divendres, 17 de maig de 2019

L'ESTUPIDESA DEL VOT ÚTIL

Jo no sé quina sensació teniu vosaltres quan sentiu a segons quins candidats a parlar de l’anomenat Vot Útil que, en definitiva, no és res més que fer una crida a conculcar el més elemental sentit democràtic. I és que, tot i que sol ser un argument recurrent en qualsevol elecció, no sé perquè, però diria que en aquests darrers processos electorals, i sobretot ara a les municipals, en sento més a parlar, però per determinats candidats que, havent obtingut resultats força discrets en anteriors comicis, ara sembla que es vegin les orelles i facin aquesta crida al vot útil com si d’una fórmula màgica de derrotar al o als seus adversaris més immediats es tractés.

 

Quan hom es refereix al Vot Útil, entenc que està expressant als altres la idea que “Votant-me a mi tindreu majors garanties que allò que cerqueu votant a uns altres, s’aconseguirà”. Per tant, en el fons, es tracta de menysprear a les altres candidatures manifestant-se com a veritables posseïdors de la veritat en relació a d’altres, que potser no fan altra cosa, segons el seu entendre, que fer volar coloms.

 

Això s’està veient, aquests dies sobretot en el camp independentista. Però també ho hem pogut observar en els debats esquerra dreta. És a dir, com que es presenten no sé quants partits d’esquerra, voteu-me a mi que sóc d’esquerres i els altres no hi tenen res a fer doncs, segons les enquestes jo sóc qui guanyarà. I en aquest terreny, el que segur no es donarà al nostre poble és cap situació semblant entre partits de dretes. I és que, el PP no es presenta i per tant, la dreta queda totalment circumpscrita a C’s. amb tot però, tenim al PSC/PSOE, que a la vista de la seva forma d’actuar, no sabem si li queda encara algun resquici de plantejaments esquerrans o, com diuen ells, Progressistes. Ara que dic això, em ve al cap un professor a la Universitat, que diria que ens impartia Dret Penal, que sempre que es referia als partits d’esquerres ho feia titllant-los com “Los partidos mal llamados progresistas”. Ara podria dir allò de “Y ahí lo dejo”!

 

Tornant al tema. Al nostre poble tenim tres partits molt semblants en quant a principis ideològics. El Comú de Palau (antiga ICV- EuiA) encapçalada malgrat les proclames de renovació i regeneració, per l’àngels Marcuello des de fa vint anys. Tenim a Ganemos, o Guanyem de la Luísa fernández, que es van presentar fa quatre anys amb aquesta denominació perquè Podemos va decidir que no es presentava a municipis relativament petits, Ganemos que encapçalava el tal José Luís Heras, que va desaparèixer de l’Ajuntament fa més de dos anys i sembla que a tothom ja li ha estat bé; sobre tot al govern, que podia imposar les majories absolutes a les votacions només amb vuit i no pas nou vots. Finalment, tenim, ara sí, a Podemos, que ja no són els de Ganemos, tot i que diuen que són molt amics, però que algú m’expliqui aquí la teoria del vot útil.

 

Clar que, és evident que en l’àmbit de les esquerres tenim també a la CUP, amb plantejaments del tot radicals ideològicament parlant, però també a ERC, que com a partit que es proclama d’esquerres, progressista i independentista, és a qui he sentit més a fer crides al famós vot útil. Però, entenc que, donada la situació actual del país, quan parlem de vot útil no es deuen referir al vot d’esquerres útil, al vot de dretes útil, o al vot independentista útil. Si fos així, estaríem perseguint que, de cada franja ideològica s’imposés una sola candidatura en detriment de les altres amb plantejaments iguals o similars.

 

Amb tot, els qui ho tindran més fàcil són els votants de dretes i espanyolistes que, votant a C’s, no hauran de dubtar ni un segon. Els espanyolistes moderats (crec que m’he descuidat les cometes) votaran al PSOE amb alguna reminiscència del PSC. I això és més clar que mai si ens fixem en la mateixa inserció dels anuncis efectuats a les dues revistes locals… Són només i exclusivament en castellà! Quin és doncs el votant que cerquen? És evident que aquell vot del PP d’en david zambrana de 2007 i 2011, o el de la Mercedes Rodríguez de 2015, que no s’acaba de sentir gens còmode amb la deriva ultra de C’s qui, malgrat tot, sí que es pot veure beneficiat de la no presència del PP a les urnes. De totes formes, està claríssim quin és el votant que cerca el PSOE palauenc, havent renunciat al vot que tradicionalment s’adreçava a la Teresa Padrós, que de ben segur ara s’adreçarà ja no a la persona si no al perfil ideològic més coincident amb cada votant.

 

A la vista de tot plegat, ens trobem amb dos espais ideològics sobre els que podem aturar-nos a analitzar el que jo anomenaria com “L’estupidesa del Vot Útil”. Per una banda, els partits anomenats d’esquerres, Comú, Guanyem i Podemos, i per una altra, les candidatures decididament independentistes formades per Junts per Palau, ERC, la CUP i Primàries per la República. En quant als primers, la sensació és que, a la vista dels resultats de les formacions d’aquella franja ideològica en tota mena d’eleccions, ens podem trobar molt fàcilment en que cap d’elles obtingui representació. Com a molt podria obtenir-ne l’Àngels Marcuello per la raó que ja disposa d’un vagatge i una experiència i coneixement que les altres dues candidatures no poden pas exhibir. Penseu però en la possibilitat, per exemple, que cadascuna d’aquestes tres formacions obtingués uns tres-cents vots aproximadament. Això voldria dir que no obtindrien cap regidor, quan si s’haguéssin presentat juntes, això es podria traduir en tres edils. És potser això el vot útil? Penseu, que si no obtenen representació, d’acord amb el sistema de representació proporcional actual, aquests vots, que hi ha qui considera llençats, acreixeran a favor de les formacions més votades! Per tant, a favor de candidatures del tot allunyades del que pretenia l’elector a l’hora de dipositar el seu vot a l’urna.

 

Finalment, en relació al camp independentista, ens trobem amb quatre candidatures que, dit sigui amb tots els respectes, han optat per presentar-se per separat malgrat que, diguin el que diguin i xerrin tant com vulguin, saben perfectament que la unió fa la força, que només units podrien aconseguir superar amb escreix i amb amplíssimes majories a tota la resta de formacions. Si en el referèndum del 1 d’octubre van ser quatre mil vuit-centes persones de Palau-solità i Plegamans les que van votar que sí a la independència, és més que evident que això comportaria una majoria més que aplastant a l’Ajuntament. Sabem que Junts per Palau ha lluitat fins a l’extenuació per aquesta unitat. Que Primàries tenia aquest mateix plantejament, sempre que els partits no es presentéssin, agrupant-se per tant en una mena de nova formació basada en un sistema clar de bases populars amb l’objectiu de la República. Hi va haver un moment però que, legítimament ni ERC ni la CUP van voler participar d’aquesta formulació. Per tant, deixava de tenir sentit seguir endavant amb la nova proposta. Junts per Palau feia molt temps que treballava amb aquesta idea d’unitat, de transversalitat, de projecte integrador, aglutinador de persones de tot perfil ideològic i professional; malgrat tot, Primàries va voler seguir endavant, la qual cosa ha comportat que, sota el pretex i la proclama de la unitat independentista, en aquestes eleccions haguem passat de tres candidatures a quatre a la recerca de fer efectiva la República proclamada el 27 d’octubre de 2017. I ara digueu-me: quin és el vot útil independentista? És com si us veiés a tots aixecant la mà i cridant Jo! Jo! Jo! Clar que, si ens fixem en les actuals representacions, en el benentès que Junts per Palau ve a substituir, amb un enorme esprit de transversalitat, l’antiga CiU, entendria que la Laura Navarro, com a representant de la formació independentista que fins ara ha obtingut més suports a nivell local, reivindiqués aquest famós vot útil, cosa que, per cert, no li he sentit pas. En canvi, sí que sento a d’altres demanant-lo en base a elements de discurs dreta/esquerra, que segur resultaran del tot inapropiats en uns comicis com aquests.

 

Amb tanta divisió independentista, penseu només en qui pot treballar amb més experiència i coneixement pel nostre poble. Per programa, tarannà, experiència, esprit renovador, projecte integrador…, etc. Deixeu-vos d’un absurd debat ideològic sobre esquerres i dretes, que res aporta a nivell municipal. El vot útil no existeix. Existeixen les conviccions, les certeses de saber qui treballarà més i millor pel nostre poble. Existeixen les demostracions del que ja s’ha aportat per part d’alguns, davant el que només són paraules vuides.

 

Si ens fixem en aquests elements, voteu el que volgueu, que segur que serà útil! Jo, per la meva part, votaré Junts per Palau!!!

 

dimarts, 14 de maig de 2019

UI SÍ, EL MERCAT MEDIEVAL!

Això de les xarxes socials és molt “distret”. Tant que t’adones que, o n’hi ha molts que no tenen memòria, o que ho fan veure per tal d’oferir la imatge que tenen grans idees de futur. I és que, fa uns dies, al Facebook. Vaig llegir algunes reflexions o dissertacions sobre el què i el com del Mercat Medieval: que si el poble no en treu profit, que si cal aprofitar els nostres grans atractius per repartir-lo per tot el municipi, que si els comercians palauencs i plegamanins no s’en poden beneficiar…. I penses: “Ai Senyor, algú s’en recorda de com era el Mercadet Medieval anterior a 2007? Doncs, era una petita fira amb unes quantes paradetes amb productes d’artesania i gastronomia, situades en un petit espai a l’entorn del castell de Plegamans sense més, que, a sobre comportava un cost important per a l’ajuntament, ja que aquest l’únic que feia era contractar la seva organització a una empresa externa que es limitava a posar les quatre paradetes i fer una mica d’ambientació medieval. Això volia dir, ni més ni menys, que, amb tota una altra gran despesa consistent en contractar publicitat a grans mitjans de comunicació, es feia venir a molts visitants a que deixéssin els seus diners a uns paradistes forasters, dit sigui amb tots els respectes, que, acabada la fira s’en anàven i a Palau no hi quedava ni un sol euro de benefici.

 

Va arribar un canvi de govern municipal al 2007, amb CiU, ERC i PP que va prendre una gran i transcendent decisió: Aquest Mercat, si és que calia mantenir-lo, havia de servir per dues coses: 1, Per donar a conèixer el nostre poble als visitants del nostre entorn. I 2, Perquè els nostres comerciants en poguéssin treure un profit. Això sí, calia també aprofitar l’enorme potencial del teixit associatiu del municipi perquè també s’impliquéssin les entitats amb l’organització de tota mena d’actes.

 

El nostre ha estat tradicionalment un municipi que, basta que un Govern faci quelcom novedós, perquè vingui l’adversari polític i ho intenti rebentar amb ves a saber quines excuses de malalt o idees peregrines, per no dir supines. I ja hi vam ser pel tròs!

