dimarts, 12 de desembre de 2017

APROVATS FINALMENT, ELS AJUTS AL IBI QUE VAM DEIXAR ENLLESTITS ABANS DE SORTIR DEL GOVERN MUNICIPAL!

 

EL GRUP DE PDECAT – DEMÒCRATES A L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, celebra que s'hagin aprovat les Bases pels Ajuts Socials de la quota de l'IBI per a les famílies més vulnerables.

 

Treballar per a les persones i més encara per a les que pateixen un major grau de vulnerabilitat econòmica, ha estat i és el principal objectiu de la nostra feina com a servidors públics. En aquest sentit, des que vam iniciar l'actual mandat amb responsabilitats de Govern, des de l'àrea de Serveis Socials s'ha treballat per consolidar un sistema d'ajuts i prestacions que ha fet possible que tot ciutadà del nostre poble gaudeixi dels mateixos drets i oportunitats que qualsevol altre que sí mantingui un nivell d'ingressos familiars i personals més elevat. Així, després de constatar, mitjançant la Comissió de Tarifació Social constituïda a finals de 2015, que el nivell d'ajuts, subvencions, exempcions fiscals, bonificacions i prestacions, és dels més elevats que permet l'actual legislació, i a la vista de l'acord unànim del Ple de l'Ajuntament, ens vam posar a treballar en l'elaboració d'un Reglament o Bases Reguladores, per a l'atorgament d'ajuts socials per a poder atendre el pagament de la quota de l'IBI de l'habitatge familiar habitual a les persones o famílies amb major grau de vulnerabilitat social i/o econòmica.

 

L'objecte d'aquestes bases és regular l'atorgament d'ajuts socials, per un import que pot ser l'equivalent fins al 50% o al 100% de la quota líquida de l'impost sobre béns immobles (IBI) corresponent a l'habitatge habitual de persones que es troben en una situació d'escassa capacitat econòmica i en les quals concorren circumstàncies que les fan particularment vulnerables al risc de pobresa i exclusió social, mitjançant l'ajut econòmic parcial o total per pal·liar la càrrega tributària.

 

Malgrat haver sortit del Govern municipal el passat dia 5 d'octubre, cal remarcar que, després d'un intens treball transversal entre tècniques de l'Organisme Autònom de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, que és l'encarregada de recaptar els impostos municipals a Palau-solità i Plegamans, les de l'àrea de Serveis Socials i l'Interventor municipal, es va obtenir aquestes bases que, sota els mateixos criteris emprats per a l'atorgament dels diferents ajuts d'urgència social, permetran engegar definitivament, uns ajuts als que, des de l'exercici econòmic de 2016, l'Ajuntament hi ha destinat una partida de deu mil euros l'any, la qual cosa significa que, hores d'ara, es disposa d'un total de vint mil euros (dels anys 2016 i 2017) per a posar en marxa aquest tipus de prestació que s'haurà de sol·licitar cada any, si es donen les circumstàncies per a poder-hi concórrer.

 

Satisfets d'haver pogut deixar enllestida aquesta feina abans de la nostra sortida del Govern municipal, esperem que, des d'ara se'n faci la màxima difusió per a que les famílies amb situació de màxima vulnerabilitat econòmica les puguin sol·licitar i tot plegat pugui redundar en una major qualitat de vida i dignitat per a les mateixes.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 12 de desembre de 2017.

 


Virus-free. www.avast.com

dimecres, 6 de desembre de 2017

DE 39 EN 39!

Són 39 els anys que van transcórrer entre el final de la mal anomenada Guerra Civil espanyola i l'aprovació, en un referèndum sense masses garanties en un dia com avui, de la Constitució de 1978. Aquesta mateixa "Ley de leyes" com diuen els del 155, que per a ser modificada cal que sigui aprovada, després d'un llarg procés de debats i comissions, en ambdues cambres, Congrés i Senat, (dic Senat? sí aquella cambra que també hem tardat 39 anys més per descobrir per a què servia)!amb majories de més de dos terços dels seus membres, tot i que, per a segons quines altres qüestions, s'ha vist que no cal ni un referèndum posterior, ja que en una sola nit d'estiu i amb l'acord dels dos partits majoritaris del 155, PP i PSOE, és suficient pel que convingui.
 
I són uns altres 39 anys, els que han calgut per a que, al menys pel que es refereix a la societat catalana, es donés per liquidada, finiquitada i totalment amortitzada aquella Constitució colpista, amb clares aparences de caire democràtic però, que en el fons s'ha vist la mà dels hereus del franquisme, els militars i les antigues estructures de la dictadura que ara s'intenten camuflar en un bon nombre de les empreses del Ibex 39 (Perdó, 35)!
 
