divendres, 17 de novembre de 2017

ÉS L'HORA DE PRENDRE DECISIONS

Que són temps combulsos els que ens ha tocat viure, no crec que hi hagi ningú que en dubti a hores d'ara. Al menys des que les coses s'han accelerat d'una forma imparable al nostre país. D'ençà que l'anomenat Procés es va posar en marxa, ja s'ha vist que, en alguns casos, determinades persones no s'han trobat del tot còmodes en les formacions a les que pertanyien, altres han patit angoixes que han preferit evitar davant els riscos que han cregut els podia comportar seguir al capdavant d'un partit, col·lectiu o organització..., i n'hi ha que, poc a poc, d'una forma més o menys discreta, s'han anat adaptant en funció dels seus posicionaments ideològics a la nova situació política a catalunya.
 
Si tot plegat ho traslladem a nivell local, resulta evident que les circumpstàncies polítiques sempre han afectat i afectaran també a les formacions polítiques actualment en actiu al nostre poble.
 
En aquest sentit, cal situar-se a la primavera de l'any 2015, quan Convergència i Unió, malgrat determinades discrepàncies pel que fa, sobretot, als plantejaments relatius al Dret a Decidir dels catalans i la possible independència de Catalunya, bàsicament per els posicionaments públics dels principals dirigents de l'extinta Unió Democràtica, es va formalitzar una llista electoral de CiU al nostre poble que, més enllà de les sigles dels partits, pretenia (i així va ser) aglutinar tot un grup de persones amb l'objectiu clar de treballar per Palau-solità i Plegamans, sota uns determinats principis, propòsits i programes a desplegar durant el mandat municipal 2015/2019. I això és el que hem fet, fem i seguirem fent fins al juny de 2019. I aquell grup de persones segueix en peus treballant amb totes les seves forces per les finalitats i compromisos en el seu dia adquirits davant els ciutadans.
 
Sempre, tant en públic com en privat, m'heu sentit a dir allò que,tant seval com ens diem. Que l'important és el que volem pel nostre poble. D'aquí va sortir un Programa Electoral, que és el que hem aplicat estant en el Govern, en el propi Pla de Govern en el seu dia subscrit, però també ara des de l'Oposició, vetllant perquè aquell Programa i aquell Pla se segueixin aplicant fins assolir els objectius marcats. això, en cap cas és incompatible amb exercir de principal Grup de l'Oposició, intentant, des del primer moment, que es garanteixi el total compliment dels compromisos adquirits, però també denunciant qualsevol acció o omisió que entenguem resulti perjudicial pels interessos del nostre poble.
 
Però, si us deia que, tant seval el nom, és també perquè, si quan ens vam presentar a les eleccions municipals ho vam fer com a Convergència i Unió, tots sabem que, ni Convergència Democràtica ni Unió Democràtica existeixen actualment en el mapa polític català. L'un es va refundar en l'actual PDECAT, amb un ideari clarament independentista i humanista, i Unió va patir una gran fuga de militants,entre els quals, els del nostre poble. Uns perquè van preferir deixar de formar part de cap partit, i els altres perquè vam optar per crear-ne un de nou denominat Demòcrates de Catalunya. I d'aquí va sorgir la necessitat de procedir a registrar el canvi de denominació del nostre Grup municipal, passant a ser l'actual Grup de PDECAT - DEMÒCRATES a l'Ajuntament.
 
Ja coneixeu que no em trobarà mai ningú del tot còmode en una formació política que em limiti ni el pensament ni l'acció, i menys em lligaré a partits que practiquin una excesiva gerarquització o disciplina que pugui arribar a impedir algun tipus de discrepància en algun aspecte. Sí que, partint de la idea que, al menys pel que es refereix a Palau-solità i Plegamans cal seguir consolidant un grup de persones de cara a futurs governs municipals. I en aquest sentit, resulta evident que, per tarannà, per gruix d'associats i per afinitat política i personal, on em trobo més còmode és amb la gent del PDECAT, sense que en cap cas això signifiqui que es produeixi cap situació de tensió, enemistat ni discrepància amb els voluntaris de Demòcrates d'aquí i d'arreu, amb qui segueixo mantenint una molt cordial relació a tot nivell. És més, seguiré exercint com a Portaveu del Grup municipal de PDECAT - DEMÒCRATES, amb independència que, ara sí, cadascun d'ambdós partits hagi decidit seguir els seus destins polítics definitivament per separat.
 
