dilluns, 30 de desembre de 2019

PLE EXTRAORDINARI DELS INNOCENTS: PUGEN IMPOSTOS I L'OPOSICIÓ NO HI ÉS!

Mireu si en deuria estar ahir a la nit d’avorrit, o potser més aviat per combatre el meu insomni quasi crònic, que em vaig decidir a escoltar la sessió del Ple municipal que amb caràcter extraordinari es va celebrar dissabte 28 de desembre a les 10 del matí a l’ajuntament. Això d’escoltar els plens per Ràdio o a l’àudio que resta penjat tant al lloc web de Ràdio Palau com al del propi ajuntament (més enllà del vídeo, ja sigui en directe o en diferit que trobem al You Tube), fa que et perdis algun detall important. Tant és així que, per una banda sembla que no hi eren presents tots els regidors d’ERC, cosa perfectament comprensible en aquestes dates però que no s’explicava als oients, i per una altra que, havent-se convocat el plenari per tal de resoldre i desestimar les Al·legacions que s’havien presentat en temps i forma contra l’aprovació de les Ordenances Fiscals per al 2020, tamppoc s’explicava ben bé qui eren els que havien “gosat” presentar-les. S’intuïa però, que els que van formular al·legacions a unes taxes i impostos que comporten una pujada substancial de l’IBI als propietaris de solars industrials que superin un valor cadastral de poc més de nou-cents mil euros i de gairebé dos-cents mil euros en els terrenys destinats a usos comercials, eren representants d’entitats que agrupen empresaris i comerços del nostre poble. I pel que fa al caràcter extraordinari del Ple municipal, només iniciar-se la sessió, com que cal votar per validar la convocatòria del Ple, davant la pregunta de la raó de la urgència d’aquella convocatòria, l’Alcalde es va limitar a contestar que, com que s’havien presentat al·legacions a les Ordenances Fiscals, doncs que calia fer el Ple per resoldre-ho. I ja està. Potser caldria informar, no ja a la resta de representants polítics, sino a la població en general, que si es convoca amb tanta premura el plenari és per tal que, un cop desestimades les al·legacions en qüestió, es pugui publicar aquesta resolució encara dins de l’any actual i així fer possible que els nous impostos i tributs entrin en vigor a partir del dia 1 de gener. És a dir, no hi ha cap obligació de fer aquest Ple ni ara ni amb aquesta urgència. Es podria fer perfectament en el Ple del mes de gener. Però, si així es fa, es només per permetre l’entrada en vigor de la nova fiscalitat municipal des del primer dia de l’any.

En el debat sobre aquest punt, vaig sentir de tot: Que si els que han fet les al·legacions estan polititzats, que si apliquen normes ja derogades, que si el que es vol evitar és que paguin els que més tenen, i altres argumentacions que gairebé sí que em fan venir la sòn definitivament. El cert és que l’equip de Govern, ha decidit pujar aquest tram d’impostos que, recordem no afecta pas als industrials o als comerciants en sí, sino als propietaris dels solars amb us industrial o comercial, que no vol dir que siguin pas necessariament empresaris d’aquests sectors econòmics, i així es pot incrementar el Pressupost en els quatre-cents mil euros que ja consta aprovat inicialment en el Ple del mes de novembre. Han pensat que aquesta era la millor manera d’aconseguir més recursos afectant el mínim possible a les famílies i no cal donar-hi més voltes. Que, potser amb els superàvits i grans romanents derivats de les liquidacions dels pressupostos anteriors no caldria aquesta pujada, és un debat que el podeu mantenir durant les sobretaules d’aquestes festes amb un gintònic a la mà. Però, quan es governa s’han de prendre decisions. Sino, no es farà res, com ja estàvem acostumats fins ara.

Encara en relació a les Ordenances Fiscals, crida l’atenció això de Primàries. La Regidora Solà no la van voler els d’ERC al Govern, però, malgrat s’esforça en debatre els diferents punts, segueix oferint un suport gairebé incondicional a l’equip de Govern des de l’oposició estant. I, pel que fa a C’s, resulta extraordinari escoltar les seves intervencions que mai superen el minut de durada: “Nosotros, como estamos en contra de que suban los impuestos, lo votamos en contra”. I aquí acaben! És evident que l’única oposició la fan els socialistes de la mà d’en Marc Sanabria. Però, com he dit tantes vegades, ja t’hi pots esforçar, que l’oposició és molt trista, i a més, hi fa molt fred!

Aprofitant que s’havia de convocar aquest Ple, es va incorporar una moció dels Grups municipals de Junts per Palau i Esquerra Republicana per demanar l’inmunitat d’Oriol Junqueras arran de la sentència del TJUE, la retirada de les euroordres per a Puigdemont i Comín, la llibertat de tots els presos i preses polítiques, l’anul·lació de la sentència del Procés, així com exigir la no inhabilitació del President Torra. Com era d’esperar, s’hi va adherir la regidora Solà de Primàries. El fart de riure ve dels dos Martínez de C’s, que, després de tant insistir que les sentències s’han de cumplir, van abandonar el plenari per manca absoluta d’arguments davant d’una sentència que serà la primera de moltes que aniran caient. Parlen poc, però al pas que anem, aviat ni assistiran als Plens! Els socialistes també es veien que no sabien per on tirar, dient que en aquest ple això no tocava, que no s’havia avisat amb prou antel·lació i no sé què més. Però, res d’entrar tampoc en el contingut de la moció.

