAT!

2011-10-24T07:19:00.000-07:00

Benvolgut Jaume, després d’haver tingut coneixement de l'espectacle produït ahir en la festivitat de la Policia Local, només dir-te que em sento trist i decebut per les persones que governen el meu poble.

Saps que per motius de feina he hagut de marxar d’un dels pobles que m’estimo més en el món. La seva societat civil fa que sigui un poble entranyable enmig d’uns paratges inigualables. És cert però, que no hem tingut sort amb la gent que ens ha representat políticament. 12 anys de govern socialista encapçalat per la Sr. Padrós, quatre anys d’oasi i ara tornem a estar encallats en el passat, en les enveges, en les revenges i en una manera de fer política que és caduca i passada.

Tot i no viure a Palau-solità i Plegamans, ahir dissabte van ser moltes les persones absolutament indignades que em van explicar el que havia passat a la festa de la Policia. A banda de ser un acte que va tenir de tot menys institucionalitat, lamento profundament, que una reflexió feta entre tu i jo provoqués el desbocament de l’actual alcaldessa.

En el seu moment, vaig apuntar-te la possibilitat que la candidata del PSC, Teresa Padrós, portés una cinta al cap per exagerar la seva malaltia. Amb el respecte absolut cap a la persona de la Teresa Padrós, deseguida vas corregir-me i dir-me que en cap cas, la Teresa Padrós portava una cinta per fer pena. Tot i això, la rancúnia i la maldat en que va acusar-te el passat dissabte en demostra, que potser, jo, Armengol tenia una mica de raó i no anava desencaminat.

I és que a la vida no es pot anar practicant una política de tant baix nivell. Estem en uns moments molt complicats, en que el poble necessita a persones que siguin capaces de governar com cal. No ens mereixem, que després d’un descrèdit absolut cap a l’anterior equip de govern, provocat per la gent que ara governa, estiguem a les mans de gent que no és conscient de la importància de governar.

Per acabar, t’has fixat en que el facebook de l’Ajuntament funciona com una seda? L’actual govern no ha mogut ni un dit i, curiosament ja no hi ha ningú que es queixi. No serà perquè l’actual regidor de comunicació era l’instigador d’aquesta mala praxis?

Només em resta dir-te que vagis en compte. A Palau hi ha mala gent i no tenen escrúpols.

Atentament, armengol.

Aquesta vegada sí que detecto en tu un alt grau d'indignació Armengol. Però, tranquil; ja estava avisat d'aquesta mena de praxis política basada en l'atac personal i la rancúnia, però mai m'hagués pogut imaginar que pogués arribar als límits en que es va expresar la sra. Padrós.

Com bé dius, sembla que el comentari que vas fer-me en l'apunt publicat en aquest blog el passat dia 18 de maig, sobre el que ningú m'havia fet cap tipus de comentari, i en el que jo et responia amb contundència que en cap cas puc imaginar-me que es pugui jugar amb aquestes coses i menys per electoralisme, ha estat el que ha provocat que, en mig d'un suposat acte institucional d'homenatge i reconeixement a la nostra Policia Local, l'alcaldessa es comencés a despatxar a gust contra la meva persona intentant confondre a tothom llençant la idea que jo m'en rèia o potser "enfotia" del tema de la diadema.

Mira que em sap greu, perquè si hi ha quelcom que em caracteritza això és el respecte per les persones, i més per les que pateixen, estan malaltes o tenen algun tipus de disminució. encara recordo la dedicatòria feta en aquest blog a la mateixa sra. Padrós quan va patir una aturada cardiaca oferint-li tot el meu suport en tot allò que li pogués resultar d'utilitat. I és que, per desgràcia, són moltes les persones que he vist patir per malalties de tota mena així com processos de cáncer irreversibles i sé el patiment que hi ha no només pel malalt en sí sino també per les persones que l'envolten.

La Sra. Padrós i jo tenim un problema. I és que mai hem mantingut una conversa privada entre tots dos més enllà de les intervencions en plens o les salutacions protocolàries, i no pas perquè jo no ho hagi volgut sino perquè sempre ha intentat esquivar-me sense conèixer la raó d'aquesta actitud.

No entraré a valorar avui l'acte en sí de la festivitat de la policia i temps tindrem per parlar-ne. cal agrair que, com en tantes altres coses, aquest govern s'aprofiti d'una iniciativa de l'anterior i mantingui l'acte d'homenatge i reconeixement amb el format i el lloc pensats per mi com a regidor de Governació d'aquell moment. El punt de Reality que va adquirir l'acte és el que em manté en desacord amb el plantejament actual, i em va fer adonar que l'actual regidora de l'àrea de Seguretat, Sra. Àngels Marcuello, té poc a dir després de sentir dir a l'alcaldessa que a l'Inspector en cap li va manifestar el primer dia que ells dos no s'entendrien mai, i que si no li agradava: que "ancha es Castilla"!.

Amb independència de tot plegat, el més gréu fou quan, parlant de l'intervenció quirúrgica patida, al que ja sol fer esmén en els seus discursos, va adreçar-se directament a mi amb les següents paraules:
Sr. Oliveras, sàpiga que el que jo he patit és una intervenció al cap per un cáncer, que he passat per un tractament de quimioteràpia, que em va caure el cabell i, aquesta és la raó per la qual porto una cinta al cap i no pas, com diu vostè per electoralisme; i si vol ara mateix em trec la cinta i li demostro"!

Sobren les paraules. Sobren perquè no tocava, perquè mai s'havia adreçat abans a mi per comentar-me res al respecte, perquè el que calia era homenatjar a la policia, perquè no em podia defensar i, sobre tot, perquè és mentida que jo m'hagi enrigut mai d'aquest fet, sino tot el contrari: he negat que això sigui possible que hi hagi qui ho pugui fer!

armengol. Sabem que això de la política és dur, que la intenció cercada és que, davant aquests atacs desistim de seguir fent oposició i mantenint l'il·lusió de que CiU pugui tornar a governar aquest poble algun dia.

No sé què deuen pensar els grups que donen suport com alcaldessa a la sra. Padrós davant situacions tant extremes i injustificables. La veritat és que no estic gens d'acord amb tu quan et refereixes a que a Palau hi ha molt mala gent. Tot el contrari, a Palau hi ha molt bona gent i de molt bona fe; i el que hem de fer és que s'en adonin que persones amb tants pocs escrúpols puguin seguir al capdavant de l'ajuntament.

Pensa que, quan estava sent atacat per la sra. Padrós davant els dos-cents convidats a l'acte, sí que vaig tenir una indignació inicial que va fer que marxés de seguida sense quedar-me a l'aperitiu amb l'objectiu d'evitar reaccions inadequades i així poder reaccionar en fred i serenament. De seguida però, el que em va envaïr fou un sentiment de llàstima i compassió cap a la sra. Padrós a qui no puc més que perdonar al observar com podia arribar a perdre el control d'ella mateixa expressant-se en aquells termes. M'adono també que, molt probablement basa la seva activitat política en el rencor, el ressentiment i l'odi personal, i això sí que és preocupant i algú ha de fer quelcom per evitar que pugui anar a més.

Al capdavall, el que ha provocat en mi és una renovació de forces per seguir treballant i lluitant perquè, quant abans millor, persones així deixin d'ostentar importants responsabilitats, siguin del color polític que siguin, i les substitueixin d'altres que cerquin de veritat el bé comú, el diàleg i la millora real de les condicions de vida dels vilatans de Palau-solità i Plegamans.

ara toca aguantar això i el que vingui. Com que la Mercè Pla ja no és el seu objectiu, han d'atacar a qui sigui i com sigui amb les males maneres que calguin per destruir-nos; però no ho aconseguiran!

Del que dius sobre el Facebook de l'ajuntament, poc et puc dir. Jo en tinc però poc que hi entro i l'utilitzo per raons d'accessibilitat. Sí que observo un fet constatable que és el que expresses. La resta de conclusions potser són massa arriscades. Però si tenim en compte tot el que es va fer amb el blog del dimoni de la Pedra Llarga i altres publicacions, ja no sé què opinar al respecte.

Fins aviat armengol i que sigui per coses més agradables!

JA ES COMENCEN A TORNAR FAVORS!

2011-10-20T09:33:00.000-07:00

si entreu a la pàgina web de l'ajuntament, podeu llegir la següent notícia:

L’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Teresa Padrós, i el president de l’entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, Joan Navarro, van signar ahir al vespre un conveni de col·laboració per difondre i conservar el patrimoni local, i facilitar un espai o taller de conservació per a les peces del museu, entre altres qüestions. En l’acte de signatura, que va tenir lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament, van estar acompanyats per diversos membres dels Amics del Museu i pel regidor de Patrimoni, David Abascal.

“Es tracta d’un conveni marc de col·laboració per difondre i conservar el patrimoni”, introdueix el president dels Amics del Museu, Joan Navarro. “Tornem a posar fil a l’agulla en una feina que es va encetar fa 15 anys i que ha restat aturada durant uns anys”, contextualitza Navarro. La prioritat i primera feina és la continuació de la tasca de catalogació de les peces de la col·lecció per part dels Amics del Museu. “Hi ha unes 2.000 peces inventariades, però calculem que el fons té en total unes 10.000”, explica el president. I segueix....

Doncs bé. Aquell que s'ha passat la legislatura tirant amb dards enverinats contra el Govern de la Mercè Pla i contra el regidor Miquel Truyols, ja té el seu premi. Aquell que s'ha passat quatre anys patalejant, ressentit perquè la seva esposa va deixar de cobrar de l'Ajuntament entre 2 i 3 mil Euros al mes per la suposada tasca d'arqueòlogia, ja té un conveni ple de bones intencions, però sobretot, un compromís d'aportació econòmica per part de l'Ajuntament, que pot arribar fins al 20% del pressupost de la Regidoria de Patrimoni!

Normalment les subvencions es concedeixen en base a uns projectes concrets, i el límit es posa en funció de la disponibilitat pressupostària (això també ho diu aquest), però el condicionament és sempre en base al pressupost del projecte subvencionat, que acostuma a no superar el 50% del projecte. Però no, aquí es tiren a la piscina amb un conveni que pot arribar a destinar el 20% del pressupost de Patrimoni. Si mirem el que s'ha destinat a Patrimoni els darrers anys, això poden ser desenes de milers d'euros.

Però, tan seval. Si hem d'enredar a la gent dient-los que encara està tot per catalogar i classificar, es fa i no passa res! Si hem d'ignorar l'abandó socialista del patrimoni de Palau-solità i Plegamans i hem de fer veure que només ells shan preocupat del tema, doncs endavant que aquí no passa res i la gent traga amb el que els diguem!

estaria bé que els recordessim què van fer els socialistes i com va acabar can Miqueló. estaria bé recordar-los com estava la masia de can Falguera i com està ara, malgrat ells foren els primers en intentar aturar aquella magnífica obra. Estaria bé recordar en quin lamentable estat va mantenir el govern socialista la comanda templera de santa Magdalena i com s'ha vingut mantenint de forma adequada en els darrers anys. estaria bé recordar-los en quin estat d'absolut abandó vam trobar ara fa quatre anys la masia de can boada i com vam haver d'actuar d'urgència per evitar el seu ensorrament immediat. Estaria bé recordar-los en quin estat vam trobar la gran quantitat de peces romanes ficades en saques i en estat d'absolut abandó dins de la masia de Boada Vell, amb les que va haver de ser l'amic Miquel Truyols qui s'ocupés de la seva catalogació, classificació i conservació. I estaria bé fer memòria i recordar qui i com s'ha recuperat la torre de can Folch i el seu jardí.

Suposo que, deuen saber que no es pot parlar tant alegrement de disposar de res d'un museu parroquial que, com a tal, és propietat del Bisbat de Terrassa; i tot el que es toqui, gestioni o es faci en el museu cal fer-ho amb el consentiment exprés del Bisbat. El Bisbat coneix a la perfecció la situació del museu, sap que està perfectament guardat, classificat i catalogat ttot el que conté, disposa al detall del seu inventari actual, amb fotografies al dia de totes les peces i qualsevol situació de alteració o manipulació podria ser objecte de reclamació contra l'Ajuntament que és qui en té la custòdia en la seva ubicació actual a can cortès.

Poc més puc afegir al que és una evidència: estan començant a pagar els favors rebuts durant quatre anys, i això val diners!

Per cert, algú recorda de quin color era el govern que va restaurar i recuperar la masia de can Cortès i el castell de Plegamans? Evidentment de CiU!

NO TOCARAN RES DEL CARRIL BICI!

2011-10-17T05:08:00.000-07:00

Fa pràcticament un any i tres mesos que es va posar en funcionament el tant denostat Carril Bici. Dic denostat pels qui ara ocupen el govern municipal i que tant es van omplir la boca en el sentit: que l'eliminarien, que en farien un de nou que no afectés tant al centre del poble, que farien la famosa participació ciutadana per fer-hi modificacions substancials, etc. ara, haurem de veure, a l'hora de la veritat, tot plegat en què es converteix.

I el passat dijous dia 6 d'octubre, en unes declaracions fetes a Ràdio Palau, el regidor de l'àrea sr. Pedro Sánchez ja va donar les oportunes explicacions al respecte. veureu que la conclusió clara és que no hi tocaran res més enllà de petits retocs de caire estètic.

abans de comentar les minses modificacions a portar a terme, cal recordar que el carril bici no va costar ni un sol euro a l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans, ja que els diners procedien dels fons estatals que, a més, eren condicionats a projectes d'aquestes característiques i que, per tant, només es podien gastar en això i no en altres finalitats que la demagògia socialista deia que considerava més prioritàries o perentòries. també hem de considerar que el projecte fou elaborat íntegrament per tècnics de la Diputació de Barcelona, i val la pena recordar que aquesta institució estava governada pel PSC. que també es va treballar colze a colze amb els veïns de les zones afectades i que el rebombori provenia únicament dels partits que estaven a l'oposició, ara al govern. I també es fa necessari recordar el fet que aquest carril, que fomenta l'us de la bicicleta entre els palauencs i els plegamanins, enllaça a la perfecció tots els centres escolars, l'ambulatori, can Cortès i l'Ajuntament.

Ara, com que era un projecte tant dolent, tot i haver-lo redactat uns tècnics d'aquella Diputació socialista i no haver costat un sol euro al poble, i com que van fer tanta demagògia irresponsable, es veuen en la necessitat de fer alguna cosa sense que en realitat suposi cap canvi important.

Diu el sr. Sánchez que en el Carril Bici hi ha hagut un total de sis accidents en un any i tres mesos. Tots ells consistents en persones grans que havien ensopegat amb el cautxú que delimita la calçada, i també com a conseqüència de creuar el carrer per un lloc inadequat. doncs, la solució és retirar el cautxú, tot i que els accidents van tenir lloc durant els tres primers mesos d'implantació d'aquest carril.

també ens informa que posarà més pilones en zones escolars com el C. folch i Torres per evitar que els vehicles a motor l'invadeixin. Però, resulta que es contradiu afirmant que, al mateix temps, convertiran aquestes vies en Zones 30. A veure; en què quedem: o bé fa zona 30, i per tant retira totes les pilones, o bé posa pilones i no fa Zona 30!
Però, la contradicció encara és més flagrant quan observes que, amb la llei a la ma, és del tot il·legal fer zones 30 davant d'una escola, i és que, la velocitat en els carrers propers a centres escolars mai pot superar els 20 quilòmetres hora!

Finalment, manifesta que tot plegat suposarà un cost d'entre dos mil i tres mil euros per a l'ajuntament. aquests sí que són diners del poble llençats només per pagar la irresponsabilitat comesa constant oposició!
Havien de fer alguna cosa, i ja ho sabem: no faran res! El que segur no farem nosaltres és anar a veure determinats veïns per organitzar-los caçolades que no van enlloc, i que al final, t'acaben venint a veure per demanar-te disculpes i expressar-te que han estat clarament manipulats!

AL PRESIDENT COMPANYS

2011-10-15T13:37:00.000-07:00

Avui es conmemora l'assassinat pel franquisme del qui fou el darrer Molt Honorable President de la generalitat de Catalunya abans de la dictadura feixista i per tant, de la Guerra incivil espanyola.

avui, com ja ve fent l'actual govern, s'ha seguit el que va iniciar l'anterior en el sentit d'organitzar un acte institucional en homenatge a qui fou el nostre president martir. Fou entregat pels nazis a Franco i empresonat al castell de Montjuïc on, per cert, avui mateix s'ha fet tornar a honejar la bandera catalana després que no hi fós des que en Companys la hi posés per darrera vegada.

M'ha estat impossible assistir a l'acte organitzat al nostre poble; i per això em veig en l'obligació d'escriure el meu petit homenatge a qui va morir perquè algun dia poguessim recuperar les nostres llibertats nacionals.

Només dues coses: Per una banda recordar la gran reflexió del president Companys que, crec que sempre hauriem de tenir molt present: La Justícia, té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. La democràcia té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. La llibertat té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. Però, Catalunya, només ens té als catalans!

I finalment, només recordar el seu crit davant el piquet d'execució, descalç amb els seus peus nus damunt la terra del fosar de santà Eulàlia del castell de Montjuïc, digué: per Catalunya, Visca la Llibertat!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vencer!

INFORMADORS AL CARRER PER EXPLICAR ELS BENEFICIS DE LA RECOLLIDA PORTA A PORTA

2011-10-13T00:49:00.000-07:00

Després del que hem arribat a sentir d'aquesta gent que ara ocupen el govern municipal sobre el sistema de recollida selectiva Porta a Porta, ara, de cop i volta, s'en adonen dels seus beneficis i aventatges, ara som el municipi que més recicla, que la gent hi col·labora d'una forma extraordinària, i tot el que volgueu.

Després que, fins i tot els socialistes del PSOE de Palau fessin campanyes amb parada inclosa en el mercat municipal dels dissabtes recollint signatures en contra del sistema que l'anterior govern va instaurar sobre la recollida porta a porta, ara són els més feliços del món amb aquest sistema, s'el fan seu i agraeixen la gran col·laboració dels ciutadans.

Quina vergonya deuen sentir, si és que en tenen, davant l'evidència dels beneficis d'aquest sistema i de la bona acollida per part de la població. I tots aquests que ara presumeixen d'haver heredat un municipi modèlic pel que fa a la recollida selectiva de residus, els haurem de recordar les seves proclames a través d'aquell blog pretesament anònim del Dimoni de la Pedra Llarga on es fèien crides a l'incivisme, a deixar les bosses d'escombreries davant la casa de l'anterior alcaldessa, o com deia el mateix actual regidor de Comunicació David Abascal: "jo també aniré a deixar la meva bossa davant de l'Ajuntament"!

Només cal comprovar el seu cinisme, mala fe política i hipocresia, llegint la següent informació que figura a la web municipal des del passat dimarts dia 11:

Dos informadors enviats del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental han estat aquest matí informant els ciutadans sobre els beneficis de reduir, separar i reciclar els residus, així com reutilitzar allò que es pugui tornar a fer servir.

Els informadors estan ubicats a la cantonada entre el Camí Reial i el c. Barcelona (al costat de la plaça Onze de Setembre) i a la plaça del Molí (cantonada entre l’av. Diagonal i el Camí del Molí). Tornaran a ser-hi el matí del proper dijous, 13 d’octubre, i dos dies més de la setmana que ve, de les 10.15 a les 13.30h. Els ciutadans que s’hi acosten poden formular els seus dubtes i suggeriments i rebre un petit sac amb adob obtingut a partir de brossa orgànica.

Palau-solità i Plegamans ha millorat molt el percentatge de residus que se separen correctament i que, per tant, poden ser reciclats gràcies a la col·laboració ciutadana. Des que es va implantar el sistema de recollida porta a porta per a la matèria orgànica i el rebuig s’ha passat a reciclar més del 70% dels residus que generen les llars palauenques.

PROGRAMACIÓ DE RÀDIO PALAU 2011/2012

2011-10-11T02:46:00.000-07:00

El passat dia 3 d'octubre es va donar el tret de sortida a la nova programació de Ràdio Palau per a la temporada 2011/2012 que comença aquest octubre per acabar a finals de juny de l'any vinent. Dimecres passat en el debat celebrat a l'emisora el director ens oferia la possibilitat de fer una valoració d'aquesta nova programació, i he pensat que seria prudent fer públic algun comentari al respecte.

M'agradaria no haver de recordar, tot i que la memoria de vegades és molt curta, que venim d'on venim; i que, després de l'obligat tancament de l'emissora per raons òbvies i del tot demostrades malgrat l'excés de demagògia interessada emprada en el seu moment, ara sí que gaudim, després de tants i tants anys de governs socialistes que mai van optar per fer-la legal, d'una emissora municipal legalitzada, amb projecte aprovat pel Ministerio de telecomunicaciones i homologada per la Generalitat de Catalunya. Disposem d'un director professional periodista, com mana la llei, i d'una estructura de funcionament que, ara per ara, ens ofereix clares garanties d'esdevenir una ràdio participativa, plural i imparcial des de tots els punts de vista: de continguts, d'informació i de professionalitat.

Molts van haver de callar al observar la gran aposta de l'anterior govern, i jo com a Regidor de Comunicació d'aleshores, per seguir implicant d'una forma decidida a les entitats del poble, a la seva gent i a tantes i tantes òptiques i plantejaments ideològics. ara, seguint amb el camí marcat la temporada passada, segueixen implicant-se un gran nombre d'entitats, col·lectius i persones, havent-se afegit a les ja col·laboradores, algun grup de joves així com l'associació dels amics del Contry de can Falguera, que s'afegeix a la Casa d'Andalusia, ADisPap, alfons Navarro, Rafael Oliver dels Amics de la Música Clàssica, Plataforma Aturem la guerra, els joves del grup de teatre Farrigo Farrago, els joves de la Descoordinadora, d'altres joves a títol particular, i un llarg etcètera que probablement ja coneixeu i que us animo a seguir diàriament.

Valoro molt positivament la nova programació per constituir una autèntica aposta per continuar amb la tasca endegada ara fa més d'un any, per confiar amb els mateixos professionals i persones amb les que vam comptar nosaltres pel seu alt nivell d'implicació, de professionalitat i d'imparcialitat que ens garanteix una ràdio de qualitat preparada per a seguir creixent en mitjans, dotació de personal i per tant en audiència.

El sol fet de disposar de la figura d'un director periodista professional, d'una altra titulada en Comunicació per millorar la preparació i difusió dels continguts informatius, així com de la contractació de persones i empreses externes que mantinguin una oferta en antena prou variada i participativa, fa que m'hagi d'esforçar en confiar que això no variarà i que el nivell de creixement i implantació de la nostra emissora municipal, és a hores d'ara del tot imparable.

Què lluny queden aquells temps de cinc anys enrere on no només teniem una ràdio il·legal, sino que la mateixa estava dirigida per persones políticament afins, designades a dit i sense cap mena de selecció prèvia. què lluny queden aquells anys de governs socialistes que impedien cap t'ipus d'informació política, limitant-se a la retransmisió dels plens municipals en directe i en fer-ne un resum de cinc minuts el dijous posterior al ple.

Estic content que es segueixi apostant per emetre debats i entrevistes setmanals durant tota la temporada amb els representants de les diferents formacions polítiques, i que, per tant, l'actual govern socialista hagi entès que aquella dinàmica de funcionament no anava enlloc per poc plural, gens participativa i encara menys democràtica.

Penso que pressions, tard o d'hora n'hi haurà per mirar de controlar aquesta actual pluralitat informativa; però que el fet de comptar amb professionals que s'han guanyat el lloc mitjançant un concurs o oposició, ens donen unes certes garanties que els intents poden acabar essent frustrats.

Sí que, observo amb preocupació un cert increment de la presència del castellà en determinats programes propis que espero es sabrà redreçar adequadament. No ho dic pas per la Casa d'Andalusia, sino pel programa que s'anomena Infreqüència, que entenc poc propici per a una emissora pública i municipal, així com el programa on participa el regidor Juan carlos Tinoco qui, malgrat votar mocions en favor de la immersió lingüística i de fer del català una llengua prioritària i vehicular, acaba també expressan-se en la llengua de Cervantes. Estaria bé que reflexionessim en aquest extrem al pensar en l'utilitat d'una emissora pública i municipal.

Per acabar, felicitar als responsables de ràdio Palau per seguir confiant en el model implantat per l'anterior govern, i animar-los a ells així com a l'actual regidor a seguir en aquesta línia. Com també per seguir aplicant la planificació en el seu dia aprovada de disposar de la pàgina web www.radiopalau.cat, consolidant l'oferta de ràdio a la carta.

FIRA PALAU I L'ESTAND DE L'AJUNTAMENT

2011-10-07T05:07:00.000-07:00

Abans de res, voldria felicitar molt sincerament a l'associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans per haver sigut capaços, com a organitzadors de la Fira Palau, de mantenir durant 30 anys de forma ininterrumpuda un esdeveniment de promoció comercial i cultural sense igual al vallès. Recordo quan, en els meus 17 anys fou creada per idea de l'aleshores Regidor de Comerç del nostre Ajuntament, i militant històric d'Unio Democràtica de catalunya al nostre poble, Jordi Oliver. De vegades les coses surgeixen de la societat civil, però en aquest cas cal recordar amb goig i rendir el degut homenatge a qui fou l'autèntic artífex de Fira Palau: l'amic i apreciat company Jordi Oliver Oliveras, amb qui, tot i no tenir cap lligam familiar, sí que en canvi compartim cognom. I en aquest punt també cal recordar al Regidor Josep vivancos Tarragó, successor com a regidor d'en Jordi Oliver i actual president de Convergència i del Casal de la gent gran a Palau, qui va mantenir l'esforç d'aquell ajuntament en la celebració d'aquest certàment comercial, junt amb tot un seguit de comerciants del poble, aconseguint el prestigi i consolidació que s'evidència any rere any. I no puc pas oblidar-me del grapat d'anys que el meu propi pare, Jaume Oliveras Planellas, en fou el president, desenvocant en la definitiva organització per l'Associació de comerciants actual, a qui també vull felicitar de forma molt sentida pel fet d'haver complert ja 25 anys del seu neixement com a entitat legalment constituïda amb l'àngel Marsal al capdavant.

Com tot en aquest món, la fira Palau ha tingut els seus moments més pròspers i d'altres menys. Però, el cert és que mantenir l'organització, per a un poble que des que la va veure néixer ha passat de cinc-mil a quasi quinze-mil habitants, adaptant-se en cada moment a les necessitats i exigències de la població, té un gran mèrit que només la història comença a saber valorar de forma adequada.

Després que en els darrers anys Fira Palau hagi experimentat un creixement i desplegament del tot espectacular, enguany hem tingut la sensació que la crisi econòmica global pot haver reduït, per una banda el nombre d'expositors, i per una altra el nombre de públic assistent. Però, és aquí on es demostra la força de la nostra gent, fent que els baixons, com els actuals, puguin esdevenir autèntiques oportunitats per emprendre noves iniciatives que ens facilitin la sortida del sotrac i així, un cop superats els pitjors moments, en poguem sortir enfortits en benefici dels comerços, les empreses i per tant, dels usuaris, consumidors, treballadors i població en general.

