De forma habitual l'urbanisme i les polítiques d'habitatge han estat una matèria especialment d'àmbit local, segurament per la proximitat necessària a l'hora de planificar, els òrgans o organismes que gestionen, i els afectats/beneficiats per les mesures. Evidentment, hi ha diferències entre el que són les polítiques públiques d'habitatge, del que és urbanisme o planificació del territori, però també van íntimament lligades en els models de pobles, viles i ciutats.
És il·lustratiu comprovar com és el nivell local el que s'encarrega de la competència en matèria d'habitatge i urbanisme en la gran majoria de països europeus. De fet, pel que fa a la normativa en matèria d'habitatge ens trobem amb una legislació estatal molt genèrica i ens hem de centrar en la legislació específica del sector, que en aquest cas és en gran part catalana, atenent que la matèria és de competència autonòmica. En concret a l'article 25.2 de la LRBRL, es diu explícitament que els municipis tenen competències en "...promoció i gestió de vivendes.". En el mateix EAC del 2006, en el seu article 84.2, diu també expressament que els ens locals catalans tenen competències en habitatge.
Es pot dir que en matèria d'habitatge hi ha dos grans grups de competències on existeix concurrència entre Generalitat i ajuntaments, que són en primer lloc el foment públic de l'habitatge i en segon lloc el control de les condicions de l'habitabilitat. Del primer grup els objectius són els de facilitar l'accés a l'habitatge, millorar-ne la qualitat del mateix, adequar el seu cost a la realitat de renda... Per assolir-los, la fórmula recurrent de la Generalitat ha estat la de cooperació amb els ajuntaments, malgrat ser una competència exclusiva de la Generalitat. Per poder tenir aquest rol actiu en les polítiques públiques d'habitatge, els ens locals han creat o utilitzat en moltes ocasions personalitats jurídiques instrumentals locals.
En concret, per promoure els habitatges de lloguer protegits hi ha mesures de foment des del 1992 i els successius plans de l'habitatge els han anat mantenint amb una estructura molt semblant. Els ajuts, tant per les institucions públiques com pels operadors privats, han consistit sobretot en dos tipus de línia: Subvenció directa (un cop acaba la promoció); i subsidiació del préstec. (amb terminis d'amortització diferents segons cada pla, satisfets directament a les entitats financeres).
El Govern espanyol, amb l'aprovació a través del Senat i Congrés, va promoure una esmena al Projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer de vivendes. Aquesta esmena preveia suprimir les subvencions i subsidiacions a institucions i promotors d'habitatges de lloguer protegits pendent de pagament, així com l'ajuda o subvenció directa un cop obtinguda la qualificació definitiva de la promoció. L'impacte d'aquesta mesura es va quantificar en 104 M€ pel que fa a subvenció directa a la promoció, dels quals un 45% promocions públiques; i de les subsidiacions de la quota uns 480 M€ a Catalunya, també una part important en promocions municipals. Posteriorment, el Govern de l'Estat va retirar l'esmena pel que fa a la supressió de les subsidiacions d'interessos, però va mantenir la supressió de les subvencions a la Llei 4/2013 de 4 de juny de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer. Es tracta, en tot cas, de promocions ja finançades i en la majoria d'ocasions, ja acabades, per la qual cosa, la retirada d'aquests ajuts posa amb greu compromís la liquiditat de les empreses públiques, privades o socials que van confiar amb aquests ajuts per la seva execució, i a la vegada, també la seguretat jurídica, ja que es tracta d'una norma amb efectes retroactius absolutament injustificada.
Per tots aquests motius, acordem:
Primer: El reconeixement que la promoció pública local d'habitatges de lloguer, ha estat indispensable aquests darrers anys per donar a la ciutadania la possibilitat d'accés a un nou habitatge a preu assequible, permetre a la ciutadania més mobilitat geogràfica, ja sigui per motius
laborals o d'altres, instrument per la regeneració de barris o centres històrics, o fins i tot, convertir-se en un recurs en coordinació amb els mateixos serveis socials.
Segon: Reclamar a l'Administració de l'Estat que es mantinguin en la seva integritat els ajuts als promotors d'actuacions de lloguer protegit finançades amb càrrec als Plans d'Habitatge vigents fins el moment actual per tal de mantenir tant la finalitat social de les actuacions com la seguretat jurídica i el respecte pels compromisos ja assumits.
Tercer: Traslladar la petició al Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Fomento del Govern espanyol i a les entitats municipalistes.
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |