dimecres, 26 d’abril de 2017

LA JUSTÍCIA NO ÉS POLÍTICA

Aquest és el títol de la moció que el Grup municipal del PDECAT - DEMÒCRATES porta al ple de demà en defensa i reconeixement als qui han estat condemnats fins ara per l'organització del 9N. Com que és prou clara i explícita, la reprodueixo a continuació:
 

 

El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 persones vàrem acudir a les urnes en un procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l'Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l'Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau.

 

Tot i el marc legal i democràtic en què s'està fent tot el procés, l'Estat espanyol l'ha judicialitzat, utilitzant políticament els seus tribunals per obrir querelles i portar davant la justícia els nostres representants polítics. El llistat és llarg: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau estan sent jutjats per un delicte de desobediència, i Francesc Homs per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Ortega i Rigau van declarar ja el passat 13 d'octubre de 2015, mentre que Mas ho va fer el passat 15 del mateix mes, i Homs va ser cridat a declarar a Madrid el setembre del 2016.

 

El passat dia  6 de febrer, Artur Mas,  Joana Ortega i Irene Rigau es van haver d'asseure al banc dels acusats per posar les urnes el 9Ndel 2014. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dilluns dia 13 de març va anunciar la sentència segons la qual inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9N. Les sentències es fonamenten en dos anys d'inhabilitació i cent euros per dia a Artur Mas, un any i nou mesos i multa decenteuros diaris per a Joana Ortega i un any i sis mesos i cent euros diaris per a Irene Rigau.

 

Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem el passat 27 de febrer. Homs davant el jutge va declarar que ell "ho tornaria a fer" davant la pregunta del fiscal de si hagués actuat igual després de conèixer l'anul·lació de la consulta que va decretar el Tribunal Constitucional. El 22 de març es va conèixer la sentència que inhabilita Homs durant un any i un més i una multa de trenta mil euros, per delicte de desobediència greu i ha quedat absol del delicte de prevaricació administrativa, del que l'acusava el fiscal,

 

Atès que a diferència d'altres Estats, l'Estat espanyol ha vetat constantment aquest dret reclamat reiteradament per la majoria social i política catalana. Tot plegat ha comportat diverses conseqüències, com la inhabilitació de polítics catalans.

 

Atès que les instàncies europees han de vetllar pel respecte de l'estat de dret per part de tot  Estat membre de la UE, en aquest moment, la UE i el Consell d'Europa podrien demostrar que el respecte a l'estat de dret i als valors democràtics són compromisos indefugibles pels seus membres i que activen els mecanismes dels quals disposen quan consideren que en algun Estat no són respectats.

 

Per tot això el grup municipal de PDeCAT-Demòcrates proposa l'adopció dels següents:

 

ACORDS

 

PRIMER. Rebutjar políticament les sentències que inhabiliten Mas, Ortega, Rigau i Homs.

 

SEGON.  Donar suport al Govern de la Generalitat, perquè com a màxim representant del poble català, emprengui les accions necessàries, denunciant a les institucions europees corresponents, la baixa qualitat democràtica del govern espanyol.

 

TERCER. Instar a tots els ciutadans i ciutadanes a adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum.

 

QUART. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la  Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis per la Independència.

 

 


Virus-free. www.avast.com

dijous, 20 d’abril de 2017

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS ACOLLIRÀ LA CREU DE LAMPEDUSA

L'Església de Sant Genís acollirà la Creu de Lampedusa del 26 al 30 d'abril

Està feta amb restes de fusta de les embarcacions d'immigrants i refugiats que han arribat a aquesta illa siciliana

La Creu de Lampedusa pelegrinarà per les diòcesis catalanes coincidint amb el temps de Quaresma. Palau-solità i Plegamans acollirà la Creu del 26 al 30 d'abril i la custodiarà l'Església de Sant Genís, que estarà oberta tots cinc dies.

En el que és el seu primer pelegrinatge fora d'Itàlia, la Creu de Lampedusa va arribar el 4 de març al port de Barcelona i durant tota una setmana va recalar en diversos espais i parròquies emblemàtics en l'acollida als més necessitats com Sant Miquel del Port o Santa Anna. El pelegrinatge està organitzat per la Delegació de Pastoral de Joventut de l'arquebisbat de Barcelona i  a finals d'aquest mes farà una aturada a Palau-solità i Plegamans. 

La creu fa 2,80 m de llarg per 1,50 metres d'ample i està construïda amb restes de fusta de les embarcacions d'immigrants i refugiats que han arribat a l'illa siciliana de Lampedusa. L'ha feta el fuster d'aquesta illa Franco Tuccio, que ja va dissenyar el bàcul del papa durant la seva visita a Lampedusa l'estiu del 2013, per encàrrec del pontífex.

La creu ja fa temps que pelegrina per transmetre un missatge de solidaritat i per reflexionar sobre aquesta emergència humanitària. El viatge de la Creu de Lampedusa és una iniciativa cultural i espiritual, impulsada per Arnoldo Mosca Mondadori, poeta i editor, i beneïda pel papa Francesc el 9 d'abril del 2014 al Vaticà.

