This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
Blog d'opinió jurídica i política, d’un mig palauenc, mig plegamaní, que s’estima el seu poble i el seu país.
divendres, 28 de març del 2014
PLE MARÇ 2014: TENSIÓ, MALES CARES, NERVIS, DESORIENTACIÓ, NEGUIT, IMPROVITZACIÓ......
dijous, 27 de març del 2014
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DELS 35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
El 3 d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals després de la Guerra Civil i de la dictadura. Pocs dies més tard, el 19 d'abril, es constituïen novament, després de dècades, governs locals democràtics arreu del país.
De llavors ençà, els ajuntaments han treballat de manera cabdal en el desenvolupament de les nostres viles i ciutats, i han contribuït molt especialment, també, en el progrés de
Catalunya, i en el nostre cas, en el de Palau-solità i Plegamans.
Ara, trenta-cinc anys després, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans vol retre homenatge a la feina d'aquells ciutadans i ciutadanes que van ser democràticament escollits per a governar el seu municipi posant-se al servei dels seus convilatans. Sense el compromís i la implicació de persones, associacions i entitats no hauria estat possible aquest desenvolupament democràtic del nostre país.
Milers de ciutadans i ciutadanes, amb ideologies diverses però amb una mateixa vocació de servei, van estrenar la democràcia en clau local. Amb una dedicació exemplar i amb un sentit cívic admirable van posar en marxa, no sense dificultats ni precarietats, aquells nous ajuntaments democràtics.
Encara avui continuem treballant per a reclamar aspectes fonamentals per als ajuntaments com l'autonomia local o la millora del finançament. I en aquest moment volem reconèixer que el municipalisme ha estat i és el gran motor de transformació del nostre país i el nostre poble.
És moment, doncs, de mostrar el reconeixement de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en ple a la tasca realitzada pels diferents equips de govern i la tasca duta a terme per tots els regidors i regidores que al llarg d'aquests 35 anys han portat a terme la difícil comesa de desenvolupar el món municipal del nostre país i, alhora, d'expressar el compromís d'aquest consistori per a continuar treballant al servei del nostre poble i donar resposta a les necessitats reals, presents i futures, de la ciutadania.
Palau-solità i Plegamans, 27 de març de 2014
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dimecres, 26 de març del 2014
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CiU A FAVOR DE PERMETRE POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I OCUPACIÓ A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL
El país continua vivint una greu situació econòmica. Una de les conseqüències més directes i contundents és la desocupació. Així, segons les dades de l'EPA dels quatre trimestres del 2013, la taxa d'atur a Catalunya ascendia a més del 24%. El que significa 902.300 aturats, i amb 267.000 llars catalanes amb tots els membres aturats, el 13,1% del total. A l'estat espanyol, aquestes xifres encara són més altes i preocupants. Aquesta realitat és especialment propera i palpable des dels ens locals, ja que per ser l'administració més propera, els ciutadans es dirigeixen en primer terme als ajuntaments, tant en el suport i l'orientació en l'àmbit de la recerca d'ocupació, com des dels serveis socials dels ajuntaments des d'on se'ls intenta ajudar i donar suport en situació d'especial necessitat. Els alcaldes i alcaldesses, quan tenen veïns i veïnes en aquestes situacions, són els qui amb més intensitat reben demandes d'aquests ciutadans.
En aquest marc, és on s'ha d'entendre el què els governs locals històricament han anomenat desenvolupament local o promoció econòmica. Un paraigües on s'ha entès que s'actuava com una política pública que tenia per objectiu afavorir accions de reactivació econòmica, aprofitament dels recursos endògens i permetre la cooperació entre l'àmbit públic i el privat, per tal d'estimular i fomentar un creixement econòmic, generant ocupació i sobretot generar millor benestar i qualitat de vida, com així s'ha consolidat al nostre poble amb la creació del servei del Desoc, actual Palau Avança.
Les administracions supramunicipals també han intentat promoure polítiques d'estímul econòmic, afavorint la contractació de desocupats. Així, en els anys 2008 i 2009, mitjançant el Pla Espanyol per a l'Estímul i l'Ocupació, conegut com a Pla E, els ajuntaments van poder fer projectes mitjançant el FEIL i el FEOS, que permetien activar l'economia local i prioritzar la contractació de personal en situació legal d'atur com a condició especial d'execució. Els anys següents no hi va haver projectes d'estímul, i tant sols es mantenien alguns programes de polítiques actives d'ocupació amb Agents d'Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) i plans d'ocupació. Malgrat això, en els Pressupostos generals de l'Estat del 2012 es va retallar en un 56% el fons de les polítiques actives d'ocupació, i els de 2013 i 2014 incorporen unes noves reduccions, i com a conseqüència han desaparegut els AODLs i els plans d'ocupació al món local. Si a aquest fet hi afegim la prohibició de contractar nou personal, els ens locals no disposen d'eines de suport directe a la creació d'ocupació.
Els darrers anys, les dades demostren que, en general, els Ajuntaments han estat ben gestionats. Del dèficit de les administracions públiques del 2011, d'un total del 8,51% del PIB, l'Estat ha fet el 5.1%, les Comunitats Autònomes el 2.94% i el conjunt dels ens locals el 0.38% del PIB. Aquest mateix mes, el Ministre d'Hisenda i d'Administracions ha anunciat que l'administració local ha tancat l'anualitat anterior amb un superàvit del 0.2%, molt millor del dèficit del 0,30% previst, i esdevenint les úniques administracions que generen superàvit pressupostari. Si fem cas de les mateixes dades, són més del 40% dels ajuntaments que es troben en aquesta situació de superàvit.
Malgrat aquesta situació, els ajuntaments en el marc de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), no els és possible destinar l'estalvi a poder realitzar accions o polítiques públiques relacionades en l'àmbit del desenvolupament econòmic local, i especialment a la generació d'ocupació. La LOEPSF es va aprovar amb una extrema urgència, atorgant les mateixes restriccions a les administracions locals sanejades que a les que tenien un elevat endeutament, comportant un important encotillament a aquells ajuntaments que, com el nostre durant els anys 2008, 2009, 2010 i 2011, van ser gestionats amb rigor i que tindrien capacitat de fer polítiques d'estímul. Bona part d'aquestes reflexions també van sorgir a la darrera reunió d'experts en Promoció econòmica local, dins la Comissió de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, reunits el 7 d'octubre de 2013 al Consell Comarcal del Pla de l'Estany.
Per tot això, es proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:
Primer.- Que es materialitzi la modificació de l'article 32 de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF), possibilitant que els ajuntaments que disposin de superàvit pressupostari, i a la vegada no superin els límits d'endeutament establerts legalment, puguin beneficiar els seus ciutadans destinant el romanent a finançar polítiques de desenvolupament local.
Segon.- Sol·licitar que dins les previsions d'aquesta modificació, en els casos dels ajuntaments abans citats, hi hagi la possibilitat de fer inversions, així com finançar accions que especialment tinguin com a objectiu la creació d'ocupació i plans d'ocupació per a persones en situació d'atur.
Tercer.- Trametre aquest acord als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats perquè el tinguin en compte en la modificació de la LOESPF, al Departament de Governació i Relacions Institucionals, al Departament d'Economia i Coneixement, i al Departament d'Empresa i Ocupació, i a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dimarts, 25 de març del 2014
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CiU EN DEFENSA DE LES POLÍTIQUES LOCALS D'HABITATGE EN RÈGIM DE LLOGUER PROTEGIT
De forma habitual l'urbanisme i les polítiques d'habitatge han estat una matèria especialment d'àmbit local, segurament per la proximitat necessària a l'hora de planificar, els òrgans o organismes que gestionen, i els afectats/beneficiats per les mesures. Evidentment, hi ha diferències entre el que són les polítiques públiques d'habitatge, del que és urbanisme o planificació del territori, però també van íntimament lligades en els models de pobles, viles i ciutats.
