Avui, l'Entrevista del Dia del Palau-Magazine d'aquest 23 de desembre de 1989, considerant les dates en que ens trobem, Demà passat serà el dia de Nadal, l'endemà Sant Esteve i tot el reguitzell de celebracions fins arribar al dia de Reis, hem considerat que, donat que aquestes festes venen marcades per un alt Grau de religiositat, el més adequat era fer l'entrevista als dos mossens del nostre poble: Mossèn Pere Gibert titular de la parroquia de Santa Maria de Palau-solità i Mossèn Joan Roca, titular de la de Sant Genís de Plegamans.
Bona tarda i benvinguts Mossens!
Mn Pere i Mn Joan: Molt bona tarda.
P.- Per conèixer una mica quina és la seva visió sobre el nostre poble i una mica com veuen vostès el Nadal, abans voldria preguntar-los quant temps fa que es troben al capdavant de cadascuna de les parròquies:
Mn Pere.- Jo ja fa exactament vint-i-sis anys i mig que tinc la satisfacció d'estar en aquesta parroquia de Palau-solità i per tant conviure amb aquest bonic poble de Palau de Plegamans.
Mn Joan.- Jo vaig venir aquí just després de la mort de Mn Salvador, és a dir, uns nou anys, cap al mes de novembre de 1980.
P.- Com van veure vostès el poble de Palau de Plegamans en el moment d'arribar-hi?
Mn Pere.- Com pots comprendre, ha canviat una barbaritat. Abans era un poble més petit, més bucòlic, més agrícola i més familiar. Personalment a mi m'agradava més. Jo ja vinc de poble i quan vaig al meu poble, aquell ja no és el que havia estat perquè ha crescut d'una forma desmesurada. Sóc de Barberà del Vallès. Però, mira, el creixement i els fets socials del poble fan que els valors tradicionals que abans teniem, ens trobem que avui han desaparegut molt i, és clar, pugen uns altres valors. Uns valors més d'avui dia, més materials. Valor son un busca les seves satisfaccions, busca el seu goig, el seu plaer, el seu diner. Això vol dir que, ja en tenen de Déus la gent, però potser no tenen el Déu de vint-i-sis anys enrere.
P.- I vostè Mn Joan, tot i que no fa tants anys que es troba al nostre poble, també ha viscut una mica aquest canvi?
Mn Joan.- Per a mi el canvi ha estat molt gran, perquè la meva Pastoral ha sigut sempre a la gran ciutat i posteriorment en el suburbi de Sabadell. Venir a un poble tant bucòlic, era això que diu Mn Pere. Però, certament, amb nou anys, aquest poble ha canviat d'una manera extraordinària. Ha canviat absolutament de fisonomia. Avui dia és un poble d'indústries, on cada dia veus una nova fàbrica que s'instal·la a Boada Vell, i això comporta convertir aquest poble agrícola en un gran nucli industrial! I això, només amb nou anys s'ha notat i molt, sense necessitat dels vint-i-sis que diu Mn Pere.
P.- Vostès quina visió en tenen del món cristià al nostre poble:
Mn Joan.- Jo diria que, efectivament, el poble ha patit una gran transformació. Ha passat d'un poble tradicional, religiós, d'un catolicisme de costum, que deriva de la tradició, a aquest nucli industrial, que no m'atreveixo a calificar de suburbi, però que si ens descuidem, pot arribar a ser un suburbi. I tot això comporta una gran arribada de gent forastera de forma constant, amb un allotjament caríssim, amb escoles en molts casos insuficients, amb gent que arriba amb un total desconeixement del lloc i amb un gran afany de guanyar diners, etc. Això fa que la gent pensi més en el viure i l'existir que no pas en el fet religiós d'anar a missa,a l'església o de cumplir amb uns deures tradicionals. I el que diem d'aquest poble, ho podriem dir del món o tots els països del món. Entenc que aquesta ha estat una greu deficiencia, el passar d'una pietat i religiositat tradicional a un materialisme portat per l'afany de viure.
P.- I això no podria venir donat pels importants canvis polítics actuals?
Mn Joan.- Podria ser. No oblidem aquest canvi d'un catolicisme confessional i tradicional del país, a la aconfessionalitat dels poders públics conseqüència de la transició actual. I és que, s'ha esborrat tot signe religiós de la vida pública, com per exemple a les escoles, o en esdeveniments socials, ja que es valoren més les festes civils i folclòriques que no pas les festes de l'església.
