dijous, 29 de març del 2018

PLE MARÇ 2018: QUE S'ALLIBERIN ELS PRESOS POLÍTICS!!!

Aquest podria ser el titular d'un ple ordinari, el del mes de març, que s'hauria d'haver celebrat avui, darrer dijous del mes, però que, per acord unànim de les diferents forces polítiques municipals, es va decidir avançar un dia per trobar-nos immersos en les vacances (per alguns) de Setmana Santa. I quan dic que el titular podria ser perfectament el que encapçala aquest escrit, és perquè, per primera vegada al nostre Ajuntament, s'ha aconseguit sumar als socialistes i a la Regidora de Guanyem Palau a la petició, via moció, que siguin immediatament alliberats els presos polítics, al mateix temps que es demana el seu acostament a presons properes als seus domicilis, en el cas de no ser alliberats, a fi que el seu injustificat càstig no perjudiqui d'una forma tant inhumana a les famílies dels propis presos polítics. Cal dir, que inicialment, per via de proposta d'urgència, ERC va presentar una moció, amb la nostra adhesió, molt més contundent i reivindicativa que la que finalment fou aprovada. Però els socialistes van proposar un nou text amb el que s'hi sentien més còmodes, però afirmant que amb aquell nou redactat sí que hi podrien donar suport. Com que el que tots volem, en definitiva, és l'alliberament dels nostres presos polítics i que s'acabi d'una vegada per totes amb el tracte inhumà a ells i llurs famílies, vam considerar que calia prioritzar l'acord que, en realitat, suposa un important pas endavant en les reivindicacions del nostre Ajuntament al respecte. aprovada per dotze vots a favor dels grups del PSC, ICV, PDECAT-DEMÒCRATES, ERC, Guanyem Palau i el Regidor Miquel Truyols. Una abstenció de la CUP per no haver tingut temps material de consultar a les seves bases el nou text proposat. I, aquest cop sí, van quedar-se ben sols PP i C's representant la seva actitud intol·lerant, brabucona i feixistoide, recordant-nos la seva més absoluta falta d'humanitat i sensibilitat cap a les persones. I ja no parlo aquí de qüestions polítiques. En definitiva, destaquem la nova majoria assolida i el nou clam dels representants palauencs i plegamanins demanant l'alliberament dels nostres presos polítics i que es posi fi a l'actual clima de represió perpetrat pel Govern espanyol i els qui li donen suport!
 
Per cert, mentre escric aquestes línies llegeixo la informació de l'atemptat dels espanyolistes cremant l'Ateneu de Sarrià. La violència, sempre, sempre, sempre, dels mateixos!!!
 
En el Ple d'ahir es va aprovar definitivament la gravació dels plens en Video-acta. És a dir, que després de la prova pilot del mes passat, ara sí. Ara ja tindrem els plens enregistrats en video i penjats a la web municipal, per, properament, poder-los emetre en directe, com ja es ve fent a Ràdio Palau des de fa molts anys. També es va donar compte de la liquidació del pressupost de l'exercici de 2017 del que només us diré que ofereix un romanent positiu o superàvit de gairebé tres milions d'euros! Si a això hi afegim que, després de moltíssimes reivindicacions per part del municipalisme, el Govern espanyol ha acordat que es pugui destinar a les inversions que, en aplicació del principi constitucional d'autonomia Municipal cada Ajuntament consideri més oportú, voldrà dir, entre altres coses que, malgrat en aquesta aprovació es fa un llistat del que els municipis podran fer, aquest és molt ampli. Per tant, ara més que mai, tenim garantits els diners per a la construcció de la nova biblioteca municipal per la qual tant hem lluitat i treballat des del nostre Grup municipal! Algun dia però, caldrà fer un anàlisi acurat del que aquest decret espanyol sobre els superàvits municipals comporta, al mateix temps que també caldrà valorar quants diners ha d'ingressar el nostre Ajuntament com a conseqüència de les darreres regularitzacions del cadastre que ha comportat que pràcticament dues mil persones hagin hagut d'abonar per un increment de l'IBI de l'exercici de 2017 en endavant, però també que s'estigui reclamant a aquests ciutadans pel mateix concepte dels darrers quatre anys. Caldrà quantificar-ho bé. Però estic segur que no baixarà en cap cas del milió d'euros extres per a les arques municipals!
 