Finalment, voldria referir-me a l'estand que el nostre Ajuntament, i per tant l'actual govern, ha presentat als vilatans del municipi. Un estand que en els darrers anys ens haviem acostumat a que fos d'autèntic servei a la població, amb persones dels diferents àmbits d'actuació municipal informant dels serveis i prestacions de l'administració palauenca, etc. en canvi, ens hem trobat amb un estand desangelat, sense gaire contingut, sense personal tècnic que informés a les persones que s'hi acostaven, sense presència dels responsables polítics per atendre a la gent i informar de la seva futura planificació...; en definitiva, un estand que volia ser una petita però frustrada còpia del que havia estat en els darrers anys, amb la biblioteca mòbil com a única activitat per als més petits, sense promoció de la tant prestigiada internacionalment Educació Viària impartida pel Caporal Rafael Reina, ni res que s'hi pugui assemblar.

Realment però, em satisfà observar com el poc que es promocionava era, com no podia ser d'una altra manera, obra de l'anterior govern. resulta que ara s'en adonen que estem reciclant més que ningú i que el sistema de recollida d'escombraries porta a porta és inmillorable, resulta que han descobert un transport urbà i interurbà al que hi hem de buscar millores de tarificació per algunes situacions de persones necessitades o desprotegides econòmicament, etc. I tant parlar del POUM, resulta que va i exposen exactament el mateix que l'anterior govern va deixar consensuat i a punt per ser aprovat, que ja es va exhibir en la fira Palau de l'any passat.

Això sí, sense la tant reclamada participació, ni consulta al Consell Municipal de comunicació, el que corria més pressa era fer palesa la nova imatge del govern amb el nou emblema, els seus obsessionats colors i sobre tot el P-siP! Que quedi clar que feina en faran poca però que volen vendre imatge. Doncs això: només imatge i res de contingut!

JO TAMBÉ DIC QUE NO A MADRID 2020

2011-10-06T04:28:00.000-07:00

estic d'acord amb en Víctor Alexandre en les raons per les quals no podem donar mai suport a la candidatura olímpica de Madrid pel 2020. I aquí van algunes d'aquestes raons que haurien de servir per fer-nos reflexionar:

•És a Madrid on se'n van els 22.000 milions d'euros que Espanya espolia cada any als catalans.
•És a Madrid on Espanya inverteix cinc vegades més per cada quilòmetre quadrat que a Catalunya.
•És a Madrid on Espanya ha invertit cinc vegades més en la terminal T4 de Barajas que en la terminal T1 del Prat.
•És a Madrid on Espanya concentra el gruix de la inversió en R&D i deixa les engrunes per a Catalunya.
•És a Madrid on només el 9% dels trens que hi circulen són obsolets mentre que a Catalunya ho són el 38%.
•És a Madrid on el trajecte ferroviari Madrid-Alcalá té un 30% més de freqüències de trens de rodalia que el trajecte Barcelona-Mataró, que és igual en distància però amb el preu del bitllet un 40% més car.
•És a Madrid on l'aeroport de Barajas ha rebut 300 milions d'euros per a mesures mediambientals mentre que l'aeroport de Barcelona només n'ha rebut dotze i mig.
•És a Madrid on Espanya ha fet 600 quilòmetres d'autovia mentre que a Catalunya només n'ha fet 20.
•És a Madrid on hi ha un TGV per anar a Sevilla que genera un dèficit de 2.036 milions d'euros mentre que Barcelona no en té cap que la connecti amb França, tot i que generaria 1.251 milions d'euros de beneficis.
•És a Madrid on Espanya, per diluir la projecció de Catalunya, va decidir espanyolitzar els Jocs Olímpics del 1992 ajuntant-hi l'Expo de Sevilla i la Capitalitat Cultural Europea de Madrid dins la celebració del Quinto Centenario.
•És a Madrid on Espanya fa lleis que impedeixen la gestió dels nostres ports i aeroports i l'ús de la nostra llengua a les institucions de l'Estat i a la Unió Europea.
•I és a Madrid, en definitiva, on se'ns nega el dret a competir oficialment amb les nostres seleccions nacionals i on converteixen en paper higiènic les lleis que aprova el Parlament de Catalunya.
Francament, cal una autoestima molt baixa o un autoodi molt gran per ser català i donar suport a la candidatura de Madrid 2020. És una qüestió de principis. De principis i de dignitat.

"A RÍO REVUELTO, GANANCIA DE PESCADORES"

2011-10-03T14:13:00.000-07:00

Com s'ha fet públic aquests dies, des del passat dissabte 1 d'octubre el nostre poble no disposa d'un servei de farmàcia de guàrdia durant les nits, és a dir, des de les 10 de la nit fins a dos quarts de 9 o les 9 segons si es tracta de caps de setmana o de dies de cada dia.

Fins aquí hom conclou que en mig de tanta retallada, o, potser de tant rebombori mediàtic i polític interessat en relació a les mal anomenades retallades, que això és una més de les mesures preses per reduir determinats costos de l'administració catalana. Ens parlen de Reordenació del sector farmacèutic, de que si hi ha una normativa que diu..., que si no hi ha un servei d'urgències al municipi ara no tenen cap obligació de mantenir cap farmàcia de guàrdia durant les nits, etc.

Res de tot això. Des de l'any 1996 existeix un decret de la Generalitat de Catalunya pel qual s'estableix que: en aquelles poblacions que no disposin de CAP amb servei d'urgències durant les nits, tampoc hi haurà l'obligació que les Oficines de Farmàcia, com així les anomena la llei, tinguin el deure legal d'obrir durant les nits.

Per tant, no cal pensar massa per adonar-nos que, en mig de tanta confussió provocada pels ajustos ordenats des de la pròpia generalitat, conseqüència del desori heredat del tripartit, amb declaració de prodigalitat inclosa respecte d'aquell govern, el que aquí ha passat és que uns empresaris farmacèutics, amb tota legitimitat, han optat per prescindir d'un servei sense que sembli que la cosa va amb ells i així confondren's a tots apareixent com una víctima més del seguit de retallades acordades.

Des d'un punt de vista estrictament empresarial, puc arribar a entendre el posicionament d'aquests farmacèutics. Quatre oficines de farmàcia de les que tres pertanyen a una família: la del centre, la de Secretari Gil i la de la Sagrera, i una a una altra: corresponent a la de l'avinguda Catalunya.

Hem de concloure doncs, que aquestes farmàcies mai han tingut l'obligació legal de disposar d'un servei de guàrdia durant les nits; i que, probablement, es tracta d'un servei manifestament costós i deficitari. Però, sobre tot, que ningú pensi que es tracta d'una decisió provinent del govern de Catalunya, sino d'una determinació fruit, única i exclusivament, de l'interès empresarial i del poc volum de negoci obtingut durant les referides guàrdies. I per tant, ni això és culpa de l'artur Mas, ni de CiU sino d'una decisió lliure i voluntària dels farmacèutics palauencs. Perquè mai hi ha hagut servei d'urgències mèdiques a Palau durant les nits i si s'ha mantingut un servei de guàrdia pel que fa a les farmàcies, ha estat per decisió dels seus titulars però no per obligació legal de fer-ho.

Puc entendre doncs la decisió d'aquests farmacèutics i la seva decisió en temps de crisi global; el que no puc entendre és que per part de l'Ajuntament i concretament de la regidora de l'àrea sra. cabeza es manifesti per Ràdio Palau que comprèn als farmacèutics i no s'esforci en intentar resoldre aquesta qüestió d'una forma dialogada amb ells pel bé dels nostres convilatans.

PLE DE SETEMBRE. I SEGUIM SENSE GOVERN!

2011-09-30T07:29:00.000-07:00

Ahir, com tots els darrers dijous de mes, va tenir lloc el ple ordinari corresponent al mes de setembre. Com vaig fer amb el Consell de Seguretat Ciutadana de dilluns passat, a continuació aniré explicant, punt per punt el desenvolupament del mateix d'una forma resumida i comentada.

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 28 DE JULIOL DE 2011:
Acta aprovada sense esmenes de cap tipus. sí que cal recordar que en la mateixa es reflecteix amb claredat el que el sr. david Abascal va manifestar en relació al blog pretesament anònim del dimoni de la Pedra Llarga, en el sentit que expressava la seva total conformitat i ratificava els insults, injúries, mentides i falsedats dels comentaris que s'hi publicaven. Ara sí que el camí legal està obert a qualsevol acció civil o penal que es consideri oportuna.

2. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’EMBLEMA DE L’AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS:
En resum, del que es tractava era d'evidenciar davant tothom que hi ha hagut un canvi de govern al consistori, de recuperar el seu PsiP socialista com a eslògan i canviar les dues rodones que fa més de tres anys que s'utilitzen de forma totalment normalitzada per un nou emblema que ens recordi una mica més la marca socialista en base al escud oficial del poble. Ens van dir que el nostre eslògan del MÉS VIU era clarament electoral, que el famós P-siP estava molt arrelat i la gent el reclamava; i anar perdent el temps amb històries que a la gent ni li va ni li ve, com si no hi haguessin temes més importants pel poble que un emblema.
El sr. Abascal ens va dir que havien elaborat un nou manual d'imatge. Li vam haver de recordar que això ja es va elaborar durant la legislatura anterior. I finalment, com que diu que no estan gens obsessionats pels colors, vaig haver-li de recordar les intencions de l'alcaldessa d'intentar fer canviar fins i tot els colors de les Vaques i les Cabres. Es va atrevir a dir que no ho havia sentit enlloc. Li haurem de fer llegir la revista "independent" de setembre on ho publiquen sense manies a veure si recupera la memòria!

3. APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 9, EXERCICI 2011:
aquí sí que es va destapar la caixa dels trons. Mireu, les modificacions són una èina molt útil per a anar ajustant el pressupost en funció de les necessitats de cada moment, mirar de tancar l'any en base a les previsions i prioritats, etc. Per tant, vol dir que es treuen diners de determinades partides que es considera que no s'utilitzaran per a les finalitats previstes, i es destinen a d'altres que es consideren més importants o prioritàries.
fins aquí tot correcte. I com que es faria massa llarg d'analitzar i ens perdriem en xifres, em limitaré a evidenciar quelcom d'una gravetat extrema: es va aprovar destinar 50 000 euros a l'avançament del pagament d'una sentència de l'època socialista de la que ara s'ha despatxat execució per les despeses d'urbanització d'una determinada zona de Palau. És a dir, ens tornem a trobar amb un segon cas Montjuïc! la llei obliga a passar quotes als propietaris afectats, doncs són ells i només ells qui ho han d'afrontar. L'ajuntament pot avançar diners via crèdit però mai amb fonds propis, ja que en aquest cas els seus responsables polítics podrien incórrer en un delicte de prevaricació. Sort que la sra. Secretària va respondre a les nostres preguntes afirmant que, efectivament eren els propietaris qui ho havien de pagar.
Només espero que puguin resoldre aquesta qüestió d'acord amb el que la llei estableix seguint el que es va haver de fer amb Montjuïc per no tenir cap altra opció. Les sentències s'han de cumplir i ara s'en troben una altra de la seva època de govern a la que hauran de fer front sense possibilitat de provocar alarmes socials a les que nosaltres segur que no contribuïrem.

4. ACCEPTACIÓ AJUDA INCLOSA EN EL PUOSC 2011, ACTUACIÓ NÚM. 2011/1204, COMPLEX ESPORTIU AMB PISCINA COBERTA.

5. ACCEPTACIÓ AJUT PLA DE CONCERTACIÓ 2008/2011 DE DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PER LA CONSTRUCCIÓ DE PISCINA COBERTA A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS:
No us podeu pas imaginar el nivell de demagògia al que són capaços d'arribar: que s'han trobat un contracte signat per a la construcció d'una piscina municipal, que a veure com s'en surten en uns moments tant delicats econòmicament, que no hi ha diners per afrontar-ho, que si la ubicació prevista no és la correcte, que estan estudiant solucions amb l'empresa privada de piscina que hi ha al poble per evitar la seva construcció...., però, va i s'abstenen en la votació fent que ambdues subvencions per més de 300 000 euros s'acceptés pel plenari amb l'obligatorietat que això comporta de procedir a la construcció de la ja contractada i tant necessària piscina municipal per a Palau-solità i Plegamans.
Mira que ho tenen fàcil: la feina administrativa està tota feta, només han d'iniciar les obres i rebran els 800 000 euros del conveni urbanístic de can valls que, sumats als 100 000 euros pressupostats per l'ajuntament i el crèdit ICO en el seu dia concertat, fan la suma total necessària per a la construcció de la piscina. Doncs, vinga voltes i voltes. escoltin, comencin les obres, facin la piscina, innaugurint-la i pengint-se la medalla! que l'important és tenir piscina! i deixin ja d'atacar al govern anterior per quelcom que ningú no entén que no ho executin.

6. APROVACIÓ INFORME D’INTERVENCIÓ DE DESPESES REALITZADES SENSE FISCALITZACIÓ PRÈVIA I SUPERANT ELS LÍMITS DEL CONTRACTE MENOR:
Com sabeu, l'anterior govern i a través de la feina feta pel grup parlamentari de Convergència i Unió al congrés dels diputats, ha aconseguit fins ara un total d'un milió trescents mil euros per a la recuperació de la masia de can Falguera. Recordareu que fa un any aproximadament, per part d'ICV i persones properes, amb la única intenció d'aturar aquelles obres es va voler enredar a la Generalitat i a qui fos denunciant que s'havien trobat restes arqueológiques a la zona de la masia en qüestió. Doncs, la despesa prevista de prop de 12 000 euros, pagada per l'estat, com a conseqüència del rebombori aconseguit, va comportar que s'haguessin de fer nous treballs imprevistos per a demostrar que allà no hi havia res de res, i tot plegat va suposar un cost final de prop de 26 000 euros. doncs, com que això supera els 18 000 euros del que es considera legalment com un contracte menor, volien fer veure que no hi havia fiscalització prèvia, que feiem les coses molt malament i que sobrepassàvem els costos d'una forma del tot injustificada.
Doncs, al final, qui va fer novament el ridídcul van ser ells, quedant en evidència la seva mala fe i deixant clar que aquelles factures s'havien de pagar sense més, i més tenint en compte que això no comporta cap cost adicional per a l'ajuntament.

7. INADMISSIÓ A TRÀMIT DE LA SOL•LICITUD DEL SR. ...... PER LA REVISIÓ I DECLARACIÓ DE NUL•LITAT DE LA LIQUIDACIÓ DE LA QUOTA URBANÍSTICA APROVADA PER RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA DE DATA 22 DE JUNY DE 2010:
Pura qüestió de tràmit en la que només va ser necessari una explicació del tot coneguda per part de l'amic Josep Maria serraviñals fent referència a les particularitats del cas.

8. ACTUALITZACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL PER INUNDACIONS:
Aquest és el pla d'inundacions que va elaborar l'anterior govern i que només calia actualitzar amb les dades dels nous responsables polítics municipals.

9. NOMENAMENT REPRESENTANT XARXA DE TURISME INDUSTRIAL DE CATALUNYA (XATIC):
També un tràmit per nomenar al regidor de l'àrea d'indústria com a representant de l'ajuntament en aquesta associació.

10. PROPOSTA PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS PSC-PM, ICV-EUiA-E, VdPsiP, CiU I ERC-AM, DONANT SUPORT A LA MOCIÓ APROVADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA EN DEFENSA DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA:
Quan tots estem d'acord, el país avança. Amb el vot en contra del PP tots vam donar suport a la moció en defensa del model lingüístic català en l'educació.

11. PROPOSTA PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL PSC-PM, ICV-EUiA-E i VdPsiP, EN DATA 19 DE SETEMBRE DE 2011, REGISTRE D’ENTRADA NÚM. 9.652, SOBRE LA POLÍTICA EDUCATIVA AMB RELACIÓ A LA RETALLADA PRESSUPOSTÀRIA

12. PROPOSTA PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL PSC-PM, ICV-EUiA-E i VdPsiP, EN DATA 19 DE SETEMBRE DE 2011, REGISTRE D’ENTRADA NÚM. 9.653, CONTRA LES RETALLADES DELS SERVEIS I PRESTACIONS DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT:
si abans parlàvem de demagògia, no volgueu pas saber als límits que poden arribar aquesta gent en qüestions com tot el que fa referència a les retallades! I què voleu que us digui que no hagueu sentit aquests dies. Però, algú creu que hi ha cap govern que li agradi fer tots aquests ajustos? el país està com està i com el va deixar el tripartit, i no hi ha cap altra solució. Ens trobem amb un país expoliat fiscalment, que cada any s'en van més de vint-i-dos mil milions d'euros cap a espanya i no tornen, que l'any passat el tripartit va gastar 8400 milions d'euros més que els que es van ingressar, que la Generalitat ha de pagar cada dia sis milions d'euros en concepte d'interessos per la gestió d'aquella gent i que fins al 2020 s'han de tornar més de 56 000 milions d'euros de deute! Penseu que el país pot aguantar això? La gent està entenent la situació i la seva gravetat i tots ens hem d'arremangar per passar el sotrac. Però, mentre la nostra alcaldessa es dediqui a anar a manifestacions a Santa Perpètua amb trenta persones més, de les que 25 són personal sanitari, dos o tres siguin alcaldes o regidors i només hi hagi dos o tres usuaris, vol dir que la gent s'està fent càrrec de la situació i que tots hi hem de posar el coll!

13. DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS EMESES PER L’ALCALDIA I ACORDS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DES DE L’ÚLTIMA SESSIÓ PLENÀRIA:
Res, que es faciliten les resolucions emeses durant l'últim mes. Crida l'atenció una resolució dirigida a la Generalitat de Catalunya ensalçant les virtuts del nou edifici de Serveis socials que tant van criticar, expressant en la mateixa que ha suposat un gran avenç i una millora considerable per a la prestació d'aquests serveis. dit això, la sra. Cabeza es va empenyar en voler seguint desmentint que això fos veritat i que aquest edifici no compleix amb les necessitats reals del poble. Miri, la resolució l'han feta vostès i no diguin en públic el contrari del que diuen en privat.

14. PROPOSTES D’URGÈNCIA:
cap proposta d'urgència.

15. PRECS I PREGUNTES:
arribats a aquesta part final del ple, em vaig adreçar a l'alcaldessa per preguntar sobre dues instàncies presentades pel grup municipal de CiU els dies 5 i 6 de juliol demanant informació sobre determinades contractacions de nou personal per l'ajuntament així com adequacions al despat destinat als grups de l'oposició, de les que encara no hem obtingut cap resposta. tot i que diuen que ho volen contestar tot en el mateix ple, no hi va haver resposta al respecte. I, vaig efectuar un prec, també a l'alcaldessa, en el sentit de demanar-li coherència pel que fa a l'ús de la llengua catalana. I és que, no es pot votar a favor de la immersió lingüística en el plenari demanant que el català sigui la llengua vehicular i principal a l'ensenyament, i després fer els seus discursos en públic, ni que sigui a entitats andaluses del poble, en castellà criticant a l'anterior alcaldessa perquè s'expressava en català. Com tampoc es pot anar pressionant a capellans perquè diguin les seves misses en castellà. La seva reacció va ser dir-me que ella voldria parlar moltes llengües i respectar-les totes; però també em va dir no sé què d'un amic imaginari..... en definitiva: que seguim sense govern, o amb un govern a la deriva a remolc total i absolutament de l'obra realitzada durant els darrers quatre anys!

PRIMER CONSELL MUNICIPAL DE SEGURETAT CIUTADANA DE LA LEGISLATURA

2011-09-27T04:05:00.000-07:00

Ahir va tenir lloc la celebració del primer Consell Municipal de seguretat Ciutadana d'aquesta legislatura. a continuació, procediré a anar-vos explicant, punt per punt, els diferents temes tractats en funció de l'ordre del dia proposat:

1. Constitució del consell i presentació dels nous membres:

Per part del secretari del Consell es va procedir a donar lectura dels diferents membres que integren el nou ents, donant compte de la formació, entitat o col·lectiu que cadascun d'ells representa. Només una novetat que caldrà valorar adequadament: per part de l'alcaldessa i la regidora de Seguretat ciutadana es va proposar substituir l'actual enginyer de Via Pública de l'ajuntament, Ramon González, per l'arquitecte Jordi Estruch qui, sembla que a partir d'ara coordinarà els diferents serveis tècnics municipals.
No em sembla, ni bé ni malament, només que, al llarg de la història d'aquest consell, sempre havia ocupat aquesta plaça l'enginyer de via pública.

2. Règim de sessions:
Per part de la Regidora àngels Marcuello es va proposar mantenir el règim de sessions que regularment s'ha portat a terme en el sentit de fer-ne una pel juny abans de sant Joan per raó dels riscos per incendis, i una altra pel desembre per raó de la possibilitat de nevades i gelades. La sorpresa vingué quan l'alcaldessa va dir que no era suficient, i que calia fer-ne una altra pel setembre a la vista dels possibles riscos per pluges. Davant la sorpresa de la regidora de l'àrea, aquesta va assentir sense més.
Per part meva vaig plantejar la necessitat de reformar els estatuts del consell donat que estableixen una sessió cada dos mesos i només s'en fan dos o tres a banda de les extraordinàries. Fou acceptada la proposta.

3. Informació de les operacions de seguretat ciutadana portades a terme tant per la Policia Local com pels Mossos d'Esquadra de forma conjunta:
Aquest és el típic punt de totes les sessions d'aquest consell, formulant-se les oportunes explicacions de les operacions policials dels referits cossos de seguretat. Va intervenir l'Inspector en cap de la Policia Local, sr. virgili, així com el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra de Santa Perpètua, sr. albert aldecoa. Cap novetat més enllà de les habituals incidències per raó de les revetlles d'estiu i la festa Major. Mateix operatiu que cada any, mateixos resultats del tot satisfactoris, mateixos problemes d'horaris de tancament d'establiments i mateixes solucions. el camí el vam marcar, i només han de seguir les línies prefixades en els darrers quatre anys.

4. Pla d'actuació en matèria de prevenció de pluges abundants:
Per part del sotsinspector de la Policia Local, sr. Joan Gracia, com a responsable de l'àrea municipal de Protecció Civil i emergències, creada per aquest regidor ara fa un parell d'anys, es va donar compte dels habituals dispositius establerts en el Pla InunCat aprovat pel consistori al final de la darrera legislatura. Es va posar clarament de manifest la gran mancança que patia el nostre poble en matèria d'emergències i que la solució adoptada fou la més correcte; més enllà de demagògies polítiques interessades que ara les ha d'aprofitar el nou govern per no només útils sino per necessàries i obligatòries des del punt de vista legal.
Acabada l'explicació, s'inicia tota una retòlica per part de l'alcaldessa avisant dels perills d'avingudes d'aigua a la riera, que havia crescut molta vegetació de tot tipus que impedia la normal circulació del cabdal en cas de pluges; que el regidor Sánchez ja havia escrit una carta a l'ACA advertint de tots aquests riscos, que si passa alguna cosa la culpa serà de la Generalitat i les seves retallades, i bla, bla bla, que aquí el que compta és atacar a CiU!

5. Valoració de la segona setmana de la mobilitat:
Què voleu que us digui. Després del que el PSOE de Palau havia arribat a menysprear iniciatives com aquestes, que ara presumeixin de la Segona Setmana de la Mobilitat celebrada entre els dies 2 a 6 del passat mes de maig, fa que no pogués evitar un cert somriure! Per part del Inspector Virgili es va realitzar l'oportuna valoració. el graciós del cas fou que, tant per part de l'alcaldessa com de la Regidora, ni s'en va fer esment; en aquest punt van començar a parlar del carril bici, que si el volien revisar, que en aquest poble no es pot anar en bici a tot arreu, que cal fer un estudi de les voreres i les seves amplades, els carrers, (com si això no estés ja fet), i no sé quàntes coses més que res tenien a veure amb la Setmana de la Mobilitat. Sí que, d'esquitllada, va referir-se a una reunió que havia de mantenir per tractar l'estudi sobre els camins escolars encarregat per l'anterior govern. Veurem si, després del gran prestigi assolit al respecte, la segueixen celebrant.
El que em va cridar l'atenció de forma preocupant, va ser que, tant parlar de mobilitat, en cap cas van referir-se al transport urbà i interurbà creat per l'anterior govern. Confio en el regidor Sr. Pedro sánchez qui evitarà les segures intencions dels socialistes d'eliminar aquest servei.

6. Informació de les actuacions portades a terme per a solucionar el conflicte de l’av. Diagonal:
També va resultar interessant observar les explicacions sobre quelcom molt i molt treballat per l'anterior govern. van arribar a dir que ara es veia més policia que mai al carrer i que per això la gent els havia felicitat. sort que el regidor Joan Carles Tinoco va explicar la bona feina que s'havia trobat fins ara i que pensava seguir treballant en el mateix sentit.
Vaig intervenir per afirmar que aquestes felicitacions dels veïns ja les haviem rebut durant els passats mesos d'abril i maig i que m'omplia de satisfacció veure com es mantenia l'objectiu d'acabar amb aquest conflicte no només de forma policial sino de forma transversal entre les diverses àrees municipals amb l'assessorament, sempre important, dels tècnics del departament de Justícia de la Generalitat.

7. Explicació de l'elaboració del pla local de prevenció de drogues: En aquest darrer punt, es van referir a quelcom del que n'estem molt orgullosos; i és que, pocs ajuntaments poden presumir de disposar d'uns tècnics amb ganes de treballar de forma transversal entre els diferents departaments municipals. Aquests tècnics van ser capaços d'elaborar un pla de drogues que fou aprovat per la unanimitat de les forces polítiques del consistori en el ple ordinari del passat mes d'abril, just al final de la legislatura. els vaig animar a seguir en la seva implantació i desenvolupament per tal de demostrar que quan l'objectiu és compartit per l'interès de tots, l'èxit està sempre assegurat!

Per acabar, i fora de l'ordre del dia, ens van informar que avui s'emetria un comunicat donant resposta al que va emetre el grup municipal de Convergència i Unió ara fa un mes. Ja tocava algun tipus de resposta. Es veu que els ha inquietat molt que alguns veïns s'ens adrecessin per que fessim arribar les seves queixes per l'assentament de caravanes a la zona propera al eskate parc durant el mes d'agost. El tò de ressentiment i ràbia en que l'alcaldessa es va expressar al respecte demanant respecte pels professionals, contra qui no es deia res en el comunicat, donava la sensació d'una inexplicable desesperació.
A nosaltres ens és igual si eren firaires o un col·lectiu de no sé quina ètnia; només expressàvem les queixes d'un veïnat proper. I, encara que sigui tard, ja era hora d'una resposta que, a la vista del tò emprat, serà decididament beligerant contra CiU.
I és que, després d'un consell en el que només podien oferir valoracions i obra de l'anterior govern, alguna cosa havien de dir per atacar-nos!

