dimecres, 31 d’octubre de 2018

PDECAT - DEMÒCRATES DENÚNCIA LA DERIVA ULTRA I ESPANYOLISTA DEL GOVERN MUNICIPAL FORMAT PER PSOE, C's I GANEMOS

 

Des que el Grup municipal PDECAT – Demòcrates es va veure en la necessitat de sortir del Govern municipal, arran de l'actitud del PSOE palauenc, amb l'Alcaldessa Teresa Padrós al capdavant en relació al referèndum per l'autodeterminació de Catalunya del 1 d'octubre de 2017, aquest Govern no ha dubtat ni un segon en assegurar la seva "estabilitat" i majoria en les votacions, llançant-se als braços de C's. Tant és així, que no n'han tingut prou recolzant les mocions que C's presenta basant-se en mentides, falsedats i provocacions de tota MENA, que, exhibint la pitjor imatge d'un PSOE radicalitzat i ultradretà en les seves formes, ha passat a l'acció destinant recursos municipals a retirar llaços grocs de la via pública, o posant la policia local al servei de l'espanyolisme més intol·lerant i coartant, en definitiva, la llibertat d'expressió dels ciutadans, arribant, fins i tot a incumplir mandats del ple, com és la no retirada de la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament per la Diada. Tenim, per tant, un veritable Govern del 155 al servei de l'unionisme més radical i intol·lerant. Venen mesos d'obres, floretes i jardins. Cal pensar-hi de cara al proper mes de maig!

 


Libre de virus. www.avast.com

divendres, 26 d’octubre de 2018

PLE OCTUBRE 2018: TRABAJADORES, FUNCIONARIOS Y POLICÍAS EN LUCHA!!!

Doncs sí. Ahir tocava celebrar el Ple ordinari del mes d'octubre. I només arribar a l'Ajuntament, ja ens trobem amb moltíssims treballadors i funcionaris municipals i policies locals, manifestant-se davant l'edifici consistorial, amb pancartes i cartells on es podia llegir el que exposo en el títol d'aquest apunt. Al començar el plenari, escala i hall ple de personal municipal, així com la mateixa sala de sessions. Es dona inici al ple i s'inicia un tipus de protesta fins ara mai vista al nostre consistori. Consistia bàsicament en intentar impedir el normal desenvolupament del plenari parlant amb veu alta, fent sonar tota mena de xiulets com els utilitzats pels policies a més d'algun que altre crit demanant Democràcia. La veritat és que, al menys nosaltres desconeixíem totalment les raons de la protesta. al final d'un ple absolutament caòtic, amb aturades constants de les nostres intervencions pel soroll dels manifestants, vam renunciar fins i tot a formular precs i preguntes al Govern, al·legant que les especials circumpstàncies que envoltàven i afectàven aquell ple feien que preferíssim deixar que treballadors i Govern s'expliquéssin per, així, al menys, poder disposar de tota la informació i expressar el nostre posicionament al respecte. I sí, al final del ple, es va fer silenci. En primer lloc, va intervenir la Regidora carmen Cabeza en nom del Govern, començant per demanar disculpes per haver deixat que les negociacions col·lectives amb personal laboral i funcionari de l'Ajuntament s'haguéssin demorat tant i reconeixent que ells, com a Govern, n'éren els únics responsables. Sembla que l'advocat contractat per l'equip de govern per assessorar-los en matèria de negociació col·lectiva havia patit algun tipus de malaltia que havia provocat que s'hagi hagut de contractar un nou assessor i que, avui mateix (endemà del ple) ja podien celebrar la primera reunió, que no seria pas només informativa sino de negociació pura i dura.
 
A partir d'aquí, va semblar que es van calmar una mica els ànims i les intervencions dels representants dels treballadors, policies i funcionaris, així com els dels sindicat UGT, van anar adreçats al Govern per demanar poder recuperar els drets que consideren els hi van ser arrebatats pel Govern espanyol del PP l'any 2012. Lectura de Manifest, i sobretot, remarcar que el que pretenen és poder recuperar la setmana laboral de trenta-cinc hores, poder tornar a cobrar les baixes mèdiques des del primer dia d'incapacitació temporal i d'altres reivindicacions més concretes en funció del col·lectiu al que afectàven.
 
