Jo que sóc militant d'Unió Democràtica de Catalunya des del mes de novembre de 1992. Jo que sempre (i sempre vol dir sempre) he estat un independentista convençut. Jo que, llegint i rellegint els Principis Fonamentals d'Unió, els seus Estatuts, les moltíssimes mocions aprovades Congrés rere Congrés...., he pensat que, d'acord amb uns plantejaments clarament basats en l'Humanisme, el Personalisme, la Doctrina Social de l'Església i el principi de l'Economia Social de Mercat, m'he sentit perfectament còmode en un partit com UDC. Jo que sé perfectament que en qualsevol col·lectiu ni tothom pensa igual, ni és que hagi de ser així, ni que tots hagin de sentir amb la mateixa intensitat determinats criteris ideològics. Jo que penso que la Plena Sobirania vol dir exactament això: Plena Sobirania, és a dir Independència de la Nació i, que serà a partir d'aquesta absoluta llibertat quan el Poble, la Col·lectivitat de persones que el conformen, la Nació/Estat, decidirà lliurement si s'associa, es federa, confedera o el que sigui amb qui sigui. Jo que sé tot això i tantes i tantes altres proclames de tota mena que poden envoltar l'ideari d'un partit, m'he sentit extrany (molt extrany) en contextos de tensió i polèmiques com les que tant sovintegen darrerament entre ambdós partits de la Federació de CiU, i per què no dir-ho entre la mateixa CiU i d'altres formacions de l'àmbit sobiranista.
Han estat moltes les ocasions en les que he parlat amb en Duran i Lleida d'aquestes qüestions al llarg dels anys que fa que milito al Partit. Fins en el seu mateix blog, havia insertat comentaris sobre determinats posicionaments amb els que jo discrepava. Ell mateix m'havia dit que: "Estigues tranquil Jaume, no t'has equivocat de Partit".
Ara però, Unió s'ha de definir de forma decidida i clara. Ja vam aconseguir que la Independència fos assumida com a pròpia pel Consell Nacional de la formació celebrat durant la passada tardor, just abans del 9N. Crec, i n'estic plenament convençut, que una gran majoria de la militància d'Unió és clara, decidida i definitivament independentista. Ho és en Joan Rigol, ho és la Núria de Gispert, ho és la Joana Ortega, i què dir també de l'Antoni Castellà o en Pep Martorell!
Però el fet que en Duran i part de la cúpula del partit sen desvinculin i manifestin públicament la seva discrepància amb aquests plantejaments, fa que ens haguem de definir finalment pel que volem. I ho farem (sense saber encara quina pregunta s'ens farà) el proper 14 de juny. Aquell dia sabrem si la militància d'Unió està o no per mantenir-nos en el full de ruta cap a la Independència de Catalunya. Serà el dia de deixar les coses clares. Totes les tensions que anem acumulant en públic no fan altra cosa que perjudicar-nos a tots: als d'Unió i als de Convergència, que tant i tant bé han fet avançar el país des de la recuperació de les nostres institucions democràtiques. CiU estem junts i volem seguir junts. I aquesta és la meva il·lusió com a Cap de llista també a les properes eleccions municipals del 24 de maig. Els Ajuntaments han d'esdevenir una peça clau i definitiva a l'hora d'aconseguir la Independència de Catalunya, i en això estarem i ens comprometem.
Això sí. En Duran sempre em deia allò que: "No t'has equivocat de Partit". D'acord, ho sabré el proper 14 de juny!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |