dimarts, 27 d’agost del 2013

LA FESTA MAJOR REMATA EL FINAL DE LES VACANCES

Tot comença i tot s'acaba. I per tant, coincidint amb la referència del darrer dissabte del mes d'agost, Palau-solità i Plegamans celebra la seva Festa Major!
 
Aquesta darrera setmana del mes d'agost és la que hom comença a observar una certa recuperació de l'activitat al poble. Es comença a veure més gent pel carrer, molts comerços que tornen a obrir les seves portes, la gent que han tingut la possibilitat d'anar a algun lloc de vacances explica les seves vivències i anècdotes, etc. Però, tot plegat no té un aire ben bé de tornar a la normalitat quotidiana, sino, més aviat al contrari; es torna amb aquella il·lusió de saber que, abans de tornar a la rutina del dia a dia, primer celebrarem la festa més important de l'any: La nostra Festa Major!
 
Dijous comencem amb l'acte institucional del brindis inicial de la festa, seguit de diversos actes, com el Sopar de Duro, i les diverses activitats, organitzades principalment per les diferents entitats del poble encapçalades per les colles de Vaques i cabres.
 
No és ara el moment de recordar quin fou el govern que va impulsar d'una forma clara i definitiva que l'organització del programa d'actes i de les diverses activitats que es porten a terme durant els dies de Festa Major, fossin la gran multitud d'entitats de les que aquest municipi pot presumir. No les vull pas anomenar perquè segur que m'en deixaria alguna. I és que, molt probablement, gràcies a la tasca iniciada durant l'anterior legislatura, la Festa recau principalment sobre la participació de les diverses entitats del poble.
 
No he acabat d'entendre mai, (o potser sí), les raons de l'eliminació de la Comissió de festes. En aquesta comissió hi estaven representades formalment totes les entitats de la vila. sí que es fa necessari tornar a recordar qui i quant es van crear les colles de les Vaques i les cabres al 2007, i com de "revotats" es van mostrar els grups polítics que ara governen respecte dels colors que identifiquen a cada colla. també es fa necessari rememorar com van intentar que les colles en qüestió canviessin els colors que les identificaven; i tot perquè consideraven que no podien comportar una assimilació subliminal de cada colla amb el seu color polític.
 
Un cop evidenciat que no podien fer res per canviar-ho, no han tingut cap més remei que acceptar el que hi ha, i intentar-ho fer-ho seu, fent veure que la participació que s'havia consolidat des del 2007 fins al 2011, no era tal, sino que l'han aconseguida ells.
 
De totes formes, malgrat que cadascú, legítimament, faria les coses d'una determinada manera, la veritat és que, gràcies a la nostra gent, a la societat civil, a les entitats..., s'assoleix un nivell d'implicació important que fa que, la festa sigui de tots i per a tots, reduint al màxim el pressupost econòmic de la festa.
 
Debat a banda mereix el tema del Castell de focs. I ho dic jo, que no sóc massa del ram de la pirotècnia. Tampoc és que em sembli malament que no es facin els focs artificials. Però, siusplau, no tornem amb el "rotllo" que no s'en fan per estalviar diners i poder-los destinar a usos més socials. No us ho cregueu! Si es destinen més de 21 000 euros cada trimestre a pagar a assessors jurídics per intentar querellar-se o demandar a qui sigui de l'anterior govern, només per poder anar fent bullir l'olla política, també podrien fer com a Sentmenat i destinar-ne 2200 a un castell de focs: no cal gastar-se més de quinze mil euros, com feien els socialistes fins al 2007, ni sis mil, com feiem nosaltres al 2011; amb 2200 ja ho tindriem. Però, si les entitats hi estan d'acord i a la gent li sembla bé, a mi també. El que no m'agrada és la justificació, bàsicament perquè no és certa!
 
Dit això, aquest dijous comença la nostra gran festa, i és fins dilluns que n'hem d'intentar gaudir amb plenitud, Si voleu conèixer les meves preferències, a banda de tots els actes i activitats populars, em quedo amb el concert de jazz de dilluns amb Andrea Motis i en Joan Chamorro: l'estic esperant en candeletes!
 
Molt bona Festa Major a tothom!

dimarts, 20 d’agost del 2013

SÓN VACANCES, I VULL PARLAR DEL BARÇA

Des de Cantallops estant, en el darrer dia de la Festa Major, i quan just s'ha acabat el primer partit de la lliga 2013/2014; amb la mandra que em fa parlar de Política, em ve de gust reflexionar sobre el nou Barça.
 
Avui que, no he anat al camp, he posat els abonaments al seient Lliure. Aquest servei tant criticat per alguns, m'ha semblat sempre una bona iniciativa per tal que el camp s'ompli quan els socis mandrosos com jo, no hi acudim per les raons que siguin. I, escoltant com sempre al Puyal, m'he adonat que, potser sí que encara té alguna aportació a fer al joc de l'equip aquest entrenador, anomenat tata, de qui no en sabia pas res, i de qui vaig dubtar sobre les seves possibilitats d'èxit en un club tant peculiar com el nostre avesat a un sistema de joc que, al no ser de la casa, potser no entendria, assimilaria o transmetria amb eficàcia als jugadors.
 
Evidentment que és massa aviat per extreure alguna conclusió sobre les seves aportacions, el seu tarannà o sobre l'empatia amb l'equip i/o la seva integració al grup, partint de la base indubtable que sempre s'ha d'establir una gerarquia clara entre qui mana i qui ha d'obeir sense més, El set a zero contra el Llevant, m'ha fet pensar en alguns aspectes en els que, ja hi ha incidit el nou entrenador, i en d'altres en els que penso s'hi ha de dedicar a fons.
 
Partint del principi immutable que el barça juga al que juga, i que, per tant, hi ha d'haver dos defenses centrals per davant del porter. Que volem seguir amb dos laterals que pugin amb força per les bandes conectant amb els extrems. Que al mig del camp necessitem tres bons jugadors que remenin la pilota, que juguin al toc, que dirigeixin i que pressionin a l'adversari. I que volem seguir amb tres davanters on s'hi comptin dos bons extrems i algú al mig que no només es dediqui a esperar que li arribi la pilota, com sí li passava a villa, sino que jugui, que pugi, que baixi, que la busqui, que la remeni i que faci gols, sense que en cap cas tingui l'exclusiva del gol.
 
Dit això (que ja ho tenim, i així volem seguir), sí que he observat com a novetat la recuperació d'aquella pressió asfixiant que ja feia un parell d'anys que no veiem. també hem vist ganes, moltes ganes, molta il·lusió.... I no cal dir que en el futbol, com en tots els ordres de la vida, la qüestió psicològica resulta essencial per a l'assoliment dels objectius pretesos.
 
Com que la perfeccció no existeix, i sempre hi ha quelcom a millorar, penso que en gerardo Martino, a banda del que ja hem vist, hauria de posar molt èmfasi en dos elements en els que mai hem sabut destacar com equip: Per una banda, el joc aèri. És cert que tenim un equip de baixets, i que difícilment podem destacar en aquest aspecte. Però, en les jugades a pilota parada, sempre hem de fer pujar a Piqué, Puyol i algun altre per si es dona l'opció del remat de cap; però deixem la defensa sense ningú, comportant això que si, per la raó que sigui, la pilota és presa per un jugador adversari, les conseqüències poden ser letals. I, d'altra banda, el segon aspecte a millorar són els corners. Jo no sé que s'ha de fer perquè algun dia aprenguem a xutar corners! No sé si és que no els entrenaven, si tant els fa, o què és el que passa. Però, si xutem vint corners en un partit, gairebé està assegurat que mai la cosa acabarà en gol.
 