És il·lustratiu comprovar com és el nivell local el que s'encarrega de la competència en matèria d'habitatge i urbanisme en la gran majoria de països europeus. De fet, pel que fa a la normativa en matèria d'habitatge ens trobem amb una legislació estatal molt genèrica i ens hem de centrar en la legislació específica del sector, que en aquest cas és en gran part catalana, atenent que la matèria és de competència autonòmica. En concret a l'article 25.2 de la LRBRL, es diu explícitament que els municipis tenen competències en "...promoció i gestió de vivendes.". En el mateix EAC del 2006, en el seu article 84.2, diu també expressament que els ens locals catalans tenen competències en habitatge.
Es pot dir que en matèria d'habitatge hi ha dos grans grups de competències on existeix concurrència entre Generalitat i ajuntaments, que són en primer lloc el foment públic de l'habitatge i en segon lloc el control de les condicions de l'habitabilitat. Del primer grup els objectius són els de facilitar l'accés a l'habitatge, millorar-ne la qualitat del mateix, adequar el seu cost a la realitat de renda... Per assolir-los, la fórmula recurrent de la Generalitat ha estat la de cooperació amb els ajuntaments, malgrat ser una competència exclusiva de la Generalitat. Per poder tenir aquest rol actiu en les polítiques públiques d'habitatge, els ens locals han creat o utilitzat en moltes ocasions personalitats jurídiques instrumentals locals.
En concret, per promoure els habitatges de lloguer protegits hi ha mesures de foment des del 1992 i els successius plans de l'habitatge els han anat mantenint amb una estructura molt semblant. Els ajuts, tant per les institucions públiques com pels operadors privats, han consistit sobretot en dos tipus de línia: Subvenció directa (un cop acaba la promoció); i subsidiació del préstec. (amb terminis d'amortització diferents segons cada pla, satisfets directament a les entitats financeres).
El Govern espanyol, amb l'aprovació a través del Senat i Congrés, va promoure una esmena al Projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer de vivendes. Aquesta esmena preveia suprimir les subvencions i subsidiacions a institucions i promotors d'habitatges de lloguer protegits pendent de pagament, així com l'ajuda o subvenció directa un cop obtinguda la qualificació definitiva de la promoció. L'impacte d'aquesta mesura es va quantificar en 104 M pel que fa a subvenció directa a la promoció, dels quals un 45% promocions públiques; i de les subsidiacions de la quota uns 480 M a Catalunya, també una part important en promocions municipals. Posteriorment, el Govern de l'Estat va retirar l'esmena pel que fa a la supressió de les subsidiacions d'interessos, però va mantenir la supressió de les subvencions a la Llei 4/2013 de 4 de juny de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer. Es tracta, en tot cas, de promocions ja finançades i en la majoria d'ocasions, ja acabades, per la qual cosa, la retirada d'aquests ajuts posa amb greu compromís la liquiditat de les empreses públiques, privades o socials que van confiar amb aquests ajuts per la seva execució, i a la vegada, també la seguretat jurídica, ja que es tracta d'una norma amb efectes retroactius absolutament injustificada.
Per tots aquests motius, acordem:
Primer: El reconeixement que la promoció pública local d'habitatges de lloguer, ha estat indispensable aquests darrers anys per donar a la ciutadania la possibilitat d'accés a un nou habitatge a preu assequible, permetre a la ciutadania més mobilitat geogràfica, ja sigui per motius
laborals o d'altres, instrument per la regeneració de barris o centres històrics, o fins i tot, convertir-se en un recurs en coordinació amb els mateixos serveis socials.
Segon: Reclamar a l'Administració de l'Estat que es mantinguin en la seva integritat els ajuts als promotors d'actuacions de lloguer protegit finançades amb càrrec als Plans d'Habitatge vigents fins el moment actual per tal de mantenir tant la finalitat social de les actuacions com la seguretat jurídica i el respecte pels compromisos ja assumits.
Tercer: Traslladar la petició al Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Fomento del Govern espanyol i a les entitats municipalistes.
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
divendres, 21 de març del 2014
SETMANA MEDIÀTICA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dijous, 20 de març del 2014
A PROPÒSIT DE LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL I LA SEVA CESSIÓ PER A LA CONSULTA
3. Los datos del Padrón Municipal se cederán a otras Administraciones públicas que lo soliciten sin consentimiento previo al afectado solamente cuando les sean necesarios para el ejercicio de sus respectivas competencias, y exclusivamente para asuntos en los que la residencia o el domicilio sean datos relevantes. También pueden servir para elaborar estadísticas oficiales sometidas al secreto estadístico, en los términos previstos en la Ley 12/1989, de 9 de mayo, de la Función Estadística Pública y en las leyes de estadística de las comunidades autónomas con competencia en la materia.
Després d'això, podem tornar a analitzar la RIDÍCULA petició del PP als ajuntaments catalans en el sentit que no cedeixin les dades del padró a la Generalitat. Com heu pogut comprovar la il·legalitat és no cedir les dades si la Generalitat les demana.
Ni amb les lleis espanyoles actuals s'en surten els anomenats unionistes. La Consulta és plenament legal, en cap text legislatiu espanyol es prohibeix de forma expressa i impedir-lo conculcaria els drets fonamentals i llibertats públiques previstos en els articles del 14 al 29 de la Constitución española així com la Declaració Universal dels Drets Humans de la ONU. Agradi o no agradi al PP o a C'S o a qui sigui, la Consulta cal fer-la. I només l'us de la força podria impedir-ho, això sí, amb unes conseqüències a nivell internacional del tot imprevisibles.
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dimecres, 19 de març del 2014
I QUÈ DIU L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SOBRE UNA CONSULTA POPULAR?
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
Per tant, quin és doncs el problema de tanta polèmica inconsistent i interessada? El Govern de la Generalitat, prèvia aprovació de la llei que ho ha de regular, té tot l'amparament legal per portar a terme la consulta del proper dia 9 de novembre. Cal recordar que no ens trobem davant d'un Referèndum sino d'una Consulta. Es pregunta als ciutadans què prefereixen, com voldrien que fós el seu país..., en cap cas s'està plantejant que el poble refrendi, avali, doni la conformitat a una decisió prèviament presa pel Govern o pel Parlament.
Per tant, deixem-nos de perdre el temps en debats estèrils, i anem per feina, que en tenim molta i les nostres energies han de servir per ajudar al país a sortir de l'etzucac en el que es troba amb la seva pertinença actual a un estat fonamentalment opressor.
Un cop efectuada la consulta. Quan sapiguem realment la opinió del poble de Catalunya, procedirà pensar l'estratègia per assolir l'estatus pel que s'hagi inclinat la majoria dels ciutadans. Recordem les paraules del President Mas l'endemà de la Diada del 2012: "Ens caldrà molta feina, grans majories i capacitat de resistència". Doncs això!
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
diumenge, 16 de març del 2014
MÉS PROPOSTES ARRAN DEL DEBAT SOBRE LA POBRESA
1) L'acció pública, sens dubte, ha generat alts nivells de redistribució de renda i ha garantit l'accés dels més desfavorits a moltes prestacions socials abans inaccessibles. Alhora, però, segueixen existint bosses de pobresa i d'exclusió a les quals no hi pot arribar per raons d'eficiència i de manca de recursos i, a més a més, d'una deficient gestió. L'objectiu és obtenir a través d'una política fiscal activa i unes prestacions econòmiques de serveis socials que es puguin reduir les desigualtats socials i duplicar la base de les classes mitges. Si l'Estat s'erigeix en el garant del benestar, és evident que cada vegada necessitarà majors dosis de recursos, fins al punt que un Estat desbocat resulta, per ell mateix, incompatible amb l'economia de mercat. Malgrat això, se segueixen exigint més i majors prestacions i recursos.
2) El nostre model no hauria de ser el de l'Estat del Benestar sinó el de
3) Cal continuar augmentant el topall d'ingressos de la prestació social de caràcter econòmic per a les vídues, així com complementar totes les pensions que no arribin a l'Índex de Renda de Suficiència i garantir-ne el 100% com a renda mínima de tota persona gran que visqui a Catalunya, superant les situacions injustes que s'han posat de manifest en els darrers anys.
4) En una visió de futur, convindria incrementar els ajuts de
5) Calen polítiques urgents de lluita contra la pobresa infantil.
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dijous, 13 de març del 2014
PARLEM DE LA POBRESA A CATALUNYA?
1) Com a conseqüència dels cinc anys de crisi, hi ha moltes persones i famílies que han caigut en la pobresa. Quan parlem de pobresa no ens referim a la que afecta a persones que provinguin de situacions laborals complicades, de famílies desestructurades o de vulnerabilitat social només, sinó de persones i famílies senceres que s'han trobat a l'atur d'un dia per un altre.
2) És preocupant l'augment de la pobresa infantil. Els nens i les nenes són, juntament amb altres col·lectius vulnerables, aquells que ens obliguen a mantenir-nos ferms en la necessitat de dur a terme totes les mesures possibles per a revertir aquesta situació de crisi econòmica i reforçar la cohesió social. No hem d'oblidar mai que la crisi econòmica té greus conseqüències socials i també de salut.
3) Cal evidenciar el nostre clar convenciment de la necessitat d'actuar per lluitar i pal·liar les conseqüències de la pobresa i la marginació, així com atacar les causes de les desigualtats i la pobresa.
4) Cal un compromís clar per anar cap a una progressiva reversibilitat (devolució social), tant fiscal com de serveis, és a dir, a retornar a la societat, especialment a les persones, a les famílies de classe mitjana o treballadora i als treballadors autònoms, tot allò que han perdut en aquests anys de crisi, de tal manera que retornin als nivells de benestar i de càrrega fiscal anteriors al començament de la crisi.
5) Es fa més necessari que mai impulsar un pacte entre les forces polítiques i agents socials per enfocar el final de la recessió de manera que la recuperació econòmica, arribi quan arribi, permeti un reequilibri entre aquells que han estat els més castigats per la crisi i els que no s'han vist afectats greument per la mateixa, amb l'objectiu de recuperar les classes mitjanes que ha estat i són les grans perjudicades.
6) Mai no existirà un ordre social tan just i solidari que no pugui ser millorat i que, per tant, qualsevol societat, qualsevol ordre, pot ser millorat perquè és essencialment perfectible com tota obra humana.
7) Cal Procurar que cap persona visqui per sota del límits imprescindibles.
8) Preocupar-nos pels desnonaments, les rendes mínimes, per les persones grans que ja no es poden valdre per si mateixes.
9) S'ha d'aplicar Una alternativa que empri decididament la força de l'Estat per establir un marc regulatori, al temps que és capaç d'aprofitar la força del mercat per a la generació de riquesa: tant mercat com sigui possible, tant Estat com calgui, amb la següent fita posada al servei de la comunitat i de la construcció nacional de Catalunya, sempre oberts al món global, però amb l'atenció específica a aquells que no el poden seguir.
10) Finalment, cal que es doni una "justícia bàsica" en virtut de la qual tots els homes i dones tinguin garantits els drets fonamentals com a ciutadans i també una dotació material bàsica que els permeti, viure dignament i participar en les principals activitats de la societat. Les persones tenen determinats drets pel simple fet de ser persones.
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dimarts, 11 de març del 2014
CiU EVITA LA PLUSVÀLUA ALS MÉS NECESSITATS!
En el darrer Ple de febrer es va aprovar finalment, i per unanimitat, la convocatoria d'ajuts per fer front al pagament de l'impost municipal d'Increment del Valor dels Terrenys -l'anomenada Plusvàlua- a les persones en procés d'execució hipotecària.
Tot va començar quan CiU va portar al ple municipal una proposta d'acord per tal d'evitar que tots aquells que patissin la pèrdua del seu habitatge, com a conseqüència d'un procés d'execució hipotecària, poguessin evitar el pagament d'aquest l'impost. Per això, en el pressupost d'enguany s'hi destinen més de trenta mil euros.
CiU continúa vetllant per les persones del nostre poble que es trobin en situació de màxima necessitat. Ja ho vam demostrar durant l'anterior legislatura, multiplicant per cinc el pressupost destinat als Serveis Socials. També es va demostrar quan vam aconseguir que l'IBI no augmentés per al 2013, després que el Govern Rajoy acordés un augment desmesurat, o que es bonifiqués la taxa d'escombraries per a les famílies monoparentals o nombroses.