ELS TOROS

2011-09-26T14:13:00.000-07:00

No m'agraden els toros. Mai m'han agradat les corrides de braus. Per raons estètiques, culturals, per espanyoles i per sàdiques i pròpies de societats més properes al canivalisme que a les occidentals, modernes i democràtiques on, en general no només es respecten els drets humans sino també els dels animals.

No m'agraden, com tampoc m'agraden les lluites de galls, els llençaments de cabres des de dalt d'un campanar o fins i tot els Correbous!

Em poden explicar el que vulguin: que aquí sí que és tradició, com també a la Catalunya Nord o Sud Amèrica. aquesta brutal tortura és impròpia de persones mínimament dignes de ser-ho.

Potser no és un debat identitari, però qui l'ha fet identitari són els espanyols i els seus mitjans de comunicació. Només calia veure ahir la manifestació posterior a la darrera Corrida amb l'estol de banderes espanyoles. Però, si hi ha una cosa certa, és que ahir es va omplir la Monumental com mai ho havia experimentat en els darrers vint anys. que només hi ha quatre-cents abonats a les Corrides a Barcelona i que l'afició als toros en el nostre país, per molt que els piqui, és absolutament minoritària! I és que, de la proclamació de la defensa dels animals, s'ha passat a la confrontació política.

Algú em pot explicar per quina raó a les Illes Canàries ja es va prohibir l'any 1991 i encara és l'hora que algú hagi d'obrir la boca? clar, com que allà no era un tema identitari, no calia ni parlar-ne. Com que aquí ho associen amb el catalanisme/nacionalisme,doncs ens trobem davant d'un delicte Lesa magestad.

Només un error de plantejament en tot plegat, i això és una opinió estrictament personal: si prohibim els toros, que hi estic molt d'acord, també cal prohibir els Correbous per catalans i arrelats que siguin i estiguin!

REFLEXIONS PERSONALISTES SOBRE LA CRISI ACTUAL

2011-09-25T14:14:00.000-07:00

Cal un canvi de paradigma, centrat en la persona i en el seu rol social, que ha d’afectar les corporacions públiques, les privades i els mateixos particulars.

He de dir que un dels aspectes que em crida més l’atenció de la situació actual és la sensació de confusió sobre qui ha generat aquesta crisi, el que cal fer per a sortir-ne i la llarga durada de la situació. Es parla dels mercats, però no se sap ben bé qui hi ha al darrere. Al marge d’aquests conceptes abstractes caldria determinar quina responsabilitat tenen els bancs, la classe política o les forces econòmiques dominants. Ningú assumeix cap responsabilitat pública, com si es tingues que acceptar sense més, que cíclicament el capitalisme pateix crisis i ara estem enfonsats en una d’aquestes, com si fos un fenomen natural, o un fatalisme.

La precarització laboral sembla una de les solucions, tant al sector públic com al privat, perquè les càrregues de personal en les organitzacions son insostenibles. En una mena de malson es proposa treballar menys, o en el seu cas treballar en pitjors condicions per a possibilitar potser que hi hagi més gent que pugui fer-ho.

La crisi ha afectat al sistema bancari i a la reformulació de tot el sistema financer: fusió de caixes, problemes socials de les hipoteques impagades, dificultats per a donar crèdits per part dels bancs. Els bancs s’han hagut de replantejar la seva funció i els governs en ocasions no ha tingut més remei que ajudar-los amb diner públic per tenir liquiditat, i així possibilitar que puguin fer la seva funció d’intermediació en els negocis.

El dèficit públic esdevé insostenible i la urgència de sanejar les finances públiques es mostra com a objectiu prioritari de l’acció de govern. Com a conseqüència, la reducció del dèficit comporta disminuir inevitablement, retallar en diuen alguns, les funcions de l’estat. D’altra banda, el deute de les grans corporacions financeres i del mateix estat s’ha de finançar a uns tipus molt alts per la manca de confiança dels “mercats” (inversos, mercaders, financers).

El paradigma keynesià, de l’estat com a redistribuidor de la riquesa i com a promotor del desenvolupament econòmic d’un país ha arribat al final. L’estat ja no serà mai igual, i si les coses segueixen així, haurem de tenir clar no és que s’apliquin polítiques neoliberals sinó que la escassetat de recursos està replantejant allò què pot fer a partir d’ara l’estat (a banda de sanejar els deutes pendents immensos). Lògicament el malestar social es evident, però com dèiem abans, ens hauríem de preguntar qui (i quines polítiques i quins dirigents polítics i financers) ens han ficat en aquest laberint.

Si més no en els propers anys, l’economia occidental no podrà créixer a base d’impulsos públics, per la senzilla raó que els diners s’hauran de dedicar a reduir el dèficit acumulat i a pagar deutes. La necessitat de reduir els grans nivells d’endeutament a tota Europa i els compromisos propis de la zona euro ens aboca sense marge de maniobra a una disminució de les funcions socials de l’estat. La cultura del “gratis total” en la que han crescut les generacions posteriors als anys 60 del passat segle haurà de ser substituïda per noves maneres de fer, com ara el copagament o el pagament directe dels serveis, atès que una part important de les infraestructures encara no s’han pagat del tot i una part dels serveis públics arrosseguen uns deutes que ens porten a la ruïna.

Si entenem que els canvis esmentats no son conjunturals sinó que estan per a quedar-se, si adoptem postures responsables i no demagògiques - com alguns sectors pretesament d’esquerres que encara viuen de la ideologia/ demagògia i no pas en la realitat econòmica -, la conseqüència lògica per tal de sortir del forat és apel•lar a la responsabilitat social de la persona. Cal un canvi de paradigma, centrat en la persona i en el seu rol social, que ha d’afectar les corporacions públiques, les privades i els mateixos particulars.

Això és així perquè l’actual crisi econòmica, al meu parer, a banda dels problemes macroeconòmics mundials que han influït, ha estat motivada també per una crisi de valors humans, que ha afectat la forma de viure. L’emergència de nous valors (que son realment contravalors o vicis humans) en el context de la “societat liquida”, ha fet desenvolupar vicis com la cobdícia, la cultura del “pelotazo”, l’individualisme, el materialisme, el consumisme, l’egoisme, la deshumanització o la competitivitat sense ètica, aspectes que han repercutit en el teixit social, en la família, en les relacions econòmiques, en la feina, en l’obsessió per ser propietaris de pisos amb hipoteques, en definitiva, en tota la forma de vida de les darreres dècades.
Per això cal un “nou humanisme”, concepte que està en l’arrel de les propostes personalistes, i que ja va ser proposat després de l’hecatombe de la segona guerra mundial. Un existencialisme de base espiritual que ens ajudi en la tasca sempre pendent d’humanitzar la vida.

Joan Lluís Pérez-Francesch

EL VOT I LA SOCIOLOGIA DEL LLOC

2011-09-22T02:55:00.000-07:00

De vegades, val la pena entretenir-se en fer una mica d'anàlisi de les raons profundes que fan que una determinada col·lectivitat, i penso en el nostre poble, s'inclini més o menys cap a una o altra opció política.

I és que, si fem una mirada a l'evolució demogràfica o creixement experimentat pel nostre municipi des de finals dels anys vuitanta fins ara ens n'adonarem que les tendències o preferències polítiques dels nostres convilatans s'han anat marcant en funció precisament d'aquest creixement i, per tant, de la tipologia de persones que han vingut a viure a Palau.

Com que en la majoria d'ocasions les xifres o les dades parlen per sí soles, només ens cal fixar-nos-hi per concloure el que cadascú estimi més oportú.

Resulta evident que la major o menor empatia d'un determinat cap de llista, sigui de la formació que sigui, fa que els votants s'inclinin més a favor de un o l'altre amb independència d'ideologies. I si no, pensem en el ja famós cas d'en toni farrés a l'Ajuntament de Sabadell i d'altres.

Però, independentment de tot això, sí que hi ha dues dades importants sobre les que cal que reflexionem, i més des de Convergència i Unió: D'una banda, que des de 1999 en que el PSC palauenc va assolir el seu màxim èxit electoral, no ha fet altra cosa que anar perdent mica en mica la confiança dels electors, fins al punt de trobar-se actualment en el pitjor dels moments en quant a suport popular malgrat ostentar l'alcaldia i el govern. I per una altra, que CiU va assolir a les eleccions municipals de 2007 el seu màxim històric en suport dels electors amb una llista encapçalada per la Mercè Pla i que manté aquest suport malgrat la gran quantitat de candidatures presentades a les darreres eleccions.

ara només ens cal, amb les dades a la ma, treballar molt intensament per caminar cap a la superació dels 2000 sufragis que, de ben segur, ens garantirien l'alcaldia i el futur govern municipal amb una majoria suficient.

Cal doncs, fixar-nos en aquestes dades i pensar-hi:

1979 cens 2532 vots 1775
4 candidatures CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
CiU 903 50,93 6
PSC-PSOE 430 24,25 3
AMD 274 15,45 1
PSUC 166 9,36 1

1983 cens 3103 vots 2076
3 candidatures CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
CiU 1.317 63,9 7
PSC-PSOE 665 32,27 4
PCC 63 3,06 0

1987 cens 3652 vots 2335
3 candidatures CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
CiU 1.393 58,5 7
PSC-PSOE 765 32,13 4
IC 177 7,43 0

1991 cens 5043 vots 2983
4 candidatures CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
CiU 1.244 41,33 6
UPPP 930 30,9 4
PSC-PSOE 654 21,73 3
PP 155 5,15 0

1995 cens 7137 vots 4321
CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
6 candidatures CIU 1.251 29,12 4
PSC (PSC-PSOE) 1.053 24,51 4
UP (1) 537 12,5 2
IC-EV 492 11,45 1
PP 453 10,54 1
ERC 435 10,12 1

1999 cens 8650 vots 4481
7 candidatures CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
PSCPMC 2.153 48,28 10
CIU 959 21,5 4
UP-FIC 406 9,1 1
PP 279 6,25 1
ERC-AM 231 5,18 1
EUiA 184 4,12 0
IC-V-EPM 170 3,81 0
2003 cens 9276 vots 5485
5 candidatures PSC-PM 2158 39,46 7
CIU 1.357 24,81 4
UP-ERC-AM 827 15,12 3
ICV-EPM 643 11,76 2
PP 389 7,11 1

2007 cens 10246 vots 5532
CANDIDATURES VOTS % VOTS/VÀLIDS REGIDORS
8 candidatures PSC-PM 1.684 30,66 6
CIU 1.556 28,33 6
ICV-EUIA-EPM 601 10,94 2
ESQUERRA-AM 519 9,45 2
PP 417 7,59 1
VDPSIP 241 4,39 0
C'S 174 3,17 0
RAM 152 2,77 0

2011 cens 10656 vots 5924
8 candidatures PSC-PM 1.488 25,83 6
CiU 1.453 25,22 5
ICV-EUiA-E 739 12,83 2
PP 666 11,56 2
VdPsiP 311 5,4 1
Esquerra - AM 296 5,14 1
CUP-PA 288 5 0
L.C.I. 221 3,84 0

L'ARMENGOL OPINA SOBRE LA DECISIÓ PRESA PER LA MERCÈ PLA

2011-09-15T14:05:00.000-07:00

Benvolgut Jaume,

Haig de confessar que m’he quedat tocat però no sorprès després de l’anunci fet per l’actual cap de llista de CiU a Palau-solità i plegamans, Mercè Pla, de no tornar-se a presentar com a candidata.

La Mercè Pla ha estat una persona que us ha permès eer el que sou a Palau-solità i Plegamans. Tot i tenir un caràcter dur i moltes vegades poc entès, la Mercè Pla és una de les persones que ha fet més pel poble que no altres en molts anys. La Mercè Pla va significar el renéixer d’un poble que s’havia quedat estancat en el passat i que estava a la cua dels pobles del Vallès Occidental. Ara, gràcies a la vostra feina, Palau és un poble de referència al Vallès.

Cal dir que el caràcter impulsiu i contundent de la Mercè Pla no va ser mai entès per moltes de les persones que l’envoltaven. Tot i el gran esforç fet, les maneres no van acabar de convèncer els ciutadans i ciutadanes de Palau, que tot i creure que ho tenia assegurat, no li van renovar la confiança al capdavant de l’alcaldia.

La pregunta que passa pel meu cap és: i ara què? Quin és el futur del vostre partit a partir d’ara? Qui serà capaç de tornar l’alcaldia a CiU. Són moments complicats, però des de la meva modèstia, dir-te que heu d’aconseguir un candidat que sigui capaç d’aglutinar les diferents realitats del municipi. Un polític que tingui la capacitat de pensar en el poble i no en el partit. Que no tingui les recances, rivalitats i enveges envers els altres. Us cal una persona competent en la matèria.

La marxa de la Mercè Pla és el primer pas per fer un canvi de generació política a Palau. Malauradament, el poble de Palau-solità i Plegamans està governat per un senyora que fa masses anys que està involucrada en el món polític. Els polítics tenen el seu moment, i a la Sr. Padrós ja li va passar el seu.

Si no vigileu, Palau-solità i Plegamans es passarà els propers 4 anys sense oferir el que es mereixen els seus ciutadans. Sense evolucionar com s’ha fet en els darrers 4 anys.

Només dir-te que transmetis a la vostra candidata l’agraïment per la feina feta al poble i per l’esforç que ha dedicat en els darrers anys per tal de fer el poble de Palau-solità i Plegamans, un poble de referència al Vallès.

Armengol, veig que estàs al corrent de tot i que ja t'ha arribat la notícia del que la Mercè va fer públic el passat divendres dia 9 de setembre amb motiu del tradicional Pa amb Tomàquet que CiU organitza des de 1994 per conmemorar la Diada Nacional al nostre poble. Ella ho va fer públic amb emoció i les més de cent cinquanta persones que hi vam assistir també ho vam rebre de la mateixa manera: amb sorpresa, emoció, part de comprensió i part d'indignació per trobar-nos davant d'una situació gens esperada pels resultats electorals obtinguts.

Tens raó en tot el que dius sobre el tarannà de la Mercè. No conec a ningú amb tanta capacitat d'esforç, de treball, obstinació per la feina al servei del municipi i que la seva tenacitat pogués fer engrescar als del seu voltant per fer el que tu dius: Transformar Palau-solità i Plegamans en un municipi modern i referent en el nostre entorn. I per tant, has de pensar que, d'aquí a tres anys i mig, si no ens "entrenem" bé, i prenem un bon exemple de la tasca que ella ha portat a terme en aquest municipi, no podrem aconseguir, en el govern que segur recuperarem, la capacitat de transformació que ha quedat palesa durant la darrera legislatura.

Em preguntes sobre el més immediat esdevenidor, i em dius: I ara què? Doncs ara res; a pencar com a principal grup de l'oposició municipal, a seguir lluitant perquè es compleixi el nostre programa electoral, a vetllar perquè no es deixin de prestar importants serveis implantats en els darrers quatre anys, aprofitar la situació per implantar més i millor els nostres partits: convergència i Unió, al territori, i, pel que fa al futur candidat o candidata, no és quelcom que, ara per ara, hagi de preocupar a ningú ja que a la nostra formació sempre podrem presumir de gaudir de molts i moltes militants que poden portar el nostre poble a un futur millor. I més, després de la legislatura que ens espera, en la que, de ben segur, pocs, per no dir cap, projecte important es portarà a terme. Pensa que tot el soroll fet sobre les obres del centre, ara n'estan orgullosíssims, amb el carril bici no hi han pensat mai més i ja no fa nosa a ningú, la comisaria i jutjat de pau segur que mai s'haguessin imaginat de poder-los tenir amb la millora i modernització dels serveis que ha comportat; la seva satisfacció amb el sistema de porta a porta en la recollida d'escombreries és total, tot i que els carrers estan més bruts que mai; què dir de la Ronda verda, la rambla Pere Pou, la gran quantitat de carrers i voreres arranjats, la masia de can Falguera que, per cert està tancada i amb les obres aturades, i el greu perjudici que això pot suposar, tots els claveguerams que es van construir de nou, el transport públic urbà i interurbà implantat, pista d'eskate, la cogestió amb els joves a l'escorxador, i un llarguíssim etcètera i que, ens ha de servir per fer-nos una idea de l'abast de la feina feta. Els hem deixat un POUM consensuat amb el PSC preparat per ser aprovat, un ajuntament sanejat econòmicament, i que per moltes auditories i calers que s'hi gastin en intentar demostrar el contrari, només podran evidenciar la bona salut de l'economia municipal marcant gran distància amb tots aquests ajuntaments socialistes que superen el 100% d'endeutament, lluny del nostre 57%.

Tot plegat portarà a una legislatura amb petons i abraçades però sense que s'executi cap projecte. veurem què ens depara el contracte signat i aprovat de la Piscina municipal i el cost grandiós que pot comportar la seva no construcció; i per la biblioteca ens haurem d'esperar a que CiU recuperi el govern doncs, si una cosa ha quedat clara és que nosaltres sí que cumplim amb les nostres promeses. Ara que hi penso, ells també cumpliran amb el seu programa; ja que no es van comprometre absolutament a res!

MÉS SOBRE LES PRESSIONS PER A FER MISSES EN CASTELLÀ A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

2011-09-14T07:17:00.000-07:00

Segueix el degoteig d'informacions en diversos mitjans de comunicació en relació a les possibles raons del trasllat de Mossen Germà Prats a una altra parròquia. Primer es deia que ell havia demanat el trasllat, el Bisbat afirma que s'ha fet per raons de salut, els mossens afectats diuen que ells deuen obediència al Bisbe. Probablement no acabarem mai de saber del cert què hi ha de veritat en tot plegat.

El que sí s'ha constatat és que, per part de la mateixa Alcaldessa actual del municipi s'ha recomanat amb total claredat al nou Mossen andreu Rodríguez, que cal que es diguin misses en castellà, que davant determinades cerimònies on la major part d'assistents siguin de parla castellana, que també sigui emprada aquesta llengua i, que quan alguna entitat sol·liciti la celebració de misses rocieras, que s'avingui a fer-les. I això és perfectament constatable; a partir d'aquí em limito a reproduir l'informació apareguda en el diari el Punt Avui:

Mossèn Germà Prats, destinat a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes des de fa una setmana, va assegurar ahir que “molts rectors reben pressions dels feligresos perquè facin les misses en castellà”. Germà Prats, però, va advertir que continuarà oficiant missa en català, “tal com està establert en el Concili Provincial Tarraconense de l'any 1995”. El bisbe de Terrassa va decidir traslladar Germà Prats per les queixes rebudes perquè feia missa en català a Palau-solità i Plegamans.

Mossèn Germà Prats s'ha limitat a dir que “deu obediència al bisbe de Terrassa”. De totes maneres, va admetre que va rebre queixes perquè feia missa en català a les parròquies de Sant Genís i Santa Maria de Palau-solità i Plegamans, on era des del 2004. Com a anècdota, el mossèn va recordar que, enmig d'un enterrament, una persona es va aixecar
i va exigir-li, cridant, que oficiés la missa en castellà. Mossèn Germà Prats ha explicat que aquest tipus de situacions passen molt sovint i que molts rectors són pressionats perquè facin les misses en castellà i no pas en català, sobretot en parròquies situades en zones “on la gent
no s'ha integrat”.

Tot i això, va indicar que no té cap problema per fer una missa especial en castellà per a un grup de fora de Catalunya “o en italià
si la missa és per a un grup d'italians”. Tot i així, la missa del dia s'ha de fer en català, “com han fet els meus predecessors des de fa 400 anys, exceptuant els anys del franquisme, i tal com s'estableix en el Concili Provincial Tarraconense de l'any 1995”. “La llengua és un dels puntals per crear identitat”, hi va afegir.

El mossèn va explicar que va ser a Veneçuela des de l'any 1991 fins al 1999, i que mai se li va passar pel cap fer una missa en un idioma que no fos el castellà. “Fins i tot vaig adaptar les expressions a les singularitats d'aquell país”, va precisar.

El secretari general del Bisbat de Terrassa, Fidel Català, ha afirmat que el trasllat de mossèn Prats a Vallromanes s'ha portat a terme “per motius de salut”, i perquè va ser “el mateix mossèn qui el va demanar”. Germà Prats va assenyalar que el 2004 va demanar anar a Sant Cugat o a Vallromanes.

DIADA DESCAFEINADA A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

2011-09-12T05:16:00.000-07:00

Ahir, Diada Nacional de Catalunya, va tenir lloc, com cada any, l'acte institucional organitzat per l'ajuntament al parc Onze de Setembre. Un acte sòrdid, mal organitzat, amb poca assistència de vilatans, caòtic en certa manera. Però, tot i això es va mantenir la mateixa estructura d'acte que s'havia implantat en els darrers anys: Inici amb música tradicional catalana interpretada de forma esplèndida pel Combo de l'escola Municipal de Música, enlairament de la senyera per part de dos agents de gala de la Policia Local acompanyada del toc de la tenora amb el cant de la Senyera, ofrena floral al monument de Rafael de Casanova per part de la Corporació en ple, tot i que la confusió ja es va crear fent sortir als portaveus dels grups municipals havent-se d'afegir la resta de regidors/es amb posterioritat sense ordre ni concert; a partir d'aquí el càos: van voler fer desfilar a totes les entitats del poble que s'hi van avenir, una per una, sense tenir en compte que algunes que havien confirmat la seva assistència no hi van anar; això sí, una per una amb foto amb l'Alcaldessa. Posteriorment, ofrena dels diferents partits polítics, inclosos els que no tenen representació, (ja veurem com s'en surten el dia que apareguin plataformes xenòfoves i d'altres invents), essent la de Convergència i Unió l'ofrena amb una major pressència de militants; i parlament de l'amic Jordi Bachs en representació de l'Associació de Comerciants del municipi amb motiu dels trenta anys de fira Palau i dels divuit de la seva constitució com a persona jurídica. Gran parlament d'en Jordi qui, després de repassar l'activitat i història de l'entitat dels comerciants palauencs, va fer una agraïda exaltació patriòtica i important defensa de la nostra llengua. Per cert, això de voler donar protagonisme a les entitats i al que es coneix com a societat civil, era quelcom que ja vam implantar des de l'anterior govern: fins ara havia intervingut les entitats quatre Pins, Patronat de Sant Isidre i l'Agrupació Sardanista.

Finalment, actuació de gran qualitat del grup d'havaneres local els escamarlans i tancament amb sardanes interpretades també pel Combo de l'escola municipal de música.
La peculiaritat fou la inexistència de discurs de la màxima autoritat del municipi, donant mostres del seu més absolut desinterès per tot allò que fa referència a qüestions de reivindicació nacional. Al final de l'acte interpretació de l'Himne Nacional de catalunya i copa de cava.
Un acte que, ningú tenia cap lloc estipulat, on no hi havia ordre ni concert a l'hora de col·locar-se regidors i entitats i sensació que l'acte es feia ben bé perquè tocava i poca cosa més. això sí, només va lluïr la bandera catalana al balcó de la casa consistorial, i em consta la feinada que va tenir la gent d'ICV per aconseguir que es retirés, només per un dia, la bandera espanyola del balcó. Si no s'hagués fet així, s'hauria incomplert amb el mandat aprovat en el seu dia pel ple de l'Ajuntament i per tant per la majoria de forces polítiques de Palau-solità i Plegamans.

Caldrà continuar treballant per recuperar la dignitat d'aquest acte en els anys successius, i que la solemnitat faci que la Diada esdevingui NACIONAL, i no un simple tràmit per a quedar bé.

ara, només ens queda demostrar la nostra gran força, la força de la gent, en la concentració a favor de l'actual model lingüístic català i la immersió lingüística a l'escola. Per això cal que assistim en massa a la concentració que aquesta mateixa tarda tindrà lloc davant mateix de l'Ajuntament tal i com passarà a tots els pobles i ciutats de Catalunya.

MANIFEST D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA AMB MOTIU DE LA DIADA NACIONAL

2011-09-10T13:39:00.000-07:00

A les portes de la Diada Nacional, Unió Democràtica de Catalunya renova el compromís amb Catalunya contret ara fa vuitanta anys, i expressat en el Manifest Fundacional publicat el 7 de novembre de 1931 a les pàgines d’El Matí. Així mateix, des d’Unió Democràtica de Catalunya convidem el conjunt de la ciutadania a persistir en el nostre compromís col·lectiu per una Catalunya plena i convivencial.

Enguany la Diada Nacional ens arriba en un moment particularment difícil i complex per al nostre país. A la greu situació generada per a moltes persones i moltes famílies catalanes com a conseqüència de la severa crisi que estem vivint, hi hem de sumar el malintencionat intent d’acabar amb el model d’immersió lingüística en català, implantat amb consens social i polític arreu del nostre país des dels anys vuitanta. I encara més: acabem d’assistir a una precipitada reforma del text constitucional que, a més de limitar-nos la capacitat d’autogovern, ens ha exclòs del consens constitucional en el qual sí que vam participar l’any 1978.

Per tot plegat, i molt particularment per la crisi econòmica i per l’intent barroer d’alteració del model d’immersió lingüística en català, considerem que el nostre país esta greument exposat a un risc cert de fractura social.

Davant d’aquesta realitat, Unió Democràtica de Catalunya, conscient de les pròpies arrels i coherent amb el nostre ideari d’inspiració nacionalista i personalista, assumeix la responsabilitat de continuar, més que mai, al servei d’una Catalunya plena i convivencial. Com a partit catalanista i com a partit personalista que som, comprometem el nostre esforç al servei de la defensa d’allò més preuat que tenim, la cohesió social, i d’allò que més anhelem, la cohesió nacional perquè volem continuar essent un sol poble, aplegat al si d’una nació que ve de lluny i que no defallirà, ans al contrari, davant els atacs a la nostra llengua, a la nostra cultura i a la nostra nació.

Molt bona Diada a tothom!

11 de setembre de 2011

PRESENTADA MOCIÓ AL REGISTRE MUNICIPAL PER A LA SEVA APROVACIÓ PEL PLE DEL CONSISTORI DONANT SUPORT AL MODEL D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA VIGENT A CATALUNYA DES DE 1983

2011-09-09T03:25:00.000-07:00

Arran de les sentències emeses pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el desembre passat i la posterior interlocutòria de 2 de setembre en relació al model educatiu català i la llengua, el grup municipal de CiU proposa al Ple de l’ajuntament l’aprovació de la següent

MOCIO DE SUPORT AL MODEL EDUCATIU CATALÀ

El model d’immersió lingüística a l’escola catalana és una història d’èxit de més de 30 anys, que ha garantit i promogut un model de societat cohesionat i d’igualtat d’oportunitats.

Ha obtingut sempre el consens de tota la comunitat educativa i, sobretot, la complicitat i l’esforç de famílies no catalanoparlants i el professorat, que han posat en tot moment el benefici de l’infant per sobre de tot.