M'ha agradat la "declaració d'intencions" d'en Tata canviant sense manies a Mesi. què ha de fer en Mesi al camp a la segona part guanyant sis a zero? Sabrem portar bé el tema de les rotacions? Farem jugar tot l'any als mateixos per arribar coixos, com la temporada passada, al final?
 
De moment, m'està agradant el que veig. sembla que encara conservem capacitat d'il·lusionar-nos amb aquest equip, i que encara tenim molts èxits per davant.
 
Per cert, no és que m'agradi el futbol. M'agrada el Barça. que ningú em pregunti per res més, doncs no en sabré ni un borrall. El barça per mi segueix essent encara un instrument de lluita nacional. de moment, encara és el nostre exèrcit particular. Qui em digui que no s'ha de barrejar política i esport li diré que molt bé, que ja s'ho farà. Que en Laporta, va aconseguir, en primer lloc, convertir aquest barça en el millor de la història i d'això vivim. Però, també va fer d'aquesta institució que es constituís en el que sempre hauria d'haver estat: en tot un símbol de catalanitat i de representació de la nació catalana al món. Als qui es preocupen per saber a quina lliga jugarem quan siguem independents, els contesto que m'és igual. Primer és la Independència, després ja en parlarem; la resta és el de menys!
 

divendres, 9 d’agost del 2013

D'UNIÓ I INDEPENDENTISTA

I qui m'havia de dir a mi, pel novembre de 1992, quan vaig entrar a militar a UDC, que al cap dels anys, (vint), el problema principal pel que fa als plantejaments ideològics, seria la qüestió nacional. La veritat és que, no m'ho hauria imaginat mai!
 
Quan Unió pot presumir de ser una formació política, com poques, amb un perfil ideològic clar, resulta que, tot i que, (i només faltaria) defensem Catalunya com a Nació, no ens acabem d'atrevir a defensar-la lliure, plena i independent d'Espanya, com a garantia per formalitzar els acords, els lligams o l'estatus que més li convingui.
 
Quan vaig iniciar la meva militància a Unió, estava (i estic) totalment convençut del seu ideari Social-Cristià, de la seva filosofia personalista, de l'aplicació i interpretació més d'acord amb els interessos de cadascun dels ciutadans d'aquest país, de la Doctrina Social de l'Església, de l'individu per damunt del tot, dels valors de la família i, en definitiva, de l'Humanisme Cristià. Partia jo de la base indiscutible que em trobava (i em trobo), davant d'un partit que es proclamava nacionalista, que defensava una Catalunya lliure, que reivindicava una nació plena en tots els sentits i, que recordava als seus fundadors rellegint el manifest publicat a la revista el Matí el dia 7 de novembre de 1931, i feia memòria de la manera com fou assassinat l'advocat i il·lustre militant democristià, Manuel Carrasco i Formiguera amb les seves darreres reflexions i proclames en pro d'una catalunya independent.
 
L'any 1992, quan vaig iniciar la meva militància a Unió de la mà d'en ferran Pont i de la Concepció Ferrer, quan jo era també regidor independent dins d'un govern municipal de CiU, vaig ser el tercer militant d'UDC a Palau-solità i Plegamans, després d'en Jordi Oliver, que ho era de feia molts anys com a únic militant al poble, i d'en Josep Maria serravinyals, que hi havia entrat feia pocs mesos. Ara ja en som cap a vint-i-cinc. el partit ha crescut i això és pel que hem lluitat tots plegats des del primer dia.
 
Al llarg dels més de vint anys que fa que milito a Unió, han estat moltes les mocions, manifestos i resolucions aprovats en els diversos congressos del partit, en favor, no ja de l'autodeterminació de catalunya, sino declarant Catalunya com a Nació que havia d'esdevenir lliure, plena i sobirana.
 
Ara, quan ens trobem davant del moment més important i transcendent de la nostra història com a país, i també com a partit, resulta que, més enllà dels plantejaments ideològics socials, econòmics i morals, trontollem d'allò més en el plantejament nacional. Ja vam passar per una situació extranya durant el darrer Congrés nacional a Sitges. Però, els esdeveniments que han tingut lloc durant el darrer any i mig, i ja no dic, des de la sentència de l'Estatut, no sé si ens han agafat amb el pas canviat, si algú s'ha espantat davant l'evidència d'un país sencer reclamant que vol ser lliure i independent, o què és exactament el que passa. Però, el cert és que no hi ha dia que no donem mostres d'escassa convicció nacional. Ja ens va passar a la manifestació de la Diada de l'any passat, tot i que al final hi van ser els nostres màxims representants, però donant mostres de no saber si el que voliem era la independència, el Pacte fiscal, el Dret a decidir o...... ara, novament, tornem a destacar per demanar que la cadena humana anomenada Via catalana cap a la Independència, sigui pel Dret a decidir.
 
Si som un partit nacionalista, si el nostre manifest fundacional expressa la voluntat d'esdevenir una nació plena, sobirana i lliure, quina és doncs la raó de tanta confussió i mostra de poca coherència ideològica?
 
Fins quant, tants i tants militants d'aquest partit ens haurem d'anar justificant pel carrer intentant explicar l'inexplicable? Que no vam presentar-nos a unes eleccions amb un programa que, per damunt de tot, reivindicava constituïr-nos en estat propi prèvia consulta als ciutadans? Què hem de dir als que ens preguntin sobre les raons de la nostra indefinició? si tenim un ideari tan clar i diàfan, per quina raó no el tenim respecte de la qüestió nacional? I, com podem dir que estem manllevant plantejaments propis d'altres formacions i que això ens portarà a la autodestrucció, quan resulta clar que la nostra poca cohesió és el que genera desconfiança fent que es doni suport a qui es mostra sòlid en aquest aspecte?
 
Sempre he lluitat contra aquells que diuen que els militants d'Unió són uns aprofitats i el que volen és assegurar-se, o bé un lloc a les llistes electorals, o algun càrrec; i que, al ser un partit petit, tothom té assegurada alguna cosa. És per això que segueixo lluitant per fer d'Unió un partit gran i fort. De vegades noto que les forces no són les mateixes d'antuvi. No vaig estar d'acord amb l'amic Josep Maria vila d'Abadal, quan va decidir causar baixa en el partit, doncs penso que la nostra lluita és a dins, i des de dins hem de mirar de canviar el que no ens agradi.
 
És evident que tot posicionament ideològic (també el nacional) admet matisos; però, sabent-nos dins d'un estat que oprimeix, que explota, que ofega, que menysprea..., podem seguir defensant extranyes confederacions sense haver assolit la llibertat plena?
 
Tinc la sort de trobar-me en un poble en el que la militància d'UDC és clara, decidida i definitivament independentista. I vull seguir lluitant per la independència de Catalunya des del meu poble i des del meu partit: que no ens ho posin més difícil!
 

dimarts, 6 d’agost del 2013

COM JUSTIFICAR CAN FALGUERA

En el meu darrer escrit us deia que volia comentar-vos la intervenció de l'Alcaldessa en el concert líric que va tenir lloc el passat dia 26 de juliol als jardins de la masia restaurada de can Falguera.
 
Però abans, considero necessari fer només una mica de memòria amb les pertinents reflexions:
 
L'any 2008, mentre Palau-solità i Plegamans estava gestionat per un govern liderat per CiU, es van mantenir diverses reunions amb el Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats a Madrid, just quan s'estava apunt d'iniciar la negociació per a l'aprovació dels Pressupostos generals de l'estat espanyol. Com a conseqüència d'aquelles trobades, va sorgir l'idea de treballar per aconseguir els diners necessaris que permetessin recuperar una masia medieval com la de can Falguera per al municipi. I és així que, encara recordo com, trobant-me reunit amb l'alcaldessa Mercè Pla, vam rebre la trucada personal d'en Josep Antoni Duran i Lleida per comunicar-nos que, en els pressupostos per l'any 2009 s'inclourien un total de cinc-cents mil euros per ser destinats a la restauració de la masia de can Falguera. Per aquesta raó, el diputat Josep Sánchez Llibre va venir al nostre poble, en un acte organitzat per CiU a les instal·lacions esportives municipals del barri de can Falguera a explicar-nos com s'havia obtingut aquell import i quin seria el procés de pagament.
 
Encara recordo com, al assabentar-se de la notícia, el regidor de Cultura d'aleshores, l'amic Miquel Truyols d'ERC, em va venir a veure per fer-me una sincera i emocionada abraçada pel que s'havia aconseguit.
 
Des del primer moment, i podeu mirar les publicacions del PSC i llegir les actes dels plens, els socialistes palauencs s'hi van mostrar, no ja escèptics sino voraçment en contra: Que si els diners en qüestió eren mentida, que si allò no arribaria mai, que si la masia en qüestió resultava impossible de restaurar, que si no era medieval, que si el que voliem era fer "una capsa de mistos" com el que s'havia fet molts anys enrere a can Cortès, etc. I això, que els hagués resultat més fàcil fer grans elogis sobre el que el govern Zapatero apostava pel nostre poble i pel seu patrimoni. Però, en lloc de mirar de presumir del que feia el govern amic Zapatero, va preferir atacar-nos com sempre per tots els mitjans: les seves pàgines a les revistes locals, en les seves intervencions als plens com reflexen les actes, o també en aquell famós blog anonim dedicat a l'insult i a l'atac personal que, com així ho va recconèixer, gestionava l'actual regidor de comunicació, Projectes, Patrimoni i no sé què més, david Abascal.
 
La masia es va restaurar totalment, i al final es van aconseguir de Madrid un total de gairebé un milió i mig d'euros!
 
Només arribar al govern el PSC-PSOE, amb ICV i la Veu, es van començar a inventar històries com, que no haviem justificat prou les despeses de l'obra i que havien hagut de retornar diners, es van inventar falsos viatges a Madrid per justificar que s'estava intentant no haver de retornar aquells diners, i més atacs que, al final, en una intervenció de l'alcaldessa Padrós a l'acte d'innauguració de l'exposició de pessebres al desembre de 2011, va haver de reconèixer que l'anterior govern ho havia gestionat perfectament, i va excusar una, mai demostrada injustificació comptable, contra l'anterior interventora municipal qui, per cert, va plegar degut a les pressions sofertes per poder contractar a un nou interventor com l'actual que, recorde-m'ho, milita al PSC.
 
Tot això ens porta al divendres 26 de juliol, en un concert organitzat per l'associació de Veïns de can Falguera. Ara, que ja s'han arranjat els jardins de la masia, tenen la necessitat de començar a presumir d'aquell equipament. com fer-ho? Doncs, l'alcaldessa, en la seva intervenció, va manifestar que: "de vegades els polítics tenim la pell molt fina i no volem reconèixer el que d'altres han fet". Com que hi havia en Miquel Truyols, el va fer aixecar perquè tothom l'aplaudís, manifestant que ell i només ell era l'artífex de la restauració de la masia, i que era a ell a qui calia agraïr la gran feinada de restauració portada a terme. Com us podeu imaginar, la situació no només ratllava el ridícul, sino que va provocar una visible indignació dels representants a l'acte d'ICV. Evidentment, en Truyols formava part d'aquell govern i per tant n'era responsable. Però, fixeu-vos en quin deu ser l'odi que la màxima responsable municipal transpúa contra CiU, que ha de fer les mil i una per intentar demostrar que CiU no té res a veure amb aquella restauració.
 
