dilluns, 29 d’abril de 2019

L'INDEPENDENTISME SEGUEIX CREIXENT. FELICITATS ERC!

Unes noves eleccions, aquest cop espanyoles, i els independentistes seguim augmentant. N’hi haurà que miraran cap a una altra banda, que no ho voldran veure, que esmerçaran tots els esforços i més per intentar justificar les raons d’aquest fet amb arguments del tot inversemblants, tal i com ja ens tenen acostumats amb tot: amb el judici farsa als presos polítics, amb la realitat social catalana, amb la societat espanyola en general. Però el cert, és que l’independentisme segueix creixent de forma imparable. Hem passat de tenir disset diputats independentistes a tenir-ne vint-i-dós! I això, sense comptar els set dels Comuns, qui es declaren decididament sobiranistes, havent manifestat en Jaume Asens les seves conviccions independentistes. Per tant, tot plegat vol dir que, com a mínim Catalunya tindrà al Congrés dels Diputats un total de vint-i-nou diputats favorables a que Catalunya pugui exercir el seu inalienable dret a l’autodeterminació! Sí 29 de 48! I és amb aquesta capacitat de resistència i de perseverança que més d’hora que tard les coses han de canviar. Aquesta Espanya que ens pensàvem desapareguda partidària d’unes altres formes ben allunyades de les dretes extremes i de l’extrema dreta, ha de veure que no hi ha cap més sortida que no sigui el diàleg i les urnes. Com també ho ha de veure Europa.

 

Al final, malgrat les obstruccions, les traves, les maniobres de tota mena per tal d’intentar ocultar l’existència d’una força independentista radical com és la gent del President Puigdemont a través de les propostes transversals de Junts per Catalunya, s’ha demostrat que sabem desafiar totes aquestes menes d’enquestes pagades amb clares intencionalitats polítiques i que aguantem el cop mantenint les xifres d’ara fa quatre anys. I és a ERC a qui cal felicitar per haver apostat per una estratègia de suma de noves generacions procedents d’entorns ideològics d’esquerra però de formacions que fins ara no havien pas optat per la independència de catalunya com a eix vertebrador definidor dels seus objectius polítics.

 

Palau-solità i Plegamans, com sempre dic, ha tornat a ser el clar reflex del que de mitjana ha passat a Catalunya en general. Victòria d’ERC, seguida del PSC i C’s, amb un quart lloc per a Junts per Catalunya, mantenint els nivells de suport anteriors, però evidenciant també que sumant tots els vots independentistes, encara ens manquen més de mil i escaig vots per arribar als que es van dipositar pel referèndum del dia 1 d’octubre de 2017. I aquest ha de ser ara el gran objectiu a perseguir i pel que lluitar per part de les quatre formacions independentistes que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig. Només així l’independentisme es podrà garantir no ja el Govern, que també, sino l’alcaldia sense crosses de cap mena al nostre ajuntament.

 

Sempre he estat dels que han sumat vots, escons o regidors independentistes a totes les eleccions. I no pas d’ara. Ja ho feia als anys vuitanta, quan es parlava de grups nacionalistes, quan no sé si ningú més ho feia. Depenem només de nosaltres per disposar d’una gran majoria a l’Ajuntament. Sabem que si poden pactaran PSOE i C’s. De nosaltres dependrà que això no passi. Vaig parlant en primera persona del plural quan jo ni em presento ni estic pas implicat en cap candidatura. Però, com que em sento tant meu el sentiment independentista, qualsevol victòria en aquest sentit, la consideraré també com a meva!

 

Fa molts anys, potser des que la CiU de l’alcalde Joan Payola disposava de majories absolutes en els anys anteriors a 1991, que el nacionalisme, ara transformat decididament en independentisme, no aconsegueix una clara majoria a l’Ajuntament. Ara dependrà dels quatre grups independentistes que s’hi presenten (que per a mi són masses) que per primera vegada en molts anys, recuperem, amb diversitat i transversalitat ideològica, la possibilitat de posar-nos al costat de la majoria social del país i esdevenir un municipi més al costat de la nova República catalana independent.

 

Seguiré donant tot el meu suport a la proposta de Junts per Palau i a l’estimada Laura Navarro en particular perquè pugui convertir-se en la propera nova alcaldessa. I estic convençut que la dinàmica de les eleccions municipals no tindrà absolutament res a veure amb els comicis celebrats ahir diumenge. Els factors personals, les candidatures que ahir no hi eren, afegit a l’efecte aglutinador del President carles Puigdemont, farà possible que aquest esprit d’unitat no aconseguit, però que encarna la candidatura de Junts per Palau, amb aquesta gran transversalitat i diversitat ideològica, farà possible que el nostre poble recuperi la lluita clara per fer efectiva la república, això sí, sense deixar de banda en cap cas, els principis que han guiat la seva actuació fins ara: escoltar a tothom, a les persones, als barris, a les entitats, incorporant les propostes de la gent al seu programa i prioritzant el poble per damunt de tot!

 

La majoria independentista la vam poder veure amb claredat ahir a Palau-solità i Plegamans. Ara només cal treballar perquè, per una banda, les diferents formacions independentistes vagin a l’una un cop celebrades les eleccions municipals, i per una altra, que la Laura Navarro sigui la més votada i pugui així convertir-se en la nostra propera Alcaldessa!

divendres, 26 d’abril de 2019

PLE ABRIL 2019: THE END!!!

Tot comença i tot s’acaba. I mentre dura, cal aprofitar les oportunitats, aprendre molt del que hi passi, treballar, gaudir…, en definitiva, tirar endavant amb uns projectes! I quan s’acaba, s’obre un altre ventall d’oportunitats que també cal aprofitar al màxim. És a dir, que quan es tanca una porta s’en obren d’altres.

 

I, encara que les properes eleccions municipals tindran lloc el 26 de maig i que l’actual mandat finalitza el dia 15 de juny amb la constitució del nou consistori, ahir va tenir lloc el darrer ple ordinari d’aquesta legislatura. Caldrà, en els propers dies, algun tipus de valoració del que ha significat pel nostre Grup municipal i per a mi personalment aquest mandat municipal tant combuls per les circumpstàncies del país. Avui però, entenc que toca, com cada mes, explicar els diferents punts de l’ordre del dia d’un ple que, per cert, no és encara el darrer, ja que el proper dilluns 29 d’abril encara s’en celebrarà un d’extraordinari tot i que circumpscrit només a fer el sorteig dels membres de les diferents meses electorals per a les eleccions municipals i europees del 26 de maig.

 

Com us anunciava ahir via xarxes socials, sembla que el Govern socialista/Ganemos amb el suport incondicional de C’s sortint, li han picat les presses a finals de mandat per aprovar qüestions de caràcter urbanístic que en cap cas es poden considerar d’urgència. Si el mes passat van decaure de l’ordre del dia alguns punts pel fet de no disposar l’oposició de cap tipus d’informació detallada al respecte, sí que van mantenir-hi, al menys, sense que haguem entès encara les raons, el tema de la sol·licitud de cessió de l’Avinguda Catalunya (C143) en el sector del polígon de Llevant, per entendrens entre la rotonda d’entrada al poble fins a can Maiol. Això no tenia, ni té, cap sentit, menys des que per part dels tècnics municipals s’ens van oferir més explicacions, ja que estem demanant la cessió d’una via, sense finançament ni res a canvi, sense conveni, que diu que s’està negociant…, i sense saber encara com serà el projecte definitiu a executar per part de l’Incasol. Però, tot plegat ja ho vaig valorar en la crònica del ple del mes passat. En aquest cas, ens van portar la modificació puntual del POUM per tal de subsanar errors detectats en la destinació del sòl comercial a la zona de la Pedra Llarga, que hi vam donar suport ja que, efectivament, es tracta d’un error que ara sí farà possible que aquest metres es puguin o no destinar a comerços, sense fer-ho obligatori. Però, també van voler fer passar per error, quelcom que no tenim tant clar que ho sigui. Es tracta de la zona de can Llonch, on sota el mateix argument que a la Pedra Llarga, a la pràctica s’incrementa la volumetria constructiva, passant de planta baixa més un a més dos i més tres. Tampoc es deixa clar si l’espai destinat a comerços se li ha de restar el destinat a zones comunes, ascensors i aparcaments, es produeix una distorsió important respecte del que ja hi ha construït a l’altra banda del carrer, i sobretot, que es produeix una discrepància important entre la normativa del POUM que consta en els Planells i la que consta a la fitxa, on sembla que ha de primar aquesta última. Però tot plegat es fa, segons es diu, perquè els tècnics ho diuen, perquè és ara quan s’ha detectat… i el més preocupant, diu un dels tècnics, que tal i com estava previst fins ara, la construcció futura no sortiria a compte als promotors. És evident que, no entenent per res del món tanta pressa a final de mandat, més el que us acabo de dir, vam votar-hi en contra, tot i que va resultar aprovat per ampla majoria. Un altre punt urbanístic és el relatiu a la falla. Sí que és cert que es tracta d’una aprovació provisional i que la definitiva l’ha de fer la generalitat via Comissió provincial d’Urbanisme. Però, de la franja de quinze metres de protecció sense poder-hi construir a banda i banda de la famosa falla, ara passem a diferents nivells de protecció, restringint-se només a cinc metres el perímetre on restarà prohibit executar cap nova obra. Per a la resta de deu metres sí que es podrà construir sota determinats condicionaments. Ens posen damunt la taula informes de l’Institut Cartogràfic de catalunya, també de l’Agència Catalana de l’Aigua…, però no ens acaba de convencer, com tampoc entenem aquestes presses de darrera hora. Ens vam abstenir per entendre que la responsabilitat última la tindrà la generalitat i no pas l’Ajuntament.

 

També en l’ordre urbanístic, es va aprovar el pla especial que farà possible la construcció de la futura biblioteca municipal, la qual cosa vam recolzar de forma entusiasta.

 

A nivell econòmic, la cinquena modificació de crèdits d’aquest exercici. Canvi de partides de diversos imports, entre els quals del fons de contingències per fer front a una important reclamació via contenciós administratiu, de la que ja parlarem algun dia amb calma, o canviar els diners previstos per a la fase final de la Champions de hoquei patins per si s’hagués celebrat al nostre poble per fer aportacions en l’àmbit de l’esport. O, com ja sabíem, ja que no es farà la rotonda del carrer Indústria amb l’avinguda Catalunya, repartir aquells set-cents cinquanta mil euros en altres inversions en diversos vials del poble. Una pròrroga de dos anys en la concessió del servei d’aigua potable amb l’empresa CASSA, per donar temps a fer els estudis necessaris, als que ens vam comprometre en el ple del mes passat, que hauran de determinar la viabilitat de municipalitzar aquest servei gestionant-lo directament des del consistori. També, l’aprovació dels premis de l’emprenedoria d’enguany amb canvis poc significatius respecte dels que ja havia deixat ben establerts la Laura Navarro com a regidora de l’àrea d’Empresa i Ocupació. Finalment, a banda d’altres qüestions de pur tràmit, es va portar a aprovació el plec de clàusules administratives per portar a terme una concessió per activitats culturals a part de la masia de can Falguera, on ja hi ha concedits alguns espais a entitats com l’Associació de veïns del barri, a la colla de Geganters i grallers així com a la Societat Coral la Unió. Però, no entenem les raons per les quals, després que el regidor Jordi Pujol ja va deixar preparat l’esborrany d’aquestes clàusules abans de deixar el Govern a l’octubre de 2017, ni s’han dignat a parlar-ne amb ningú, ni han consensuat res, ni són les mateixes qque teníem preparades d’antuvi…, i s’esperen també al darrer ple a posar-ho damunt la taula sense més. Ara, un cop passat el periode d’exposició pública ja es podran presentar projectes per tal de poder ocupar aquella masia que, recordem-ho, s’ha pogut restaurar i recuperar gràcies al més d’un milió i mig d’euros que vam aconseguir dels pressupostos generals de l’Estat durant el nostre Govern en el mandat 2007/2011.

 

A l’apartat de les mocions, una per posar el nom de dones a tres carrers del municipi, després del concurs realitzat a l’entorn dels actes celebrats amb motiu del 8 de març, entre les que vam poder afegir a darrera hora a la Néus Català, que ens va deixar a l’edat de 103 anys ara fa poques setmanes; llàstima que, d’acord amb la normativa vigent no es podrà posar el seu nom a un carrer o espai de la vila fins que no hagin transcorregut al menys cinc anys des del seu traspàs. I la darrera de les mocions, de la mà de C’s que actuava en representació de la Societat de Caçadors l’Alzina del nostre poble que, per genèrica i poc clarificadora en els acords proposats no vam tenir altra opció que votar-hi en contra, malgrat reconèixer la necessitat de l’activitat de la caça en qüestions tant importants com les dels porcs senglars. Però, de fet, ni tan sols semblava una moció. Era una mena de declaració institucional en suport a la caça on semblava que es demanés el foment d’aquesta activitat així com la dels ocellaires per part de l’Ajuntament. Nosaltres considerem que el que cal és una adequada regulació. Ara, demanar el foment a l’Ajuntament, ja és tota una altra cosa!

 

Al final, a l’apartat de precs i preguntes, al tractar-se del darrer ple del mandat, cap prec ni cap pregunta per part de ningú. Això sí…, despedides per part de tots els i les regidores amb una mica de tot: Emotivitat sincera, paraules sinceres i sentides, alguna intervenció de pur tràmit o quedar bé, i perquè no dir-ho, una mica d’hipocresia. De tot, com a la vida mateixa!

 

Només voldria remarcar les paraules molt, però que molt emocionades del company i amic Regidor Jordi Pujol recordant quan el vaig trucar perquè formés part de la llista de CiU al 2015 que jo encapçalava. No m’hauria imaginat mai aquesta situació. Demostra que, tant pel que fa a ell com a la Laura Navarro que ara encapçalen la candidatura de Junts per Palau, va ser tot un encert. Que hem compartit durant aquests quatre anys grans moments que espero seguir compartint encara que ja sense que jo sigui regidor. N’hi ha molts que diuen que a l’ajuntament no hi han anat a fer amics. Doncs, jo sí. N’hi he fet i molts. Del meu partit i dels altres.

Tothom hauria de passar per l’Ajuntament, ja sigui com a regidor de l’oposició o de Govern i conèixer el seu funcionament. Segur que moltes coses es veurien diferent i es treballaria d’una altra manera!

 

En els propers dies em comprometo a fer una mica de valoració personal i política d’aquest mandat i dels dotze darrers anys en que he estat regidor a l’ajuntament. De moment, quedem-nos ara amb el resum estricte del darrer ple ordinari de la legislatura 2015/2019!

 

divendres, 12 d’abril de 2019

PLA DE TURISME. UN NOU COMPROMÍS REALITZAT!

Durant el periode en el que vaig actuar com a Regidor de Turisme, a banda d’exercir també la direcció de les àrees de serveis socials, Solidaritat, Cooperació i Comerç, vaig tenir molt clar des del primer dia que, tot el que es refereix a la promoció turística del nostre poble, s’ha de fonamentar en quelcom que doni sentit a aquesta acció. Que no pot ser que anem prenent decisions aïllades, puntuals i concretes, que poden tenir molt bones intencions, però que en realitat no fan altra cosa que demostrar que no sabem ben bé cap a on anem en aquesta matèria.

 

Per això mateix, ja en el propi programa electoral de Convergència i Unió, amb el que vam concórrer a les eleccions ara fa quatre anys, ja vam incloure que el que ens calia fer davant de tot, era l’elaboració d’un Pla de Turisme que, mitjançant un autèntic diagnòstic o estudi de la nostra realitat, el nostre gran potencial turístic en molts àmbits, afegit al fet “miraculós” d’haver estat declarat Palau-solità i Plegamans per part de la Generalitat de catalunya com a Municipi Turístic des de 1998, fa necessari i del tot imprescindible disposar d’un Full de Ruta que marqui l’acció municipal per donar així resposta al que en aquest camp mereix la nostra vila.

 

Així, no només fou un compromís inclòs en el programa electoral de CiU l’any 2015, sino que també va esdevenir un compromís assumit per la totalitat de l’equip de Govern municipal, passant a formar també part del Pla de govern per al present mandat.

 

És evident que, amb els recursos i personal que disposa l’ajuntament, resultava molt complicat emprendre un treball tant acurat com el que comporta la realització d’un estudi amb el corresponent pla estratègic en matèria de Turisme. Per aquesta raó des del primer dia que em vaig decidir a iniciar els contactes i les converses pertinents amb l’àrea de Turisme de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir la seva ajuda i col·laboració. Després de cartes, trucades i correus electrònics diversos, fou a principis de l’any 2017 quan, després d’una reunió a la seu de la Diputació amb l’aleshores Diputat de Turisme i Alcalde de sitges, Miquel forn, vam obtenir el compromís que la Diputació es faria càrrec de contractar una empresa especialitzada que portés a terme l’estudi en qüestió amb la participació de representants polítics i de la societat civil palauenca i plegamanina, després que nosaltres presentéssim una petita proposta de projecte del que consideràvem necessari per al nostre poble.

 

Sabíem, com sabem, que Palau-solità i Plegamans gaudeix d’enormes atractius turístics que poden i han de despertar l’interès per a molts possibles visitants. Més, si tenim en compte la nostra proximitat amb una gran capital com és barcelona. Sabem de la importància i gran valor d’elements patrimonials com l’Església romànica de santa Maria de Palau-solità amb el seu retaule, la Comanda Templera de santa Madalena, el Castell de Plegamans, masies medievals prou destacables… o també l’existència de la Fundació Folch i Torres, la Torre de la casa Folch i el seu jardí noucentista, les escoles velles… El Parc de l’Hostal del Fum, amb el seu trenet amb miniatura, la Ronda Verda seguint el curs de la Riera de Caldes, algunes de les fonts que encara es conserven, arbres històrics…, i podria seguir amb un llarg etcètera. Però, a això cal afegir-hi la gran oferta en restauració i la possibilitat gens explotada que els nostres comerços puguin obrir en diumenges i festius.

 

Amb tot, la Diputació hi va mostrar un enorme interès, fins que a principis d’octubre de 2017, coincidint amb la nostra retirada del Govern com a conseqüència de la situació creada arran de la celebració del Referèndum del 1 d’octubre al nostre poble, s’ens va confirmar que la Diputació es faria càrrec del cost d’un estudi i pla d’acció corresponent com el que havíem sol·licitat.

 

A partir d’aquí, han estat diverses les ocasions en les que ens hem interessat en els plens municipals sobre l’estat en que es trobàven els treballs d’elaboració del Pla estratègic de Turisme, obtenint com a resposta que s’hi estava treballant amb gran intensitat. Efectivament, així era. Això mateix em va confirmar fa uns mesos el nou Diputat de Turisme, Miquel Samper, qui ha estat company de Grup comarcal en el Consell Comarcal del Vallès Occidental fins fa uns mesos. I no vull deixar d’expressar el més sincer agraïment a la Regidora Carmen Cabeza, qui em va substituir com a responsable de turisme a l’octubre de 2017, que ha mantingut l’interès en l’elaboració d’aquest Pla.

 

Ahir, finalment, diversos representants de la Diputació de barcelona i de l’empresa encarregada de l’elaboració del pla en qüestió, ens el van presentar en el Saló de Plens de l’Ajuntament. Un grandiós treball, analític, diagnòstic amb una proposta de pla d’actuació de cara al futur que es recull en un document de poc més de cent-vint pàgines.

 

Ara ja disposem de l’eina bàsica i fonamental per començar a treballar en quelcom que pot resultar apassionant pel nostre poble. Ara és quan el consistori sortint de les properes eleccions municipals que s’han de celebrar el 26 de maig, té els deures damunt la taula per posar-se mans a l’obra.

 

Què voleu que us digui. Que estic content que s’hagi complert amb un dels nostres compromisos electorals i de Govern. Un més de tants, encara que només forméssim part de l’equip de Govern durant poc més d’un any i mig.

 

Gràcies doncs, i que el proper Govern es prengui molt seriosament l’encàrrec que ja té damunt la taula per començar a treballar!

divendres, 5 d’abril de 2019

POTSER QUE COMENCEM A PENSAR EN PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA!

Proclamar la independència, fer efectiva la República, esdevenir un nou Estat independent…, digueu-li com volgueu, però, anem per feina!

 

I és que, tots hem sabut des del primer dia, que això no era una tasca fàcil. Tots sabem que calen grans consensos, grans majories, gran capacitat de resistència, molta paciència, molta perseverança… Tot això ja fa molt de temps que ho tenim clar. També és cert, que des del 10 de juliol de 2010, com a conseqüència d’aquella primera de les grans mobilitzacions populars amb la sentència del Tribunal Constitucional desfent el poc que s’havia aconseguit amb el nou estatut, tenim una plena consciència col·lectiva que hi ha una majoria social a Catalunya partidària de la Independència. No dic ja del Dret a Decidir, mitjançant el vot dels ciutadans, que aquí la majoria ja és del tot aclaparadora rondant el 80% de la població. I ara que parlo d’això, deixeu-me riure molt, però que molt, amb totes aquestes enquestes electorals que cada dia surten als mitjans. L’endemà de cadascuna de les eleccions que venen, en parlem. Ja comencem a acumular masses experiències com per creure’ns els seus resultats mediàticament tendenciosos.

 

Amb tot, no hem fallat mai fins ara. Hem anat a totes les mobilitzacions amb milions de persones al carrer. No hem fallat a cap. Hem fet totes les performances i més. Hem demanat poder votar lliurement sobre el futur polític de catalunya i no ens han deixat. Ens han impugnat i anul·lat tota iniciativa empresa no només per concretar alguna forma de participació en decidir el futur de la nació catalana, sino en tot allò que comporti una millora, un progrés, un avanç en qualsevol àmbit ja sigui social, econòmic, laboral o polític. Hem fet processos participatius exitosos que han acabat amb inhabilitacions i amb la ruïna econòmica dels responsables polítics que es van “atrevir” a tirar-ho endavant. Hem organitzat unes eleccions unint les dues forces independentistes majoritàries emul·lant un plebiscit per conèixer si la majoria social del país seguia sent clarament independentista. Sempre ens han pogut els matisos, les diferències, el jo vull la independència però d’esquerres, l’altre que la vol però fent net de no sé què, o el que la prefereix només per reventar el sistema capitalista…, i encara podria seguir!

 

Vam fer un Referèndum. Encara no sabem com ho vam aconseguir entre tots, però el vam fer malgrat que les forces d’ocupació espanyoles (les que tenim entre nosaltres des de 1714) ens van venir a estomacar, davant la impotència que van sentir al no trobar ni urnes, ni paperetes, ni res de res. Qui va voler va poder anar a votar aquell dia 1 d’octubre de 2017 memorable i el Sí es va imposar d’una forma clara i contundent!

 

Ens vam pensar que davant tot això Espanya negociaria. Quan hi vam ser al mig, amb una suspensió de la Declaració d’Independència producte del nostre “mal sentiment” per pensar que potser ara sí que aquella gent s’asseuria, vam adonar-nos que Espanya només opta per la represió sense més. Per això, davant l’inminent violència extrema en que l’estat espanyol podria actuar, es va produir el campi qui pugui. Uns a l’exili i els altres a la presó. Ara tots distrets amb un judici deplorable, en el que no es respecta ni el més elemental dret fonamental a confrontar realitats davant les falsedats que declaren els membres de les forces policials espanyoles. I, com aquell qui res, ara, amb tot un govern a la presó i a l’exili, encara hi ha qui està pensant en sentències del Tribunal suprem, o la que vindrà del Constitucional o fins i tot la que es pot dictar a estrasburg posant en evidència el sistema no democràtic espanyol. Per si fos poc, eleccions al Congrés dels Diputats i el senat espanyols, eleccions al Parlament Europeu i les municipals! A sobre, en aquestes últimes, els que prediquen la unitat divideixen, si cap, encara una mica més als electors prometent que faran República des dels ajuntaments, que encara no sé benbé en què consistirà la cosa.

 

Al Parlament de Catalunya, els del 155 i els “ni carn ni peix” que ara s’anomenen Comuns (que no sé si deu tenir alguna cosa a veure amb allò de la Comuna) aprofitant-se de forma perversa que les forces del Govern disposen de cinc diputats menys dels que van resultar elegits a les eleccions il·legals i il·legítimes imposades per l’Estat represor i celebrades el 21 de desembre de 2017, resulta que voten resolucions demanant que el President Torra es sotmeti a una moció de confiança o que convoqui eleccions.

 

I aquí estem. Governem com podem, sense pressupostos, amb mirades de reüll, amb uns independentistes que diuen que estan aquí per trinxar-ho tot i que no donaran pas suport al Govern ni al President. Amb gent inhabilitada, a la presó, a l’exili, sense les lleis que la majoria ha aprovat en vigor…. Santa, santa, santíssima paciència!!!

 

Tot i els anys de lluita que portem a l’esquena, sembla que no defallim. Cap independentista ho ha deixat de ser. Ben al contrari, espanya fa que cada dia n’hi hagi algun més. Però seguim mirant el judici, com si d’un culebrot es tractés, tot i conèixer perfectament el final. I seguim donant sensació de ser molts, els que més, els qui volem la independència, però no sabem com fer-ho per tirar endavant.

 

Doncs, davant d’aquest atzucac, no hi ha més que començar a pensar en fer efectiva la República i proclamar d’una vegada i per totes la independència!

 

Tinc molt clar que es fa necessari fer una bona demostració de potència independentista en totes i cadascuna de les eleccions que es celebraran els propers 28 d’abril i 26 de maig. És importantíssim, com sempre, seguir demostrant que som els més i que això és del tot irreversible.

 

Però cal que, un cop fets tots els processos de participació possibles (llegeixis 9N) i fet ja el referèndum d’autodeterminació amb els resultats obtinguts, toca pensar en celebrar ja unes eleccions autonòmiques legals (sí, com les que ells volen) com sempre, demanaria que les forces independentistes vagin unides en una sola candidatura, però ja sé que, entre els que volen eixamplar, els que volen negociar i els que volen bloquejar, això és una misió impossible. Doncs, que es presenti la Crida, com a força que vol ser transversal i unitària, més els que no volen la unitat. La Crida s’hauria de presentar amb candidats que no estiguin ni a la presó ni a l’exili. El seu Programa Electoral només ha de contenir tres paraules: PROCLAMAREM LA INDEPENDÈNCIA! Si guanya les eleccions, un cop constituït el nou Parlament i elegit el President, es fa efectiva la República que el poble de catalunya ja va votar el dia 1 d’octubre de 2017. Si no guanyem, seguim com a Comunitat Autònoma, que potser ens l’haurem guanyat a pols. I els que vulguin eixamplar la base, que vagin fent i que quan ho tinguin, ens avisin per tornar a començar.

 

Per cert, que pensin en la possibilitat de convocar aquestes eleccions el proper Onze de Setembre, ja que a votar sí que sortirem, però no sé si ens quedarien forces per anar a més mobilitzacions. O, per allò de que coincideix amb el final de les vacances d’estiu, que es convoquin per a un altre festiu com el dia de la Raza hispànica, del 12 d’octubre. Al menys a partir d’ara, tindríem alguna cosa a celebrar!