Va ser portat a ple l'anomenat Pla de Residus 2017/2025, que també serà objecte dels meus comentaris en un post separat durant els propers dies o setmanes. I és que, malgrat entenem que és poc ambiciós, ja que pretén arribar al 80% de reciclatge, quan ja ens trobem en el 75% actualment, en un periode de vuit anys, sembla que resulta poc favorable a millorar el que ja tenim. Vam donar la benvinguda als socialistes al sistema Porta a Porta, després que s'hagués evidenciat des del primer dia que mai havien cregut en aquest sistema. que hi va haver un Govern, el del mandat 2007-2011 que va ser valent i va apostar per un sistema que inicialment va patir boicots i campanyes en contra dels qui ara s'han adonat de les seves virtuds i, no només això, sino que el porten a plenari amb objectius fins i tot de millora. Com us dic, en parlem amb calma més endavant, que la cosa donarà de sí!
 
A partir d'aquí, les habituals mocions. Els socialistes van voler presentar-ne una d'aquelles de quedar bé. Per protestar contra l'increment del preu de l'aigua en alta. Nosaltres la vam votar a favor, deixant ben clar quina va ser la situació de banca-rota que es va trobar el Govern de l'Artur Mas després dels dos governs tripartits; però també vam voler deixar clar que aquest increment no suposarà, en cap cas, un augment de la tarifa de l'aigua pels ciutadans, ja que serà assumit íntegrament per l'empresa suministradora.
 
ICV va presentar una moció per demanar que, quan es formi govern a Catalunya, es garanteixi el pagament i l'agilització de tots els tràmits per a la percepció de l'anomenada Renda Garantida, a la que hi vam votar a favor. També una relativa a que es recuperi el servei mòbil de la Policia Nacional per a la renovació del DNI, suspesa des del passat estiu, tot i que, segons sembla, es recuperarà ben aviat. Vam considerar que no calia retirar la moció i que tota pressió és bona per garantir aquest servei. Esperem però, que no sigui massa llunyà el dia que tot això sigui per un DNI català que ens identifiqui com a ciutadans de la nova República catalana.
 
I la CUP va presentar una proposta per demanar que el Bus Nit pugui parar a demanda de les dones que així ho sol·licitin, en qualsevol de les parades existents en el seu recorregut, i que s'estudiï la possibilitat que també ho pugui fer a les existents pel bus urbà. Tot per minimitzar els riscos d'assatjament sexual a les dones quan tornin de l'oci nocturn. No cal dir que vam donar-hi suport. La regidora del PP insistia en que calia que aquesta dinàmica s'apliqués també a homes que poguéssin ser objecte de bulling o altres riscos. Però, ahir parlàvem d'assatjament sexual a les dones.
 
Finalment, a banda de la moció relativa a l'alliberament dels nostres presos polítics, que ja us he comentat a l'inici d'aquest apunt, també fou presentada d'urgència una moció procedent del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, en suport a l'ONG Proactiva Open Arms, després de les darreres envestides i accions legals contra els seus vaixells, membres i tripulants per les seves activitats en defensa de les persones que fugen de la guerra i de la fam. Amb una frase en vam tenir prou per donar-hi suport: Salvar vides, mai pot ser delicte!!!
 

Virus-free. www.avast.com

dilluns, 26 de març del 2018

QUINA BOGERIA!

Fa dies que no escric res al bloc. I no sou pas pocs els que m'ho retreieu. Per una banda, la política local no ens ofereix res per comentar que, d'altra banda, vol dir que s'està donant una veritable inacció, que ja coneixíem d'antuvi, remarcada d'una forma evident des que el nostre Grup municipal va sortir del Govern a principis d'octubre; i per una altra, perquè són tantes i tantes coses les que passen a nivell nacional, que cada dia penso: Esperem que passi això d'avui per valorar-ho fredament i en la seva justa mesura al cap d'uns dies. Però, el cert és que, a cada dia, a cada hora, a cada minut que passa, es van succeïnt les notícies sobre qüestions diverses. que si empresonaments injustificats, desorbitats i desproporcionats..., que si noves sortides a l'exili, que si noves ordres de detenció internacionals i, el que ens faltava, que si la detenció del President Puigdemont com a conseqüència de l'activació de leuroordre ahir a Alemanya, per ser posat a disposició judicial a fi de decidir sobre la seva (entenc que injustificada) extradició a l'estat espanyol.
 
Si segueixo el criteri d'esperar a que es refredi la cosa per fer els meus comentaris, crec que deixaré d'escriure durant mesos, a la vista de com s'està precipitant tot durant els darrers dies i hores.
 