P.- Creuen que és bo que s'hagi passat d'una Confessionalitat oficial a una aconfessionalitat oficial?
Mn Joan.- Hem de reconèixer que hem perdut valors. S'han perdut aquells valors espirituals per passar, avui dia, a uns valors més materials. Podem ser un poble ric, industrial, gran, que cada vegada es fa més gran, peró que hi manca aquella cosa bucòlica, de germanor i una actitud de transcendència que actualment potser no es viu.
P.- Si parlem de la figura del Mossèn, penso que abans constituïa tota una autoritat moral dins de la població, i potser actualment s'ha perdut aquest element de veneració:
Mn Pere.- Jo penso que l'autoritat moral no l'hem perduda pas. El que hem perdut és que abans les autoritats civils, militars, eclesiàstiques i judicials, ens trobavem a tots els actes. Recordo com, per exemple, en el ball de Gitanes, sempre em trobava amb el Senyor Alcalde, el Senyor Jutge i amb el Tinent o el Sargento de la Guàrdia Civil. I Així moltes vegades. Això sí que ha passat; ara, l'autoritat moral, penso que, gràcies a Déu, el poble encara s'estima al capellà i encara compta. Potser avui és més Pastor. De fet allò d'abans no ho necessitem pas, no em fa res no ser una personalitat com érem, i em penso que a tu Joan tampoc. Però sí que som un signe d'identitat dels creients, i moralment penso que el capellà encara pesa i té un valor.
P.- Amb tots aquests canvis de valors, l'assistència dels fidels a l'Església, ha baixat? Hi ha com una MENA de deserció de la gent a les esglésies?
Mn Pere.- Jo diria que és posible. Però, mira, hi ha molta gent que ens ve de fora, i n'hi ha d'aquí que s'en va. Penso que el diumenge hi ha molta gent que marxa i probablement va a missa a d'altres llocs. Jo quan estava a Caldes veia a molta gent de Palau a les misses de Caldes, i segur que n'hi ha d'altres que fan excursions més llargues. Però, tenim la compensació que, hi ha molta gent que ens ve de fora. Jo ho veig molt a la meva parroquia: uns que s'escapen de Caldes. Altres de Santa Perpètua, alguns de Mollet, de Sabadell o de Barcelona. I aquesta gent fa que, entre mig dels nostres, no vull dir que hagi disminuït l'assistència. És clar que, si tinguessim la satisfacció que molta gent vinguessin a missa, el tant per cent seria molt més alt. Tampoc vull dir que la religiositat de la gent estigui amb la pràctica del precepte dominical de les festes de precepte…, hi ha molta gent que tenen fe, que ens truquen a la porta per l'administració d'algun sacrament o algun altre cas d'atenció particular moral, que demostra que dins d'ell bé hi batega algun nivell de fe.
P.- Aquest canvi de valors que s'ha experimentat aquí i arreu, potser està més encaminat al treball, els diners, la competencia, el confort, el benestar, i potser deixen estar altres valors que no deixen d'ésser importants, ben al contrari, com la religiositat, el sentiment, el sentir-se identificat amb una divinitat, pot ser més important que no pas tots aquests béns més materials?
Mn Joan.- Penso que tens tota la raó perquè, els que vénen aquí, sí que assisteixen als actes religiosos. Però qui manté la tradició són bàsicament els grups de persones, fonamentalment grans, que són del poble de tota la vida. Però, els que han vingut, ens han portat també unes costums, uns hàbits, uns cercles d'amistat fora d'aquí, i es troben completament forasters. I els qui ens trobem al poble, crec que no estem preparats per rebre aquesta abundància de gent que ve. I cal tenir en compte que la nostra joventut, la que procedéis o descendéis del poble, tampoc ens ve. I això fa que els joves que arriben tampoc es troben ningú que els arrosegui cap a l'església. Vol dir que es produeix un buit perquè nosaltres no estem preparats per rebre tanta gent que ens ve, i ells es troben com autèntics forasters i extranys. I crec que en aquest poble ara és en el que ens hi hauriem d'esforçar i treballar a fons tots plegats, tot el poble, per ser capaços de crear un ambient receptiu a aquesta gent que es trobessin aquí amb la gent d'aquí, amb els amics, i crear aquest ambient social noble, perquè espiritualmet se sentin també d'aquí.
P.- Com es podria acostar més l'Església als joves?