Com que aquests de CiU van voler obrir el mercat en benefici de comerciants, entitats i per potenciar el poble a l’exterior, els va anar perfecte l’excusa que es tallava la carretera per fer tot el soroll hagut i per haver, per intentar llençar a uns contra els altres, per a enfrontar comerciants, per crear mal ambient entre entitats i més coses, que els que sí teniu memòria no us cal pas que ho recordi! Es va canviar de dalt a baix un Mercat Medieval que encara ara viu d’aquell record. Els que ara ens comencen a donar la raó als qui hem lluitat per aconseguir la cesió de l’avinguda catalunya a l’ajuntament per convertir-la en un carrer més del poble, per fer que esdevingui un veritable eix urbà i comercial de la vila, sabem que aquell experiment va constituir la demostració més palpable que l’avinguda Catalunya sí pot ser una via urbana, si convé de vianants per tal que esdevingui el veritable centre social i comercial del poble. Ara ho veuen clar, però aleshores qualsevol arma política contra CiU era bona. Per això, quan els socialistes van recuperar el Govern al 2011, van tornar a canviar el model del Mercat que tant d’èxit, diguin el que diguin, havia conreat! Per aquesta raó, van deixar de tallar la carretera, però van mantenir el nou format que s’havia consolidat, en el sentit de deixar que tota la fira es desplegui des del castell fins pràcticament el Carrer Sant Lluís a tocar de l’avinguda Catalunya però sense tallar-la. Quin és el problema? Doncs, que a la carretera era on s’hi van situar les parades dels nostres comerciants. Les que primer visitàven els que venien de fora. A partir de 2011, sí que cal dir que van aprofitar tot el Parc de can Linares, que per cert, aquell denostat govern de CIU, ERC i PP va arranjar i recuperar per al poble, fent que les entitats i alguns comerciants que amb el temps han anat desapareixent, ocupéssin el nou espai rehabilitat. Però ja no era el mateix. Els comerços del poble han desaparegut de la fira. Hi resten pacients algunes entitats. Però, el benefici s’el tornen a emportar els paradistes i empreses de fora de Palau, tornant a constituir l’organització d’aquest Mercat una despesa econòmica que, si no recordo malament, supera amb escreix els vint-i-cinc mil euros.

 

Mireu, aquest format, sí que entenc que, gràcies a l’impuls que va rebre durant els anys 2007 a 2011, fa que els restaurants palauencs i plegamanins en treguin profit, però zero benefici pels nostres comerciants.

 

Què vol dir això que alguns plantegen de repartir el Mercat per no sé quants llocs del poble? El format ja està inventat. Els resultats en quant a beneficis econòmics i més visitants, estan més que demostrats. Ara seguiu reflexionant. Només cal que feu una mica (no gaire) de memòria!

 

dimecres, 8 de maig de 2019

EL QUE JA NO SERÀ, EN AQUEST MANDAT!

Demà dijous, a partir de la mitja nit, comença una nova campanya electoral. Totes són importants, però quan es tracta de la referent a les eleccions municipals, la cosa agafa una dimensió diferent, per moltes raons, però sobretot per la proximitat dels candidats amb la gent, el seu coneixement del municipi, de la realitat local i pel que fan o pensen. És evident, que, per molt que alguns vulguin aprofitar no sé quines dinàmiques electorals, el cert és que en uns comicis municipals els ciutadans voten en clau de poble i pel que saben o coneixen al candidat o candidata. Però d’això ja en parlarem en els propers dies.

 

La reflexió d’avui, que crec que ja serà la darrera en tant que Portaveu del Grup municipal del PDECAT – DEMÒCRATES, està relacionada amb el que em va venir al cap dijous passat en la meva darrera intervenció en el Palau a Debat de Ràdio Palau, on es feia referència per part d’alguns membres que han exercit l’oposició al llarg de tot el mandat, en el sentit que durant aquests quatre anys s’ha dialogat, consensuat i treballat de forma constructiva entre Govern i Oposició. Tothom semblava estar-hi d’acord. Vaig haver de pensar-hi una bona estona per intentar trobar algun exemple d’aquesta mena de “nova forma de funcionar que alguns s’esforçaven a confirmar”, sense massa èxit per la meva part.

 

I és que, hi ha dos exemples flagrants, descarats i maldestres que demostren que això no és pas del tot cert, que els he viscut amb perplexitat notòria. Per una banda, el famós Codi Ètic, i per una altra, la no menys frustrada Comissió de Tarifació Social. I és ara quan, els que ja coneixeu es posen en posició d’atac dient-me allò que mira com defenses als socialistes, els contesto que no, només defenso la nostra tasca durant el poc més d’any i mig que vam romandre a Govern i la decepció de veure com, per molt que hom s’hi esforci, no hi ha res a fer si qui tens al davant no està disposat a cedir absolutament en res. Ens podria passar com amb el Reglament de Participació Ciutadana que fou aprovat en el ple del mes de març, a proposta nostra, on vam anar cedint en moltíssimes qüestions que ja es veurà com a la pràctica resultaran inaplicables, però com que no serà pas a nosaltres a qui ens espanti la participació dels ciutadans, és probable que en poc temps llegiu en algun mitjà local que s’ha modificat aquest reglament per ves a saber quines peregrines raons. Algú m’ho explicarà!

 

Codi Ètic. Mireu, quan al juny de 2015 vam subscriure l’acord ‘investidura, un dels compromisos fou la signatura d’un Codi Ètic. Nosaltres, per les nostres formacions polítiques, ja teníem el nostre propi Codi Ètic signat, com també els cinc regidors socialistes que en el seu dia vam contrastar i que vam fusionar en un text que vinculava als membres de l’equip de Govern. Però, arran de l’aprovació per unanimitat d’un dels Codis Ètics més moderns i avançats fins al moment, com és el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, redactat a través duna comissió integrada per totes les forces polítiques amb representació a la comarca i presidida per la CUP, va ser quan a través d’una moció presentada al ple municipal per ICV s’instava al consistori a aprovar un Codi Ètic per unanimitat! Doncs bé, semblava un bon punt de partida aquell Codi comarcal que, amb ben poques variacions, podia servir-nos de guia per al que caldria aprovar a nivell municipal. Van ser mesos i mesos de negociació, de plantejaments estrafolaris i de dubtosa legalitat que, malgrat advertiments de tècnics i assessors, res de res. No hi va haver manera d’avançar i ni tan sols modificant aquell Codi comarcal a l’alça vam acabar de ser capaços de arribar a cap consens.

 

Comisió de Tarifació Social. També aquí va ser via una moció d’ICV que tots plegats ens vam comprometre a acordar un sistema de tarifació social que comportés que les persones i famílies més vulnerables tinguéssin accés a un nivell d’atenció superior en funció del nivell d’ingressos o renda dels possibles usuaris o beneficiaris, partint de la base que les tarifes, taxes i arbitris municipals, en molts casos, s’han de circumpscriure a una determinada legalitat i que a l’Ajuntament li queda molt poc marge de maniobra. Vam constituir la comissió en qüestió, assistits de tècnics, interventor municipal i Secretària, recorrent a regulacions que, en aquest sentit s’havien portat a la pràctica en d’altres ajuntaments, com Sant Cugat, Terrassa, Cerdanyola, Gavà, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet i algun altre. Però, nosaltres que sabíem des del primer dia i per molt que des d’alguns grups s’entestàven a no voler-ho veure, que el nostre nivell de prestacions socials, aplicació de tarifes reduïdes o exempcions en moltes situacions d’especial vulnerabilitat costaria molt de trobar algun municipi que ens superés, també va provocar que, malgrat mai es va voler reconèixer per part d’aquests grups que el nostre sistema d’atenció social és dels més elevats que pogueu trobar en el nostre entorn, es va evidenciar que no es podia avançar en millorar el que teníem i seguim tenint. I és que a Palau-solità i Plegamans, podem dir amb total satisfacció que no hi ha cap ciutadà que no tingui accés a ajudes, prestacions o assistència social necessària. El cas és però, que la Comissió avançava demostrant-se que això era així i que qualsevol proposta nova es demostrava que ja s’estava aplicant. Però, al final, en la darrera de les reunions, el meu plantejament com a president d’aquella comissió, va ser: Aportin doncs vostès noves propostes i quan les tinguem damunt la taula ens tornem a reunir i en parlem. Encara les estem esperant!

 

Per tant, que prengui nota el proper equip de Govern. Quan tens clar un full de ruta i un esprit de servei basat en els interessos de la gent del poble, no us deixeu enredar amb maniobres polítiques que, en molts casos, només cerquen el desgast sense més. I perquè després em vinguin dient que n’hi ha que han mantingut una actitud constructiva, dialogant i pactista! Les coses són com són i, com deia en Puyal, no com sembla que són. I si durant aquest mandat no tenim ni Codi Ètic ni cap regulació diferent en matèria de tarifació social, no haurà estat pas perquè des del Govern (al menys al que nosaltres vam formar part) no s’hagi intentat!

 

dilluns, 29 d’abril de 2019

L'INDEPENDENTISME SEGUEIX CREIXENT. FELICITATS ERC!

Unes noves eleccions, aquest cop espanyoles, i els independentistes seguim augmentant. N’hi haurà que miraran cap a una altra banda, que no ho voldran veure, que esmerçaran tots els esforços i més per intentar justificar les raons d’aquest fet amb arguments del tot inversemblants, tal i com ja ens tenen acostumats amb tot: amb el judici farsa als presos polítics, amb la realitat social catalana, amb la societat espanyola en general. Però el cert, és que l’independentisme segueix creixent de forma imparable. Hem passat de tenir disset diputats independentistes a tenir-ne vint-i-dós! I això, sense comptar els set dels Comuns, qui es declaren decididament sobiranistes, havent manifestat en Jaume Asens les seves conviccions independentistes. Per tant, tot plegat vol dir que, com a mínim Catalunya tindrà al Congrés dels Diputats un total de vint-i-nou diputats favorables a que Catalunya pugui exercir el seu inalienable dret a l’autodeterminació! Sí 29 de 48! I és amb aquesta capacitat de resistència i de perseverança que més d’hora que tard les coses han de canviar. Aquesta Espanya que ens pensàvem desapareguda partidària d’unes altres formes ben allunyades de les dretes extremes i de l’extrema dreta, ha de veure que no hi ha cap més sortida que no sigui el diàleg i les urnes. Com també ho ha de veure Europa.

 

Al final, malgrat les obstruccions, les traves, les maniobres de tota mena per tal d’intentar ocultar l’existència d’una força independentista radical com és la gent del President Puigdemont a través de les propostes transversals de Junts per Catalunya, s’ha demostrat que sabem desafiar totes aquestes menes d’enquestes pagades amb clares intencionalitats polítiques i que aguantem el cop mantenint les xifres d’ara fa quatre anys. I és a ERC a qui cal felicitar per haver apostat per una estratègia de suma de noves generacions procedents d’entorns ideològics d’esquerra però de formacions que fins ara no havien pas optat per la independència de catalunya com a eix vertebrador definidor dels seus objectius polítics.