Finalment, agraïm la predisposició del Govern municipal i de la resta de grups del consistori en l'aplicació de l'acord sobre les plusvàlues. Així és com a CiU ens agrada exercir l'oposició.
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
divendres, 7 de març del 2014
NO ENS EQUIVOQUESSIM D'ADVERSARI POLÍTIC
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dijous, 6 de març del 2014
PREGUNTES I RESPOSTES PLE FEBRER 2014. (3 I FINAL)
8.- En relació a la construcció d'una vorera fins ara inexistent al carrer Riereta, volem saber si es tracta d'una actuació aïllada, o, en canvi, és la primera fase del projecte global de l'Avinguda Catalunya que l'anterior govern va deixar al caláis previst pel tram que va des de la baixada de can Cortès fins a l'esmentat carrer Riereta? És previst seguir amb l'execució de la resta d'aquest projecte i per quan es pensa portar a terme?
Aquí si que, un cert deliri es va apoderar dels regidors que van esforçar-se en contestar. Per una banda, la Regidora Sanz, (si, la que manifesta que ha sigut d'esquerres de tota la vida, sense dir que als anys noranta va ser militant d'Unió), va dir que l'actuació del carrer Riereta responia a l'interès d'aquest govern en acabar amb les barreres arquitectòniques i així afavorir l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Si us fixeu en les obres realitzades, a banda de la nova vorera al cantó esquerra baixant, no sé si percebreu algun tipus d'eliminació de barreres arquitectòniques. El que segur saltarà a la vista, és una preocupació evident pel dia que hi hagi una pluja important. Hi ha alguns comerços que, molt probablement, poden patir inundacions en els seus locals com a conseqüència de pluges abundoses; i no dic pas res més.
Pel que fa a si l'obra realitzada respon només a una part del projecte global que l'anterior govern va deixar al calaix, i que afecta a tota la zona existent entre el quiosc de can Cortès i l'esmentat carrer Riereta, el Regidor Abascal, va manifestar que, de cap manera responia al nostre projecte, (només faltaria!) sino que s'ha fet perquè era necessari. I aquí és on va confondre el projecte de vianantització del centre amb aquest; i va començar a dir que si el projecte global no es podia executar en la seva totalitat perquè suposava vianantitzar part de la Carrerada a l'alçada dels carrers Anselm Clavé i Camí Reial, que la cosa arribava fins a la porxada de ca l'Estruch i altres afirmacions del tot inconexes que res tenien a veure amb la nostra pregunta. Haurem de demanar als tècnics municipals que li ensenyin el projecte a veure si, pel bé del poble, pot arribar-se a plantejar projectes globals i no bunyols o bolets d'aquest calibre.
9.- A la vista de les mocions aprovades per aquest plenari, i en concret la que en el seu dia va proposar el Grup municipal de CiU en el sentit de donar cobertura a les persones en situació de desnonament com a conseqüència d'una execució hipotecària davant la necessitat d'haver d'abonar l'impost de la Plusvalua municipal, que avui s'ha aprovat la convocatoria pública de les ajudes, voldriem saber quin nombre de desnonaments per aquesta raó es té constància que s'han produït al nostre poble durant l'any 2013 i quin tipus d'intervenció hi ha hagut des de Serveis Socials.
La Regidora Cabeza va manifestar que pocs són els desnonaments per causa d'execució hipotecària dels que es té constància a Palau-solità i Plegamans. que la major part, i més preocupants, provenen de l'impagament de lloguers, i aquí sí que hi ha una important intervenció dels nostres Serveis Socials ajudant no només a mirar d'aturar aquests desnonaments, sino també per afavorir el lloguer abonant fiances o dipòsits a l'hora de formalitzar els contractes d'arrendament, com així ho va començar a fer l'anterior govern. sí que, en quant als llençaments per execucions hipotecàries n'hi ha d'acumulats d'anys anteriors, en un nombre de 9, l'any passat només 1, i que la majoria encara es troben en fase de suspensió en el seu tràmit per aplicació de la nova legislació sobre deutors hipotecaris.