Després de la benedicció del papa Francesc, la Creu de Lampedusa va fer el seu viatge espiritual arreu d'Itàlia i ara des de fa un mes ha sortit més enllà de terres italianes. La Creu ja ha estat a la Sagrada Família en una eucaristia presidida pel bisbe Omella i a d'altres indrets de la geografia catalana. L'Església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans la custodiarà durant quatre dies i serà dimecres 26 d'abril el dia de la rebuda.

A Palau-solità i Plegamans, la creu s'oferirà per a les celebracions, viacrucis, oracions o vetlles que s'organitzin per aquest motiu. Quan finalitzi el seu pelegrinatge, la creu serà allotjada, de manera permanent, a l'església de San Stefano de Milà.

Programa de celebracions a Palau-solità i Plegamans

Dia 26 Dimecres

A les 18h arriba a l'església de Sant Genís

Dia 27 Dijous

Vetlla davant la Creu des de les 11:00h a 13:00h  i de 17:00h a 21:00h

     - a les 19:00h Presentació del Simbolisme de la Creu

     - a les 20:00h Missa Solemne de la Mare de Déu de Montserrat

 

Dia 28 Divendres

Vetlla davant la Creu  de 11:00h 1 a 13:00h. de 17:00h a 20:00h

    - a les 20:00h La Missa 

 

Dia 29 Dissabte

Vetlla davant la Creu de 11:00h a 13:00h

18:00h Sortida de la Creu cap a l'acte d'acolliment de part de Municipi

18:30h Acte d'acolliment a la Plaça de 11 de setembre

19:30h Sortida en comitiva cap a la Església de Santa Maria de Palau-solità 

20:00h La Missa 

 

Dia 30 Diumenge

09:30h Missa Dominical

 A continuació Vetlla davant la Creu fins a les 12:00h  

12:00h Missa Solemne amb els infants de Catequesi  

13:00h Comiat amb les Caramelles cantades pels Infants.




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimecres, 19 d’abril de 2017

QUAN ESPANYA NO FA LA FEINA QUE SÍ FEM ELS AJUNTAMENTS

 "Ens rebel·lem contra l'austeritat. Volem disposar lliurement dels recursos de l'Ajuntament per revertir-los en la ciutadania"

L'Alcaldessa i l'equip de govern exigeixen a l'Estat que retorni als ajuntaments l'autonomia per gestionar els recursos propis

L'equip de govern de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans exigeix que l'Estat derogui o reformi lleis aprovades en els darrers anys que restringeixen la capacitat de decidir a què es destinen els recursos propis. Es tracta de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Financera -també coneguda com a 'llei Montoro'- i de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL), a més dels pressupostos estatals i altres normes dels governs presidits per Mariano Rajoy.

 

Palau-solità i Plegamans no pot decidir lliurement la destinació dels seus recursos malgrat tenir una bona situació econòmica. L'Ajuntament ha liquidat recentment el pressupost del 2016 amb un romanent positiu de 2,97 milions d'euros i un endeutament del 28%, molt per sota del màxim del 75% que marca la llei. El 2016 ha estat el 6è exercici que ha tancat en positiu de forma consecutiva. Malgrat comptar amb aquesta bona situació financera i complir amb les normatives estatals, té limitada la seva capacitat de decisió, com totes les administracions locals i especialment les que tenen menys de 20.000 habitants.

 

Per exemple, ha de complir amb l'anomenada regla de despesa, que impedeix determinats creixements en despesa pública. També existeix l'obligació, entre moltes altres, de dedicar el superàvit a eixugar deute, encara que aquest sigui molt baix, com en el cas de Palau-solità i Plegamans. Altres limitacions tenen a veure amb la contractació de personal, pràcticament prohibida, o amb les inversions que l'Ajuntament pot fer, subordinades a criteris molt estrictes.

 

Clam per recuperar autonomia

El govern municipal va reclamar ahir amb contundència poder recuperar l'autonomia econòmica. Ho va fer a través d'una roda de premsa convocada a la Sala de Plens. Van participar-hi tots els membres del govern municipal, encapçalats per l'Alcaldessa, Teresa Padrós. Es va avançar, a més, que es durà una moció al Ple Municipal d'abril per reclamar la recuperació de l'autonomia municipal i a la que conviden a tots els grups de l'oposició a adherir-se.

 

Palau-solità i Plegamans se suma així al clam de bona part del municipalisme espanyol, on s'hi troben grans ciutats com Barcelona, Madrid, València, Sevilla o Bilbao, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya o l'Associació Catalana de Municipis, entre molts altres ens locals.

 

Teresa Padrós va citar ahir aquesta allau de reivindicacions per afirmar: "Ens rebel·lem contra l'austeritat, perquè ens retornin els drets que ens han tret. És difícil explicar a la ciutadania que l'Ajuntament no pot revertir lliurement els seus recursos en la ciutadania i que ha de destinar el saldo positiu a eixugar deute, a cofinançar bancs". "L'Ajuntament ha fet els deures però l'Estat, no –continuava l'Alcaldessa-. El govern de l'Estat imposa lleis però és el primer en incomplir-les i això no és molt democràtic". "Per poder exigir als demés primer has de fer bé la teva feina", reblava Padrós en referència a l'administració central.