A nivell local, em correspon seguir treballant, lluitant i defensant el Programa, els compromisos i els objectius marcats per la gent de Convergència i Unió durant la primavera de 2015. Però, havent deixat de formar part de Demòcrates uns mesos enrere, he considerat oportú de prendre la decisió d'incorporar-me, com ja han fet diversos alcaldes i regidors de diferents pobles i ciutats de Catalunya procedents de Demòcrates, al PDECAT de Palau-solità i Plegamans, sens perjudici de seguir representant amb tota honestedat i convicció aquells principis amb els que ens vam presentar a les eleccions: Humilitat, Generositat, Valentia i Persistència!
 
Calia fer-ho públic. És ara, quan Demòcrates forma part de la Candidatura d'ERC per a les eleccions del proper 21 de desembre, que he decidit, amb tota la discreció i humilitat de la que sóc capaç, expressar-ho de forma oficial. Els objectius a nivell local, segueixen essent els mateixos que fins ara. A l'àmbit nacional, treballaré amb totes les meves forces per fer que la candidatura del President Puigdemont sigui la guanyadora el proper dia 21 de desembre, restituint-se així el Govern legítim de Catalunya usurpat per un 155, un Estat represor, intolerant i dictatorial. Així, amb la victòria del President acompanyat de les altres dues candidatures independentistes, poguem afrontar junts la darrera fase per la independència de Catalunya!
 

Virus-free. www.avast.com

divendres, 10 de novembre de 2017

PRESOS POLÍTICS I ELS SEUS EFECTES

Sou ja uns quants els qui, quan aquests dies ens trobem a les diverses activitats reivindicatives, ja siguin concentracions, caçolades o reunions de tota mena, em recrimineu que no escric res al bloc. Teniu tota la raó. El darrer post va ser l'endemà de l'últim ple municipal, just abans d'anar a les celebracions per la proclamació (o Declaració) que algú m'haurà d'explicar la diferència, de la República Catalana. Però, també és ben cert que, entre les xarxes socials i el seu impacte o immediatesa, i que els fets relacionats amb les conseqüències del Referèndum del dia 1 d'octubre i de l'esmentada Proclamació/declaració del dia 27, es van succeïnt d'una forma tan ràpida, fan que, en molts casos, quan em disposo a escriure alguna cosa, tingui la temença que allò que acabo d'escriure perdi tot el seu sentit al cap de poca estona.
 
El cert però, és que des del passat dia 16 d'octubre tenim als Jordis a la presó. Els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural empresonats per raons estrictament ideològiques, sota l'excusa d'uns delictes que requereixen l'existència de violència, contra la que ells sempre han lluitat..., a més d'estar jutjats en fase d'instrucció per un tribunal especial, que ni tant sols té competències en aquesta mena de delictes. Però, per si això no fos ja prou greu, antidemocràtic i propi d'un estat represor que conculca flagrantment els drets fonamentals i les llibertats públiques que suposadament protegeix aquella Constitució que els serveix per a tot menys per a perseguir als qui de veritat se salten la legalitat, com són tots els investigats per les múltiples trames de corrupció del PP, ara tenim al President de la República, Carles Puigdemont i quatre dels Consellers del Govern a l'exili, lliures gràcies a l'actuació jurídicament impecable d'una Justícia garantista i fonamentada en la preservació dels Drets humans, i al Vicepresident, Oriol Junqueras, amb set consellers més a les presons de Madrid, amb mesures penals del tot injustificades i desproporcionades, privats de llibertat sense la possibilitat de sortir-ne ni mitjançant l'abonament d'una fiança.
 
Tenim clar doncs, que en aquests moments Espanya té deu presos polítics. Estan privats de llibertat per les seves idees, que també són les meves. Per haver organitzat mobilitzacions cíviques i pacífiques els uns, i per ser membres d'un Govern que va complir amb els seus compromisos i va fer tots els possibles perquè la societat catalana pogués acudir a votar en un referèndum el passat dia 1 d'octubre els altres.
 