Per tant, coneixent, com bé coneixeu, la meva opinió sobre la manca d'unitat de l'independentisme, de com crec jo que s'hauria d'haver actuat des del passat 27 d'octubre, com ens hauríem d'haver presentat a aquelles eleccions il·legítimes, il·legals i imposades del passat 21 de desembre, etc, podeu intuir, sense masses esforços quina és la conclusió de tot plegat a data d'avui. ara sí, sembla que, com que els catalans només funcionem bé a base de reacció a les "garrotades", ara, de forma ràpida i sense dubtar, ens estem posant d'acord per anar junts, per investir al President Puigdemont, en tant que candidat més votat de l'independentisme..., per així engegar definitivament la formació d'un govern (que en diuen efectiu) per acabar amb el 155 (que ja veurem) i per desplegar d'una vegada la República en aplicació de les lleis de desconexió aprovades els passats dies 6 i 7 de setembre de 2017, d'una forma completament legal, com així ho ha reconegut fins i tot aquell Tribunal Constitucional espanyol que tot ens ho anul·la i impugna, per tractar-se d'un òrgan més del poder executiu espanyol.
 
Penso, sense saber com anirà tot el referent a la detenció del President a Alemanya, que la nostra causa s'ha internacionalitzat definitivament. Són molts els sistemes judicials, fiscals i de govern que s'hauran de pronunciar a partir d'avui. Suïssa, Bèlgica, Gran Bretanya, Alemanya.... I si no ho fan en la mateixa direcció, és Europa qui tindrà un problema de veritat. És a dir, si fins ara els anava molt bé el discurs relatiu a definir la qüestió com un problema intern de l'estat espanyol, ara ja ha deixat de ser un problema intern. ara és un problema d'Europa. Europa s'ha de pronunciar i definir sobre el problema del dret a decidir dels catalans, la seva autodeterminació i per tant, la seva independència. Així, independentment d'extradicions, retencions, empresonaments i tot el que es vulgui, ara és quan Europa no té cap més sortida que instar a l'estat espanyol a fer política i deixar de judicialitzar-ho tot, ja que aquesta nova dinàmica, perjudica a diversos estats membres de la Unió Europea. ara és quan cal fer seure d'una vegada als del "a por ellos", la monarquia corrupta espanyola, el tal M. Rajoy els partits que li fan costat i a qui calgui, amb els nostres legítims representants per trobar una sortida digna al problema de Catalunya. No hi ha cap més solució! Ni les detencions, ni els empresonaments, ni l'exili, són excusa per Espanya. El problema l'hem col·locat damunt la taula de les més importants cancelleries europees i són aquestes les que hauran d'obligar als espanyols a seure en una mesa de negociació política amb els catalans per trobar una sortida política i viable a les reiterades, insistents i consolidades reivindicacions del poble de Catalunya.
 
Sobre la situació al nostre poble, tinc ganes de comentar la presentació pública que es va fer el passat dimecres dia 21 de març a l'auditori de can Cortès d'una iniciativa popular i ciutadana que sota la denominació de Junts per Palau, pretén concórrer a les eleccions municipals que s'han de celebrar l'any vinent, on hi van participar de forma activa els meus companys de Grup municipal, Laura Navarro i Jordi Pujol, a qui desitjo molts èxits en aquesta nova proposta transversal i diversa. Ja faré l'oportuna valoració més endavant, quan l'actualitat del país ens deixi un punt de tranquil·litat per a fer-ho. Em va semblar sentir algun exsocialista amb ganes de ficar el nas a tot arreu, preocupat per la meva presència entre el públic. Que no es preocupi pas. Jo ja no seré a cap candidatura!
 
Seguim!!!

Virus-free. www.avast.com

dilluns, 12 de març del 2018

I TOT PER NO HAVER-NOS PRESENTAT AMB UNA LLISTA UNITÀRIA!

Ja em coneixeu. Això dels partits, de les etiquetes, dels encotillaments, de les disciplines de vot mal enteses, del amb mi o contra mi..., tot això s'allunya molt de la meva forma de ser i pensar. Potser precisament per aixó m'agrada molt i em sento molt còmode amb la idea formulada pel President Puigdemont del Junts per Catalunya de les darreres eleccions que, ara no dubta pas en superar la primera idea de candidatura transversal per esdevenir una veritable nova formació política que aglutini el pensament majoritari del poble de Catalunya, allunyada de les limitacions i estructures sempre ferragoses dels partits polítics enteses en els termes tradicionals de compartiments estancs amb militants associats o com s'en vulgui dir, sotmesos a uns principis inalterables, en molts casos de ben poc recorregut, que obliguen als seus membres a unes disciplines i/o gerarquies que res tenen a veure en la majoria de casos amb la realitat actual del país.
 
També sabeu que els qui hem arribat fins aquí, també hi hem de ser per exercir la resistència i la desobediència fins a les últimes conseqüències. La dignitat personal, política i de Catalunya no ens permet arronsar-nos per la misèria del 155 o per l'amenaça d'acabar investigats o a la presó.
 
Per tot aixó no dubtaré en afegir-me a una proposta de formació política com la de Junts per Catalunya si es fa realitat com sembla. I jo que vinc d'un partit com Demòcrates de Catalunya, (que ara es deu estar penedint d'haver-se incorporat en un projecte com el d'ERC, a la vista dels últims posicionaments públics) on es proposa un funcionament horitzontal, sense gerarquies, sense grans estructures i amb voluntariat més que militants i associats, m'agrada molt la idea transversal de Junts per Catalunya i la seva fermesa total en la defensa de la República sense pors ni encongiments.
 
Crec que ha arribat l'hora, respectant totes les mobilitzacions, concentracions, simbolismes, llaços grocs i el que faci falta, de passar a l'acció. Però, el principal problema, com molts pensen i diuen, no és pas la CUP, qui mai s'ha mogut ni un milímetre de les seves pretensions. el problema som nosaltres i només nosaltres. Començant per no haver sabut, pogut o volgut confeccionar una llista unitària pel 21 de desembre que, entre altres moltes coses, hagués tapat la boca als qui parlen d'haver guanyat les eleccions. Però també ens hagués permès tirar pel dret, tal com així ho prometíem durant la campanya. Havíem (i hem) d'estar disposats a anar a la presó si el que volem és fer efectiva la República tal i com consta aprovat en les lleis del referèndum i de desconexió respectivament.
 
Ho va dir la setmana passada el President a la Ràdio. Que probablement es va equivocar el 10 d'octubre no havent proclamat la independència com manava la referida legislació. Tots ens equivoquem. Va passar el que va passar el dia 27 d'octubre, com el cap de setmana del 28 i 29, així com els empresonaments i l'exili de els dies successius. Però, tant seval. Vam anar a unes eleccions imposades, il·legals i il·legítimes i les vam guanyar! On és doncs el problema?
 
Tots n'estem farts de les politiqueries dels partits, de les seves misèries, dels retrets entre nosaltres. Que no podem mantenir dins les nostres ments la dignitat de tots aquests anys de grandioses mobilitzacions de les diades? Del 9N? Del 27S? del 1O? Del 21D? Què més cal fer?
 
Hem d'acabar amb la dinàmica de les protestes i concentracions o simbolismes que no fan ni pessigolles als nostres adversaris. Cal passar a l'acció, com ho vam fer el 3 d'octubre passat o el 8 de novembre següent!
 
El President Puigdemont va ser el més votat de les forces independentistes, i ara li correspon a ell ser president, estigui o no a l'exili. Prou d'informes dels lletrats del Parlament, que fan la seva feina amb la Constitució i Estatut damunt la taula. Prou d'acollonir-nos amb les resolucions del tal Llanera, la tal Lamela, la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol o el propi Tribunal Constitucional que fan de poder executiu d'un estat sense separació de poders i sense respecte als drets humans ni als convenis internacionals sobre drets civils i polítics subscrits pel propi estat. Tot això cal superar-ho i tirar pel dret fins a les últimes conseqüències.
 
Sí que cal formar govern per superar el 155. Però no un govern autonòmic. Hem de desobeir, de resistir les envestides d'un estat represor i opresor. El que vam demostrar tots plegats el dia 1 d'octubre, vol dir que estem disposats al que calgui. No hem arribat fins aquí per arronsar-nos d'aquesta manera! La nostra dignitat com a persones i com a nació no ens ho permet. I si seguim així, els nostres fills mai ens ho perdonaran!
 
Amb una llista unitària el 21D, ens haguéssim estalviat molts mal de caps, corredisses i posicionaments de partit de vol gallinaci. Prou d'anar proposant presidenciables, com si això fos el joc del gat i la rata. Puigdemont va guanyar les eleccions i és a ell a qui li correspon ser president. Encara hi som a temps. La gent encara hi és, tot i que no sé si per molt temsp. Ara o mai, som-hi!!!

Virus-free. www.avast.com