Mn Joan.- Crec que aquest és un poble desnuclearitzat. Hi ha distints barris separats a molta distància uns dels altres, i això fa que no tinguem un "Carrer Major" on la gent s'hi pugui passejar, veure aparadors, trobar-se i saludar-se. No tenim un passei, ni un lloc de trobada. Ni tan sols un bar on la majoria de la gent s'hi trobi per jugar la partida com antigament es feia. A sobre, hi ha dues comunitats religioses, a banda de les confessions no catòliques, que tothom va sembrant pel seu camp. I això va creant una divisió. També la moda de marxar els caps de setmana, i aquí no ens venen de fora. Això fa que s'hauria de pensar en fer alguna cosa, preparar a la gent, posar uns llocs de trobada, uns llocs on la gent se sentís com a casa, i no com un foraster. I el problema i perill d'aquest poble, és que ve molta gent forastera i nosaltres seguim essent forasters per als qui venen de fora.
P.- Potser és que el problema rau en que, com més gran és el poble, pitjor. Potser en pobles petits la figura del mossèn reuneix totes les condicions, perquè, potser és el mossèn qui instal·la sales de jocs per la quitxalla, el mossèn és qui organitza excursions, etc. Potser com més gran és un poble, més difícil són aquestes coses?
Mn Pere.- Jo et posaré un petit exemple: Quan vaig venir fa vint-i-sis anys i mig, vaig portar un televisor molt gros, "i no era pas extraplano sino extraancho", i resulta que aquí no hi havia gairebé ningú que tingués televisió, i vaig posar el televisor per a la Catequesi parroquial de la tarda. Era l'època que es feien pel·lícules com Bonanza…, eren pel·lícules alliçonadores i boniques. Allà venia tothom. A la que la gent va anar tenint televisor, em vaig quedar sol!
Mn Joan.- Jo crec que caldria potenciar molt les activitats que ja hi ha: les esportives, l'excursionisme, donar un esvarjo o esplai als infants, que ja es fa una mica. Jo quan vaig arribar em vaig trobar que l'Ajuntament ja tenia el seu esplai excursionista, i si jo ho hagués creat a la parroquia, hauria suposat una duplicitat d'activitats. Penso que avui dia ens hauriem d'ajuntar tots, els d'aquí i els arribats, de poder a aprofitar aquest nou can Cortès amb la gent gran, la biblioteca, potenciar l'excursionisme, l'esport, fer xerrades en aquest magnífic centre que hi ha aquí aprop de l'Ajuntament, i Així seria la manera d'anar creant un ambient familiar i amigable que hi ha d'haver en un poble de debò.
P.- El nostre Alcalde fa unes setmanes, davant d'aquests mateixos micròfons, qualificava el creixement que està experimentant el poble com a Terrible. Un poble que creix mil habitants l'any, i per tant, tres nous habitants cada dia. Quina opinió els mereix aquest fenòmen, i quins efectes creuen que això produeix respecte de l'Església?
Mn Joan.- Jo puc constatar que, d'un temps cap aquí, es veuen cares noves a l'església; potser poques. Però, crec que a l'església, no tenim prou "bona" imatge per atraure a tota aquesta gent que ens venen de fora. Ells han deixat els seus llocs d'origen, les seves costums, els seus llocs de culte al seu barri. Venen aquí, i nosaltres no tenim prou imatge captadora encara perquè ens vinguin a l'església.
Mn Pere.- Penso però, que aquesta gent que ens venen, no ens arriben ara del sud o de Castella. Ens venen de Santa Coloma, de Santa Perpètua, de la Llagosta…, vull dir que, venen gent que ja fa anys que estan per aquí, i passa que d'on venen tampoc es van arribar a posar-se dins del nucli de la població on vivien i per tant de la seva parroquia. Vull dir que, venen aquí i continuen igual que d'on venen, potser encara amb més dificultats d'integració. Clar que, cal tenir en compte que encara no han tingut temps de conèixer el seu entorn i menys encara la parroquia.
Mn Joan.- Aquesta desnuclearització que jo dic que hi ha en aquest poble. Això que dic que no hi ha poble, no hi ha nucli, centre. A l'entrada de Palau no trobareu un cartellet indicant el centre, perquè no n'hi ha. Trobaràs la Sagrera, can Cortès, etc…, i això fa que la gent es dispersi. Quan tu arribes a les sis de la tarda del diumenge a aquest poble, i no veus ni una ànima pel carrer. Per tant, el gran problema d'aquest poble és aquesta manca de centre, amb totes les conseqüències de dificultat per part de la gent de trobar-se i relacionar-se.