Ha estat reconegut i posat d’exemple en nombroses ocasions internacionalment i pel High Level Group on Multilinguism de la Unió Europea.

No persegueix una societat bilingüe, sinó una societat multilingüe, moderna, competent, on el català és la llengua comuna, el castellà és après amb resultats idèntics a la resta de l’estat -tal com estableixen els Informes PISA, que avalua internacionalment els coneixements adquirits de la mà de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmica (OCDE)- i garanteix el coneixement d’una tercera llengua.

El TSJC en cap cas pot dictar jurisprudència per damunt de les normes adoptades al Parlament i en plena vigència (LNL 1983, LPL1998 i LEC 2009, que conté en el Títol II el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya).

Per tot això, acordem:

Primer. Denunciar el risc seriós de trencament social, desigualtat i discriminació que suposa aquesta ofensiva jurídica.

Segon. Refermar el nostre compromís amb el model català d’immersió lingüística, que no només no pot aturar-se, sinó que cal que segueixi avançant, tenint en compte els reptes plantejats per la societat del s. XXI, amb un alumnat que compta amb més de 100 llengües d’origen.

Tercer. Reconèixer i agrair la tasca col•lectiva que ha fet possible aquest model, des dels estudis de Galí al 1923, passant pel lideratge de Pi-Sunyer com a Conseller de la Generalitat restaurada l’any 1978 i tots els governs que mai han dubtat a desenvolupar les tesis dels experts en aquesta qüestió.

Quart. Donar suport a totes les iniciatives que determinin les institucions catalanes i la ciutadania en aquest sentit, així com adherir-nos a la campanya de somescola.cat que, entre d’altres coses, convoca una concentració davant els ajuntaments el dilluns 12 de setembre a les 19h.

Cinquè. Enviar aquesta moció al TSJC, a Convivència Cívica Catalana, a l’entitat somescola.cat, als grups parlamentaris, al Govern de la Generalitat i al Consell Escolar Municipal

A Palau-solità i Plegamans, 8 de setembre de 2011.

AQUEST DIVENDRES, CONMEMOREM LA DIADA NACIONAL MÉS REIVINDICATIVA!

2011-09-07T02:01:00.000-07:00

CiU Palau-solità i Plegamans celebra la Diada amb el tradicional sopar amb militants i simpatitzants

El proper divendres dia 9 de setembre, amb motiu de la proximitat de la Diada Nacional de Catalunya, CiU de Palau-solità i Plegamans ha organitzat el tradicional sopar que comptarà amb la presència del Diputat de CiU al Congrés Carles Campuzano.

A partir de les 21h, els jardins de Can Cortés seran l'escenari del sopar amb militants i simpatitzants que organitza l'agrupació local. Al llarg del sopar es faran els tradicionals parlaments a càrrec del diputat Carles Campuzano, la cap de llista de CiU Mercè Pla i el portaveu de CiU Jaume Oliveras.

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

2011-09-05T03:30:00.000-07:00

Després de més de dos mesos de funcionament del nou Govern municipal constituït entre les formacions del PSOE de Palau-solità i Plegamans, ICV i VdPsiP, amb l'alcaldessa Teresa Padrós al capdavant, observem un seguit d'irregularitats i disfuncions que volem fer públiques des del grup municipal de Convergència i Unió:

1. Com tothom ja sabia, des de feia força temps i durant la legislatura anterior, es va posar en pràctica un sistema professionalitzat, imparcial i del tot qualificat a l'hora de procedir a la contractació de nou personal per a l'Ajuntament. Només arribar al govern, l'equip de la Teresa Padrós conculca flagrantment aquest sisteman, i per tant, el compliment de la llei, iniciant la contractació a dit, de forma directa i sense cap mena de selecció de nou personal, començant pel nebot d'un ex regidor socialista i fill d'una destacada representant al Comitè d'empresa que s'havia oposat constantment a aquests tipus de contractació al llarg de la darrera legislatura.

2. Que, incomplint el Reglament Orgànic Municipal, durant els plens de l'Ajuntament no es respecten en cap cas els temps d'intervenció dels diferents grups. Tant és així, que fins i tot, han procedit a retirar del Saló de Sessions l'ordinador que tenia instal•lat el sistema per cronometrar els temps en qüestió. Dona la sensació que no disposen dels coneixements adequats per tal de fer funcionar el sistema informàtic necessari i s'excusen amb raonaments del tot peregrins com: que l'ordinador no funciona, que era un ordinador adscrit a un regidor i calia formatejar-lo, etc. La única veritat és que no en saben o no volen fer el preceptiu control dels temps d'intervenció per així aconseguir disposar el govern de tot el temps necessari i tallar a la primera de canvi les intervencions que no els interesen dels grups de l'oposició municipal.

3. Que l'anterior alcaldessa Mercè Pla, l'anterior regidor de Cultura Miquel truyols i l'anterior regidor de Joventut Jaume Oliveras, van acordar amb els veïns de la zona de can Cortès propera a la riera retornar les carpes joves de la Festa Major a la seva antiga ubicació als terrenys municipals al costat de l'Avinguda Maria Aurèlia Capmany; fins i tot els mateixos joves van manifestar aquesta idea al•legant que preferien no mantenir-se tant aprop del camp de visió dels seus pares al estar aquesta carpa molt propera al mateix envelat.
Doncs, per part de l'actual alcaldessa Teresa Padrós s'ha manifestat als veïns afectats que la carpa jove es manté on va estar l'any passat per tractar-se d'una contractació i decisió irrevocable de l'anterior govern.
Volem manifestar la falsedat d'aquesta asseveració; i observant com sí s'han fet d'altres canvis d'ubicació de la pròpia fira d'atraccions, no entenem les raons per les quals s'ha volgut mantenir la carpa jove en un lloc en el que la Mercè Pla,en Miquel Truyols i en Jaume Oliveras es van comprometre a no repetir i retornar-la a la seva antiga ubicació allunyada de les zones amb vivendes.

4. Que per part del grup municipal de Convergència i Unió volem manifestar la nostra sorpresa i total desacord amb les pressions polítiques exercides per la Teresa Padrós en el sentit de que els equips que conformen els jocs rurals de la Festa Major, vaques i Cabres, canviessin els colors insígnies amb els que s'identifiquen per tal que deixessin d'utilitzar-se el taronja i el blau i canviar-los pel blanc i el vermell. Sembla que el sectarisme polític de l'actual govern pot arribar a no tenir límits.

5. Que, volem desmentir tot el que fa referència a la situació econòmica municipal on s'alega sense més que es deuen més de cinc-cents mil euros en factures.
Això, que respon a les factures d'un mes, és quelcom normal i no hi ha cap raó per a provocar una interessadíssima alarma social. No es deu ni un sol euro del primer trimestre, ni de l'any passat ni de l'altre com sí passa en tants i tants ajuntaments governats pels socialistes catalans.
L'endeutament existent l'any 2007 era de més del 60%. El del 2011 és del 57%.
La mitjana de pagament als proveïdors a l'any 2007 era de 90 dies. Al 2011 és de 60 dies.
Les mesures dràstiques d'estalvi en la despesa municipal feia molt més d'un any que ja es venien aplicant. Probablement, diguin el que diguin, aquesta despesa veurem com es torna a incrementar amb escreix en els propers mesos i anys.

6. Que, després de tanta demagògia emprada per l’anterior oposició municipal, tant socialista com d’ICV en relació a tot allò que fés referència als temes de seguretat Ciutadana, observem amb neguit l’incapacitat manifesta de l’actual responsable política d’aquesta àrea, Sra, Maria Àngels Marcuello, doncs, quan ja fa més d’un mes que s’ha instal•lat un assentament de caravanes als terrenys del costat de l’Skate parc, encara a hores d’ara no ha sabut coordinar les forces de seguretat amb competència al municipi, és a dir, Mossos d’Esquadra i Policia Local per foragitar un col•lectiu del que, com a grup municipal hem rebut multitud de queixes de ciutadans víctimes de furts i robatoris en els seus domicilis. Demanem que faci el que calgui per acabar amb situacions com aquestes, que sí es va saber actuar amb contundència durant l’anterior legislatura.

Ens haurem de mantenir atents a tot plegat i denunciar, quan calgui, les irregularitats que es vagin produïnt a fi d'aturar tanta mentida i irresponsabilitat!

Grup Municipal de Convergència i Unió.

ANUL·LADA LA VUITENA BAIXADA D'ARTEFACTES RODATS

2011-09-04T14:12:00.000-07:00

Després d'haver-nos passat uns dies escoltant elogis sobre la gran participació de la gent del poble en una Festa Major organitzada de dalt a baix per l'anterior govern municipal, ens trobem amb la sorpresa, del tot inesperada, de l'anul·lació de la que havia de ser la vuitena baixada d'artefactes rodats. Sembla que, arribats a divendres dia 2, no hi havia cap inscrit.

Que durant els dies de la festa major hi hagi molta participació, era quelcom al que ja hi estàvem acostumats des de 2007 i que els nous governants acaben de descobrir, malgrat els canvis fallits en la ubicació de les havaneres i el concert de jazz. Sembla que els veïns de la zona propera a l'envelat i la carpa jove han entès que la decisió en la ubicació d'aquesta última ha estat únicament del govern actual i no de l'anterior que s'havia compromès a instal·lar-la al seu antic lloc. Però, a sobre, sentim ara al Sr. Tinoco com a regidor de Joventut, manifestar que vol atendre les peticions d'allargar l'horari de tancament de la carpa jove que, fins avui eren les cinc de la matinada. Només espero que el trasllat al seu lloc original sigui efectiu l'any vinent; doncs si les nits de divendres i dissabte encara hi ha joves pel carrer allargant la festa a les set del matí, no vull pensar en les molèsties que aquest allargament comportarà!

El que sí caldrà replantejar-se és la celebració de la capvuitada o, si més no, la baixada d'artefactes rodats; ja que, en cas contrari, l'haurem de considerar definitivament finiquitada.

El que sí romant del tot arrelat des dels anys vuitanta són les Nits Musicals de Santa Maria de Palau-solità que avui han començat i que tindran una durada de quatre setmanes consecutives, i que us recomano ferventment que hi assistiu; val la pena l'alt nivell que exhibeix!

DENUNCIEN EL TRASLLAT DEL CAPELLÀ DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS PER NO FER LES MISSES EN CASTELLÀ

2011-09-02T08:37:00.000-07:00

NOTÍCIA PUBLICADA AL PUNT AVUI:
Terrassa Vallromanes Palau-solità i Plegamans Veïns de Palau-solità i Plegamans han denunciat que mossèn Germà Prats, el capellà de les parròquies del municipi, Sant Genís de Plegamans i Santa Maria, serà traslladat perquè feia les misses en català. Els denunciants afirmen que la decisió l'hauria pres el bisbe de Terrassa, mossèn Josep Àngel Saiz Meneses, com a càstig després de les queixes d'un grup de feligresos. El trasllat es farà al setembre a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes.

Mossèn Germà Prats fa tres anys que és el capellà de Palau-solità i Plegamans i des de l'inici un grup de veïns de la parròquia de Sant Genís es van queixar perquè celebrava els oficis religiosos en llengua catalana. Aquests opositors van fer arribar aquestes protestes a través de cartes, trucades i visites. Per donar resposta a aquestes queixes, Saiz Meneses va prendre la decisió de traslladar el capellà, un canvi de parròquia que s'ha de signar avui al Bisbat de Terrassa. Els veïns que han denunciat aquest “càstig” del bisbe al capellà van criticar també el silenci dels centenars de feligresos.

Aliè a la polèmica, el capellà preparava ahir el seu trasllat i es desvinculava d'aquests activistes de la llengua. Si més no, considera que aquesta denúncia l'han feta veïns que no el coneixen. Mossèn Germà Prats no considera que el trasllat hagi estat un “càstig” per la seva decisió de fer les misses en català i va al·legar que deu obediència al bisbe de Terrassa. Justifica la decisió indicant que fins ara s'havia de fer càrrec de dues parròquies i que ara, a Vallromanes, només n'haurà de portar una

Això sí, el mossèn defensa que feia els oficis en català “perquè som a Catalunya”. Segons el capellà, les queixes procedien de persones que no el parlen, malgrat que són a Catalunya de tota la vida. “Si fes la missa en castellà, n'hi anirien quatre, a l'església”, hi va afegir.

Feia les misses en català perquè som a Catalunya i és la llengua en què
parlem i ens relacionem
Si fes la missa en castellà, com demanaven, estic convençut que n'hi anirien quatre, a l'església
El trasllat no és cap càstig, perquè dec obediència al bisbe de Terrassa i ara només tindré una parròquia
El Bisbat diu que ho va demanar ell
Els portaveus del Bisbat de Terrassa van negar que el motiu del trasllat de mossèn Germà Prats de les parròquies de Sant Genís i Santa Maria sigui perquè feia els oficis religiosos en català. Si més no, emmarquen aquest canvi dins dels habituals que els capellans acostumen a demanar cada any pels volts del mes de juny i que s'acaben signant al setembre.

Per tancar la polèmica que s'ha desfermat els últims dies, el Bisbat de Terrassa va assegurar que va ser el mateix mossèn qui va demanar el trasllat “per motius personals” i van destacar que ara només es farà càrrec d'una parròquia.

L'ARMENGOL HI TORNA!

2011-09-01T11:04:00.000-07:00

Benvolgut Jaume,

Fa massa dies que volia escriure't per refer les nostres missives però m'has de disculpar perquè ha estat del tot impossible. Viatges, feina, desesperació, tristesa... en fi, que fins ara no he pogut tornar a escriure't com fins aleshores.

Tot i no haver pogut escriure sobre les anècdotes polítiques que afectaven a Palau no vol dir que no hagi estat emetent a tot el que ha passat en els darrers mesos. De fet, han passat massa coses per explicar-les en una cara.

Ho vàrem deixar en plena campanya electoral on semblava que tot anava bé per seguir mantenint el poder per part del govern format per CiU, ERC i el PP. És evident que no s'ha pogut repetir el tripartit o si més no, CiU no disposa de l'alcaldia. Que ha passat? Què és el que no va funcionar prou bé?

Sé també que alhora dels pactes ho vau intentar tot, sempre dins una ètica i uns valors que em sembla que no tothom en pot presumir. És curiós veure que en el món de la política la gent només es ven per qualsevol promesa sense ser contrastada. No valoren els projectes, la gent, la feina feta. Només es deixen portar per ideals falsos i per promeses que no arribaran mai. Però en fi, això és el que fa que la política estigui desprestigiada.

Ara bé, 'sha de dir que vosaltres no ho teníeu gaire bé. Haver fet un pacte a 4 hagués estat un suïcidi col·lectiu. Una pena que per 37 vots hàgiu perdut un regidor. Hagués estat molt diferent...

En fi, a banda d'aquestes petites reflexions no sé com veus als treballadors de l'Ajuntament. Sé que hi havia un cert temor per les males pràctiques de l'alcaldessa en el passat, però no sé si ara tindrà prou capacitat per imposar la seva llei.

Per acabar no sé si em saps dir el que va passar amb l'ascensor de l'Ajuntament. És cert que l'actual alcaldessa s'hi va quedar tancada? Espero que no li passés res i que pogués sortir sense cap problema...

Espero no tardar tant a escriure't i comentar l'actualitat política de Palau.

Molts records

Armengol

Ostres armengol!
Jo, que no havia tornat a saber res de tu des de la setmana que va precedir el diumenge electoral del 22 de maig, ara em reapareixes, com aquell qui res, observant com et mantens al dia de tot el que ha passat a nivell polític a Palau-solità i Plegamans. I la veritat és que t'he trobat a faltar ja que em dona la possibilitat d'expressar-me en molts aspectes als que no em puc referir per sí sols. Per tant, t'agraeixo que hagis tornat i espero et mantinguis al dia del que es succeeix en el dia a dia del poble per així poder-ho anar comentant, criticant o analitzant.

Veig que estàs tant al dia que, fins i tot, saps coses que jo desconec de totes totes com és això de l'ascensor. Jo no en tinc ni idea del tema. Però, suposo que es deuria tractar d'una avaria corrent, ja que les inspeccions preceptives i els corresponents permisos estàven perfectament atorgats. Tot i que, ara que hi penso, sí que l'actual govern va voler demanar algun tipus de revisió abans d'acceptar l'obra; que no fos per això!

Pensa que no només jo t'he trobat a faltar, sino que fins i tot ja es parla de tu als plens municipals. En el celebrat el passat 28 de juliol la Primera tinent d'alcalde Sra. carmen cabeza, va comentar públicament quelcom que m'havies escrit en relació a algun comentari que ella no considerava adequat respecte de l'actual alcaldessa Teresa Padrós, i va demanar-me que et pregués que t'abstinguessis de fer determinats comentaris que ara no recordo. Però, com que has reaparegut, ja revisaré i comentarem oportunament.

Quan em parles de tristesa, indignació i no sé què més, interpreto que és pels resultats electorals que tu, com jo, esperaves fossin molt millors que els obtinguts. ara però, em permetràs que no em posi en l'anàlisi de les causes i les raons d'aquests resultats. És evident que cadascú fa el seu propi anàlisi però que són els òrgans d'ambdós partits de la federació els que s'han de pronunciar. A partir d'aquí jo també m'expressaré públicament, però hauràs d'entendre que el que avui per avui ha de primar és la màxima prudència i moderació en aquest punt. I és que, com bé saps, els dos partits grans hem baixat molt, i més els socialistes; però, paradoxes de la vida: ells governen i nosaltres no! I, efectivament, amb 37 vots més ara estariem governant amb les mateixes formacions que els darrers quatre anys i amb total normalitat i companyonia com va caracteritzar-se aquell govern. Avui estem les tres formacions a l'oposició però, cal dir que mantenim el mateix nivell d'entesa i bon rotllo que constant govern.

Estic d'acord amb tu en relació a les dificultats del possible pacte a quatre i en relació a tot el que et refereixes sobre valors i maneres dels que només Convergència i Unió a Palau-solità i Plegamans pot presumir, i per tant, res cal afegir al respecte.

Ja veus com, ara, sense arguments ni raons, volen copiar al govern de la generalitat i denunciar dèficits econòmics que no existeixen, impagaments de factures falsos i tot el que vulguis. La diferència és que el tripartit d'esquerres va dilapidar el que hi havia i el que no, i aquí ja feia molt de temps que es practicava la contenció econòmica i la reducció de despeses; i pocs municipis, molt pocs, poden presumir de gaudir d'una situació econòmica com la de l'ajuntament de Palau. No et preocupis ja que, temes tindrem per anar comentant donada la seva desesperació per trobar quelcom que denunciar de forma infructuosa.

Res. que estic content de retrobar-te. Que t'animo a seguir en les teves misives, i com diuen els avis: Salut hi hagi!

EL PRESIDENT BARRERA, BALUARD DE LA NOSTRA LLIBERTAT

2011-08-30T14:22:00.000-07:00

Ha mort el PRESIDENT HERIBERT BARRERA, un home treballador, capàç, tenàç, afable, bona persona, amb idees clares, que sempre va parlar sense embuts i sense mossegar-se la llengua. Ha mort un dels primers que va gosar parlar d'independència des dels inicis de la democràcia; una persona que ha posat sempre el país per davant dels seus interessos personals o polítics; una persona que ha apostat decididament per la unió de tots els nacionalistes i que ha parlat del perill d'aniquilació de la nació, la qual cosa va suposar haver-se vist apartat del seu propi partit.

Necessitem molta gent com ell per tirar endavant com a nació. Vaig tenir l'ocasió de conèixer personalment al president Barrera en la legislatura 1991/1995 en la que vaig ser Regidor de Cultura i Informació a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Va ser durant el mes de novembre de 1992 quan, amb el també malaurat Magí Travesset vam organitzar un cicle de conferències a l'auditori de can Cortès amb motiu del recent aprovat conveni internacional de Maastrich que, en definitiva va constituir la base de l'actual unió econòmica, política i monetària europea.

Hi van participar quatre ponents: la sra. Concepció Ferrer, el Sr. Ferran Pont, el Sr. Jordi Portavella i el president Heribert Barrera explicant diferents aspectes del tractat i la seva futura afectació a catalunya.

Recordo amb emoció el dia de la seva xerrada. Recordo la seva amabilitat, el gran nivell intelectual a l'abast de molt pocs; la seva autoritat moral i la claredat en l'exposició. En acabar la xerrada, vam convidar-lo a sopar, a nivell personal al restaurant can Joan. I aquí vam tenir l'oportunitat de parlar d'una forma més íntima, parlant del nostre poble, la seva història, la raó de la seva denominació, i profundint més tard en aspectes de caire més nacional i de l'evolució del país.

Ja havia coincidit amb ell durant la manifestació en suport al president Pujol amb motiu de la intervenció del govern socialista a banca Catalana.

Ara, quan ens ha deixat, he topat amb aquest article d'en Quim torra al Matí Digital, que, com a homenatge, reprodueixo a continuació:

Ha mort el president Barrera. Desolat, només puc consolar-me pensant que pocs com ell representen el millor del que s'ha vingut a dir la generació republicana: esforç, compromís, cosmopolitisme, valors ètic, unit a un patriotisme cívic i a una radical defensa per les llibertats individuals i col·lectives.

En els temps de la pàtria errant, quan l'exili i la resistència interior ens van salvar alguna cosa més important que la vida, la dignitat com a poble, Barrera va destacar sempre per una tenacitat de ferro, per una fidelitat insubornable a la democràcia i a la llibertat.

Per la meva generació, que ratlla els 50 anys, Barrera ha estat sempre present, com un vell baluard que resistia el temps i et protegia de tota malastrugança, una roca de conviccions inamovibles on recuperar la confiança, un refugi on trobar consol a l'hora de les decepcions i les renúncies. Què serà de nosaltres, sense la seva determinació, sense el seu convenciment, sense la seva esperança?

Estimats lectors, em disculparan que recordi una conferència que vaig tenir el gran honor de fer plegat amb ell, el passat 14 d'abril, a la seu d'Òmnium.

En acabar la meva intervenció, el president Barrera va agafar el micròfon. Em va sorprendre la seva lucidesa, intel·ligència i elegància política de sempre. Sense papers i de manera impertorbable, va traçar en poc menys de vint minuts una tesi formidable del que hauria de ser una lectura contemporània dels fets ocorreguts fa 80 anys.

Per Heribert Barrera calia audàcia i lideratge. La mateixa que va demostrar Macià en aquella hora clau. Però audàcia cap a on? Doncs, naturalment, cap a la transgressió de la legalitat espanyola. Aquest va ser, per mi, el punt clau de la seva intervenció. Sota unes formes avellutades i afables, el president demanava ferèstega intransigència a cedir un mil·límetre en la conquesta de les nostres llibertats, coratge de no acovardir-se davant de totes les dificultats,la decisió de no capitular davant res ni ningú, ferma oposició i denúncia a qualsevol degradació del poder, voluntat de plantar cara, valentia per a la insubmissió i la transgressió.

No sé què sentirem a dir aquests dies que venen, no sé si caldrà recordar que el president Barrera no va votar la Constitució que ens té tancats a la gàbia, ni va dubtar en donar el seu suport al president Pujol l'any 80 per garantir un govern nacionalista, ni ha deixat de proclamar en tot moment que si “Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d'aspirar a esdevenir un estat”.

Si mai algú us pregunta per què a Catalunya el tractament protocolari usa l'expressió “Honorable”, parleu-li del President Barrera. Ell i els homes com ell són els que donen sentit a la idea de pàtria, que ens interpel·len, que ens obliguen a continuar. Els estem perdent: Josep Benet, Joan Solà, Víctor Torres. La generació que va salvar la nostra dignitat va desapareixent. La responsabilitat del futur de Catalunya és nostra, no queden excuses.

Plora, Pàtria, els qui t'han imaginat i somiat lliure. Per tu han viscut. No els oblidis mai, perquè ells són el baluard de la nostra llibertat.

LES CABRES I LES VAQUES

2011-08-27T08:20:00.000-07:00

Quan ara fa exactament cinc anys, i amb el govern de l'anterior legislatura acabat d'estrenar, ens vam trobar amb la iniciativa dels joves de Palau d'organitzar els primers jocs rurals amb els equips de les Cabres i les Vaques com a contendents, poc ens imaginàvem que tot plegat assolís la dimensió que tant l'any passat com aquest s'ha vist totalment consolidada. Pràcticament es pot dir que ja disposem d'una nova tradició a la nostra Festa Major que no té res que envejar a les famosíssimes disputes entre Blancs i Blaus de granollers.

Ja l'any passat, i enguany també, tothom s'havia d'adscriure a un d'ambdós equips, i tant és així, que fins i tot a la meva pròpia família hem acabat essent tres vaques i una cabra. I resulta evident que es tracta d'un joc i prou, però que dona molt de sí. Em vaig fer Vaca quan em van preguntar què volia ser; jo vaig demanar quin era aleshores el grup menys nombrós i em van dir que les vaques. Doncs, Vaca sóc, i Vaca em quedo!

El Regidor de Cultura Miquel truyols va proporcionar-los dos retalls de roba que havia arreplegat per casa, i foren de color verd i taronja. Al 2008 els joves es van trobar amb que la roba verda resultava massa cara i per això van optar pel blau. I així és que han quedat plenament consolidats els colors blau i taronja des d'aleshores fins avui.

Però, ja l'any passat vam observar en les publicacions del PSOE de Palau una crítica als colors dels mocadors insígnies de les cabres i les Vaques, la qual cosa ja fou objecte de crítica pels mateixos joves en l'antipregó del dijous de la festa Major. Fins i tot, els socialistes van criticar el fet que l'Alcaldessa i el Regidor de Cultura sortíssin al balcó en l'acte del pregó lluïnt els mocadors insígnies en qüestió.

Amb aquestes que a mitjans de setmana un company militant de CiU envia un correu a un grup de persones de la formació que diu el següent:

Segons informacions que he rebut de les "vaques" els hi van suggerir
que haurien de canviar els colors, tans de les "vaques" com de les
"cabres" tal fet va ser dit per la teresa padros, i els color
escollits haurien de ser.....
Blanc i Vermell !!! quina casualitat, iguals que els de PSOE, PSC,
PSIP, quins c...,

I el correu seguía, però prefereixo no reproduir-lo.

Lamentablement el sectarisme segueix ficat en les consciències més profundes de l'actual govern municipal. Sembla que el malestar i indignació provocats per la petició fou monumental. Ara, però, a la vista del gran arrelament asolit, el govern no ha tingut cap més remei que acceptar l'evidència i fer allò que tant van criticar l'any passat de l'alcaldessa i el regidor: sortir tots al balcó de l'Ajuntament amb els mocadors posats; per cert, amb majoria de Vaques!

I QUE TINGUEU UNA MOLT BONA FESTA MAJOR!

2011-08-21T15:22:00.000-07:00

En arribar el darrer dissabte del mes d'agost, amb ell ens marquem el final de les vacances d'estiu amb la traca final en forma de Festa Major a Palau-solità i Plegamans.

No crec que, quan ambdues parròquies, la de Santa Maria de Palau-solità i la de Sant genís de Plegamans, van consensuar en celebrar de forma conjunta la nostra gran festa, deixant enrere velles rivalitats i tensions socials i familiars, pensessin, precissament en que es tractava del final de vacances i d'una mena de ritual extrany per a preparar-nos a tots per a la nova etapa de treball. Però, el cert és que, en la època moderna, això ha acabat suposant el retrobament després de la pausa estival i l'esclat previ a la recuperació de la normalitat quotidiana.

Oblidant-nos de tensions, de les necessàries diferències i apostant per un gran esprit de celebració i convivència, aquest dijous dia 25 tindran lloc els primers actes de la Festa Major 2011; i per aquest motiu, vull desitjar-vos que la gaudiu amb plenitut, en tots i cadascun dels actes i activitats organitzades principalment des de la societat civil i amb el recolzament, sempre necessari, de l'administració municipal. sigueu doncs, molt feliços, gaudiu de la festa i feu que pugui mantenir el seu alt nivell tant de participació, com de qualitat i prestigi dins del nostre entorn.

Dit això, voldria fer algunes reflexions de caire polític a tenir en compte:

1. aquesta Festa Major 2011, tant pel bo com pel dolent, ha estat organitzada amb la gran participació de la gent del poble, les entitats, els joves, etc, però des de l'anterior govern municipal amb majoria de regidors i regidores de CiU, amb en Miquel Truyols com a Regidor de Cultura, d'ERC, en un 99%.
2. Que, segons la valoració feta des de les entitats juvenils es va plantejar la possibilitat de recuperar l'anterior ubicació de la carpa jove en els terrenys municipals propers a l'actual Skate parc. Aquest fou també el compromís assolit entre els veïns de la zona propera a les atraccions de la fira i a l'envelat. Vam entendre les seves raons per recuperar l'ubicació anterior de la carpa jove, i així ens vam comprometre a actuar.
Ara observem com, no només s'ha mantingut l'instal·lació de la carpa jove prop de l'envelat i la Carrerada, sino que a sobre, l'actual alcaldessa manifesta als veïns en qüestió, que això ja estava contractat així des de l'anterior govern i que l'actual no hi pot fer res.
Cal que se sàpiga que això no és cert. que encara avui, si fos necessari, es pot traslladar la carpa jove als terrenys de l'Avinguda Maria Aurèlia Capmany; i que, per tant, si no es fa és per la voluntat exclusiva de l'actual govern de voler mantenir aquesta ubicació i no voler escoltar als veïns afectats.
Aquest és un compromís al que vam arribar la pròpia Alcaldessa Mercè Pla, el Regidor sr. Truyols i jo mateix com a regidor de Joventut.
3. Que des de l'actual regidoria de Festes s'han articulat uns petits canvis. S'ha acordat fer la tradicional cantada d'havaneres a la Plaça de la Vil·la, a la nova zona de vianants així com el concert de jazz que també es farà en el mateix lloc.
Observo amb sorpresa com, persones que s'han dedicat d'una forma sistemàtica a despotricar de la zona de vianants al·ludint a la seva escassa utilitat i sentit, ara s'en adonen de les seves grans prestacions de tot tipus: comercials, socials, festives, etc. M'en alegro que davant l'evidència no hagin pogut fer res més que rendir-se a quelcom que n'hem gaudit ja tots de forma plena durant aquets darrers mesos de primavera i estiu. Feia goig veure aquests carrers plens de gent, de nens jugant, de persones pasejant i, en definitiva de veure com finalment aquest poble ja té un centre i que ens depara un futur inmillorable.
El que no sé és si la decisió de traslladar aquests actes al centre és la més adequada. Penseu que a les havaneres hi acudeixen cada any al voltant de les 2000 persones, i que aquest fou el motiu del trasllat als jardins de can cortès. Veurem si aquesta nova plaça és capaç d'engullir la gentada que hi acudirà. M'agradaria que la iniciativa prosperés amb èxit, però penso que abans s'hauria de calcular si el lloc és l'idoni.
Pel que fa al concert de jazz, segueixo dient que nosaltres, abans que l'actual govern, ja apostàvem pel centre en tot el que fos possible; però un concert que pretén un nivell d'acústica i de silenci molt important, no crec que mereixi un canvi com aquest que, passa d'un marc romànic impressionant a una plaça urbana i molt concorreguda, rodejada de carrers amb vehicles circulant i establiments que provoquen un important nivell de soroll.
Per tant, segueixin reconeixent la gran tasca de l'anterior govern i potenciant la seva obra, però, pensin amb quines són les activitats més adequades, que segur són moltíssimes.
4.
Finalment, ens trobem amb una activitat nova i que parteix de la iniciativa privada. es tracta del Correbars. I és una demostració més de la gran satisfacció dels establiments de la zona centre amb la vianantització, i aprofiten la nova infrastructura per fer quelcom per a la promoció dels seus negocis i contribuir d'una forma decisiva a fer encara millor la nostra gran festa. Els desitjo molta sort en aquesta nova empresa, que sigui tot un èxit i que no s'hagin de lamentar conflictes de seguretat importants que en cap cas es mereix un municipi com el nostre.

Molt bona Festa Major!

SOBRE LA JMJ. PER IVES SAUVINGAC.

2011-08-19T01:29:00.000-07:00

En Jordi Soler, al Punt Avui del proppassat dia 15, dóna una autoritzada opinió -parlant tant dels seus detractors com dels seus defensors- sobre l’acte multitudinari que té lloc a Madrid, aquesta setmana, amb joves de tot el món, Són unes jornades presidides per Benet XVI. Una Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) més, la del 2011. Al voltant d’un milió de joves s’hi apleguen per conviure i viure aquest esdeveniment. Milers d’aquests joves ja han fet estada a Barcelona, per uns pocs dies. I ho han celebrat de manera festiva i cívica. No han provocat ni un sol problema, ni el mínim aldarull. Crec que s’han guanyat l’afecte i la confiança dels ciutadans. El seu comportament no té res a veure -ni a envejar, per descomptat- del dels joves de Lloret de Mar, de Tottenham o dels indignats de la Plaça Catalunya o de la Porta del Sol... Indignats ? Amb ells mateixos o amb els polítics ? Amb unes estructures injustes ? O també una mica de banalitat, d’avorriment o, en alguns casos, de mala educació...?

La joventut de les JMJ “es mereix -escrivia el columnista- el màxim respecte, perquè aplega persones de totes les ètnies i condicions socials al voltant de qui representa tot allò en què creuen, i els aplega de manera civilitzada, alegre i amb un elevat grau de germanor, i això, avui dia, és tan admirable com necessari. Que es calmin els detractors i els defensors de l'esdeveniment, perquè ens trobem davant l'esclat d'una multitudinària i apoteòsica catarsi. En una època de disbauxa econòmica, de profund malestar per les cruels retallades socials que s'acarnissen amb els més desvalguts, en una època d'inhumà materialisme, en què sembla que només els diners poden salvar el món, que centenars de milers de persones se sentin transfigurades per una indescriptible pau interior, ho trobo fantàstic”.

Crec interessant i necessari ressaltar el comportament, l’educació, els valors morals viscuts sincerament...que han mostrat aquests milers de joves de tot el món. Tothom sap que no hi ha una base qualsevol, ja que els uneix el seguiment del Crist, l’amor als altres i una fe indefallent...Es tracta d’una joventut envejable que, amb un futur encara incert, però que ja ha fet una determinada opció, positivament constructiva. I ho han fet en llibertat, amb un entusiasme que no cau en el vandalisme, ni branda insígnies nazis, ni es decanta cap a la barbàrie destructiva o el fanatisme. Donen el gran espectacle de l’alegria i de l’esperança personal i col·lectiva; marquen clarament una ideologia concreta que té, per eixos, l’amor, la veritat i la llibertat. O almenys hi estan lluitant per tal d’aconseguir-ho.

El gran escriptor francès Henry de Montherlant deia: “Des dels tretze als disset anys, el jovent sent per primera i per última vegada el sentit de la bellesa, el desig de la virtut, el gust pel fet sobrenatural; és la primera i l’última vegada que són capaços de sofrir. Es troben en el zenit de la vida. Sí, aquests joves de tretze a disset anys, amb la seva vida encara un xic desordenada, són el camp de l’acció de Déu”. I això es veu en les cares i maneres de fer d’aquest joves xinesos, alemanys, francesos, italians, filipins, japonesos...que han passat per Barcelona -al Fòrum, a la Sagrada Família, pels carrers de tots els barris, etc.- via Madrid. Ho han fet amb joia i sacrifici. Passar-se, en canvi, tot el dia a la platja i als locals d’oci nocturn, com qualsevol pocapena, els avorreix tant en el cos com en l’esperit. Busquen la vida amb més transcendència, més generositat, més compromís, més radicalitat, tal com explicava profundament, en el seu temps, Soren Kierkegaard, en contemplar tanta mediocritat cristiana al seu voltant.

Quina és la diferència entre els adolescents que només saben mostrar la seva indiscutible força bruta i els qui formen part de tantes i tantes associacions del cos eclesial per al bé del proïsme ? Jo diria que aquests últims han sabut fer un magnífic ús de la seva llibertat: “Ningú no és lliure si no és amo de si mateix” afirmava Aristòtil. Els primers, tal vegada, provinents de famílies desestructurades i amb dèficits afectius notables; essent potser alumnes d’escoles on ha imperat la por, la violència o la deixadesa educativa; o han acabat com a criminals -cas el jove noruec Anders Behring Breivik...- són els menys lliures del món, perquè no saben on es troba la llibertat i com es pot cercar la veritat, acompanyada de l’amor. Per aquesta i altres raons es deixen emportar per impulsos destructius, egoistes i hedonistes, com si fos la manera més hàbil de viure una “escapada moral desinhibida”; és el que han après: així ha estat el seu ambient i els models que els ha ofert. Els segons han tingut la sort de rebre una educació familiar més positiva i exigent. Molts formen part de famílies que han tingut més cura de la seva formació, del seu creixement i maduresa com a persones. I no els “costa” dedicar uns dies a escoltar el Sant Pare com tampoc no els “costa” formar part d’associacions, d’onegés, de moviments...en què l’ajut als altres és la finalitat prioritària.

Em ve a la memòria allò que advertí Ciceró: “Magni interest quos quisque audiat quotidie domi: quibuscum loquatur a puero, quemadmodum patres, paedagogi, matres etiam loquantur”. O sigui: “Es molt important el que senten els nens cada dia a casa, les persones amb qui parlen, la manera de parlar dels pares, dels mestres, de les mares”.

És això el que està passant ? Potser no ho encerti del tot, però em sembla que tots els signes i les símptomes ens indiquen quina és la direcció correcta. El fet de la JMJ a Madrid, com afirma en Jordi Soler, “en una època d'inhumà materialisme, en què sembla que només els diners poden salvar el món” el fet “que centenars de milers de persones se sentin transfigurades per una indescriptible pau interior, ho trobo fantàstic”.

GRAN CARTA D'EN DURAN AQUESTA SETMANA ALS MILITANTS

2011-08-12T04:11:00.000-07:00

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Com ja podeu seguir pels mitjans de comunicació, aquest mes d’agost descansarem poc. Estem ja bolcats de ple a preparar la campanya de les properes eleccions generals. Aquesta mateixa setmana, dimecres concretament, vam tenir una primera reunió per anar perfilant el programa electoral, és a dir el que serà el nostre compromís amb la societat i, particularment, amb els nostres electors.

Al llarg de la setmana, però, més allà de la feina interna hi ha hagut alguns elements de notorietat mediàtica al voltant de CiU o de la meva persona que vull aprofitar per deixar clara la nostra posició. S’ha parlat, per exemple, d’un possible govern de concentració. Tot ha vingut a compte d’unes declaracions del president del Congrés, José Bono, que proposava un pacte entre el PSOE i el PP, tot i que no especificava si era de govern o no i si era amb participació de tots dos partits o no a l’executiu. Arran d’això, a banda de dir que jo m’havia sumat a la idea del govern de concentració, s’afegia que demanava que CiU fos present en aquest govern. I per acabar-ho d’arrodonir, es deia també que personalment em mostrava no només partidari que CiU fos en aquest govern, sinó que, a més a més, jo hi havia de ser com a ministre.

Doncs bé, que us quedi clar que no crec en un govern del PP-PSOE. Tots dos no han estat capaços de posar-se d’acord per pràcticament res. I quan ho han fet, ha estat per anar contra Catalunya, ja sigui no votant el pronunciament del Parlament català sobre la sentència de l’Estatut o la transferència de l’aeroport del Prat a la Generalitat, per posar només alguns exemples. Ara bé, si el que es tracta és de proposar pactes entre PP i PSOE, reivindico que hem estat els primers en demanar un pacte d’estat –per cert, el continuem reivindicant- que no es limités només al PP i al PSOE, sinó que hi fossin totes les formacions polítiques, almenys les que ocupem la centralitat de la vida política en el conjunt de l’Estat. CiU -i si m’ho permeteu jo personalment- tenim autoritat política i moral per reivindicar un gran pacte d’estat perquè la situació és molt greu. CiU hi pot aportar tot el seu bagatge i la seva clara condició de tercera via. Dit això, no és cap disbarat pensar que, si estem en la situació greu que abans esmentava, un govern de concentració pugui arribar a tenir sentit. N’haurem d’anar parlant.

Sobre la presència de CiU, o no, en un govern de concentració, s’ha volgut presentar les meves declaracions com a canviants i contradictòries. Fins i tot, un diari català parlava de la “yenka de Duran i Lleida”. Que jo digui que personalment no vull ser ministre no té res a veure amb que consideri que, si el “problema català” estigués resolt, seria bo que el catalanisme polític participés en el govern de l’Estat. Atenció!, no es tracta de participar per resoldre el “problema català”. Amb això no hi crec, sinó fer-ho si aquest problema estigués resolt, que és molt diferent.

Pel que fa a pactes, qui tornava a ressuscitar la por al PP com a únic argument és el dirigent socialista, Miquel Iceta. No penso dedicar ni la precampanya ni la campanya a contestar els adversaris, sinó a exposar el meu programa electoral i els propòsits i objectius de CiU. Però faig una excepció en aquesta ocasió. Només calia escoltar Catalunya Ràdio o Catalunya informació per comprovar com a cada informatiu es reiterava la consigna del socialisme català en boca d’Iceta: “CiU ja ha pactat amb el PP, arribaran a un acord de finançament i al final ens vendran qualsevol moto”. El mateix dia CiU havia presentat una enquesta en una roda de premsa llarga i havia parlat d’altres consideracions més enllà de l’enquesta, però als mitjans públics de la Generalitat de Catalunya els va interessar més la consigna socialista: “CiU ja ha pactat amb el PP”. Doncs bé, també sobre aquesta afirmació vull deixar reflectides un parell de reflexions. La primera és que en castellà diuen que “cree el ladrón que todos son de su condición”. Els socialistes estan tan acostumats a vendre motos que creuen que tothom pot fer el mateix. Amb l’agreujant que quan els socialistes “venen una moto” -per continuar amb la metàfora de Miquel Iceta– acostumen a vendre la dels altres i, a més, l’entreguen sense benzina, és a dir, amb el dipòsit buit.

Cal dir-ho d’una vegada: els socialistes han arruïnat Catalunya. El tripartit ha trinxat aquest país. I si ara cal reorientar i reajustar la despesa pública és per evitar que durant molts anys Catalunya no pugui aixecar més el cap. Si una família gasta el que no té, hi ha dues alternatives: continuar gastant si li presten diners hipotecant per anys el futur dels seus fills o estalviar, gastar menys, i privar-se de moltes despeses per garantir que les futures generacions de la família puguin subsistir amb dignitat. Això és el que s’està fent a Catalunya sense la complicitat i la coresponsabilitat dels qui han deixat el país com una era, que no són altres que el tripartit i, particularment, els socialistes.

Però continuant parlant de pactes, s’ha d’entendre d’una vegada que, en aquesta ocasió, no es tracta de si CiU pacta amb el PP o amb el PSOE o no ho fa amb ningú. Les properes eleccions les guanyarà el PP per majoria absoluta. N’estic més que convençut. I les guanyarà no pas per mèrits propis, sinó perquè en l’àmbit estatal els socialistes també han destrossat el país. I des de Catalunya no es tracta tant de si es pactarà amb els uns o amb els altres, sinó si d’una punyetera vegada trencarem el cicle que durant 30 anys ha marcat la història de la Catalunya moderna, que no ha estat altra que a Madrid mai, mai, les forces polítiques catalanes han tingut majoria. A principis de segle, durant la segona república, el catalanisme era majoritari. Des de 1977, a Madrid i en nom de Catalunya, són majoritaris els que tenen la veu i el vot llogat de ben antuvi i que no tenen, per tant, capacitat de defensar lliurement els interessos catalans a Madrid. Aquest és el gran dèficit de Catalunya.

Les properes eleccions són molt importants per a Catalunya. Més importants que mai. La gent està tipa dels socialistes i de Zapatero. Els socialistes han arruïnat el país però al mateix temps la gent sap i és conscient que el PP ha aixafat Catalunya quan ha tingut majoria absoluta i que tornarà a fer ara el mateix. Del que es tracta és que d’una vegada la gent que viu a Catalunya -parli la llengua que parli, vingui d’on vingui- pensi en allà on viu, on es guanya la vida, on pugen els seus fills. Si pensen, per tant, en Catalunya en aquests termes han d’entendre que cal trencar el simplisme que quan es vota a Madrid només hi ha dues opcions vàlides: el PSOE o el PP. No, les persones que viuen i treballen a Catalunya en tenen una altra: tenim la sort de tenir CiU. Una tercera via.

Acabo de llegir a la premsa que el candidat socialista demana al ministre de Treball, Valeriano Gómez, que prorrogui les prestacions d’atur a les persones a les quals se’ls hi ha acabat. Em sembla molt bé, tot i que òbviament la proposta feta per Rubalcaba té caràcter electoralista. Però jo afegeixo una altra petició al ministre de Treball: que d’una vegada deixi de bloquejar la tramitació parlamentària de la reforma col•lectiva, que permeti també la tramitació parlamenta de la reforma de polítiques actives, i que prengui alguna mesura per crear ocupació. Per exemple, que eximeixi de pagament de les quotes de la Seguretat Social durant un any per cada lloc de treball nou que es creï. O que es paguin 5.000 euros per cada persona que es contracti. En definitiva, a Rubalcaba ja li està bé que hi hagi aturats mentre vagin cobrant i considera que el fet que cobrin forma part de la política social socialista. Per contra, a mi el que m’interessa és que hi hagi menys gent que hagi de cobrar l’atur i més que tingui feina. De passada, rebaixarem l’import dels 30.000 milions d’euros que cada any paguem per subsidis d’atur, crearem més feina, més riquesa i més ingressos per a l’Estat.

Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida

SOBRE EL RESSENTIMENT I LA POCA FEINA, O EL VOLER I NO PODER!

2011-08-07T14:58:00.000-07:00

Des de la tranquil·litat del meu habitual raconet alt empordanenc de vacances, i des de la calma tramuntanal del lloc, llegeixo en la distància a la pàgina web del Palau Informatiu, les cartes d'opinió dels lectors, entre les quals hi ha un exemple del més exacervat ressentiment digne d'una ràbia i impotència pròpies de la més ancestral actitud d'un poble ancorat en latituds molt llunyanes a societats més o menys democràtiques i civilitzades.

Davant d'un meu escrit, en qualitat de Portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Palau explicant d'una forma clara i transparent tot el procés de negociació i formalització dels pactes de govern i investidura durant el passat mes de juny, els Srs. Penón i Grífuls del quiosc del pabelló, en Ramon Nualart i en Quim Marsal, publiquen una mena de reacció, sense solta ni volta al que era només un escrit explicatiu d'un procés negociador i la valoració política des de la formació a la que defenso. La seva reacció només parlant d'una determinada situació ocorreguda ara fa vint anys demostra, un cop més, que els adversaris de Convergència i Unió al nostre poble disposen de tants pocs arguments que han de recórrer a l'atac personal sobre quelcom que va tenir lloc durant el mes de juny de 1991.

No cal que ningú em recordi epissodis dels que em sento orgullós, que vaig optar-hi d'una forma molt conscient i valenta i que tornaria a repetir si es donessin novament aquelles circumpstàncies rebanxistes i poc dignes d'algunes persones. I no penso entrar a debatre res al respecte, doncs suposo que això és el que pretenen ja que no poden recórrer a cap més argument polític en contra de CiU; i això em suposa una gran satisfacció al evidenciar-se que estem en el camí correcte i que la feina feta fins ara és la que tothom acabarà valorant, com ja ho està fent, d'una forma molt positiva.

Dels Srs. Penón i grífuls només puc dir que, un cop perdudes les seves batalles per la Ràdio Municipal i pel Carril bici, s'embranquen a opinar ara sobre situacions que no van viure i que, per tant, no coneixen des de dins. Sobre en Quimet Marsal, penso en la decepció que s'emportaria el meu avi Madeu que tant l'estimava al observar com es deixa enredar pel primer projecte cultural o político-associatiu, més o menys camuflat, que li posen al davant. I d'en Ramon Nualart i les seves habituals excentricitats, què dir que no sigui evident davant els ulls de tothom, de qui no sap signar cap escrit que no vagi seguit de les paraules: i molts d'altres, falsejant la realitat.

També tenim un altre exemple que signa la sra. Bernat que, un cop més, a banda de contradir-se de forma sistemàtica, tornant a l'any 91, a l'anomenat transfuguisme, (que tampoc va conèixer), per barrejar-ho amb un canvi de responsabilitats a l'àrea de Joventut durant la darrera legislatura, o el no sé què diu que jo defensava sobre càrrecs de confiança, que encara no he entès, etc., ens demostra que aquesta gent no saben com fer-ho per criticar la feina que es fa des de convergència i Unió. Que s'han de referir a situacions de fa més de vint anys per intentar fer veure que som gent molt dolenta, que només ells tenen el poder de la raó i que, per tant, també només ells estan en possessió de la veritat absoluta.

Certament, haig de reconèixer, que em satisfà veure l'extrema pobresa dels seus arguments, que em causen llàstima les persones que viuen amb la rancúnia al cor. Però, que hagin optat per tanta infelicitat, no podrà fer que jo no segueixi gaudint de les meves vacances amb plenitud.

Em sap greu però: Bernat, dediquis a les seves importants responsabilitats, que deuen ser moltes. I als altres: que pensin en el present i en el futur; de poc els servirà tanta falsa memòria històrica!

Jo, com ells, m'equivoco i molt. Com a bon cristià no guardo pas rencor a ningú, i també a ells els desitjo sincerament que gaudeixin d'unes bones vacances en companyia dels que més estimen. Malgrat tot, sempre em mantindré a la seva disposició per tot allò que els pugui ser útil dins les meves possibilitats.

UN GOVERN QUE NO GOVERNA. FA D'OPOSICIÓ A L'OPOSICIÓ!

2011-07-29T03:44:00.000-07:00

Ahir va tenir lloc el primer ple ordinari de la legislatura. I, com diu el títol d'aquest apunt i ja vaig avançar després del ple d'investidura del passat 11 de juny, aquest govern municipal no vol governar. Vol viure de la crítica als darrers quatre anys. La seva actuació es limitarà a dir que no hi ha diners, que l'anterior govern va deixar la caixa sense un sol euro, que si hi va haver una nefasta gestió econòmica, que si no sé quantes factures pendents de pagament..... No tingueu cap dubte que tot plegat només cerca la intenció, no ja de no fer res nou en tota la legislatura, sino de trobar una excusa per tal d'anar eliminant serveis creats per l'anterior govern.

Ahir, només començar vam debatre la contractació de tres nous càrrecs de confiança: un cap d'administració i economia a més de 3200 euros al mes per 14 pagues, una assessora en Comunicació a poc més de 2200 euros mensuals, també per 14 pagues i un coordinador del grup municipal d'ICV a temps parcial a 1033 euros al mes amb les corresponents 14 pagues. Aquests càrrecs recauen en els senyors Joan Boix, Mar Bayona i Joan Enric Mogas, que s'afegeixen a l'altre càrrec contractat fa un mes, i que corresponia a la secretària d'alcaldia Sra. Judith Roura Rovira. I és que, més enllà d'un debat sobre sous o sobre la conveniència de l'existència de `carrecs de confiança, el que vam denunciar des de Convergència i Unió és la nul·la credibilitat de qui va basar la campanya electoral en proclamar l'eliminació d'aquest tipus de càrrecs, apostant per la professionalització dels mateixos i evitar que aquests acabin fent les tasques pròpies del regidor. Doncs, al sr. Tinoco, signant el xec en blanc que va suposar el pacte d'investidura, que no de govern, i on també es deia que es limitarien al màxim els càrrecs de confiança, ara pot veure com, de moment, ja van quatre; i malgrat la nostra insistència, en cap cas van afirmar que no en pensaven contractar cap més. Però, a més del caire i contingut clarament polític d'aquestes persones, és evident que hi ha una clara voluntat que portin a terme tasques pròpies dels regidors.

Per tant, qui tant ha defensat l'eliminació d'aquests càrrecs de confiança, ha d'acabar justifincant-se expressant-se en el sentit que no en pensa contractar cap a les seves àrees, on tampoc hi calen, i que, en definitiva, en un pacte tothom acaba cedint i ell ha cedit en això. Doncs, escolti: nosaltres li vam proposar acceptar les seves propostes i no hagués hagut de cedir en res!

En aquest sentit, vam observar com VdPsiP s'ha constituït com una autèntica part integrant del grup municipal d'ICV. Tant és així, que, fins i tot, s'asseu físicament en mig dels seus dos regidors, garantitn-se així ICV que no perilli la seva fidelitat. Per tant, el govern el conformen dues formacions: el PSOE de Palau i la coalició d'ICV més VdPsiP.

Vam acordar que les dues festes locals de l'any vinent fossin el dilluns de la festa major i el 28 de maig, és a dir el dilluns de la segona Pasqua.

El garbuix va venir quan van aprovar els comptes del 2010, i per part del govern no es va manifestar res en contra. Però, a l'hora de donar compte de l'informe d'Intervenció sobre l'estat en el pagament de les factures, s'en van adonar que s'havien "colat", i aleshores van voler introduir un debat que no tocava sobre els comptes municipals. I no s'en van sortir: Ja s'en va encarregar el regidor Sr. Enric Feitó de recordar que a l'any 2006 els terminis en els pagaments de les factures a proveïdors estaven en una mitjana de 90 dies, i amb una situació econòmica del tot envejable. El govern sortint ho ha deixat en una mitjana de pagament de 60 dies. No van poder rebatre tanta evidència i les cares de frustració van tornar a fer-se presents.

D'altra banda, es va aprovar una reducció de jornada al regidor sr. Tinoco qui, passa de percebre 2511 euros al mes a 1800 suposant que deixa de treballar set hores al dia per fer-ne cinc; tot al·legant que ha de participar en un projecte a l'universitat que pot acabar redundant en un benefici per al poble: falòrnies! Cadascú fa el que pot amb la seva formació i perfeccionament professional; i la reducció de jornada només pot respondre al fet que s'ha adonat que a les seves àrees no hi ha tanta feina com per ocupar-s'hi a temps complet. Ni set ni cinc, i, probablement ni tres: Educació i Joventut no dona la feina que ell es pensava. I que ningú s'enganyi, aquí no hi ha voluntat d'estalvi, només hi ha reconeixement d'un error de plantejament.

La Mercè Pla, en l'apartat on es donava compte de les resolucions d'alcaldia emeses durant el darrer mes i mig, va manifestar la sorpresa per la contractació a dit, de forma directa i sense cap mena de selecció a un electricista per a la brigada municipal, al que ja em vaig referir en un apunt en aquest blog. L'electricista, que és nebot d'un ex regidor socialista i fill d'una treballadora representant sindical al comitè d'empresa, va ser contractat per les pressions efectuades pel sr. rafael Pérez en el departament corresponent de l'ajuntament. Tampoc s'en van sortir: que si un mail del cap de RRHH de l'ajuntament, que si un correu de la secretària, que si la urgència, tot el que us volgueu imaginar per justificar un flagrant incompliment de l'EBEP i el que significa d'insult per als aturats del nostre poble; i és que, van arribar a insinuar que a Palau no hi havia cap més persona que cerqués una feina d'aquestes característiques! Ells passaven per allà, i la culpa acabarà essent del primer funcionari que s'els posi pel davant....així anem!

Finalment, en l'apartat de precs i preguntes, em vaig referir a l'antiga caseta de la creu Roja on l'associació de voluntaris de Protecció Civil s'havia d'haver instal·lat definitivament el passat dia 23 de juny i que encara no hi són ja que, des del govern es va aturar tot. La Regidora Marcuello va manifestar que no hi havia partida pressupostària: MENTIDA! Hi ha partida, la proposta de despesa signada i aprovada en Junta de Govern. Simplement no els ha donat la gana de fer-ho! I això reafirma l'argument que, sota l'excusa falsa de que no hi ha diners, l'únic que es pretén es deixar de prestar serveis essencials al municipi, i aquest n'és un i de molt important.

Vaig efectuar un prec al Regidor de Comunicació Sr. Abascal en el sentit que, donada la voluntat manifestada per l'actual govern de voler rebaixar la tensió i crispació política, exigim que, com a responsable del blog socialista: http://eldimonidelapedrallarga.wordpress.com, l'elimini, clausuri, esborri i tanqui definitivament, doncs en ell hi ha multitud de continguts ofensius sobre persones de l'anterior govern, funcionaris municipals, etc, que afecta al seu bon nom com a professionals. El Sr. Abascal va negar ser-ne el responsable, tot i que disposo d'un document en el que reconeix que ho és, i a més va afirmar que subscrivia tot el que s'hi havia publicat. Per tant, sr. Abascal, entenc que vostè subscriu que calia que la gent de Palau fés boicot al meu despatx professional, que em tractava de nazi-feixista, que el sr. Truyols era un sectari, que s'instava a la població a llençar les bosses d'escombraries davant la casa de l'ex alcaldessa o davant de l'ajuntament, que l'Inspector de la Policia local era un maltractador, i un llarg etc que no em ve de gust recordar. Doncs bé, el sr. Abascal va dir ahir públicament que subscrivia tot això, i al menys constarà en una acta de forma fefaent. Ens haurem de plantejar què fem a partir d'ara!

CONDEMNA UNÀNIME DE TOT EL CONSISTORI ALS ATEMPTATS DE NORUEGA

2011-07-28T14:09:00.000-07:00

El passat divendres 22 de juliol va ocórrer una tragèdia d’immenses proporcions a Noruega. Es va realitzar un doble atemptat contra la seu del govern noruec i diversos ministeris adjacents i contra el campament d’Estiu de l’AUF (Joventut laborista Noruega) a l’illa d’Utoya.

Aquest darrer crim va comportar la mort d’una norantena d’adolescents i joves convertint els fets en una autèntica tragèdia nacional i un dels majors atacs a la democràcia perpetrats a Europa des de la II Guerra Mundial.

Aquests fets venen acompanyats d’un preocupant ressorgiment polític, social i electoral dels radicalismes i de la intolerància, l’odi i el fanatisme que han servit de pretext per realitzar aquests horribles crims.

Atesos els fets descrits, es proposa l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Realitzem la nostra més enèrgica condemna als atemptats terroristes perpetrats a Noruega i mostrem les nostres profundes condolences a les víctimes i les seves famílies. També volem mostrat el nostre íntim respecte i solidaritat al poble de Noruega.

SEGON.- Reivindiquem la fermesa democràtica com a forma de combat contra la intolerància i la violència .

TERCER.- Reafirmem la convivència i el respecte com un dels valors suprems del model social europeu.

QUART.- Denunciem i combatrem el fanatisme, la intolerància i el racisme i el rebuig al diferent, així com la retòrica de la por i l’odi que abonen el terreny a actes violents com els succeïts a Noruega.

Palau-solità i Plegamans, 28 de juliol de 2011

EL GOVERN DE PLA REP A MADRID EL PREMI DEL CONCURS CAPITAL DE LA BIODIVERSIDAD!

2011-07-26T14:17:00.000-07:00

Algú recorda les riotes de l'oposició formada pel PSOE de Palau i per ICV a l'anterior legislatura amb els temes relacionats amb el Medi ambient? Recordeu al regidor d'ICV fent mofa d'allò que ell anomenava "Solariums para lagartijas"? O quan hom s'en rèia de la recuperació i millora del hàbitat per a determinades aus com el mussol banyut? Recordeu quan es posava en dubte la plena dedicació del Regidor Abel Julién amb tota mena d'improperis i especulacions? Podeu fer memòria del que deien aquesta gent sobre la forma de desbrossar, de repoblar l'entorn de la riera, etc?

Doncs, ara resulta que, "a títol pòstum", s'atorga al nostre ajuntament un premi estatal per la bona gestió portada a terme en tota aquesta materia al llarg dels darrers anys. I suposo que encara recordeu qui ha governat aquest municipi des del juny de 2007 fins al juny de 2011.

Palau-solità i Plegamans, amb el seu ajuntament al capdavant, ha rebut el premi al concurs sobre la capital española de la Biodiversidad. Tota la gestió realitzada pel govern conformat per CiU, ERC i PP amb el projecte Riera Viva sobre la recuperació de la flora i fauna de la Riera de Caldes al seu pas per Palau, la projecció i execució de la Ronda Verda, el planejament mediambiental del parc de l'Hostal del Fum, la recollida selectiva i porta a porta de les escombraries i la gestió dels residus, la recuperació d'espècies protegides autòctones, i un llarg etcètera, han fet que siguem un dels nou municipis premiats. I com, en tantes altres matèries, com en Educació Viària per part de la Policia Local, o els reconeixements de la mateixa Diputació en la cogestió de l'Escorxador, o també el reconeixement europeu al tractament energètic a tots els edificis municipals..... Potser seria falsa modèstia dir que ens haviem començat a acostumar a rebre reconeixements per la gestió municipal. El darrer aquest, que, per si amb el que he dit no era suficient, també ens premien per la planificació que conté el nou POUM encara pendent d'aprovació però, que fins el passat mes de juny podiem considerar-lo plenament consensuat amb tot el ventall de forces polítiques municipals a excepció d'ICV, que ara s'encarregarà de gestionar els seus darrers esculls.

Després de tanta demagògia amb tot el que es refereix a les dedicacions exclusives dels regidors, amb els sous, amb els càrrecs de confiança..., ara començaran a esvaïr-se dubtes en aquest sentit. Segur que pocs més reconeixements veurem al llarg d'aquesta legislatura. Però, malgrat afirmen que no hi ha diners, que hem deixat la caixa vuida, no han deparat en masses restriccions a l'hora de desplaçar tècnics i regidors, (Abel Julien inclòs), a Madrid per recollir un premi sobre matèries en les que tantes mofes s'havien vertit. Sort que, al menys, han reconegut l'evidència i han convidat a l'ex regidor de l'àrea a recollir el premi a Madrid.

Sembla que per pagar determinades factures no hi ha presa al·legant que s'ha deixat l'economia municipal molt deteriorada; però, si hem d'anar a Madrid tota una colla, ens els gastem, si hem de fer un sopar de col·laboradors de la ràdio amb tota la pompa per a trenta persones, ens els gastem...., si aquell que va contractar l'anterior govern s'ha d'esperar a cobrar, que s'esperi, que primer va el lluïment d'un govern que viurà de l'obra que tant es va dedicar a criticar!

Com sempre, a continuació reprodueixo la informació que apareix a la web municipal:

Palau-solità i Plegamans és un dels 9 municipis de l’Estat guardonats en l’edició 2011

L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha estat premiat al concurs Capital de la Biodiversitat, que organitza la Fundació Biodiversitat, entitat pública del Govern d’Espanya dependent del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Ha estat guardonat en la 2a edició del premi. Des del 2010, any de la primera edició, la iniciativa ha recopilat més de 600 projectes en matèria de biodiversitat de gairebé 100 ajuntaments. A banda de Palau-solità i Plegamans, en aquesta edició només hi ha uns altres dos municipis catalans guardonats: Granollers i Lleida, dins la Categoria C (municipis de 30.000 a 200.000 habitants).

L’acte d’entrega dels premis es va celebrar a la seu madrilenya de la fundació. En representació de l’Ajuntament, hi van acudir la regidora i Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Territori i Medi Ambient, Àngels Marcuello, l’anterior regidor de Medi Natural i Sostenibilitat,Abel Julien, i el tècnic municipal de Medi Ambient, Jordi Recordà. Van rebre el guardó de mans d’Ana Leiva, directora de la Fundació Biodiversitat.

Segons el comunicat de la fundació, Palau-solità i Plegamans ha rebut el 2n premi de la Categoria B (municipis de 5.000 a 30.000 habitants), “pel seu Pla General Urbanístic per al 2011, que incorporarà normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, i la legislació més recent per garantir la protecció de la biodiversitat”. Entre els projectes més destacables, continua el comunicat, “figuren la millora de la qualitat ecològica i els valors ambientals de la Riera de Caldes i la Riera de Sentmenat, i el Projecte Rius (de custòdia fluvial) a la Riera de Caldes”.

Millora mediambiental

El premi a la candidatura de Palau-solità i Plegamans s’explica en el global d’actuacions que s’han dut a terme en els darrers anys en matèria de millora del medi ambient i de la biodiversitat. Per exemple, el municipi va presentar a la Fundació Biodiversitat projectes com la Ronda Verda de la Riera, que ha permès recuperar espais degradats per a l’ús ciutadà i per apropar les persones al medi natural. També es va presentar el projecte Riera Viva, que ha avançat molt en la recuperació de l’ecosistema de la Riera de Caldes amb la reintroducció de vegetació i fauna pròpies de les rieres mediterrànies.

Alhora, el municipi va exposar també la millora de la biodiversitat al Parc de l’Hostal del Fum, la gestió sostenible de les àrees verdes del municipi, la millora de l’ecosistema de la Riera de Sentmenat, i les activitats d’educació ambiental com les xerrades i sortides o la custòdia de territori i el Projecte Rius. Aquest últim, en concret, va implicar alumnes de centres educatius del municipi en l’estudi i la protecció de la biodiversitat de la Riera de Caldes.

A banda de Palau-solità i Plegamans, els altres municipis premiats han estat Puebla de Sanabria (Zamora), Astillero (Cantàbria), El Oso (Àvila), Granollers (Barcelona), Lleida, Mijadas (Càceres), Monleras (Salamanca) i Ourense. Puebla de Sanabria és el municipi que ha estat escollit Capital de la Biodiversitat per representar Espanya al Projecte Life+ Capitals Europees de la Biodiversitat, que es desenvolupa en cinc països europeus (Alemanya, Eslovàquia, Espanya, França i Hongria).

Felicitats Abel!

PADRÓS I MARCUELLO PRESUMEIXEN DE L'OBRA I LES DECISIONS DEL GOVERN DE PLA

2011-07-22T03:09:00.000-07:00

És curiós observar com, quan convé, el nou govern intenta treure tot el rèdit possible de les decisions i previsions en ferm adoptades per l'anterior govern municipal. I més si del que es tracta és d'un material tant sensible com poden ser obres o reparacions del tot programades, pressupostades i aprovades pel govern de CiU, ERC i PP en el barri de Montjuïc.

Fa un parell de mesos que, a la vista del deteriorament observat i els problemes que comportava una canonada del clavegueram de Montjuïc, es va planificar amb tot detall l'actuació a portar a terme per tal de resoldre de forma definitiva aquesta situació de molèsties, males olors i riscos per a les persones i edificacions de la zona.

Just al final de l'Avinguda Navarra, al darrere de les naus de l'amic Monrabà, en el que es coneix com la Timba, prop del Tenis de cal Arumí, a la zona de la Font del gat; allà és on fa alguns anys es va procedir a fer una reparació en la que va intervenir en Josep Sañudo. El mateix que ara va ajudar a planificar, junt amb l'empresa palauenca Marsal encarregada de les obres, què és el que calia fer, basant-se en unes actuacions similars que s'havien executat al barri de can Falguera.

Així, al final del mandat de l'anterior govern, i per part del Regidor Josep Maria serraviñals, es va procedir a deixar totalment enllestida la programació de l'obra, encarregats els treballs d'acord amb els veïns de la zona afectada, i signada i aprovada la despesa per a portar a terme les reparacions en qüestió.

cal tenir en compte que aquestes obres formen part del projecte de clavegueram del barri de Montjuïc que el Regidor Serraviñals va encarregar-se d'elaborar ara fa aproximadament dos anys. Aquest projecte s'havia d'executar en dues fases com a part del total projecte d'urbanització definitiu d'aquest barri; i aquest era el compromís d'en serraviñals, de la Mercè Pla i de la totalitat del govern.

Ara, quan l'actual govern s'en adona de l'inici d'aquestes obres, i veient que es tracta d'una problemàtica que afecta a un barri on tanta i tanta demagògia i han esmersat, aprofiten per intentar fer veure que són ells els qui, només arribar, ja prenen decisions pel barri, quan la realitat demostra que aquestes ja s'havien pres per l'anterior govern i que gaudien de partida pròpia a l'efecte habilitada en el pressupost municipal. I és que, resulta evident que al cap d'un mes d'arribar al poder, ningú es troba en condicions de poder projectar, programar i aprovar actuacions com les de la timba de Montjuïc; i menys encara, si ens parem a reflexionar en el fet que tot el que els socialistes i ICV van fer pel barri, és planificar de tal manera que només s'han obtingut que sentències judicials del tot desfavorables per als propietaris de la zona!

Ara només cal que llegiu la informació que reprodueixo a continuació, extreta de la pàgina web de l'Ajuntament, perquè pogueu fer les vostres pròpies valoracions:

L'Ajuntament està enllestint la reparació d'una canonada de clavegueram que és part de la xarxa que recull les aigües residuals d'un sector del barri de Montjuïc. La conducció s'havia trencat ara fa aproximadament un any. El trencament provocava abocaments d'aigües residuals en un solar situat al final de l'av. Navarra, al costat de la Riera de Caldes. Aquests treballs tenen un import de 21.633,65 euros.

La inversió inclou la reparació de la canonada i altres actuacions de millora. El trencament s'ha esdevingut en un talús inestable i de força alçada. En la pendent d'aquest desnivell hi havia, a més, un pi de grans dimensions a punt de caure. Així, s'ha procedit a retirar l'arbre i consolidar la zona del talús per on passa la canonada amb la construcció d'un mur de contenció. Alhora, els treballs inclouen la instal·lació d'uns pous de formigó prefabricat, a la part baixa del talús, que facilitaran el bon funcionament de la xarxa de clavegueram en aquesta zona de Montjuïc. En definitiva, s'aprofita la reparació d'aquesta canonada per adequar la xarxa de la zona a la normativa, perquè té punts en precari, cosa que obliga a fer-hi reparacions amb més freqüència del que és habitual. La darrera actuació que es va fer en la canonada es va dur a terme ara fa uns 10 anys, quan es va connectar al col·lector de la Riera de Caldes.

Déu n'hi dó!

L'ESCORXADOR TANCA TEMPORADA AMB UN GRAN BALANÇ DE PARTICIPACIÓ

2011-07-21T09:57:00.000-07:00

com que fins fa poc més d'un mes he estat el Regidor de Joventut i em sento responsable i orgullós de l'èxit assolit pel seguit d'activitats i serveis portats a terme des de l'equipament jove del nostre poble, m'ha vingut de gust reproduir l'informació que apareix a la pàgina web de l'Ajuntament i de l'Espai Jove l'Escorxador. Només espero que, com a mínim, es mantingui l'alt grau de participació i d'implicació, tant per part de l'Ajuntament com per part dels mateixos joves palauencs i plegamanins com fins ara:

La Nit Flamenca, que se celebra aquest proper dissabte, és una de les darreres activitats anteriors a les vacances de l’Espai Jove

L’Espai Jove l’Escorxador de Palau-solità i Plegamans aturarà la seva activitat habitual des del 30 de juliol i durant tot el mes d’agost, en motiu de les vacances d’estiu. Tornarà a obrir les seves portes amb l’horari i les activitats habituals el proper mes de setembre. Tanmateix, l’Escorxador acollirà alguns dels actes programats per a la Festa Major 2011, que se celebrarà del 25 al 29 d’agost.

L’Espai Jove se’n va de vacances havent aconseguit unes bones dades de participació en les activitats que ha organitzat aquest estiu. En concret, durant el mes de juliol hi ha hagut més afluència de joves que han fet ús de l’Espai de Trobada i de l’Aula Ciber que en anys anteriors. Quant a les Activitats d’Estiu organitzades per la regidoria, hi han participat 355 persones que han gaudit d’activitats com les Tardes de Wii, els tornejos de Ping-Pong o l’exposició Homo Transitus, entre altres. També han tingut força èxit els tallers i les activitats formatives. Per exemple, 25 joves han seguit el Curs de Premonitors, mentre 5 més han realitzat el taller Construeix el teu propi finger park.

Últims actes d’estiu

Aquest proper dissabte tindrà lloc la Nit Flamenca. A partir de les 22h, l’Escorxador serà l’escenari de l’exhibició de ball de Pura Raíz, un concert i una festa amb DJ. La Nit Flamenca és una iniciativa que organitza la Secció Jove del Centre Cultural Andalús, amb la col·laboració de la Descoordinadora i la regidoria de Joventut. Durant la setmana del 25 al 29 de juliol, l’Escorxador continuarà obert en el seu horari habitual. El divendres 29 tindrà lloc l’última activitat de la temporada, el Mercat d’Intercanvi d’Objectes i Coneixements, que se celebra l’últim divendres de cada mes, excepte l’agost.

Èxit del passat cap de setmana

Els actes celebrats el passat cap de setmana, van comptar també amb força participació. El dissabte va tenir lloc la I Ruta Fotogràfica, un concurs que combina cultura, art i coneixement del municipi. Un total de 5 participants van fotografiar, amb un temps limitat, 9 espais de patrimoni arquitectònic i natural del municipi. Els guanyadors dels tres premis es faran públics després de les deliberacions del jurat. Es preveu exposar una selecció de fotografies a partir del mes de setembre.

En l’agenda jove del passat cap de setmana també hi va haver lloc per a les celebracions i la música. Per exemple, divendres a la nit unes 150 persones van gaudir del concert del grup basc Green Valley, amb la posterior festa dels Dj Nie i Sergi Ibarz. Dissabte a la nit hi va haver una altra celebració, aquest cop a l’Espai Jove l’Escorxador. Va ser la Festa Per Fi, organitzada per l’Associació d’Estudiants per l’inici de les vacances. Van acudir-hi unes 50 persones que van ballar fins ben entrada la nit amb la música de DJ Jordi (IES Marinada) i DJ Rafa (IES Ramon Casas i Carbó).

ES RECONEIX LA GRAN TASCA DE GOVERNACIÓ EN L'ANTERIOR LEGISLATURA

2011-07-20T11:09:00.000-07:00

Diu la pàgina web de l'Ajuntament:

L’Àrea Municipal deProtecció Civili Emergències té elaborats els Plans d’Actuació Municipal (PAM) per respondre a les situacions d’incendi o d’inundacions que es puguin produir.

Joan Gràcia, responsable de l’Àrea Municipal deProtecció Civili Emergències i Subinspector de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans, va assistir a la reunió que es va celebrar a principis de mes a la Direcció General deProtecció Civilde Barcelona, que va servir per coordinar i actualitzar els PAM vinculats a l’INUNCAT (Pla Especial per Inundacions a Catalunya) i a l’INFOCAT (Pla Especial per Incendis a Catalunya) dels diversos municipis.

Segons explica Joan Gràcia, Palau-solità i Plegamans “té fet el PAM per inundacions, aprovat pel plenari, si bé es troba en tràmits d’homologació per part de la Direcció General de Protecció Civil, cosa que no impedeix que es faci servir si és el cas”. Pel que fa a als incendis, en el cas que s’hagués d’activar el pla municipal que ja està enllestit, “s’aplicaria el que tenim actualitzat amb la Diputació de Barcelona”. Si la importància o perillositat de l’hipotètic incendi ho requerís, “s’activaria el Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM), que ja està homologat”, comenta el subinspector. El PBEM de Palau-solità i Plegamans “conté tots els mecanismes d’actuació per fer front al perill, així com els d’interacció entre el municipi, mitjançant el Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL), i la Direcció General deProtecció Civil”, continua Gràcia.

En aquest sentit, la regidora de Seguretat Ciutadana, Àngels Marcuello, felicita “la gran feina feta per l’Àrea Municipal de Protecció Civil i Emergències, en l’elaboració d’uns plans d’actuació actualitzats i capaços de respondre a les situacions de perill que podrien succeir, tot i que esperem i desitgem que no s’hagin d’activar”. I és que, com es recorda des de tots els agents vinculats a la seguretat, la prevenció és l’actuació principal a l’hora d’evitar emergències.

Prevenció d’Incendis

En relació als incendis, un dels perills més habituals en època estival, l’Ajuntament realitza totes les tasques marcades al Pla Infocat en qüestió de prevenció:

Garantir que les urbanitzacions, edificacions i instal·lacions aïllades compleixin la legislació vigent en matèria de prevenció d’incendis forestals
Establir una franja de protecció perimetral de 25m d’amplada
Tenir una xarxa d’hidrants homologats i revisats per CASSA
Netejar de vegetació seca de parcel·les no edificades quan són propietat de l’Ajuntament i, si no ho són, s’avisa als propietaris sobre l’obligació de fer-ho
Netejar de vegetació seca els vials de les carreteres C59 i C155
Elaborar el Pla d’Autoprotecció, amb la Diputació de Barcelona, i el Pla d’Evacuació dels Pins de Can Riera
Distribució de tríptics i pòsters de prevenció i autoprotecció
Compliment amb el Pla de Vigilància Forestal de la Diputació de Barcelona
L’Ajuntament compta amb un vehicle de vigilància forestal amb un informador i vigilant connectat constantment amb l’Agrupació de Defensa Forestal i amb la Policia Local

A banda d’això, l’Àrea Municipal de Protecció Civili Emergències i la Policia Local estan atentes al mapa diari de risc d’incendi i, de forma especial, als avisos del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), amb vies de comunicació operatives durant les 24h amb l’Ajuntament i la Policia Local. Palau-solità i Plegamans, compta amb els efectius i el material de la Generalitat de Catalunya (cos de Bombers) i amb la col·laboració dels voluntaris deProtecció Civil, les Agrupacions de Defensa Forestal, les brigades municipals, la Policia Local, el personal tècnic de Territori i Medi Ambient, així com un seguit de personal i material de particulars.

Em satisfà, i molt, observar com des de l'actual equip de govern es reconeix la gran tasca portada a terme en l'anterior legislatura per la regidoria de Governació. Com a regidor de Governació vaig crear l'Àrea Municipal de Protecció civil i Emergències amb el Sotsinspector de la Policia local Joan Gracia i Àlvarez al capdavant.

Des de l'any 1995 en que Palau-solità i Plegamans fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a Municipi Turístic, l'Ajuntament tenia l'obligació de disposar del Pla Bàsic de Protecció Civil, que vam aprovar ara fa més d'un any. També estàvem obligats per llei a disposar del pla per inundacions, que també vam elaborar i aprovar, així com el d'incendis que està pendent només de rebre la confirmació de l'administració de la Generalitat. També està pràcticament enllestit el pla per moviments sísmics, que es troba en la mateixa fase final d'aprovació que el d'incendis.

a banda d'aquests plans, s'estava treballant des de la referida àrea municipal, en la redacció de plans específics com el de risc industrial i d'activitats de pública concurrència com poden ser els Correfocs o focs artificials.

com podeu comprovar, després de dotze anys d'obligatorietat de disposar dels diferents plans d'emergència esmentats, va haver de ser l'anterior govern municipal, i jo mateix com a regidor, qui va voler cumplir escrupulosament amb la llei i fer que el nou govern pugui sentir-se orgullós de la feina feta i trobar-se plenament en condicions de poder afrontar qualsevol situació d'emergència del tipus que sigui.

Gràcies pel reconeixement!

POPULISME BARAT

2011-07-16T05:31:00.000-07:00

En general, estic absolutament d'acord amb aquest article d'en Miquel Colomer. Caldrà que s'ho apliqui també l'actual equip de govern de Palau-solità i Plegamans. I és que, Rebaixar-se el sou ho rebaixa tot!:

No m'agradaria que el batlle i els regidors del meu poble o de la meva ciutat es rebaixessin el sou. No me'n refiaria si ho fessin. I ara sembla que s'hagi posat de moda. El batlle del poble X es rebaixa el sou! Gran notícia! Sensació de demagògia i de populisme barat. No és cap consol ni em sembla que amb mesures d'aquesta mena se surti de cap crisi. Fa l'efecte com si rebaixant-te el sou rebaixessis també la teva responsabilitat i la teva dignitat i et sentissis culpable d'una situació que no has pas provocat tu. Igual que els càrrecs electes i de representació que renuncien a cotxe oficial i ara van amb metro, autobús o bicicleta. O els diputats europeus que viatgen en classe turista. Jo no ho faria mai. No em sembla que sigui aprofitar-se de res. Un càrrec no és per sempre, però mentre s'ostenta cal fer-ho amb la dignitat que li correspon. Ja se sap que hi ha corrupció, que sempre n'hi ha hagut i que sempre n'hi haurà perquè és condició humana. I naturalment que cal combatre aquesta corrupció en qui es demostri que hi ha caigut. Prefereixo, però, fixar-me en els honestos. Perquè hi ha també qui exerceix el seu càrrec i la seva responsabilitat de manera honesta i esforçada i aquests constitueixen l'exemple a seguir. Rebaixar-se el sou no és donar exemple de res. Rebaixar-se el sou no retorna la confiança ni l'esperança. Rebaixar-se el sou ho rebaixa tot. Moral inclosa.

www.miquelcolomer.cat

JA ES TORNA A CONTRACTAR A DIT!

2011-07-13T03:27:00.000-07:00

Estupor és el que ha causat a molta gent, i sobre tot a molts treballadors de l'Ajuntament, que, de cop i volta, es torni a les velles pràctiques de contractar nou personal, ja sigui laboral, funcionari, interí, per cobrir baixes, substitucions, places vacants, jubilats, etc, incomplint amb l'EBEP, és a dir, "el Estatuto Básico del Empleado Público".

Als pocs dies de constituïr-se el nou consistori amb la Teresa Padrós al capdavant, ja s'ha procedit a contractar a dos nous electricistes per a la brigada municipal sense cap mena de selecció prèvia, ni exàmen de capacitació, ni res de res. Es tracta, en un dels casos, del nebot d'un exregidor socialista i, curiosament, fill d'una representant al Comitè d'Empresa del propi Ajuntament. Sí, aquell comitè que s'ha negat sistemàticament a signar qualsevol conformitat a la contractació per via d'urgència de cap nou treballador, si no hi havia un procés previ de selecció i justificació de la seva contractació.

Ja feia més de dos anys que, qualsevol nova incorporació a la plantilla de treballadors de l'Ajuntament, per urgent que fos, es realitzava, com a mínim, amb una tria entre tres o quatre currículums extrets del Desoc entre les persones inscrites cercadores de feina; d'aquesta primera tria es portaven a terme un seguit d'entrevistes amb els responsables tècnics de l'àrea on hauria de prestar els seus serveis, i al final s'optava per un dels candidats. I això era el mínim exigit per la legislació vigent, sino s'anava a un procés de selecció ordinari, per urgent que fos, amb les proves de capacitació pertinents i amb totes les garanties legals.

Fins i tot, hi va haver oposició sindical a contractar una nova treballadora per a l'emissora de Ràdio Palau al voler-se fer un petit canvi insignificant en la fitxa descriptiva del lloc de treball al voler incloure que aquesta plaça pogués realitzar tasques no tant tècniques sino de continguts a la ràdio.

Quan vam arribar al govern, ara fa quatre anys, vam trobar-nos un Ajuntament amb prop de noranta persones contractades de forma directa, a dit i sense cap mena de selecció prèvia. Nosaltres vam optar per cumplir amb la llei i anar regularitzant llocs de treball mica en mica, a excepció de les contractacions per via d'urgència que, com he dit, al menys s'oferia un procés selectiu garantista d'una capacitació professional per cobrir tota mena de places, encara que fos de forma interina o per substitució.

Tornem als vells temps del clientelisme polític, de no tenir manies ni escrúpols de cap mena. Tornem a contractar a amics i parents, que aquí no passa res i el Tinoco ja ens ha donat l'alcaldia i el tenim distret a Joventut i a Educació!

Caldrà veure si l'actuació del Comitè d'Empresa és la mateixa que fins fa pocs mesos, o si, en canvi, opta per deixar que el fill d'una de les seves representants sindicals i nebot d'un ex regidor socialista, entra sense més a formar part de la plantilla municipal. I caldrà veure també si, complint amb la llei, d'aquí a tres mesos es convoca la plaça d'acord amb les prescripcions de l'EBEP i s'efectúa la pertinent selecció via el corresponent concurs-oposició.

Per tot això, des del Grup Municipal de Convergència i Unió i com a Portaveu del mateix, he presentat la instància de la que tot seguit us transcric les seves peticions:

Que als efectes de portar a terme una major eficàcia en la tasca d’Oposició municipal, demano en nom de Convergència i Unió s’em facilitin totes les dades de les noves contractacions, en el moment en que es produeixin. Tant de personal laboral, com funcionari, ja sigui en concepte de substitució, cobrir plaça vacant, contractació temporal, interina o del tipus que sigui, facilitant totes les dades tant de la persona contractada com del tipus de contracte subscrit.

Per fer més àgil aquesta comunicació, es podrà fer per correu electrònic a l'adreça ......

Tenint en compte que desconeixem si s'ha produit alguna contractació abans de fer aquesta petició, demano que se'ns envïi una relació de totes les contractacions efectuades des de la presa de possessió de la nova Alcaldessa i fins avui. Entenent que des d'ara, i atenent aquesta petició, se'ns farà notificació expressa de cada contractació cada vegada que es produeixi.

Com veieu, haurem d'estar molt atents a tot plegat i no deixar que això torni a convertir-se en un petit o gran INEM per amics i parents!

JO TAMBÉ HI VAIG SER!

2011-07-10T14:23:00.000-07:00

Avui fa exactament un any de la gran manifestació que a Barcelona va concentrar més d'un milió i mig de persones fartes de tanta explotació, de tanta expoliació, de tant posar i posar l'esquena perquè ens vagin pujant a cavall en cada pas que Catalunya fa, en cada paraula que pronunciem, en cada gest que intentem,...

Fou després d'anys de discussions i debats sobre un Estatut d'autonomia per aquest racó de la península ibèrica, que només demanava ser reconeguda com a Nació, que fos respectada la seva llengua, les seves institucions i, per tant, que pogués recaptar els seus impostos per, sense renunciar a la quota de solidaritat que li pogués correspondre amb Espanya, ser capaç de gestionar el seu dia a dia sense dependre d'un vergonyant sistema de pidolació constant que ens porta, cada cop més, a la convicció sense retorn que només amb la independència nacional podrem aconseguir ser lliures i així decidir nosaltres mateixos el nostre futur, sense lligams, amb respecte, amb valors, amb idees, amb autocentrament, però amb fermesa i gestionant els nostres propis recursos.

La Sentència dictada pel Tribunal Constitucional, amb magistrats recusats, d'altres amb el mandat caducat, un de mort i no sé quàntes circumpstàncies més, va fer que aquest país no pogués més, i sortís al carrer en ple més de juliol, amb unes temperatures molt superiors a les habituals, per fer una demostració de força del que és i sobre tot del que vol ser.

Recordo aquell dissabte, amb l'autocar ple de gom a gom que, organitzat per la Federació de CiU a Palau-solità i Plegamans va sortir cap a barcelona, també amb el crit unànim de IN, DE, IN DE PEN DÈN CI A!. recordo, gairebé amb llàgrimes als ulls quan, en ple Passeig de Gràcia, un Senyor gran es va adreçar al meu fill de cinc anys que romania assegut sobre les meves espatlles enarvolant una estelada, sí, aquella que vaig comprar-li a una senyora, també gran, de sabadell i que les cosia a ma, cap al 1984; doncs, aquell home li digué al meu fill: "noi, potser ara no acabes d'entendre res, però pensa que tot això ho fem per tú"!. Impressionant, veritat?

Aquell dia l'hem de guardar a la memòria com una de les grans dates de la nostra història. Tant com la de la manifestació de la Diada nacional del onze de setembre del 1977, a la que també vaig assistir, en aquella ocasió amb tretze anys d'edat.

Ara hi ha qui diu que cada any, i en record de la manifestació del 10 de juliol de 2010, hem de seguir manifestant-nos. Penso sincerament, que no cal que els catalans seguim celebrant derrotes; és suficient amb la de la Diada nacional de l'onze de setembre. Només cal que seguim lluitant, que seguim fent veure a tothom que espanya ens roba, ens expolia, ens maltracta..., amb això ens n'adonarem que aquella manifestació de l'any pasat sí que va servir de molt. va servir, per exemple, per a que ara, després d'un any, la generalitat faci una enquesta i doni com a resultat que un 43% dels catalans votarien a favor de la nostra independència nacional, i que només ho farien en contra un 28%. Així és com cal caminar cap al futur; sense embuts, amb claredat d'idees, amb governs, com l'actual de Convergència i Unió, que no li fa por preguntar als ciutadans sobre la independència, com mai es va atrevir a fer l'anterior govern tripartit, en el que un dels seus socis principals, ERC, es declaren més independentistes que ningú, però que mai van dubtar a fer president de Catalunya a una mediocritat d'un partit espanyol, com l'ínclit José Montilla del PSOE de Catalunya.

Sempre he cregut en la independència, i, com a convençut militant d'Unió Democràtica de catalunya, seguiré lluitant amb totes les meves forces per aconseguir-la. Pertanyo a un partit en el que, es digui el que es digui, té un origen clarament sobiranista plasmat en el seu manifest fundacional publicat al Matí el dia 7 de novembre de 1931. La Confederació Ibèrica per la que molts lluitaven en aquells moments era la millor sortida per a una nació que volia autodeterminar-se, i així ho expressa el mateix carrasco i Formiguera en els moments anteriors al seu assassinat pel franquisme: que volia una catalunya lliure i independent d'Espanya!

Ara només voldria, recordant a aquell senyor que es va adreçar al meu fill de cinc anys, que fos veritat que entre tots aconseguiremm que ell vegi fet realitat quelcom pel que fa més de tres-cents anys que lluitem!

CiU TREBALLA PER LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA

2011-07-07T04:47:00.000-07:00

El Consell Executiu va aprovar ahir dimarts els tres projectes de llei sorgits de l’antic Avantprojecte de llei Òmnibus i que tenen per objectiu simplificar i agilitzar l’administració pública i reactivar l’activitat econòmica per reduir els nivells d’atur que actualment presenta Catalunya.

Aquests tres projectes de llei han entrat al Parlament per la via d’urgència amb la voluntat que puguin començar-se a debatre en el Ple del proper dia 20 de juliol i siguin aprovats tan aviat com la dinàmica parlamentaria permeti.

Projecte de Llei de simplificació i millora de regulació:
Aquest projecte de llei té com a objectiu reduir i clarificar la legislació vigent, suprimir les traves legals i burocràtiques innecessàries i posar facilitats en les normatives que regulen les activitats econòmiques. La simplificació afecta tant a l’àmbit normatiu com a l’administratiu amb la finalitat de posar les coses fàcils a aquells ciutadans que vulguin tirar endavant un projecte.

Projecte de Llei d’agilitat i reestructuració administrativa:
En aquest cas la finalitat del projecte de llei és el de simplificar les estructures per aconseguir una administració més àgil i eficient. El projecte preveu la supressió d’organismes i una amplia reordenació de l’administració amb l’objectiu de fer més fàcil i àgil la relació entre els ciutadans i les empreses amb les institucions públiques.

Projecte de Llei de promoció de l’activitat econòmica:
La reactivació econòmica és el principal objectiu del Govern per aquesta legislatura. En aquest sentit el Projecte de Llei de promoció de l’activitat econòmica vol facilitar, a través d’una regulació més clara i simplificada, el desenvolupament de l’activitat econòmica i impulsar els sectors empresarials més afectats per la crisi.

Una administració moderna i adaptada a la realitat actual.
En un context com l’actual en el qual les administracions públiques no disposen del mateix volum de recursos que en èpoques anteriors per invertir en l’economia i l’activitat productiva del país, des de les institucions públiques cal trobar noves fórmules per lluitar contra la crisi econòmica.
Aquests tres projectes de llei pretenen dotar l’administració de noves i millors eines per contribuir a la recuperació econòmica i a la reducció de les xifres d’atur i, alhora, comporten una reordenació i una modernització molt necessàries per adaptar les institucions públiques a la realitat actual.

Voluntat de consens polític.
Tenint en compte la profunditat i la transcendència de les reformes
que es duen a terme en aquests tres projectes de llei, el Govern veu necessari que es puguin aprovar amb el màxim consens possible. Des de l’inici del procés de redacció d’aquests projectes, el diàleg tant amb la resta de forces polítiques com amb la societat civil ha estat constant. Una
clara mostra d’aquest procés de diàleg la trobem en les més de 3.000 al·legacions que s’han rebut durant el període d’exposició pública que el Govern va obrir voluntàriament precisament amb la intenció d’afavorir l’intercanvi d’idees i opinions.

SOBRE TRASPASSOS I ALTRES CONTES

2011-07-06T02:58:00.000-07:00

El passat dia 11 de juny en el ple de constitució del nou consistori i on fou escollida com alcaldessa la Sra. Teresa Padrós, aquesta ja s'expressa públicament i de forma irada en el sentit que ella s'havia hagut de col·locar el pin institucional, que la Secretària de la corporació li havia fet el lliurament del bastó de comandament, i alguna altra remugada queixosa sense solta ni volta. Cal saber que ara fa quatre anys tot va passar de la mateixa manera, o pitjor, doncs no s'havia previst cap mena de megafonia ni la col·locació de cadires supletòries per al públic assistent.

Un cop remugat, expressar-se amb males maneres i no manifestar cap alegria pel càrrec acabat de proclamar, inicia un discurs on només fa referència al diàleg, a les seves pretensions de mediació entre totes les forces polítiques del consistori, a fer una exaltació de la seva veu angelical, segons ella, a mirar d'acabar amb la crispació latent en l'ambient polític d'aquest poble; crispació, per cert, només cercada durant quatre anys pel PSOE de Palau i les publicacions de les que s'ha servit.

El primer dia hàbil després de l'elecció de la nova alcaldessa, és a dir, el dimarts dia 14 de juny, i per exprés encàrrec del grup municipal de Convergència i Unió, l'ex gerent de l'ajuntament Joan Carol, acudeix a l'ajuntament a fi d'iniciar un seguit de contactes encaminats a realitzar un correcte traspàs al nou govern de tots els projectes en marxa i informar a la nova alcaldessa sobre determinats aspectes com la situació econòmica i pressupostària, o d'altres. La resposta de la Sra. Padrós fou correcta i adequada manifestant novament que ella pretenia acabar amb la crispació, que volia partir de zero i sobre tot que la seva intenció era mantenir un diàleg fluït amb totes les forces polítiques amb representació al consistori. I així és com van quedar en seguir mantenint els contactes oportuns per tal de fer un traspàs de poder adequat entre persones amb responsabilitats a l'administració palauenca dins d'un marc democràtic normalitzat i civilitzat.

L'endemà dia 15 de juny, la Sra. Padrós, en una entrevista a Ràdio Palau, manifesta queixosa que, tot i la seva voluntat de fer un adequat traspàs, això no ha tingut el mateix ressò en el grup de CiU, i que només en Joan Carol s'havia posat en contacte amb ella; quan sabia perfectament que aquest hi va anar per exprés encàrrec del grup municipal de CiU.

A partir d'aquí, en Joan Carol i jo mateix li hem manifestat en reiterades ocasions que la nostra intenció és seguir mantenint els pertinents contactes a fi de acordar l'adequat traspàs de poders. No hi ha hagut resposta de cap tipus. Divendres va expressar-se en el sentit que un cop els diferents regidors havien pres possessió de les seves àrees de responsabilitat, ja estava en condicions de seguir conversant sobre els diferents aspectes que afecten al govern i que cal tenir en compte per trobar-se en estat d'implantació o d'execució. I la veritat és que, a hores d'ara, encara no s'ha produït la trucada, i comença a tenir una certa "gràcia" que tres setmanes després de prendre possessió del càrrec encara es pugui parlar de traspassos.

En el meu cas, un cop sabut qui havia de ser el nou regidor de Comunicació, em vaig posar en contacte amb en David Abascal i així fou que el mateix dimecres dia 29 vam estar reunits per comentar tot el que vam considerar d'interès sobre l'àrea en qüestió. Bona predisposició, correcció en el tracte personal i ganes de col·laborar. I el mateix puc dir de la nova regidora de Seguretat Ciutadana, Sra. Marcuello, qui tot i manifestar una gran predisposició, encara a hores d'ara no ha contactat amb mi a l'efecte dient que en aquests moments ha d'acudir a gran quantitat de reunions i que encara no ha trobat el moment per reunir-se amb mi; i tampoc ho ha fet encara amb en Josep Maria Serraviñals qui també es va posar a la seva disposició pel que fa referència a l'àmbit d'Urbanisme.

Per tant, no tanta xerrameca i tant intentar-se queixar del que no ha passat. Si algú s'ha mostrat disposat a comentar el que calgui sobre traspassos de regidories i responsabilitats, aquests hem sigut nosaltres. Ells només han cercat mirar de trobar alguna escletxa per dir que no ens hem oferit, que els hem deixat a l'estacada sense explicar-los res, però ja no podran. I, escoltin: ara ja comença a ser una mica tard per fer traspassos. El traspàs es fa a l'hora de prendre possessió del càrrec i no quan ja ha passat una, dues o tres setmanes d'haver assumit la nova responsabilitat.

L'únic regidor que ha pres la iniciativa d'adreçar-se a mi per comentar tot el que en matèria de Joventut s'estava treballant, ha estat en Joan Carles Tinoco. Va trucar-me a mitjans de la setmana passada i, quadrant agendes, vam quedar per demà. També sembla una mica tard; però l'alt nivell de professionals d'aquesta àrea fa que no es pugui preveure cap situació de desinformació a l'hora de reemprendre projectes en marxa. El Sr. Tinoco ha actuat correctament. Els altres només han evidenciat ganes de crítica, d'omplir-se la boca de mediació, rebaixa de la crispació, diàleg i no sé quantes coses més, però que , a l'hora de la veritat, res de res: contes per a no dormir!

QUE EL LLEGIR NO ENS FACI PERDRE L'ESCRIURE, O VICEVERSA

2011-06-30T15:05:00.000-07:00

Fa una estona que he arribat del primer Ple municipal, en aquest cas extraordinari, de la legislatura. És aquell ple on, en general, es determina i aprova l'organització municipal, el règim de celebració dels plens i les comissions informatives, les delegacions del ple a la Junta de Govern Local, la formació dels grups municipals, el nomenament dels diferents representants als òrgans col·legiats, tant municipals com supramunicipals, el nomenament dels portaveus, etc. Entre d'altres punts també es dona compte del repartiment o distribució de les delegacions als diferents regidors de les àrees i regidories per conformar els equilibris propis d'un nou equip de govern format per tres formacions diferents, determinació de les retribucions dels càrrecs electes i també la designació, contractació i retribució dels càrrecs de confiança.

M'ha cridat l'atenció que, malgrat la radical oposició del regidor sr. Joan Carles Tinoco a l'existència de càrrecs de confiança, avui ja s'ha donat compte d'un com és el de la Secretària d'alcaldia que s'ha confiat a la Sra. Judith Roura, a qui desitjo molta sort en aquesta nova etapa. Sembla que l'amic Joan Enric Mogas d'ICV, també serà contractat a partir del mes de setembre com a càrrec de confiança així com es recuperarà al sr. Joan Boix com a cap d'administració i economia i també es cobrirà una plaça de cap de premsa. Però, en canvi, el Regidor JC Tinoco no tindrà càrrecs d'aquestes característiques, i suposo que així deu donar per complertes les seves promeses electorals. I és aquí, on s'evidència que no en contractarà cap per no necessitar-lo donat que aquestes àrees ja disposen d'un bon grapat de grans professionals que fan innecessària l'intervenció de cap càrrec com aquests. Però, això no és tot, el Sr. Tinoco, suposo que amb encert per part d'ell, i amb voluntat d'assegurar el seu suport a la resta del govern, ha esdevingut l'únic regidor amb dedicació exclussiva amb una retribució mensual bruta de 2511 euros al mes per 14 pagues. Per tant, no li calien càrrecs de confiança per la poca dedicació que es necessita en aquestes àrees, i ell mateix ja suplirà a aquests amb el sou arrancat del pacte de govern.

Pel que fa a la resta de retribucions, hem de reflexionar molt sobre aquella dita que fa: "que el llegir no ens faci perdre l'escriure", o viceversa. I és que, sota el pretext de les promeses electorals, al final el que no es pot fer és anar presumint de rebaixa de sous (que sí han aprovat en un 10% linial), però que en realitat el que això comportarà és una aturada en la operativitat del propi ajuntament. si es vol fer funcionar l'ajuntament cal que el regidor estigui al damunt dels temes, cal que truqui a moltes portes, que cerqui subvencions, que es treballi molt els objectius marcats. I molta d'aquesta feina cal que es faci en horaris d'oficina i no aprofitant quan es plega de la feina o a hores perdudes. Cal molt seny en tot plegat, i com ha dit avui la pròpia alcaldessa: Ja ve essent hora que alguna llei reguli definitivament el tema dels sous dels càrrecs electes i que ningú mai més, com fins ara s'havia fet, i mai per part de Convergència i Unió, pugui fer demagògia en qüestions com aquestes.

No entenc doncs, que algú com el Regidor de Joventut i Educació pugui estar a plena dedicació, i en canvi regidors amb moltíssima més responsabilitat com és el cas de la Sra. Marcuello com a Regidora d'Urbanisme i seguretat Ciutadana tingui només una retribució per assistències. qui de veritat sembla que ha fet un esforç de contenció és la sra. Padrós ja que, havent de renunciar a un dels dos salaris percebuts de l'administració, s'ha vist en la necessitat de deixar de percebre els prop de 6000 euros mensuals com a diputada adjunta de la Diputació de Barcelona, passant a cobrar molt menys a l'ajuntament de Palau. Clar que, a la Diputació, s'els ha acabat el govern als socialistes i potser per aquesta raó no ha tingut cap més remei que agafar-se al salari palauenc.

L'alcaldessa obtindrà un salari en 14 pagues de 3247,30 euros al mes. En Joan Carles Tinoco, com he dit, 2511 euros. En Miquel Rovira, contractat a temps parcial, percebrà un salari de 1211,70 per 14 pagues. La resta de regidors del govern, és a dir, sis: cobraran per assistència als òrgans col·legiats. Això significa que, com a mínim, amb un total de quatre comissions interàrees al mes, una comissió informativa, un ple, una Junta de Govern i una Junta de portaveus, percebran cadascun d'ells com a mínim un total de 1173,02 euros al mes. I això comptant que només es celebri un ple que es remunera a 267,46 euros per sessió, i que es convoquin consells municipals, com tants n'hi ha remunerats a 108,96 euros la sessió o la mateixa comissió de comptes amb aquest mateix import, que, aleshores, les retribucions seran molt superiors.

Nosaltres durant tres anys ja vam congelar els sous, i ara fa un any els vam rebaixar de forma ostensible. ara es segueix en aquesta línia i nosaltres que ens n'alegrem; però vigilem perquè ser alcalde o regidor comporta molta responsabilitat i, a veure si al final ens passarà com en les comunitats de propietaris: que ningú vol ser president d'escala!

Per cert, les retribucions dels regidors a l'oposició municipal, pujaran a un total de 376 euros al mes; mes d'agost i desembre 0. I això comptant que assistim a tot. Cap problema!

JA HI HA GOVERN!

2011-06-28T07:47:00.000-07:00

finalment, després de moltes negociacions i resolucions d'alcaldia emeses en dates diferents, ja s'ha aconseguit formar nou govern a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. a continuació reprodueixo la informació apareguda avui al lloc web municipal:

L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ja té nou cartipàs municipal, en el qual queden establertes les diferents àrees de govern, les tinences d'Alcaldia i de quines regidories s'encarrega cada membre de l'equip de govern, entre altres qüestions.

Teresa Padrós és l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, des que fou escollida pel Ple Municipal amb els vots del PSC (6), ICV-EUiA (2) i la Veu de Palau-solità i Plegamans, VdPsiP (1), que són els tres grups municipals que formen l'equip de govern. El Ple Municipal compta amb un total de 17 representants, per la qual cosa es necessiten 9 vots per obtenir majoria.

El govern municipal queda organitzat en 5 grans àrees, dins les quals s'agrupen les diferents regidories. Cadascuna de les àrees és coordinada per un o una Tinent d'Alcaldia. Les àrees, les respectives tinences d'Alcaldia i les regidories són les següents:

- Àrea d'Acció Social. 1a Tinença d'Alcaldia: Carmen Cabeza (PSC)

Regidories de l'àrea:

*Serveis Socials (Carmen Cabeza - PSC)

*Salut Pública i Sanitat (Carmen Cabeza - PSC)

*Cooperació (Carmen Cabeza - PSC)

*Esports(Miquel Rovira - PSC)

*Polítiques d'Igualtat (Àngels Marcuello – ICV-EUiA)

*Gent Gran (Carme Sanz – PSC)

- Àrea de Territori i Medi Ambient. 2a Tinença d'Alcaldia: Àngels Marcuello (ICV-EUiA)

Regidories de l'àrea:

*Territori i Planejament (Àngels Marcuello – ICV-EUiA)

*Patrimoni, projectes i Equipaments (David Abascal – PSC)

*Gestió Ambiental (Pedro Sánchez – ICV-EUiA)

*Medi Natural (Pedro Sánchez – ICV-EUiA)

*Serveis i Transport (Pedro Sánchez – ICV-EUiA)

*Manteniment d'Espais Públics (Carme Sanz – PSC)

- Àrea d'Educació i Cultura. 3a Tinença d'Alcaldia: Juan Carlos Tinoco (VdPsiP)

Regidories de l'àrea:

*Educació (J. Carlos Tinoco – VdPsiP)

*Escoles Bressol (J. Carlos Tinoco – VdPsiP)

*Joventut (J. Carlos Tinoco – VdPsiP)

*Cultura (Miquel Rovira – PSC)

*Festes (Carme Sanz – PSC)

*Ocupació (Joan Segrelles – PSC)

- Àrea d'Economia i Règim Intern. 4a Tinença d'Alcaldia: Joan Segrelles (PSC)

Regidories de l'àrea:

*Economia (Joan Segrelles – PSC)

*Règim Intern (Joan Segrelles – PSC)

*Indústria (Joan Segrelles – PSC)

*Comerç i Turisme (Miquel Rovira – PSC)

*Consum (Carmen Cabeza – PSC)

- Àrea de Comunicació i Atenció Ciutadana. 5a Tinença d'Alcaldia: David Abascal (PSC)

Regidories de l'àrea:

*Comunicació(David Abascal – PSC)

*Atenció Ciutadana (David Abascal – PSC)

*Seguretat Ciutadana (Àngels Marcuello – ICV-EUiA)

*Participació Ciutadana (Pedro Sánchez – ICV-EUiA)

Aquest proper dijous a les set de la tarda, tindrà lloc el Ple municipal extraordinari on es donarà compte d'aquests nomenaments a banda de portar a aprovació diversos aspectes relacionats amb la nova organització municipal: Retribucions dels càrrecs electes, càrrec de confiança d'alcaldia, delegació de competències a la Junta de Govern Local, nomenament de representant als diferents òrgans col·legiats del consistori, etc.

Un cop passat el ple analitzarem convenientment la nova organització.

BONA PREDISPOSICIÓ

2011-06-25T02:05:00.000-07:00

A ran de l'anterior apunt, la Regidora d'ICV Àngels Marcuello, em va enviar el passat dijous dia 23 el següent correu electrònic:

Hola Jaume,

ja saps que vaig mirant el teu bloc de tant en tant; avui he pogut llegir el teu escrit que fa referència a la jornada de comandaments de policia.

Desprès de llegir-lo m'agradaria aclarir-te dues coses:

- des d'avui divendres estic delegada com a regidora de seguretat ciutadana, només seguretat perquè ni rrhh ni comunicació ho portaré jo; a banda també estic delegada en altres àrees que dilluns es faran públiques, malgrat avui s'han acabat de fer les delegacions que no s'havíen fet dimarts
- en referència a l'àrea de seguretat ciutadana voldria tranquilizar-te, en el sentit que no tinc pas cap intenció de deconstruir cap dels projectes que vas endegar; el sentit comú em diu que s'ha d'aprofitar el màxim possible del treball anterior i continuar treballant sense grans ruptures, pel bé del nostre poble. Ara bé entendràs que hi ha aspectes que crec no estan funcionant òptimament i això s'haurà de redreçar, i sempre procuraré fer-ho en positiu i sense sectarismes, a banda de les noves iniciatives que jo pugui endegar. De totes maneres, espero seguir mantenint un diàleg fluït amb tu que em permeti explicar-te si hi canvis concrets per quin motiu s'executen, així com també comptar amb la teva participació en tots aquells aspectes que sigui possible ja que crec que l'experiència que has obtingut aquests quatre anys de regidor de governació poden ser d'utilitat per l'àrea i en definitiva positius pel nostre poble

Bona revetlla!
Angels

Com us podeu imaginar, el mateix dijous vaig contestar d'immediat el seu correu. em satisfà molt aquesta actitud en positiu que es distancia i molt de la que fins ara ha expressat la recuperada alcaldessa Sra. Padrós. espero sincerament que tingui un ampli marge de maniobra com a regidora de Seguretat i que la sra. Padrós deixi definitivament d'actuar a la Policia com ho ha fet des del mateix dia 11 que va prendre possessió com alcaldessa. Per cert, observareu com la sra. Marcuello no desmenteix cap de les meves afirmacions sobre l'actitud i les paraules de la Sra. Padrós durant l'acte amb els comandaments policials.

L'Àngels Marcuello sap perfectament que pot comptar amb la meva col·laboració per seguir avançant en la transformació i modernització d'aquest cos policial que, cal dir-ho, es va iniciar seguint les indicacions del sr. Carles Sánchez, càrrec del tripartit i lligat amb ICV, en aquell cas com a Sotsdirector de la Policia de Catalunya.

El Grup municipal de Convergència i Unió ha volgut des del primer moment fer un adequat traspàs de poder al nou equip de govern. Per això vam acordar que el gerent sortint, sr. Joan carol, es reunís amb la sra. Padrós. Així ho va fer el passat dia 14 de juny; però el dia 15 l'alcaldessa va manifestar a Ràdio Palau que CiU no havia volgut fer cap traspàs i que només en Joan carol s'havia avingut a fer-ho. Hem seguit insistint en fer més reunions per a un correcte traspàs; però ens ha anat donant llargues, i de moment encara no ha estat possible portar a terme cap més reunió ni amb ella ni amb ningú més. Nosaltres seguim disposats a treballar pel bé d'aquest municipi i que no ens passin, per culpa de tanta supèrvia, coses com el femer en que es va convertir aquest poble durant la revetlla, ja que, si haguessin volgut comptar una mica amb nosaltres no s'haurien limitat a insertar un simple avís a la pàgina web municipal sobre la recollida especial del rebuig a partir de les quatre de la tarda del dia 23; haurien fet una adequada bustiada i evitar així problemes innecessaris.

Ara només restem a l'espera que el proper dilluns es faci públic el nou cartipàs municipal, i com sí podem dir els socialcristians: Què Déu ens agafi confessats!

SOBRE LA REUNIÓ D'AHIR DE COMANDAMENTS POLICIALS DEL VALLÈS A LA NOSTRA COMISARIA

2011-06-22T05:03:00.000-07:00

A continuació reprodueixo la informació que des d'ahir apareix a la pàgina web de l'ajuntament. Després, faré uns comentaris al respecte:

La comissaria de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans ha acollit aquest matí un congrés extraordinari de l'Associació de Caps i Comandaments dels Cossos de Seguretat Local del Vallès Oriental i Occidental. L'acte ha comptat amb la presència de l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Teresa Padrós, i ha estat conduït per Manuel Ruiz, president de l'associació i Inspector en Cap de la Policia Local de Caldes de Montbui, i per Armand Arrabal, vicepresident de l'entitat i sergent de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans.

Entre els objectius de la reunió destaca l'intercanvi d'idees i propostes "a favor de la incorporació de la bicicleta com a eina, i no com a objectiu, per a la tasca policial", explica Manuel Ruiz. De fet, l'associació és impulsora del 'Compromís per a l'ús de la bicicleta als cossos de seguretat locals', document que es va presentar en la 2a Setmana de la Mobilitat, celebrada a Palau-solità i Plegamans el passat mes de març. "De moment ja hi ha 9 municipis adherits al compromís", contextualitza Armand Arrabal. "Sempre en funció de les característiques de cada municipi, la bicicleta pot ser una eina molt útil, especialment per a les tasques de la policia de proximitat", argumenta Arrabal.

A banda d'aportar idees per a la promoció de la bicicleta, la reunió ha servit també per modificar els estatuts de l'associació "per tal que qualsevol comandament de totes les policies locals del Vallès pugui formar-ne part", explica l'Inspector Ruiz. L'Associació "ja compta entre els seus membres amb comandaments i caps provinents de 30 policies locals diferents d'entre els 50 municipis d'ambdues comarques", afegeix Ruiz. El sergent Arrabal també ha definit els objectius principals de l'associació: "La coordinació entre els diferents cossos, dur a terme projectes comuns, debatre problemàtiques i situacions similars entre policies de municipis propers per millorar la seguretat pública i qüestions vinculades a la professionalització i formació". Segons el sergent Arrabal, l'associació també manté relacions amb altres agrupacions policials, de nivell català i comarcal.

Doncs bé, com us podeu imaginar, durant quatre anys d'ocupar-me de la regidoria de Governació he tingut oportunitat de conèixer a comandaments policials d'altres municipis i establir així una molt bona relació amb ells. Un d'aquests comandaments d'un municipi veí, m'explicava amb estupor com es va desenvolupar l'acte:

Quan va ser el torn d'intervenció de l'alcaldessa Sra. Padrós, aquesta es va dedicar a destruir d'una forma sistemàtica tot el que es referís a qualsevol feina feta a la policia amb anterioritat a la seva nova incorporació en el màxim càrrec del poble. Va manifestar davant tots els comandaments policials d'ambdós vallesos que l'edifici de la comisaria no reunia les més mínimes condicions per acollir un cos policial com el nostre, que patia tota mena de defectes constructius, (Només cal actuar sobre el sifón dels lavabos que no transpirava bé i els tècnics municipals junt amb els de l'empresa constructora ja hi estaven al damunt), que estava mal distribuïda per dintre, que el Jutjat de Pau havia d'ubicar-se a la planta baixa, (recordo que hi ha ascensor) i tota mena d'improperis que no considero necessari de repetir. També, per si no era suficient, es va referir a la iniciativa promoguda per l'associació de comandaments policials en qüestió, sobre la potenciació de l'us de la bicicleta a les policies locals, dient que tot plegat no tenia cap sentit, que calia eliminar aquesta pràctica a la nostra policia i que el que ha de fer la policia és patrullar pels carrers, estar per la gent i deixar-se de perdre el temps amb inutilitats com aquestes.

Es veu que les cares de pànic expressades pels presents són d'aquelles que es recordaran durant molts anys.

Finalment es veu que va aprofitar per presentar a la regidora Sra. Marcuello com a la nova responsable de l'àmbit de seguretat. Però, poc responsable podrà ser quan, a la visita de les instal·lacions, només feia que anar indicant a la referida regidora què i com s'havia d'actuar en cada lloc de la comisaria i com calia que organitzés la pròpia policia.

Encara no hi ha govern, però sabem que la sra. Marcuello serà la Regidora de seguretat, Governació o com li vulguin dir! Ja sabem alguna cosa!

com podeu comprovar doncs, ha començat la desconstrucció de l'actual estructura i funcionament de la Policia local de Palau-solità i Plegamans!

INSÒLIT

2011-06-18T15:10:00.000-07:00

Avui es compleix exactament una setmana de la constitució del nou consistori palauenc/plegamaní i que fos escollida Alcaldessa la sra. Padrós. Ahir va fer quinze dies que els tres grups que li van donar suport subscrivissin el ja famós pacte d'investidura en el que només s'expressaven termes com: Participació, transparència, treball eficient, rigor, transversalitat, baixada de sous d'acord amb les prescripcions del govern espanyol, i la creació d'un Síndic de greuges local. Molt poca cosa més!

Doncs, en aquesta tesitura encara el poble de Palau-solità i Plegamans resta a l'espera de la formació del que ha de ser el seu govern municipal.

si només hi ha alcaldessa, si no hi ha govern, es produeix una gravíssima paralització del funcionament de tot l'aparell administratiu que difícilment permetrà que el dia a dia de l'ajuntament doni resposta a les sempre perentòries necessitats dels vilatans, comerciants, proveïdors i col·lectius que depenen principalment d'aquest correcte mecanisme municipal.

Resulta del tot inimaginable en cap govern, ni local, ni provincial, comarcal, autonòmic o estatal, que s'investeixi president o alcalde abans de pactar-se una adequada distribució de les responsabilitats de govern entre els signataris d'aquell pacte. És insòlit. Podeu anar-ho comprovant ajuntament per ajuntament, consells comarcals, diputacions, generalitat, etc. Això no passa ni ha passat mai enlloc!

Quin problema s'amaga doncs darrera l'impossibilitat de formar govern? Per quina raó hi va haver tanta pressa en subscriure un acord d'investidura que no contingués també cap acord de govern? vol ICV, amb el seu anex VdPsiP, posar ara les coses ben difícils als socialistes? Mereix una batalla política interna, ja de bon començament entre les tres formacions que estaran en el govern la població de Palau? És cert que la Regidora sra. Marcuello pretén ocupar-se d'Urbanisme i governació? És possible que en aquest govern no acabi manant ningú?

Tot plegat fa que els auguris no siguin massa engrescadors, però seguirem a l'espera que es perfilin del tot aquests serrells que diu que els queda per tancar.

CARTA SETMANAL D'EN DURAN I LLEIDA

2011-06-17T07:02:00.000-07:00

Benvolgudes amigues i benvolguts amics

M’és impossible redactar aquesta carta sense dedicar-la als greus i intolerables fets protagonitzats per centenars de persones que a les portes del parc de la Ciutadella intentaven impedir l’entrada dels diputats catalans a la seu parlamentària. No van aconseguir el que volien, que era paralitzar la normalitat democràtica. En canvi, sí que va aconseguir avergonyir-nos i indignar-nos, a milions de persones que no estem disposats que el terror, la coacció i la violència avortin el nostre sistema democràtic per imperfeccions que tingui, que sens dubte en té. Estem avergonyits de veure com la capital del nostre país, de la nostra nació ha estat notícia arreu del món amb unes imatges tercemundistes. Em sap greu que facin mal al país que m’estimo i m’avergonyeix, encara que sigui uns dies, que hi pugui haver gent més enllà de les fronteres de Catalunya que guardin a la retina unes imatges que fan mal a la nostra credibilitat, que minen la confiança en el nostre país, políticament i econòmicament parlant. Ahir, els teòricament indignats –i després en parlaré, d’això- no van obtenir l’objectiu que pretenien. La resta, però, vam perdre-hi molt.

Em sento indignat perquè fa molt de temps que a Catalunya hi ha hagut símptomes suficients que al marge del moviment del 15 M, hi ha cada cop més gent, més organitzada, més preparada, amb més instruments, més violenta, amb voluntat i amb capacitat de rebentar qualsevol acte públic, des de la festa major de Gràcia fins a una vaga sindical o la commemoració del Primer de Maig, passant per la celebració d’una victòria del Barça. Ho estic denunciant des de fa molts anys: Barcelona és la capital dels antisistema. Conviuen amb nosaltres des de fa molt temps, si és que es pot utilitzar amb rigor la paraula conviure en aquest cas. I la cultura d’esquerres que ha governat Barcelona i Catalunya en els darrers anys ha permès que anessin creixent i multiplicant-se. La inhibició de la policia per responsabilitat dels seus comandaments polítics era un efecte crida. Aquí ha vingut tothom amb ganes de fer gresca, a destrossar el mobiliari urbà i els aparadors dels comerços, a intentar fer-se seu el carrer per la força i malauradament en mantes ocasions ho van aconseguir. Doncs bé, d’aquells vents, se’n recullen ara aquestes tempestats.

Quan esmento l’actual crisi econòmica, sempre parlo de la crisi de valors, i n’assenyalo el de l’autoritat. Necessitem com el pa que mengem recuperar el valor de l’autoritat –ho dic sempre- a les aules, a la família i a la societat. Tants anys d’autoritarisme al llarg de la dictadura han provocat massa complexos que en nom del terme equívoc “progressisme” han impedit exercir l’autoritat com a valor oposat precisament a l’autoritarisme. I això ha passat a l’escola amb el mestre, a la família amb els pares i a la societat amb les institucions democràtiques. I com també dic sempre, sense autoritat no hi ha seguretat, sense seguretat no hi ha llibertat, i sense llibertat no hi ha democràcia. I el principal i primer principi d’una democràcia real és la llibertat.

Fins i tot davant del moviment del 15M hem tingut complexos a l’hora d’exercir l’autoritat. A cap veí no se li permet certes activitats a la via pública, com tampoc ocupar-la inadequadament. Si ho fa, és sancionat. En canvi, s’ha permès fer-ho al moviment del 15M. Entenc i comparteixo que el principi del 15M era el millor. Desallotjar-los en vigílies electorals hauria estat un error. Però després no tenia cap sentit continuar permetent que envaïssin espais públics amb tots els perjudicis que això comporta: d’una banda, econòmics; d’imatge, d’una altra, i també d’autoritat, segurament el més important. A la ciutat de Barcelona, el mes passat tothom va parlar d’una actuació policial desproporcionada a la Plaça de Catalunya. Molta gent m’ha demanat que miri les imatges perquè em volien convèncer que hi havia hagut aquesta desproporció. M’hi he negat. En un estat democràtic, la policia ha d’actuar i, si cal, amb contundència. I si l’acció és desproporcionada, la justícia és la que hi ha d’intervenir. Mentrestant, la policia democràtica tindrà sempre el meu suport. Les excepcions no poden minar més l’autoritat dels cossos policials. I malauradament, a Catalunya, durant massa anys molta gent –començant pels que n’eren els màxims responsables polítics- ha restat autoritat a la policia. Això és insostenible en un estat de dret.

Abans he dit que parlaria dels indignats. Volia fer-ho –i ho faig- per dir que no són els responsables directes del que abans d’ahir va passar a les portes del poder legislatiu. Des d’un bon principi s’han manifestat contra la violència. Per tant, no tots els “indignats” són iguals, com per cert no tots els polítics són iguals. Entenc perfectament que avui a Espanya hi hagi moltes persones indignades. En un país amb cinc milions d’aturats, l’estrany és que no hi hagi una revolució. Només ho justifica el que aquesta xifra no sigui prou certa a partir de l’existència de l’economia submergida. Entenc també que hi hagi gent que des del realisme o des de la utopia, o que des de les dues actituds alhora, pretenguin millorar la democràcia. Ho entenc per una raó simple: la democràcia és una obra humana i, per tant, clarament millorable si es vol. Crec que cal respectar el 15M –que és més un moviment de protesta que de proposta-, sempre que les seves idees es defensin mitjançant la paraula i no amb la violència. I sobretot no oblidar que al marge dels intolerables incidents al voltant del Parlament les causes del malestar social subsisteixen. Però dit això no estic d’acord amb moltes de les propostes del 15M, i fins i tot algunes em semblen contradictòries amb els objectius del moviment. No es pot demanar més democràcia i mes representativitat dels parlamentaris i al mateix temps proposar un nou sistema electoral amb una circumscripció única per a tot Espanya, que provocaria més allunyament entre el ciutadà i el polític. Comportaria més desconeixement per part de la ciutadania de qui és el seu representant. Torno a dir que respecto el seu model de la mateixa manera que demano que respectin el meu. Tot i que insisteixo que no tenen res a veure amb la violència que abans d’ahir es va exercir, els demano també que siguin conscients que les seves concentracions han estat desbordades pels antisistema. Avui ja no controlen els seus moviments. A més, els seus propis moviments són aprofitats pels altres per dur a terme els seus objectius, que són l’antítesi de la democràcia.

Crec que és l’hora de la responsabilitat. L’hem d’exercitr els polítics, però també els mitjans de comunicació i la justícia. En els tres àmbits s’ha estat massa sovint poc bel·ligerant amb els antisistema. Sembla que com més “progre” siguis, més comprensió has de tenir amb ells i que més propers et són. Les imatges de dimecres de l’exsecretari d’Interior, Joan Boada, corrent empaitat per un grup d’antisistemes ho diuen tot. Aquí només hi ha dues opcions: la democràcia o l’anarquia, i la primera és manifestament millorable i la segona és clarament empitjorable. Ens hi juguem el futur.

Cordialment,

Josep A. Duran i Lleida

LA POLÍTICA NO ÉS UN JOC DE ROL

2011-06-14T14:52:00.000-07:00

Per acabar amb aquesta primera tongada de reflexions al voltant de la nova situació donada al nostre ajuntament i els importants canvis en l'alcaldia i el govern del poble, i abans de prendre'm uns dies de descans per relaxar-me i desconectar de tot plegat, voldria fer-vos cinc cèntims de com i de quina manera han evolucionat els fets i les negociacions entre les diverses formacions polítiques des del mateix dia 22 de maig a la nit fins al passat dilluns dia 6 de juny en que fou donat a conèixer públicament el pacte d'investidura entre PSOE, ICV i VdPsiP.

Després del primer impacte, del tot inesperat, cal dir-ho, per a tots els militants i simpatitzants de convergència i Unió, i un cop superat el trauma inicial, vam reunir a tots els regidors del govern sortint a fi de constatar si la voluntat dels tres grups, CiU, ERC i PP era la de voler mantenir el mateix govern que els darrers quatre anys. La resposta fou clarament favorable a mantenir aquell govern i aquella dinàmica de funcionament; però calia el suport d'algun regidor més, doncs els tres grups sumàven vuit regidors i ens en faltava només un per aconseguir la majoria absoluta necessària en aquest cas per elegir alcaldessa i per formar govern.

Vam contactar inicialment amb en Joan Carles Tinoco a fi de concretar dia i hora per fer una reunió amb l'objectiu de tenir un primer canvi d'impressions sobre les possibilitats que s'avingués a formar part d'un grup prou consolidat i cohesionat com el que havia exercit el govern al llarg de la legislatura. La reunió va tenir lloc al meu despatx professional el dijous dia 26 de maig. I els resultats foren prou engrescadors, ja que només començar vam voler deixar clar si valia la pena negociar un pacte de govern o descartaven ingressar en el govern ja existent. Vam preguntar: teniu algun tipus de posicionament ideològic? La resposta fou negativa; deien que a ells només els guiava el seu programa, i si coincidia amb els nostres ells no mantenien cap tipus de posicionament ni d'esquerres, ni de dretes, i que aquestes qüestions havien de deixar-se molt al marge quan parlem de política municipal. vam preguntar-los si tenien algun inconvenient per pactar amb una formació com el PP: La resposta fou negativa; i fins i tot hi va haver qui va manifestar que valorava molt positivament la forma de treballar del Sr. Zambrana. també els vam preguntar si el fet que el PSC hagués obtingut sis regidors i ciU cinc els condicionava d'alguna manera; la resposta fou que de cap manera. A partir d'aquí van comentar-nos les seves prioritats de programa com: el treball transversal, la participació ciutadana, la eficiència i el rigor en l'exercici del govern, etc; extrems aquests que ens van satisfer doncs, ha estat la gran aposta del nostre govern al llarg de tota la legislatura i així voliem continuar. també van expressar la seva oposició a l'existència de càrrecs de confiança i que, si n'hi havia, haurien de ser professionals del sector a assessorar o dirigir elegits de forma consensuada entre les diverses forces integrants del govern. Això també fou aprovat per nosaltres ja que aquesta és en la direcció que també voliem caminar.

D'altra banda, jo mateix vaig mantenir una trobada amb en Joan enric Mogas, bon amic i gran persona, que em va manifestar la plena disposició al diàleg per part d'ICV, però que en cap cas ells acceptarien formar part d'un govern en el que hi fossin presents cap dels regidors que havien conformat l'executiu sortint. com no podia ser d'una altra manera, li vaig qüestionar el poc respecte a la Democràcia que aquesta actitud suposava, però respectem la decisió, i per tant res, pel que fa a la possible formació d'un govern, podien seguir negociant.

vaig parlar en diverses ocasions, al llarg d'aquella setmana amb el Sr. Josep Maria Castany i en Miquel rovira del PSC, els quals manifestaren la seva voluntat de trobar-se amb CiU però un cop finalitzats els contactes amb les altres formacions polítiques.

El dimecres dia 1 de juny vam trobar-nos novament amb VdPsiP, tal com s'havia acordat, i ja ens van manifestar la seva intenció de formar un sol front amb ICV per anar a negociar en bloc amb els socialistes palauencs. Nosaltres vam demostrar-los documentalment que el nostre programa i el seu eren no només compatibles sino que s'expressaven en termes molt semblants; vam demostrar el treball transversal, el rigor, vam fer propostes concretes de distribució de responsabilitats, fent tot plegat que es repensessin la decisió que havien pres, o al menys això van dir, però, el divendres, sense atendre massa a les nostres trucades, van optar per subscriure l'acord d'investidura tot i que no de govern, ja que encara estem a hores d'ara a l'espera de quin serà el govern i el corresponent repartiment de responsabilitats.

Amb tot però, el dijous dia 2 vaig parlar amb en Josep Maria Castany, qui em va emplaçar a fer una reunió entre PSC i CiU el divendres 3 al vespre. Però el mateix divendres al matí em va trucar per dir-me que hi havia diverses persones del grup negociador que marxaven de cap de setmana emplaçant-me a trucar-nos el dilluns al matí per concretar reunió. Però, durant el divendres vaig mantenir-me en constant contacte amb en Miquel rovira a la vista de la multitud d'informacions que ens arribaven sobre l'inminent signatura del pacte d'investidura. Fins i tot, deu minuts abans de les cinc de la tarda vaig parlar amb ell i em va dir que tenia un correu convocant-lo al local de l'oposició municipal a les cinc i que no sabia per què era. Doncs era per signar el pacte i ni ell ni el Josep Maria Castany ho sabien.

Finalment, en Josep Maria castany em va trucar el dilluns dia 6 per informar-me que tot i la voluntat d'explorar un possible futur govern amb nosaltres, les coses es precipitaren el divendres anterior, desenvocant en la signatura del pacte d'investidura, manifestant també, que sí volien mantenir una reunió amb CiU per tractar aspectes molt importants de poble, cosa que va comportar una resposta afirmativa per la meva part, doncs CiU sempre estarà disposada a parlar del que calgui pel bé de Palau-solità i Plegamans amb independència de qui sigui l'encarregat de tirar endavant les regnes de l'ajuntament.

aquesta és, i no cap altra, l'autèntica història de les negociacions en les que ha participat Convergència i Unió.

Diuen que al nou equip de govern hi ha algun regidor expert en els jocs de rol i d'estratègia. S'en adonarà que, en Política el que realment compta són les IDEES i el Projecte de Poble; i que els jocs més val deixar-los per a les estones lliures!

EL DISCURS D'INVESTIDURA

2011-06-13T14:07:00.000-07:00

ahir, potser per mandra d'escriure una mica més, em vaig deixar de parlar-vos del discurs realitzat per l'alcaldessa del PSOE un cop proclamada en el càrrec. Veureu que habitualment i al parlar dels socialistes palauencs, em referiré al PSOE i no pas al PSC; i és que, això respon al fet que el pacte d'investidura, que no el encara inexistent pacte de govern, fou signat pel sector PSOE i sense el coneixement del sector més PSC. Més endavant ja anirem parlant d'aquesta qüestió, ja que, probablement, donarà bastant de sí.

Així, un cop feta la "pataleta" de l'autocol·locació del pin i les altres coses que us comentava, just després de la intervenció dels diferents caps de llista, fou el torn, prèvia presentació de la sra. Marcuello, de la nova alcaldessa. Va ser un espectacle digne de les millors representacions teatrals traslladades a la política! qui ha estat durant quatre anys sense obrir boca en un ple municipal, sense fer cap tipus de proposta, sense acudir a cap reunió en la que es discutís o negociés qualsevol cosa, i qui només ha gesticulat i prou en un plenari; és qui va apareixer llegint íntegrament un discurs capellanesc, gairebé missaire, apareixent com l'única persona capaç de reconciliar allò més irreconciliable, com qui té el dò d'acabar amb la crispació política en aquest poble, a més de parlar de bona voluntat, sentiments i estimació a la gent.

tot això podria arribar a estar bé, si no recordessim els quatre anys de destrucció sistemàtica practicada pels socialistes palauencs. Si no recordessim que durant tot aquest temps, mes rere mes, només s'han dedicat a publicar MENTIDES, insinuacions de tota mena i sense fonament, s'han dedicat a anar escampant porqueria, falsejant la realitat: que si pantalles de 70 000 euros, que si vehicles oficials, que no sé quins sous que ara diuen que es baixaran d'acord amb les instruccions del govern central, cosa que ja haviem fet nosaltres, que si el marbre a l'ajuntament, (a veure si el troben), que si la tele de plasma, com si ella no n'hi tingués cap de tele al despatx, i tants etcèteres com volgueu.

Però, ara, que governaran ells, ara és quan demanen respecte, que s'acabi amb la crispació, que anem tots a una doncs són temps difícils, i molt més discurs que m'avorriria de reproduir.

que no es preocupin: nosaltres no en sabem ni en volem saber de fer tota aquesta marrulleria practicada durant quatre anys de forma sistemàtica des de l'oposició. Nosaltres seguirem treballant en positiu, de forma responsable, respectuosa, amb voluntat de consens com sempre hem fet. No cal que ens demanin que no fem el que han fet vostès senyors del PSOE. vostès treballin i governin que aquí estarem per tot allò que comporti un benefici per als nostres vilatans. Però, com deia ahir, em sembla que mentre CiU segueix fent aquest treball en positiu, el PSOE amb el suport incondicional, però aquest cop gerarquitzat d'ICV, seguirà fent d'oposició a la oposició.