dissabte, 22 de febrer de 2020

DE DESAGRAÏTS L'INFERN N'ÉS PLE

He manllevat aquesta expressió que sovint deixava anar la meva àvia Antònia, quan es referia a determinades reaccions d’algunes persones properes que, aprofitant-se d’algun gest o acció, acabaven actuant en contra de qui els hi havia proporcionat quelcom que només en podien treure algun benefici. I us preguntareu que a què em vull referir ara amb aquest rotllo. Doncs, m’ha vingut al cap arran de l’acord assolit entre l’equip de Govern municipal i l’Inspector en Cap de la Policia Local, Xavier Virgili, pel qual aquest retira les accions que tenia interposades contra l’Ajuntament, l’anterior Alcaldessa, teresa Padrós i algun altre alt funcionari municipal en reclamació de centenars de milers d’euros en concepte d’indemnització pels danys i perjudicis que ell considerava se li havien causat com a conseqüència d’haver-lo “apartat” i, en definitiva, assatjat laboralment en tant que màxim responsable operatiu de la Policia Local durant els dos mandats socialistes posteriors a l’any 2011.

 

I és que, més enllà d’apreciacions subjectives o interessades, el que sí és evident es que les accions penals interposades també pel referit comandament policial, via querella criminal contra la que fou regidora de Seguretat Ciutadana en el mandat 2011/2015, àngels Marcuello i l’alcaldessa Teresa Padrós, com també contra el sots-inspector Joan Gracia qui, via Decret fou nomenat l’any 2011 Coordinador de l’àrea de Seguretat Ciutadana, com si d’un càrrec de confiança es tractés, sempre em va semblar que gaudiria de molt poc recorregut, com així va ser, decretant-se, despres de recursos i recursos, el seu arxiu o sobresseïment definitiu. Altra cosa és el que es refereix a una possible degradació de l’Inspector querellant i les conseqüències d’haver-lo apartat “de facto” de les tasques i responsabilitats que li són pròpies, que sí pot oferir dubtes legals, la qual cosa podria tenir alguna opció de sortida victoriosa en una acció, ja sigui civil o com així va ser, davant la jurisdicció social. Diferent cosa seria l’import reclamat, que, com es va fer públic, si, segons el que es va informar, es reclamava cap a tres-cents mil euros d’indemnització a l’Ajuntament, l’Alcaldessa i la resta de persones que abans ja he esmentat, podem considerar que resulta del tot desproporcionat i injustificat. Ho evidència l’acord assolit, que estableix la retirada d’aquestes accions per part de l’Inspector Virgili a canvi de l’abonament de vint mil euros, cosa raonable, això sí, amb la restitució de l’Inspector en les seves funcions com a Cap de la Policia Local.

 

No es tracta ara pas d’explicitar opinions personals sobre la forma de ser i de fer d’aquell o d’aquest, que en això cadascú té la seva experiència i també de l’experiència s’aprèn per totes les parts. Del que es tracta, en definitiva, és d’entendre com aquest acord és d’una gran transcendència per al nostre poble així com per al funcionament i eficàcia del nostre cos de la Policia Local.

 

Com sabeu, durant el mandat 2007/2011, en el que em va tocar exercir com a Regidor del que aleshores s’anomenava Governació, vam fer una gran aposta per la Policia Local, que vol dir per canviar dinàmiques i modernitzar la seva operativa i estructura. Des del primer dia, que des del departament d’Interior de la generalitat, sota les regnes d’ICV amb el Conseller Joan Saura, es van posar en contacte amb nosaltres expressant la perentòria necessitat de fer canvis substancials a la nostra Policia. Tant és així que, vam seguir les seves instruccions mitjançant l’intervenció de qui ocupava el càrrec de Director general de Coordinació de les Policies Locals, Carles sánchez, amb qui vam establir un grau de col·laboració enorme. A partir d’aquí i sempre d’acord amb les prescripcions legals, calia adaptar en nombre i en estructura el nostre cos de la Policia Local al que ha de ser una policia moderna, estructurada i propera a la ciutadania. Per això, es van convocar places de nous agents, calia passar d’un a cinc caporals, per tal de garantir que a cada torn de treball hi hagués un caporal responsable. Calia recuperar els cursos de formació a tot nivell, apostar per l’especialització en diferents branques com la Proximitat, la Policia Administrativa, la Violència sobre la dona, la Mediació en conflictes, o la preservació del Medi Ambient. Com així es va fer. Calia convocar la plaça d’Inspector perquè, via oposició lliure, es disposés d’un comandament que, ja fora de l’escala bàsica i intermitja, integrés la nova escala executiva com a màxim responsable d’una policia que volíem moderna i propera als ciutadans.

 

És evident que per a portar a terme tot això i més, calia una nova Comissaria o edifici per a la Policia Local que reunís les condicions òptimes perquè s’hi desplegués un Pla Estratègic, com el que també es va aprovar en el Ple municipal. Amb tot, es va crear l’Oficina de Suport, amb la possibilitat d’interposar denúncies les 24 hores del dia, es van crear unitats com les de Mediambient, Proximitat i Educació Vial que, per cert, va aconseguir els primers reconeixements de bones pràctiques, no només per la Diputació de barcelona sino a nivell europeu. Es va integrar la Policia en el sistema d’emergències de catalunya, es va dotar de seguiment via GPS a tots els vehicles, es va renovar la flota d’aquests, disposant-se d’un vehicle tot-terreny per al control en zones rurals o poc accessibles, així com un vehicle no logotipat, amb l’eficàcia demostrada en la majoria de policies del nostre entorn.

 

Podria seguir i seguir amb multitud d’exemples sobre els canvis en la modernització de la nostra Policia Local, aconseguint un alt grau de motivació en els seus membres, després de temps i temps de divisions i trencaments. Però, tota aquesta gran aposta va topar de ple amb l’actitud obstruccionista i brabucona dels representants socialistes i d’ICV al nostre Ajuntament. Entre el que es pot i el que no es pot explicar, sí que us puc assegurar que durant quatre anys es va cercar la divisió, l’enfrontament entre els membres del propi cos policial. S’inventàven  notícies i informacions falses de forma constant, tals com que jo mateix m’havia instal·lat un despatx a comissaria, que si jo atenia al telèfon, que si l’Inspector Virgili era amic meu i per això és qui va superar les proves…., mireu si n’era d’amic que d’ençà que vaig deixar el càrrec de regidor de l’àrea, ni tan sols he tornat a parlar amb ell, com tampoc mai més s’ha adreçat a mi ni per oferir-me una simple salutació protocolària!

 

La dinàmica “d’acoso y derribo” practicada per socialistes i ICV durant aquell mandat, només perquè es feien evidents els grans avenços en matèria de seguretat, va arribar a nivells horribles i insoportables. Cartes anònimes, filtracions amb informacions falses, al·legacions a la construcció del nou edifici policial, propagació de notícies sobre un fals us del vehicle no logotipat per a l’alcaldessa o membres del Govern, intromissions en les negociacions col·lectives fins a nivells poc explicables, falsos rumors sobre la vida privada del propi Inspector o sobre el meu despatx professional. I podria seguir, però tampoc cal. El que sí sabem, és que un cop els socialistes i ICV arriben novament al govern l’any 2011, es dediquen d’una forma sistemàtica a destruir tot el que s’havia construït durant l’anterior mandat. La conseqüència, recuperar com a Cap al Sots-Inspector amb tasques com a personal de confiança (vagi per davant que tinc un gran respecte personal i professional per al Sots-inspector), desfer-se de les unitats policials, deixar la formació continuada, com també l’especialització, tornar a disposar d’una oficina de denúncies només de matins, desmuntar l’estructura policial aconseguida, amb la corresponent fugida d’agents cap a d’altres municipis i, en definitiva, deixar de ser un cos policial per tornar a esdevenir un cos de simples vigilants sense estructura, sense objectius i sense res més que no sigui agafar el cotxe patrulla per anar a voltar pel poble i estar amatents a alguna trucada d’urgència per actuar. És evident que no pararia d’escriure tot el que em ve al cap en aquests moments. Però sí que, deixeu-me felicitar a l’actual equip de Govern municipal, ja sigui a l’Alcalde Oriol Lozano com a màxim responsable de la Policia Local o a la seva regidora delegada, per haver aconseguit un acord que hagi posat fi a tant despropòsit. Esperem que, ni que sigui poc a poc, es recuperi l’esprit que va guiar-nos en aquell mandat 2007/2011 i disposar així d’un cos policial, proper, modern i eficaç.

 

I ara direu: I a què et referies amb allò dels desagraïts? Doncs a aquells que, havent volgut destroçar la nostra Policia, tenien damunt seu una possible condemna de centenars de milers d’euros, que ara l’Ajuntament ho ha tancat amb un acord econòmic, salvant-los, també a ells d’haver d’afrontar una condemna. Ells, sobretot els socialistes, s’ho han mirat, en el Ple municipal encara posaven en dubte l’acord, i n’han sortit indemnes com si amb ells no anés la cosa. No sé si són conscients del favor que aquest Govern els ha fet. No sé per què, però em sembla que ells no ho haguessin fet!!!

 

dissabte, 15 de febrer de 2020

POLÍGON DE LLEVANT: EL QUE NO POT SER NO POT SER I A MÉS ÉS IMPOSSIBLE

Escolto aquests dies, tant en el Palau a Debat com en el Palau Notícies de Radio Palau, que, per molt que des de l’Ajuntament és vulgui preservar la part dels anomenats Polígon de Llevant i de can Planes, que són la part de l’espai protegit de Gallecs que voreja la C155 que constitueix l’entrada al nostre poble arribant des de la banda de Barcelona, que malgrat l’interès del Govern municipal en preservar aquest espai impedint que s’hi porti a terme cap tipus de desenvolupament industrial o urbà, que això no serà possible. Que, al ser propietat de l’Institut Català del Sòl, res pot decidir el consistori sobre quelcom que no és seu i que, segons sembla, la Generalitat en els propers Pressupostos destinarà al desplegament i execució d’obres d’aquesta zona un total de pràcticament tretze milions d’euros durant els propers tres anys.

 

La qüestió és la següent: Junts per Palau i ERC van subscriure el passat mes de juny de 2019 un Pacte d’Investidura en el qual un dels principals compromisos polítics per a l’actual mandat era preservar l’espai del Polígon de Llevant, mantenint la protecció integral continguda a l’actual PEIN, Pla Especial d’Interès Natural de Gallecs, amb tota mena d’iniciatives i accions encaminades a la protecció i foment de tot l’entor natural, agrícola, forestal i faunístic d’aquest territori. El problema fonamental no és només que tot aquest territori pertany a diversos municipis, sino que no tota la seva extensió gaudeix del mateix nivell de protecció. Encara menys el Polígon de Llevant que el propi POUM del nostre poble ja va deixar palès que caldria desenvolupar com a zona on cal implantar empreses de serveis de diferent tipus, com també ho preveu la planificació urbanística que pertany a Santa Perpetua de Mogoda. Però, si a més és propietat d’un altre, poca cosa pots fer més que no sigui la de vetllar perquè les teves pròpies normes urbanístiques es desenvolupin dins d’uns paràmetres de respecte a l’entorn així com al propi POUM.

 

ERC, va fer bandera de la lluita per aquesta protecció del Polígon de Llevant durant tot el mandat 2015/2019, passant per una defensa que, en molts casos, avançava per l’esquerra als postulats de la mateixa CUP, cosa que va fer també en d’altres propostes i que mira que bé li va anar des d’un punt de vista electoral, pujant com a força política i fent desaparèixer del mapa a la CUP. Va mantenir la seva proposta, fent que en el Pacte d’Investidura, Junts per Palau s’avingués a quelcom amb el que fins aquell moment hi havia treballat de manera diferent, intentant que el desenvolupament d’aquest polígon comportés tants elements positius per al poble com fos possible. I ja se sap que, en una negociació uns cedeixen per un cantó i uns altres per un altre. I a Junts per Palau entenc que els va tocar cedir en això. No passa res!

 

Sí que passa, quan arriba el moment de la veritat. Quan et diuen que la normativa urbanística de la zona és la que és, que a sobre tu no n’ets el propietari i que, per si no n’hi havia prou, el teu propi partit al Govern de catalunya està decidit a invertir d’immediat en aquest polígon per al seu desplegament amb empreses de serveis, hotels, benzineres, etc.

 

Tot plegat m’ha fet rememorar alguns epissodis interessants de la nostra història recent. Per una banda, si ens situem en el mandat 2007/2011, amb un Govern municipal format per CiU, ERC i PP, ja tenim clara constància que per part de l’Incasol s’està enllestint el projecte del Polígon de Llevant i can Planes. Des de l’Ajuntament es treballa amb aquest organisme per tal que, ja que la cosa és irreversible, que al menys aquell projecte sigui el menys agressiu possible i que comporti un respecte a l’entorn, fent que les diferents construccions quedin força esponjades, amb un nivell alt de zones verdes, arbrades i ajardinades, que es respecti també el traçat de la Via Augusta i altres aspectes que ara seria massa llarg d’enumerar. El projecte queda definit i tancat, de tal manera que les seves previsions són incloses al POUM. I aquí val la pena recordar que aquell POUM, aprovat el 2015 de la mà de la Regidora àngels Marcuello d’ICV, qui també s’havia fet farts de fer bandera de la protecció d’aquest espai i pel seu no desenvolupament, va acabar portant a Ple una planificació industrial afirmant públicament que, malgrat no hi estava d’acord, no havia tingut més remei que aprovar-lo i que ja miraria des del Govern municipal que no s’apliqués.

 

A partir d’aquí, ja l’any 2017 es va posar damunt la taula una proposta de conveni entre l’Ajuntament i l’Incasol on es preveia un seguit d’inversions per part de la Generalitat, la possibilitat de cedir l’us o la propietat de la masia de can Planes a l’Ajuntament, la cesió, amb diners d’aquella part de l’avinguda Catalunya a l’Ajuntament i altres propostes. Però, de tot això no n’havíem sentit parlar més. És aquests dies que sento que, efectivament, la Generalitat està disposada a tirar endavant amb el desplegament i urbanització d’aquests polígons i que, poca cosa hi pot fer el consistori, més enllà d’intentar negociar contrapartides profitoses per al poble. Doncs això, que, quan una cosa no és teva, resulta que t’has de limitar a controlar que es faci d’acord amb les previsions urbanístiques municipals i poca cosa més. Aquest Polígon es tirarà endavant, pel gust d’alguns i el disgust d’uns altres, i només resta que l’Ajuntament vetlli perquè sigui el menys agressiu possible amb l’entorn, aprofitant, això sí, per mirar que les empreses que s’hi ubiquin també s’impliquin de ple amb el poble, prioritzant la contractació de treballadores i treballadors de Palau-solità i Plegamans. Per cert, aquests Pressupostos de la Generalitat, encara en fase de tràmit, també gaudeixen del suport dels Comuns. Ho dic per si algú encara s’atreveix a despenjar-se públicament comprometent-se ves a saber en què respecte del Polígon de Llevant!

 

Caldrà veure com acaben altres grans compromisos electorals com allò de la famosa Remunicipalització del Servei de l’Aigua, que en aquests moments diria que es troba en fase d’estudi. Però, ara per ara, el Poligon de Llevant serà una realitat i només ens resta saber aprofitar els beneficis que comportarà per a Palau-solità i Plegamans!

 

dissabte, 1 de febrer de 2020

UN PLE, EL DE GENER, AMB GESTIÓ, PERÒ MOLTA MOCIÓ

Com veieu, segueixo pendent del que passa en els plens municipals que, de forma ordinària, es venen celebrant cada últim dijous de mes a l’Ajuntament. Tot i que hi ha qui no entén les ironies quan en alguna ocasió faig referència a la mandra que em fa escoltar-los, ni que sigui per la Ràdio, el cert és que, a no ser que sigui per algun interès, conflicte en concret, dubto que hi hagi massa gent disposada a seguir uns plens de prop de quatre hores de mitjana en els que la major part del temps es discuteixen qüestions polítiques en masses casos poc relacionades amb el nostre municipi. I és que, si no és, o perquè en aquest o aquell carrer o barri es dona una situació polèmica, una protesta veïnal o qualsevol altra circumpstància semblant, a l’Ajuntament poques vegades s’hi veuen més de deu o dotze persones com a públic assistent. O, en tot cas, en molts casos, es tracte de persones, sempre molt respectables, que s’esperen fins a la finalització del ple per poder exposar en públic alguna qüestió d’interès per tal d’aconseguir una major atenció i que, d’aquesta manera, es pugui solucionar el que planteja.

Dit això, el d’ahir va ser un ple, en el que, a banda de les set o vuit mocions polítiques de rigor, cosa no pas nova, en destacaria dos punts: En primer lloc, que de la reurbanització del polígon industrial de can Cortès, ja finalitzat, un cop liquidades les corresponents contribucions especials a abonar pels propietaris, s’han acabat retornant diners de les quotes en el seu dia abonades. No passa gaire, però aquí ha passat i ens n’hem de felicitar per la tasca portada a terme per la Regidora d’Empresa, Laura Navarro, amb col·laboració amb l’àrea d’Urbanisme municipal. I en segon lloc i molt important, finalment es va posar fi a anys i anys d’incompliments del conveni de cesió de la masia de can Maiol a la Fundació Arqueològica Clos. Si no sabeu què fer i voleu mirar què va presentar al plenari el Grup que jo mateix encapçalava, ara fa aproximadament un any, veureu com van patir els socialistes davant una moció elaborada pel Regidor Jordi Pujol, denunciant els incompliments d’aquells convenis subscrits els anys 1997 i 1998 del segle passat, regalant a aquella fundació un total de quaranta-cinc milions de pessetes (270 000 euros) els quals mai ningú va controlar la seva destinació ni mai es va rendir comptes amb detall del seu destí. Quan vam presentar la moció denunciant aquells incompliments que evidenciaven com aquella masia amenaça ruïna, tot van ser corredisses, advertint que ja s’hi estava treballant i que estàven preparant un nou conveni. Res de res! Volíem recuperar aquell equipament per al poble per tal de dotar-lo d’uns usos en benefici de Palau-solità i Plegamans. Ara sí, ara s’ha aprovat subscriure un nou conveni en el que es disposa cedir la part que realment utilitza la Fundació Clos, que la nau central i el pati del darrera sigui recuperat per l’Ajuntament i que aquella entitat faci els treballs necessaris de recuperació i restauració durant els propers tres anys per tal de dignificar l’immoble, obligant-se a destinar-hi més de cent-cinquanta mil euros. I això sí, constituïnt-se una comissió de seguiment per vetllar pel compliment de les previsions acordades. La veritat és que em van venir moltes ganes de riure quan sentia al Portaveu socialista dir que aquest era el conveni que ells havien deixat preparat; va home va! El cert és que el nostre grup d’aleshores, amb el suport del Regidor d’ERC, Jordi Plaza, no va aconseguir fer prosperar una moció que finalment ara sí que ofereix una possibilitat real que el poble recuperi uns espais dels que està tant i tant mancat.

Deixant estar la resta de punts de tràmit, tant en qüestions urbanístiques, de gestiò, com de nomenament de representants a diferents òrgans col·legiats i la delegació de competències al nou Regidor d’ERC, en substitució de la Regidora Portillo, va arribar el torn de les mocions, que és on, al menys l’Oposició i esmersa uns grans esforços. Bé, no tota, perquè, com he dit en altres ocasions, els de C’s encara que estiguin presents, ni hi són ni s’els espera.

Mocions en contra de la inhabilitació del President Quim Torra, en suport al Vice-president Oriol Junqueras com a eurodiputat i per la seva inmunitat, moció en contra del famós Decret Digital d’en Pedro sánchez, o llei mordassa digital, que té com a únic objectiu el control d’Internet no fos cas que a Catalunya li passés pel cap fer res en relació a l’anomenada República Digital o sobre un sistema propi d’identitat català on line. El que em va cridar més l’atenció, és que algú ha après la lliçó i s’ha donat compte que en aquests tipus de mocions sí que cal que tots els grups independentistes vagin a l’una. Suposo que per això, aquest cop s’han presentat les mocions de forma conjunta entre els tres grups. Felicitats! Primàries però, va voler marcar perfil, cosa que l’honora, presentant una moció demanant quelcom així com que “Es doti als plens municipals de tota la seva significació”. En definitiva, intentant cercar més participació de la gent, es pretén que l’Ajuntament faci un estudi per adequar espais (tots sabem que la sala de plens és molt reduïda) perquè qui vulgui acudir a presenciar les sessions es pugui acomodar i no haver de romandre dret. També, que en determinades ocasions, per raons d’acords de gran trascendència, els plens se celebrin en llocs amb més cabuda de persones. En fi, el que sempre s’ha fet, com per exemple, quan es va aprovar el POUM. O també que un cop l’any, a mode de prova pilot, es celebri un ple en diferents barris del poble, cosa que no aconsegueixo imaginar. Tothom hi va estar a favor; però si algú s’entreté a llegir la moció, de seguida es veurà l’aportació consensuada del Govern, ja que a cada acord, se li posa aquell final tant nostrat que diu “Sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària”; vosaltres mateixos! Penseu però, que actualment els plens són totalment retransmesos per ràdio Palau i també pel Youtube de l’Ajuntament.

I la darrera de les mocions de Primàries presentada d’urgència, com no podia ser d’una altra manera, es referia a la situació vergonyant viscuda al Parlament de Catalunya el passat dilluns, amb l’acceptació per part del President de la cambra, Roger Torrent, de la inhabilitació de la JEC com a Diputat per al President Torra, pels insults i bronca dels “xulos de discoteca de C’s”, o dels aplaudiments i no aplaudiments. Quin gran regal que debia suposar aquesta moció pels meus amics de Junts per Palau! Ells estan a Govern no ho haurien pas presentat, però van tenir un obsequi amb llacet inclòs de la Regidora de Primàries. Al final, moció desestimada, amb els vots a favor només de Junts per Palau i Primàries i tretze vots en contra de PSOE, Ciutadans i ERC!

Sí que també els socialistes busquen cada mes els seus minuts de glória amb mocions que, encara que a primera vista no us ho sembli, només cerquen el desgast de l’equip de Govern. Bé, suposo que és el que ha de fer qui pretengui liderar una oposició. Ahir demanant que el Govern municipal també reclami el que la Generalitat ha deixat d’abonar durant el 2018 en matèria d’escoles bressol, una altra perquè es redacti una ordenança reguladora de la mobilitat de patinets elèctrics i tota aquesta mena d’estris que volten pels carrers…, i una altra demanant que es retiri el famós avantprojecte de l’anomenada Llei aragonès. D’aquesta última, que es presentava en nom d’una associació vinculada al món de la Salut del que en diuen Baix Vallès, no sé què voleu que us digui; que discutir sobre el sexe dels àngels, sempre m’ha semblat una autèntica pèrdua de temps. Discutir sobre quelcom que s’està treballant, que ni tan sols s’ha aprovat iniciar el procés de discussió i debat, és voler fer soroll per no-res. Sobre això dels patinets, després de fer els estudis i tot el que calgui, que ningú pateixi, que arribarà una llei d’àmbit nacional, que farà que tota la feinada i temps emprat en els estudis, no serveixin per gran cosa; però el PSOE ja haurà pogut fer un twit més per aconseguir una mica de notorietat. I sobre la reclamació de les escoles bressol a la Generalitat, només cal esperar que en el proper ple presentin una moció reclamant els mils de milions que l’Estat espanyol deu a Catalunya i que incumpleix d’una forma constant i reiterada, encara que hi hagi sentències del seu Tribunal Constitucional, que en això donen la raó a Catalunya. Però, m’agrada veure com a Palau, per damunt d’interessos de partit, es cerca el benefici pel poble. A nosaltres, a l’antiga CiU, PDECAT-Demòcrates, com ara Junts, ningú ens ha d’explicar res. Sempre ho hem fet. Vam batallar en contra del Quart Cinturó, quan el nostre partit governava la Generalitat i hi treballava a favor; vam lluitar en contra dels interessos del nostre partit en relació a l’escola de can Periquet…, i ara, també lluitem pels diners (molts) que es deuen per part de la Generalitat per les nostres escoles bressol.

Acabo. Els precs i preguntes, ni els comento. Com tampoc tot el que es refereix a posades i retirades de pancartes i direcció del carrer Folch i Torres, sobretot perquè no disposo d’informació suficient.