Avui, la segona autoritat de Catalunya, la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també ha fet nit a la presó, per sortir-ne després d'abonar una fiança de 150 000 euros. Tota la Mesa del Parlament, també encausada, havent de satisfer cadascú un total de 25 000 euros abans d'una setmana si no vol entrar també a presó. Això sí, al Conseller Santi Vila, que mai he entès la raó per la qual el President el va mantenir a Govern després de la remodelació del passat estiu, el deixa en llibertat l'inefable jutgessa del Tribunal especial, que vol dir que està fora de la Justícia ordinària, Carmen Lamela, per manifestar que ell no estava d'acord amb la proclamació unilateral de la independència, i al membre de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, també s'el deixa en llibertat sense fiança per haver declarat i acreditat que havia votat negativament a la declaració d'independència.
 
a la vista de tot això, a algú li queda algun dubte que els presos són només per raons ideològiques, de consciència, de pensament, de lluita per uns ideals?
 
Que no ens vinguin amb discursos legalistes que res tenen a veure, ni amb la Constitució ni amb el Codi Penal. I és que, ja sabeu que cap llei espanyola prohibeix que es faci un referèndum. Cap llei ho tipifica com a delicte. I, més encara, és mentida que la Constitució no permeti que s'acordi celebrar un referèndum! Només cal acudir a l'article 92 de la Constitució per adonar-se'n.
 
Després de les atrocitats comeses per un Govern despòtic com l'espanyol, que actua en nom d'un Estat que s'ha mostrat més represor que mai, el que cal és que demà a la tarda tornem a demostrar que som molts, més, tots.... que som la gran majoria de la societat catalana que, ara ja no només vol votar, sino que s'inclina majoritàriament a favor de la independència de Catalunya. Si dimecres passat vam paralitzar el país, demà hem d'omplir més que mai Barcelona de gent per la nostra dignitat i la llibertat dels presos polítics. Això ha de servir d'arrancada per la gran victòria de l'independentisme a les eleccions ilegals i ilegítimes del proper dia 21 de desembre. Però, per molt que aquestes eleccions siguin imposades i sense empara legal de cap mena, sota el paraigua de l'article 155 de la Constitució, el que tenim clar és que als Demòcrates no ens fan por les urnes. I que anirem a votar tants cops com calgui. La victòria només depen de nosaltres!
 

Virus-free. www.avast.com

divendres, 27 d’octubre de 2017

PLE OCTUBRE 2017. 220 MINUTS PER A TOT!

Quan tots ens trobem a l'espectativa de saber quan i com serà la Proclamació de la Independència de Catalunya en el dia d'avui, també toca fer, com sempre faig després dels plens, explicar com va anar tot plegat. Ho intentaré fer amb brevetat (si és que en sóc capaç) doncs, tots restem, hores d'ara, pendents de conèixer com van evolucionant els esdeveniments a Madrid i a Barcelona.
 
Després del Ple extraordinari i urgent de dimarts passat, que tots sabem com va acabar, tocava ahir el ple ordinari d'octubre. I, ni més ni menys, es tractava del plenari més important de l'any ja que, si habitualment a l'octubre s'aprovaven les ordenances fiscals per a l'any vinent, és a dir, els impostos i taxes de tota mena que aplica l'Ajuntament a la ciutadania, també es va fer coincidir, com durant molts anys s'havia reclamat, amb l'aprovació dels pressupostos per al 2018. D'aquesta manera, es pot tenir una visió clara del que constitueixen els ingressos del consistori per via impositiva, amb el pressupost i per tant amb l'execució de l'obra de Govern per a l'any vinent.
 
En quant a les ordenances fiscals, tal i com es va comprometre el Govern a principis del mandat, queden congelades, més enllà d'algun retoc de tipus tècnic o adequació per estricta aplicació de la normativa vigent. Però, en tot cas, cap increment o augment de la pressió fiscal a la gent de Palau-solità i Plegamans.
 
Pel que fa als Pressupostos, tot i haver sortit el nostre grup del Govern el passat dia 5 d'octubre, sí que volem manifestar que, aquets pressupostos també són els nostres. Ho són perquè els vam treballar en llargues i maratonianes sessions de treball durant el passat mes de setembre, i, sobretot, perquè contemplen tot el que nosaltres considerem important per a l'execució del Pla de Govern en el seu dia subscrit per nosaltres. Cal especificar, que s'han destinat cinc-cents mil euros més per a la futura biblioteca municipal. Així, tenim ja una guardiola de pràcticament un milió sis-cents mil euros. Si a aquest import hi afegim l'aportació de la Diputació en forma de Projecte arquitectònic, personal, equipament, llibres, mobiliari, etc, vol dir que, ara sí, un cop sigui escollit un dels cinc despatxos d'arquitectes que redactaran els projectes bàsics i executius de la biblioteca, és molt probable que durant l'any 2018 es puguin iniciar definitivament les obres d'un projecte importantíssim per a nosaltres! Per la resta, seguim incrementant les ajudes socials a les persones més necessitades, consolidant les noves fórmules de col·laboració amb els nostres comerciants i, tal com ja hem sabut, iniciar-se el treballs d'elaboració, per part de la Diputació de Barcelona, d'un pla estratègic de turisme que, d'una vegada i per totes, ens serveixi de guia o full de ruta per a convertir el nostre poble en el que ja és de forma oficial, un municipi turístic, però que, en realitat, mai ho ha estat a la pràctica. Però, també garanteixen aquests pressupostos culminar les obres de la masia de can Falguera i de la torra de la Casa Folch per donar-hi us de forma definitiva. I, com no, seguir treballant en les mateixes polítiques iniciades amb nosaltres en relació a l'Ocupació, seguir amb la màxima conexió entre empreses i Palau Avança, definint quin tipus d'empreses cal que s'instal·lin al poble, seguir amb els plans d'ocupació que tants bons resultats ens han donat fins ara, i un llarg etcètera.
 
Per tant, essent nostres també aquests pressupostos, els hi vam donar suport. És cert que, pel moment històric pel que està passant el país, i considerant el paper que entenem contrari als interessos de Catalunya, havíem pogut optar per no donar-hi suport com a càstig al paper galdós del PSC en relació a tot el que fa referència al Procés d'autodeterminació de Catalunya. Però ens ha pogut el sentit de la responsabilitat i el pensar de forma exclusiva en el nostre poble i tots els projectes iniciats per nosaltres que volem veure culminats.
 
Aquests, en definitiva, foren els punts importants del ple d'ahir. Amb tot, prèviament es va donar compte de les nostres renúncies a seguir formant part del Govern, de les noves delegacions d'Alcaldia, fruit de les esmentades renúncies, dels nous nomenaments a ents supramunicipals que ocupàvem fins ara nosaltres en tant que membres del Govern municipal....
 
Fou aprovat també definitivament el projecte de reurbanització del polígon industrial de can Cortès Nord, en el que hi va treballar de forma intensa la Laura Navarro amb reunions amb els industrials afectats i, com va dir ahir, ara només cal que es cerquin les subvencions per tal que les obres que s'en deriven no comportin excessiu sobrecost per als propietaris de la zona.
 
A partir d'aquí, van arribar les mocions. Una presentada per nosaltres conjuntament amb amb ICV on entre molts acords (un total de quinze) va fer que l'Ajuntament ara sí, es pronunciés en contra de la violència perpetrada per la Policia espanyola i la Guardia Civil el passat dia 1 d'octubre, es demanava l'alliberament d'en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, al mateix temps que es demana la retirada de la suspensió de l'Autonomia de Catalunya mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. En aquest cas, a més dels suports habituals, també s'hi van pronunciar favorablement tant el PSC com Guanyem Palau.
 
ERC va presentar-ne una per demanar l'adhesió a la Declaració d'independència subscrita pels diputats de Junts pel Sí i la CUP el passat 10 d'octubre, que va ser desestimada, ja que només va comptar amb
el suport dels regidors de PDECAT-DEMÒCRATES, ERC i el regidor Miquel Truyols. Tampoc es va poder aprovar una nova moció que demanava l'alliberament dels Jordis per considerar-los com a presos polítics i instar al ple que acordi col·locar una pancarta al balcó de l'Ajuntament demanant la llibertat pels Jordis, que va rebre els mateixos suports de l'anterior a més del vot favorable de la regidora Marcuello d'ICV.
 
Finalment, una moció demanant que el Congrés dels Diputats acordi anul·lar, com ja va fer el Parlament de Catalunya el passat 29 de juny, la sentència i judici sumaríssim que el franquisme li va aplicar sense cap mena de garantia jurídica i que l'estat espanyol demani perdó com sí que ja han fet França i Alemanya.
 
Com he dit, gairebé tres hores i quaranta minuts, amb un final amb certa crispació, a la vista de les inacceptables afirmacions per part de PP i C's que us estalviaré de comentar, perquè tots us imagineu perfectament.
 
Ara marxem cap al Parlament a esperar el gran moment en que catalunya esdevingui definitivament un nou Estat d'Europa en forma de República.
 
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Virus-free. www.avast.com

dimecres, 25 d’octubre de 2017

DESESTIMADA LA MOCIÓ CONTRA L'APLICACIÓ DEL 155!

Com us deia dilluns, ERC i PDECAT - DEMÒCRATES, vam presentar la moció proposada per l'ACM i l'AMI, on es demanava la no aplicació per part del govern espanyol de l'article 155 de la Constitució, i per tant, contra la suspensió de l'autonomia de Catalunya. És clar que, la proposta en qüestió també demanava que es donés suport al Govern de Catalunya perquè apliqués el mandat del referèndum del dia 1 d'octubre i s'apliqués la Llei de Transitorietat Jurídica de la nova República catalana. I entenc que, precisament aquest fou el problema de la votació en contra del PSC, Ganemos Palau i ICV-EUiA, malgrat que ICV sí havia subscrit la petició del caracter extraordinari i urgent del plenari d'ahir per poder debatre aquesta moció. Per tant, la conclusió principal, és que si només s'haguésn demanat la retirada de l'activació dels mecanismes de l'article 155 de la Constitució, la moció hagués pogut prosperar, ni que sigui per l'abstenció de PSC i ICV. Altra cosa és el que, a partir d'ara acabi fent ganemos Palau qui, malgrat pronunciar-se de forma sistemàtica a favor del dret a decidir dels catalans, resulta sorprenent un vot contrari com el d'ahir, i en conseqüència, imprevisible qualsevol posicionament de futur.
Haig de reconèixer que, fins a l'últim moment, vaig tenir l'esperança que el PSC, per tarannà, trajectòria, responsabilitat i compromís amb el clam majoritari, en aquest cas, de la gent del nostre poble, acabaríen per abstenir-se i així permetre l'aprovació d'una moció que conculca i ataca d'una forma flagrant els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans de Catalunya. Però no, la força de les instàncies superiors del partit, van poder més que la voluntat dels propis regidors. O potser això és el que a mi m'agradaria pensar.
M'agradaria pensar que, quan més de quatre mil set-centes persones van votar que sí en el referèndum del passat dia 1 d'octubre, es feia necessari escoltar-ho. Pensar que molta d'aquesta gent, o dels més de cinc mil que van votar pel 9N, també voten a la teresa. Mai cap formació política al poble ha obtingut més de dos mil vots, i és per això que, per damunt d'ideologies i partits, els representants municipals hem de saber interpretar quin és el sentiment dels ciutadans en cada moment. Essent així, cal, al menys permetre, que la voluntat popular prosperi en les seves pretensions. I si per aconseguir-ho cal una abstenció (no ja un vot favorable) doncs, endavant, ja que és el poble qui ha parlat.
vaig voler reflexionar sobre l'evolució que ha fet el país d'ençà de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia trinxat pel Tribunal Constitucional espanyol. Les grans mobilitzacions de cada any des de la del 10 de juliol de 2010. Les consultes del 1 de juny a Palau, la del 9N de 2013, les eleccions plebiscitàries del 27S i ara el referèndum del 1 d'octubre havien deixat prou clares les coses com perquè ningú ara ens surti amb ciris trencats d'eleccions i de deixar de cumplir amb els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya.
em vaig atrevir, deixant el protocol o formalisme propi d'un ple municipal, a "suplicar" al PSC que, per història, trajectòria, per la seva contribució a la cohesió social d'aquest país, per la memòria de tants i tants socialistes, per la peça clau que ha resultat ser el PSC a l'hora d'integrar a tothom, en el seu recolzament a les polítiques d'immersió lingüística, pels seus segurs valors republicans, perquè sempre han defensat el caracter de Nació de Catalunya, perquè es defineixen com a federalistes, catalanistes, perquè són els primers en fer ofrenes al President Companys, assassinat pel franquisme després d'haver proclamat la República catalana, o a Rafael de Casanoves com a darrer lluitador caigut en la Guerra de Successió lluitant contra els borbons. Vaig acabar demanant-los sisplau, que féssin un esforç. Que, en definitiva, només volia dir una abstenció. No va ser possible. Al final, PP, C's, Ganemos Palau i PSC hi van votar en contra. Sí, la majoria absoluta del ple. A favor només el Regidor no adscrit Miquel Truyols, ERC i nosaltres, que vol dir, només cinc, ja que el regidor de la CUP, Jordi Méndez, segueix amb l'activitat institucional suspesa des del passat dia 21 de setembre, la qual cosa suposa la seva no assistència a plens i organs col·legiats dels que nés membre.
I és que, hem de tocar de peus a terra. Al nostre Ajuntament, que es composa per disset regidors, només n'hi ha sis d'independentistes. Potser tres més estan pel Dret a Decidir, malgrat les contradiccions de Ganemos i l'absència des de fa més de deu mesos del regidor José Luís Heras. La resta, és bloc unionista, PP, C's i PSC, des d'ahir s'hi va afegir Ganemos, amb la qual cosa aquest bloc ja disposa de la majoria absoluta del ple. I això és així i no ho podem pas canviar! Bé, sí que es podrà, però haurem d'esperar al mes de maig de 2019!
Intentarem seguir treballant per aconseguir, al menys, un pronunciament contra la suspensió de l'Autonomia per aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Si ho assolim o no, ja es veurà!
I demà, el Ple ordinari d'octubre. Seguim!

Virus-free. www.avast.com

dilluns, 23 d’octubre de 2017

DIMARTS 24, 20.30 DEL VESPRE: PLE EXTRAORDINARI I URGENT PER EXIGIR LA RETIRADA DE L'ACTIVACIÓ DEL 155!

Després que dissabte passat el Govern espanyol decidís iniciar els tràmits per via d'urgència a fi de suspendre l'Autonomia de Catalunya amb l'activació dels mecanismes previstos a l'article 155 de la seva Constitució, hem procedit a presentar al consistori palauenc i plegamaní la moció proposada per les entitats municipalistes ACM i AMI a fi que es debati i, si fos possible, aprovi, l'exigència d'acabar amb aquesta barbàrie política, jurídica i social!
 
La necessitat que sigui aprovada abans del proper dijous, per les circumpstàncies de tots conegudes en el sentit que s'ha de celebrar el Ple del Parlament de Catalunya, i d'acord amb les previsions del Reglament Orgànic Municipal, ROM, amb la signatura de al menys cinc regidors, es pot instar la convocatòria d'un plenari amb caracter urgent i extraordinari. Així, celebrada Junta de Portaveus aquest mateix vespre, s'ha acordat convocar el ple per aquest dimarts 24 a les 20.30 del vespre.
 
Aquesta moció que, al final, presentem conjuntament amb ERC, però que hem comptat amb la signatura de la Regidora Àngels Marcuello d'ICV a l'hora de sol·licitar el ple en qüestió, us la reprodueixo a continuació:

 

 

MOCIÓ PER ATURAR LA SUSPENSIÓ DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PDECAT – DEMÒCRATES

 

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

L'acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya, evidencia que davant d'un problema polític la resposta de l'Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets.

 

Trenta-vuit anys després de recuperar l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d'anul·lació política.

 

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l'autonomia catalana a través d'un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l'Estat espanyol i que s'ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d'internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l'1 d'octubre, l'empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

 

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d'escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d'octubre, en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, va ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

 

 

Per tots aquests motius, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

 

ACORDA

 

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d'Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

 

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l'Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

 

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

 

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 22 d'octubre de 2017.

 

 

Jaume Oliveras Malla

Portaveu del Grup Municipal de PDECAT – DEMÒCRATES

 

 


Virus-free. www.avast.com

dimecres, 18 d’octubre de 2017

ARTICLE 155

Parlem molt del famós (i fastigós) article 155 de la Constitució espanyola de 1978, que va votar només un 20% de la població actualment viva. Sembla que un dia d'aquests el govern espanyol el posarà en marxa, després dels corresponents requeriments i respostes que aquesta setmana criden l'atenció dels mitjans. Com si no fés ja temps que l'està aplicant!
 
Voldria reproduir l'article en qüestió, i en castellà, de forma literal perquè tothom s'en pugui fer una idea clara i l'interpreti segons el seu criteri.
 
Artículo 155.- 1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interès general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
 
I fins aquí l'article del que tothom parla! Hi ha algú a qui li quedi algun dubte de qué està dient aquesta norma?
 
Com diuen els espanyols, la Constitución, és la "Ley de Leyes, norma fundamental del Estado" i tot aquell llenguatge tant florit i imperatiu que els agrada utilitzar.
 
Escoltem als uns dient que això és inaplicable..., d'altres que consideren que contradiu diferents disposicions de la pròpia Constitució.... Tot el que volgueu. Però, si llegim el que diu literalment, arribem a la ràpida conclusió, que l'Estat espanyol pot fer el que li doni la gana amb la Generalitat. La pot suspendre, pot donar ordres a qui vulgui i pel que vulgui. I és que, això d'atemptar contra el que ells anomenen "Interés general", és molt fàcil en el contex actual.
 
Per tant, si això és així, i és evident que no pot ser d'una altra manera, convindreu amb mi que ha arribat l'hora definitiva de la Declaració de la Independència. El sol fet d'activar el mecanisme (que ja fa temps que es ve fent per altres vies) de l'article 155, vol dir que hem de marxar d'Espanya, desconectar, desfer-nos com sigui d'aquest estat opressor i tercermundista.
 
L'únic article de la Constitución que recull els nostres drets a hores d'ara, és el 10:
 
Artículo 10.- 1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos son fundamento del órden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce, se interpretaran de conformidad con la Declaración Universal de los Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
 
Cal doncs afegir aquí cap comentari? Tenim clar què diu la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el Dret de tots els pobles del món a l'Autodeterminació? Tenim clar què diu el Conveni Internacional sobre Drets Polítics i cívics subscrit per Espanya l'any 1977?
Oi que ho tenim clar?
 
Doncs, a la vista dels Resultats inequívocs del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya celebrat el passat 1 d'octubre, que si va patir d'algun tipus de mancança va ser només per la violència contra la població perpetrada per les forces militars i policials espanyoles, no podem més que procedir d'immediat a Proclamar solemnement la República catalana com Estat independent dins del concert internacional dels Estats lliures del món!
 
La resta vindrà sola. Els reconeixements, potser lentament, però els tindrem. Si nosaltres desconectem mentalment i de facto, com molts ja hem fet, el Dret Internacional s'ha d'imposar perquè no pot ser de cap altra manera. Està bé oferir diàleg. Que si volen, podem acordar com i quant, i sota quins criteris fem un nou referèndum. Però, si la resposta és l'article 155, la nostra reacció ràpida i sense dubtar-ho ni un segon, ha de ser la Declaració de la independència!
 

Virus-free. www.avast.com

dijous, 12 d’octubre de 2017

RAONS, PACIÈNCIA, TENACITAT, CONVICCIÓ!

Amb tot el que està caient, només ens faltava avui la festa aquesta dels espanyols que, espero l'any vinent sigui ja un dia més i que poguem celebrar, per exemple, el dia 1 d'octubre com a festivitat nacional, o el dia de la declaració definitiva de la independència. Si d'alguna cosa ens servirà aquesta suspensió de la declaració d'independència, és per adonar-nos (els pocs que encara no ho havien vist clar) que amb Espanya no hi ha res a fer. Que aquell Estat al que vam dir Adéu per àmplia majoria el passat 1 d'octubre, mai parlarà de res amb nosaltres. Espanya és un Estat artificial fabricat a base d'imposicions i ocupacions per la força que mai ha deixat marxar a cap dels territoris que ha anat ocupant Castella, d'una forma dialogada. Menys encara si qui en vol marxar, després de tres-cents anys de paciència i imposició militar, és el seu motor econòmic. Saben perfectament que viuen de Catalunya i que si nosaltres marxem la seva economia no podrà aguantar ni cinc minuts dins d'uns paràmetres d'estabilitat mínima com els que exigeix aquesta Unió Europea que, també, només entén de diners. I aquesta és una de les raons per les quals, essent la UE una unió d'estats, considera al Regne d'Espanya com un element principal del concert econòmic continental. Però, després del Referèndum ha analitzat la situació, i havent-se passat tots aquests darrers anys mirant-se el nostre conflicte de reüll, s'adona que Catalunya sí compleix amb tots els requisits per esdevenir un Estat més de ple dret, però no només això, sino que s'en ha adonat que això va seriosament i que si l'interesa alguna cosa de veritat, això és un Estat que sigui contribuent net a les finances europees, i no un Estat com l'espanyol amb clara fallida econòmica que, després de la independència de Catalunya li provocarà molts més problemes que no pas els que ja ha patit (i encara pateix) amb Grècia per exemple.
 
Tot plegat, em fa pensar molt en la decisió del president de la Generalitat de deixar en suspens la Declaració d'Independència proclamada dimarts passat. I és que, sap ell i sabem tots que amb Espanya no hi ha res a fer ni a parlar. Aquesta gent només coneixen l'imposició, la força i la testosterona. Però, "gràcies" a la violència demostrada per l'estat espanyol el passat dia 1, que tot el món ha pogut presenciar, a excepció dels propis espanyols, que no és que no ho hagin vist o vulguin veure, sino que els agrada i aplaudeixen, s'han adonat que aquí hi ha un poble que ho té clar i que mai tirarà marxa enrere en les seves conviccions. Tots sabem que no hem arribat fins aquí per espantar-nos ara de cop, acollonir-nos i aturar tot el que s'ha aconseguit. Tots sabem el que diu la llei del referèndum i la de transitorietat o desconexió definitiva d'Espanya. Per tant, nosaltres (no cal que sigui el president), nosaltres, ja vam decidir, malgrat la violència extrema d'Espanya, les porres i tots els bloquetjos haguts i per haver, que ens declarem en República independent. La feina ara no és negociar res amb tots aquests del 155, de la Constitución que en cap lloc prohibeix que fem el que ja hem fet, ni amb els del Piulet, ni amb tribunals polítics, ni amb governs corruptes. Ara a nosaltres ens toca acabar la feina amb les potències extrangeres. Ja sabem que no amb totes i que n'hi haurà de molt reàcies. Però, sabem que n'hi ha que sí volen parlar amb demòcrates, amb qui s'ho ha guanyat per la seva força de la raó i no a l'inrevés, per la seva tenacitat, persistència..., però, com recordareu també de la meva campanya municipal, per la nostra valentia, humilitat i gran generositat. Això és el que s'està valorant des de països i institucions internacionals. Ara només els resta tenir del tot clar que amb Espanya no hi ha res a fer. La demostració n'és el que ha provocat el nostre president: Els ha demanat diàleg abans de declarar definitivament la independència avalada pel poble de Catalunya en referèndum. Ja estem veient la resposta que nosaltres sabiem que obtindriem; però calia que tot el món ho veiés, ara que sí que ens miren amb atenció.
 
Hem d'estar segurs que el dia de la Declaració de la independència tindrem el reconeixement de moltes potències i institucions internacionals. Ja sabem que Espanya serà l'última en fer-ho. I ha de ser aquesta la raó de la suspensió i no cap altra.
 
Dimarts a la tarda, per feina no vaig poder assistir a la concentració de Lluís Companys. Però, entre visita i visita al meu despatx, no podia deixar d'estar pendent del que passava al Parlament. La meva decepció va ser tant gran com el que més. Però, analitzant amb calma el que està passant, no puc més que pensar en que el president, com sempre, ha fet el millor pel país. S'hi juga molt ell, el Govern, els alts càrrecs investigats i els detinguts de forma irregular i sense garanties jurídiques de cap mena. Ara, tampoc ens fallarà. Recordeu les paraules del president Mas l'any 2012, després del cop de porta de Rajoy a la proposta de Pacte Fiscal: Necessitarem grans majories i una gran capacitat de resistència. És ara quan l'hem de demostrar. La independència és, només, a les nostres mans! I si per això hem de tornar a sortir les vegades que calguin als nostres carrers o places, ho farem. Si hem de tornar a ocupar escoles, a ser identificats per la policia, a esbotzar alguna porta per oferir millors condicions de servei a les persones perquè d'altres puguin votar, ho farem. Farem això i el que calgui. Perquè, ningú jugarà amb la nostra independència ara que ja hem decidit entre tots que la proclamem!
 

Virus-free. www.avast.com