divendres, 30 de novembre del 2018

PLE NOVEMBRE 2018. ELS PRESSUPOSTOS DEL 155!

Després del ple ordinari del mes d'octubre, on es porten a aprovació les ordenances fiscals per a l'any vinent, ve el de novembre, on cada any es porten a aprovació els pressupostos municipals per a l'any següent.
 
Abans però, permeteu-me que us comenti els altres punts tractats en un ple de prop de tres hores i mitja de durada, malgrat les absències de la Regidora del PP i la incompareixença permanent del regidor Heras, del que mai més ningú n'ha sabut ni gall ni gallina des de fa gairebé dos anys! Ahir, vam aprovar la ratificació dels acords que l'Ajuntament i el personal municipal han assolit després de la mobilització del personal laboral i funcionari durant el ple del mes d'octubre. El Govern municipal anava passant (com sempre) els dies sense fer res ni cas a ningú, fins que van trobar-se amb tot el "sidral" en el ple del mes passat. Ara, acords tancats i drets recuperats: 35 hores setmanals, baixes remunerades al 100% des del primer dia, i equiparació a tot el personal de la disparitat existent en el complement específic. està ben demostrat que, si no es fa soroll, no s'aconsegueix res! Pregunteu, sino, als metges de família! Un altre punt aprovat, fou la delegació de tot el que fa referència a la gestió del clavegueram a l'empresa semipública Drenatges del Besòs, que, en definitiva, no és res més que una renovació d'un servei, avui per avui, impossible de cumplir per part de l'Ajuntament de forma directa, i que ja es ve fent des de fa molts anys sense incidències negatives fins al moment.
 
Com ja ens imaginàvem, les nostres mocions van ser desestimades en bloc per la majoria del 155..., i sort que no hi era la del PP! A la de posar el nom de 1 d'Octubre de 2017 a una plaça, espai, parc o carrer del nostre poble, només la van votar a favor la CUP, ERC, el regidor Miquel Truyols i nosaltres tres. Ni tan sols la regidora Marcuello d'ICV la va recolzar, mantenint-se en el sempre equidistant vot de l'abstenció. La resta, PSOE, C's i Ganemos, hi van votar en contra. En relació a l'altra moció demanant l'absolució i immediata posada en llibertat dels presos polítics, també va rebre les mateixes votacions a favor i en contra, tot i que aquí sí que la regidora Marcuello va mostrar la seva conformitat.
 
Les altres mocions polítiques d'ERC i la CUP per denunciar el paper de la monarquia espanyola i considerar persona non grata al nostre poble al rei dels espanyols i a favor dels valors republicans, també van decaure amb els mateixos sufragis esmentats anteriorment. Que, per cert, en una d'elles es demanava requerir al Govern d'Espanya perquè doni inici als tramits d'abolició de la monarquia i implantació d'una República. Nosaltres vam voler deixar clara constància que ens és absolutament igual la forma d'Estat que tinguin els espanyols. Que el que pretenem és una República independent per a Catalunya; espanya ja s'ho farà amb els seus reis, reines, prínceps, princeses, varons, ducs i el que vulguin!
 
La darrera de les mocions, presentada per ICV en defensa de la Sanitat catalana i el seu model com a servei essencial per a la nostra societat. evidentment, hi vam donar suport!
 
Pressupostos:
Vots a favor de PSOE, Ganemos i C's. Abstencions d'en Miquel Truyols i de la regidora Marcuello. Aquesta última va manifestar que, per facilitar que fossin aprovats optava per l'abstenció, després d'haver arribat a determinats acords verbals, (sí, verbals) que suposaran modificacions de crèdit ja a partir del mes de gener. Si ella s'ho creu, millor! De fet no calia aquella abstenció, ja que C's va defensar els pressupostos amb els mateixos arguments que en nom del Govern ho va fer el regidor Sanabria. I això que van dir que l'equip de Govern havia acceptat totes les seves propostes. No sé quines propostes deuen ser, si tenim en compte que el projecte de pressupostos que ens van fer arribar el passat 30 d'octubre, és exactament el mateix que el que ahir es va aprovar!
 
Mireu, nosaltres hi vam votar en contra. L'argument, sota el criteri de coherència i esprit constructiu, és el que ja vam anunciar des del primer dia de sortida del Govern el 5 d'octubre de 2017. És a dir, nosaltres tenim com a objectiu el compliment del Pla de Govern en el seu dia subscrit. Aquells eren els compromisos del Govern, que vam fer nostres. I és en aquest sentit, que vam deixar palès, dins del temps que s'ens concedia per a les nostres intervencions, quins compromisos, entre molts d'altres, són els que el Govern, ni tant sols contempla en aquests pressupostos!
 