Clar, sembla que els acords assolits durant el passat mes de març d'enguany entre el Govern del PP i els sindicats majoritaris, permetien poder desbloquejar totes les restriccions acordades l'any 2012, de les que, de moment, només s'ha procedit a recuperar les pagues extraordinàries d'aquell any que es van deixar d'abonar. Però, segons sembla, han estat moltes i diverses les trobades i reunions amb els representants del Govern municipal i de l'àrea de RRHH, durant tot aquest periode que va del mes de març fins avui, i que en cap cas s'ha produït cap tipus d'avenç en aquestes matèries. De fet, si us hi pareu a pensar, no demanen res de nou que no tinguéssin ja reconegut l'any 2012. I és per això que ens sembla plenament justificada la seva protesta i les seves reivindicacions. Altra cosa són les formes. I en això expresso només la meva opinió personal. Al Ple hi som representades totes les forces polítiques del poble que van votar els ciutadans l'any 2015. Sempre m'ha semblat correcte la presència de tota mena de col·lectius al ple per reivindicar el que creguin oportú. si la protesta és contra el Govern, no entenc la raó per la qual s'intenta impedir el normal funcionament d'un plenari on només sis d'un total de disset regidors formen part de l'equip de govern. Que vinguin, que exhibeixin cartells i pancartes, que es manifestin i parlin al final de la sessió cercant compromisos d'un Govern que fins aleshores no els havia fet cas, em sembla perfecte. Però, impedir el normal desenvolupament d'un ple on, entre altres coses, s'aprovàven totes les taxes i impostos pel proper any 2019, no em sembla ni normal ni correcte. I vagi per endavant que som els primers en adherir-nos a la major part de reivindicacions efectuades.
 
Així doncs, sembla que, per fi, avui s'inicia una nova tanda de negociacions que, pel bé de tots, hauria de culminar en la plena recuperació de tot allò que un govern maldestre com el del PP es va carregar l'any 2012!
 
Com us deia, aquest mes tocàven Ordenances Fiscals, com el proper tocaran els Pressupostos municipals. En aquesta ocasió hem de dir que el Govern sí que ha fet els deures i ha complert amb el Pla de Govern subscrit a l'inici del mandat. No s'incrementa cap taxa ni impost de cap tipus. I se segueix aplicant totes les bonificacions, exempcions i subvencions que permet l'actual marc legal. No podíem pas fer una altra cosa que donar-hi el nostre suport. Va tornar a quedar clar que, aquella frustrada proposta d'ICV de crear una Comissió de Tarifació Social, no anava enlloc. En el seu moment es va evidenciar que s'estan ja aplicant totes les bonificacions, exempcions i subvencions, com també ajuds del que el nostre Ajuntament és capaç. Per tant, poc marge de maniobra es disposa. Com que ja es va veure que aquella Comissió no avançava, es va demanar a ICV i als altres grups que aportéssin propostes. es va demanar en diverses ocasions. Encara les estem esperant! Com vaig dir, en aquests temes és molt fàcil fer demagògia. Però nosaltres som persones serioses. Vam comprometren's en el seu dia a no incrementar impostos i això és el que segueix fent el govern. Per tant, vot transparent i clar a favor de les noves Ordenances Fiscals.
 
A partir d'aquí, poca cosa. Aprovar el Conveni, que en definitiva és una renovació, entre Ajuntament i Consell Comarcal en matèria de Serveis Socials, aprovació del nombre d'habitants del municipi, que enguany només ha crescut en deu persones, donar compte dels pagaments i comptes municipals en matèria de legislació sobre morositat..., i dues mocions polítiques: una d'ICV, ja no sé si cada mes és la mateixa o s'hi assembla. Aquesta vegada per demanar que s'obri una finestreta única a l'Ajuntament per vehicular totes les queixes per raó d'atenció sanitària als hospitals i serveis mèdics que corresponen a Palau, que la Regidora Cabeza va saber reconduir fent que en lloc d'acordar-se una finestreta, es potenciï l'actual Servei d'atenció ciutadana per donar cobertura a aquest tipus de queixes. Hi vam votar a favor, com no podia pas ser d'una altra manera. I Una moció de C's d'aquestes que ara els hi fan presentar, en aquest cas per demanar que es compleixi amb l'article 14 de l'Ordenança de Civisme. sí, la que regula el tema de la propaganda i publicitat al carrer. Ho heu endevinat, no ho diuen però tenen al cap els llaços grocs que no soporten. Fan veure que demanen que s'instal·lin més plafons pel poble per poder-hi penjar propaganda, però s'els veu massa el llautó. Ja vam dir que nosaltres no volem participar de la seva festa. que hi convidin als seus amics del 155, que ballin la música que vulguin, que prenguin les copes que més els vingui de gust..., però que no cal que ens hi convidin..., que ja s'ho faran amb el seu odi a la realitat del país!!!
 
I fins aquí la crònica d'un ple marcat pel soroll i la bronca constant. El mes que ve, Pressupostos!!!
 

Libre de virus. www.avast.com

dilluns, 22 d’octubre de 2018

DARRERA ENTREVISTA A RADIO PALAU!

Dijous passat vaig ser entrevistat de nou a l'espai Palau a Debat de Ràdio
Palau. Després que s'hagi encetat temporada a principis del mes d'octubre,
tocava entrevista en tant que Portaveu del Grup municipal PDECAT -
Demòcrates.

Probablement, aquesta deu ser la darrera entrevista, independentment de
participacions en debats o intervencions puntuals per raó d'alguna notícia o
esdeveniment, que faig a l'emissora.

vam fer un repàs prou important de la situació política actual al nostre
poble, així com sobre l'influència que els esdeveniments a nivell nacional
poden tenir de cara a les properes eleccions municipals.

Com sempre he fet, aquí us deixo l'enllaç perquè, si us ve de gust, pogueu
escoltar la mitja horeta llarga d'entrevista:

http://www.radiopalau.cat/pl5/radio-a-la-carta/id1207/pd-18-d-octubre-2018.htm




---
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
https://www.avast.com/antivirus

diumenge, 14 d’octubre de 2018

PER AIXÒ SÓC COM SÓC!

Sempre m'he adreçat a tu com a Papa. No t'anomenaré ara d'una altra manera! Sempre has estat el Papa, el meu Papa, i no deixaré pas de dir-te així. Divendres 12 d'octubre, el dia del sant de la Mama (no teníem pas res més a celebrar), després de gairebé dos anys i mig de patiment, d'ofecs, de fatigues, de dolors incomptables, d'oxígen, pastilles, pegats, tractaments i radioteràpies, el teu cos va dir prou definitivament. els metges ens ho anunciàven per molts mesos abans. Però la teva fortalesa física, la que ve de pagès, de la fàbrica de ca l'Estruch i de fer de pintor també durant tants i tants anys pel poble, ara amb en Josep grau, amb el Jaume solà i amb tants altres. O de tots aquells anys despatxant sabates a la botiga amb el cigarret a la boca..., aquesta fortalesa t'ha fet romandre molt més temps del previst entre nosaltres. Però tu, el de la personalitat indomable, el de l'inexcusable caragillo del matí i d'havent dinat, el que no et deixaves influenciar gairebé per res ni per ningú. tu, el rebel, el d'aquella irreverència simpàtica, el que mai es mostrava públicament enfadat, el que sempre feia broma de tot i per tot, el que tant ens havia fet patir perquè anava pel dret, que res es callava, el que, sota un esprit "gamberro" sempre es feia estimar per la seva enorme i sincera humanitat i esprit d'ajuda a tothom, fos qui fos i vingués d'on vingués.
 
Tu, que has estat una persona extremadament arrelada al poble. que t'has deixat la pell per Palau i per Plegamans. Tu, que vas néixer a Palau, al Forn de Santa Magdalena, però que de ben petit us vau instal·lar a can Padró com a Masovers on, juntament amb els meus avis Antònia i amadeu, així com amb la tieta carmeta, vareu passar la major part de la infància i la joventut fins que et vas casar amb la mama, la Pilar de can coret (avui Forn Inés-Anna) que us vau establir definitivament al carrer dom Bosco, cantonada Mn Cinto Verdaguer on, ja sigui al pis de dalt o a la casa de baix, és on has viscut fins al darrer dia.
 
Però l'arrelament i l'estimació al poble es veu ja quan, durant anys i anys de la teva infància, adolescència i joventut, exerceixes com a Escolà Major de sant genís, majoritàriament al costat de Mn Salvador. Quan vas ser gran, complert ja el servei militar, que per sort el vas poder fer a la caserna de sant Andreu de Barcelona, vas estar apunt d'iniciar-te com a seminarista. T'havien convençut. Però, quan al costat d'aquell capellà, ja havies enfilat els dos primers graons del Sagalés per anar cap a Barcelona, de cop, et vas adonar que no, que aquell no volies que fos el teu destí. vas baixar de l'autocar i et vas acomiadar d'aquell pobre mossèn que va haver de marxar sol cap al seminari. a partir d'aquí, després d'un curt periode de temps treballant per una empresa d'olis de barcelona, vas començar a treballar al Tel·ler de cal estruch, amb el Cisquet truyols com a company de treball, amb totes aquelles innombrables històries que ens explicàves d'aquells anys a la fàbrica amb els altres companys i amics, sempre inseparables. De cinc del matí a les dues de la tarda a la fàbrica i de quatre a vuit del vespre fent de pintor per les cases del poble. quàntes històries si les poguéssim escriure!
 
Per si això no fos poc, et ve el sindicat vertical de l'època i et proposa com a regidor a l'Ajuntament en representació del terç sindical. És clar que no es podia pas dir que no! les conseqüències haurien estat nefastes! Però, ja sigui amb l'alcalde Payola o amb l'alcalde Castells, vas saber aprofitar el temps. Malgrat ser les darreries del franquisme vas voler posar els noms dels carrers en català, vas fer que per la festa Major també es pengés la senyera pels carrers de la vila. com a regidor d'esports vas aconseguir quelcom que crec que n'hi ha que no els agrada reconèixer: posar la senyera a les camisetes del Club de Futbol Palau, amb l'ajuda d'en cisquet Truyols, d'en vivancos, qui ho havia aconseguit pel Club del sant Andreu... i d'altres persones que ara no recordo. Era la manera de que no es pogués prohibir l'exhibició de la bandera catalana, al·legant que aquells no eren pas els colors de cap bandera, sino els del club. Era jo petit i encara recordo la innauguració del pabelló d'esports, que posteriorment s'el va anomenar com a Maria Victor. O com encara vas participar en la innauguració de la nostra biblioteca, gràcies a la donació d'aquells sis mil primers volums que va fer en Joaquim Senties! Recordo molt la presència constant d'en Lluís ventura a casa parlant i preparant activitats culturals, sempre relacionades amb el poble i Catalunya. Essent jo petit, recordo reunions clandestines a casa, col·laboració amb la Marxa de la Llibertat... i parant-li els peus a aquell pobre policia anomenat Señor Uña que voltava pel poble fent el que podia. a la nit ajudaves a posar banderes catalanes al Castell, i de dies parlaves amb el Señor Uña fent veure que alguna cosa calia fer per evitar-ho.
 
Vas tenir un fill que, al cap de pocs anys et diuen que perdrà la vista i que no hi haurà res a fer. Lluny d'ensorrar-te, juntament amb la mama, una nova lluita. No n'hi havia prou amb el que carregaves al damunt. quan aquell mestre de la Marinada us va dir que el vostre fill no faria mai res de bo a la vida, que potser un bon destí podria ser fer de músic en algun vaixell entretenint als passatgers, és quan us vau revelar. al final, el nen cap a un col·legi de l'ONCE a Alacant, ben lluny de casa on amb molts altres nens i nenes cecs, tirés endavant. I aquí em tens! Fent d'advocat i envolicat també en política. tu em vas ensenyar a ser independentista des de ben petit, i renoi si ho he aplicat. No hauràs pogut veure la independència, però, per tu seguiré lluitant per aconseguir-la!
 
Aquells primers onzes de setembre del 77 i les darreres diades. aquell viatge des d'alacant fins a Palau pels dies de festa per la mort del dictador, de nit i en el cotxe escoltant les grabacions del President Macià proclamant la República, o els casetes d'en Lluís Llach i d'en raimón. Aquelles compres d'accions d'una televisió catalana privada, dels que ves a saber qui es va quedar amb els calers, fundador soci del Diari avui, de l'Enciclopèdia catalana, de l'Hospital General de Catalunya, on vas tancar definitivament els ulls.... Tantes i tantes coses que he après de tu..., i tantes i tantes coses que podria seguir escrivint sense parar. sempre et tindré com a exemple a la vida per la teva actitud positiva i de superació constant i lluita vital. Ara toca, com sempre hem fet, seguir units. fer que la mama sàpiga adaptar-se a la nova situació, a la solitud. Sortirem als nostres carrers i quan veiem els noms d'ocells de can falguera, recordarem que vas ser tu qui els vas posar, o els de les comarques de la zona del Castell i tants altres. quan jugui el Palau de futbol recordaré el terrat de casa ple de les camisetes amb els colors de la senyera que la mama rentava cada dilluns després dels partits del diumenge. quan surtin els gegants, recordarem que, com a President de fira Palau, vau ser els comerciants qui els vau comprar i posar a la disposició del poble. i, en definitiva, seguirem rebent durant molts anys els senyals de la teva presència constant entre nosaltres.
 
Per tot això et vull agraïr tot el teu esforç per la família, per nosaltres, pel poble, per la gent en general mediant en tants i tants conflictes quan durant un llarg periode vas exercir com a Jutge de Pau. I és per això, que jo també sóc com sóc i voldria haver sabut aportar, al menys, una petita part del que tu vas fer per tots nosaltres.
 
Papa, DESCANSA EN PAU!

Libre de virus. www.avast.com

dilluns, 1 d’octubre de 2018

1 D'OCTUBRE DE 2017: EL DIA QUE SEMPRE, SEMPRE, GUARDAREM A LA NOSTRA MEMÒRIA!

Sóc dels que penso que ens en sortirem de tot això. si hem arribat fins
aquí, si hem fet el recorregut que hem fet des d'aquella fatídica sentència
del TC espanyol del 2010, si hem participat massivament a les grans
mobilitzacions del 10 de juliol d'aquell mateix any, així com de totes les
manifestacions de les Diades de 2012, Via catalana de 2013, la V de 2014,
les de les plebiscitàries de 2015 després de la Consulta del 9 de novembre
de 2014..., i les descentralitzades de 2016, la prèvia al Referèndum
d'Autodeterminació de catalunya d'ara fa un any i la de fa poques setmanes
que ha demostrat que seguim vius, alçats, ferms, decidits i imparables cap a
la definitiva efectivitat de la República catalana! Si hem arribat aquí,
deia, és perquè sabem que no podem defallir de cap de les maneres. I sabem
que ho farem malgrat els partits, les seves estratègies, els seus interessos
i la seva manca d'unitat d'acció. Perquè sabem que, al menys ara, no és
moment de retrets i atacs innecessaris. Temps hi haurà. És l'hora de
demostrar que nnosaltres, el poble, seguirem empenyent, seguirem fent la
feina i, sobretot, que la República també la farem nosaltres.

Només nosaltres, sabem qui es va aixecar de la taula en la Consulta del 9N
tot i que la força de la gent va fer que hi hagués de tornar a seure. Els
qui som al mig sabem qui està per la república i la independència i qui
només cerca protagonismes amb intents de desacreditar als altres. A Palau
sabem molt bé el que vam patir, per una banda, amb uns per aconseguir poder
disposar de sis centres de votació i no dos, a part de fer-nos amb claus per
poder obrir algun equipament municipal si hagués estat necessari, i per una
altra banda, amb uns altres que només cercàven poder posar-nos en evidència
davant tothom intentant demostrar que no estàvem per la feina, que no
aconseguíem res del que caldria i posant tota la pressió i més damunt
nostre, només per interessos de partit i sense prioritzar la unitat. Però,
com deia, tot això es va superar, vam poder arribar força lluny, tot i que
no tant com haguéssim volgut, essent una de les conseqüències immediates de
tot plegat, la nostra sortida del Govern municipal per acord gairebé unànim
de l'assemblea conjunta dels nostres partits celebrada l'endemà mateix del
Referèndum del 1 d'octubre.

A partir d'aquí, la feina fou degudament repartida d'acord amb la
coordinació local i el referèndum es va poder celebrar amb normalitat.

La meva experiència personal durant aquells dies previs i la pròpia jornada
va ser d'un enriquiment extraordinari. Vam aconseguir claus de determinats
centres. No de tots. Ni l'alcaldessa Padrós, ni l'AMPA de l'escola Folch i
Torres ens van facilitar les claus. Tot i això, vam aconseguir entrar als
patis de l'escola, on es va portar a terme la votació en els porxos
exteriors. Vaig participar en l'ocupació del pati amb molts altres palauencs
i plegamanins. vaig deixar taules perquè es féssin servir durant la nit i a
la votació. Els Mossos d'esquadra van voler identificar a dos que es féssin
responsables d'aquella "festa" de persones allí reunides. Hi va haver qui es
va "escaquejar" al·legant no sé quina mena d'incompatibilitats. Ens vam
oferir en Jordi Méndez de la CUP i jo mateix, així com un altre ciutadà, i
així consten encara les nostres dades, pendents encara potser de rebre algun
dia una citació judicial. feta la identificació, em vaig adreçar a la
prefectura de la Policia local. Vaig demanar les claus de l'escola,
manifestant la meva condició de Tinent d'alcalde. El caporal que em va
atendre va respondre que tenia ordres d'alcaldia de no deixar les claus sota
cap concepte. Va dir-me: "Segons l'alcaldessa, l'escola és propietat de la
generalitat, aneu a demanar-li les claus a la generalitat". Tots sabem que
una cosa és la titularitat i una altra qui fa el manteniment i la gestió
diària de les escoles, que és l'ajuntament. Més motius per no seguir en
aquell Govern.

Algunes persones es van quedar a dormir a l'escola amb tendes de campanya.
Nosaltres vam anar cap a casa per tornar a les cinc en punt del matí. Quina
gentada! quina organització! quina il·lusió! Tot estava preparat. Les
llàgrimes ens van saltar a tots, i encara ara quan ho recordem, en el moment
que van fer entrada les urnes, sobres i paperetes amb la resta de material.
A les nou en punt, comença la votació. Problemes informàtics com a tot arreu
pel boicot policial espanyol. Obertura del cens universal. Anàvem superant
tots els obstacles d'un estat feixista i represor com l'espanyol. Vam
començar a votar. El company regidor Jordi Pujol i jo mateix, ens vam passar
el dia davant les meses. La gent que va estar fent pinya davant la porta del
carrer des de la matinada i les persones que ens van acompanyar durant tota
la jornada, bé que necessitàven un lavabo. Ni per això vam poder entrar.
Donat que hi ha uns mòduls prefabricats al pati de l'escola, vam decidir, en
tant que encara regidors de Govern, procedir a la nostra costa a forçar la
porta d'un dels mòduls per poder oferir, al menys, aquest servei als
ciutadans que venien a votar i als que romanien allà durant tot el dia.
Digueu-nos gamberros. No teníem opció davant tanta indignitat per part dels
socialistes palauencs!

Encara recordo quan, a mig matí, havent sortit a esmorzar una miqueta, ens
van començar a arribar les imatges de la violència policial indiscriminada
sobre ciutadans pacífics que anàven a exercir el seu dret a vot. Les
llàgrimes van tornar a aflorar, però ens vam refermar més encara en la
necessitat de defensar fins a les últimes conseqüències les urnes i la
votació fins al final. A primera hora de la tarda va arribar el rumor que un
furgó de les forces d'ocupació espanyoles venia direcció al nostre poble.
Vam amagar les urnes. Després de confirmar-se que no era veritat, tot va
tornar a la normalitat.

Al final, acabada la votació, tots cap a l'Institut Ramon casas i carbó.
Quina multitud de ciutadans custodiant l'institut per evitar que cap
energúment policial s'atrevís a visitar-nos. El recompte es va allargar pels
permanents talls informàtics perpetrats pel CNI i tot un estat incapaç
d'aturar-nos per cap mitjà. Més de quatre mil vuit-cents palauencs i
plegamanins que vam votar, que vam desobeir... que ho vam aconseguir!

Després de tot això, sabem que som la majoria, també a Palau-solità i
Plegamans. Sabem que si volem, podem. Sabem que units som invencibles. Ara,
només depenem de nosaltres!!!


---
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
https://www.avast.com/antivirus