En aquest sentit s'expressava també Marc Sanabria, regidor d'Economia: "És una llei feta amb mala fe quan tracta a tothom amb el mateix raser. No té l'objectiu de mirar on hi havia problemes i actuar-hi, sinó de camuflar amb els resultats positius dels ajuntaments la mala gestió del govern central i d'algunes comunitats autònomes". "L'Ajuntament ha fet els deures, tenim un romanent de gairebé 3 milions d'euros, bona salut financera i un endeutament molt baix. Tot i que no estem d'acord amb aquestes lleis, les complim per responsabilitat i per no perdre cap servei", subratllava el regidor abans d'afirmar: "És hora que l'Ajuntament pugui tornar a disposar dels seus recursos lliurement per revertir-los en la ciutadania: en equipaments, infraestructures, serveis públics, polítiques socials...". "És una reivindicació justa, no partidista; estem afectats ajuntaments de tots els colors polítics", reblava.

 

Al seu torn, Jaume Oliveras, tinent d'Alcaldia, sintetitzava la reclamació: "Demanem recuperar la garantia constitucional d'autonomia municipal. Volem autogestionar-nos; són lleis que no tenen excusa i això és molt denunciable". Va citar, per exemple, que del superàvit de l'any 2015 només s'han pogut reservar uns  500.000€ per a la nova Biblioteca Municipal, que és el projecte prioritari del consistori en aquest mandat. "Les restriccions en les inversions, sumades a la LRSAL, limiten molt el dia a dia", contextualitzava.

 

"Estem parlant de drets i llibertats", manifestava Luisa Fernández, tinenta d'Alcaldia. "La paraula per definir-ho és frustració. Com expliques als veïns que no es pot fer un projecte quan l'Ajuntament té superàvit?", es preguntava la regidora. "Tot i tenir un deute molt baix ens obliguen a escollir entre necessitats bàsiques o complir amb normatives", lamentava Fernández.

 

"És un sistema diabòlic que no permet tirar endavant projectes", afegia Carmen Cabeza, tinenta d'Alcaldia. "Els ajuntaments assumeixen serveis que haurien de prestar altres administracions i que són bàsics per a la ciutadania, com les escoles bressol", exemplificava Cabeza recordant el descens en l'aportació de la Generalitat de Catalunya per finançar-les, cosa que ha obligat el consistori a augmentar-hi la seva "per mantenir el mateix servei amb la mateixa qualitat". "No podem cobrir baixes ni apujar la despesa en personal: tenim aturada l'estructura interna de l'Ajuntament", denunciava Cabeza alhora que recordava que cal personal per prestar serveis i fer projectes per a la ciutadania.

 

La tinenta d'Alcaldia Carme Sanz citava exemples d'actuacions i projectes que no es poden tirar endavant per aquestes limitacions: "És frustrant no poder fer front a les mancances en via pública ni complir amb la lleis d'accessibilitat. Per què no ho podem tirar endavant si tenim els diners? Doncs no es poden arreglar coses ni fer el que la ciutadania mereix perquè el govern t'ho prohibeix".

 

El regidor Jordi Pujol posava sobre la taula altres projectes alentits: "No podem enllestir la rehabilitació de Can Falguera, ni de la Torre Folch, ni donar una empenta a la biblioteca, entre altres projectes, degut a lleis restrictives". "Hem d'anar tots els ajuntament plegats i que ens retornin aquest dret. S'està fent trampa i collant des del govern de l'Estat per finançar entitats bancàries amb diners de tots els ciutadans", concloïa el regidor.

 

A més de tots els regidors i regidores que van prendre la paraula, Laura Navarro i Miquel Rovira, els dos membres que completen l'equip de govern, van participar d'aquest acte de denúncia i reivindicació del consistori.

 




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 11 d’abril de 2017

CAMINADA A MONTSERRAT

Feia anys que ho deia. sempre m'havia cridat l'atenció aquesta "Gesta" que
un grup de persones fan cada any, caminant els més de cinquanta quilòmetres
que separen Palau-solità i Plegamans del Monestir de Montserrat. Em cridava
l'atenció el fet que hi hagués qui gosava fer semblant "bogeria", i com que
m'agraden els reptes, els objectius difícils d'aconseguir..., després d'anys
d'anar repetint que: "L'any vinent segur que ho faig"! però..., mai
m'acabava de decidir. Però enguany, com que caminar ja m'agrada i feia un
temsp que feiem petites sortides pels diferents recorreguts (que n'hi ha i
de molt bonics) pel nostre poble, vaig decidir que, ara o mai!

La gent que m'envolten m'animava a apuntar-m'hi. Que si camines una mica
cada dia ja és suficient per tenir forces per arribar, que si el camí és
força arregladet, que si no tindràs pas problemes..., que si, va, que vinga,
a veure si t'animes! I, allà em teniu! Decidit a que, junt amb l'enric
Feitó, el Miquel Rovira i d'altres, em decideixo a fer la "caminadeta" en
qüestió!

Quan ho dic als de casa, crec que pensen que el grau de bogeria està
augmentant d'una forma inversament proporcional a la meva capacitat física
de fer un esforç d'aquest calibre. Però, quan tots ja portem uns quants dies
sortint a caminar, pujar a la Mola i el que faci falta, resulta que, també
els meus fills, la Mariona i l'Oriol, tenen clar d'apuntar-se a la gran
aventura. La Montse, la meva dona, segueix amb un grau d'escepticisme
elevadíssim davant l'increïble convicció de la resta..., i acaba sucumbint a
l'il·lusió que s'havia apoderat de nosaltres, si bé, tot i apuntar-se a
l'excursió, segueix convençuda que, sense suficient preparació i només amb
ganes i il·lusió, la fita esdevindrà inassolible!