Per tant, ja veieu que anem de 39 en 39. Els primers per purgar una Dictadura i els segons 39 per arribar a la Proclamació de la República catalana, deixant que siguin els propis espanyols els que facin el que vulguin amb la seva estimadíssima constitució... Tant si la volen mantenir tal qual, com si la volen reformar. A nosaltres ja no ens interessa res del que facin!
 
En tot cas, sí que és important, recordar la literalitat d'alguns preceptes d'aquella Constitució que anem deixant enrere, per tenir clar d'on venim, però també per saber quina mena de constitució no volem per a la naixent República catalana.
 
Cal llegir l'article 2 d'aquella Constitució: "La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas".
 
I això, efectivament, és el que van votar només un terç com a màxim dels ciutadans avui dia encara vius. Per tant, sota aquestes premises ja podem plegar! Però, què diu l'article 1? "España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho,que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político".
 
Així, o el que està escrit no serveix per a res, o sempre en podem fer la interpretació que més ens convingui. I això és només un petit exemple, que en podem trobar a cavaços, del que és aquesta Constitució. Aquest text fonamental, està pensat per poder fer el que volguem. o el que vulgui el Govern de torn. El problema és que a Espanya, tant dretes com esquerres tenen el mateix pensament i/o plantejament respecte del que saben que és i històricament ha volgut ser Catalunya. I,després de 39 anys més, un cop superats aquells primers 39 de dictadura franquista, han portat, per molt que li van fer dir a la Constitució el que ells volien que digués, a que Catalunya novament, es reivindiqués com a Nació, que es vol governar pel seu compte, que vol ser lliure i que en conseqüència, s'encamina a formar part, com un més, de la resta d'Estats lliures i sobirans d'Europa i del món.
 
Ara ja ens trobem en la darrera fase de putrefacció d'un Estat, l'espanyol. que ha viscut de renda gràcies a l'esforç dels catalans. Però, nosaltres hem dit prou! Ara espeterneguen, empresonen, criden com energúmens, actuen amb violència contra el poble que de forma lliure i pacífica s'expressa mitjançant el vot. No ho poden aturar. Menteixen, manipulen, els mitjans de comunicació, fan enquestes falses, intenten atemorir, amenacen, coaccionen, pressionen a les "seves" grans empreses perquè traslladin els seus domicilis socials fora de Catalunya. Totes tornaran amb el cap cot. A nosaltres ja no ens afecta res del que facin. Ja els hem vist definitivament el llautó. Ni l'article 155, que ja us vaig comentar i reproduir temps enrere, ni el 116, pel que fa a l'estat de setge o excepció, que també s'els podria ocórrer d'aplicat. ni res de tot el que s'els pugui passar pel cap, servirà perquè cesem en la nostra voluntat de desplegar la República ja proclamada, perquè així ho va decidir el poble, malgrat la seva violència, el passat dia 1 d'octubre.
 
El ridícul dels empresonaments, de la manca absoluta de separació de poders, d'inexistència d'un estat de dret, de manca total de garanties jurídiques, s'ha fet evident amb la retirada ara de l'euroordre i recerca i captura contra el President de la Generalitat i quatre dels seus consellers a l'exili. ara ja són persones lliures a tot el món excepte en el territori espanyol aquell de "la libertad, la justicia y la igualdad" de l'article 1.
 
Van ser 39 anys de dictadura. N'hem hagut de passar 39 més per arribar al final d'aquella Constitució colpista. Només ens queda un petit però grandiós pas per a consolidar la República: Anar a votar el proper 21 de desembre. Fer-ho per una de les tres candidatures independentistes. Jo votaré la llista del President Puigdemónt, perquè cal restituir-lo com a legítim President que ho és de la República. Després, un cop haguem tornat a guanyar a les urnes per enèssima vegada, desplegarem la República, aprovarem la nostra pròpia Constitució, moderna, democràtica, respectuosa amb les persones, garantint la separació de poders, la imparcialitat de la Justícia, la igualtat, la no discriminació, la protecció als més desafavorits, el pluralisme real i la plena llibertat de pensament!
 
39 més 39. Ja n'hem tingut prou. Abans ja van ser molts més 39, des que les tropes borbòniques van ocupar la nostra terra l'any 1714. Ara s'ha acabat la broma. Ara serem lliures!