El problema greu que pesa al damunt d'aquest poble és l'absoluta manca d'aquest centre, aquesta plaça del poble on trobar-se, aquest bar on anar a fer la partida, el cafè de diumenge a la tarda
P.- Pensen que, la restauració que s'està portant a terme a la masia de can Cortès podria ser una solució per concentrar-hi tota la vida social i cultural del nostre poble?
Mn Pere.- Pot ser. Ara, una cosa és el lleure i una altra és la cultura.
P.- Però, segons sembla, a can Cortès si pensa portar el museu, la biblioteca, el casal dels avis, sales per fer-hi conferències, etc.:
Mn Pere.- Tot això que dius és Cultura. Els avis potser sí que hi aniran. Potser! No ho sé eh! Tot i que no ho tindran tant bé com ara. Aquí ho tenen més a mà.
Mn Joan.- El problema també està en la nostra joventut. On es troben! On es poden explayar! No tenen cap lloc on trobar-se! O bé, van amb motos pel carrer a velocitats extraordinàries i espantant a la gent, o no saben on anar! Per tant, o bé s'en van a Barcelona o d'altres llocs on troben el que busquen, o aquí no tenen on anar!
Mn Pere.- Però, això es dona a molts altres llocs. I és que, els de Caldes van a Granollers, o a Mollet, o a la Llagosta, i els d'aquí s'en van a una altra banda… vol dir que, no n'estic segur que si aquí hi hagués un lloc de lleure, els d'aquí es quedarien. Per exemple, aquí teniem dos cinemes, i els dos han hagut de plegar perquè els nostres joves no hi anaven pas!
P.- A Caldes, Sant Feliu, etc, sí que tenen una plaça central on trobar-se.
Mn Pere.- Sí, però també marxen. Si hi vas el diumenge, hi corre gent, però la majoria no són de Caldes. Els de Caldes també marxen!
Mn Joan.- A la Llagosta mateix, si hi vas en diumenge, aquella plaça de l'església, que l'han remodelat i l'han feta molt més bonica, veus una gran quantitat de jovent allà parats, parlant entre ells, que es coneixen i es creen colles d'amics. Aquí això no es veu!
Mn Pere.- Però, aquí també tenim el pabelló d'esports que aglutina molta gent! Jo hi veig molta gent. Cada dia hi ha activitat, amb els llums encesos. Sempre hi ha una activitat o altra! És clar que, aquests el dia que es fan més grans, s'en van a ballar a un altre cantó, van al cinema a un altre barri, i Així també són menys controlats.
Mn Joan.- Jo faria una crida a totes les forces vives del poble, sigui qui sigui, a tota MENA de col·lectius culturals i professionals, començant pel mateix Ajuntament, a que seria hora que aquest problema s'el plantegessin d'una manera clara. Es preguntessin: Què hem de fer perquè la gent visqui de veritat en el poble i no en uns habitatges completament aïllats uns dels altres.
P.- Parlem del Nadal. Des d'un punt de vista cristià, quina és la millor manera de celebrar el Nadal?
Mn Pere.- Mira, el Nadal, encara que sembli bulgar el dir-ho, és una festa religiosa extraordinària! Hi ha dues festes importantíssimes en el calendari litúrgic cristià: La Pascua de Resurrecció i aquesta festa del Nadal del Senyor! És aquesta festa del naixement de l'infant Jesús! Mira, jo a casa tinc uns cuadres a l'entrada que diuen: Pau, Amor i Joia. I això és el que porta Jesús! I això no és perquè ho visquem només per aquestes festes. I és que, encara que després endrecem les figures del pessebre, aquest missatge ha de continuar, i aleshores podriem dir el que diu el Poeta: Essent real que ens convoca a la Pau Déu fet infant, per què no viure la Festa intensament durant l'any?
P.- Així és com s'hauria de celebrar el Nadal, però en realitat com creuen que el celebra la gent? No creuen que el Nadal ha esdevingut una gran festa del consum?
Mn Joan.- Efectivament, un poble, un país, que vol progresar i cada vegada vol estar millor, en una comunitat consumista com aquesta, correm el perill d'oblidar-nos dels valors espirituals del Nadal, com és el naixement de Jesús, l'ofrena dels pastors o dels Reis mags… i quedar-nos en l'afany de la vanitat, el bon menjar i beure, i les despeses exorbitants. Això, l'ambient que ens envolta ens invita a fer uns bons pollastres que veiem a la televisió, uns bons vins, caves i grans despeses per veure qui pot presentar o tenir la joguina més cara, més cridanera o més al dia. Això fa que els infants i les persones busquen trobar-se amb aquesta situació materialista. I l'Església queda reduïda a la missa del gall o a missatges sense esperit. Diem: Pau als homes de bona voluntad! Però, si mirem els telediaris veurem que aquesta pau dels homes de bona voluntad no existeix en el món. Hi ha guerres, egoïsmes, i les confessions religioses, siguin quines siguin, ens demanen aquests dies que pensem en el tercer món, en aquelles persones que necesiten…, i a mi em sembla que, quan estem asseguts a taula,, o quan estem comprant joguines pels infants, no pensem gaire en aquells que no tenen per menjar.
P.- Sembla que sí hi ha institucions dedicades a la solidaritat amb el tercer món i les persones que pateixen fam, però potser no és la preocupació de tots nosaltres. De paraula tots expressem preocupació, però a l'hora de la veritat ningú fa res?
Mn Pere.- Gràcies a Déu sí que es fa. Hi ha molta gent que col·labora, que participa de les necessitats dels altres i del tercer món Clar, si tothom ho fés, milloraria i molt tota la societat.
P.- I potser aquestes són unes dates adients per fer reflexionar a la gent sobre aquesta qüestió?
Mn Joan.- Segur que sí. Les paraules dels àngels dels pastors, i el fet dels Reis, podem veure que aquí hi ha tots els estaments: els de dalt i els de baix. I a l'entorn de Jesús certament hi ha una germanor, un voler donar, un oferir, i això hauria de ser la conseqüència del dia de Nadal!
P.- Canviem de tema. Per part d'una colla de fidels de la parroquia de Sant Genís de Plegamans s'ha endegat una campanya pro construcció del campanar de l'església de Plegamans. Vostè, Mn Joan, suposo que això ho deu trobar positiu no?
Mn Joan.- Jo no parlaria de fer el campanar, sino de continuar amb l'obra que es va iniciar trenta anys enrere. Aquest poble, quan tenia aquell caliu bucòlic i de religiositat, va crear una església certament monumental per les forces de l'època de post-guerra. Va començar a fer-la, i es va quedar a la meitat. I el que es pretén ara no és res més que continuar amb l'obra d'aquell gran arquitecte, en Puig Boada, i que la generositat d'aquest poble pugui continuar en els últims anys del segle XX, i d'aquí a uns quants segles es pugui dir que aquí hi ha hagut un poble de gent certament enerdida a llançar-se a una obra potser difícil com és la continuació d'unes obres i Així acabar aquest temple que ha de ser un gran monument en mig del poble.
P.- L'església de Plegamans fou destruïda durant la Guerra Civil, i construïda després en mig del poble, i ara és quan es vol acabar aquesta obra no?
Mn Joan.- Es tracta de donar un testimoniatge al nostre poble, en el sentit que Déu encara està entre nosaltres en mig del poble amb el signe del campanar. Les campanes que poden tocar del campanar de Santa Maria de Palau-solità, i les campanes que un dia sonaran del campanar de Sant Genís, han de ser el clam o toc d'atenció a tot el poble, per dir: ets un home que camines per aquest món, per aquest poble, però per trobar-te un dia davant de Déu!
P.- Vostè Mn Pere, quina opinió en té de la construcció del campanar de Plegamans?
Mn Pere.- Fer coses sempre està bé, si no fem disbarats. I per tant, fer el campanar i les obres que comporta fer-lo crec que honoren a Déu i als homes. És una obra gegantina i val la pena fer-la. El que sí penso que han de tenir els que ho porten, és pensar que l'important és acabar-ho. Per tant, hi ha d'haver l'esforç del començament, i l'esforç per acabar-ho. Que no passi allò que diu l'Evangeli: "Pasaven per allà i deien que com és que aquesta gent no ho han acabat? I és que, havien d'haver-ho comptat. Jo espero que aquesta obra es porti a terme i que aquest esforç doni resultat.
Mn Joan.- Esperem que això que diu Mn Pere sigui veritat, perquè el campanar és obra de tots, i si tots hi posem el coll, crec que podrem veure'l plenament acabat i que sigui la joia de tot el poble i no pas només d'uns quants, sino de tot el poble.