Per tant, davant la sorpresa de propis i extranys, ja em teniu, a mi i, la
Montse i els nostres fills, a les cinc en punt del matí de dissabte passat,
davant de can Cortès, després de passar una nit d'insomni, pròpia de quan
s'inicien grans aventures fora de l'habitual. I un cop ja tenim el nostre
número pels controls que hi van havent al llarg del camí, el got i el
mocador identificatiu que ens faciliten la gent del Centre excursionista de
Palau que, juntament amb el de Caldes de Montbui, o penjant d'ells, són els
encarregats que això funcioni a la perfecció. I ja us dic jo que funciona i
de quina manera! Entre Caldes i Palau, més de cent-vuitanta persones sortim
dels dos pobles, caminant a una velocitat que ja va suposar el meu primer
esglai. Vaig pensar: "si tota la caminada l'hem de fer a aquest ritme, no
arribo ni a Castellar! A Sentmenat, concretament a can Vinyals, ens trobem
la gent de Caldes i Palau, passem pel primer control, descansem, mengem i
bevem una mica del que ens tenien preparat..., i torne-m'hi! Ara la
velocitat de la caminada disminueix (això també em tranquil·litza) però
comencem a fer camins amunt que provoquen els primers esbofecs. Detecto que
no sóc l'únic que bufa, i això em consola. Seguim caminant per boscos i
camins fins a una zona escarpada i de gran pendent amunt que, per primera
vegada em fa pensar en la possibilitat que això jo no ho podré resistir.
Però arribem a Sant Feliu del Racó, Hostal del Cim, esmorzem, descansem una
estoneta curta..., i sembla que torno a tenir les mateixes forces del
començament. Seguim caminant per plans i desnivells de tota mena i condició.
Boscos, urbanitzacions, pasem pel costat de la Mola on hi haviem pujat el
diumenge anterior. Arribem a Matadepera..., paradeta, beguda i seguim fins
al Pla de l'Obac on ens espera un aperitiu.

Aquí és quan el Ramon de Caldes, amb un sentit de la responsabilitat molt
superior al de la temeritat que hom deu pensar que estic cometent,
m'aconsella (suposo que gairebé suplica) que el proper tram fins a
Vacarisses m'el salti. que hi ha uns enormes desnivells vorejant barrancs
amb importants fondalades, amb un corriol per on només hi passa l'amplada
d'una persona, que és ple de pedres que rodolen de tal manera que podria
provocar una caiguda. Els nostres fills segueixen, però nosaltres ens saltem
el tram i esperem a la resta (i no som pas els únics) a la zona de l'Estació
de Vacarisses on dinem amb el que cadascú s'ha portat de casa, tot i que som
convidats a un exquisit pastís de formatge i cafè que també ens ofereix
l'organització. Quan són les tres de la tarda és quan arriba tothom i ens
posem a dinar. Tots em comenten l'encert que no hagi caminat aquell tram
doncs, els perills del terreny sembla que s'han fet evidents a tots els
caminaires.

Havent dinat, arriba la desbandada! Sí que hi ha un darrer control a
Monistrol, però, ja ningú espera a ningú. Tots amb la directa cap a
Montserrat!

em comencen a flaquejar les forces. Patim un petit ensurt abans d'arribar a
Monistrol, com a conseqüència d'una negligència meva, i només meva, a l'hora
de recolzar el bastó que portava i no asegurar-me l'estabilitat abans de fer
el següent pas, la qual cosa provoca una caiguda cap al barranc, sense més
conseqüències.

Arribem a Monistrol. Ja no puc més. M'aturo. Descanso. tinc clar que no puc
seguir. La Montse, que m'ha aguantat tot el camí, que ha aconseguit que jo
sortegés tots els obstacles haguts i per haver..., i que sense ella no
hagués arribat ni a l'Hostal del Cim, em diu: "Si hem arribat aquí, també
podem acabar d'arribar a dalt"! ella, la més escèptica, és la que m'està
empenyent! Em trobo amb d'altres que han decidit que no poden i que acabaran
de pujar amb autobús. Ja ha passat tothom. Som els últims i ens acompanya
(maig li podrem agraïr prou la seva ajuda i col·laboració, l'enric Feitó amb
els seus fills. Em torno a posar dret i dic: D'acord, pujo, però amb la
condició de fer-ho molt a poc apoc, i amb moltes petites parades. Seran
quatre quilòmetres d'enorme pujada pels rocs, caminots, graons
desproporcionats. Patiment. Suor, però convicció en arribar. Moments de
pujada a quatre grapes per les pedres fins arribar al darrer quilòmetre
encimentat, amb gran pujada però graons normals cada dos metres
aproximadament. Ja ho tenim...., però només puc caminar lentament.

Al arribar, una enorme emoció..., pels aplaudiments, pel com es valora el
que acabo de fer. Em cauen les llàgrimes, de la mateixa manera que ho fan en
aquest mateix moment d'escriure el relat del que va succeïr durant tot una
jornada de catorze hores de caminada a Montserrat inoblidables. Els meus
fills, com si res. Com si ho haguessin fet cada any. La Montse el mateix.
Però, és ella i només per ella que jo he aconseguit allò que feia tants anys
que deia que m'agradaria fer!

Ja sabeu que aquí no explico mai res de la meva vida personal. Només parlo
de Política. Però m'ha semblat un bon lloc per explicar tot el que sento i
el meu més gran i sincer agraïment, primer a la Montse, que tot el seu
esforç va ser només perquè jo pogués arribar a Montserrat, però també a
l'Enric, el Ramon i a tots els que em van ajudar!


---
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
https://www.avast.com/antivirus

dijous, 6 d’abril de 2017

MENYS ATUR, MILLORA L'ECONOMIA..., PERÒ AUGMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS BÀSIQUES!

Tal i com ja vaig fer l'any passat, durant les properes setmanes aniré explicant o desgranant allò que considero més destacable del que s'ofereix des de l'àrea bàsica de Serveis Socials del nostre poble, d'acord amb els resultats o conclusions de la Memòria de 2016. enguany, amb l'aventatge de poder comparar dades amb els trets més destacables de 2015.
 
en aquest sentit, començarem, en aquest apunt, pel que s'anomena Prestacions Econòmiques d'Urgència Social.
 
D'entrada us diré que, si aquest tipus de prestacions van suposar una despesa de 162.897,64 euros al 2015, l'any passat van ser un total de 176.457,68 euros. I és aquesta la raó del títol de l'article. I és que, essent cert que les dades     macroeconòmiques estan millorant de forma objectiva, que l'atur està baixant a un ritme de cent cinquanta aturats menys l'any al nostre poble, que hi ha més oferta de treball, que des de l'àrea d'Ocupació i Empresa liderada per la nostra companya Laura Navarro, s'està conectant com mai abans fins ara la demanda i la oferta de treball, que s'estan creant uns nombrosos i fructífers plans d'ocupació..., o pel que sigui, la realitat però, tot expressant unes xifres d'atur a Palau-solità i Plegamans d'un onze per cent, també és cert que les necessitats bàsiques de les persones segueixen en augment, i que, és des de Serveis Socials que es cobreixen aquest tipus de necessitats, sense que ningú quedi sense poder disposar d'una vida digna, cobrint el dret de tota persona a gaudir d'un nivell de vida que no impliqui quedar-se sense cap dels seus drets bàsics i fonamentals per raons de precarietat econòmica o laboral.
 
Tant és així que, pel que fa a la primera d'aquestes necessitats bàsiques, la que es refereix a la Manutenció, és a dir, alimentació, vestit, etc, si al 2015 hi van haver un total de 287 sol·licituds, pel 2016 van ser-ne 504, amb una despesa de 64.467,28 euros.
 
Pel que fa  a les despeses relacionades amb l'habitatge, és a dir, ajudes al lloguer, la hipoteca o l'allotjament alternatiu, pel 2015 hi van haver 79 sol·licituds i al 2016 en van ser 97, amb una despesa de 37.231,19 euros.
 
En quant a les ajudes pels suministres (allò que ara en diuen Pobresa Energètica, per a les despeses de llum, gas, aigua...) al 2015 hi van haver 426 sol·licituds, per 667 al 2016, amb una despesa total de 47.614,36 euros.
 
Respecte a les ajudes per Farmàcia, és a dir, medicaments, bolquers, alimentació per a nadons, etc, al 2015 vam rebre 57 sol·licituds, per 45 al 2016, amb una despesa total de 2172,07 euros.
 
Finalment, a l'apartat anomenat Altres, que inclou tot el que es refereix a llibres, material escolar, despeses a l'escolarització, ajudes a la mobilitat, activitats de lleure i esportives, etc, al 2015 hi van haver 254 sol·licituds, per 224 al 2016, amb una despesa de 34.992,68 euros.
 
Vull aclarir que, quan parlo de sol·licituds em refereixo a les persones que ho han demanat, complint amb els requisits i barems establerts legalment i pel propi Ajuntament, prèvia valoració de la situació econòmica i psicosocial de qui ho demana.
 
en conseqüència, el compromís de l'equip de govern municipal d'anar incrementant any rere any les partides d'ajuds i prestacions de Serveis Socials, es fa evident que responen a la realitat que tenim. I amb tot, cal seguir treballant intensament, com es fa, no només per anar reduïnt les llistes d'aturats, que també, sino d'aconseguir que els llocs de treball serveixin perquè les persones assoleixin un nivell de vida digna.
 
Quan deiem (i diem) que primer són les persones, volem dir això: feina, salaris dignes i Justícia Social per a tothom!