I aquí es va acabar el Ple del dia dels Innocents. Per cert, va prendre possessió el nou regidor d’ERC, Sergi Plaza en substitució de la regidora Portillo. Diuen que és el més jove de la història del nostre Ajuntament amb 23 anys. Jo en tenia 27 quan, el dia 11 de juny de 1991 vaig entrar per primera vegada com a regidor i em van dir que era el més jove fins aleshores. Després han vingut d’altres, com en Julià Montero o el mateix Marc Sanabria, amb edats molt properes als 25 anys. Que tingui molta sort el nou regidor i que tingueu tots un feliç any 2020!!!

dimarts, 24 de desembre de 2019

EVIDÈNCIES

Moltes, masses, diverses, clares… Són les evidències que ens esclaten als morros en aquestes hores prenadalenques, quan alguns ja havien fins i tot perdut la fe i les conviccions en les nostres pròpies forces com a poble, com a Nació, com a col·lectiu organitzat dins del càos i el desori ideològic i de partits.

 

El cas és que, just ara, pocs dies abans de Nadal, el TJUE, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha dit l’única cosa que podia dir: que Oriol Junqueras disposa d’inmunitat des del mateix dia en que fou elegit eurodiputat. Per tant, des que es trobava en ple judici del Procés, engarjolat de forma provisional. Deixo a banda ara unes altres evidències, les que es deriven d’un judici injust, sense garanties processals i per uns delictes inventats en els que en cap cas concórren ni els requisits ni les circumpstàncies que el Codi Penal regula en la tipificació de les infraccions de rebel·lició, sedició ni els de caire econòmic que també es persegueixen per aquesta mena de Tribunal que, a mode de “cementiri d’elefants” constitueix l’anomenat Tribunal de Comptes. Si el 26 de maig Oriol Junqueras ja era eurodiputat, el judici s’hauria d’haver suspès, deixat en llibertat, no només a l’Oriol sino a tota la resta d’investigats, també empresonats de forma irregular provisionalment, esperar a tramitar el Suplicatori davant l’eurocambra i, en tot cas, seguir amb les sessions de la vista al Suprem un cop aprovat, si així s’acordava, el referit Suplicatori. Però no, el Suprem, sempre polititzat i no tant professionalitzat i expert com alguns volen fer veure, ni tant sols va permetre que Junqueras anés a prometre la seva tant preciada Constitució, provocant així que no pogués prendre posessió com a eurodiputat per no haver promès la seva Carta Magna. Realment, no és pot ser més inútil! O més antidemocràtic, o més anticatalà, o més irrespectuós amb la legalitat europea que forma part integrant de l’ordenament jurídic espanyol!

 

Espanya ha manipulat, ha targiversat, ha enredat la troca fins a límits delirants. Però, a l’Europa democràtica, més enllà dels interessos dels Estats i dels grans partits, encara resta alguna llum del que Montesquieu va deixar escrit. I això és el que ha fet el TJUE en aplicar la normativa europea sense més.

 

Aquells que proclamàven que Catalunya vagaria per l’espai sideral, són els mateixos que ara no volen saber res d’Europa. Però, una altra evidència ens diu que també són els mateixos que mai n’han volgut saber res d’Europa, més enllà d’aprofitar els seus diners, recursos i subvencions en interès propi. Catalunya ha sigut sempre Europa, essent la seva projecció europeista quelcom que ha caracteritzat la seva forma de ser i de fer, en molts casos a disgust d’uns altres.

 

Veurem quines són les avantatges d’una investidura socialista, ara que ens diuen que tot depèn del que digui l’Advocacia de l’Estat en relació a la nova situació derivada de la sentència del TJUE. Però, si en el mes de juny ja va dir que calia que Junqueras sortís en llibertat pel tema de la inmunitat! Però, què espereu que digui ara? La Fiscalia, en canvi, la que Sánchez deia que controlava, s’ha demostrat, no que és independent, sino que també es guia per la ràbia i la rancúnia contra tot el que no sigui la “sagrada unidad de la patria”.

 

Ara, no passarà res que no sapiguem. El Suprem mantindrà a Junqueras i tota la resta de presos polítics empresonats, després que va preguntar al TJUE si Junqueras tenía inmunitat. No va parar el judici, va córrer a dictar sentència, també abans no finalitzessin els dos anys de presó provisional…, i així ara dirà que ja no l’afecta la resolució europea, perquè tot això tenia la seva eficàcia abans de la seva sentència. Una trampa darrera l’altra. De moment però, el President Puigdemont, el Conseller Comín i ben aviat la consellera Ponsatí, ja són eurodiputats de ple dret i Espanya no s’en sap avenir, després d’haver-se cregut les seves pròpies mentides.

 

M’agradaria que no hi hagués investidura de Sánchez. Ja sabeu la meva opinió respecte que a Madrid només cal anar-hi a boicotejar si no s’aconsegueix un clar compromís per l’autodeterminació i la llibertat immediata de les preses i els presos polítics. No puc entendre que es critiquin pactes de governs locals, de consells comarcals o diputacions, si després, a canvi d’absolutament res i de promeses sempre incomplertes, afavorim la formació d’un govern a Espanya que seguirà fent el que sempre ha fet amb Catalunya. Que és que no tenim ja prou experiència amb polítiques de peix al cove i d’inversions que mai s’han executat? Escolti, vostè alliberim els presos, acordem un referèndum d’autodeterminació i jo ja l’investiré amb la resta d’acords econòmics i socials.

 

En tenim moltes i molt diverses més d’evidències de tot plegat. De que això nostre amb Espanya ni funciona ni funcionarà mai. Però ara és Nadal i més val que gaudim de la família, dels amics i de la companyia de les persones que estimem.

 

Que tingueu unes molt bones Festes!!!