Virus-free. www.avast.com

divendres, 1 de desembre de 2017

PLE NOVEMBRE 2017: QUATRIPARTIT DEL 155

El Ple ordinari del mes de novembre, com ja ve essent habitual, no oferia massa contingut, més enllà de les mocions de caire polític que venim presentant ERC i nosaltres contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, reclamar l'alliberament de tots els presos polítics i exigir el reconeixement, per part de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, del Govern a l'exili i a la presó, com l'únic govern legítim de Catalunya escollit a les urnes. Com també ve essent habitual, es tracta de mocions perdudes abans de començar el debat a les que cap formació del "club del 155" no intenta ni tan sols negociar cap retoc perquè pugui tirar endavant. Ahir però, es va produir una novetat important: i és que, si sempre han estat PSOE (i a partir d'ara sempre veureu que us parlo del PSOE perquè el PSC ha deixat d'existir definitivament també al nostre poble), PP i C's els qui han format el bloc unionista/constitucionalista/espanyolista, ahir se li va afegir de forma entusiasta la regidora al Govern de Ganemos Palau. Com vaig dir, aquí som diferents, ja que no tenim el tripartit del 155 sino que hem passat a disposar d'un quatripartit! O, potser sí que és un tripartit, si el que ha pasat és que la regidora que queda al consistori d'aquella formació denominada Ganemos Palau, s'ha integrat definitivament al PSOE local, pensant, potser, en un futur electoral que li ofereixi més possibilitats de subsistència.
 
I és que van ser dues les mocions debatudes i votades en les que es demanava la llibertat dels presos polítics, el reconeixement del Govern a l'exili i a la presó com l'únic legítim de Catalunya, la retirada de l'article 155 o suspensió de l'autonomia de Catalunya o, que es col·loqui una pancarta al balcó de l'Ajuntament demanant la llibertat dels presos polítics. No cal que us repeteixi els arguments a favor i en contra del que es peticionava. Us ho estalvio. Vots a favor de PDECAT - DEMÒCRATES, ERC i el Regidor Miquel Truyols, abstenció d'ICV i vots en contra de PSOE, PP, C's i Ganemos, si és que no s'ha integrat ja definitivament en el PSOE. al públic es van veure cartells reclamant la llibertat dels presos polítics, i nosaltres vam seguir lluïnt els llaços grocs en senyal de dol per aquests tant injustificats, desproporcionats, desorbitats i il·legals empresonaments. Trobem molt a faltar el tant i tant necessari suport del representant de la CUP, qui continua suspès en la seva activitat institucional, no assistint a plens ni òrgans col·legiats que se celebrin, en senyal de protesta per la situació d'excepcionalitat que viu el país. Que el trobem a faltar no vol dir pas que no respectem les decisions sobiranes de la seva assemblea local, que ha demostrat definitivament, actuar amb total independència respecte del que fan els seus companys en els altres municipis i/o el Consell Comarcal.
 
Pel que fa a les propostes d'acord de caràcter estrictament administratiu, es va nomenar el nou representant del PSOE al Consell Assessor del Comerç i del Consum, conseqüència dels darrers canvis en el Govern, també es va donar compte de la situació del pagament trimestral de les factures per part de l'Ajuntament, en aplicació de la legislació sobre morositat, o l'increment dels salaris del personal municipal pel 2017 en un 1%, d'acord amb el que ha establert el Govern espanyol mitjançant els Pressupostos generals de l'Estat. També un acord relatiu a l'adhesió al procés participatiu del projecte anomenat Viu la Riera que està portant a terme l'Universitat Internacional de Catalunya, conjuntament amb els municipis de Palau-solità i Plegamans, Caldes de Montbui, Santa Perpetua de la Mogoda i la Llagosta, que fou aprovada sense cap vot en contra.
 
ERC i ICV havien presentat mocions molt semblants amb motiu del Dia internacional contra la Violència en vers les Dones, que van acabar retirant per presentar com a proposta d'urgència, la que fou llegida el passat divendres a la Plaça de la Vila, consensuada entre la Generalitat, les quatre diputacions i les entitats municipalistes, escrita per la periodista Mònica Planas, a la que hi van afegir els acords que proposàven a les seves respectives mocions. Com no podia ser d'una altra manera, fou aprovada per unanimitat!
 
Deixo pel final la moció presentada per Ciudadanos. Demanava que es requerís al responsable del domini Empaperem.cat perquè retiri els paperots que encara queden penjats pel poble demanant, com deien, "la participació en un acte il·legal". No cal dir que es referien (tot i que no ho deien) al referèndum del dia 1 d'octubre. El més interessant, és que el PSOE va voler maquillar la cosa i els acords finals van acabar demanant que es requereixi, no només a Empaperem.cat, sino a tots els partits que participin a la campanya del proper 21 de desembre a retirar tota la seva propaganda un cop finalitzi la campanya, i que si no ho fan, que ho portin a terme els Serveis Municipals repercutint el seu cost a les formacions que no hagin retirat la seva publicitat i enganxat cartells en llocs prohibits. Vam votar en contra per diverses raons. En primer lloc, perquè, no havent paït encara aquesta gent l'èxit rotund del 1 d'octubre, segueixen volent atacar tot el que es pugui el que s'en deriva. També perquè sabem perfectament el que diu l'ordenança de civisme, i si hom observa algun incompliment (tot i que allà només es refereix a la publicitat comercial) que obrin expedient informatiu, sancionador o el que creguin oportú. també, posats a parlar tant de civisme el PSOE i Ciudadanos, també ho podrien aplicar en els múltiples guixots que apareixen en façanes i llocs inadequats, o que també podrien haver actuat amb la diligència que exigeixen, contra els qui ens anàven al darrera despenjant, estripant i tirant pel terra tots els cartells cridant a votar al referèndum del 1 d'octubre. O amb enxampar a tots els incívics que deixen andròmines pels carrers, i/o retirant, per exemple, el matalàs que fa més de quinze dies que hi ha en els contenidors del davant de casa meva, malgrat haver-ho comunicat amb insistència al Servei d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament. Però, sobretot, vam amparar el nostre vot en contra, en el principi constitucional de la llibertat d'expressió, expressant el nostre malestar amb les prohibicions de publicitar aquell referèndum i, per què no, amb l'actitud de la Policia Local respecte de persones que de forma cívica penjàven aquests cartells, però no actuàven contra tota mena d'incívics que dia a dia sí que patim al nostre poble.
 
Finalment, a l'apartat de Precs i Preguntes, vam plantejar qüestions relatives a l'àrea de Comunicació que han deixat de realitzar-se després de la nostra sortida del Govern. I vam exigir que, donat el mal estat de la senyera del Castell de Plegamans, que es procedeixi amb la màxima celeritat possible a la seva substitució!
 

Virus-free. www.avast.com

dimarts, 28 de novembre de 2017

PEL RECONEIXEMENT DEL GOVERN LEGÍTIM DE CATALUNYA I LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS!

L'actitud antidemocràtica d'un estat caduc i represor com l'espanyol, s'ha demostrat amb escreix que no té límits. Les notícies sobre prohibicions permanents a tot nivell, la privació constant de drets fonamentals, la judicialització de la vida mateixa, la intolerància política..., i totes les extremituts d'aquell qui se sent ja al final de la seva existència, actuant amb tota l'agresivitat de la que és capaç per mirar d'evitar l'inevitable, ens ha fet plantejar que, potser valia la pena insistir en les nostres pretensions d'exigir la fi de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la llibertat dels nostres presos i la possibilitat que el Govern català a l'exili junt amb la resta de consellers/es a la presó, pugui tornar a exercir les seves funcions i la necessitat que s'el reconegui com l'únic Govern legítim de Catalunya. Ens ha fet decidir a presentar una nova moció, que serà debatuda i votada en el ple ordinari del mes de novembre que, com sabeu, tindrà lloc aquest dijous dia 30 a partir de les 19 hores a l'Ajuntament.

 

Us transcric literal la moció:

 

 

MOCIÓ PER EXIGIR L'ANUL·LACIÓ DE L'APLICACIÓ DE L'ARTICLE 155 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, L'ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS I PERQUÈ ES RECONEGUI EL GOVERN PRESIDIT PER CARLES PUIGDEMOMT COM L'ÚNIC LEGÍTIM DE CATALUNYA

 

 

L'acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya, evidencia que davant d'un problema polític la resposta de l'Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets.

 

Trenta-vuit anys després de recuperar l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d'anul·lació política.

 

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l'autonomia catalana a través d'un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l'Estat espanyol i que s'ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d'internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, l'empresonament del Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, el Conseller de la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull, i sis Consellers/res del Govern legítim de Catalunya, a banda dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra la població pacífica l'1 d'octubre, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya, més el cesament de prop de cent quaranta càrrecs electes del Govern català. Tot plegat, ha provocat que el President Carles Puigdemont i quatre dels seus Consellers, s'hagin vist en la necessitat d'establir-se a Brusel·les amb la finalitat de poder seguir exercint el lideratge del Govern legítim de Catalunya a l'exili i fer visible internacionalment la manca de garanties del sistema judicial espanyol.

 

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d'escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d'octubre, en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, va ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

 

El darrer episodi antidemocràtic de l'Estat espanyol, s'ha demostrat amb el processament de la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, qui després de passar unes hores empresonada de forma injusta i il·legal, va quedar en llibertat sota fiança de cent-cinquanta mil euros. De la mateixa manera que els membres de la Mesa del Parlament català favorables a la independència de Catalunya, també es troben en les mateixes condicions de llibertat sota fiança.

 

L'existència de tota aquesta ofensiva judicial clarament antidemocràtica, els presos polítics, el Govern de Catalunya a l'exili, la violència perpetrada per un Estat com l'espanyol mancat de voluntat de diàleg per resoldre per la via política els problemes polítics, han provocat múltiples reaccions per part del poble de Catalunya, amb gran repercussió com han estat l'Aturada de País del passat dia 8 de novembre o la gran manifestació en reclamació de l'alliberament dels presos polítics que va tenir lloc el passat dissabte dia 11 de novembre al carrer Marina de Barcelona.