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dissabte, 1 d’abril de 2017

PLE MARÇ 2017: EXTRANYA PLACIDESA POLÍTICA

No sé si perquè dos dels regidors no hi eren, o per la manca d'arguments per combatre l'obra de govern, o per quina raó, el cas és que el ple, tot i tenir més de quinze punts a l'ordre del dia, es va desenvolupar dins d'un clima de placidesa poc habitual en els temps de crispació general existents, que ja ens hem acostumat a la crítica ferotge i a l'atac sense més. De totes formes, amb la falta d'assistència als plens i a qualsevol acte o reunió que es convoqui, per part del Regidor José Luís Heras, ja ens hi hem acostumat, sense que res faci pensar que en un futur proper pugui complir amb llurs obligacions com a conseqüència de la seva elecció per un determinat sector de la població palauenca i plegamanina. Res a dir sobre la inassistència de la Regidora del PP, qui sí va excusar-se per raons de salut.
 
En el plenari de dijous pasat, van ser diversos els temes de gran importància que s'hi van tractar que, en definitiva, és el que té una veritable transcendència municipal, més enllà de les habituals mocions que, poc tenen a veure amb la realitat del poble, i que en la majoria de casos, només serveixen per atacar a aquest o aquell govern, a l'ensems que al grup municipal que, d'una manera o altra, el representa.
 
Com a principals qüestions que s'hi van tractar, cal destacar la Liquidació dels pressupostos de l'exercici 2016. Només us diré que ofereix un superàvit de gairebé tres milions d'euros! Si ara jo fos oposició, què els diria? Poca cosa, davant l'evidència d'una bona gestió econòmica, i que això,entre altres coses, ens permetrà poder disposar d'un altre import vital per a seguir sumant diners per a la construcció de la nova biblioteca!
 
D'altra banda, fou aprovada una modificació de crèdits que ni incrementa ni minora cap partida. Simplement es procedeix a efectuar canvis tècnics per tirar endavant els projectes i compromisos ja previstos. Entre d'altress, i molt important per a nosaltres, destinar, en una sola partida, els diferents imports per a subvencions i activitats de les entitats de comerciants, per tal que es pugui subscriure un conveni amb l'associació de Comerciants que afectarà i beneficiarà a tots els comerços del poble, siguin o no socis de l'entitat, que permetrà la realització de totes les activitats del Comerç a Palau-solità i Plegamans, destacant la celebració del Comerç Fest que tindrà lloc el cap de setmana del 6 i 7 de maig proper als dos pabellons Maria Víctor que, com sabeu, ve a substituir l'antiga Fira Palau, però posant l'accent únicament en el Comerç del poble. En el mateix punt s'hi va incloure la partida per a dotar els premis a l'Emprenedoria, amb les novetats i reactivació dels mateixos portats a terme per la Regidora Laura Navarro. I també, trenta mil euros que pretenien destinar-se a la cesió de la cooperativa Agrària a l'Ajuntament, donada la impossibilitat d'assolir un acord amb els seus propietaris, s'ha convingut en destinar-los a seguir culminant les obres de la Torre de la Casa Folch, en la que el Regidor Jordi Pujol, ja fa temps que està treballant en donar-li un us adequat dins l'àmbit de la Cultura.
 
Dos punts de caràcter administratiu, que es referien, l'un a repercutir, principalment a la baixa, els preus (taxes) del servei de la teleassistència, d'acord amb el recent concurs de la Diputació de Barcelona. I un altre, que es referia a ampliar les competències delegades a la Diputació de Barcelona pel que fa, no ja a la recaptació, sino a la gestió d'un parell de tributs municipals.
 
Després de molts mesos de negociacions, i que l'assemblea de treballadors laborals i funcionaris de l'Ajuntament, ho aprovés per amplia majoria, també es va aprovar pel ple el Conveni Col·lectiu de les condicions de treball dels mateixos, amb vigència de 1 de gener de 2016 a 31 de desembre de 2019.
 
La Regidora d'Igualtat, Luisa Fernández, va portar a plenari l'adhesió del consistori a la Xarxa de municipis LGTBI, rebent el suport unànim de tots els presents.
 
L'equip de Govern havia inclòs a l'ordre del dia, una moció instant al govern espanyol que procedeixi d'immediat a modificar la legislació pel que fa a l'impost anomenat de Plusvàlua, és a dir, Impost municipal sobre l'increment del valor dels terrenys, arran de la recent sentència del Tribunal Constitucional (que de tant en tant n'encerta alguna) interessant que aquest impost s'hagi d'abonar quan realment hi hagi hagut un increment de valor de la casa, terreny, pis..., davant la seva transmisió. A la Comisió Informativa prèvia, vam trobar-nos en que el Grup de C's també n'havia presentat una d'idèntica, per la qual cosa es va acordar que qui la presentava era el Govern conjuntament amb el Grup de C's. Com no podia ser d'una altra manera, fou aprovada per unanimitat.
 
Pel que fa a l'apartat de les mocions, nosaltres n'haviem presentat una, relativa a sol·licitar la millora en el servei de Rodalies RENFE a Catalunya, que fou aprovada per unanimitat i sense necessitat de debat. C's va presentar-ne una relativa a la necessitat de mantenir el gran nivell de qualitat de les nostres escoles bressol, que vam poder consensuar amb ells com a govern, i que va rebre el suport de tots els grups del consistori a excepció d'ERC que s'hi va abstenir. Al igual que amb la que va presentar ICV en relació a la necesitat de destinar majors partides econòmiques al servei de Salut de Catalunya i per reduir les llistes d'espera actuals, que va rebre el suport de tot el consistori a excepció d'ERC que també s'hi va abstenir.
 
Per part d'ERC, es van presentar dues mocions, l'una que donava suport a la campanya per a la Reforma Horària, i que els vam fer veure que era la mateixa que el Grup de CiU ja va presentar a l'octubre de 2014 i que, com ara, va ser aprovada per unanimitat, tot i que sembla que la plataforma Ara És l'Hora, va canviant sovint les propostes d'acord...., no sé si això voldrà dir que cada dos per tres anirem votant la mateixa moció presentada, ara per uns i després per uns altres! I també va presentar l'adhesió al conveni marc subscrit pel Consell Comarcal del Vallès Occidental amb la cooperativa Som Energia, que, com no podia ser d'una altra manera, hi vam donar suport, ni que sigui perquè, el govern de la comarca (de vegades convé recordar-ho) està format pel PSC, PDECAT - DEMÒCRATES i ERC) i per tant, el nostre compromís era portar-ho al ple, ja que aquesta adhesió ens permetrà un nivell d'acompanyament i assessorament a les nostres tècniques de Serveis Socials que ajudaran a reduir la despesa energètica a moltes famílies del poble.
 
Em resta comentar el primer dels punts del ple, que va consistir a donar compte del canvi de denominació del grup que fins ara era el de CiU, i que a partir d'aquest moment respon a PDECAT - DEMÒCRATES. La llei no ho impedeix. L'informe és clar..., i tot i que es denotava ganes de trobar-hi pegues per part d'algun grup abans del ple, que fins i tot els preocupava on teniem dipositats i en quin nom els diners del grup, el canvi va tirar endavant.
 
I res més, en un plenari en el que tampoc les preguntes efectuades responien a temes d'interès general. sí que es va poder constatar com n'és de còmode, de vegades, fer oposició, i com d'incòmode quan et toca "intentar" defensar-te de determinades crítiques per formar part d'un altre govern. Nosaltres, no tenim aquest problema, ja que, quan ens ha tocat enfrontar-nos a un govern del nostre propi partit, ho hem fet sense cap recansa. S'ha demostrat amb el tema de l'escola de can Periquet o amb els nostres posicionaments amb el Quart Cinturó. No defensem posicions de partit, sino a la gent i a l'interès del poble per damunt de tot!
 



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimecres, 29 de març de 2017

RODALIES!

Avui, tema de gran actualitat pels incompliments reiterats de tots els governs espanyols des de fa més de deu anys, i les sempre falses promeses dels presidents i ministres espanyols. El Grup municipal del PDECAT - DEMÒCRATES, ja va presentar una moció sobre la millora del servei de Rodalies RENFE el passat 28 de febrer, que s'aprovarà en el ple ordinari del mes de març que se celebrarà demà mateix, i que reprodueixo a continuació:
 

 

MOCIÓ PER MILLORAR EL SERVEI DE RODALIES RENFE A CATALUNYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PDECAT - DEMÒCRATES

 

 

El 2010, mitjançant el Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, es va fer efectiu el traspàs dels serveis de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, el qual va ser ampliat als serveis regionals el 2011, mitjançant el Reial Decret 1598/2010, de 26 de novembre.

 

A partir d'aquell moment la Generalitat es va convertir en titular de tots els serveis ferroviaris de rodalies i regionals sobre la xarxa ferroviària d'interès general en l'àmbit de Catalunya i assumia les competències sobre la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis, així com la potestat tarifària. 

 

Mitjançant l'Acord per a la utilització de la capacitat de la infraestructura ferroviària de rodalies de Barcelona entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i Adif, de 8 de febrer de 2010, i la seva addenda de 23 de desembre de 2010 per incloure els serveis regionals, es van assignar a la Generalitat de Catalunya totes les franges horàries vinculades a la prestació d'aquests serveis i es determinava la col·laboració entre Adif i la Generalitat per programar solcs-horaris, freqüències i organització de línies. 

 

El traspàs del conjunt de Rodalies de Catalunya però, va quedar incomplet ja que no es van traspassar ni els trens ni la infraestructura, que segueix estan gestionada per l'Administració General de l'Estat mitjançant Adif. 

 

Per part del Govern de l'Estat espanyol  s'han incomplert de forma manifesta els compromisos derivats del traspàs dels serveis de Rodalies de Catalunya dificultant greument a la Generalitat de Catalunya l'exercici de les competències que li corresponen.

 

Així des del 2010 l'Administració General de l'Estat no ha complert amb la seva obligació de fer la consignació pressupostària anual a favor de la Generalitat de Catalunya per finançar el dèficit generat pels serveis traspassats, i s'ha compensat directament el dèficit dins del marc de relacions Renfe – MIFO – Adif.

 

Tampoc s'ha arribat a formalitzar  un marc contractual amb Renfe Operadora tot i haver estat aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya ni s'han signat amb Adif protocols ni acords addicionals previstos en el traspàs amb relació a la disponibilitat de la infraestructura i les estacions.

 

La infraestructura actual sobre la que circulen els serveis de Rodalies de Catalunya es troba en molts punts al límit de la seva capacitat, condicionada pels trams de via única i per la manca d'inversions en els darrers anys. Les inversions previstes al Pla d'Infraestructures de Rodalia de Barcelona 2008 – 2015 incloïa un programa d'inversions per a la modernització de la infraestructura existent, noves infraestructures i millores i noves estacions per un total de 4.000 M d'€, però la majoria no s'han dut a terme. Aquest fet suposa un baix grau de millora de la fiabilitat de la infraestructura amb conseqüències clares sobre la qualitat del servei als usuaris que d'altra banda ha suposat un increment de les limitacions temporals de velocitat al conjunt de la xarxa. 

 

Al 2013, per prendre mesures sobre aquesta pèrdua de fiabilitat, es va acordar amb el Ministeri de Foment un Pla d'actuacions prioritàries a la RFIG ( Red Ferroviaria de Interés General), per a la millora de la seguretat, fiabilitat i funcionalitat del servei de Rodalies de Catalunya amb una inversió de 306 M d'€ que el MIFO es comprometia a invertir en el període 2014 – 2015. A data de 9 de maig de 2016, el grau de compliment d'aquestes inversions, d'acord amb la informació de la que es disposa, és el següent: 1,6% en servei,  37,9% en fase d'obres (execució o contractació), 46,3% en projecte i 14,3% pendent d'impuls. 

 

Al mes d'abril, mitjançant l'operador Renfe Operadora, Adif va traslladar a la Generalitat els nous horaris que volia implantar a partir del 12 de juny de 2016 per tal d'adequar els horaris a la situació d'explotació actual, molt condicionada i limitada per les seves pròpies característiques (no millorades per la manca d'inversió), per limitacions temporals de velocitat (no resoltes també per falta d'inversió), i per nous requeriments de seguretat. 

 

Des d'ADIF s'ha plantejat de forma unilateral la implantació d'uns nous horaris per als serveis de Rodalies de Catalunya de competència de la Generalitat de Catalunya que repercuteixen en els horaris ofertats als clients. Aquest nous horaris són conseqüència de les deficiències i limitacions derivades del mal estat de gestió i conservació de les infraestructures ferroviàries de competència de l'Administració General de l'Estat.

 

Els nous horaris proposats suposen de forma general un increment dels temps de viatge de totes les línies i consoliden els retards actuals, sense que s'hagi explicitat cap mesura o actuació concreta per a donar solució a aquesta situació i possibilitar una millora dels temps de trajecte als usuaris.

 

La causa d'aquest empitjorament dels temps de viatge que ADIF vol imposar als usuaris de Catalunya és el mal estat de la xarxa de rodalies i regionals de Catalunya com a conseqüència de dècades de no inversió per la millora de la xarxa de Catalunya. Aquesta manca d'inversió, que fins ara s'ha concretat i patit per part dels usuaris de Rodalies en forma d'accidents, incidents, averies i una continuada pèrdua de velocitat comercial i fiabilitat, ara ADIF la vol portar al límit augmentant els temps de viatge per la reducció de velocitat que imposarà als trens que circulin per xarxa de Catalunya afectant a rodalies i regionals sense l'adopció de les inversions i mesures correctores corresponents.

 

En base a l'exposat no es considera que pugui ser acceptable la modificació i empitjorament dels horaris dels serveis sense que aquests vagin acompanyats de la corresponent explicació de les mesures en execució o que es desenvoluparan les actuacions adients per redreçar aquesta situació i permetre una millora de serveis i del temps de viatge dels usuaris.

 

En conseqüència es proposa l'adopció dels acords següents:

 

1. Instar a la Generalitat de Catalunya que no s'accepti cap canvi en els horaris de Rodalies de Catalunya que empitjorin els temps de viatge si no es disposa del subministrament per part d'ADIF de la informació detallada dels motius del canvi efectuat i de les mesures concretes i calendaritzades, en un breu període de temps, de reversió de la situació per a recuperar els temps de viatge que afecten negativament als usuaris dels serveis de Rodalies de Catalunya.

 

2. Instar al Govern de l'Estat a la realització amb caràcter urgent de les inversions per desactivar les limitacions temporals de velocitat (LTV) existent en els serveis de Rodalies de Catalunya per garantir un servei digne als usuaris de Catalunya. 

 

3. Instar al Govern de l'Estat l'execució de les inversions previstes en els diferents acords subscrits, en el Pla de Rodalia de Barcelona i en l'acord dels 306 M d'€, així com l'execució de la resta d'actuacions demanades en els diferents fòrums de coordinació i seguiment d'actuacions estatals a Catalunya entre la Generalitat i l'Estat.

 

4. Instar al Govern de l'Estat a complir amb tots els compromisos derivats del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya sobre els serveis de Rodalies de Catalunya i específicament a:

 

-          Transferir anualment a la Generalitat de Catalunya els recursos establerts als acords de traspàs,  necessaris per a finançar l'explotació dels serveis.

 

-          Impulsar la formalització del contracte de gestió del servei amb l'empresa operadora Renfe

 

-          Formalitzar el conveni per a la participació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de les estacions ferroviàries.

 

 

5. Instar al Govern de l'Estat al traspàs de la infraestructura (vies i estacions) per completar el traspàs de Rodalies de Catalunya, mitjançant la segregació de la xarxa ferroviària d'interès general per tal que la Generalitat pugui assumir la totalitat de competències sobre el conjunt del sistema ferroviari de Catalunya.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 28 de febrer de 2017

 




Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com