 

Palau-solità i Plegamans, com sempre dic, ha tornat a ser el clar reflex del que de mitjana ha passat a Catalunya en general. Victòria d’ERC, seguida del PSC i C’s, amb un quart lloc per a Junts per Catalunya, mantenint els nivells de suport anteriors, però evidenciant també que sumant tots els vots independentistes, encara ens manquen més de mil i escaig vots per arribar als que es van dipositar pel referèndum del dia 1 d’octubre de 2017. I aquest ha de ser ara el gran objectiu a perseguir i pel que lluitar per part de les quatre formacions independentistes que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig. Només així l’independentisme es podrà garantir no ja el Govern, que també, sino l’alcaldia sense crosses de cap mena al nostre ajuntament.

 

Sempre he estat dels que han sumat vots, escons o regidors independentistes a totes les eleccions. I no pas d’ara. Ja ho feia als anys vuitanta, quan es parlava de grups nacionalistes, quan no sé si ningú més ho feia. Depenem només de nosaltres per disposar d’una gran majoria a l’Ajuntament. Sabem que si poden pactaran PSOE i C’s. De nosaltres dependrà que això no passi. Vaig parlant en primera persona del plural quan jo ni em presento ni estic pas implicat en cap candidatura. Però, com que em sento tant meu el sentiment independentista, qualsevol victòria en aquest sentit, la consideraré també com a meva!

 

Fa molts anys, potser des que la CiU de l’alcalde Joan Payola disposava de majories absolutes en els anys anteriors a 1991, que el nacionalisme, ara transformat decididament en independentisme, no aconsegueix una clara majoria a l’Ajuntament. Ara dependrà dels quatre grups independentistes que s’hi presenten (que per a mi són masses) que per primera vegada en molts anys, recuperem, amb diversitat i transversalitat ideològica, la possibilitat de posar-nos al costat de la majoria social del país i esdevenir un municipi més al costat de la nova República catalana independent.

 

Seguiré donant tot el meu suport a la proposta de Junts per Palau i a l’estimada Laura Navarro en particular perquè pugui convertir-se en la propera nova alcaldessa. I estic convençut que la dinàmica de les eleccions municipals no tindrà absolutament res a veure amb els comicis celebrats ahir diumenge. Els factors personals, les candidatures que ahir no hi eren, afegit a l’efecte aglutinador del President carles Puigdemont, farà possible que aquest esprit d’unitat no aconseguit, però que encarna la candidatura de Junts per Palau, amb aquesta gran transversalitat i diversitat ideològica, farà possible que el nostre poble recuperi la lluita clara per fer efectiva la república, això sí, sense deixar de banda en cap cas, els principis que han guiat la seva actuació fins ara: escoltar a tothom, a les persones, als barris, a les entitats, incorporant les propostes de la gent al seu programa i prioritzant el poble per damunt de tot!

 

La majoria independentista la vam poder veure amb claredat ahir a Palau-solità i Plegamans. Ara només cal treballar perquè, per una banda, les diferents formacions independentistes vagin a l’una un cop celebrades les eleccions municipals, i per una altra, que la Laura Navarro sigui la més votada i pugui així convertir-se en la nostra propera Alcaldessa!

divendres, 26 d’abril de 2019

PLE ABRIL 2019: THE END!!!

Tot comença i tot s’acaba. I mentre dura, cal aprofitar les oportunitats, aprendre molt del que hi passi, treballar, gaudir…, en definitiva, tirar endavant amb uns projectes! I quan s’acaba, s’obre un altre ventall d’oportunitats que també cal aprofitar al màxim. És a dir, que quan es tanca una porta s’en obren d’altres.

 

I, encara que les properes eleccions municipals tindran lloc el 26 de maig i que l’actual mandat finalitza el dia 15 de juny amb la constitució del nou consistori, ahir va tenir lloc el darrer ple ordinari d’aquesta legislatura. Caldrà, en els propers dies, algun tipus de valoració del que ha significat pel nostre Grup municipal i per a mi personalment aquest mandat municipal tant combuls per les circumpstàncies del país. Avui però, entenc que toca, com cada mes, explicar els diferents punts de l’ordre del dia d’un ple que, per cert, no és encara el darrer, ja que el proper dilluns 29 d’abril encara s’en celebrarà un d’extraordinari tot i que circumpscrit només a fer el sorteig dels membres de les diferents meses electorals per a les eleccions municipals i europees del 26 de maig.

 

Com us anunciava ahir via xarxes socials, sembla que el Govern socialista/Ganemos amb el suport incondicional de C’s sortint, li han picat les presses a finals de mandat per aprovar qüestions de caràcter urbanístic que en cap cas es poden considerar d’urgència. Si el mes passat van decaure de l’ordre del dia alguns punts pel fet de no disposar l’oposició de cap tipus d’informació detallada al respecte, sí que van mantenir-hi, al menys, sense que haguem entès encara les raons, el tema de la sol·licitud de cessió de l’Avinguda Catalunya (C143) en el sector del polígon de Llevant, per entendrens entre la rotonda d’entrada al poble fins a can Maiol. Això no tenia, ni té, cap sentit, menys des que per part dels tècnics municipals s’ens van oferir més explicacions, ja que estem demanant la cessió d’una via, sense finançament ni res a canvi, sense conveni, que diu que s’està negociant…, i sense saber encara com serà el projecte definitiu a executar per part de l’Incasol. Però, tot plegat ja ho vaig valorar en la crònica del ple del mes passat. En aquest cas, ens van portar la modificació puntual del POUM per tal de subsanar errors detectats en la destinació del sòl comercial a la zona de la Pedra Llarga, que hi vam donar suport ja que, efectivament, es tracta d’un error que ara sí farà possible que aquest metres es puguin o no destinar a comerços, sense fer-ho obligatori. Però, també van voler fer passar per error, quelcom que no tenim tant clar que ho sigui. Es tracta de la zona de can Llonch, on sota el mateix argument que a la Pedra Llarga, a la pràctica s’incrementa la volumetria constructiva, passant de planta baixa més un a més dos i més tres. Tampoc es deixa clar si l’espai destinat a comerços se li ha de restar el destinat a zones comunes, ascensors i aparcaments, es produeix una distorsió important respecte del que ja hi ha construït a l’altra banda del carrer, i sobretot, que es produeix una discrepància important entre la normativa del POUM que consta en els Planells i la que consta a la fitxa, on sembla que ha de primar aquesta última. Però tot plegat es fa, segons es diu, perquè els tècnics ho diuen, perquè és ara quan s’ha detectat… i el més preocupant, diu un dels tècnics, que tal i com estava previst fins ara, la construcció futura no sortiria a compte als promotors. És evident que, no entenent per res del món tanta pressa a final de mandat, més el que us acabo de dir, vam votar-hi en contra, tot i que va resultar aprovat per ampla majoria. Un altre punt urbanístic és el relatiu a la falla. Sí que és cert que es tracta d’una aprovació provisional i que la definitiva l’ha de fer la generalitat via Comissió provincial d’Urbanisme. Però, de la franja de quinze metres de protecció sense poder-hi construir a banda i banda de la famosa falla, ara passem a diferents nivells de protecció, restringint-se només a cinc metres el perímetre on restarà prohibit executar cap nova obra. Per a la resta de deu metres sí que es podrà construir sota determinats condicionaments. Ens posen damunt la taula informes de l’Institut Cartogràfic de catalunya, també de l’Agència Catalana de l’Aigua…, però no ens acaba de convencer, com tampoc entenem aquestes presses de darrera hora. Ens vam abstenir per entendre que la responsabilitat última la tindrà la generalitat i no pas l’Ajuntament.

 

També en l’ordre urbanístic, es va aprovar el pla especial que farà possible la construcció de la futura biblioteca municipal, la qual cosa vam recolzar de forma entusiasta.

 

A nivell econòmic, la cinquena modificació de crèdits d’aquest exercici. Canvi de partides de diversos imports, entre els quals del fons de contingències per fer front a una important reclamació via contenciós administratiu, de la que ja parlarem algun dia amb calma, o canviar els diners previstos per a la fase final de la Champions de hoquei patins per si s’hagués celebrat al nostre poble per fer aportacions en l’àmbit de l’esport. O, com ja sabíem, ja que no es farà la rotonda del carrer Indústria amb l’avinguda Catalunya, repartir aquells set-cents cinquanta mil euros en altres inversions en diversos vials del poble. Una pròrroga de dos anys en la concessió del servei d’aigua potable amb l’empresa CASSA, per donar temps a fer els estudis necessaris, als que ens vam comprometre en el ple del mes passat, que hauran de determinar la viabilitat de municipalitzar aquest servei gestionant-lo directament des del consistori. També, l’aprovació dels premis de l’emprenedoria d’enguany amb canvis poc significatius respecte dels que ja havia deixat ben establerts la Laura Navarro com a regidora de l’àrea d’Empresa i Ocupació. Finalment, a banda d’altres qüestions de pur tràmit, es va portar a aprovació el plec de clàusules administratives per portar a terme una concessió per activitats culturals a part de la masia de can Falguera, on ja hi ha concedits alguns espais a entitats com l’Associació de veïns del barri, a la colla de Geganters i grallers així com a la Societat Coral la Unió. Però, no entenem les raons per les quals, després que el regidor Jordi Pujol ja va deixar preparat l’esborrany d’aquestes clàusules abans de deixar el Govern a l’octubre de 2017, ni s’han dignat a parlar-ne amb ningú, ni han consensuat res, ni són les mateixes qque teníem preparades d’antuvi…, i s’esperen també al darrer ple a posar-ho damunt la taula sense més. Ara, un cop passat el periode d’exposició pública ja es podran presentar projectes per tal de poder ocupar aquella masia que, recordem-ho, s’ha pogut restaurar i recuperar gràcies al més d’un milió i mig d’euros que vam aconseguir dels pressupostos generals de l’Estat durant el nostre Govern en el mandat 2007/2011.

 

A l’apartat de les mocions, una per posar el nom de dones a tres carrers del municipi, després del concurs realitzat a l’entorn dels actes celebrats amb motiu del 8 de març, entre les que vam poder afegir a darrera hora a la Néus Català, que ens va deixar a l’edat de 103 anys ara fa poques setmanes; llàstima que, d’acord amb la normativa vigent no es podrà posar el seu nom a un carrer o espai de la vila fins que no hagin transcorregut al menys cinc anys des del seu traspàs. I la darrera de les mocions, de la mà de C’s que actuava en representació de la Societat de Caçadors l’Alzina del nostre poble que, per genèrica i poc clarificadora en els acords proposats no vam tenir altra opció que votar-hi en contra, malgrat reconèixer la necessitat de l’activitat de la caça en qüestions tant importants com les dels porcs senglars. Però, de fet, ni tan sols semblava una moció. Era una mena de declaració institucional en suport a la caça on semblava que es demanés el foment d’aquesta activitat així com la dels ocellaires per part de l’Ajuntament. Nosaltres considerem que el que cal és una adequada regulació. Ara, demanar el foment a l’Ajuntament, ja és tota una altra cosa!

 

Al final, a l’apartat de precs i preguntes, al tractar-se del darrer ple del mandat, cap prec ni cap pregunta per part de ningú. Això sí…, despedides per part de tots els i les regidores amb una mica de tot: Emotivitat sincera, paraules sinceres i sentides, alguna intervenció de pur tràmit o quedar bé, i perquè no dir-ho, una mica d’hipocresia. De tot, com a la vida mateixa!