I és que: S'incompleix novament amb el conveni de cesió de can Maiol..., ja que, sense exigir absolutament res de res a la Fundació Clos, que en té cedit l'ús i el manteniment, entre d'altres, és l'Ajuntament qui hi ha de posar diners de les arques municipals per refer la teulada tant malmesa, com en el seu dia ja ens vam encarregar de denunciar. Ni una paraula sobre el PAC, Pla d'Acció Cultural, que en Jordi pujol va deixar plenament enllestit, preparat per anar a l'aprovació del plenari.Ni esmén de la FUE, Finestreta Única Empresarial, que la Laura Navarro va deixar aprovada i dotada econòmicament per a la seva immediata posada en funcionament. El Pla deia que l'Ajuntament aniria assumint progressivament la gestió directa, sense contractació externa, de les fires i mercats que es celebren al nostre poble. ben al contrari, veiem com s'incrementen les partides i ens seguim inventant nous "artefactes" com l'Oktober Fest i d'altres. Ni un euro en el compromís d'incrementar places d'aparcament al centre del poble, ni en arribar a acords amb propietaris de terrenys propers al centre i a les zones comercials, per destinar-los també a estacionament de vehicles. Res de res sobre trobar fórmules pel transport dels nostres universitaris a la UAB des de Palau. res de començar a aplicar ni una sola de les propostes que es deriven de l'estudi de dinamització del comerç que vam fer a través de la Cambra de Comerç de sabadell, que hauria de servir per potenciar en gran manera el nostre comerç de proximitat a banda també dels importants canvis que cal fer en el mercat dels dissabtes. Res sobre el Pla d'habitatge social a que es fa referència en l'acord subscrit al 2015, i això que des de Serveis Socials sí vam fer la feina de redactar i enllestir l'estudi de vulnerabilitat social vinculada a l'habitatge. Cap esment a l'inici de les millores en la conexió del Pg de la Carrerada, d'acord amb les previsions del POUM. Tampoc sobre la segona part, que comportaria la seva posada en pràctica, del Pla de Qualitat de Serveis socials, que vam fer conjuntament amb la Diputació. Ni una sola partida encaminada a iniciar els tràmits per definir el model de Piscina Municipal, tal com així fou el compromís, que havia de culminar aquest mandat amb una consulta a la ciutadania....- Només cal que sortiu al carrer i pregunteu al primer que us trobeu que què creu que li falta al poble. la resposta és sempre la mateixa--- Una PISCINA! (recordem que si no la tenim és, només, perquè PSOE i ICV no els va donar la gana)! Seguim. Ni un sol euro a la promesa d'ampliació i millora en els equipaments de la Ronda Verda, com tampoc en la substitució de les plaques del nomenclàtor dels carrers. I vaig acabant. L'equip de Govern ens va negar l'existència d'un projecte urbanístic per fer de l'Avinguda Catalunya un veritable eix urbà i comercial de la vila; aquest és un punt en el que hi vam treballar molt la Laura Navarro i jo mateix, conjuntament amb l'arquitecte redactor del POUM, amb reunions amb comerciants i veïns afectats. ahir ja no es van atrevir a negar-ho, ja que els vam dir que nosaltres el coneixem, que l'hem vist aquest projecte..., i que quan vulguin, els hi demostrem! Ells, vinga a fer bunyols i aparador electoral. ara ens faran la rotonda amb la conexió del carrer Indústria amb Avinguda Catalunya (veurem què fan i com afronten els problemes de recollida d'aigua pluvial que baixa de la zona del Castell en situacions de pluges abundants)... i així, qui dia passa, any empeny! Finalment, després que fos aprovada per unanimitat una moció que vam presentar nosaltres al ple del passat mes de juny, en la que, a petició del Govern, vam acceptar que, en compliment també d'aquell pla funcional de la Biblioteca municipal futura, s'inclogués en els pressupostos de 2019 la creació d'una plaça d'auxiliar amb la seva corresponent dotació econòmica. Ni això van incloure als pressupostos! I ja veieu que no us he parlat de la biblioteca, on sempre hem tirat dels romanents per anar fent guardiola, a la que ja hi tenim dos milions d'euros i, que si el Govern no preferís l'aparador electoral dels jardinets, els parcs i les floretes, enguany ja s'hauria pogut deixar del tot enllestit l'import per afrontar la totalitat de les obres d'aquest equipament.
 
Amb tot això, realment penseu que hi podíem votar a favor? I no volgueu saber el nerviosisme amb el que s'expressava l'equip de Govern, tot i saber que tenia el recolzament de tot el 155 en bloc! Ens deien que si no aprovàven els pressupostos per a l'any vinent, tot es quedaria paralitzat, les entitats no rebrien les seves subvencions, explicàven a les persones pendents de poder inscriure un nou alumne a les escoles bressol, que si nosaltres no permetíem aquesta aprovació, que els seus fills es quedarien fora!  Però, a nosaltres no ens passa com a d'altres que es creuen aquesta mena de pseudoamenaces, i coneixem perfectament els mecanismes per fer que el pressupost prorrogat, en cas de necessitat, cobreixi tot el ventall de serveis municipals. Potser sí que el que els perillava eren els seus jardinets i floretes. Però, ja veieu..., fins i tot ICV va sucumbir als seus embits!
 
Podria allargar-me més en qüestions com les que van sorgir durant l'apartat de precs i preguntes, on determinades respostes van ratllar un patetisme mai vist fins ara. Però, per avui ja n'hi ha prou. De fet, vaig estar apunt de fer una intervenció semblant a la que l'altre dia li vaig sentir a un tal Salvador Illa del PSOE en el Parlament de Catalunya, qui, responent a si estava disposat el PSOE a negociar els pressupostos de la Generalitat, aquest va contestar que: ells no pensaven negociar res amb un Govern independentista. Podria haver dit el mateix: Nosaltres no volem negociar res amb un Govern del 155! Però, sincerament, penso que és molt més raonat el que vam fer.
 
Aneu prenent nota de tot plegat..., les eleccions seran el 26 de maig vinent!!!

Libre de virus. www.avast.com

dimecres, 28 de novembre del 2018

MOCIÓ A FAVOR DE L'ABSOLUCIÓ DELS PRESOS POLÍTICS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PDECAT - DEMÒCRATES

 Aquesta és la segona de les mocions que el nostre grup municipal presenta al pple ordinari del mes de novembre que s'ha de celebrar demà dijous:

 

 

L'1 d'octubre de 2017 Catalunya va votar en Referèndum sobre el seu futur polític. Tot i els innombrables impediments polítics, jurídics i la violència exercida pels cossos de seguretat, més de dos milions de persones, en un acte de dignitat, van poder exercir el seu vot, de forma clarament majoritària a favor de la creació d'un nou Estat. El dret a decidir, reconegut per a tots els pobles del món en els Tractats Internacionals, es va imposar davant un Estat repressor i actuant amb fets antidemocràtics.

 

El 3 d'octubre de 2017, de forma massiva, la societat catalana va sortir al carrer per rebutjar la repressió i la violència policial i reclamar, sempre amb actitud cívica i pacífica, el dret a decidir. La resposta de l'Estat espanyol, però, sempre ha estat la mateixa: negar qualsevol iniciativa democràtica i no oferir cap mena de diàleg ni proposta política. S'ha optat per intentar resoldre el conflicte polític per la via de la repressió i dels tribunals de justícia.

 

Fa més d'un any que es van empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i al cap d'uns dies els representants del Govern de Catalunya, el vicepresident Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva, Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Fa més d'un any que el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret viuen a l'exili lluny de Catalunya. Decisió que també van haver de prendre les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel.

 

Després d'un any de presó preventiva, totalment injustificada i injusta, el passat 2 de novembre de 2018 es van donar a conèixer les peticions de penes que demana la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per a tots els acusats per dur a terme l'organització de l'1-O, en el judici que començarà el proper mes de gener.

 

Aquestes peticions de presó desorbitades, sota els delictes de rebelió, sedició i malversació, parteixen d'un relat d'acusació totalment fals respecte al que va succeir aquells dies, on l'única violència que es va poder veure va ser la que van practicar els cossos de seguretat espanyols contra persones que únicament volien exercir el dret a vot.

 

Atès que la ciutadania ha expressat de forma reiterada i pacífica al carrer i a les urnes la voluntat de decidir el futur polític de Catalunya.

 

Atès que la resposta per part del Govern espanyol sempre ha estat la por, els cops de porra, i la presó dels nostres representants polítics i, en definitiva la instrumentalització de la justícia per donar resposta al que és un conflicte polític.

 

Atès que el nou executiu espanyol també ha estat incapaç de buscar una sortida política a la situació catalana.

 

Atès que les peticions de presó i multes per part de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat reflecteixen un caràcter venjatiu, de càstig i d'escarment contra aquells que defensen unes idees polítiques diferents a les dels que proclamen la 'unidad de España'.

 

Atès que sempre estarem al costat de la defensa dels drets civils i democràtics i per donar veu a la ciutadania i als processos que ho facin possible, perquè posar urnes i expressar-se democràticament no constitueix cap tipus de delicte.

 

El Grup municipal del PDECAT – DEMÒCRATES a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, demana l'adopció dels següents:

 

ACORDS

 

PRIMER.- Rebutjar rotundament les peticions de presó que demana la Fiscalia i Advocacia de l'Estat als nostres representants polítics i socials per haver permès el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

 

SEGON.- Exigir l'absolució de totes les persones acusades, captius d'uns fets inexistents i d'un relat inventat que té com a únic objectiu el càstig i l'escarment.

 

TERCER.- Denunciar la manca de separació de poders a l'Estat espanyol i la manipulació de la realitat, per crear un relat que es basa en la violència que no va existir mai en tots els actes i manifestacions cíviques i pacífiques dels catalans.

 

QUART.- Exigir la llibertat immediata i incondicional dels presos i preses polítiques i el retorn de les persones exiliades. 

 

CINQUÈ.- Donar suport i solidaritat a tots aquells i aquelles que avui pateixen la repressió per part de l'Estat, i a totes les famílies, amics i amigues dels presos i preses polítics i persones exiliades.

 

SISÈ.- Donar trasllat d'aquesta moció als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, als grups parlamentaris del Parlament Europeu i a l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans (ACNUDH). També a l'ACM i a l'AMI.

 


Libre de virus. www.avast.com

dimarts, 27 de novembre del 2018

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PDECAT - DEMÒCRATES INSTANT QUE ES POSI EL NOM DE 1 D'OCTUBRE DE 2017 A UN ESPAI, CARRER, PLAÇA O PARC PÚBLIC DEL NOSTRE POBLE

Primera de les mocions que el nostre Grup municipal presenta al Ple ordinari del mes de novembre, que s'ha de celebrar aquest dijous dia 29: 

 

 

 

La data de l'1 d'octubre de 2017 perviurà per sempre en la memòria col·lectiva d'aquest país. Després de més d'un any i amb motiu del seu primer aniversari, commemorem una fita històrica d'exercici democràtic i de defensa democràtica del dret d'autodeterminació dels pobles, per tal que els ciutadans poguessin decidir lliurament el seu futur.

 

Més de dos milions de persones van decidir participar activament en el referèndum, malgrat els intents previs d'atemorir a la població per part del govern espanyol i a través dels seus braços judicials i policials. Dos milions de conciutadans i conciutadanes van defensar els col·legis electorals, dormint-hi el dia abans i també defensant les urnes i les paperetes davant dels atacs desproporcionats i bestials de la policia espanyola. Les forces de seguretat espanyoles van ferir a més de 1.000 veïns i veïnes i van carregar violenta i desproporcionadament contra un poble pacífic que defensava la democràcia i el dret a votar. L'estat espanyol, lluny d'intentar buscar una solució acordada i pactada amb el govern català per tal que el poble de Catalunya pogués votar, tal i com es reclamava des del govern de la Generalitat, va decidir emprar la violència, la intolerància i la brutalitat com a resposta a una demanda de més i millor democràcia.

 

Palau-solità i Plegamans i els seus ciutadans, es va implicar de ple en el Referèndum del diumenge 1 d'octubre de 2017, en el que hi van participar un total de 4.792 votants que, de forma cívica i pacífica, van acudir als sis centres de votació aconseguits malgrat les traves i impediments de tota mena a que es van haver d'enfrontar les persones, entitats i formacions polítiques que van treballar d'una forma abnegada i admirable a fi que el referèndum fos possible, com així va ser.

 

Van ser molts els ciutadans que, en diversos centres de votació catalans, van rebre cops i garrotades per part de la policia espanyola i la guàrdia civil, que van defensar a ultrança que es pogués seguir votant. Mai ens cansarem de recordar la necesitat de fer memòria d'aquests fets i reivindicar la fortalesa, tenacitat i resiliència dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país que van plantar cara a la repressió i van posar en evidència davant la comunitat internacional a un estat incapaç d'escoltar una demanda democràtica.

 

El dia 3 d'octubre el poble català, d'una manera molt transversal, va sortir al carrer com a acte de rebuig a la violència policial i per demandar, de nou, la llibertat per poder decidir el nostre futur com a poble. Aquest dia, el 3 d'octubre, també a Palau-solità i Plegamans, es va viure una jornada de protesta i paralització de tota activitat econòmica, com mai s'havia vist abans, omplint places i carrers de la nostra vila expressant el rebuig a l'actitud represora i venjativa de l'estat espanyol; és també una diada rellevant que mostra el denominador comú de la immensa majoria del poble català: tenim dret a decidir.

Però malgrat aquesta transversalitat majoritària en el si de la nostra societat a favor del dret a decidir, i les reiterades crides al diàleg, l'estat espanyol va seguir exercint un paper de repressió empresonant als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, aplicant l'article 155 de manera arbitrària i il·legítima, desmantellant la sobirania popular, i posteriorment empresonant a diversos líders polítics, que encara avui són a la presó: el Vicepresident Oriol Junqueras, la Presidenta Carme Forcadell, els Consellers Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, i forçant l'exili del President Carles Puigdemont, els Consellers Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí, i de Marta Rovira i Anna Gabriel.

Ells, el govern de Catalunya, juntament amb els ciutadans, van fer possible el referèndum de l'1 d'octubre, i van avantposar l'interès general i del país a qualsevol altre. Van correr un risc alt i n'han pagat un preu molt dur i injust: la presó o l'exili. Avui, indubtablement, el nostre pensament és amb ells i tornem a reclamar el seu immediat alliberament.

 

A la vista del que va suposar, també a Palau-solità i Plegamans, la jornada del dia 1 d'octubre de 2017, com a reconeixement a la gran mostra de civisme, tenacitat i voluntat democràtica d'una gran majoria dels ciutadans del nostre poble, tant els que van anar a votar, com els que no es van atrevir davant la brutalitat de les forces policials espanyoles retransmeses per televisió, és la raó per la que entenem cal que es posi el nom de 1 d'OCTUBRE DE 2017 a un espai, carrer, plaça o parc de Palau-solità i Plegamans per tal de recordar tant important data en la història democràtica de Catalunya i la lluita pels seus drets i llibertats que li són inherents com a poble que pot, i vol, exercir el seu legítim Dret a l'Autodeterminació.

 

 

Per tots aquests motius, el Grup municipal del PDECAT – DEMÒCRATES, proposa al Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, l'adopció dels següents acords:

 

PRIMER.- Posar el nom de 1 D'OCTUBRE DE 2017 a un espai, carrer, plaça o parc de Palau-solità i Plegamans, indret que haurà de ser degudament consensuat entre tots els membres de la Corporació municipal en un termini no superior a dos mesos des de la present aprovació.

 

SEGON.- Reiterar l'agraïment a totes aquelles persones que van fer possible el referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre, malgrat les amenaces, l'ús il·legítim de la violència i la brutalitat policial per part del govern espanyol.

 

 


Libre de virus. www.avast.com

divendres, 23 de novembre del 2018

LA SEGURETAT. ASSIGNATURA SUSPESA A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!

Abans d'ahir va tenir lloc a l'Ajuntament una nova sessió del Consell Municipal de Seguretat Ciutadana. Ja sabeu que això dels Consells municipals, com a òrgans consultius, d'assessorament i participació sectorials, hi ha qui diu que només serveixen perquè els representants de les formacions polítiques puguin cobrar les seves retribucions per assistir-hi, però també és cert que és un fòrum adequat per tractar les problemàtiques de cada sector. Així, hi ha el Consell de Salut, el de Comunicació, el d'Esports, el de Comerç i Consum, el de les escoles bressol municipals, el Consell Escolar, o, el que vam crear nosaltres en compliment dels nostres compromisos electorals, sobre Serveis Socials en general. Cadascun té les seves dinàmiques i composició, així com els seus propis estatuts. En el cas del de Seguretat, com en tantes ocasions us he comentat, les normes de funcionament diuen que s'ha de reunir cada dos mesos, però, a la pràctica l'Alcaldessa, que n'és la presidenta, el convoca en prou feines un cop a l'any.
 
I és que, en el Consell de dimecres, al que per cert hi va haver moltes (masses) absències, vam dedicar-lo fonamentalment a repassar per part de Mossos d'Esquadra i Policia Local, les diferents problemàtiques relacionades amb la seguretat ciutadana, però de l'any 2017.
 
En els Consells municipals, jo sempre he pensat que calia evitar debats polítics, ja que per això ja tenim el ple, a banda que la pròpia composició del Consell fa que molts dels seus membres siguin representants d'entitats, persones físiques relacionades amb aquell àmbit en concret, tècnics municipals, representants d'associacions de veïns, dels comerciants, dels industrials, etc. Per això penso que a tota aquesta gent més val que els estalviem debats polítics que no ens portarien enlloc.
 
Sí que, voldria traslladar-vos algunes reflexions de la darrera sessió d'aquest Consell:
 
1. Que els delictes de robatoris en domicilis va augmentar (i ja us dic jo que segueix creixent) més d'un 70% durant el 2017.
2. Que la Policia Local fa cada cop menys de policia, dedicant-se pràcticament a fer tasques de vigilància sense massa més, ja que consideren que per qüestions de Seguretat Ciutadana ja tenim als Mossos d'Esquadra. Penseu que disposem de 28 membres a la Policia Local.
3. Que, per no fer, ni tan sols fan res en relació a les actituds incíviques. sí que, quan convé, dediquen els seus esforços a retirar llaços grocs de la via pública, per ordres dels superiors geràrquics. Per cert, vaig descobrir amb estupor, que un cartell o pancarta, sobretot si és independentista, penjat o enganxat a una façana d'una casa particular o bloc de pisos, consideren que no està en una propietat privada sino a la via pública i per això estan totalment legitimats per a retirar-lo. Vaig pensar que no els aniria malament, ni que fos algun petit curset amb algunes nocions de Dret civil bàsic.
4. que la Policia Local no ha fet encara res per combatre l'incivisme en matèria d'abandonament de deixalles i similars prop dels contenidors d'escombraries. Diu que ara demanaran els planells per anar mirant quins són els punts negres, i així pensar quin dispositiu policial és el més adequat. ah, en cap cas faran el que vaig fer jo quan era el regidor de l'àrea, en el sentit de fer vigilàncies aleatòries de paisà i amb vehicle no logotipat, qque, per cert, tants bons resultats ens va donar, havent-se obert gran nombre d'expedients sancionadors i havent baixat bruscament aquestes infraccions. Potser sí que vagin a fer vigilància ben uniformats prop dels contenidors, i si algú els avisa d'actituds incíviques, que posin la sirena del vehicle amb força antel·lació a la seva arribada, perquè al menys així la persona infractora tingui temps a marxar del lloc per no ser localitzat!
5. que el nivell d'absentisme a la feina és alarmant. Les baixes s'han de cubrir amb altres agents i caporals que, d'acord amb el conveni, cobraran hores extres per mòduls, assolint-se uns nivells mai vistos de despesa econòmica en aquest concepte.
6. Que s'ha arxivat la querella criminal que per un presumpte moving van interposar l'Inspector Virgili i el Sergent Martínez contra l'Alcaldessa, la Regidora Marcuello i el sots-inspector Gracia. estàven molt contents i jo que m'en alegro, perquè també penso que aquesta querella no tenia cap mena de sentit. No entenc les raons per les quals l'Alcaldessa té tant interès en dir que a la querella també hi sortia jo. Per mi cap problema si em volen citar pel que faci falta. De fet, entenc que s'ha arxivat pel jutjat de Sabadell i que encara hi ha possibilitat de recurs davant l'audiència Provincial. Per mi, millor si s'ha acabat aquí. Però, tingueu en compte que si aquest Consell es convoca tant en comptadíssimes ocasions, és per evitar que hi assisteixi l'Inspector Virgili. Aprofita quan aquest es troba de baixa o de vacances per convocar-lo. No sé quin temor deu tenir perquè hi assisteixi!
 
De fet,tot el que té a veure amb la querella en qüestió i amb d'altres situacions del tot surrealistes amb la Policia Local, no és res més que conseqüència directa del que els socialistes es van dedicar a sembrar durant el mandat 2007-2011, quan van ser a l'oposició. Ells van voler desfer tota una gran i bona estructura que s'havia construit. Les unitats de medi ambient, de proximitat, de mediació, agents especialitzats en violència de gènere, etc. Van dir que la Policia Local no era per això i la van tornar a convertir en un simple cos de vigilants amb l'únic objectiu de patrullar pels nostres carrers sense massa més. Vam construir una nova comisaria, que voldrien haver tirat a terra sota qualsevol excusa. I ara, tenim el que tenim. El futur govern municipal no ho tindrà gens fàcil per recuperar tot el que es va aconseguir.
 
Això sí, davant qualsevol crítica per allau de delictes o infraccions de tota mena, cal derivar-la cap als Mossos. a partir d'aquí, el que més els agrada: criticar al govern de la generalitat per no destinar prou dotacions de mossos al nostre poble i la seva falta de recursos. qualsevol disfunció que es comenta al Consell és culpa, nnomés, de la generalitat. Sembla que no sàpiguen (que ho saben perfectament) que aquest país ha estat més de vuit mesos sense Govern com a conseqüència del seu 155, i que si no s'han convocat noves promocions de mossos no és pas perquè la generalitat ho hagi volgut. entre aquesta excusa i dir que els altres pobles estan pitjor, ja ho tenim tot solucionat!
 
Sempre penso que, quan a principis del present mandat l'Alcaldessa m'oferia la "cartera" de seguretat Ciutadana, sabia molt bé el que feia. Al final, ho ha de gestionar ella, i aquí teniu els resultats! Si hi ha robatoris, és per falta de Mossos, o perquè la generalitat no ens destina una patrulla més, o perquè la gent no té cura de les seves llars, o perquè no posen alarmes (que deuen ser gratuïtes). però, en això, la Policia Local no hi entra. I si ho fa, és perquè vol i encara els haurem d'estar agraïts.
 
Ja queda menys per arribar al maig!!!
 

Libre de virus. www.avast.com

dimarts, 13 de novembre del 2018

EL QUE CAL SABER SOBRE EL MUSEU PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE PALAU-SOLITÀ!

 
Han estat diverses les informacions que hem sentit o llegit sobre el que ha passat i el que passa amb el nostre Museu que, per qui no ho sàpiga, pertany íntegrament i només, a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, independentment que el considerem com a museu del nostre poble a tots els efectes.
 
Potser sí que m'allargaré en la història que us vull explicar, tot i que ho intentaré resumir tant com pugui. Abans però, sí que us demanaria un petit favor: Llegiu l'entrevista que jo mateix vaig fer a l'il·lustre palauenc, Lluís Ventura i Vila a Ràdio Palau el dia 2 de desembre de 1989, que vaig transcriure íntegra en aquest bloc el 31 de desembre de 2014. Ho podeu fer aquí:
 
Aquest, el nostre museu, el millor perquè és l'únic que tenim, fou creat l'any 1962, aprofitant una sala de la rectoria de l'església de Santa Maria, amb en Mn Jordi Sales com a Rector de la parròquia. En Lluís Ventura i Vila, la persona que més i millor ha treballat per la Cultura al nostre poble, és qui es va encarregar de tot. De fer la feina, el manteniment, la recopilació de peces i el cercar persones que col·laboréssin en fer que aquell petit projecte inicial, esdevingués prou important com perquè reflectís la nostra veritable història. Crec que tot el que jo pugui dir sobre la vàlua personal i intel·lectual d'en Lluís Ventura, es quedarà curt. No tinc prous paraules per definir el que va fer, ser i representar per al nostre poble. Llegint l'entrevista, us adonareu de tot plegat.
 
Aquest Museu, va ser traslladat l'any 1993 a la sala que hi ha a l'esquerra de l'entrada principal de la masia de can Cortès, comportant això un gran impuls per a la seva projecció i coneixement per part de la gent del municipi. En puc parlar amb tot detall, ja que jo era el regidor de Cultura de l'època. Que ningú es pensi que el trasllat de la seva anterior ubicació als baixos dels pisos aquells que havia construït la caixa de Sabadell al carrer Dom Bosco els anys setanta, a can Cortès, fou cosa fàcil. I és que, partint de la base que el museu era (i encara és ) de titularitat del Bisbat, vam haver de negociar amb el Rector de la parròquia, Mn Pere Gibert, però sobre tot amb les màximes autoritats del Bisbat de Barcelona. Al final, vam subscriure un conveni de col·laboració i manteniment entre l'Ajuntament i el Bisbat, que va incloure el trasllat d'un Museu que, per pertànyer a Palau, el vam ubicar a Plegamans. Potser hi haurà qui tot això li semblarà una ximpleria, però ja us dic jo que els recels estàven a flor de pell en aquell temps. sort de les bones maneres i elevadíssim nivell cultural del responsable de patrimoni del bisbat de barcelona, Mn Martí i Bonet qui, fa pocs anys, en una visita al nostre poble, encara em va reconèixer i vam recordar junts aquells dies, aquell conveni i aquell dinar a can Joan per celebrar l'acord!
 
Un cop instal·lat a can Cortès, al igual que la Biblioteca, ens les prometíem molt felices. Però, ´faré com sempre, i seré molt sincer en les meves opinions. L'any 1995 va arribar un Govern municipal socialista a l'Ajuntament. Si alguna cosa va caracteritzar aquells equips de govern del 95 en endavant, va ser la seva propensió a destruir el nostre patrimoni. I em sap molt gréu dir-ho. Però, com a resum, podeu recordar l'enderrocament de can Miqueló, o l'actuació respecte de can Manent, que va comportar, entre moltes altres raons de desprotecció d'una gran part del patrimoni local, la nostra oposició al POUM avui vigent, o les intencions d'enderrocar la Torra de la casa folch i els seus jardins, salvats in extremis pel regidor Josep Maria serraviñals sota el paraigua d'Unió Democràtica... O les intencions de fer miques la masia de can falguera, que no hi van ser a temps gràcies al canvi de Govern al 2007..., com molts d'altres exemples que ara seria llarg de relatar, però que en Josep Maria serraviñals i en Miquel Truyols us podrien explicar amb tot detall, com les saques que al 2007 es van trobar a la masia de can Boada plenes de restes arqueològiques, com si de simple runa es tractés.
 
El fet és que, quan l'any 2007 es produeix el canvi de govern, és en Miquel Truyols qui va fer-se càrrec de l'àrea de Cultura. Ell, millor que ningú, us pot explicar com el Museu, sí, encara estava a la sala on fou traslladat l'any 1993. Però, el panorama no podia ser més desolador. Pols, molta pols. Brut, abandonat, deixat, tancat i sense esma. Però, per si això no fos prou, resulta que l'Ajuntament ja feia molt de temps que havia incorporat com a treballadora municipal a una tècnica encarregada de fer tota la feina de catalogació i fitxes del contingut íntegre del museu. Pel que sembla, aquella treballadora, amb contracte a temps parcial de tres hores i mitja diàries, sí que apareixia de tant en tant per la taula de treball que tenia habilitada per fer tota la feina de catalogació i fitxes del Museu. El regidor Truyols es va voler posar mans a l'obra, aprofitant l'existència d'una tècnica arqueòloga i en patrimoni per tal de donar un impuls definitiu al Museu. Però, ningú entenia de cap manera les reticències d'aquella tècnica municipal. Tot eren problemes, dificultats, obstruccions... tot era frenar qualsevol iniciativa promoguda per part del regidor Truyols i de l'equip de Govern. al final, va resultar que el lligam d'aquella tècnica amb el PSC era la raó de tanta obstrucció. Se la va requerir per tots els mitjans a fi que facilités tota la informació sobre fitxes i catàleg del Museu, sense que atengués a cap de les peticions que se li formulàven. Donat el seu contracte d'interinatge es va optar per acomiadar a qui només es dedicava a frenar qualsevol bona iniciativa respecte del Museu. Mai va voler facilitar l'accés a les fitxes. Només quan després de diversos requeriments, inclòs el notarial amb el corresponent avís d'interposició d'accions judicials, es va avenir a facilitar la contrassenya d'accés a les fitxes del museu contingudes al seu ordinador. encara la recordem tots: "Santorini". Fou a partir d'aquí quan, gairebé després de dos anys del nou Govern, es va poder comprovar el que efectivament s'havia fet, podent-se culminar tot el treball sobre catàleg i fitxes del museu que, diguin el que diguin, està fet i acabat des d'abans de 2011! era en aquest moment quan, des de l'Ajuntament es va voler iniciar una tasca de promoció del Museu, havent dipositat les peces en llocs adequats per a la seva correcta conservació, i així, poder anar fent exposicions per temes amb les noves vitrines adquirides a l'efecte a la sala del museu de can Cortès. Però, coses de la vida, tornem a un Govern socialista l'any 2011!
 
De cop apareix a la llum pública, una nova associació denominada "Amics del Museu" que agrupa a tot un seguit de persones molt ben intencionades, amb molt bona fe, amb moltes ganes de treballar pel poble i per la seva història i memòria..., al capdavant de la que, com a president, hi havia el sr. Joan Navarro, a qui es coneixia per presidir també l'associació de veïns de la Sagrera i qui, durant el mandat 2007/2011 s'havia destacat per la defensa a ultrança dels interessos del PSC, actuant, per exemple, en la presentació d'al·legacions en nom de l'associació de veïns que presidia, ja sigui a les ordenances municipals o als pressupostos, evitant així que no ho haguéssin de fer els socialistes i intentant provocar, en la mesura del possible, el màxim retard en l'entrada en vigor d'aquells acords de màxima importància pel municipi. Però, en tant que president dels Amics del Museu, resulta que aconsegueix subscriure un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament per la tasca de catalogació, fitxes i promoció del Museu, pel que l'entitat rebia vint mil euros l'any. Aquest import el va anar abonant el nostre consistori fins l'any 2016. I és que, el regidor Jordi Pujol, després d'entrar com a responsable de Cultura al 2015, desconeixedor de la història que us he explicat, va voler intentar que aquesta gent féssin la feina que encara no constava que s'hagués fet, en relació a la promoció del Museu, fer les exposicions a les que es comprometen en el conveni subscrit, fer les accions compromeses davant les escoles i un llarg etcètera. Però, molt xerrar, però res de res a l'hora de la veritat, al·legant que encara s'estava treballant en les fitxes i catalogació del material existent en el museu, que, ja havíem advertit al regidor Pujol sobre el que ens semblava que estava passant. I el que passava no era altra cosa que la suposada feina de catalogació i elaboració de les fitxes del Museu s'havia encarregat a la sra. Carme Álvarez. I, us preguntareu, qui és la Carme Álvarez? Doncs, la dona o parella del president de l'entitat, Joan Navarro. al final, els vint-mil euros anuals anàven destinats a les factures que la Sra. álvarez Girava a l'entitat per aquelles suposades feines que ningú sap si les feia. I ara, us podria recordar aquella tècnica municipal que va obstruir tota iniciativa emprada pel regidor Truyols durant el mandat 2007/2011. Doncs sí, era la Carme Álvarez.
 
Amb tot el que us he explicat, ja us podeu fer una idea del panorama. Que què va fer el Regidor Jordi Pujol? Doncs encarregar un informe a la Diputació de barcelona sobre la situació del Museu parroquial, tot i que el mateix regidor Truyols ja havia advertit anys abans al mateix Bisbe de Terrassa sobre les greus irregularitats que s'estàven perpetrant en el pobre museu.
 
Acabo. La diputació va emetre informe. Va dir l'any passat, 2017, que feia molts anys que el Museu es trobava en una situació de greu precarietat. Que en cap cas es pot actuar sota un conveni com el que Ajuntament i Amics del Museu han anat signant i renovant de forma ininterrumpuda des de 2015 fins a 2016 a canvi de vint mil euros l'any sense que s'hagi fet absolutament res. La conclusió final de l'informe és prou demolidora: L'Ajuntament, o els seus responsables, podrien incórrer en un delicte de malversació de fons públics!
 
El Regidor Jordi Pujol va trencar amb qualsevol relació, no tant amb l'entitat en sí, sino amb el seu president Joan Navarro pels incompliments i enganys de tota mena al que l'havia sotmès. I va iniciar el camí marcat per l'informe dels tècnics de la Diputació de Barcelona. Destinar una partida en els pressupostos municipals, per contractar via capítol 2, un professional, tècnic en la matèria per fer, ara sí, tota la feinada que no s'havia fet fins aleshores. L'octubre de 2017 vam sortir del Govern municipal. La partida econòmica, tant de l'any passat com d'aquest encara hi és. Però, no ens consta cap tipus d'actuació al respecte. algun dia caldrà prendre decisions!!!
 

Libre de virus. www.avast.com