Blog d'opinió jurídica i política, d’un mig palauenc, mig plegamaní, que s’estima el seu poble i el seu país.
divendres, 28 d’abril del 2017
PLE D'ABRIL 2017: REBUIG POLÍTIC A LES CONDEMNES PEL 9N!
dimecres, 26 d’abril del 2017
LA JUSTÍCIA NO ÉS POLÍTICA
El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 persones vàrem acudir a les urnes en un procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l'Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l'Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau.
Tot i el marc legal i democràtic en què s'està fent tot el procés, l'Estat espanyol l'ha judicialitzat, utilitzant políticament els seus tribunals per obrir querelles i portar davant la justícia els nostres representants polítics. El llistat és llarg: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau estan sent jutjats per un delicte de desobediència, i Francesc Homs per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Ortega i Rigau van declarar ja el passat 13 d'octubre de 2015, mentre que Mas ho va fer el passat 15 del mateix mes, i Homs va ser cridat a declarar a Madrid el setembre del 2016.
El passat dia 6 de febrer, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau es van haver d'asseure al banc dels acusats per posar les urnes el 9Ndel 2014. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dilluns dia 13 de març va anunciar la sentència segons la qual inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9N. Les sentències es fonamenten en dos anys d'inhabilitació i cent euros per dia a Artur Mas, un any i nou mesos i multa decenteuros diaris per a Joana Ortega i un any i sis mesos i cent euros diaris per a Irene Rigau.
Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem el passat 27 de febrer. Homs davant el jutge va declarar que ell "ho tornaria a fer" davant la pregunta del fiscal de si hagués actuat igual després de conèixer l'anul·lació de la consulta que va decretar el Tribunal Constitucional. El 22 de març es va conèixer la sentència que inhabilita Homs durant un any i un més i una multa de trenta mil euros, per delicte de desobediència greu i ha quedat absol del delicte de prevaricació administrativa, del que l'acusava el fiscal,
Atès que a diferència d'altres Estats, l'Estat espanyol ha vetat constantment aquest dret reclamat reiteradament per la majoria social i política catalana. Tot plegat ha comportat diverses conseqüències, com la inhabilitació de polítics catalans.
Atès que les instàncies europees han de vetllar pel respecte de l'estat de dret per part de tot Estat membre de la UE, en aquest moment, la UE i el Consell d'Europa podrien demostrar que el respecte a l'estat de dret i als valors democràtics són compromisos indefugibles pels seus membres i que activen els mecanismes dels quals disposen quan consideren que en algun Estat no són respectats.
Per tot això el grup municipal de PDeCAT-Demòcrates proposa l'adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Rebutjar políticament les sentències que inhabiliten Mas, Ortega, Rigau i Homs.
SEGON. Donar suport al Govern de la Generalitat, perquè com a màxim representant del poble català, emprengui les accions necessàries, denunciant a les institucions europees corresponents, la baixa qualitat democràtica del govern espanyol.
TERCER. Instar a tots els ciutadans i ciutadanes a adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum.
QUART. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis per la Independència.
dijous, 20 d’abril del 2017
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS ACOLLIRÀ LA CREU DE LAMPEDUSA
L'Església de Sant Genís acollirà la Creu de Lampedusa del 26 al 30 d'abril
Està feta amb restes de fusta de les embarcacions d'immigrants i refugiats que han arribat a aquesta illa siciliana
La Creu de Lampedusa pelegrinarà per les diòcesis catalanes coincidint amb el temps de Quaresma. Palau-solità i Plegamans acollirà la Creu del 26 al 30 d'abril i la custodiarà l'Església de Sant Genís, que estarà oberta tots cinc dies.
En el que és el seu primer pelegrinatge fora d'Itàlia, la Creu de Lampedusa va arribar el 4 de març al port de Barcelona i durant tota una setmana va recalar en diversos espais i parròquies emblemàtics en l'acollida als més necessitats com Sant Miquel del Port o Santa Anna. El pelegrinatge està organitzat per la Delegació de Pastoral de Joventut de l'arquebisbat de Barcelona i a finals d'aquest mes farà una aturada a Palau-solità i Plegamans.
La creu fa 2,80 m de llarg per 1,50 metres d'ample i està construïda amb restes de fusta de les embarcacions d'immigrants i refugiats que han arribat a l'illa siciliana de Lampedusa. L'ha feta el fuster d'aquesta illa Franco Tuccio, que ja va dissenyar el bàcul del papa durant la seva visita a Lampedusa l'estiu del 2013, per encàrrec del pontífex.
La creu ja fa temps que pelegrina per transmetre un missatge de solidaritat i per reflexionar sobre aquesta emergència humanitària. El viatge de la Creu de Lampedusa és una iniciativa cultural i espiritual, impulsada per Arnoldo Mosca Mondadori, poeta i editor, i beneïda pel papa Francesc el 9 d'abril del 2014 al Vaticà.
Després de la benedicció del papa Francesc, la Creu de Lampedusa va fer el seu viatge espiritual arreu d'Itàlia i ara des de fa un mes ha sortit més enllà de terres italianes. La Creu ja ha estat a la Sagrada Família en una eucaristia presidida pel bisbe Omella i a d'altres indrets de la geografia catalana. L'Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans la custodiarà durant quatre dies i serà dimecres 26 d'abril el dia de la rebuda.
A Palau-solità i Plegamans, la creu s'oferirà per a les celebracions, viacrucis, oracions o vetlles que s'organitzin per aquest motiu. Quan finalitzi el seu pelegrinatge, la creu serà allotjada, de manera permanent, a l'església de San Stefano de Milà.
Programa de celebracions a Palau-solità i Plegamans
Dia 26 Dimecres
A les 18h arriba a l'església de Sant Genís
Dia 27 Dijous
Vetlla davant la Creu des de les 11:00h a 13:00h i de 17:00h a 21:00h
- a les 19:00h Presentació del Simbolisme de la Creu
- a les 20:00h Missa Solemne de la Mare de Déu de Montserrat
Dia 28 Divendres
Vetlla davant la Creu de 11:00h 1 a 13:00h. de 17:00h a 20:00h
- a les 20:00h La Missa
Dia 29 Dissabte
Vetlla davant la Creu de 11:00h a 13:00h
18:00h Sortida de la Creu cap a l'acte d'acolliment de part de Municipi
18:30h Acte d'acolliment a la Plaça de 11 de setembre
19:30h Sortida en comitiva cap a la Església de Santa Maria de Palau-solità
20:00h La Missa
Dia 30 Diumenge
09:30h Missa Dominical
A continuació Vetlla davant la Creu fins a les 12:00h
12:00h Missa Solemne amb els infants de Catequesi
13:00h Comiat amb les Caramelles cantades pels Infants.
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
dimecres, 19 d’abril del 2017
QUAN ESPANYA NO FA LA FEINA QUE SÍ FEM ELS AJUNTAMENTS
"Ens rebel·lem contra l'austeritat. Volem disposar lliurement dels recursos de l'Ajuntament per revertir-los en la ciutadania"
L'Alcaldessa i l'equip de govern exigeixen a l'Estat que retorni als ajuntaments l'autonomia per gestionar els recursos propis
L'equip de govern de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans exigeix que l'Estat derogui o reformi lleis aprovades en els darrers anys que restringeixen la capacitat de decidir a què es destinen els recursos propis. Es tracta de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Financera -també coneguda com a 'llei Montoro'- i de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL), a més dels pressupostos estatals i altres normes dels governs presidits per Mariano Rajoy.
Palau-solità i Plegamans no pot decidir lliurement la destinació dels seus recursos malgrat tenir una bona situació econòmica. L'Ajuntament ha liquidat recentment el pressupost del 2016 amb un romanent positiu de 2,97 milions d'euros i un endeutament del 28%, molt per sota del màxim del 75% que marca la llei. El 2016 ha estat el 6è exercici que ha tancat en positiu de forma consecutiva. Malgrat comptar amb aquesta bona situació financera i complir amb les normatives estatals, té limitada la seva capacitat de decisió, com totes les administracions locals i especialment les que tenen menys de 20.000 habitants.
Per exemple, ha de complir amb l'anomenada regla de despesa, que impedeix determinats creixements en despesa pública. També existeix l'obligació, entre moltes altres, de dedicar el superàvit a eixugar deute, encara que aquest sigui molt baix, com en el cas de Palau-solità i Plegamans. Altres limitacions tenen a veure amb la contractació de personal, pràcticament prohibida, o amb les inversions que l'Ajuntament pot fer, subordinades a criteris molt estrictes.
Clam per recuperar autonomia
El govern municipal va reclamar ahir amb contundència poder recuperar l'autonomia econòmica. Ho va fer a través d'una roda de premsa convocada a la Sala de Plens. Van participar-hi tots els membres del govern municipal, encapçalats per l'Alcaldessa, Teresa Padrós. Es va avançar, a més, que es durà una moció al Ple Municipal d'abril per reclamar la recuperació de l'autonomia municipal i a la que conviden a tots els grups de l'oposició a adherir-se.
Palau-solità i Plegamans se suma així al clam de bona part del municipalisme espanyol, on s'hi troben grans ciutats com Barcelona, Madrid, València, Sevilla o Bilbao, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya o l'Associació Catalana de Municipis, entre molts altres ens locals.
Teresa Padrós va citar ahir aquesta allau de reivindicacions per afirmar: "Ens rebel·lem contra l'austeritat, perquè ens retornin els drets que ens han tret. És difícil explicar a la ciutadania que l'Ajuntament no pot revertir lliurement els seus recursos en la ciutadania i que ha de destinar el saldo positiu a eixugar deute, a cofinançar bancs". "L'Ajuntament ha fet els deures però l'Estat, no continuava l'Alcaldessa-. El govern de l'Estat imposa lleis però és el primer en incomplir-les i això no és molt democràtic". "Per poder exigir als demés primer has de fer bé la teva feina", reblava Padrós en referència a l'administració central.
En aquest sentit s'expressava també Marc Sanabria, regidor d'Economia: "És una llei feta amb mala fe quan tracta a tothom amb el mateix raser. No té l'objectiu de mirar on hi havia problemes i actuar-hi, sinó de camuflar amb els resultats positius dels ajuntaments la mala gestió del govern central i d'algunes comunitats autònomes". "L'Ajuntament ha fet els deures, tenim un romanent de gairebé 3 milions d'euros, bona salut financera i un endeutament molt baix. Tot i que no estem d'acord amb aquestes lleis, les complim per responsabilitat i per no perdre cap servei", subratllava el regidor abans d'afirmar: "És hora que l'Ajuntament pugui tornar a disposar dels seus recursos lliurement per revertir-los en la ciutadania: en equipaments, infraestructures, serveis públics, polítiques socials...". "És una reivindicació justa, no partidista; estem afectats ajuntaments de tots els colors polítics", reblava.
Al seu torn, Jaume Oliveras, tinent d'Alcaldia, sintetitzava la reclamació: "Demanem recuperar la garantia constitucional d'autonomia municipal. Volem autogestionar-nos; són lleis que no tenen excusa i això és molt denunciable". Va citar, per exemple, que del superàvit de l'any 2015 només s'han pogut reservar uns 500.000 per a la nova Biblioteca Municipal, que és el projecte prioritari del consistori en aquest mandat. "Les restriccions en les inversions, sumades a la LRSAL, limiten molt el dia a dia", contextualitzava.
"Estem parlant de drets i llibertats", manifestava Luisa Fernández, tinenta d'Alcaldia. "La paraula per definir-ho és frustració. Com expliques als veïns que no es pot fer un projecte quan l'Ajuntament té superàvit?", es preguntava la regidora. "Tot i tenir un deute molt baix ens obliguen a escollir entre necessitats bàsiques o complir amb normatives", lamentava Fernández.
"És un sistema diabòlic que no permet tirar endavant projectes", afegia Carmen Cabeza, tinenta d'Alcaldia. "Els ajuntaments assumeixen serveis que haurien de prestar altres administracions i que són bàsics per a la ciutadania, com les escoles bressol", exemplificava Cabeza recordant el descens en l'aportació de la Generalitat de Catalunya per finançar-les, cosa que ha obligat el consistori a augmentar-hi la seva "per mantenir el mateix servei amb la mateixa qualitat". "No podem cobrir baixes ni apujar la despesa en personal: tenim aturada l'estructura interna de l'Ajuntament", denunciava Cabeza alhora que recordava que cal personal per prestar serveis i fer projectes per a la ciutadania.
La tinenta d'Alcaldia Carme Sanz citava exemples d'actuacions i projectes que no es poden tirar endavant per aquestes limitacions: "És frustrant no poder fer front a les mancances en via pública ni complir amb la lleis d'accessibilitat. Per què no ho podem tirar endavant si tenim els diners? Doncs no es poden arreglar coses ni fer el que la ciutadania mereix perquè el govern t'ho prohibeix".
El regidor Jordi Pujol posava sobre la taula altres projectes alentits: "No podem enllestir la rehabilitació de Can Falguera, ni de la Torre Folch, ni donar una empenta a la biblioteca, entre altres projectes, degut a lleis restrictives". "Hem d'anar tots els ajuntament plegats i que ens retornin aquest dret. S'està fent trampa i collant des del govern de l'Estat per finançar entitats bancàries amb diners de tots els ciutadans", concloïa el regidor.
A més de tots els regidors i regidores que van prendre la paraula, Laura Navarro i Miquel Rovira, els dos membres que completen l'equip de govern, van participar d'aquest acte de denúncia i reivindicació del consistori.
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
dimarts, 11 d’abril del 2017
CAMINADA A MONTSERRAT
un grup de persones fan cada any, caminant els més de cinquanta quilòmetres
que separen Palau-solità i Plegamans del Monestir de Montserrat. Em cridava
l'atenció el fet que hi hagués qui gosava fer semblant "bogeria", i com que
m'agraden els reptes, els objectius difícils d'aconseguir..., després d'anys
d'anar repetint que: "L'any vinent segur que ho faig"! però..., mai
m'acabava de decidir. Però enguany, com que caminar ja m'agrada i feia un
temsp que feiem petites sortides pels diferents recorreguts (que n'hi ha i
de molt bonics) pel nostre poble, vaig decidir que, ara o mai!
La gent que m'envolten m'animava a apuntar-m'hi. Que si camines una mica
cada dia ja és suficient per tenir forces per arribar, que si el camí és
força arregladet, que si no tindràs pas problemes..., que si, va, que vinga,
a veure si t'animes! I, allà em teniu! Decidit a que, junt amb l'enric
Feitó, el Miquel Rovira i d'altres, em decideixo a fer la "caminadeta" en
qüestió!
Quan ho dic als de casa, crec que pensen que el grau de bogeria està
augmentant d'una forma inversament proporcional a la meva capacitat física
de fer un esforç d'aquest calibre. Però, quan tots ja portem uns quants dies
sortint a caminar, pujar a la Mola i el que faci falta, resulta que, també
els meus fills, la Mariona i l'Oriol, tenen clar d'apuntar-se a la gran
aventura. La Montse, la meva dona, segueix amb un grau d'escepticisme
elevadíssim davant l'increïble convicció de la resta..., i acaba sucumbint a
l'il·lusió que s'havia apoderat de nosaltres, si bé, tot i apuntar-se a
l'excursió, segueix convençuda que, sense suficient preparació i només amb
ganes i il·lusió, la fita esdevindrà inassolible!
Per tant, davant la sorpresa de propis i extranys, ja em teniu, a mi i, la
Montse i els nostres fills, a les cinc en punt del matí de dissabte passat,
davant de can Cortès, després de passar una nit d'insomni, pròpia de quan
s'inicien grans aventures fora de l'habitual. I un cop ja tenim el nostre
número pels controls que hi van havent al llarg del camí, el got i el
mocador identificatiu que ens faciliten la gent del Centre excursionista de
Palau que, juntament amb el de Caldes de Montbui, o penjant d'ells, són els
encarregats que això funcioni a la perfecció. I ja us dic jo que funciona i
de quina manera! Entre Caldes i Palau, més de cent-vuitanta persones sortim
dels dos pobles, caminant a una velocitat que ja va suposar el meu primer
esglai. Vaig pensar: "si tota la caminada l'hem de fer a aquest ritme, no
arribo ni a Castellar! A Sentmenat, concretament a can Vinyals, ens trobem
la gent de Caldes i Palau, passem pel primer control, descansem, mengem i
bevem una mica del que ens tenien preparat..., i torne-m'hi! Ara la
velocitat de la caminada disminueix (això també em tranquil·litza) però
comencem a fer camins amunt que provoquen els primers esbofecs. Detecto que
no sóc l'únic que bufa, i això em consola. Seguim caminant per boscos i
camins fins a una zona escarpada i de gran pendent amunt que, per primera
vegada em fa pensar en la possibilitat que això jo no ho podré resistir.
Però arribem a Sant Feliu del Racó, Hostal del Cim, esmorzem, descansem una
estoneta curta..., i sembla que torno a tenir les mateixes forces del
començament. Seguim caminant per plans i desnivells de tota mena i condició.
Boscos, urbanitzacions, pasem pel costat de la Mola on hi haviem pujat el
diumenge anterior. Arribem a Matadepera..., paradeta, beguda i seguim fins
al Pla de l'Obac on ens espera un aperitiu.
Aquí és quan el Ramon de Caldes, amb un sentit de la responsabilitat molt
superior al de la temeritat que hom deu pensar que estic cometent,
m'aconsella (suposo que gairebé suplica) que el proper tram fins a
Vacarisses m'el salti. que hi ha uns enormes desnivells vorejant barrancs
amb importants fondalades, amb un corriol per on només hi passa l'amplada
d'una persona, que és ple de pedres que rodolen de tal manera que podria
provocar una caiguda. Els nostres fills segueixen, però nosaltres ens saltem
el tram i esperem a la resta (i no som pas els únics) a la zona de l'Estació
de Vacarisses on dinem amb el que cadascú s'ha portat de casa, tot i que som
convidats a un exquisit pastís de formatge i cafè que també ens ofereix
l'organització. Quan són les tres de la tarda és quan arriba tothom i ens
posem a dinar. Tots em comenten l'encert que no hagi caminat aquell tram
doncs, els perills del terreny sembla que s'han fet evidents a tots els
caminaires.
Havent dinat, arriba la desbandada! Sí que hi ha un darrer control a
Monistrol, però, ja ningú espera a ningú. Tots amb la directa cap a
Montserrat!
em comencen a flaquejar les forces. Patim un petit ensurt abans d'arribar a
Monistrol, com a conseqüència d'una negligència meva, i només meva, a l'hora
de recolzar el bastó que portava i no asegurar-me l'estabilitat abans de fer
el següent pas, la qual cosa provoca una caiguda cap al barranc, sense més
conseqüències.
Arribem a Monistrol. Ja no puc més. M'aturo. Descanso. tinc clar que no puc
seguir. La Montse, que m'ha aguantat tot el camí, que ha aconseguit que jo
sortegés tots els obstacles haguts i per haver..., i que sense ella no
hagués arribat ni a l'Hostal del Cim, em diu: "Si hem arribat aquí, també
podem acabar d'arribar a dalt"! ella, la més escèptica, és la que m'està
empenyent! Em trobo amb d'altres que han decidit que no poden i que acabaran
de pujar amb autobús. Ja ha passat tothom. Som els últims i ens acompanya
(maig li podrem agraïr prou la seva ajuda i col·laboració, l'enric Feitó amb
els seus fills. Em torno a posar dret i dic: D'acord, pujo, però amb la
condició de fer-ho molt a poc apoc, i amb moltes petites parades. Seran
quatre quilòmetres d'enorme pujada pels rocs, caminots, graons
desproporcionats. Patiment. Suor, però convicció en arribar. Moments de
pujada a quatre grapes per les pedres fins arribar al darrer quilòmetre
encimentat, amb gran pujada però graons normals cada dos metres
aproximadament. Ja ho tenim...., però només puc caminar lentament.
Al arribar, una enorme emoció..., pels aplaudiments, pel com es valora el
que acabo de fer. Em cauen les llàgrimes, de la mateixa manera que ho fan en
aquest mateix moment d'escriure el relat del que va succeïr durant tot una
jornada de catorze hores de caminada a Montserrat inoblidables. Els meus
fills, com si res. Com si ho haguessin fet cada any. La Montse el mateix.
Però, és ella i només per ella que jo he aconseguit allò que feia tants anys
que deia que m'agradaria fer!
Ja sabeu que aquí no explico mai res de la meva vida personal. Només parlo
de Política. Però m'ha semblat un bon lloc per explicar tot el que sento i
el meu més gran i sincer agraïment, primer a la Montse, que tot el seu
esforç va ser només perquè jo pogués arribar a Montserrat, però també a
l'Enric, el Ramon i a tots els que em van ajudar!
---
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
https://www.avast.com/antivirus
dijous, 6 d’abril del 2017
MENYS ATUR, MILLORA L'ECONOMIA..., PERÒ AUGMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS BÀSIQUES!
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
dissabte, 1 d’abril del 2017
PLE MARÇ 2017: EXTRANYA PLACIDESA POLÍTICA
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |