divendres, 31 d’octubre del 2014

PLE OCTUBRE 2014: NERVIS I MÉS IMPROVITZACIÓ A SET MESOS D'ELECCIONS!

Ahir, tal com ja us he anat explicant en els darrers tres apunts relatius a les mocions presentades pel Grup municipal de CiU, va tenir lloc el Ple ordinari d'octubre. Com sabeu, el d'aquest mes, junt amb el que ve, és un dels plenaris més importants de l'any, ja que s'hi debaten i voten el que s'anomenen "Ordenances Fiscals", que, en definitiva són els impostos i tributs de tota mena que hauran de suportar els veïns de Palau-solità i Plegamans durant l'any vinent. El mes que ve suposo que debatrem els Pressupostos municipals per deixar encarat (vés a saber de quina manera) l'exercici 2015. Però, també ahir, ens van posar damunt la taula la Vuitena Modificació de Crèdits d'enguany; allò que ells tant criticaven pel que suposava d'improvització, però que aquest govern també practica de forma regular. Modificació de crèdits que, finalment, intentarà justificar d'alguna manera quina ha estat l'aportació del Regidor Tinoco a aquest govern, ja que fins ara no s'en coneixia res prou remarcable.
 
Pel que fa als impostos de l'any vinent, han acordat (hi ha eleccions pel maig), congelar-les. És a dir, ens presenten exactament les mateixes que l'any passat. Com podreu comprovar, treballar, allò que s'en diu treballar, no ho han fet. Han agafat les de l'any passat, els han canviat la data, i les mateixes taxes són les que es van aprovar ahir. Per tant, el 2015 pagarem el mateix i pels mateixos conceptes que aquest 2014. Dit això, cal que recordeu com, en les aprovades durant els darrers anys, també deien que es congelaven ja que "només" hi aplicaven l'actualització segons la variació experimentada per l'IPC. Doncs, aquest any ni això! L'IPC ha estat negatiu, i per tant, si pretenien seguir el mateix criteri que ells qualificaven com a congelació d'impostos, el que haurien d'haver fet és rebaixar-los, com a mínim, un 0,1%. Així doncs, diguin el que diguin, potser els anirà bé electoralment, però el cert és que no podien apujar les taxes amb els mateixos arguments emprats fins ara.
 
Nosaltres, recordareu que vam formular ja al·legacions a les que es van aprovar ara fa un any. I és que, a la vista de la bona situació econòmica que gaudeix el nostre Ajuntament des de fa molts anys (i no és d'ara), potser començaria a plantejar-se una rebaixa en determinats impostos. Pensem en el d'instal·lacions i construccions..., que no cal incentivar l'Economia? Pensem en bonificacions i fins i tot exempcions a l'IBI per determinades situacions familiars de precarietat econòmica, com per exemple, quan tots els membres d'una mateixa família es troben a l'atur. Pensem en bonificar en major grau a persones grans, famílies nombroses i monoparentals en la taxa d'escombraries. Pensem en bonificar per l'impost sobre vehicles de tracció mecànica als que no contaminen. Pensem en bonificar en major grau als qui practiquen el compostatge. I podria seguir amb molts més exemples, que us explicaré d'una forma més extensa quan presentem les anunciades al·legacions.
 
Més enllà d'això, recordareu com, quan l'anterior govern preparava les ordenances fiscals, reunia en diverses ocasions als representants dels grups de l'oposició. I, tot i això, ens trobavem amb situacions pintoresques com que la Regidora Marcuello s'aixecava a l'hora de votar les taxes municipals en senyal de protesta per la que, segons ella, era "Poca informació rebuda". Doncs, mireu. Nosaltres vam tenir coneixement que aquest govern congelaria impostos i ens presentaria aquestes ordenances fiscals, per Ràdio Palau el dilluns de la setmana passada! Després, dijous,a la Comissió Informativa, ens les van lliurar, i, efectivament, ens van dir que per a qualsevol aclariment, estàven a la nostra disposició! Però, si no hi ha pas res a aclarir! Si són les mateixes de l'any passat! Van ser aprovades amb els vots favorables de l'equip de govern, i cap al segon punt.
 
I l'altre gran tema de la nit fou la Vuitena Modificació de crèdits d'enguany. Del famós conveni de can Valls quedàven cinc-cents mil i escaig euros. D'aquests van acordar destinar-ne quatre-cents mil a la construcció de la segona fase de l'escorxador! Tal com ho sentiu i llegiu! La qüestió és que, després de jornades de participació amb els joves (que jo en el seu dia ja vaig organitzar), i d'altres que s'han fet darrerament, ha sortit una idea de per on volen els joves que vagi una segona fase de l'espai jove l'Escorxador. Sí, una sala polivalent amb auditori, uns bucs d'assaig com cal i alguna altra coseta. Però, per no haver-hi, ni tan sols hi ha projecte! Potser caldria destinar uns pocs mils d'euros a escollir un gabinet d'arquitectes perquè redacti un projecte, previ avantprojecte, però, no hi posem ja tots els diners i, d'aquesta manera aconseguim, per una banda que mai més a ningú se li acudeixi plantejar recuperar el projecte de la piscina, i per una altra, fem content al Regidor Tinoco del que fins ara poca obra havia pogut lluïr! La resta dels diners es destinaran a l'adquisició de mobiliari per a la nova pista coberta, a més de soterrar una línia elèctrica de la zona de la Pineda que prou falta feia. On és aquella participació que tant, tant i tant es posaven a la boca? No haurien d'estudiar primer quines són les prioritats del poble abans que fer aquest regal al regidor Tinoco? Reitero que la segona fase de l'Escorxador és necessària. Però cal valorar totes les necessitats del municipi abans de llançar-se d'aquesta manera a aventures que no sabem ni en què consistiran per manca absoluta de projecte. No hagués estat millor plantejar-se la construcció de lavabos, vestidors i graderies per a la nova pista coberta? Quant ens costarà aquesta pista? De moment, sense res, només una pista, amb un sostre metàlic i un filat pel voltant, ja hi hem posat entre tots vuit-cents cinc mil euros!
 
Sobre la resta de punts, dir-vos que es va aprovar la renovació, via protocol anex, del conveni amb les altres administracions pel transport urbà i interurbà del nostre poble (implantat per l'anterior govern), es va donar compte del compliment de la llei sobre la morositat en el pagament de les factures per part de l'Ajuntament, l'Alcaldessa va voler donar compte de la delegació de vot perquè en Miquel Truyols i jo mateix representésim al poble en l'acte de suport del món local al president Mas i lliurament de la moció a favor de la Consulta del 9N el passat 4 d'octubre, també es va aprovar una moció provinent del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal que l'Ajuntament, en els procediments judicials en els que sigui part demani que tota la tramitació sigui redactada en català, i finalment, les nostres tres mocions van ser aprovades. Per unanimitat la de la reforma horària i de defensa de les comunitats religioses que pateixen gréus atacs a Síria i l'Iraq, i només amb el vot en contra del PP la de demanar que s'aixequi la suspensió acordada pel TC de la normativa catalana sobre pobresa energètica.
 
En els propers dies, explicaré els precs i preguntes amb les seves respostes del final del Ple.
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 30 d’octubre del 2014

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, TAMBÉ A FAVOR DE LA REFORMA HORÀRIA!

Finalment, aquesta és la darrera de les mocions que el nostre grup municipal presenta al ple ordinari d'octubre d'avui al vespre:
 

MOCIÓ A FAVOR DE LA REFORMA HORÀRIA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l'impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint,  de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l'augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l'activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general.

 

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s'ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s'aturi dues hores per dinar a l'àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s'allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d'infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l'eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s'acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l'origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20h del vespre.

 

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l'era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d'igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d'Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s'inicià fa uns anys i ara sembla que se'n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què  cal trobar fórmules d'optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L'ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l'excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.

 

En aquest context és on s'ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l'hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L'objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d'uns horaris propis de l'era industrial a uns que s'adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.

En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l'objectiu d'aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.

 

Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l'acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre.

 

Per tot això, s'ACORDA:

 

Primer.- L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans aprova aquesta resolució amb l'objectiu de donar suport a les mesures que facin possible fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps.

 

Segon.- Notificar l'aprovació d'aquesta resolució a l'ACM, la FMC i la iniciativa per a la reforma horària a info@reformahoraria.cat

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 29 d’octubre del 2014

CONTRA LA SUSPENSIÓ, DEL QUE SIGUI MENYS TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, DE LA NORMATIVA CATALANA SOBRE POBRESA ENERGÈTICA

Transcric avui la segona de les mocions que el Grup de CiU portem al ple ordinari del mes d'octubre de demà:

 

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGENCIA I UNIÓ DE REBUIG A LA SUSPENSIÓ DE LA NORMATIVA SOBRE LA POBRESA ENERGÈTICA

 

 

Antecedents

 

La pobresa energètica és una situació de desemparament en que es troben moltes llars com a conseqüència de la precarietat econòmica de moltes famílies que pateixen la crisi i es veuen incapaces de fer front al  pagament de la factura energètica dels seus habitatges al trobar-se a l'atur, en una situació de sobre endeutament o de manca d'ingressos suficients per arribar a final de mes. Aquesta situació de vulnerabilitat que afecta a moltes persones els planteja haver d'elegir quines són les despeses prioritàries per a la seva subsistència renunciant a l'alimentació o a un habitatge amb una temperatura mínimament adequada per fer front als rigors de l'hivern.

 

Segons el 7è estudi elaborat per la Creu Roja des de l'Observatori de Vulnerabilitat titulat "L'impacte de la crisi en la salut de les persones", gairebé un vint per cent de persones realitza menys de tres àpats diaris per motius econòmics  i com a dada rellevant constata que "la proporció de persones en situació vulnerable amb dificultats per mantenir la seva llar a una temperatura adequada ha augmentat en un 20% en els últims tres anys".

 

Segons l'IDESCAT un 11% de les llars catalanes, és a dir, 300.000 famílies poden tenir problemes per mantenir a casa seva una temperatura adequada aquest hivern, amb els riscos associats per als  més vulnerables com són els infants, els malalts crònics o la gent gran. Fins ara 895 famílies s'havien acollit a les garanties ofertes pel decret i a partir d'ara es poden trobar en que se'ls talli la llum o el gas a l'hivern en cas de retard o d'impagament.

 

Des de la Comissió i el Parlament de la Unió Europea s'ha instat als Estats membres a adoptar mesures per protegir als consumidors més vulnerables i a lluitar contra aquest fet que va associat a d'altres situacions com l'atur o la lluita per conservar o accedir a un habitatge digne. En aquest sentit, el Govern de Catalunya desprès de reunir-se amb la Taula Social, va aprovar un decret llei ratificat pel Parlament on regulava una reforma en matèria de consum per garantir que no es podria interrompre el subministrament energètic deixant sense calefacció als consumidors més vulnerables, prohibint la desconnexió en els mesos de l'hivern.

 

La Generalitat va aprovar la norma amb l'objectiu que es fes efectiva la moratòria amb la qual no es pugui tallar ni la llum ni el gas a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre i març.

 

La interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat pel Govern Rajoy contra la normativa catalana fa que moltes famílies que s'havien acollit a les condicions que regulen el Decret vegin vulnerat els seus drets socials. Contrasta aquesta insensibilitat amb la rapidesa en buscar una indemnització a les empreses que utilitzant la tècnica del "fracking" han vist compensada la seva inversió a costa dels consumidors mentre els més febles i vulnerables de la població es veuen absolutament desemparats. El text normatiu  que ha estat impugnat també determina els mecanismes d'intercanvi d'informació  entre empreses subministradores, administracions, entitats socials i usuaris sobre tarifes socials, ajuts i mesures per fer front a la pobresa energètica.

 

La interposició d'aquest recurs no és un fet aïllat sinó que respon a la voluntat de litigiositat impulsada per un govern recentralitzador que es insensible a mitigar les situacions de desemparament provocades arran de la crisi econòmica, cercant només la recentralització de competències i vulnerant l'autogovern i l'autonomia local, com ha fet amb l'aprovació de normes com la LRSAL o la lley de garantia de la unitat de mercat impedint que les administracions més properes al ciutadà puguin actuar en defensa de les persones més vulnerables.

 

 

Per tot això, proposem els següents

 

 

ACORDS

 

Primer.- Que es doni suport al Govern de Catalunya perquè formuli al·legacions davant la suspensió temporal acordada pel Tribunal Constitucional per termini de cinc mesos amb motiu del recurs d'inconstitucionalitat formulat pel Govern Rajoy contra la normativa en matèria de consum aprovada pel Parlament de Catalunya.

 

Segon.- Expressar el rebuig a la insensibilitat del Govern del sr. Rajoy que malgrat els requeriments comunitaris no ha formulat cap normativa en matèria de protecció dels consumidors més vulnerables afectats per una situació de pobresa energètica.

 

Tercer.- Demanar que s'aixequi la suspensió pel Tribunal Constitucional de la normativa catalana de consum  ja que deixa als consumidors més vulnerables en una situació d'indefensió en que es poden veure afectats per la interrupció del subministrament energètic en l'època climàtica més freda de l'any.

 

Quart.- Fer arribar aquesta moció al Parlament de Catalunya, a la Generalitat i a les entitats municipalistes Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya, així com al President del Govern espanyol i al Tribunal Constitucional.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 28 d’octubre del 2014

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT RELIGIOSA

Aquest proper dijous, a partir de les set de la tarda, s'ha de celebrar el ple ordinari del mes d'octubre a l'Ajuntament. El nostre grup municipal hi ha presentat tres mocions. Us reprodueixo la primera:
 

 

MOCIÓ EN SUPORT DE LES INICIATIVES INTERNACIONALS PER DEFENSAR LA LLIBERTAT RELIGIOSA I DENUNCIAR LA PERSECUCIÓ DE LES COMUNITATS RELIGIOSES AL MÓN, ESPECIALMENT A SÍRIA I L'IRAQ, QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

En la Declaració Universal dels Drets Humans del10 de desembre de 1948, els estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, entre els quals s'inclou el dret de tota persona a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

 

D'acord amb aquesta Declaració, tothom té els drets i llibertats que s'hi proclamen, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

 

Catalunya sempre ha defensat el respecte i compliment dels drets humans i s'ha mostrat contrari a la persecució de les persones per qualsevol motiu, tal com constaten la Declaració institucional sobre la commemoració del 52è aniversari de la Declaració universal dels drets humans de 29 de novembre del 2000 o la Declaració del Parlament de Catalunya amb motiu del 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans d'1 de desembre del 2008, entre d'altres, i és que cap causa no mereix la mort d'innocents.

 

Així mateix, el compromís del poble de Catalunya a favor de la pau i de la resolució pacífica dels conflictes per contribuir decididament a la construcció d'un nou ordre mundial més just és manifest des de fa molts anys.

 

Ara bé, els estudis d'organitzacions internacionals independents coincideixen quan destaquen que les hostilitats socials relacionades amb la religió, les restriccions governamentals en matèria religiosa i l'abús de les minories religioses creix any rere any. Aquesta situació es reprodueix pràcticament en totes les grans regions del món, excepte al continent americà. D'entre les diferents confessions religioses que pateixen assetjament, restriccions o persecució, les esglésies cristianes ocupen un lloc preeminent. Els cristians, efectivament, són la confessió més afectada, patint restriccions, hostilitats o assetjaments en 151 països d'arreu del món.

 

Darrerament, aquesta situació s'ha agreujat en alguns països de l'Orient Mitjà. A principis del segle XX els cristians suposaven el 26% de la població total, però actualment només en representen un 10%, i cada cop més les minories cristianes d'aquests països són perseguides pel fet de professar la seva fe.

 

Malauradament, les matances sistemàtiques d'ètnies i pobles també tenen molt a veure amb les creences i la religió. No endebades, alguns dels episodis més dramàtics que s'han viscut els darrers mesos a l'Iraq i Síria han estat qualificats per historiadors i analistes internacionals com "un crim contra la civilització i contra la humanitat".

 

Davant d'aquesta persecució, moltes han estat les veus que s'han alçat per denunciar la situació i alhora per fer crides a favor de la pau, la convivència i la reconciliació. Diferents caps d'estat i de confessions religioses com també moltes altres personalitats d'altres àmbits s'hi han referit en reiterades ocasions i han promogut personalment actuacions en aquesta línia.

 

Per tot això abans esmentat, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans reunit en Ple,

 

ACORDA:

 

Primer.- Manifestar públicament el seu suport a les iniciatives promogudes per part d'institucions internacionals per condemnar i aturar les morts i les persecucions basades en motius religiosos que estan patint determinades comunitats religioses en alguns països de l'orient mitjà

 

Segon.- L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans creu fermament que les diferents confessions religioses tenen en comú la recerca de la pau, la convivència pacífica i la fraternitat universal, havent de ser un factor de cohesió, però mai d'enfrontament, i encoratja a les institucions internacionals, i també al poble de Catalunya, a continuar alçant la seva veu i sumar esforços a favor de la pau i el respecte a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

 

Tercer.- Donar suport a les entitats i organitzacions internacionals que estan realitzant ajuda humanitària als desplaçats amb motiu d'aquesta persecució.

 

Quart.- Notificar el present acord al Parlament de Catalunya, Govern de la Generalitat, Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC)

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 27 d’octubre del 2014

LA IMPOSSIBILITAT DE FER LA CONSULTA INICIALMENT PREVISTA PEL 9N, A CAUSA D'ACTITUDS PASSIVES COM LES DEL NOSTRE GOVERN MUNICIPAL

Aquest és l'escrit del Grup municipal de Convergència i Unió en el Butlletí municipal del proper mes de novembre:

 

El President de la Generalitat, Artur Mas, s'ha vist obligat a esquivar la suspensió decretada pel TC, i haver-se-les d'enginyar per tal de poder fer efectiu el seu compromís amb una Consulta legal, on els ciutadans puguin votar, i donar així compliment a l'acord majoritari sobre la data i les preguntes. Això ha estat com a conseqüència d'actituds passives, i potser obstruccionistes, de governs locals com el de Palau-solità i Plegamans.

 

Valorem que l'Alcaldessa permetés al regidor Jaume Oliveras acudir al Palau de la Generalitat el passat 4 d'octubre per lliurar la moció del món local en suport a la Consulta, aprovada en el ple del mes de setembre. Però l'alcaldessa no ha col·laborat en res més, no designant cap persona com a Coordinador Local, no facilitant llocs on poder votar, no aportant cap dada del cens, no preguntant al personal municipal per presentar-se de forma voluntària per coordinar la Consulta, ignorant els requeriments del Departament de Governació ni donar-hi cap resposta. Així, en el nostre poble, la Consulta no s'hauria pogut portar a terme amb plenes garanties.

 

De ben segur, malgrat i les actituds passives i obstruccionistes del govern municipal, el nou 9N serà un gran dia de reivindicació nacional al nostre municipi i la participació esdevindrà masiva, pacífica i democràtica tal com reclama la gent de Palau-solità i Plegamans!




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 24 d’octubre del 2014

A MI, ME HAN VUELTO INDEPENDENTISTA!

Fa uns mesos em va correspondre, per designació del Torn d'Ofici, actuar com advocat per a la tramitació d'una incapacitació judicial de les que, per desgràcia es donen tant darrerament, d'una persona d'avançada edat que pateix una malaltia mental, amb el subsegüent nomenament de tutor. Aquesta setmana vaig quedar un matí als jutjats de Sabadell amb el tutor en qüestió per tal de lliurar una documentació requerida pel Jutjat. Us preguntareu el per què d'aquesta introducció. Doncs bé, el senyor amb qui havia quedat, (que només sap que sóc el seu advocat, i que no coneix res del meu perfil polític, ni ideologia ni res) va explicar-me, aprofitant les seves queixes contra la lentitud de la Justícia, quin era el seu sentiment actual davant tot el que està passant.
 
Ell, andalús que va venir a Catalunya durant els anys seixanta, que sempre ha parlat i segueix parlant en la seva llengua materna i que, segons deia, sempre ha votat socialista, va iniciar el seu discurs queixant-se de les raons de la lentitud dels tràmits judicials, però ho va comparar amb la inusitada rapidesa amb la que tant el govern espanyol com el mal anomenat Tribunal Constitucional ha actuat per tal de suspendre la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.
 
Tenia molt clar el maltracte que pateix Catalunya des de tots els punts de vista, defensava el sistema d'immersió lingüística i detestava l'actuació del ministre Wert i els seus plantejaments "despañolizar a los niños catalanes". Fins i tot, referint-se al cas Pujol, s'enreia del govern espanyol afirmant que: "se creían que con ésto acabarían con nuestras ganas de votar y de decidir, y lo que han hecho es acentuarlo todavía más!". Deia: "Hablan de que aquí hay crispación y no se lo creen ni ellos". Seguia: "nunca o poco había mirado TV3, y ahora es la única que me informa de verdad de lo que pasa en Catalunya". Us ho cregueu o no, només reprodueixo les principals frases que va pronunciar. Va acabar dient: "Lo que tenemos que hacer el día 9 de noviembre es ir todos a votar! Votar que sí a la Independencia a ver si nos sacamos de encima a tanto vividor sin trabajar a quien mantener con nuestros impuestos; que yo soy pensionista y, al menos, con lo que se genera aquí, seguro que podría disfrutar de una jubilación mucho más digna". Al final: "Mire, no sé qué piensa usted (referint-se a mi) pero yo nunca he sido independentista, y ahora me he vuelto claramente favorable a la independencia. Y no únicamente yo, sino que mucha gente del barrio donde vivo en Sabadell, piensa lo mismo que yo"!
 
Com us podeu imaginar, tot i que encara hores d'ara no coneix ni la meva militància ni la meva condició de polític, sí que vaig donar-li tota la raó, i vaig demanar-li que, tot allò que m'estava explicant, calia que ho fés amb tothom per fer una clara demostració de força el proper dia 9 de novembre.
 
El mateix dia al vespre, en el Franfurt Paco de Palau, amb les notícies d'Antena 3 posades, el presentador explicava que el govern espanyol es plantejava estudiar com impugnar el nou 9 N; una senyora que es prenia un cafè a la barra, també amb un clar accent andalús, va exclamar: "Se pongan como se pongan, vamos a votar igual!".
 
Penso que tot plegat és prou il·lustratiu del moment que està vivint Catalunya. Que tenim ganes de fer un país nou,de partir de zero, que els cassos de corrupció, certs o no, també empènyen a la gent a voler la Independència per fer-ho bé. Per tant, crec i n'estic segur, que això no té marxa enrere, i que hi ha tot un país amb la seva gent, vingui d'on vingui i parli com parli, decidida a lluitar de forma decidida i definitiva per la Independència de Catalunya!
 
Acabo, deixant-vos amb el link següent on, si us interessa, podreu escoltar l'entrevista que em van fer ahir a Ràdio Palau, en tant que Portaveu del principal grup de l'Oposició a l'Ajuntament:
 
http://www.palauplegamans.cat/documents/Radio_Palau/PALAU_A_DEBAT_23_OCTUBRE_2014_JAUME_OLIVERAS.mp3


This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 22 d’octubre del 2014

I SEGUIM SENSE NOTÍCIES DE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS PEL QUE FA ALS PREPARATIUS PER A LA CONSULTA DEL PROPER 9N

Si l'altre dia us comentava l'impossibilitat de portar a terme la Consulta d'acord amb la llei de Consultes i el Decret de convocatòria suspesos pel Tribunal polític constitucional, per actituds, no ja passives, que també, sino fonamentalment obstruccionistes d'ajuntaments com el nostre, quan manquen només 18 dies pel 9 de novembre, tot segueix igual.
 
Sort que el nou format, que ningú em negarà que és una fórmula astuta i eficaç, malgrat tots els malgrats, que hi són i molt, ens permet tenir la certesa que el proper dia 9 de novembre, també al nostre poble podrem votar, disposarem de llocs degudament habilitats per fer-ho i de suficients voluntaris i FUNCIONARIS que ens garantiran una participació amb totes les garanties a l'hora de dipositar el nostre vot sobre si volem o no que Catalunya sigui un Estat i que, com a tal, sigui independent.
 
Des de CiU, però també des d'altres forces polítiques i col·lectius favorables a la Consulta, seguirem treballant i exigint a l'Ajuntament la cessió de mitjans i espais per poder portar a terme la Consulta d'una forma clara i accessible per a tots els ciutadans que hi tenen dret.
 
De moment, malgrat haver-se aprovat la moció de suport del món local a la Consulta, i que en Miquel Truyols i jo mateix tinguessim l'honor de lliurar-la al president de la Generalitat el passat dia 4 d'octubre, tenim clar que, si el govern municipal, tot i haver permès PSC i la Veu amb la seva abstenció, i ICV amb el seu vot a favor, la seva aprovació, no ha fet ni està fent absolutament res per facilitar les coses a l'hora de portar a terme la Consulta que el president Mas no ha tingut més remei que reconvertir en un procés participatiu que permeti als ciutadans expressar el mateix i amb les mateixes condicions que abans, la seva opinió sobre les preguntes acordades pel bloc anomenat sobiranista. I és que, la Generalitat és propietària a Palau de l'Institut Ramon Cases i Carbó, de les escoles Palau, Folch i Torres, can Cladellas i can Periquet, a més del nou Centre d'assistència primària. Per tant, per això no cal patir. Però, caldria exigir al govern municipal, en el que recordem que s'hi inclou ICV, que caldria destinar els llocs més cèntrics habituals com a Col·legis electorals, com la Sala polivalent o la masia de can Cortès als efectes de destinar-los a llocs on exercir el nostre dret a vot o participar en la Consulta.
 
Restem a l'espera, ara que en Miquel Iceta ha donat permís als seus alcaldes i alcaldesses per a fer-ho, que Palau no torni a quedar aïllat i estigui a l'alçada del moment històric que ens ha tocat viure!
 
Quan la moció aprovada es refereix a facilitar tots els mitjans, vol dir posar persones, espais, material..., vol dir organitzar l'ajuda a que persones amb mobilitat reduïda puguin acudir a les urnes, se les pugui acompanyar. Vol dir que, a banda de la Seguretat prevista per part dels Mossos d'Esquadra, també la Policia Local, com en tots els altres comicis, ha de tenir preparat el seu propi dispositiu. Vol dir tenir l'Ajuntament obert perquè els ciutadans hi puguin anar a informar-se de qualsevol incidència, lloc de votació i/o logística de la jornada. Vol dir tot això. El dia 9 de novembre, també a Palau-solità i Plegamans ha de ser una gran festa de la Democràcia i la participació; i és entre tots (també l'Ajuntament) que ho hem de fer possible!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 20 d’octubre del 2014

ACTUALITZACIÓ D'UNS COMENTARIS D'ESTIU

Després d'una setmana tant combulsa com la que ahir va culminar amb el gran acte central de l'ANC i Òmnium Cultural a la Plaça Catalunya de Barcelona; i sobretot observant com els plantejaments expressats per llurs presidentes coincideixen plenament amb la voluntat manifestada el passat dimarts dia 14 pel President Artur Mas, em ve de gust reproduir la literalitat d'unes reflexions escrites per mi en aquest mateix blog el passat dia 21 d'agost, en plenes vacances. Hi ha qui encara no s'ha adonat que el nostre gran adversari és a Madrid, i fa proclames de vol gallinaci en una clau electoral que ja ningú entén, tot i que titlla d'electoralista als altres. Si llegiu el que jo deia durant el mes d'agost (que més d'un es va dedicar a criticar-me amb força) veureu com estem acabant allà mateix. I, la qüestió, és que tots, diguin el que diguin, tots, ho sabiem perfectament:
 

NO ÉS UN REFERÈNDUM. PER TANT, SERÀ LEGAL!

 

Llegiu la literalitat de l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, un cop trinxat pel Tribunal Constitucional espanyol:
 
ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria
per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre
instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
 
Si només cal salvar el que disposa l'article 149 de la "intocable i sagrada Constitución española", vol dir que, el que Catalunya no pot celebrar són Referèndums. Com suposo que tothom sap, un Referèndum és aquell instrument pel qual es trasllada als ciutadans la potestat de REFRENDAR, quelcom que prèviament ha aprovat el govern o la cambra legislativa corresponent.
 
Pel que fa a la Consulta prevista pel proper dia 9 de novembre, no ens trobem pas davant de cap declaració en el sentit que, ja sigui el Govern de la Generalitat o ja sigui el propi Parlament, hagin acordat declarar que Catalunya és un Estat i que per tant, pot o no ser independent. Ens trobem davant d'una mena d'enquesta amb totes les garanties per conèixer l'opinió del poble de Catalunya en el sentit de si prefereix seguir com fins ara o, en canvi, el que vol és incrementar el seu poder sota el reconeixement de ser un estat nacional amb el que això comporta, o que, en realitat vol esdevenir un estat independent més dins la Unió Europea. Mireu si n'és de senzill!
 
Diria que aquest article 122 de l'Estatut, que no va ser pas declarat inconstitucional, ni retocat ni posat en dubte, no ofereix cap possibilitat d'interpretacions extranyes.
 
Potser del que es tracta és de canviar la idea de Consulta per la d'Enquesta. Potser si, fent exactament el mateix, amb els mateixos procediments, la mateixa legislació, les mateixes preguntes, no hi haurà manera d'atacar la consulta en qüestió. I és que, si qualsevol diari ens pot preguntar si volem que Catalunya sigui un estat independent, per quina raó no ho pot fer el govern o el Parlament?
 
En definitiva, del que es tracta és només de saber què prefereix la majoria de ciutadans d'aquest país. En definitiva volem fer una enquesta ben feta i amb totes les garanties per tal de conèixer l'opinió de la major part de la ciutadania.
 
Un cop consultat el poble i sabent què és el que vol, és quant ens haurem de plantejar com actuar: Si instem a les Corts espanyoles a negociar un procés de secessió, si fem una Declaració d'Independència que sí hauria de ser aprovada mitjançant referèndum o si anem per una DUI. Però, això serà només després de conèixer quina és la voluntat majoritària de la població catalana
 
Si volen (i així estan més tranquils) diguem-los que el 9 de novembre farem una enquesta. Fem-la, celebrem-la, votem (o responem a les dues preguntes) i sabrem on som. Serà aleshores quan caldrà engegar màquines i salpar cap a la Independència.
 
Resulta evident que, per prohibir, ens voldrien impedir ser preguntats. Si poguessin, no ens permetrien ni contestar enquestes dels diaris. Sembla doncs, que se saben perdedors, i és per aquesta raó que volen impedir com sigui que ens expressem.
 
Evidentment, si el Sí Sí s'imposa, no hi haurà altra solució que, tard o d'hora, trencar amb la legalitat espanyola aquella que estableix la "Indisobluble unidad de la nación española y que la soberanía nacional reside únicamente en el pueblo español".
 
Però, la Democràcia és la font que alimenta les lleis. Sense Democràcia no hi ha legalitat. Si hi ha dubtes sobre què va ser primer, si l'ou o la gallina; en aquest cas és clar: primer la Democràcia i després les lleis!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 16 d’octubre del 2014

QUE ALGÚ M'EXPLIQUI COM ES PENSAVA PORTAR A TERME LA CONSULTA DEL 9 N A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

Aviso: avui m'allargaré perquè el tema ho requereix. I, també avanço, que res més lluny d'intentar formular cap crítica contra ningú. Em limitaré a exposar i constatar uns fets perquè cadascú pugui valorar si es podia o no tirar endavant una Consulta com la pactada inicialment i legalment prevista, només pel que es refereix al nostre poble. Sóc partidari de la màxima unitat dels partits proconsulta i dels que crec que encara s'hi podrien afegir. Sabeu que sóc independentista, i per tant, també voldria que la conseqüència primera, en funció dels resultats de la Consulta, fós que es convoquessin unes eleccions amb caràcter plebiscitari, per tal que, un cop assolida la majoria necessària, fós el Parlament de Catalunya qui proclamés unilateralment la Independència, en aplicació de la Declaració de Sobirania en el seu dia aprovada a la que, per cert, també s'hi va adherir el nostre Ajuntament.
 
Amb la llei de Consultes aprovada, la moció en suport a la Consulta també aprovada pel nostre consistori i lliurada degudament al President de la Generalitat, malgrat trobar-se suspesa la llei i el decret de convocatòria, van ser moltes les ocasions en les que jo personalment em vaig adreçar a l'Alcaldessa i diversos regidors/es de l'equip de govern municipal així com a la Secretària de l'Ajuntament a fi que, en compliment dels terminis establerts, procedíssin a designar Coordinador/a municipal a més dels locals on es pensava portar a terme la votació del 9 N. No vaig obtenir cap resposta més enllà d'uns lacònics missatges de la Secretària en el sentit que ella no havia rebut instruccions al respecte. Van passar alguns dies, després de diversos missatges meus insistint, i finalment, fou la mateixa Secretària qui em va adreçar el passat dijous dia 9 d'octubre la següent resposta via e-mail:
 

"Jaume :  al respecte del teu missatge , com bé recordaràs la moció aprovada pel Ple va ser anterior a la suspensió de la Llei del Parlament de Catalunya 10/2014 de 26 de setembre  així com del Decret del Departament de Presidència  129/2014, suspensió que com ha recordat la Delegació del Govern a Catalunya en escrit adreçat a aquesta Secretaria en data 6 d'octubre "impedeix l'adopció o execució de qualsevol acte en aplicació dels mateixos, així com les restants actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o vinculades a ella".

És pel motiu exposat que no puc recomanar a l'Alcaldia cap actuació  en el sentit que sol·licites al teu missatge  ni tanmateix  podria acceptar  l'hipotètic  - si aquest es produís per part de l'Alcaldia - nomenament com a  Coordinadora municipal.

Atentament."

 

M'allargaria massa si també us transcrivís el meu missatge on els indicava els passos a seguir per procedir segons la llei, a quins correus calia que comuniquessin les designacions esmentades i els terminis que tenien. Però, com us podeu imaginar, ens vam veure en la necessitat de donar trasllat al Departament de Governació de la Generalitat, la resposta obtinguda. I mentrestant, ens arribaven notícies en el sentit que molts dels ajuntaments que també havien aprovat la moció de suport a la Consulta però que no estaven governats ni per CiU ni per ERC, no pensaven portar a terme cap acció ni tràmit que facilités la celebració de la mateixa. Cal dir, d'altra banda, que no s'establia cap obligatorietat en el sentit que fos la Secretària qui hagués d'ostentar el "càrrec" de Coordinador local, ja que podia designar-se a qualsevol funcionari o personal municipal que s'hi prestés de forma voluntària. Tot i que em consta que hi ha personal municipal que s'hagués prestat voluntàriament a realitzar aquesta tasca, mai, ni des d'Alcaldia ni de Secretaria, els ho han preguntat.

 

Com a darrer intent, el divendres dia 10 d'octubre m'adreço als representants municipals d'ICV-EUiA, per demanar-los que, ja que ells sí que podien al estar al govern, que miressin de fer alguna cosa per tirar endavant amb la possibilitat de fer la Consulta en adequades condicions a Palau-solità i Plegamans. La resposta va venir a través d'una trucada telefònica en la que m'informaven que havien rebut instruccions del seu partit en el sentit de no atendre ni donar resposta als requeriments expresats provinents del Departament de Governació. Consideraven que si, des de la pròpia Generalitat no es donava garanties als funcionaris de que no incurririen en cap tipus de responsabilitats, ells no podien tirar pel dret i procedir d'acord amb la legislació suspesa.

 

Repeteixo que totes les posicions són extremadament respectables; que tothom té o pot tenir la seva raó, només faltaria! Però, a la vista del que he exposat, algú em pot dir de quina manera es podia tirar endavant amb aquella Consulta?

 

Ara cal mirar de recompondre tot el que s'hagi pogut desfer; cal cercar la unitat per damunt de tot; però, tinguem molt clar, que la nova fórmula plantejada, permet esquivar la suspensió de la llei i del decret, permet que tothom qui ho vulgui pugui anar a votar, amb l'única diferència en relació al que s'havia establert, que ara ens haurem d'inscriure prèviament, com per cert, també calia fer a Escòcia i en altres països a l'hora d'anar a votar. La resta és exactament igual. Consultàvem una opinió i seguirem fent-ho. Hi haurà vint mil voluntaris, dels que entre dos i tres mil seran funcionaris. Anirem a votar a l'Institut Ramon Cases i Carbó. Les preguntes seran les mateixes. I l'important, com també hauria passat abans, és que ens hem de tornar a unir en unes eleccions plebiscitàries perquè, aleshores sí, es pugui declarar formalment i de forma unilateral la tant anhelada Independència!

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimarts, 14 d’octubre del 2014

L'ENGANY I LA MANIPULACIÓ PER ASSOLIR UNA ALCALDIA

Us reprodueixo a continuació l'escrit del Grup municipal de Convergència i Unió al Butlletí municipal d'aquest mes d'octubre:

 

Fem memoria: El govern municipal liderat per CiU entre 2007-11, davant d'una sentència judicial de 2005 i instant el jutge l'execució, es veu en l'obligació inajornable d'aplicar-la, sense cap alternativa posible, i girar les corresponents quotes urbanístiques als veïns propietaris de Montjuïc. L'Ajuntament va avançar 1.200.000 euros, pagant uns interessos de 300.000 euros generats per l'incompliment de sentència des de 2005.

 

PSC-ICV, aleshores a l'oposició, van enganyar fins a l'extrem als veïns fent-los creure que el govern girava quotes perquè volia, i que el Consistori s'havia de fer càrrec de tot el pagament: concentracions de veïns manipulats per militants i regidors del PSC i d'ICV, enfrontaments personals, crispació, insults…Tot l'engany i la manipulació que es vulgui, i més.

 

Ara, PSC-ICV són al govern i dues sentències més -també d'èpoques de governs PSC-ICV- s'han hagut d'aplicar a les urbanitzacions de Serra de can Riera i de Tenda Nova Est. Com no podia ser d'una altra manera, han girat les corresponents quotes urbanístiques als veïns, sense més.

 

L'oposició de CiU ha comprovat l'actuació del Govern. La nostra responsabilitat ens obliga a actuar amb prudencia, però controlant el compliment de la legalitat. El govern de PSC-ICV ha fet el què la justicia obligava a fer.

 

Però, ja han explicat als qui van manipular entre 2008-2009 que mai un Ajuntament no es pot fer càrrec de quotes urbanítiques que la llei imposa als propietaris de tota urbanització?




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dissabte, 11 d’octubre del 2014

A LA TERCERA VA LA VENÇUDA!

Finalment! Aquesta tarda s'ha pogut celebrar, després de tres intents fallids a causa de la pluja, la catorzena edició del Trial Indoor a Palau-solità i Plegammans!
 
Des que l'any passat els amics del Motoclub Palau, van dimensionar de tal manera el Trial Indoor, portant pilots de renom internacional i programant exhibicions com les del que en setze ocasions ha estat campió del món, Toni Bou, enguany les espectatives eren màximes, no només per la presència d'un elenc tant important i de tanta qualitat de pilots, sino perquè, a sobre, en Toni Bou i el campió del Trial mirarien de fer un Récord Guiness amb un ascens i salt d'una paret amb una alçaria superior a tres metres i vint-i-dós centímetres.
 
El Trial es va programar, junt amb els actes de Fira Palau, i s'havia de portar a terme dissabte dia 4 d'octubre a la tarda. La pluja va fer suspendre l'activitat. Entre tots, van acordar reprogramar-lo per divendres dia 10 a dos quarts de vuit del vespre. Arribada l'hora, la pluja va tornar a fer acte de presència, i els nervis i la desesperació es va apoderar de nou dels organitzadors. Es va decidir tornar-ho a provar avui dissabte a partir de les tres de la tarda. I, renoi, avui sí! Quina tarda tant extraordinària. Quina emoció. Quin goig poder gaudir d'un espectacle com aquest!
 
La gent del Motoclub Palau es mereixen tots els elogis i reconeixement. Però, sobretot, el nostre més gran agraïment! Només amb persones voluntàries, amb ganes, decidits a donar-ho tot per quelcom que els agrada, però encara més per fer gran i més gran el nostre poble. Gràcies de veritat, als Marsal, Mumbrú, Vilana, Farnés, Ara, Epi..., i així fins a seixanta! Com han arriscat; com han patit; com han suat la cançalada; s'ho mereixen tot!
 
Al final, Récord Guiness d'en Toni Bou. Ha superat els 3,22 m. Ha arribat oficialment als 3,24, d'acord amb la medició efectuada per la Notària de Palau, María Oswalda Pérez. Ha intentat les tres vegades que permet el reglament, arribar a 3,30. No ho ha aconseguit. Però, quan ja no comptava per al Récord, ho ha tornat a intentar, i aleshores sí: 3,30 metres! Impressionant!
 
Després del que han hhagut de passar aquests dies els amics del Motoclub Palau, hi havia qui deia que es replantejaven tornar a programar per a anys vinents esdeveniments de tanta envergadura. Crec, i espero sincerament, que després de viure una tarda tant gran com la d'avui, l'any vinent, poguem tornar a gaudir d'aquest gran espectacle!
 



Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


divendres, 10 d’octubre del 2014

Jaume Oliveras representa al consistori a l’acte de suport del món local al president Mas per la consulta del 9N

 

​NOTA DE PREMSA
CIU PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS​

​​
Jaume Oliveras representa al consistori a l'acte de suport del món local al president Mas per la consulta del 9N
​​

 

El Regidor i Portaveu del Grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, Jaume Oliveras, fou qui, per delegació d'alcaldia, va representar a aquest consistori el passat dissabte en l'acte que va tenir lloc al Palau de la Generalitat,on més de 900 alcaldes, alcaldesses i altres representants de l'administració local, van lliurar les certificacions de les mocions aprovades en cadascun dels ajuntaments a favor de la Consulta del proper 9 de novembre.

 

La coincidència amb l'acte institucional d'inauguració de la trenta-tresena edició de la fira comercial Fira Palau, va fer que es delegués la representació de Palau-solità i Plegamans al regidor Jaume Oliveras, qui hi va assistir acompanyat del també regidor Miquel Truyols.

 

La moció en qüestió fou aprovada en el darrer ple municipal del dia 25 de setembre amb vuit vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, set abstencions del PSC i VdP-siP i dos vots en contra del PP.

 

Jaume Oliveras ha manifestat la gran satisfacció que li ha suposat poder assistir a un acte tant emotiu i que passarà a formar part de la història de Catalunya exemplificant el suport de més del 96% dels municipis catalans al dret a decidir i a la consulta prevista pel proper 9 de novembre.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 8 d’octubre del 2014

FIRA PALAU, ESTANT DE L'AJUNTAMENT, 25 ANYS DE RÀDIO PALAU...

Amb tantes emocions, encara no us havia parlat del trepidant cap de setmana que hem passat, com tots els de cada any quan es celebra la corresponent edició de Fira Palau. I és que, tot i que hi ha qui parla d'una segona Festa Major, la veritat és que, vivim en un municipi ric en esdeveniments i amb una intensíssima vida associativa, que ja no saps si la segona és la Fira, el Mercat Medieval (després dels importants canvis portats a terme per l'anterior govern municipal), Sant Isidre, Sant Jordi, Santa Llúcia, o ara amb la Fira de la Terra o el festival Fancon. El cert però, és que res tenen a veure una amb l'altra, i per tant, no seran segones de res, sino les primeres en el seu àmbit.
 
Com sempre, una Fira plena d'activitats de tota mena, però que el que cal fer sobretot, és promocionar als nostres comerços. La resta és Cultura, activitats lúdiques i, també informatives, com és el cas de l'estant de l'Ajuntament.
 
Llàstima de la pluja del dissabte a la tarda que va fer que s'hagués de suspendre el Trial i l'exhibició d'en Toni Bou; però res no impedirà que en poguem gaudir aquest divendres vinent a partir de dos quarts de vuit del vespre, amb intent de Récord Guiness inclòs!
 
També vull felicitar de forma molt afectuosa a la colla de Geganters de Palau i concretament al seu president, Jordi Roura, pel fet d'haver celebrat el seu vintè aniversari amb una gran trobada de colles d'arreu. Encara recordo quan, essent el meu pare president de Fira Palau, va encarregar al taller Grau de Terrassa la construcció d'aquells primers gegants que aquest diumenge han tornat a sortir al carrer, i com va venir el Sr. Josep Maria Bachs del programa Filiprim de TV3 al seu bateig! Un gran atractiu, però, sobretot per la gran tasca social que porta a terme, ha estat la ja tradicional Tómbola de Caritas Parroquial que, amb el seu premi segur a tot el qui compri tiquets, fa que es puguin assegurar un gran nombre d'ajudes a les famílies més necessitades del nostre poble.
 
Tema a banda, com ve essent habitual en les darreres edicions de la Fira, ha estat l'estant de l'Ajuntament. Trist, sense massa contingut, i amb informació pràcticament del servei del DESOC, que el regidor Segrelles li va canviar el nom per Palau Avança, només perquè semblés que feia alguna cosa, plafons informant sobre No Projectes, perquè a excepció del de la Pista coberta sense lavabos, graderies ni vestidors, els altres eren projectes heretats de l'anterior govern revestits de nou, també perquè no sigui dit. Això sí, en Pedro Sánchez li va donar vida repartint flors aromàtiques el diumenge al migdia, i exposant el seu projecte estrella d'Horts Urbans a can Boada Vell. La Biblioteca mòbil, com a gran idea instaurada en el seu dia pel Miquel Truyols, i res més. Bé, sí, la Ràdio! Ràdio Palau, com a conseqüència del compliment d'una moció presentada per CiU i aprovada pel ple municipal, va celebrar els vint-i-cinc anys de la seva creació per part d'un govern de CiU, amb en Joan Payola d'alcalde i el regidor Miquel Cañizares de l'àrea, aprofitant l'edició del 1989 de la Fira Palau. És així, que es va fer una exposició de fotografies dels qui vam formar part d'aquelles primeres passes de l'emissora municipal, i es va fer un programa especial dissabte a la tarda en el que vaig participar junt amb altres companys i companyes de l'època, com l'Eva Carrió, en Jordi Roura o en Ramon Nualart. Com va dir l'Eva, "allò era un viatge en el temps" i feia molta il·lusió retrobar-se amb tots els antics companys i recordar tot el que vam arribar a fer per la Ràdio i pel poble en general. Divertidíssim escoltar-nos de nou en les nostres intervencions radiofòniques i rememorar epissodis com els de la construcció del parc de l'Hostal del Fum, de la masia de can Cortès restaurada o el Castell de Plegamans, parlar d'aquell famós submarí d'en Gorvatchev, etc. Tenia tota la raó en Ramon Nualart quan va dir que és molt llastimós que hi hagi qui arribés a tancar la Ràdio només per silenciar-la perquè s'hi deia el que no agradava al govern de torn. Exacte, això és el que va passar cap a 1995 quan un govern del PSC la va tancar, fent fora a tots aquells primers col·laboradors per substituïr-los al cap d'un any per persones a sou i properes políticament. I, també llastimós haver de tancar-la, com va passar al 2008 per problemes de legalitat, manca de projecte, llicències i permisos de tota mena així com problemes d'inseguretat. Finalment, ara sí que podem gaudir d'una emissora moderna, professionalitzada i totalment legalitzada! Brindem perquè d'aquí a vint-i-cinc anys més hi poguem tornar i recordar de nou aquells inicis!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 6 d’octubre del 2014

FINALMENT, TAMBÉ DES D'UNIÓ DEMOCRÀTICA PODEM DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA!

Aquest, encara que no us ho creieu, podria ser perfectament un dels titulars que la premsa d'aquest dilluns o les seves edicions digitals de diumenge a la tarda, podrien haver utilitzat. Com era de preveure, el titular ha estat: Unió defensarà el Sí a la primera de les preguntes de la Consulta del proper 9 de novembre, i deixarà llibertat de vot als seus militants respecte de la segona.
 
Com que en aquest món tot és interpretable, i és millor o pitjor en funció "del color del cristal con que se mire", cadascú sabrà arribar a les conclusions que cregui oportunes a la vista del posicionament acordat pel Consell Nacional d'Unió celebrat aquest diumenge al matí.
 
Anem per les conclusions que, des d'una òptica sobiranista o independentista, podrien ser negatives: Unió defensa la plena sobirania de Catalunya, i això és el que diuen els seus estatuts, però dins d'una confederació d'estats dins la Unió Europea o fins i tot dins d'una confederació ibèrica o espanyola. Els qui defensin aquesta opció poden sentir-se còmodes amb els acords de posicionament adoptats. També els que volen superar l'actual estat de les autonomies mitjançant terceres vies i/o reformes constitucionals.
 
Les positives: Els qui defensem la independència de Catalunya dins d'Unió Democràtica que, a la vista dels posicionaments expressats per la militància, és una opció francament majoritària entre les bases del partit, des d'ara mateix ja no constituïm una excepció o extravagància, sino que, amb tota la legitimitat i fins i tot en nom del partit, podem defensar sense embuts la independència perquè Unió l'ha acabada assumint com a pròpia dins les diferents alternatives per aconseguir la plena sobirania nacional.
 
Així, quan hom afirmava que la militància d'UDC de Palau-solità i Plegamans estava per la independència, que junt amb l'ANC, Convergència i d'altres formacions, faria campanya a favor del doble sí, ara ja es pot afirmar encara amb més força i sabent que existeix un document oficial del partit on es reconeix de forma explícita que Unió entén i defensa tots aquells seus militants que aposten decididament per la independència de Catalunya.
 
Si em pregunteu pel meu grau de satisfacció, endevinareu que hauria preferit un posicionament clar i exprés a favor del doble sí. Però, davant la possibilitat d'haver arribat a defensar un sí a la primera i un no a la segona; o fins i tot, un sí a la primera i una llibertat de vot sense més a la segona, m'estimo molt més aquest reconeixement explícit dels defensors de la independència de Catalunya des d'Unió Democràtica.
 
Per tant, entenent que aquest és un pas més en favor del procés endegat, que també nosaltres podem participar i intervenir amb tota la força, la contundència i legitimitat en tota mena d'actes i campanyes a favor del sí sí, haig d'estar satisfet pel resultat obtingut.
 
Ara, a treballar amb els nostres companys de Convergència i amb tots aquells que s'hi vulguin afegir per tal d'aconseguir que el proper 9 de novembre s'imposi d'una forma rotunda el sí a que Catalunya esdevingui un Estat, i sí a que sigui independent!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.