Més enllà d'aquesta anèctota, en els propers mesos i anys, assistirem a tot un desplegament per "vendre" com a seva, o de qui sigui menys de CiU, una gran obra de la que s'en beneficiarà tot el poble, però sobretot el barri de can Falguera. Esperem que s'hi doni l'us més adequat perquè la Cultura, el Patrimoni i/o molts serveis del nostre poble en puguin treure profit!
 

divendres, 2 d’agost del 2013

RESPOSTES DEL GOVERN I DISTENSIÓ ESTIUENCA

La veritat és que, trobant-nos al principi del periode de vacances, comença a fer una mica de mandra parlar-vos de qüestions relatives a la política municipal. Però, com que us vaig dir que us comentaria les respostes a les preguntes formulades que consten en el post anterior, i també s'ha produït algun fet nou digne de ser comentat, passo breument a explicar-ho.
 
En quant a les preguntes, ens van contestar que els 21 780 euros destinats a l'advocat Bartomeu Martínez durant el primer trimestre d'enguany, són perquè assessori a l'equip de govern, i només a l'equip de govern, en diverses matèries que no van voler especificar. Recordeu que, a aquests diners s'hi han de sumar els 18 000 euros de l'any passat que van servir per denunciar a l'anterior alcaldessa, a la interventora, a la secretària municipal i d'altres sense cap altra fonament que la de seguir fent soroll contra l'anterior equip de govern liderat per CiU.  (Desprès ens diuen que no fan castell de focs perquè s'ha d'estalviar!)Sabeu quant costa el que fan a sentmenat? 2200 euros.
 
En relació al tema del cap de la Policia, diu la regidora marcuello que, com que no hi ha l'inspector en cap, que ja han deixat sense efecte la resolució nomenant coordinador i càrrec de confiança al sotsinspector i que és aquest qui fa de cap de la policia; tot i que tampoc ho podria ser el sergent donat que també està de baixa com l'inspector.
 
Respecte de les inspeccions a determinats establiments dedicats a forn de pa i alimentació, ens van confirmar que eren certes i que no s'els havia obligat a fer grans obres de reforma per complir amb la llei, sino que només s'havien efectuat recomanacions.
 
Sobre el criteri de la regidora Marcuello en quant a les seves contradiccions a l'hora de comparar el cas Montjuïc amb un futur cas Turons, va dir que repassaria el que havia dit en els plens sobre Montjuïc per comprovar tal contradicció.
 
Pel que fa a les antenes de la companyia de telefonia mòbil Movistar, el regidor Pedro Sánchez va confirmar els problemes de cobertura, manifestant que s'estava treballant en l'aplicació del mapa sobre aquest tipus d'antenes aprovada pel consistori i que es treballava per tal d'aconseguir un acord entre totes les companyies per mirar que emetessin des de l'antena existent al cementiri municipal.
 
D'altra banda, en quant al tema de la possibilitat que Caritas, l'ANC i d'altres poguessin posar parada, barraca, etc. per la Festa Major, van dir que haurien d'haver intervingut en el procés participatiu dels actes de la Festa Major per tenir-hi dret. No vam acabar d'entendre la raó per la qual ICV sí que té sempre parada i no és pas que participi en tot plegat.
 
Finalment, sobre la petició de l'ANC d'avançar l'horari d'inici de l'acte institucional del dia 11 de setembre amb motiu de la Diada Nacional per facilitar la sortida dels autocars que han de portar les 251 persones inscrites del nostre poble a la cadena humana, donat que l'ANC ens ha destinat a un tram de la població de Palafolls, s'avançarà l'horari a les onze del matí per si, al final, es considera oportú que surtin cap allà sobre la una del migdia. Per tant, tot solucionat.
 
Ja us he dit que em comença a fer mandra aquests dies parlar-vos de política municipal, però un dia d'aquest us explicaré la peculiar intervenció de l'alcaldessa durant l'acte (concert líric) que va tenir lloc el passat divendres dia 26 de juliol als jardins de la masia de can Falguera. Com que tant s'hi va manifestar en contra de la seva restauració en el seu dia, ara no sap com fer-s'ho per justificar aquesta gran i importantíssima inversió!