 

Només voldria remarcar les paraules molt, però que molt emocionades del company i amic Regidor Jordi Pujol recordant quan el vaig trucar perquè formés part de la llista de CiU al 2015 que jo encapçalava. No m’hauria imaginat mai aquesta situació. Demostra que, tant pel que fa a ell com a la Laura Navarro que ara encapçalen la candidatura de Junts per Palau, va ser tot un encert. Que hem compartit durant aquests quatre anys grans moments que espero seguir compartint encara que ja sense que jo sigui regidor. N’hi ha molts que diuen que a l’ajuntament no hi han anat a fer amics. Doncs, jo sí. N’hi he fet i molts. Del meu partit i dels altres.

Tothom hauria de passar per l’Ajuntament, ja sigui com a regidor de l’oposició o de Govern i conèixer el seu funcionament. Segur que moltes coses es veurien diferent i es treballaria d’una altra manera!

 

En els propers dies em comprometo a fer una mica de valoració personal i política d’aquest mandat i dels dotze darrers anys en que he estat regidor a l’ajuntament. De moment, quedem-nos ara amb el resum estricte del darrer ple ordinari de la legislatura 2015/2019!

 

divendres, 12 d’abril de 2019

PLA DE TURISME. UN NOU COMPROMÍS REALITZAT!

Durant el periode en el que vaig actuar com a Regidor de Turisme, a banda d’exercir també la direcció de les àrees de serveis socials, Solidaritat, Cooperació i Comerç, vaig tenir molt clar des del primer dia que, tot el que es refereix a la promoció turística del nostre poble, s’ha de fonamentar en quelcom que doni sentit a aquesta acció. Que no pot ser que anem prenent decisions aïllades, puntuals i concretes, que poden tenir molt bones intencions, però que en realitat no fan altra cosa que demostrar que no sabem ben bé cap a on anem en aquesta matèria.

 

Per això mateix, ja en el propi programa electoral de Convergència i Unió, amb el que vam concórrer a les eleccions ara fa quatre anys, ja vam incloure que el que ens calia fer davant de tot, era l’elaboració d’un Pla de Turisme que, mitjançant un autèntic diagnòstic o estudi de la nostra realitat, el nostre gran potencial turístic en molts àmbits, afegit al fet “miraculós” d’haver estat declarat Palau-solità i Plegamans per part de la Generalitat de catalunya com a Municipi Turístic des de 1998, fa necessari i del tot imprescindible disposar d’un Full de Ruta que marqui l’acció municipal per donar així resposta al que en aquest camp mereix la nostra vila.

 

Així, no només fou un compromís inclòs en el programa electoral de CiU l’any 2015, sino que també va esdevenir un compromís assumit per la totalitat de l’equip de Govern municipal, passant a formar també part del Pla de govern per al present mandat.

 

És evident que, amb els recursos i personal que disposa l’ajuntament, resultava molt complicat emprendre un treball tant acurat com el que comporta la realització d’un estudi amb el corresponent pla estratègic en matèria de Turisme. Per aquesta raó des del primer dia que em vaig decidir a iniciar els contactes i les converses pertinents amb l’àrea de Turisme de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir la seva ajuda i col·laboració. Després de cartes, trucades i correus electrònics diversos, fou a principis de l’any 2017 quan, després d’una reunió a la seu de la Diputació amb l’aleshores Diputat de Turisme i Alcalde de sitges, Miquel forn, vam obtenir el compromís que la Diputació es faria càrrec de contractar una empresa especialitzada que portés a terme l’estudi en qüestió amb la participació de representants polítics i de la societat civil palauenca i plegamanina, després que nosaltres presentéssim una petita proposta de projecte del que consideràvem necessari per al nostre poble.

 

Sabíem, com sabem, que Palau-solità i Plegamans gaudeix d’enormes atractius turístics que poden i han de despertar l’interès per a molts possibles visitants. Més, si tenim en compte la nostra proximitat amb una gran capital com és barcelona. Sabem de la importància i gran valor d’elements patrimonials com l’Església romànica de santa Maria de Palau-solità amb el seu retaule, la Comanda Templera de santa Madalena, el Castell de Plegamans, masies medievals prou destacables… o també l’existència de la Fundació Folch i Torres, la Torre de la casa Folch i el seu jardí noucentista, les escoles velles… El Parc de l’Hostal del Fum, amb el seu trenet amb miniatura, la Ronda Verda seguint el curs de la Riera de Caldes, algunes de les fonts que encara es conserven, arbres històrics…, i podria seguir amb un llarg etcètera. Però, a això cal afegir-hi la gran oferta en restauració i la possibilitat gens explotada que els nostres comerços puguin obrir en diumenges i festius.

 

Amb tot, la Diputació hi va mostrar un enorme interès, fins que a principis d’octubre de 2017, coincidint amb la nostra retirada del Govern com a conseqüència de la situació creada arran de la celebració del Referèndum del 1 d’octubre al nostre poble, s’ens va confirmar que la Diputació es faria càrrec del cost d’un estudi i pla d’acció corresponent com el que havíem sol·licitat.

 

A partir d’aquí, han estat diverses les ocasions en les que ens hem interessat en els plens municipals sobre l’estat en que es trobàven els treballs d’elaboració del Pla estratègic de Turisme, obtenint com a resposta que s’hi estava treballant amb gran intensitat. Efectivament, així era. Això mateix em va confirmar fa uns mesos el nou Diputat de Turisme, Miquel Samper, qui ha estat company de Grup comarcal en el Consell Comarcal del Vallès Occidental fins fa uns mesos. I no vull deixar d’expressar el més sincer agraïment a la Regidora Carmen Cabeza, qui em va substituir com a responsable de turisme a l’octubre de 2017, que ha mantingut l’interès en l’elaboració d’aquest Pla.

 

Ahir, finalment, diversos representants de la Diputació de barcelona i de l’empresa encarregada de l’elaboració del pla en qüestió, ens el van presentar en el Saló de Plens de l’Ajuntament. Un grandiós treball, analític, diagnòstic amb una proposta de pla d’actuació de cara al futur que es recull en un document de poc més de cent-vint pàgines.

 

Ara ja disposem de l’eina bàsica i fonamental per començar a treballar en quelcom que pot resultar apassionant pel nostre poble. Ara és quan el consistori sortint de les properes eleccions municipals que s’han de celebrar el 26 de maig, té els deures damunt la taula per posar-se mans a l’obra.

 

Què voleu que us digui. Que estic content que s’hagi complert amb un dels nostres compromisos electorals i de Govern. Un més de tants, encara que només forméssim part de l’equip de Govern durant poc més d’un any i mig.

 

Gràcies doncs, i que el proper Govern es prengui molt seriosament l’encàrrec que ja té damunt la taula per començar a treballar!

divendres, 5 d’abril de 2019

POTSER QUE COMENCEM A PENSAR EN PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA!

Proclamar la independència, fer efectiva la República, esdevenir un nou Estat independent…, digueu-li com volgueu, però, anem per feina!

 

I és que, tots hem sabut des del primer dia, que això no era una tasca fàcil. Tots sabem que calen grans consensos, grans majories, gran capacitat de resistència, molta paciència, molta perseverança… Tot això ja fa molt de temps que ho tenim clar. També és cert, que des del 10 de juliol de 2010, com a conseqüència d’aquella primera de les grans mobilitzacions populars amb la sentència del Tribunal Constitucional desfent el poc que s’havia aconseguit amb el nou estatut, tenim una plena consciència col·lectiva que hi ha una majoria social a Catalunya partidària de la Independència. No dic ja del Dret a Decidir, mitjançant el vot dels ciutadans, que aquí la majoria ja és del tot aclaparadora rondant el 80% de la població. I ara que parlo d’això, deixeu-me riure molt, però que molt, amb totes aquestes enquestes electorals que cada dia surten als mitjans. L’endemà de cadascuna de les eleccions que venen, en parlem. Ja comencem a acumular masses experiències com per creure’ns els seus resultats mediàticament tendenciosos.

 

Amb tot, no hem fallat mai fins ara. Hem anat a totes les mobilitzacions amb milions de persones al carrer. No hem fallat a cap. Hem fet totes les performances i més. Hem demanat poder votar lliurement sobre el futur polític de catalunya i no ens han deixat. Ens han impugnat i anul·lat tota iniciativa empresa no només per concretar alguna forma de participació en decidir el futur de la nació catalana, sino en tot allò que comporti una millora, un progrés, un avanç en qualsevol àmbit ja sigui social, econòmic, laboral o polític. Hem fet processos participatius exitosos que han acabat amb inhabilitacions i amb la ruïna econòmica dels responsables polítics que es van “atrevir” a tirar-ho endavant. Hem organitzat unes eleccions unint les dues forces independentistes majoritàries emul·lant un plebiscit per conèixer si la majoria social del país seguia sent clarament independentista. Sempre ens han pogut els matisos, les diferències, el jo vull la independència però d’esquerres, l’altre que la vol però fent net de no sé què, o el que la prefereix només per reventar el sistema capitalista…, i encara podria seguir!

 

Vam fer un Referèndum. Encara no sabem com ho vam aconseguir entre tots, però el vam fer malgrat que les forces d’ocupació espanyoles (les que tenim entre nosaltres des de 1714) ens van venir a estomacar, davant la impotència que van sentir al no trobar ni urnes, ni paperetes, ni res de res. Qui va voler va poder anar a votar aquell dia 1 d’octubre de 2017 memorable i el Sí es va imposar d’una forma clara i contundent!

 

Ens vam pensar que davant tot això Espanya negociaria. Quan hi vam ser al mig, amb una suspensió de la Declaració d’Independència producte del nostre “mal sentiment” per pensar que potser ara sí que aquella gent s’asseuria, vam adonar-nos que Espanya només opta per la represió sense més. Per això, davant l’inminent violència extrema en que l’estat espanyol podria actuar, es va produir el campi qui pugui. Uns a l’exili i els altres a la presó. Ara tots distrets amb un judici deplorable, en el que no es respecta ni el més elemental dret fonamental a confrontar realitats davant les falsedats que declaren els membres de les forces policials espanyoles. I, com aquell qui res, ara, amb tot un govern a la presó i a l’exili, encara hi ha qui està pensant en sentències del Tribunal suprem, o la que vindrà del Constitucional o fins i tot la que es pot dictar a estrasburg posant en evidència el sistema no democràtic espanyol. Per si fos poc, eleccions al Congrés dels Diputats i el senat espanyols, eleccions al Parlament Europeu i les municipals! A sobre, en aquestes últimes, els que prediquen la unitat divideixen, si cap, encara una mica més als electors prometent que faran República des dels ajuntaments, que encara no sé benbé en què consistirà la cosa.

 

Al Parlament de Catalunya, els del 155 i els “ni carn ni peix” que ara s’anomenen Comuns (que no sé si deu tenir alguna cosa a veure amb allò de la Comuna) aprofitant-se de forma perversa que les forces del Govern disposen de cinc diputats menys dels que van resultar elegits a les eleccions il·legals i il·legítimes imposades per l’Estat represor i celebrades el 21 de desembre de 2017, resulta que voten resolucions demanant que el President Torra es sotmeti a una moció de confiança o que convoqui eleccions.

 

I aquí estem. Governem com podem, sense pressupostos, amb mirades de reüll, amb uns independentistes que diuen que estan aquí per trinxar-ho tot i que no donaran pas suport al Govern ni al President. Amb gent inhabilitada, a la presó, a l’exili, sense les lleis que la majoria ha aprovat en vigor…. Santa, santa, santíssima paciència!!!

 

Tot i els anys de lluita que portem a l’esquena, sembla que no defallim. Cap independentista ho ha deixat de ser. Ben al contrari, espanya fa que cada dia n’hi hagi algun més. Però seguim mirant el judici, com si d’un culebrot es tractés, tot i conèixer perfectament el final. I seguim donant sensació de ser molts, els que més, els qui volem la independència, però no sabem com fer-ho per tirar endavant.

 

Doncs, davant d’aquest atzucac, no hi ha més que començar a pensar en fer efectiva la República i proclamar d’una vegada i per totes la independència!

 

Tinc molt clar que es fa necessari fer una bona demostració de potència independentista en totes i cadascuna de les eleccions que es celebraran els propers 28 d’abril i 26 de maig. És importantíssim, com sempre, seguir demostrant que som els més i que això és del tot irreversible.

 

Però cal que, un cop fets tots els processos de participació possibles (llegeixis 9N) i fet ja el referèndum d’autodeterminació amb els resultats obtinguts, toca pensar en celebrar ja unes eleccions autonòmiques legals (sí, com les que ells volen) com sempre, demanaria que les forces independentistes vagin unides en una sola candidatura, però ja sé que, entre els que volen eixamplar, els que volen negociar i els que volen bloquejar, això és una misió impossible. Doncs, que es presenti la Crida, com a força que vol ser transversal i unitària, més els que no volen la unitat. La Crida s’hauria de presentar amb candidats que no estiguin ni a la presó ni a l’exili. El seu Programa Electoral només ha de contenir tres paraules: PROCLAMAREM LA INDEPENDÈNCIA! Si guanya les eleccions, un cop constituït el nou Parlament i elegit el President, es fa efectiva la República que el poble de catalunya ja va votar el dia 1 d’octubre de 2017. Si no guanyem, seguim com a Comunitat Autònoma, que potser ens l’haurem guanyat a pols. I els que vulguin eixamplar la base, que vagin fent i que quan ho tinguin, ens avisin per tornar a començar.

 

Per cert, que pensin en la possibilitat de convocar aquestes eleccions el proper Onze de Setembre, ja que a votar sí que sortirem, però no sé si ens quedarien forces per anar a més mobilitzacions. O, per allò de que coincideix amb el final de les vacances d’estiu, que es convoquin per a un altre festiu com el dia de la Raza hispànica, del 12 d’octubre. Al menys a partir d’ara, tindríem alguna cosa a celebrar!

 

divendres, 29 de març de 2019

PLE MARÇ 2019: UN MILIÓ D'EUROS MÉS PER A LA BIBLIOTECA, VOT ACCESSIBLE, REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA... I N'HI HA QUE ES PENSEN QUE SOM TONTOS!

Ahir, penúltim ple ordinari d’aquest mandat. Sembla que, de cop i volta s’acabi el món i ara s’hagi d’aprovar el que no s’ha fet en anys! I és que, per primera vegada en quatre anys, ens presentàven tres acords sobre qüestions urbanístiques. Ara que s’acaba el mandat, va donar la sensació que algú tingui pressa en deixar quelcom arreglat, quan el més aconsellable, tractant-se de temes tan sensibles com és tot el que es refereix a l’Urbanisme, seria deixar-ho per al proper mandat. En tot cas, el que no és de rebut es plantificar tres (que en realitat eren quatre) punts sobre urbanisme una semana abans del ple sense haver reunit als grups perquè tinguin temps d’assessorar-se i prendre posicionament sobre el que es planteja. Prendre posició i conèixer bé el que es proposa no vol dir necessariament poder consultar als tècnics municipals. En aquesta materia l’assessorament extern i més objectiu resulta vital. Amb tot, van mantenir una petició al Departament de territori de la generalitat perquè ens sigui cedida la titularitat de la Carretera, que actualment és C143, en el tram que coincideix amb l’anomenat Polígon de Llevant i que afecta una part dels límits amb Gallecs. Per entendren’s, el tram que transcórrer entre la masia Julià i l’antiga caseta de la Creu Roja. Ens hi vam oposar frontalment, tot i que va resultar aprobada. Es demana que un cop l’Incasol hagi presentat el projecte d’urbanització, executat les obres i recepcionades aquestes per l’Ajuntament, que aquella part de l’Avinguda Catalunya sigui definitivament cedida al nostre consistori. Però, com tantes i tantes vegades hem repetit, el que creiem necessari és l’elaboració d’un projecte global de tota l’Avinguda Catalunya, que faci realitat el nostre objectiu de fer d’aquesta via un veritable eix urbà i comercial en la part central del mateix. El que no ens agrada és que es vagin fent petites actuacions, ara aquí, ara allà, que si ara la rotonda amb el carrer Indústria, que si ara demanem aquesta o aquella cesió… No, això no va així. D’aquell tram de carretera, que no tenim cap necessitat d’esdevenir-ne propietaris, ja que a partir del moment en que sigui de l’Ajuntament será aquest qui s’haurà de fer càrrec de tot el seu manteniment. D’aquell tram el que cal és veure quins projectes es proposen. Penseu que será la imatge de l’entrada al nostre poble! Ens diuen que sí, que hi haurà molta zona verda, carrils bicis, molts arbres…, tot el que volgueu. Però, on anirà la benzinera? On s’ubicarà l’hotel previst? Com serán les voreres? No ens podem deixar enredar tan fàcilment afirmant que tot será molt bonic i que, com que tot ho paga la Generalitat, quan s’acabin les obres, allò será nostre i ja està. No, això no va així! A més, llegint el més que poc clar informe que acompanyava la proposta d’acord, sembla que hi ha un 10% de les obres d’urbanització que sí aniran a càrrec de l’Ajuntament. Per tant, abans de demanar la cesió, cal que entre tots decidim quin és el model, la imatge, el tipus d’entrada que ens cal com a poble. Al final, nosaltres ens hi hauríem d’oposar, ni que fos, perquè aquella urbanització del Polígon de Llevant és un dels motius pels quals no vam votar el POUM! I pensar que la Regidora Marcuello d’ICV, que és qui va acabar aprovant el POUM no para de dir que allò s’ha de protegir i no fer cap obra d’urbanització. Però si és ella qui ho va portar a aprovació!!! Total, que el Govern PSOE/Ganemos, amb el suport incondicional de C’s, va fer posible l’aprovació. I això ja no té marxa enrere. Els propers governs s’ho trobaran!

 

M’extendria massa ara en comentar-vos els altres dos punts sobre Urbanisme que sí van ser retirats de l’ordre del dia. Si s’els acudeix portar-los al ple d’abril, riurem!!!

 

Altres qüestions: Liquidació del Pressupost municipal de l’exercici 2018, amb un romanent disponible de gairebé tres milions d’euros. Ara sí, no sé si per una qüestió de marketing electoral, però ja ens està bé, que n’agafem un milió per a la nova Biblioteca i només en quedaran ja prop de quatre-cents mil euros del total pressupostat. Unes obres de canalització d’aigua potable acordades en un conveni amb l’Ajuntament de Montcada, sense més impportància.. i alguna altra qüestió de tràmit.

 

Recordeu que nosaltres, PDECAT – DEMÒCRATES, vam presentar, aviat farà un any una moció que va comportar la modificació del ROM, Reglament Orgànic Municipal, pel que fa a la possibilitat de votar separadament els diferents acords de les mocions polítiques? Doncs, també en aquella moció es va establir que en un termini de dos mesos els diferents grups municipals es comprometien a consensuar una proposta de Reglament de Participació Ciutadana en base a un esborrany que nosaltres vam posar damunt la taula. Han estat necesaris mesos de negociacions, propostes i contrapropostes… però, al final, ja el tenim aquí! Hi va haver qui (per haver estat nosaltres qui feiem la proposta) no va voler ni mirar-se aquell esborrany. Ara, el que hem aprovat, és pràcticament calcat a aquell. Això sí, el nostre era de tres o quatre pàgines i aquest en té vint-i-cinc! Però, el fons del que s’hi regula i contempla, és pràcticament el mateix! Contents però, de disposar d’un instrument que, encara que a molts no els hi agradi reconèixer-ho, haurem estat nosaltres els qui ho hem fet posible!

 

Mocions: Una de la CUP i ERC acordant que, davant l’inminent finalització de l’actual concessió del servei d’aigua potable al municipi, que es demani l’elaboració, per part d’un organisme públic (entenc que la Diputació) per analitzar les avantatges o no d’una posible municipalització d’aquest servei. Després de negar-ho fa una semana, ara van voler fer veure que aquesta és una moció molt semblant a la que van presentar fa dos anys. No, no és pas així. Allò demanava la remunicipalització d’un servei que mai abans ha estat municipal, s’apostava decididament per aquesta forma de gestió i es donàven sis mesos perquè els tècnics municipals elaboréssin un estudi o informe al respecte. Ara, que la Diputació faci l’estudi i del que en surti, sigui el proper consistori qui decideixi! No som tontos!

 

La sala de plens estaba plena de gent. Eren treballadors de l’empresa PAU, la que fa la recollida d’escombraries al nostre poble. Sembla que están molt interessats en que s’acordi una mancomunació del servei de recollida d’escombraries amb Polinyà i Sentmenat. Ho consideràven, sembla, d’una gran transcendencia ja que, segons es va dir, el salari s’equipararia als treballadors que més cobren, que actualment són els de Polinyà. El problema, és que encara no sé qui va engañar a qui. Si l’Ajuntament als treballadors, si el sindicat als seus associats, o què es pensàven que anàvem a aprobar. Resulta que el Govern va presentar una moció que aposta decididament pel reciclatge i el sistema Porta a Porta (benvinguts socialistes!) i que, si bé inicialment pretenia, sembla, apostar per la mancomunació, al final el que es proposava era expresar la voluntat del consistori en crear una comissió per estudiar els pros i els contres d’una posible mancomunació. Entenem, com hem dit en moltes ocasions, que si vols mancomunar, ho has de fer amb altres que es troben en condicions semblants a les teves. En aquest cas, mancomunar amb dos municipis que ni tan sols han començat el sistema porta a porta, és com un veritable brindis al sol! A més, acordar una comissió que compromet al consistori que ha de sortir de les urnes del proper 26 de maig, és com una mica absurd. Es va aprobar…, no perquè hi votéssin a favor el govern de PSOE/Ganemos amb el suport d’ICV, que també, com va dir l’advocat del sindicat Prou, sino sobre tot perquè nosaltres ens vam abstenir. Va dir l’advocat que aquell vot favorable havia evitat una vaga inminent dels treballadors de PAU. O no s’havia mirat la moció, o els treballadors en qüestió no sabien el que estàvem votant!

 

Al final, el moment més emocionant per a mi. La moció que abans d’ahir us vaig transcriure en aquest blog sobre que a Palau-solità i Plegamans será posible que els invidents poguem exercir el nostre dret a vot d’una forma lliure, igual i secreta a través del material electoral imprès en braille! Molt feliç i molt agraït a tots els grups municipals pel seu suport unànim!

 

dimecres, 27 de març de 2019

ELS INVIDENTS DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, PODREM DISPOSAR DEL VOT ACCESSIBLE EN SISTEMA BRAILLE, TAMBÉ A LES ELECCIONS MUNICIPALS!

Com us podeu imaginar, em fa una especial il·lusió, poder portar aquesta moció al Ple del mes de març, el penúltim abans no acabi el mandat, i també la meva funció com a Regidor del nostre consistori.

 

L’ACIC, Associació Catalana per a la Integració del Cec, ha treballat moltíssim durant molts anys i en molts camps per fer possibles grans avenços en matèria d’integració i d’aconseguir l’igualtat d’oportunitats de les persones cegues respecte de la resta de ciutadania.

 

Després d’aconseguir un compromís verbal de l’Ajuntament de barcelona i que la setmana passada s’aprovés aquesta mateixa moció a Cubelles, serem dels primers municipis del país en reunir la unanimitat necessària perquè, també a les eleccions municipals els invidents de Palau-solità i Plegamans que ho sol·licitin puguin exercir el seu dret a vot d’una forma lliure, personal, igual i secreta.

 

Us transcric a continuació la moció en la seva literalitat:

 

 

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PDECAT – DEMÒCRATES PER A LA INSTAURACIÓ D’UN SISTEMA QUE GARANTEIXI A LES PERSONES INVIDENTS EXERCIR EL SEU DRET AL VOT SECRET A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 26 DE MAIG

 

 

La Constitució Espanyola en el seu article 23.1 reconeix a la ciutadania el dret a participar en els assumptes públics, mitjançant representants escollits per sufragi universal.

 

En els articles 68.1 i 69.2 quan fa referència a las Cortes Generales, defineix el mencionat sufragi, com a universal, lliure, igual, directe i secret.

 

L’article  86.1 de la Llei Orgànica 5/1985 de 19 de Juny, de Règim Electoral General, (en endavant LOREG) afirma que el voto és secret, caràcter que es configura com una garantia, i, conseqüentment com a element fonamental de la llibertat en el seu exercici.

 

L’article 87.1 de la LOREG diu que: “Els electors que no sàpiguen llegir, o que, pel seu defecte físic, estiguin impedits per a escollir la papereta o col·locar-la en el sobre, i lliurar-la al president de la mesa, poden servir-se per a aquestes operacions, d’una persona de confiança”.

 

Atès que en el cas de les persones invidents, no seria d’aplicació l’article citat, ja que no estan impossibilitats per a llegir, ja que tenen el seu propi alfabet, (el Braille),  que permet llegir i escriure, tenen les mans hàbils per llegir, escollir la papereta, introduir-la en el sobre i donar-li al/ a la president/a de la mesa, el problema no és tant d’impossibilitat material, com d’inaccessibilitat.

 

Atès que L’article 87.2 de la LOREG diu que “No obstante, el Gobierno, previo informe de la Junta Electoral Central, regulará un procedimiento de votación para las personas ciegas o con discapacidad visual que les permita ejercer su derecho de sufragio, garantizando el secreto del voto, que se aplicará, en todo caso, a las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, a las elecciones al Parlamento Europeo y a los supuestos de referéndum”, i el Govern no ha executat aquet mandat.

 

Atès que l’article 9.2 de la Constitució Espanyola assenyala que els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de les persones siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin la seva plenitud i facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social.

 

L’article 49 de la mateixa CE conté un manament perquè els poders públics facin polítiques d’integració de les persones amb discapacitat i les emparin en l’exercici dels seus drets.

 

Atès que l’article 10.2 de la Constitució Espanyola assenyala que “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”; i que el 21 d’abril de 2008  es va publicar al BOE i per tan s’incorpora al ordenament jurídic espanyol el Instrument de Ratificació de la Convenció de la ONU de Drets de les persones amb discapacitat que al seu article 29 reconeix el dret de aquestes persones a la garantia del sufragi secret per part de l’Estat.

 

Atès que l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) té engegada una campanya per al compliment efectiu del dret constitucional al vot secret (art. 68.1 i 69.2 CE) per a les persones invidents i amb problemes de visió, des de l’any 2004, i cal donar una resposta:

 

Per tot això, es proposa l’adopció dels següents:

 

ACORDS

 

 

Primer.- Establir un sistema per garantir que les persones invidents de Palau-solità i Plegamans puguin exercir el seu dret a vot secret mitjançant la utilització dels kit de vot accessible en Braille segons apareixen descrits al Reial Decret 1612/2007 de 7 de Desembre.

 

Aquest sistema funcionaria de la mateixa manera que es porta a terme a les eleccions que es permet el vot secret:

 

-       L’Ajuntament informarà que les persones amb ceguesa o problemes visuals podran sol·licitar el kit de votació secreta, entre els dies 2 d’abril i 9 de maig.

-       Amb les persones inscrites i les candidatures proclamades, es demanen els kits a una imprenta Braille amb:

o   Un sobre etiquetat en Braille per cada partit que es presenta a les eleccions municipals, amb una butlleta de les aprovades per la Junta Electoral (JE) a dins, més un sobre dels aprovats per la JE.

 

o   El 26 de maig, el personal del Ajuntament present en cada Col_legi electoral on hagi de votar un invident sol·licitant del vot accessible, lliurara els kits a les persones inscrites i es garantirà un espai perquè puguin exercir el seu dret a vot de forma secreta.

 

o   La persona amb problemes de visió seleccionarà la formació a la qual vol votar, extraurà la papereta de dins del sobre en  Braille, i la introduirà en el sobre aprovat per la JE.  

 

Segon.- Difondre aquest sistema entre les persones cegues i amb problemes de visió, amb la col·laboració de l’ACIC, i els mitjans d’informació de l’Ajuntament i altres que hi puguin participar de forma activa en la difusió perquè les persones que s’inscriguin en la campanya puguin exercir el seu dret a vot secret.

 

Tercer.-  Instar al Govern de l’Estat espanyol a impulsar mesures que permetin a les persones invidents exercir el dret a vot, garantint que aquest pugui ser  secret, mitjançant les mesures de caràcter tècnic que siguin factibles, realitzant les modificacions legals aplicables al cas per tal que s’apliquin les mateixes mesures que les previstes en la LOREG per a la resta d’eleccions.

 

Quart.- Comunicar aquesta decisió a la Federació de Municipis de Catalunya, la Associació Catalana de Municipis, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, a la Generalitat de Cataluña,  als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats.

 

dissabte, 23 de març de 2019

LA FAL·LÀCIA DE L'ANOMENADA FASE DOCUMENTAL. MÉS FARSA ENCARA!

Des del mateix dia que aquell fiscal general de l’estat va presentar la querella criminal contra els nostres presos polítics, quin nom de l’arxiu era allò de “Más dura será la caída”, que sabem que tot el procés seguit contra els jordis i la resta de presos i encausats és una autèntica farsa sense cap fonament ni justificació. Des del primer moment que sabem que per a ells (els aparells de l’estat espanyol) tot val i tot serveix per tal d’escarmentar, venjar-se i castigar com sigui a qui únicament ha optat per cumplir amb els seus compromisos de fer posible que els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurament quin futur polític volen per a la seva nació.

 

No cal que anem ara repassant el seguit nombrós d’irregularitats, de conculcacions de drets fonamentals, de saltar-se les lleis només per afavorir els seus interesos i per humiliar tant com es pugui als nostres legítims representants. Sabem com s’ha fet la Instrucció, les declaracions, les aportacions de proves via informes emesos per un institut armat amb rang militar com és això de la Guàrdia Civil. Ells fan els informes que volen, s’inventen el que calgui, canvien les versions quan convingui… i així fins a trovar-nos davant d’un judici oral sorprenentment diferent, per la limitació de drets de tota mena que s’hi observen, pervers pel que fa a la pràctica de proves, sempre en perjudici dels acusats, que ja no encausats.

 

Es tracta senzillament d’anar posant, dia a dia, les condicions òptimes com perquè, sota una falsa aparença amable i respectuosa, s’acabi visualitzant la veritable pell del llop amb un tribunal clarament de part, que provoca constantment que el camí de les acusacions populars, de l’advocacia de l’estat i de fiscalía, tinguin un camí més fácil cap a la definitiva incriminació del nostre Govern legítim.

 

Darrerament començo a veure alguns advocats intentant plantar cara a tant detestable procedir per part del president de la Sala del Suprem. Però, sempre m’ha semblat que l’actitud de les defenses en general actuava d’una forma excessivament tova davant determinades decisions del tribunal que clarament conculquen els drets fonamentals dels acusats, però sobretot perquè impedeix l’aplicació efectiva del principi de contradicció, tant i tant imprescindible en una vista com aquesta que, a sobre, és transmesa en directe per televisió! Ara, sembla que s’han començat a presentar escrits de queixa, protestes i s’han realitzat algunes intervencions de certa pressió. Però, amb tots els respectes, penso que cal actuar amb molta, i molta vol dir molta, més contundencia que la que fins ara s’ha pogut observar. No pot ser que, davant d’una declaració d’un testimoni que, recordem, actua sota promesa o jurament de dir la veritat, no se li puguin mostrar imatges de les situacions i circumpstàncies sobre les que està declarant. No pot ser que només es pugui preguntar per les altres parts, sobre el que ha preguntat qui ha proposat el testimoni. No pot ser que, com a conseqüència d’aquesta pràctica errònia, s’acabi impedint al fiscal que efectui una pregunta, i que després sigui el propi president del tribunal qui la faci, després d’haver-se vist obligat a imposibilitar que aquell la realitzés. Són moltíssimes irregularitats mai vistes. On és el principi de persecució de la veritat del procés penal? Per quina raó no es pot mostrar un video al guàrdia civil de torn que demostra tot el contrari del que aquest està declarant?

 

Des de la meva modestia, sí que, amb pràcticament trenta anys d’exercici de l’advocacia, també en l’àmbit penal, mai he assistit a cap judici on no es permeti preguntar sobre aspectes que no hagi preguntat el fiscal o qui sigui que hagi proposat aquell testimoni. Mai m’he trobat amb que no es puguin mostrar imatges, audios o documents a testimonis, quan aquests están declaran diferent del que s’evidencia en aquestes proves documentals. I, sobretot, mai m’he trobat, (repeteixo, en un procés penal) amb aquest nou “invent” anomenat “Fase documental”!

 

Mireu, en un procediment penal, hi ha dues fases: la d’instrucció i la del judici oral. Doncs bé, després d’una querella, denuncia o inici d’un procediment per haver-se comès un pressumpte (i dic pressumpte) delicte, s’inicia la fase d’instrucció mitjançant l’intervenció d’un jutge que la dirigeix. En aquesta fase es pren declaració al o als encausats, a testimonis, es recopila documentació i proves de tota mena… videos, audios i el que calgui, si el jutge ho considera aclaridor dels fets investigats…, i al final, es tanca aquesta fase d’instrucció amb una interlocutòria obrint la nova fase de judici oral, instant a les parts, primer a fiscal i acusacions i després a les defenses, perquè demanin també l’obertura d’aquesta nova fase i facin les seves calificacions acusatòries o demanant l’absolució les defenses…, com també podrien sol·licitar l’arxivament si consideren que no hi ha prous proves o indicis que permetin visualitzar que s’ha comès aquell delicte.

 

A partir d’aquí, partint de la base que s’han efectuat acusacions, es passa l’expedient a un altre jutjat o tribunal, que és qui s’encarregarà de portar a terme el judici. I aquí, tot i que han estat jutges diferents, també hem assistit a una nova irregularitat, ja que instrucció i judici s’han tramitat davant el Tribunal suprem espanyol. També s’ha conculcat de forma flagrant un altre dret fonamental dels acusats, en el moment en que, un cop es dicti sentencia, que com tots sabem será de condemna, els nostres legítims representants no tindran dret a presentar un recurs d’apel·lació. És a dir, no tindran dret a la segona instancia judicial, com sí té qualsevol ciutadà. I només podrán acudir davant el tribunal Constitucional amb un recurs d’empara, cosa que també poden fer tots els ciutadans de l’estat.

 

Però, el que mai, mai mai, he vist en cap procés penal, es una anomenada “fase documental”. La documentació que integra l’expedient del sumari és perquè tots, jutges, fiscals i advocats la tinguin a l’abast en tot moment. És perquè es pugui mostrar i contrastar en tot moment durant el procés i examinar amb profunditat a l’hora de fer les oportunes valoracions per pasar a dictar sentencia. Però, sobretot, és perquè davant determinades declaracions, encara més si són sota jurament o promesa, es puguin mostrar a qui sembla evident que està faltant a la veritat!

 

Com veieu, no hi ha res que ens faci pensar en que els acusats presos polítics tindran un judici just, en que la sentencia no será condemnatòria, en que potser faran veure que els podrien condemnar per delictes més greus, però que al final ho han deixat en cinc, set o deu anys. Ni un sol dia de presó o d’inhabilitació és aceptable davant d’un judici farsa en el que, per no respectar-se ni tan sols es preserva el fonamentalíssim dret a la presumpció d’innocència!

 

En els propers dies, setmanes i mesos seguirem assistint a aquesta farsa. Cada vegada veurem més irregularitats. Tinc moltes ganes de veure a grans advocats com en Jordi Pina i en Benet salellas com es planten i no en deixen pasar més!!! Ells, encara que grans professionals del Dret, també són en aquests moments, la veu de més de dos milions de persones a qui representen els seus clients! Em refereixo a aquests, perquè sé com són i pensen. No puc evitar criticar practiques erràtiques com les de prestar-se al simple míting polític i no contestar a les acusacions de fiscalía i advocacia de l’estat per part d’alguns acusats.. Però, això ja ho comentarem un altre dia!

 

Sí que, passat el judici, amb la sentencia que tots sabem que es dictarà, hem de deixar definitivament de fer el paperina, de discutir-nos per imbecil·lades, de no estar per la feina. O ens plantem davant d’aquest estat represor, assumint-ne les conseqüències, o ho deixem estar. Ens pensàvem que Europa i el món reaccionarien, que la nostra força majoritària a Catalunya provocaría que l’estat intentés acostar posicions. Ja sabem que amb aquesta gent no hi ha res a fer. I sabem que, a partir del proper 26 de maig europa será encara una mica més feixista que ara. Ho va dir el president Companys: “La llibertat, la justicia, la igualtat, la fraternitat, tenen molta gent que les defensa. Però els catalans, només ens tenim a nosaltres”!

 

dimecres, 13 de març de 2019

VOLEU DIR QUE DONAREM A L'ABAST?

Jo crec que acabarem tots bojos perduts. Ens ha tocat viure en un temps, que jo ja no sé si és de canvi, d’incertesa col·lectiva, de cerca d’algun objectiu encara per descubrir, de competir els uns contra els altres, o de tot plegat a l’hora.

 

Vivim immersos en el seguiment d’unes informacions polítiques interessades, on cada mitjà vol imposar el seu criteri, la seva “veritat”, sense contrastar, sense mirar a totes bandes. Tots llegim, sentim o mirem el que més ens agrada, sobretot perquè coincideix amb el que pensem. No ho fem amb els que diuen el contrari del que ens sembla, perquè estem ben convençuts que no només distorsionen la veritat, sino que fan tot el que calgui per imposar el seu relat. I és que, resulta evident que cadascú veu les coses d’una determinada manera. Que cadascú té una ideología, una forma de pensar davant cada situació o problema. Però, on vull arribar és a fer palès que s’ha perdut definitivament un esprit d’informació plural, veraç, compromès amb l’interès comunicatiu i no pas en fer tot el posible per a convencer als lectors/espectadors/oients del relat que la meva empresa vol imposar perquè té al darrera no sé quins interessos.

 

Amb tot, és evident que, amb la que està caient, els mitjans públics catalans com TV3 i Catalunya Ràdio, sí que, malgrat respondre a un perfil ideològic avui majoritari al país, mantenen un punt de pluralitat i imparcialitat en els seus continguts, perfectament contrastable amb la seva absoluta inexistencia pel que fa als mitjans públics espanyols. També passa, tot i que no tant, amb els privats, on observem que RAC1 ofereix un bon nivel d’imparcialitat i objectivitat en els seus continguts, cosa que escandalosament no passa a la resta i menys si ens centrem en els d’àmbit espanyol.

 

Aquesta capacitat de permanent tergiversació, engany, manipulació informativa i formulació de relats falsos a la recerca només de determinats interessos político/electorals, fa que arribi un moment que no sapiguem on som exactament.

 

Si a tot plegat, amb aquesta mena de guerra oberta entre mitjans, com si de veritat es tractés dels aparells de difusió dels diferents partits polítics, provoca que cadascú es miri, llegeixi o escolti el que més li agrada, bàsicament per no resultar incomodat per les tergiversacions d’altri, deia que si a això hi afegim l’enorme complexitat del moment històric que ens ha tocat viure, ens en podem fer creus de veure la maduresa d’una societat com la catalana, mantenint un nivel d’enteresa i qualitat cívica, democrática i de resposta col·lectiva ben poc habitual en qualsevol país o comunitat on, potser tots els problemes s’acaben centrant en qüestions més relacionades amb la xenofòvia i els conflictes socials que no pas els de plantejaments nacionals com els que ens ocupen i preocupen majoritariament als catalans.

 

Si no en teníem prou amb tot aquest entorn mediático/polític/social, a sobre, ens trobem tots enganxats a un judici que es celebra a Madrid, contra unes persones que van fer posible que els catalans votéssim amb llibertat sobre el futur polític de Catalunya, empresonades no només injustament, sino sense cap mena de fonament i d’una forma desorbitada i desproporcionada per delictes que en cap cas han comès. Un judici que es celebra davant d’un tribunal, el Suprem, que no és el que els correspondria per jurisdicció, ja que tocaria pel seu lloc de residencia i perquè, en cas d’haver-se comès els delictes dels que s’els acusa, aquests haurien tingut lloc a Catalunya. Tampoc correspon a aquell tribunal, perquè impedeix el més elemental dret a la segona instancia. I és que, en cas de condemna, com tothom coincideix a dir que es produïrà pel carácter eminentment polític del judici, no es podrá presentar recurs d’apel·lació contra la sentencia, sino que només es podrá recorrer en empara davant un tribunal absolutament polític com el Constitucional. Llavors sí, cap a Estrasburg, que d’aquí a uns anys tornarà a deixar el sistema polític i judicial espanyol a l’alçada de la sola de les sabates. Pero el mal ja estarà fet i aquestes persones ja hauran passat uns quants anys a la presó. Ara deia, tots amb les ràdios i les teles engegades tot el dia pendents del ridícul que fan els fiscals, jutges i advocacia de l’estat, com també el propi president de la sala, amb decisions sempre tendencioses. Permeteu-me també una crítica a alguns dels advocats de les defenses amb estratègies ben erràtiques, que, per una banda, es pensen que són estrelles del pop, però que per una altra, crec que no són prou contundents denunciant la vulneració flagrant dels seus drets com a acusats d’uns delictes inventats i sota uns relats falsos fent veure que els violents són els acusats quan l’única violencia la van perpetrar els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

 

En cap cas, es digui el que es digui, la sentencia pot estar ja escrita. En cap cas s’els pot condemnar per rebel·lió, ni per sedició, ni per malversació. Com a molt es podrien jugar una condemna per desobediencia consistent en la inhabilitació sense més durant una temporadeta. I vinga a fer bullir l’olla amb disquisicions sobre uns temes que, en realitat mira que en són de simples. Només cal veure com el relat fals inventat per aquest estat opresor a través d’uns fiscals incompetents, en resulta de difícil de justificar. El problema és que, de tant repetir-ho, s’ho han cregut i ara no saben com fer-s’ho per intentar acostar-se ni que sigui una mica a la possibilitat de demostrar alguna cosa que s’assembli als delictes falsos sobre els que construeixen les seves acusacions.

 

I en mig de tot això, eleccions. Les españoles, les municipals, les europees. Doncs, com no voleu que parem bojos! Com no voleu que no sapiguem on som. Com no voleu que ni els partits polítics són els que van ser, i els que encara conserven alguna reminiscencia del que van ser, ara volen tornar a antics discursos dels que eren els seus adversaris. Uns fent de convergents, aquests que són els més convençuts independentistas, ara ja no van de moderats, canvis de sigles…, si tu dius A jo dic B. Uns que diuen que ara cal anar a Madrid a Negociar no sé ben bé què, els que abans negociàven són els que ara pretenen el bloqueig a l’estat, els bloquejadors per antonomasia que diuen que no es presenten a les eleccions…, i vinga, envolica que fa fort!

 

Ja no us dic res de l’àmbit municipal. De tres formacions independentistes ben consolidades, en surt una quarta que diu que ella i només ella representa la unitat. Que per tant, o anem tots amb ells o divideixen encara una mica més l’independentisme. I així farem la República! Mentrestant, em diuen que al nostre poble s’hi presentaran onze candidatures!!! Ganemos, Podemos, Comuns, CUP, PP, C’s, PSOE, ERC, els de Primàries i Junts per Palau.

 

Sort que hi ha qui de veritat s’ha constituït en el veritable botxí d’espanya que posa nerviosos i neguitosos als uns i als altres i que gràcies a ell Europa s’haurà de mullar definitivament i espanya s’acabarà de cobrir de “glòria”. És el President Puigdemont. Potser tornarà a aglutinar el sentiment majoritari del país i ens treurà de tanta confusió. Només ell pot alglutinar l’enorme força de la gent, mal que els pesi a molts. Volem forces transversals, gent que aglutini i que no divideixi. Volem una única i gran força que planti cara i deixi clar qui som, què volem i on anem. Si no és així, el que us deia, acabarem bojos perduts!!!

divendres, 1 de març de 2019

PLE FEBRER 2019: VAGA FEMINISTA I EL 155 REBUTJA DONAR SUPORT AL NORBERT FROUFE

              I és que, si no aconseguim que l’independentisme tingui una folgada majoria en el nostre Ajuntament d’aquí a tres mesos, anirem topant cada vegada contra la paret! Ja podem anar presentant mocions sobre drets fonamentals, que si a l’autodeterminació, que si el dret a manifestar-se, a protestar de forma pacífica, cívica i sense violències, a donar suport als nostres presos i exiliats, a la llibertat d’expressió…, al que volgueu. Sempre toparem amb els del 155 que, ara per ara, tenen majoria absoluta al consistori. I tots tenim moltes ganes que arribi el 26 de maig i que el poble pugui escollir un Ajuntament clarament republicà i ferm en les seves conviccions independentistes. Perquè, ja podem, uns i els altres, (PDECAT – DEMÒCRATES, ERC i la CUP) anar presentant mocions i propostes de tota mena en aquestes qüestions, que mai tindrem res a fer davant l’absoluta manca de la més mínima sensibilitat humana per part dels PSOEs, C’s i PP, moltes vegades amb un recolzament més o menys encobert d’aquesta mena d’invent que es fa dir Ganemos. No podem dir el mateix pel que fa a ICV que, efectivament, sense ser declaradament independentista, sí que com a mínim sap i vol respectar i fer respectar l’exercici d’uns drets fonamentals sistemàticament vulnerats per l’Estat espanyol.

 

Dic tot això, perquè ahir, la CUP va presentar dues mocions, una per donar suport al veí del nostre poble, Norbert Froufe, encausat per haver oposat resistència passiva i no violenta davant el TSJC junt amb 23 persones més, a qui se li pot demanar una condemna penal, en funció de la valoració del ministeri fiscal, per a un periode força elevat. I una altra perquè, el nostre Ajuntament s’adhereixi a la Vaga feminista convocada pel proper divendres dia 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

 

Doncs bé. Pel que fa a aquesta última, malgrat que des que a iniciativa nostra es va aprobar que els diferents acords de les mocions de caire polític es puguin anar votant per separat, va rebre un suport majoritari tot i alguna abstenció en determinats punts per part de C’s i PP. Com no podía ser d’una altra manera, vam votar-hi a favor i vam contribuir a clarificar un punt d’acord relatiu a la necessitat que l’Ajuntament es personi en tots aquells procediments penals sobre assetjament laboral que es perpetrin en el nostre municipi. I en quant a la moció de suport al Norbert i els altres 23 encausats, si bé els del 155 van votar a favor que es reconegui el dret a manifestar-se lliurement i públicament sense violencia, van actuar en bloc en contra de demanar l’arxiu de les causes i donar tot el suport a les persones encausades. Sí, PP, C’s i PSOE, que ja són vuit regidors, van votar que no, amb l’abstenció de la regidora de ganemos i el vot favorable dels set regidors restants del PDECAT-Demòcrates, ERC, la CUP, ICV i el regidor Miquel truyols.

 

Independentment d’aquestes dues mocions, moltes qüestions de pur tràmit, com tot el que es refereix a la digitalització que s’està portant a terme en la delimitació del nostre terme municipal amb els diversos municipis veïns, donar compte dels pagaments i factures del darrer trimestre de 2018 en quant al compliment de la legislació sobre morositat de les administracions publiques, aprovació de l’adaptació de l’ordenança sobre residus i conseqüentment del reglament sobre l’us de la Deixalleria municipal en tot el que fa referencia a la recuperació i reutilització dels materials que s’hi dipositin. Finalment, adhesió del nostre Ajuntament al Pacte per la no segregació escolar, que en algún aspecte pot afectar a les nostres escoles, que va ser aprovat per tots els grups i amb l’abstenció de la CUP.

 

Per cert, ja són dos els anys que fa que el Regidor José Luís Heras no ha aparegut per l’Ajuntament sense que ningú en sàpiga ni asa ni bèstia. Que vagin votant a formacions de la “nova política”, després passa el que passa!

 

I res, que en els precs i preguntes, es va evidenciar la deriva electoralista del govern municipal, amb moltes preguntes sobre cartells i cartellets anunciant obres que ells ja no faran, i gent molt, però que molt preocupada amb la Seguretat Ciutadana. Diu la responsable de la Policia Local, Teresa Padrós, que tot és culpa dels Mossos (sempre és culpa dels altres), però, només cal que escolteu cada dia les notícies de Ràdio Palau, no hi ha dia que no s’informi sobre, al menys, un robatori en domicili o establiment a Palau-solità i Plegamans. Potser caldria fer memoria al govern sobre tot el que van arribar a dir quan nosaltres vam adquirir un vehicle no logotipat per a la policía i féiem controls amb agents de paisà. Molts van ser els èxits i les consecucions amb aquella nova dinámica, junt amb els operatius conjunts amb els Mossos. Ells van eliminar el vehicle, les unitats especialitzades i la formació continuada. Ara, tenim el que tenim, que no crec pas que sigui el que ens mereixem!

divendres, 22 de febrer de 2019

CAN FALGUERA. ARA SÍ!

En mig de judicis polítics, vagues generals i dedicacions professionals, no he tingut temps d'escriure darrerament. Però, sí que voldria fer algun esmén a la posada en marxa (a tres mesos de les eleccions municipals) d'uns determinats espais de la masia medieval de can Falguera. Espais que, tractant-se no de la masia en sí sino dels d'un lateral que, com ja es va fer durant el mandat d'en Jordi Pujol com a regidor de Cultura, ja venien utilitzant la colla dels Geganters i els Grallers, així com l'associació de veïns de can Falguera, als que ara s'ha afegit la Societat coral la Unió per portar-hi a terme els seus assajos. De la pròpia masia, s'ens anuncia que ben aviat sortiran a la llum els plecs de condicions per a un concurs públic destinat a adjudicar l'us de l'equipament a alguna entitat perquè hi porti a terme algun tipus d'activitat cultural. Després ens omplim la boca de Participació Ciutadana..., però, ja veieu, farem un concurs per adjudicar l'us de la masia a alguna entitat, segur que molt respectable, però tant costa fer un procés de participació per saber entre tots, ciutadans i entitats, què opinem al respecte?
 
M'agradaria però centrar-me en la història de com hem arribat a poder disfrutar en aquests moments d'un equipament tant extraordinari com és la masia de can Falguera. I és que, com us podeu imaginar, no cal rumiar massa per arribar a la conclusió que, en qüestió de protecció i restauració del nostre patrimoni, no hi poden tenir massa a veure els socialistes. Només cal recordar la destrucció total d'una altra masia de gran interès, com va ser la de can Miqueló, o com es va aconseguir salvar per part de l'amic Josep Maria serravinyals la torre i els jardins de la casa Folch de l'especulació urbanística..., sí, el PSOE palauenc i pretenia construir blocs de pisos. ara presumeixen molt de que ja tenim pràcticament apunt la torre, però no són pas ells qui la van salvar, sino unes pressions i reclamacions formulades a tot nivell que van fer que la generalitat fés aturar el despropòsit que s'anava a perpetrar per l'Ajuntament. O, pensem en com es va trobar el Govern de CiU-ERC-PP del 2007 a 2011 la masia de can Boada, que es va haver d'apuntalar i les grans saques plenes de restes arqueològiques preparades per llençar que hi havia en el seu interior. Podríem continuar amb la gestió d'altres immobles, com el que ja s'està produïnt a can Manent, que amb el POUM van desprotegir quan nosaltres ja l'havíem inclòs en el catàleg de patrimoni i que va comportar fins i tot querelles criminals contra en Josep Maria serravinyals que la jutgessa de Sabadell va acabar arxivant manifestant que aquella querella només cercava interessos polítics i de benefici a particulars. Però, el cas és que es van sortir amb la seva, com amb d'altres finques i masies protegides que ara seria llarg d'assenyalar, però que algun dia repassarem amb calma.
 
Després d'entrar al govern municipal, en aquella època, sí, molt criticada, però que funcionàvem a través del sistema de l'anomenat "Peix al cove", amb una Convergència i Unió decisiva a Madrid, vam aconseguir que en els Pressupostos Generals de l'Estat s'inclogués una partida d'un total d'un milió i mig d'euros destinada a la restauració de la masia medieval de can Falguera de Palau-solità i Plegamans. Encara recordo el dia que, reunit amb l'Alcaldessa, vam rebre la trucada d'en Josep Antoni Duran i Lleida (no rigueu) sí ell, per comunicar-nos que havia aconseguit incloure aquesta partida en els pressupostos. I també el dia que, en campanya electoral per a les eleccions generals, en les que jo vaig formar part de la llista de CiU ocupant el número 26, va venir en Josep Sánchez Llibre a can Falguera per visitar la masia i fer un acte amb la nostra gent.
 
A partir d'aquí, redacció del projecte i mans a l'obra. No sense entrebancs d'alguns que els feia tant poca gràcia que fóssim nosaltres els qui recuperéssim una masia tant important en ruïnes, que vam passar per denúncies falses on s'informava a la generalitat de troballes arqueològiques per així poder aturar els treballs... i més maniobres que, això sí, només van aconseguir que arribats al final del mandat, quedés pendent d'execució una petita part per un import de poc més de 350 000 euros. Nosaltres vam deixar el Govern al juny de 2011 i al juliol el nou Govern socialista ja estava proclamant als quatre vents que l'Estat els reclamava 350 000 euros per no haver justificat pagaments dins de termini. Van voler envestir contra nosaltres per no haver justificat el pagament dins del termini exigit. Però, vam aconseguir silenciar les seves ànsies de voler esclafar porqueria contra nosaltres demostrant que éren ells qui havien deixat de justificar aquells pagaments i obres dins del termini requerit. Després van voler culpar a la interventora municipal, suposo que amb l'excusa que havia estat nomenada durant el mandat anterior i així poder justificar el nomenament d'un nou interventor municipal.
 
El cas és que van deixar passar el mandat 2011-2015 sense fer cap mena d'actuació a la masia de can Falguera. És en Jordi Pujol qui torna a posar diners en els pressupostos per acabar la consolidació pendent. I és des de fa un any i mig que les obres es van fer i que tenim partides a l'efecte en el pressupost. però, és clar, és ara quan falten tres mesos per les eleccions municipals que els ha interessat posar en marxa les noves dependències. Ens n'alegrem molt per les entitats usuàries. Però, tinguem clar que això s'hauria fet ja fa més d'un any i que la finalitat o destinació de la part principal de la masia ja s'hauria decidit i probablement adjudicat si fos el cas.
 
Que ningú es deixi enredar pels falsos defensors del patrimoni. Hi ha qui sí pot acreditar una gran trajectòria al respecte. I quan us parlin d'amics de no sé quin museu, de contrainformes a la Diputació i d'entitats que s'han dedicat durant més de cinc anys a rebre més de vint mil euros cada any per a no fer res, que volen fer veure que treballen pel nostre patrimoni, només cal que us poseu en guàrdia. Algú haurà de moure peça per no deixar impune alguna activitat que, així d'entrada, desperta dubtes seriosos.
 

Libre de virus. www.avast.com