10.- Quàntes sol·licituds s'han presentat demanant els microcrèdits per a la creació de noves empreses? Quanta se n'han concedit?
El Regidor Segrelles va contestar que només hi ha hagut dues sol·licituds, que encara estan pendents de concedir-se i que aviat seran aprovades en Junta de Govern Local. Només dues sol·licituds per crear una nova empresa demanant crèdits per un màxim de mil euros!
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
dimecres, 5 de març del 2014
PREGUNTES I RESPOSTES PLE FEBRER 2014 (2)
4.- Per quina raó, després que finalment ja ens ha lliurat les actes de les reunions celebrades abans de l'aprovació inicial del POUM, encara no ens ha lliurat les al·legacions (més de 160) que han estat presentades? Quan té previst convocar a les diverses forces polítiques per tal d'explicar aquestes al·legacions i plantejar posibles acords de resolució al respecte? Per quan preveu celebrar el ple d'aprovació provisional del POUM?
La Regidora Marcuello, després de reconèixer que, efectivament, la setmana posterior al ple del passat mes de gener sí que ens va lliurar unes actes reclamades en diverses ocasions des d'abril de 2013, va dir que tenia problemes administratius a l'hora de poder-nos donar trasllat de les 164 al·legacions presentades al POUM. Que en aquests moments encara li resten a l'equip tècnic encarregat d'analitzar-les i fer les oportunes propostes de resolució, un total de vint al·legacions. Que espera poder començar a reunir-se amb els grups municipals de l'oposició durant la segona quinzena d'aquest mes de març. I que, en base a tot plegat, les previsions d'aprovació provisional del POUM eren encara incertes, essent possible que, cap a finals de març sí que es pugui saber ja amb certa precisió per quan podria portar-se a ple l'aprovació última abans que es remeti tot l'expedient a la Generalitat per a la seva definitiva conformitat i aprovació.
5.- Saben ja a què pensen destinar els 662.000 euros rebuts del conveni de Can Valls, malgrat haver renunciat als 140.000 euros dels 800.000 acordats per a la construcció de la que havia de ser la Piscina municipal?
Doncs, si el mes passat va ser la pròpia alcaldessa qui ens va dir que encara no ho sabien, aquest mes cap dels regidors que conformen l'equip de govern es va dignar a contestar la pregunta. Per tant, sí que sabem que aquests diners els ha rebut l'Ajuntament, que encara avui estem esperant un informe al que es va comprometre en el seu dia l'interventor municipal contractat com a autèntic càrrec de confiança i de partit, per tal que ens justifiqui adequadament la renúncia a part dels diners acordats en el conveni de can Valls; i que els diners percebuts es troben en un dipòsit a termini en el que, és de suposar, pretenen estalviar sense més.
6.- S'ha donat ja algun tipus d'instrucció per tal que el semàfor del Passeig de la Carrerada amb l'Avinguda Catalunya redueixi el mig minut d'espera que es va allargar durant la passada Fira Medieval?
La regidora Marcuello, com ja ens va informar oportunament, diu que, efectivament, el mig minut de retard programat durant la fira medieval de l'any passat, encara no s'ha tornat a deixar com abans. Diu que hi ha queixes de retencions a determinades hores del dia per entrar a l'Avinguda Catalunya des de la Carrerada, però que, com que els tècnics municipals li diuen que és millor així, doncs que no ho toca. Si hi ha queixes i abans no n'hi havia, per quina raó inexplicable no ho retornem a l'estat anterior?
7.- Volem saber per quina raó s'ha decidit canviar el nom al DesOc, Servei municipal de Desenvolupament empresarial i Ocupació, per passar-se a dir Palau Avança? Què fa el nou Servei diferent que abans?
El Regidor Segrelles no va saber-nos contestar res en relació a les diferències de serveis o prestacions respecte del Desoc. Diu que amb el canvi de nom es pretén potenciar, impulsar el servei, fomentar la formacio, les relacions amb empreses demandants de feina, etc. És a dir, res que abans no es fés. Conclusió: Un canvi de nom sense més, només per deixar enrere una denominació de CiU substituïnt-la per una del PSOE!
This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |