dilluns, 30 de setembre del 2013

LES PREGUNTES DE CiU EN EL PLE DE SETEMBRE 2013

Tal i com us anunciava en el darrer apunt, a continuació reprodueixo les preguntes que vam adreçar al Govern en el punt corresponent del ple del passat dijous. En un altre post comentaré les respostes:
 

 

1.- Quàntes al·legacions han estat presentades dins del termini establert al POUM? A banda dels grups municipals a l'Oposició, quines entitats, col·lectius de ciutadans o associacions han formulat també les seves al·legacions?

 

2.- Quin calendari s'ha previst seguir en relació a la resolució de les diverses al·legacions presentades al POUM? Hi ha previsió de celebrar reunions amb els grups municipals de l'Oposició per tal de tractar i/o negociar les diverses al·legacions presentades? Demanem s'ens doni trasllat de la totalitat d'al·legacions presentades.

 

3.- Per quina raó, després d'haver-ho demanat per escrit en reiterades ocasions des del passat mes d'abril, no s'han fet arribar al Grup municipal de CiU còpia de les actes de les reunions celebrades durant la present legislatura per tractar del POUM?

 

4.- A la vista de les al·legacions presentades al POUM, per quina data es preveu la seva aprovació provisional? Per a què ha de servir el video encarregat sobre el POUM pel qual l'Ajuntament ha pagat 1363 euros?

 

5.- Per quina raó enguany no hi ha hagut emisió en directe de Ràdio Palau durant la Fira Palau, i per què no ha disposat d'estant?

 

6.- Considerant que en el plenari del mes de juliol es va aprovar seguir negociant el conveni col·lectiu dels treballadors i funcionaris municipals, i que, de moment, només ens consta un acord en relació al tractament de les baixes mèdiques. Observant que el regidor Sr. Segrelles va manifestar que ja s'havia negociat el 60% del conveni, volem saber en quin punt estan les negociacions, quins acords s'han tancat a dia d'avui i quina previsió es té per a la seva signatura.

 

7.- Quin nivell de col·laboració proporcionarà el govern municipal per a l'instal·lació d'una gran bandera estelada a la rotonda d'entrada al nostre poble per part de l'ANC de Palau-solità i Plegamans?

 

8.- És cert que les cadències lluminoses del semàfor del centre de la vila a l'Avinguda Catalunya, són més llargues que temps enrere, i per això es provoquen importants cues de vehicles en els dos sentits de la circulació?

 

 

divendres, 27 de setembre del 2013

PLE SETEMBRE 2013: MITJA HORETA I CAP A CASA!

Quan algú em pregunta de què serveix això de la Junta de Portaveus, que es va incorporar al ROM en la seva nova redacció durant l'anterior legislatura, li contesto que, per agilitzar els plens, per deixar tancats acords i evitar debats innecessaris, per consensuar propostes, declaracions institucionals i molt més. Però, diguem'ho tot, això és així perquè l'oposició vol que sigui així. Quan hi ha una oposició que va en contra de tot, que tot ho vol qüestionar i que no està disposada a consensuar res, aleshores la Junta de Portaveus perd tot el seu sentit.
 
I ahir, en el ple ordinari de setembre, cinc punts són els que el govern va posar damunt la taula:
 
Per començar, vam aprovar la convocatòria pública perquè els petits emprenedors puguin sol·licitar, fins el proper vint de novembre, els microcrèdits per un màxim de mil euros a retornar amb quatre anys i destinar-los a poder crear la seva pròpia empresa. Vam aprovar el reglament, a proposta de la Diputació com a tants altres municipis pel juliol, i ara tocava aprovar la convocatòria. També vam donar conformitat al conveni que cada any es renova sobre el transport urbà amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'entitat metropolitana del transport, mantenint el servei que vam crear durant l'anterior legislatura i que el regidor Pedro Sánchez tant bé s'encarrega de garantir i potenciar. Un altre punt a aprovar foren les dues festes d'àmbit local per a l'any vinent: el dilluns de la segona Pasqua, dia 9 de juny, i el dilluns de la Festa Major, dia 1 de setembre. Un altre punt, fou el relatiu a que Palau s'adhereixi als plans d'ocupació que la Generalitat, juntament amb les entitats municipalistes de Catalunya i els sindicats majoritaris, han creat, i d'aquesta manera es podran oferir quatre nous llocs de treball temporal al nostre poble.
 
Finalment, les nostres mocions. Tant la conjunta amb ERC relativa a homenatjar a Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada i destinar-li un espai públic a Palau, que fou aprovada amb els vots de CiU, ERC i ICV, l'abstenció de la Veu i el PSC i el vot en contra del PP. La que es referia a expressar el nostre rebuig al pla hidrològic presentat per l'estat espanyol, que va ser aprovada pels quinze vots favorables de tots els grups a excepció dels dos regidors del PP que ho van fer en contra. I, en relació a la moció d'adhesió a la nova Declaració de Mequinensa per la qüestió del LAPAO, també fou aprovada per tothom a excepció del PP que hi va votar en contra.
 
El ple es va acabar aquí. Això sí, nosaltres van tornar a fer les nostres preguntes que reproduïré en un altre post; moltes d'elles relatives a les al·legacions formulades al POUM, que sembla que, al final, han estat un total de 162. I una curiositat: vam preguntar per una despesa de 1363 euros per l'edició d'un video sobre el POUM. Va dir la regidora Marcuello que aviat serà presentat i que servirà per desmentir moltes falsedats que s'han publicat sobre el POUM. Estarem a l'aguait!
 

dijous, 26 de setembre del 2013

HOMENATGEM AL CREADOR DE LA BANDERA ESTELADA!

La darrera de les mocions que presentem, en aquest cas junt amb ERC, és perquè el poble de Palau-solità i Plegamans reservi un lloc d'honor i reconegui la figura de qui va ser un veritable lluitador per les llibertats nacionals de Catalunya, creant la bandera que simbolitza la nostra lluita actual per la Independència:
 
Fa així:
 

MOCIÓ A FAVOR DE TENIR UN LLOC D'HONOR A VICENÇ ALBERT BALLESTER, CREADOR DE L'ESTELADA, A CADA POBLACIÓ CATALANA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

 

 

Vicenç Albert Ballester fou un dels pioners del pensament polític catalanista contemporani, activista independentista, fou president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada, la senyera amb el triangle blau i l'estel blanc, símbol de la lluita per la independència de Catalunya.

 

En tant que col·laborador i fundador, va escriure als periòdics Joventut, La Tralla, Renaixement (de la que en fou director), Ressorgiment (l'Argentina), La nació, Nova Catalunya (Cuba), Nosaltres Sols! entre mols d'altres.

 

Fundador i participant d'associacions com l'Associació Catalana de Beneficència (1908), entitat dedicada al suport econòmic i polític de presos i represaliats per causa separatista. Organitzador del Comité Pro-Catalunya (1918), associació semi-clandestina emparada a la Unió Catalanista, per tal de popularitzar el cas català internacionalment.

 

Fou testimoni directe i cronista de la manifestació reprimida violentament a cops de sabre, durant l'11 de setembre de 1923, just un dia abans del cop militar del general Primo de Rivera. Finalment, va acabar presidint la Unió Catalanista (1931), oferint els seus serveis a Francesc Macià quant proclamà la República Catalana el 14 d'abril d'aquell any.

 

Vicenç Albert Ballester va morir l'any 1938, enguany fa 75 anys. Aquest editor, activista i polític barceloní, després d'una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat, el 14 d'agost fou enterrat al Masnou, on visqué molts anys. Quan li ho proposaren a l'aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar de dedicar-li una plaça al carrer Canuda, nascuda d'un esfondrament i posterior enderroc de cases, a conseqüència d'un bombardeig aeri feixista.

 

El 1939 però, l'adveniment de la dictadura ho impedí i, un any més tard, l'ajuntament feixista batejava aquell indret amb el nom de "Plaza de la Villa de Madrid".

 

L'any 1985, gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l'editor Enric Borràs i l'autor emplaçaren l'alcalde Pasqual Maragall i al director de l'Arxiu Municipal Jaume Sobrequés, a reprendre aquell nomenament frustrat per la dictadura. La proposta fou aprovada verbalment però mai no s'arribà a posar per escrit.

 

El 2008, la Comissió del Centenari de l'Estelada va tornar a adreçar formalment la proposta a l'alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s'aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni espai físic per a l' homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella.

 

La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, satisfà una històrica demanda popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.

 

El desvetllament nacional que està vivint avui la població de Catalunya reclama a les seves institucions estar a l'alçada dels esdeveniments. La memòria permanent amb que s'ha honrat Vicenç Ballester a Vic, Girona i ara, Barcelona, la seva ciutat natal, han de recollir-la també la resta de poblacions del país. L'aprovació de la nova plaça barcelonina ha de servir per obrir un nou espai de memòria per la ciutat i per esperonar la resta del país a prendre'n exemple, dedicant també un indret de record a un dels catalans il·lustres.

 

Avui més que mai es fa evident que la seva lluita tenaç és viva entre nosaltres. Tenim una gran oportunitat perquè el país prengui exemple de la capital catalana recordant igualment Ballester arreu dels nostres pobles i ciutats.

 

Per tot això, els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, proposen al Ple municipal l'adopció dels acords següents

 

Primer.- Concedir un espai públic de Palau-solità i Plegamans dedicat a la memòria de Vicenç Albert Ballester.

 

Segon.- Comunicar l'aprovació de la present moció a la Comissió 100 anys d'estelada (contacte@estelada.cat).  

 

dimecres, 25 de setembre del 2013

PALAU REBUTJARÀ EL PLA HIDROLÒGIC SOBRE LA CONCA DE L'EBRE. NO VOLEM IMPOSICIÓ SENSE DIÀLEG!

Una nova moció del Grup municipal de CiU al ple d'aquest mes, es refereix a la defensa del riu Ebre i la seva conca, en contra de les imposicions unilaterals de l'estat espanyol sense cap mena de diàleg, ni amb els afectats, ni amb les administracions catalanes competents. La reprodueixo a continuació:
 

 

MOCIÓ DE REBUIG A LA PROPOSTA INICIAL DE PLA HIDROLÒGIC DE LA CONCA DE L'EBRE EFECTUADA PEL GOVERN ESPANYOL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

El Govern espanyol, mitjançant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ha posat sobre la taula una proposta de reordenació dels recursos hidrològics dins de la conca de l'Ebre sense ni consultar, ni dialogar ni mostrar cap voluntat de negociació amb el Govern de Catalunya. Un altre pas del Govern espanyol a esquenes de Catalunya, que se suma a les seves permanents deslleialtats.

 

El nou Pla hidrològic de la Conca de l'Ebre no dóna resposta a les demandes de la Generalitat de Catalunya, de manera que el passat 4 de juliol en el Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre, el Govern de la Generalitat va votar en contra de l'esborrany del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, perquè la proposta no fa el plantejament integral de la gestió del recurs hídric que és l'Ebre que com a govern i partits defensem. La proposta del Pla es va votar definitivament el passat 29 de juliol en el Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre i la Generalitat hi va tornar a votar en contra, restant a l'espera de la seva aprovació, o no, en el Consell de Ministres.

 

La proposta de Pla hidrològic té encara recorregut fins a la seva aprovació. Per això s'ha de seguir treballant per tal que a aquest pla s'adeqüi a les demandes catalanes:

 

- una visió integral de la gestió de l'Ebre com a recurs hídric de país, no només atenent necessitats concretes d'uns o altres, sinó una visió de conjunt ja que existeixen vies per a fer viable i compatible tant el vessant mediambiental com agrícola de la gestió de l'Ebre.

 

- cal garantir la continuïtat del Delta de l'Ebre, la qual cosa significa garantir un cabal ecològic mínim que eviti la cronificació progressiva de la salinització del tram fins a Tortosa i assegurar-ne la biodiversitat.

 

El Pla de gestió presentat, el qual garanteix un cabal mínim de 3.010 hectòmetres cúbics en la desembocadura del riu, posa en perill la viabilitat del Delta de l'Ebre. La nostra aposta és i serà la que contempla la proposta aprovada per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre i que compta amb el suport majoritari del Parlament de Catalunya.

 

És més, el Pla presentat incompleix la Directiva marc de l'aigua ja que els territoris no només han d'atendre a les seves necessitats des del punt de vista de reg, sinó també han de garantir una bona qualitat en les masses d'aigua. I això és precisament el que el Pla presentat no atén i clarament incompleix.

 

 

 

Concretament, aquest pla no contempla cap transvasament sinó que la proposta de la CHE és un pla hidrològic intern que contempla una reordenació dels recursos hidrològics dins de la mateixa conca de l'Ebre. Al mateix temps, la proposta de Pla hidrològic de la Conca de l'Ebre ha augmentat les possibilitats de reg per a, entre d'altres, les comunitats de regants de bona part de les terres de Lleida i, fins i tot, per a les comunitats de regants de la zona del Delta. És segurament, doncs, un aspecte positiu sempre i quan la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), i per tant, el Govern espanyol, compleixi amb el programa d'inversions que preveu la proposta. I, vistos els antecedents, ens refiem poc de Madrid.

 

Per tot això, el grup  municipal  de Convergencia i Unió de Palau-solità i Plegamans proposa al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

Primer.- Rebutjar la proposta inicial del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, presentada pel Govern espanyol, perquè no fa un plantejament integral de la gestió de l'Ebre com a recurs hídric de país i perquè posa en perill la viabilitat del Delta de l'Ebre.

 

Segon.- Donar suport al Govern català en totes aquelles accions i iniciatives que serveixin per defensar les competències de la Generalitat, la preservació del Delta de l'Ebre i per garantir els usos i necessitats hídriques de la xarxa de reg catalana.  

 

Tercer.- Comunicar l'aprovació de la present moció al Govern de la Generalitat, al Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre i a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

 

dimarts, 24 de setembre del 2013

VOLEM QUE PALAU ESTIGUI PER LA UNITAT DEL CATALÀ I CONTRA INVENTS COM EL LAPAO

Aquest proper dijous tindrà lloc el primer ple ordinari després de les vacances d'estiu. A continuació reprodueixo la moció que el nostre Grup municipal ha presentat a fi d'adherir-nos com a poble i com a Ajuntament a la lluita per la unitat de la nostra llengua, denunciant aberracions científiques i culturals com la que s'ha produït a l'Aragó:
 

 

MOCIÓ DE SUPORT A LA "NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA" DELS ALCALDES DE LA FRANJA D'ARAGÓ SOBRE EL CATALÀ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

El dia 1 de juny de 2013, una trentena d'alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent s'han compromès a actuar davant la justícia contra la nova Llei de Llengües de l'Aragó. En demanen la derogació i reclamen la continuïtat de l'ensenyament del català a la Franja de Ponent. Mequinensa (Baix Cinca) ha acollit la cimera on s'ha acordat un manifest unitari, la nova 'Declaració de Mequinensa', com a continuïtat de la que fa 30 anys va aconseguir promoure l'ensenyament del català a les escoles de la Franja. L'acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO l'han subscrit alcaldes i regidors de partits diversos, inclòs un regidor del Partit Popular.

 

Els alcaldes s'han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp.

 

Ara els pobles catalanoparlants de l'Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han justificat la denominació de català per la llengua que es parla a la Franja de Ponent.

 

Una de les principals preocupacions dels alcaldes dels pobles aragonesos catalanoparlants és, a banda de la denominació de la llengua, la pèrdua de l'ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, un delsgrans reptes aconseguits fruit de la primera declaració de Mequinensa. (adjuntem document). La segona declaració expressa "la preocupació dels pobles i associació de mares i pares que es posin en perill les titulacions en elsnivells B i C als centres educatius", molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya.

 

Segons la declaració dels alcaldes "la Llei de Llengües de l'Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans" de Catalunya, tot i ser "pròpia, històrica i tradicional de l'Aragó". La declaració lamenta "el ridícul universal" que s'està fent generant aquest conflicte.

 

En concret, la Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a l'Estat espanyol per la situació del català a la Franja, no per cap Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO).

 

L'Aragó té una realitat lingüística trilingüe i Així ho reconeix internacionalment la comunitat científica. El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d'autoritat lingüística i acadèmica de la llengua catalana a l'Institut d'Estudis Catalans, en qualsevol dels territoris catalanoparlants.

 

La nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua establirà la nova normativització única i conjunta per al català i l'aragonès. Aquesta aberració filològica pretén anihilar el català a la Franja. El projecte de llei reconeix el dret a l'ensenyament de la LAPAO. L'ensenyament d'aquesta pseudollengua acientífica implica la fi de l'ensenyament de la llengua catalana per a la població escolar de la Franja

 

Així mateix,  tots els centres educatius samb un projecte bilingüe o trilingüe en llengua catalana tenen amenaçada la seva pervivència. Si no hi ha classes de català no hi podrà haver assignatures cursades en català, la qual cosa privarà de qualitat i competències educatives a l'alumnat del territori, a més del dret a rebre l'ensenyament de la llengua pròpia.

 

Quant a la relació amb les administracions, elsadministrats tenen potestad d'ús de la LAPAO a més a més de l'ús del castellà, no de manera excloent sinó vinculada. Aquest plantejament és l'statu quo vigent a la gran majoria de les administracions, incomplint la Llei de Llengües de 2009 encara vigent. Els catalanoparlants podrem usar la llengua com a traducció de la redacció castellana prèvia de qualsevol document, vexant qualsevol dret lingüístic reconegut.

 

Aquesta Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l'anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.

 

L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en els seus plens ha estat particularment curós en la seva defensa de la unitat de la llengua catalana, Així  com en la defensa del sistema d'immersió lingüística en el sistema educatiu, únic sistema que en garanteix la seva supervivència i n'evita una minorització progressiva.

 

Aquesta moció està en aquesta línia de defensa de la llengua catalana, especialment en els territoris, com a la Franja d'Aragó, en que la seva protecció està més amenaçada i més sota mínims.

 

Text de la Nova declaració de Mequinensa de l'1 de juny de 2013

 

Reunits a Mequinensa el dia 1 de Juny de 2013, representants dels ajuntaments aragonesos:

 

Albelda, Alcampell, Altorricó, Arens de Lledó, Areny de Noguera, Baldellou, Beceit, Benabarre, Beranuy, Bonansa,Calaceit, Camporrells, Castillonroy, Favara, La Cerollera, La Fresneda, Mequinensa, Montanuy, Peñlarroya de Tastavins, Pont de Montanyana, San Esteban de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolva, Torrent de Cinca, Torrevelilla, Viacamp i Llitera, Saidí.

 

NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

 

VALOREM, gairebé trenta anys després de la primera Declaració de Mequinensa, el treball realitzat pel Govern d'Aragó, presidit durant aquest temps per diferents partits polítics, a l'ensenyament de la Llengua Catalana als Centres Educatius dels nostres municipis que, amb carácter voluntari, té matriculats més de 4.000 alumnes, repartits en 42 municipis en el curs escolar actual. Així com el conveni amb l'administració educativa catalana que ha permès expedir més de 900 títols nivell B o C dels alumnes aragonesos des de 2009,

 

LAMENTEM el ridícul universal, que han fet el Govern i les Cortsd'Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies d'Aragó, inventant les referències LAPAO i LAPAPYP per a substituir Llengua Catalana i Llengua Aragonesa, sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l'informe negatiu del Consell Escolar d'Aragó.

 

REBUTGEM rotundament els articles 2 i el 5 de la Llei 3/2013, 9 de maig, d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, absolutament innecessaris perquè la identitat d'una llengua no s'estableix per una majoria parlamentària conjuntural en el temps. Amb aquestes modificacions, el Govern d'Aragó renuncia al mandat estatutari per protegir i recuperar les llengües pròpies d'Aragó i condemna definitivament a mort la Llengua Aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans de la Comunitat veïna, malgrat que la llengua catalana també és una llengua pròpia, històrica i tradicional de l'Aragó.

 

EXPRESSEM LA PREOCUPACIÓ dels veïns dels nostres pobles i de les associacions de mares i pares que aquestes modificacions puguin posar en perill la continuïtat de l'ensenyament de la Llengua Catalana i de les titulacions en els nivells B i C en els centres educatius, si el Govern canvia el nom de la assignatura, el seu contingut o la qualificació  del professorat que la imparteix.

 

Per tot lo dit,

 

DEMANEM la derogació immediata de la nova Llei d'ús, promoció i protecció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i la continuïtat de l'ensenyament de les llengües minoritàries pròpies d'Aragó en els centres educatius, Així com el seu ús a les relacions dels parlants amb la Administració Local i Autonòmica.

 

ENS COMPROMETEM a presentar mocions en tots els ajuntaments, que impulsin la formació i el prestigi de la nostra llengua, en lloc de convertir-la en un element de polèmica i de confrontació, reconeixent la competència i l'autoritat filològica de la Universitat de Saragossa, de les institucions acadèmiques i científiques per a establir el nom de les llengües pròpies i les regulacions i normatives necessàries per a garantir la seva recuperació, ensenyament i ús quotidià en les formes oral i escrita.

 

PROMOUREM les actuacions que siguin necessàries davant de la Administració de Justícia, Tribunal Constitucional i autoritats europees per a defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus parlants, tal com estableixen la Constitució espanyola i la Carta Europea de Llengües Minoritàries ratificada per El Regne d'Espanya al 2001.

 

Signat pels alcaldes de:

 

Albelda, Alcampell, Altorricó, Arens de Lledó, Areny de Noguera, Baldellou, Beceit, Benabarre, Beranuy, Bonansa,Calaceit, Camporrells, Castillonroy, Favara, La Cerollera, La Fresneda, Mequinensa, Montanuy, Peñlarroya de Tastavins, Pont de Montanyana, San Esteban de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolva, Torrent de Cinca, Torrevelilla, Viacamp i Llitera, Saidí.

 

 

Per tot el que s'ha exposat, el Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans proposa els següents

 

                                                          ACORDS

 

Primer: Donar suport a la nova "Declaració de Mequinensa" dels alcaldes  i regidors dels municipis de la Franja de Ponent en que s'expressa la preocupació d'aquests pel futur del català a la Franja i la seva normalització, i en contra de diversos aspectes de la llei 3/2013 de les Corts d'Aragó.

 

Segon: Establir contactes amb els impulsors de la nova "Declaració de Mequinensa" de l'1 de juny de 2013, per tal d'explorar la possibilitat de convenis i col•laboracions, especialment en els camps cultural, lingüístic i educatiu.

 

Tercer: Traslladar aquests acords als alcaldes i regidors impulsors de la Declaració, al Govern d'Aragó, a l'Institut d'Estudis Catalans, a la Plataforma per la Llengua i a Òmnium Cultural.

 

dilluns, 23 de setembre del 2013

JA N'HA PASSAT UNA ALTRA. FIRA PALAU!

Després de la Fira Palau d'enguany, amb tot el que comporta de gran esdeveniment social, cultural, esportiu, i potser no tant comercial com en d'altres ocasions, ens quedaran uns quants records del que, com a mínim, cal qualificar com la segona gran festa de la vila. I és per això, que cal fer les oportunes valoracions.
 
En primer lloc, reitero les felicitacions a l'Associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans, al Jordi Bachs com a president, a la seva junta i a tanta i tanta gent, persones anònimes, entitats de tota mena així com els mateixos comerciants que fan possible que, durant trenta-dos anys s'hagi pogut celebrar una fira que és un autèntic referent a nivell de comarca, i per què no dir-ho, també a nivell de país. Dic trenta-dos anys, pensant però, com ahir un "il·lustre comerciant" s'encarregava de recordar-me, que l'any 1995, acabat d'estrenar el primer govern socialista, no es va celebrar la Fira, doncs algun regidor del nou govern expressava públicament el criteri que: "qui vulgui promocionar el seu negoci, que s'ho pagui". Com que els comerços que participen a la Fira no ho fan pas de forma gratuïta, això es va reconsiderar, i en els anys successius, aquella idea original dels anys vuitanta dels Srs. Oliver, Manyosa, Marsal, Vivancos, Viaplana, Oliveras i d'altres, va seguir amb l'èxit i consolidació actuals.
 
De la Fira 2013, si hi ha una cosa que recordarem per molts anys, és la gran tarda de Trial Indor de dissabte 21, amb exhibició inclosa del set (que no nou) vegades campió del món, Toni Bou. Quina capacitat organitzativa, la de la gent del Motoclub Palau: Marsal, Mumbrú, Malla, Epi, Vilana..., i tants d'altres, que no va quedar cap detall per pulir, deixant el llistó molt alt, preparats per si es vol optar a que el nostre poble pugui disposar d'una prova puntuable pel campionat estatal.
 
Com sempre, gran resposta de les entitats de tota mena. Gran idea la de reconvertir la Mostra Gastronòmica en un servei permanent de tapes per part d'uns quants establiments de bar-restaurant del municipi. La crisi econòmica s'ha de notar per alguna banda, i és aquesta la raó per la qual la presència de determinats comerços dedicats a la moda i complements, s'hi han trobat a faltar. Tot i això, cap estant buit, i èxit total de públic.
 
Moltes activitats al voltant de la Fira com cada any. També la ja tradicional ballada de sardanes al Parc de la Sardana. Sembla que Caritas Parroquial va poder recaptar forces fons per tal d'ajudar a les famílies més necessitades del poble, tant amb la tómbola, com amb el concert d'en Pep Sala recordant a Sau.
 
Els Comerciants van tenir l'encert de convidar al Conseller d'empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, a qui vam poder acompanyar durant el seu recorregut pels diversos estants. em va sorprendre l'entusiasme amb el que la gent el rebia i saludava, tot i que, molt probablement, hi haurà qui l'interessi més destacar els crits de sis persones demanant una "llibertat d'expressió" que encara no he acabat d'entendre.
 
Finalment, com us deia en l'anterior post, cal valorar l'estant de l'Ajuntament que ocupava gairebé el 25% de l'espai d'un dels dos pabellons. I, en aquest sentit, només haig de manifestar la gran feina que la gent gran van fer decorant l'estant del consistori. Però, en relació al que s'hi mostrava, només ens porta a una conclusió/pregunta: Que només treballa el Regidor Pedro Sánchez aquí? Un estant dedicat única i exclusivament a Medi Ambient. Molt ben preparat. Molt ben treballat. Tallers de tota mena en aquest àmbit. Segueixo valorant i recolzant la tasca portada a terme per aquest home, qui a més disposa d'una gran dosi d'humanitat i saber fer amb les persones. També la Biblioteca Mòbil, i molt poca cosa més!
 
Una absència: Ràdio Palau no hi era. Algú preguntava. Jo desconec la raó. Sempre havia estat una bona manera de presentar la nova programació.
 
Per cert, com molta gent va comentar: dissabte, gràcies a la gent del Motoclub Palau, vam gaudir del Castell de focs que ja no tenim per la Festa Major!
 

dijous, 19 de setembre del 2013

FIRA PALAU 2013. i JA EN VAN 32!

Demà comença una nova edició de Fira Palau. El certàmen comercial, però també social, cultural i esportiu més important del nostre entorn.
 
Sempre és important que els comerços, empreses i serveis de tota mena es donin a conèixer. Però, és en temps de greu crisi econòmica, quan encara esdevé més rellevant, transcendent i necessari.
 
Demà a les set de la tarda, amb la presència del Director General de Comerç del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, s'iniciarà la trentadosena Fira Palau. Amb més d'una cinquantena d'expositors, com ve essent habitual des de fa uns quants anys, amb la presència de multitud d'estants de comerços del poble, d'entitats culturals, cíviques i esportives de la vila, també el del propi Ajuntament, que ja tindrem temps de valorar, i, com sempre, amb noves propostes. És també aquest caràcter innovador el que fa que una manifestació pública d'aquestes característiques mantingui l'interès de la gent. enguany, els comerciants fan un pas endavant, i deixen enrere aquella, Mostra Gastronòmica, que ens permetia gaudir de dinars i sopars a molt bon preu de diversos establiments de restaurants del poble, i s'atreveixen amb el que han anomenat TapPalau. És a dir, que a tota hora poguem degustar tapes de menjar i begudes de diferents restaurants. Suposo que això també significarà poder fer els àpats a la Fira, tot i que amb un concepte més divertit i potser accessible, des d'un punt de vista econòmic, a més persones.
 
Diumenge al matí, visitarà la Fira el bon amic Conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. Persona que coneix molt bé el nostre poble i que sempre ha mostrat un gran interès en tot el que es fa i desfa a Palau-solità i Plegamans.
 
Esmén a banda, mereix una altra de les grans innovacions d'enguany: El Trial Indoor! La bona gent del Motoclub Palau, amb grans amics al capdavant, com l'Isidre Mumbrú, s'han decidit a fer-la grossa. Pel seu compte i risc han muntat unes graderies per a més de 1200 persones, i es farà el ja tradicional torneig, però en format del tot professional, amb l'intenció que en les properes edicions pugui esdevenir una prova puntuable per al campionat d'Espanya. Però, no només això, sino que podrem gaudir de l'exhibició de qui ja porta nou anys seguits esent campió del món d'aquesta modalitat, Toni Bou, i cinc motoristes dels millors de l'estat, així com qui ho fos anys enrere, Jordi Tarrés.
 
Admiro l'empenta de l'amic Jordi Bachs, com a president de Fira Palau, i de tota la seva junta i els comerciants i entitats que participen en aquest certàmen. També el gran esforç que estan portant a terme des de fa molts mesos la gent del Motoclub Palau, i des d'aquí només puc demanar-los que segueixin. Que no defalleixin. Que som les persones i la nostra voluntat qui fa que les coses surtin bé i tirin endavant. Si volem, podem!
 
Molt bona Fira Palau 2013!
 

dimarts, 17 de setembre del 2013

ESPANYA VOL FER POR, PERÒ NI EN SAP, NI POT!

Ja sé que hi ha moltes persones a les que els agrada el "morbo", i cada dia estan pendents del que diuen, (o borden) els grans mitjans espanyols contra l'imparable procés iniciat a Catalunya cap a la independència. Sempre he pensat que cal ignorar per complet tot el que s'hi expresa. Però, de la mateixa manera, que n'hi ha molts que escolten emissores de ràdio clarament madridistes quan guanya el Barça o perd el Madrid, té la seva lògica que hi hagi qui estigui pendent d'aquells que inciten de forma sistemàtica a l'odi cap a Catalunya, i no se n'adonen que, dia rere dia, van fabricant independentistes a dojo.
 
En el darrer any, i més des del passat Onze de Setembre amb la Via Catalana, estem sentint més veus de l'espectre internacional a favor de la reivindicació catalana, no ja per assolir la tant anhel·lada independència sino perquè, d'una forma democràtica sigui el poble qui decideixi com vol que sigui el futur del seu país.
 
Després que en el seu dia ho fés el Primer ministre britànic, la Comissària europea Bibiane Redin, sembla que pel febrer a la BBC l'ambaixador d'EE UU a Londres i diversos diputats de diferents països a nivell particular, després del passat dimecres, se li ha girat feina al ministre espanyol Margallo davant l'allau d'opinions favorables al procés català pel dret a decidir. I el ridícul que fa fer a determinats mandataris internacionals fent-los rectificar com poden, és evident que s'els acabarà girant en contra més d'hora que tard. L'arrogància espanyola junt amb el seu tancament i zero disposició a tractar la celebració d'una consulta al poble de Catalunya ens beneficia d'una forma clara i rotunda.
 
Ara en Joaquín Almunia diu el contrari que fa un any, perquè així li han manat que ho faci. Lituània diu que s'ha malinterpretat el que va manifestar el seu Primer Ministre, Letònia diu que es ratifiquen amb el que va manifestar el seu màxim mandatari...., i ara, sembla que la gran "por" és dir que quedarem fora de la UE. Per tant, Catalunya serà com Suïssa? com Noruega? com Finlàndia? com Liesthstenstein? com la Gran Bretanya que està fora de la zona euro? Si és així, no tenim cap problema en quedar-ne fora. Però, que vigilin, perquè qui segur que en quedarà fora serà Espanya! i aquesta és la seva por!
 
Catalunya contribuent neta. Espanya perceptora de fons de tota mena. Qui és que en quedarà fora? Què diuen les multinacionals instal·lades a Catalunya al respecte?
 
Tranquils, que tot plegat vol dir que anem bé!
 

diumenge, 15 de setembre del 2013

L'ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADA A PALAU

El passat dijous, sota els efectes eufòrics de la Cadena Humana, no vaig pensar en parlar-vos de l'acte institucional que, cada any, es celebra al Parc Onze de Setembre al matí a instàncies de l'Ajuntament amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
 
De fet, no us en puc dir masses coses, donat que, del poc que l'actual govern no s'ha dedicat a desfer, és precisament l'acte en qüestió.
 
Penso, sincerament que, com que això de la nostra Diada Nacional no va massa amb ells, els hi ha anat molt bé aprofitar la idea d'acte que va instituir l'anterior Regidor de Cultura, Miquel Truyols. Es tracta d'hisar la senyera per part de dos agents de la Policia Local sota el sò de la tenora entonant el Cant de la Senyera, fer les ofrenes al monument d'en Rafael de casanoves per part de la Corporació municipal en ple, les moltíssimes entitats culturals, esportives i cíviques de la vila i els partits polítics que ho desitgin. També, donar protagonisme total a una entitat que compleixi el seu aniversari, i enguany fou el FC Palau de Plegamans que, com sabeu, ha complert cent anys d'existència. Tot plegat amenitzat amb la música en viu del Combo de l'escola municipal de música, ballada de sardanes, etc, que no es va poder portar a terme del tot a conseqüència del mal temps. Un moment prou emotiu fou l'interpretació del Cant de l'Emigrant per part del nostre baríton Daniel Mas. Al final, quelcom que mai m'ha acabat de convencer: una copeta de cava en un dia que no hi ha res a celebrar. Però, això de la copeta és com ho vam deixar pensat l'anterior govern, després que, per part dels governs socialistes d'antuvi, s'efectués un autèntic despilfarro de begudes i menjar després de l'acte, en el que alguns assistents, potser aprofitaven per atipar-se sense límits.
 
M'agrada que l'actual regidor de Cultura ens cridi cada any per comentar-nos l'acte i, en definitiva, per dir-nos que mantenim l'esctructura que vam pensar i idear nosaltres, aixì com consultar-nos què ens sembla l'entitat pensada per al discurs institucional. No m'agrada que cada any critiquessin que l'anterior alcaldessa intervingués i que, ara sempre diguin que l'actual no ho farà, però que sempre acabi parlant sota qualsevol excusa. Per això no cal que ens cridin i manifestin que l'acte ha estat consensuat entre tots, ja que molts elements de l'acte no ho han estat. No ens van comunicar pas, quelcom que m'ha semblat molt però que molt bé: que el Sr. Ramon Ferran Tolosa fos el presentador i que ens deleités amb la declamació de poemes patriòtics apresos de memòria.
 
Finalment, agraeixo el repàs, en la intervenció del Sr. Francesc Serracanta qui ha estat més de trenta-cinc anys president del FCPalau, de moltes de les persones que han tingut gran transcendència en la història del club de futbol Palau. agraeixo que parlés força de tothom i que fés referència, per exemple, al sr. Truyols com a creador de l'actual escut, i al Sr. Oliveras (el meu pare) com a persona que va proposar els colors de la bandera catalana per a la samarreta de l'equip. Però, malgrat els elogis extensíssims (que ell sabrà si es mereix o no) a l'actual alcaldessa, no he trobat cap raó com perquè ignorés tot el que es va fer durant l'anterior legislatura. coses que passen!
 

dijous, 12 de setembre del 2013

ARA SÍ QUE AIXÒ NO HI HA QUI HO ATURI!

Renoi quin dia. I ja en van uns quants de dies per la història que ens ha tocat viure!
 
Com ja he comentat en alguna altra ocasió, només amb tretze anys vaig assistir a la manifestació de la Diada de 1977. Sí, aquella que es va anomenar "del milió", on bàsicament reclamàvem Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. A partir d'aquí han estat moltes les jornades memorables i reivindicatives a les que he pogut assistir. Però, si bé els somnis són això, somnis, el cert és que mai m'hagués pogut imaginar que la lluita per la llibertat nacional de Catalunya pogués arribar tant lluny. Quàntes vegades he pensat allò del: "Jo hi vaig ser"!, però, vaig ser a la manifestació del 10 de juliol del 2010 després de la sentència del Tribunal Constitucional polític espanyol contra el nou Estatut de Catalunya, hi vaig ser l'any passat a la manifestació del milió i mig de persones que, (es digui el que es digui) demanavem la independència de Catalunya, i, com no podia ser d'una altra manera, vaig anar ahir amb els set autocars organitzats per l'ANC de Palau a fer via cap a la Independència participant en la cadena humana en el tram 523 de Palafolls.
 
Quina nova jornada d'il·lusió col·lectiva, d'exemplaritat democràtica, de no anar contra res ni ningú, de participació ciutadana, de reclamar el que és nostre, de voler la Independència de Catalunya però, passant per una consulta al poble. Només demanem poder votar!
 
Vull felicitar sincerament a tota la gent de l'ANC de Palau-solità i Plegamans per haver sabut organitzar amb tant d'èxit una operació d'aquesta envergadura. Per saber estar també a l'alçada del que està reclamant el nostre poble. Per seguir portant iniciatives com les d'instal·lar una gran bandera estelada a la rotonda d'entrada al municipi. Per haver aconseguit ja el permís pertinent de Carreteres de la Generalitat, malgrat que el nostre Ajuntament ja ha manifestat que, tot i no posar-hi cap trava, tampoc hi col·laborarà. Per haver iniciat ja la campanya de recollida de fons per a l'adquisició i col·locació d'aquesta gran bandera; i per tot plegat. Sí, podeu comprar postals a cinc euros i, d'aquesta manera, per subscripció popular, podrem gaudir a l'entrada de Palau-solità i Plegamans, d'una gran estelada que doni fe de quin és el sentiment majoritari del nostre poble.
 
Quina emoció a Palafolls, agafats de les mans els més de tres-cents palauencs i plegamanins, juntament amb els més d'un milió sis-cents mil catalans que ahir van sortir al carrer per reclamar única i exclusivament la Independència. Que ningú s'enganyi, tots els que hi vam assistir volem la Independència, i per assolir-la volem votar. Per tant, no demanem un dret a decidir que ja tenim i que ningú ens ha de reconèixer; ni volem ser federals, ni confederals ni excusar-nos en compromisos i viatges que mai seran més importants que la nostra llibertat com a nació. Només volem la Independència de Catalunya, i hi volem arribar mitjançant el vot lliure de tots els ciutadans d'aquest país. Mireu si és senzill!
 
A banda dels que vam anar a Palafolls amb l'ANC palauenca, van ser uns quants centenars més, els que, pel seu compte, també es van encadenar en diferents indrets del país. I erem tots els de Convergència. I erem tots els d'UNIÓ!, els d'ERC, dos regidors del PSC (que no els del PSOE palauenc) i no em consta què van fer la gent de les altres formacions polítiques locals.
 
El que sí sé,és que això no té aturador. Que el compromís del President Mas és clar i explícit, i que pel 2014, sigui com sigui, anirem a votar si volem o no ser un nou estat independent d'Europa!
 
Des del Grup municipal de Convergència i Unió seguirem treballant també, amb totes les nostres forces, per assolir també el camí de la llibertat nacional. Seguirem intentant aconseguir la majoria necessària perquè el nostre Ajuntament s'adhereixi a l'Associació de municipis per la Independència (AMI), i fent tot el que calgui per ajudar a qui sigui, deixant de banda els interessos de partit, per aconseguir el fi pretès!
 
Visca Catalunya Lliure!
 

dimarts, 10 de setembre del 2013

MANIFEST D'UNIÓ DEMOCRÀTICA AMB MOTIU DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

 
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2013

MANIFEST D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA



LA MADURESA D'UN POBLE


El 1714 vam perdre les nostres llibertats, però no la nostra voluntat de llibertat. Ser lliures significa, entre altres coses, poder decidir nosaltres mateixos allò que volem fer. I després d'aquest llarg camí de tres-cents anys, Catalunya, avui, es planteja la necessitat de decidir el seu futur.


Des de la democràcia i des de la llibertat, des de la maduresa, els catalans volem decidir, sense imposicions ni tuteles. No volem decidir el futur de ningú altre, sinó el nostre futur. Hi ha hagut massa frustracions en els darrers temps per entendre que no cal fer res: la sentència del Constitucional del 2010, la negació a debatre un pacte fiscal més just i que posi fi a l'ofec que patim, els atacs a la nostra llengua, al nostre model educatiu, a la nostra cultura i tot un munt de decisions recentralitzadores que demostren que l'statu quo trontolla i esdevé insostenible.


Per això aquest Onze de Setembre hem de proclamar la nostra voluntat de decidir de manera real i efectiva. Des de la democràcia i les legítimes posicions de cadascú, cal deixar ben clar que el poble de Catalunya, com a nació que som, vol decidir i està disposat a fer-ho.


Tal i com hem fet des de la nostra fundació l'any 1931, des d'Unió Democràtica de Catalunya reclamem i exigim l'exercici del dret a decidir el nostre futur per nosaltres mateixos. I reclamem el dret a debatre i a votar, sense que ningú, des de dins o des de fora, ens vulgui imposar cap solució que no hagi passat per les urnes. Sense cap restricció, sense cap imposició, els ciutadans de Catalunya, com hereus dels defensors del 1714, volem defensar els nostres drets i fer efectiva la llibertat de votar i de decidir. Ens legitima, com a nació, la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua i, sobretot, la nostra voluntat democràtica de ser.


Des d'Unió Democràtica recordem al país la necessitat de sumar adhesions. Una gran majoria del Parlament de Catalunya vol exercir aquest dret i exigeix una consulta plenament lliure, democràtica i legalment emparada. Com a defensors de la llibertat, Unió Democràtica reivindica per a totes les forces polítiques i per a tots els ciutadans el dret de debatre les diferents opcions i de portar a la pràctica aquella decisió que lliurement consensuï i adopti el poble de Catalunya.


Com cada any, convidem tots els homes i dones de Catalunya a participar en els actes institucionals de la Diada i a fer visible el compromís de tots els catalans amb els drets de la nostra nació, amb la nostra cultura, amb la nostra llengua i el nostre model educatiu. Any rere any hem demostrat a Europa i al món la nostra maduresa i el nostre seny. Hem demostrat i demostrem any rere any que som una societat madura i que la nostra llibertat no va contra res ni contra ningú, que neix del nostre sentiment de nació i que vol per a Catalunya el mateix dret a regir-se per ella mateixa que desitgen totes les altres nacions del món. Des d'Unió Democràtica, que ha defensat sempre el dret a decidir i que ha proposat una solució confederal per a l'Estat, expressem la nostra fraternitat i el nostre respecte per a totes les persones i tots els pobles de l'Estat, de la mateixa manera que, amb la màxima fermesa, reivindiquem el nostre dret inalienable i constant a decidir en llibertat i a ser respectats en tot allò que ens defineix com a nació.


Amb la mateixa fermesa, també exhortem el poble de Catalunya a fer de la Diada un acte en defensa de la cohesió cívica i del compromís social. Com a nació, tots som responsables de construir una Catalunya més justa i més solidària amb els que tenen més necessitats. Com a nació que som, ningú s'ha de sentir exclòs a Catalunya.


La força de Catalunya és la força de la seva maduresa i de la seva cohesió. Si el 1714 vam perdre les nostres llibertats per la força de les armes, ara podem recuperar-les per la força de la democràcia i de la cohesió. Aquest Onze de Setembre, tots en defensa del dret a decidir, cadascú des dels seus plantejaments. És l'hora de fer veure a tot el món que Catalunya aspira a ser una pàtria de llibertat, d'humanisme i de fraternitat.

 

dissabte, 7 de setembre del 2013

PA AMB TOMÀQUET 2013: TONI CASTELLÀ AMB CiU DE PALAU!

Enguany, en lloc de celebrar el tradicional Pa amb Tomàquet que CiU organitza cada any als jardins de la masia de can Cortès amb motiu de la nostra Diada Nacional a la vigília del dia 11, per diferents raons vam considerar que seria bo portar-lo a terme el divendres dia 6. I és que, són moltes les persones que el proper dimarts ja es desplaçaran al lloc on els ha tocat formar la Cadena humana per la Independència, i potser, també d'aquesta manera es pot participar en alguna iniciativa que es pugui acabar organitzant al nostre municipi.
 
La veritat és que, al trobar-nos tant recent acabada la Festa Major, amb la conseqüent ressaca de molts dels participants més actius, vam pensar que, potser no aconseguiriem una assistència de persones tant nombrosa com ve essent habitual. Però, no. Resulta que vam tornar a superar amb escreix la centena de persones al sopar, i malgrat que el temps ens va voler espantar durant la tarda, al final vam gaudir d'una vetllada inoblidable i d'una intervenció estelar del nostre convidat, Toni Castellà, així com d'un col·loqui ric i ple d'al·lusions a la realitat catalana actual així com a l'independentisme clar i decidit tant de Convergència com d'Unió a Palau-solità i Plegamans.
 
Com sabeu, en Toni Castellà és el secretari d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Una persona que, essent membre del Comitè de Govern d'UDC mai ha amagat les seves conviccions independentistes, i per això va voler abundar en la seva intervenció sobre les seves àrees de competència relacionades amb el que ha de comportar que Catalunya es constitueixi en un nou estat d'Europa.
 
Com cada any també, vaig intervenir, en tant que Portaveu del Grup municipal de CiU al nostre Ajuntament, i vaig limitar-me a fer un resum sobre les diverses iniciatives, propostes i mocions que, juntament amb ERC, hem portat al Ple municipal. Des de la no aprovada adhessió a l'AMI, passant per la Declaració d'Independència, la de Sobirania, la reprovació a la Sra. Llanos de Luna, la, també desestimada declaració de Sobirania fiscal amb l'intenció que s'ingressessin els nostres impostos a la Hisenda catalana, així com la, sí aprovada adhessió al Pacte nacional pel dret a decidir del passat mes de juliol. No em vaig entretenir en altres aspectes, com l'actual elaboració de les Al·legacions que CiU presentarà al POUM, però sí en alguns aspectes curiosos que ben aviat comentaré sobre el POUM aprovat inicialment.
 
En definitiva, un altre Pa amb Tomàquet exitós, en el que ha tornat a respondre la nostra militància i els nostres simpatitzants. Tot plegat ens anima a seguir treballant pel poble de Palau-solità i Plegamans així com pel país. Tot fa preveure un futur molt engrescador en el que volem retornar a la gent tot allò que ens està demostrant dia a dia, tant al carrer com en l'assistència als actes que venim organitzant!
 

dimarts, 3 de setembre del 2013

SI ALGUNA COSA NO US AGRADA, O NO SURT PROU BÉ, ÉS LA VOSTRA RESPONSABILITAT!

Aquesta fou la principal proclama de l'alcaldessa des del balcó de l'Ajuntament, just abans del pregó del passat divendres 30 d'agost al vespre. I és que, sota la bandera de la Participació i la Implicació de tothom a l'hora d'organitzar la nostra festa gran, sembla que ens estigui dient a tots, que ella posa uns diners damunt la taula, i són les entitats les que fan i desfan; per tant, ja s'espabilaran si la cosa no surt com pretenien.
 
La veritat és que em va semblar poc afortunada aquesta afirmació des del mateix balcó. Considerant que l'Alcaldessa ja fa el seu discurs institucional durant l'acte del dia anterior, considero poc elegant fer un altre discurs, quan el públic el que espera és el pregó de festa i no pas discursos. Recordeu que durant l'anterior legislatura mai hi va haver discursos d'aquesta mena en el pregó de la Festa Major. Però, la Sra. Padrós, gran amant de les fotografies i d'un excés de protagonisme mal entès, ho vol així, i el públic assistent, espera estòicament que acabi de parlar i poder començar la Festa.
 
I Déu n'hi dó quina Festa! Ningú mai podrà dir que van rebre una mala herència en aquest aspecte. L'anterior govern fou qui va reduir la despesa de la Festa Major de sis-cents mil euros a només cent nouranta mil. I encara ara ens mantenim en els mateixos paràmetres. I tot gràcies a la gran participació de les entitats i la societat civil palauenca i plegamanina en l'organització de tots els actes i activitats que s'han portat a terme. No anomenarem entitats, perquè segur que m'en deixaria més d'una i cometria una gran injustícia. L'enorme implicació aconseguida des de fa uns anys, es tradueix en una reducció notable de presupost i una més gran presència de gent al carrer. Ens agrada que des de l'actual govern s'hagi apostat per mantenir la dinàmica iniciada durant l'anterior legislatura, i és per això que ens en felicitem!
 
Dit això, sempre hi ha aspectes a millorar, retocar i, fins i tot criticables. Els comentaré breument:
 
1. Sort que als socialistes i a ICV no els agradava les obres i inversions realitzades al centre de vianants! Si els hi arriba a agradar, ens hi col·loquen fins i tot la fira d'atraccions!
 
2. M'agrada que s'aprofiti aquest magnífic centre de la vila per a tota mena d'actes, però hi ha coses que, com he dit en d'altres ocasions, no cal que s'hi facin per les seves pròpies característiques. La decisió de fer el concert d'havaneres i de jazz a la plaça de la Vila, és del govern i no de la comissió organitzadora. Les havaneres sempre havien reunit a més de dues mil persones, i ara és impossible que siguin inquivides a la plaça, tenint un entorn tant extraordinari com són els jardins de la masia de can Cortès. Fou patètic i horrorós el soroll de vehicles de tota mena, gent amunt i avall durant el concert insuperable de l'Andrea Motis i el quartet de Joan Chamorro. No té cap sentit haver deixat de fer el concert de jazz a la plaça de Santa Maria de Palau-solità. Aquell marc, la calma que s'hi respira, el silenci, les campanes (que sempre donaven joc als músics), etc, feien que fós l'indret més adequat per aquest tipus de concert.
 
3. Potser caldrà plantejar-se la possibilitat de distribuir entre els diferents barris del poble, allò que es podria anomenar com: La càrrega de la Festa. Cal pensar en la gent gran, en els malalts, els nens petits.... I és que, està molt bé aprofitar el centre; però concerts fins a altes hores de la matinada, l'envelat també ben proper al centre, la música dels grans (o el gran) establiments privats, també del centre, cercaviles i tamborinades cada dia a les sis, les set o les vuit del matí, després que la discoteca mòbil de l'envelat acabés passades les cinc de la matinada. Tot està molt bé, però estaria bé pensar una mica en tothom i distribuir aquesta càrrega d'una forma una mica més equitativa.
 
4. Sóc un bon partidari de l'antipregó fet pels nostres joves. Però, no em sembla del tot bé, aprofitar-lo per carregar contra tècnics i treballadors municipals. Que és que són ells qui prenen decisions? Que és que no ho supervisa el regidor responsable?
 
5. M'agradava molt més el pregó fet per persones del poble pertanyents a diferents entitats que no pas aquesta mena de cosa que s'ha fet tant enguany com l'any passat. I, per llegir-nos el programa a toc de corneta, no cal contractar a ningú!
 
Per tota la resta, magnífic, perfecte, extraordinari...! Vull felicitar a tothom: a la Ràdio, a les Vaques, (que han tornat a guanyar), a les Cabres, als Diables del Deixeble del Dimoni de la Pedra Llarga, a la difícil tasca dels Porcs imparcials, als instagràmers, als sardanistes, a les colles del ball de Gitanes, a les entitats andaluses, als Escamarlans, la coral la Unió i el grup a Tota Vela (que també és del poble), i a tants i tants que s'han implicat a la Festa. aquesta dinàmica s'ha anat consolidant i això és un patrimoni que no podem perdre!
 
Finalment, vull acabar amb la Marató de donació de sang. Jo, que cada any acudeixo a la cita des que es va organitzar per primera vegada l'any 2008, també m'enorgulleixo de formar part d'un grup de persones que contribuim a la curació d'altres. Aquest és un dels pobles que més sang dona de Catalunya, i això ens ha d'omplir de satisfacció!
 
Deixo per un altre dia tot el que fa referència al consum d'alcohol i moltes altres substàncies durant aquests dies per part dels nostres adolescents; i quan dic adolescents, vull dir dels primers anys de l'adolescència. Només calia veure l'estat en que es deixava cada nit la Ronda Verda. No és un mal del nostre poble. És d'arreu, i alguna cosa s'haurà de fer, perquè preocupa i molt tenir constància de situacions realment alarmants.