 

 

 

Per tots aquests motius, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

 

 

ACORDA

 

 

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya, reconeixent-lo com a únic Govern legítim actual de Catalunya, malgrat l'empresonament de vuit dels seus membres i la persecució política i penal practicada contra el President i els altres quatre consellers/es actualment a l'exili, així com a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament favorables a la independència de Catalunya. Manifestar també el suport al Parlament de Catalunya perquè faci efectiu el mandat popular del passat 1 d'Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades per aquest Parlament.

 

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l'Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes, amb l'empresonament del Vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras, el Conseller de la Presidència, Jordi Turull i sis consellers/es més, el processament de la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament favorables a la independència de Catalunya, i la persecució del President de la Generalitat i els Consellers exiliats a Brusel·les, per raons únicament polítiques i ideològiques.

 

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a anul·lar la suspensió de l'autonomia de Catalunya, amb l'aplicació per part d'aquell Govern, prèvia autorització del Senat espanyol el passat dia 27 d'octubre de l'article 155 de la Constitució espanyola.

 

Quart. Donar suport a totes les iniciatives provinents de l'ANC i Òmnium Cultural encaminades a restablir la normalitat democràtica al nostre país, cridant a la participació als ciutadans de Palau-solità i Plegamans a les eleccions del proper 21 de desembre, però també a les concentracions, caçolades, encartellades, aturades del país o altres que s'organitzin per aconseguir l'alliberament dels nostres presos polítics. Al mateix temps, que s'acorda col·locar una gran pancarta al balcó del nostre consistori on es demani de forma explícita la Llibertat pels presos polítics catalans.

 

Cinquè. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya, tot demanant a les formacions polítiques a les que pertanyen els càrrecs empresonats i a l'exili, que facin arribar el suport de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a les seves famílies.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 14 de novembre de 2017.

 

 

Jaume Oliveras Malla

Portaveu del Grup Municipal de PDECAT – DEMÒCRATES

 

 

 


Virus-free. www.avast.com

divendres, 24 de novembre de 2017

S'HAURIA POGUT EVITAR?

No sabeu del que us vull parlar. Però la resposta és que Sí!
 
Dijous de la setmana passada, vaig assistir, en tant que Portaveu o representant del Grup municipal del PDECAT - DEMÒCRATES a l'Ajuntament, al programa de Ràdio Palau, Palau a Debat. Hi van assistir representants de totes les forces polítiques amb representació municipal, a excepció del PP, que es veu que això dels debats no acaba d'anar amb ells; i no ho dic pas perquè no hi assistís aquell dia, sino perquè mai hi van. En el debat, el tema principal fou la nostra sortida del Govern municipal. I no cal pas que us expliqui ara novament el que ja hem explicitat en diverses ocasions i que podeu trobar per escrit en molts dels apunts precedents d'aquest mateix blog. A ningú se li escapa que el posicionament del PSC en relació a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i tots els seus efectes, o amb l'empresonament de mig Govern i l'altre mig a l'exili (ara que diu que la Junta Electoral ha prohibit a TV3 parlar de Govern a l'Exili), els Jordis, i tantes i tantes coses, que van provocar que la gestió o, diguem-ne, convivència en el sí del Govern, resultava del tot impracticable o millor dit incompatible. Ara que dic això del Govern a l'exili, com que a mi encara no m'ho han prohibit, seguiré parlant i insistint més que mai en que tenim al President Puigdemont i a quatre dels Consellers del Govern legítim de la Generalitat, exiliats a Brusel·les, internacionalitzant així el procés sobiranista català, traient a relluir les mancances democràtiques d'un estat represor i corrupte com l'espanyol, i en definitiva, evitant el segur empresonament si tornéssin cap a casa.
 
Tornem al debat de la Ràdio. Em va cridar l'atenció, el fet que, en general, es valorés de forma positiva aquesta nostra sortida del Govern. Uns, manifestàven que això ja es veia a venir des del primer dia, i d'altres que, posicionaments polítics o ideològics a banda, consideràven que havia estat una decisió coherent. Vaig voler deixar ben clar, que la nostra actuació a partir d'ara, no serà la de fer de comparsa, de recolzament des de fora del Govern a canvi que aquest mantingui els compromisos en el seu dia subscrits, ni res d'això. Evidentment, nosaltres vetllarem perquè, per una banda s'apliquin els principis programàtics amb els que ens vam presentar a les eleccions del maig de 2015, però, per una altra, perquè s'executi fins al seu total compliment, el Pla de Govern en el seu dia subscrit amb el PSC i al que posteriorment s'hi va adherir Guanyem Palau en tots els seus extrems.
 
Però, la gran pregunta formulada fou: S'hagués pogut evitar? I observo que aquesta no és una pregunta que sorgís en ple debat radiofònic, sino que és quelcom que la gent em segueix plantejant encara avui al carrer. Clar, dona la sensació, en molts casos, que l'acord entre el PSC i el nostre Grup fos quelcom molt ben assimilat per la ciutadania en general (i això ens satisfà), però, també és cert que, a la vista de la mobilització tant gran existent, també al nostre poble, en relació al procés sobiranista, començant pel Referèndum del dia 1 d'octubre, i acabant pel suport al 155, la negativa a la col·locació d'un llaç groc al balcó de l'Ajuntament, etc, hagi provocat una sensació que, amb nosaltres al Govern, tot això s'hagués pogut evitar de diverses maneres.
 
A mi, s'em va "escapar" una de les propostes que ja, des de començaments de l'estiu passat, havia plantejat al Govern i a la pròpia Alcaldessa, que no semblava pas que provoqués una resposta en negatiu inicialment. De la mateixa manera que el 4 d'octubre de 2014 em va delegar (i jo era Cap de l'Oposició) per lliurar la moció a favor de la Consulta del 9N al President de la Generalitat, Artur Mas, com un més dels aproximadament vuit-cents alcaldes i alcaldesses que hi van assistir..., ara, a la vista de l'acord de Governabilitat existent i que el darrer dels punts del Pacte d'investidura subscrit amb el PSC establia que els sotasignants es comprometien a aplicar allò que es derivés dels resultats de les eleccions a celebrar el 27 de setembre de 2015, tenint en compte que les forces independentistes van obtenir molt més del doble dels vots al nostre poble que totes les altres formacions juntes, crec que, a l'empara de tot això, s'hagués pogut trobar alguna solució viable.
 
Quan dic solució, em refereixo a que es podia haver actuat sota els mateixos criteris emprats pel lliurament de la moció del 4 d'octubre de 2014. Que, a l'hora de decidir quins centres o col·legis podrien destinar-se al Referèndum del dia 1 d'octubre (que malgrat tot vam aconseguir que es signés una comunicació adreçada a la Generalitat manifestant que els col·legis propietat d'aquesta podien ser utilitzats pel referèndum), podia haver efectuat delegació expressa d'alcaldia, com en tantes altres ocasions s'ha fet. O que, tant pel mateix dia 1 d'octubre com per als dies precedents, podia, l'Alcaldessa, haver trobat qualsevol excusa personal, familiar, de feina o de vacances, per delegar-me de nou l'alcaldia accidental, i així, sota la meva més absoluta responsabilitat, haver pogut gestionar les claus de les escoles destinades a Col·legis Electorals, haver obert l'Ajuntament per fer el recompte final dels vots, i tantes i tantes altres coses per aconseguir una major normalitat en aquella jornada històrica per a Catalunya. I no només això, sino que, amb aquest gest, en aplicació d'aquell acord d'investidura, els ciutadans hauríen valorat en gran manera aquella fórmula assolida i s'hagués estalviat el munt de crítiques i situacions de tensió del tot innecessàries dels dies successius.
 
Per tant, ja veieu que he tardat força a pronunciar-me al respecte. Però, aquesta és la realitat, i davant de la insistència de moltes persones, he cregut oportú de pronunciar-me públicament, més enllà que ja ho vaig fer a l'esmentat debat radiofònic.
 
Consti també, que puc entendre que les raons ideològiques del PSC o la disciplina imposada des de la cúpula del partit, els impedís actuar de la manera que ho he plantejat. Però, ni nosaltres ni les bases dels nostres partits, han considerat que, mantenir-nos dins del Govern com si res no hagués passat, fos convenient per a les nostres formacions.
 
En els propers dies aniré analitzant les diferents consecucions que, des de les nostres àrees de responsabilitat en el Govern municipal, s'han assolit amb plena satisfacció. Insisteixo que, durant els més de dos anys al Govern, hem treballat amb llibertat i respecte amb les úniques limitacions que ens imposen les lleis espanyoles i les restriccions pressupostàries que s'en deriven. Però, per damunt de tot, som polítics que actuem sota uns principis ideològics que en cap cas no podem ni volem traïr!
 

Virus-free. www.avast.com

divendres, 17 de novembre de 2017

ÉS L'HORA DE PRENDRE DECISIONS

Que són temps combulsos els que ens ha tocat viure, no crec que hi hagi ningú que en dubti a hores d'ara. Al menys des que les coses s'han accelerat d'una forma imparable al nostre país. D'ençà que l'anomenat Procés es va posar en marxa, ja s'ha vist que, en alguns casos, determinades persones no s'han trobat del tot còmodes en les formacions a les que pertanyien, altres han patit angoixes que han preferit evitar davant els riscos que han cregut els podia comportar seguir al capdavant d'un partit, col·lectiu o organització..., i n'hi ha que, poc a poc, d'una forma més o menys discreta, s'han anat adaptant en funció dels seus posicionaments ideològics a la nova situació política a catalunya.
 
Si tot plegat ho traslladem a nivell local, resulta evident que les circumpstàncies polítiques sempre han afectat i afectaran també a les formacions polítiques actualment en actiu al nostre poble.
 