P.- I ara que parlem de tots. Repassant la història observem que el nostre poble s'anomenava Palau-solità i Plegamans, la qual cosa vol dir que estava composat de dues parròquies, com avui: la de Santa Maria de Palau-solità i la de Sant Genís de Plegamans. Creuen que hi ha un cercle tancat dels fidels que assisteixen a cadascuna de les esglésies?
Mn Joan.- Penso que això ha passat. Això no ha sigut bo i no volem recordar temps passats i segles passats. Això ho hem d'esborrar i hem de crear una nova visió. Crec que les parròquies del poble, més que dos grups antagònics o dos guetos tancats en els seus propis valors, han de ser dos llocs bonics i agradables on es poden reunir la gent del poble per donar gràcies a Déu, tots plegats i formant una sola comunitat de creients sota un sol pastor que és Jesucrist.
Mn Pere.- Jo veig que, mirant la situació dels capellans…, de vegades em diuen: com és que aquest poble tingui dos capellans i dues esglésies? Jo contesto que, hi ha llocs i persones milionàries, i aquest poble és milionari en capellans, i per tant en tenim molt més que als altres llocs. I mai havia estat tant oberta la fisonomia de les dues parròquies com ara! Per la nostra part, hem obert les portes indiscriminadament a tothom, i per tant no en fem un problema del tema dels que són d'aquí o d'allà.
P.- Creuen que és bo que hi hagi aquestes dues parròquies?
Mn Pere.- A mi em va molt bé i jo n'estic molt content!
Mn Joan.- Potser sí que fins ara no eren necessàries dues parròquies, però tal i com està creixent el poble, ara sí que ho són. Dos comunitats, dos llocs de culte, dos llocs per potenciar aquesta presència de Crist en mig dels homes. Crec que sí són necessàries les dues parròquies.
P.- Per anar acabant amb aquesta conversa aquí a Ràdio Palau de Plegamans, què els sembla aquesta proposta que planteja el govern central sobre els dies festius. Això que en podriem anomenar la Revolució del calendari dels dies festius? I és que, s'han retocat moltes festes religioses i s'han afegit moltes festes civils. Hi havia unes festes religioses que potser estaven molt arrelades, i en el seu lloc s'hi han posat unes festes civils que no ho estan gens que la gent celebra però no sap ben bé per què ho celebra.
Mn Pere.- És una llàstima que no es posin d'acord. Però, dos homes com nosaltres, que som del terròs, difícilment arreglarem el que no ha fet ni el govern, ni la Generalitat ni el Bisbat. Sembla que hi ha d'haver un calendari festiu on ens manen catorze festes l'any, i hem de ballar pel ball que toquen. A mi no m'agrada de la manera que ho tenen establert, com a molta altra gent. I que retoquin festes, que un any tal dia sigui festa i l'altre any no, i que després ens col·loquin una festa que no ens diu res, i no cal dir noms…, en canvi que després ens treguin festes molt entranyables a la nostra terra, i aquestes ens les fan ballar. No ho trobem bé, però no està en les nostres mans. El problema és que hi ha festes en les que es fa festa per força perquè no hi ha res a celebrar.
Mn Joan.- Jo diria que els creients, encara que ens treguin les nostres festes religioses, les hem de continuar celebrant; si cal posant-les en dissabte o en diumenge. I el que no hem de fer és deixar de celebrar-les.
P.- I per acabar amb aquesta conversa, els hi demano si poden llençar un misatge de Nadal per a tota la població de Palau de Plegamans:
Mn Pere.- Jo desitjo a tots, als de Palau i als de Plegamans, és a dir, als de Palau de Plegamans, us desitjo a tots unes bones festes, i que aquesta Pau, aquest Amor i aquesta Joia la tinguem durant tot l'any.
Mn Joan.- Jo demanaria que ens poguem trobar tots quan anem pel carrer, que ens poguem dir Adéu i que ens sentim germans! Tant si pensem d'una manera com d'una altra, tant si som d'aquí o d'allà. Jo diria: quan ens trobem pel carrer, que ens poguem dir: Bon Dia, Adéu siau i que ens sentim germans!
Els agraeixo sincerament que hagin accedit a aquesta entrevista conjunta, els en dono les gràcies i també els desitjo Molt bon Nadal!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
