O ES CONVOCA UN CONGRÉS EXTRAORDINARI JA, O ES CANVIA LA PREGUNTA..., O EM DONO DE BAIXA DEL PARTIT!
Déu n'hi dó, quina tongada que porto! Amb els mals resultats electorals del pasat dia 24, amb la complexa situació en la que CiU es troba a Palau-solità i Plegamans, on, ni per acte de responsabilitat, veiem quina és la millor opció de futur de cara al nou govern municipal, i ara amb la decisió d'ahir del Comitè de Govern d'Unió acordant una pregunta a la militància, en la que tant seval si votes que sí o que no, ja que res canviarà i la opció del sí o no a la Independència de Catalunya no s'hi contempla.
Després que la setmana passada sortís publicat en premsa que cap a mil cinc-cents militants haviem subscrit un manifest demanant una pregunta clara i inequívoca sobre si Unió estava a favor o en contra del procés cap a la independència de Catalunya dins la Unió Europea; sí, mil cinc-cents d'un total de poc menys de cinc mil militants! Doncs el Comitè de Govern, per disset vots a favor, nou en contra i una abstenció, aprova una pregunta ilegible, incomprensible, insultant, enutjosa, burleta, incoherent i ineficaç!
Diuen que mai s'ha d'actuar en calent. que les coses s'han de païr, valorar amb calma... El cert però, és que jo ja no estic en condicions d'aguantar més aquesta situació. No vull sentir més vergonya pel fet de pertànyer a un partit històric com Unió Democràtica, que hi ha qui, o bé s'el vol carregar, o pretén que només hi restin determinats militants que diuen Sí Senyor a tot el que faci falta.
No sé si esperar a veure com es resol aquesta mena de Consulta el proper dia 14 de juny per abandonar el partit o fer-ho avui mateix. Tampoc té masa importància, perquè ho veig del tot irreversible.
Recordo encara les paraules de la Rosa Maria Carrasco el passat dia 8 d'abril a l'acte d'homenatge al seu pare Manuel Carrasco i Formiguera en els jardins que porten el seu nom. Recordo les paraules i reflexions que ell mateix va escriure la nit abans de ser afusellat. Recordo les tantes i tantes resolucions aprovades en diferents congressos d'Unió. Recordo com vaig començar a militar al partit el mes de novembre de 1992 de la ma d'en Ferran Pont i de la Concepció Ferrer. Sé com m'estimo aquest partit i la seva ideologia socialcristiana. Però, jo no li veig sortida. Hi ha qui vol impedir que el procés surti bé, i si per això s'ha de sacrificar el partit, sembla que no li fa pas res.
Hi ha qui em diu que expressant-me així públicament puc ser expulsat del partit. Ja no em ve pas d'aquí.
Dono de temps fins al 14 de juny. Demano que es replantegin la pregunta, que es convoqui un Congrés extraordinari en trenta dies on els militants ens pronunciem definitivament sobre la independència. En cas contrari, no podré aguantar més la militància en un partit que s'ha allunyat dels seus postulats originals. Hi ha qui diu que hem de seguir lluitant, ja que això és el que potser es vol. No tenim més armes que les que s'han emprat fins ara. I no toca nou Congrés fins al 2016. El proper 27 de setembre tenim unes eleccions que han de servir perquè el poble de Catalunya es pronunciï a favor o en contra de la Independència. I jo votaré que SÍ; i suposo que ho faré havent-me ja deslliurat d'un carnet que no fa més que imposar-me la legalitat espanyola i impedir-me que pugui seguir lluitant per la plena llibertat del meu país!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