En aquest sentit, cal situar-se a la primavera de l'any 2015, quan Convergència i Unió, malgrat determinades discrepàncies pel que fa, sobretot, als plantejaments relatius al Dret a Decidir dels catalans i la possible independència de Catalunya, bàsicament per els posicionaments públics dels principals dirigents de l'extinta Unió Democràtica, es va formalitzar una llista electoral de CiU al nostre poble que, més enllà de les sigles dels partits, pretenia (i així va ser) aglutinar tot un grup de persones amb l'objectiu clar de treballar per Palau-solità i Plegamans, sota uns determinats principis, propòsits i programes a desplegar durant el mandat municipal 2015/2019. I això és el que hem fet, fem i seguirem fent fins al juny de 2019. I aquell grup de persones segueix en peus treballant amb totes les seves forces per les finalitats i compromisos en el seu dia adquirits davant els ciutadans.
 
Sempre, tant en públic com en privat, m'heu sentit a dir allò que,tant seval com ens diem. Que l'important és el que volem pel nostre poble. D'aquí va sortir un Programa Electoral, que és el que hem aplicat estant en el Govern, en el propi Pla de Govern en el seu dia subscrit, però també ara des de l'Oposició, vetllant perquè aquell Programa i aquell Pla se segueixin aplicant fins assolir els objectius marcats. això, en cap cas és incompatible amb exercir de principal Grup de l'Oposició, intentant, des del primer moment, que es garanteixi el total compliment dels compromisos adquirits, però també denunciant qualsevol acció o omisió que entenguem resulti perjudicial pels interessos del nostre poble.
 
Però, si us deia que, tant seval el nom, és també perquè, si quan ens vam presentar a les eleccions municipals ho vam fer com a Convergència i Unió, tots sabem que, ni Convergència Democràtica ni Unió Democràtica existeixen actualment en el mapa polític català. L'un es va refundar en l'actual PDECAT, amb un ideari clarament independentista i humanista, i Unió va patir una gran fuga de militants,entre els quals, els del nostre poble. Uns perquè van preferir deixar de formar part de cap partit, i els altres perquè vam optar per crear-ne un de nou denominat Demòcrates de Catalunya. I d'aquí va sorgir la necessitat de procedir a registrar el canvi de denominació del nostre Grup municipal, passant a ser l'actual Grup de PDECAT - DEMÒCRATES a l'Ajuntament.
 
Ja coneixeu que no em trobarà mai ningú del tot còmode en una formació política que em limiti ni el pensament ni l'acció, i menys em lligaré a partits que practiquin una excesiva gerarquització o disciplina que pugui arribar a impedir algun tipus de discrepància en algun aspecte. Sí que, partint de la idea que, al menys pel que es refereix a Palau-solità i Plegamans cal seguir consolidant un grup de persones de cara a futurs governs municipals. I en aquest sentit, resulta evident que, per tarannà, per gruix d'associats i per afinitat política i personal, on em trobo més còmode és amb la gent del PDECAT, sense que en cap cas això signifiqui que es produeixi cap situació de tensió, enemistat ni discrepància amb els voluntaris de Demòcrates d'aquí i d'arreu, amb qui segueixo mantenint una molt cordial relació a tot nivell. És més, seguiré exercint com a Portaveu del Grup municipal de PDECAT - DEMÒCRATES, amb independència que, ara sí, cadascun d'ambdós partits hagi decidit seguir els seus destins polítics definitivament per separat.
 
A nivell local, em correspon seguir treballant, lluitant i defensant el Programa, els compromisos i els objectius marcats per la gent de Convergència i Unió durant la primavera de 2015. Però, havent deixat de formar part de Demòcrates uns mesos enrere, he considerat oportú de prendre la decisió d'incorporar-me, com ja han fet diversos alcaldes i regidors de diferents pobles i ciutats de Catalunya procedents de Demòcrates, al PDECAT de Palau-solità i Plegamans, sens perjudici de seguir representant amb tota honestedat i convicció aquells principis amb els que ens vam presentar a les eleccions: Humilitat, Generositat, Valentia i Persistència!
 
Calia fer-ho públic. És ara, quan Demòcrates forma part de la Candidatura d'ERC per a les eleccions del proper 21 de desembre, que he decidit, amb tota la discreció i humilitat de la que sóc capaç, expressar-ho de forma oficial. Els objectius a nivell local, segueixen essent els mateixos que fins ara. A l'àmbit nacional, treballaré amb totes les meves forces per fer que la candidatura del President Puigdemont sigui la guanyadora el proper dia 21 de desembre, restituint-se així el Govern legítim de Catalunya usurpat per un 155, un Estat represor, intolerant i dictatorial. Així, amb la victòria del President acompanyat de les altres dues candidatures independentistes, poguem afrontar junts la darrera fase per la independència de Catalunya!
 

Virus-free. www.avast.com

divendres, 10 de novembre de 2017

PRESOS POLÍTICS I ELS SEUS EFECTES

Sou ja uns quants els qui, quan aquests dies ens trobem a les diverses activitats reivindicatives, ja siguin concentracions, caçolades o reunions de tota mena, em recrimineu que no escric res al bloc. Teniu tota la raó. El darrer post va ser l'endemà de l'últim ple municipal, just abans d'anar a les celebracions per la proclamació (o Declaració) que algú m'haurà d'explicar la diferència, de la República Catalana. Però, també és ben cert que, entre les xarxes socials i el seu impacte o immediatesa, i que els fets relacionats amb les conseqüències del Referèndum del dia 1 d'octubre i de l'esmentada Proclamació/declaració del dia 27, es van succeïnt d'una forma tan ràpida, fan que, en molts casos, quan em disposo a escriure alguna cosa, tingui la temença que allò que acabo d'escriure perdi tot el seu sentit al cap de poca estona.
 
El cert però, és que des del passat dia 16 d'octubre tenim als Jordis a la presó. Els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural empresonats per raons estrictament ideològiques, sota l'excusa d'uns delictes que requereixen l'existència de violència, contra la que ells sempre han lluitat..., a més d'estar jutjats en fase d'instrucció per un tribunal especial, que ni tant sols té competències en aquesta mena de delictes. Però, per si això no fos ja prou greu, antidemocràtic i propi d'un estat represor que conculca flagrantment els drets fonamentals i les llibertats públiques que suposadament protegeix aquella Constitució que els serveix per a tot menys per a perseguir als qui de veritat se salten la legalitat, com són tots els investigats per les múltiples trames de corrupció del PP, ara tenim al President de la República, Carles Puigdemont i quatre dels Consellers del Govern a l'exili, lliures gràcies a l'actuació jurídicament impecable d'una Justícia garantista i fonamentada en la preservació dels Drets humans, i al Vicepresident, Oriol Junqueras, amb set consellers més a les presons de Madrid, amb mesures penals del tot injustificades i desproporcionades, privats de llibertat sense la possibilitat de sortir-ne ni mitjançant l'abonament d'una fiança.
 
Tenim clar doncs, que en aquests moments Espanya té deu presos polítics. Estan privats de llibertat per les seves idees, que també són les meves. Per haver organitzat mobilitzacions cíviques i pacífiques els uns, i per ser membres d'un Govern que va complir amb els seus compromisos i va fer tots els possibles perquè la societat catalana pogués acudir a votar en un referèndum el passat dia 1 d'octubre els altres.
 
Avui, la segona autoritat de Catalunya, la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també ha fet nit a la presó, per sortir-ne després d'abonar una fiança de 150 000 euros. Tota la Mesa del Parlament, també encausada, havent de satisfer cadascú un total de 25 000 euros abans d'una setmana si no vol entrar també a presó. Això sí, al Conseller Santi Vila, que mai he entès la raó per la qual el President el va mantenir a Govern després de la remodelació del passat estiu, el deixa en llibertat l'inefable jutgessa del Tribunal especial, que vol dir que està fora de la Justícia ordinària, Carmen Lamela, per manifestar que ell no estava d'acord amb la proclamació unilateral de la independència, i al membre de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, també s'el deixa en llibertat sense fiança per haver declarat i acreditat que havia votat negativament a la declaració d'independència.
 
a la vista de tot això, a algú li queda algun dubte que els presos són només per raons ideològiques, de consciència, de pensament, de lluita per uns ideals?
 
Que no ens vinguin amb discursos legalistes que res tenen a veure, ni amb la Constitució ni amb el Codi Penal. I és que, ja sabeu que cap llei espanyola prohibeix que es faci un referèndum. Cap llei ho tipifica com a delicte. I, més encara, és mentida que la Constitució no permeti que s'acordi celebrar un referèndum! Només cal acudir a l'article 92 de la Constitució per adonar-se'n.
 
Després de les atrocitats comeses per un Govern despòtic com l'espanyol, que actua en nom d'un Estat que s'ha mostrat més represor que mai, el que cal és que demà a la tarda tornem a demostrar que som molts, més, tots.... que som la gran majoria de la societat catalana que, ara ja no només vol votar, sino que s'inclina majoritàriament a favor de la independència de Catalunya. Si dimecres passat vam paralitzar el país, demà hem d'omplir més que mai Barcelona de gent per la nostra dignitat i la llibertat dels presos polítics. Això ha de servir d'arrancada per la gran victòria de l'independentisme a les eleccions ilegals i ilegítimes del proper dia 21 de desembre. Però, per molt que aquestes eleccions siguin imposades i sense empara legal de cap mena, sota el paraigua de l'article 155 de la Constitució, el que tenim clar és que als Demòcrates no ens fan por les urnes. I que anirem a votar tants cops com calgui. La victòria només depen de nosaltres!
 

Virus-free. www.avast.com