dilluns, 29 de juliol del 2013

LES PREGUNTES DE CiU AL GOVERN MUNICIPAL EN EL PLE DE JULIOL

Divendres passat, en la meva habitual crònica del ple, no vaig explicar-vos que, a petició de tots els grups municipals, es va guardar un minut de silenci en memòria del malaurat accident ferroviari que havia tingut lloc tot just el dia abans a Santiago de Compostel·la. Vagi també, en nom del Grup municipal de Convergència i Unió, el nostre suport a les víctimes i les seves famílies que, mai podran veure reparat el dany causat.
 
D'altra banda, donada la forma en que l'equip de govern ho va presentar, també em vaig oblidar de comentar-vos l'aprovació d'una moció en suport als mitjans de comunicació locals en general, que provenia de la Declaració del Castell de Plegamans publicada arran de la trobada que l'Associació de Mitjans de Comunicació locals de catalunya, que inclou l'antiga Federació de Ràdios locals, va celebrar el passat dia 8 de juny al Castell de Plegamans. d'aquella reunió en va sorgir un manifest que, en forma de moció, s'ha fet arribar als ajuntaments catalans perquè l'aprovin. Com que, el nostre govern no té masses propostes a fer, va agafar la moció que demanava a l'ajuntament el seu suport, i la van presentar com a PSC. Quan es van adonar que haviem detectat la seva, tant poc elegant maniobra, van haver de dir que es tractava d'un error, que la presentaven com a govern i si la voliem subscriure els altres grups. cosa que vam fer a excepció del PP. Fou aprovada doncs, una moció que provenia d'una trobada d'uns mitjans a la que la nostra emissora municipal hi pertany des de l'anterior legislatura amb càrrec a la Junta directiva inclòs. La modernització i professionalització que vam portar a terme sobre Ràdio Palau, ha fet que ara siguem quelcom important en el panorama dels mitjans de comunicació públics municipals a catalunya; i aquesta és la principal raó per la qual vam recolzar la proposta d'una forma entusiasta.
 
Finalment, en quant a les preguntes formulades al Govern, les reprodueixo a continuació:
 

 

1.- Quines tasques d'assessorament exactament s'han encarregat a l'advocat de l'equip de govern Bartomeu Martínez a la vista de l'aprovació per la Junta de Govern Local d'un total de 21.780 euros pels mesos de gener a març d'enguany?

 

2.- Considerant que l'Inspector en cap de la Policia Local es troba de baixa mèdica per malaltia amb una previsió, segons ha manifestat la regidora de l'àrea, d'un any com a mínim; tenint en compte que des de fa gairebé un any el sotsinspector es troba fora de l'estructura operativa del cos, havent-lo nomenat Coordinador de l'àrea de Seguretat com a càrrec de confiança, volem saber qui és actualment el cap de la Policia Local. Volem saber si el Sotsinspector segueix com a coordinador, i per tant, si és actualment el Sergent qui s'ocupa com a cap del cos policial. També, si és el Sotsinspector qui exerceix de cap, si encara segueix vigent el nomenament com a Coordinador de l'àrea, i per tant, quina compatibilitat s'ha establert entre ambdues funcions: la de coordinador i la de cap com a Sotsinspector.

 

3.- És cert que des de la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament s'ha iniciat una campanya consistent en efectuar estrictes i minucioses inspeccions a determinats establiments comercials d'elaboració i venda de productes alimentaris com forns de pa, carniceries, etc.? És cert que aquesta campanya ha comportat que molts d'aquests comerços s'hagin vist en la necessitat d'haver de realitzar grans obres, modificacions dels seus establiments, reformes, així com d'altres exigències?

 

4.- Tenint en compte que, des que es va eliminar l'antena de telefonia móvil de la companyia Movistar, el centre del poble pateix greus i importants problemes de cobertura. Volem saber si s'ha fet algun tipus de gestió, pressió o requeriment formal, a fi que els usuaris de terminals mòbils Movistar recuperin el servei que gaudien amb anterioritat a que l'Ajuntament fés retirar l'antena en qüestió.

 

5.- A la vista de les intervencions de la Regidora Sra. Marcuello en els plens de principis de 2009 dedicats a la problemàtica del barri de Montjuïc, i a la resposta per escrit donada a la pregunta efectuada en el ple del passat mes de maig sobre la situació que comporta no incloure el conveni urbanístic en el seu dia subscrit a la zona dels Turons, i la possibilitat que s'insti l'execució de la sentència ferma existent; volem saber quin és el criteri definitiu de la regidora: si les sentències i els seus efectes són negociables, o pel contrari, com ha manifestat recentment, només poden aplicar-se, acatar-se i assumir les conseqüències d'una execució.

 

6.- Davant la petició de la secció local de l'ANC en el sentit d'avançar l'hora d'inici de l'acte institucional de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, ja que es preveu la sortida de diversos autocars des de Palau-solità i Plegamans per anar cap al lloc que s'hagi previst per a la formació de la Cadena Humana per la Independència; s'ha pensat en com solventar aquesta qüestió?

 

7.- Quin criteri s'ha pensat aplicar davant la petició d'algunes entitats com l'ANC local, Caritas o ICV-EUiA d'instal·lar parades durant els dies de la Festa Major tot i no haver participat en el procés participatiu d'organització? Podran finalment, instal·lar les seves parades?

 

divendres, 26 de juliol del 2013

PLE JULIOL 2013: DRET A DECIDIR I MOLTES PROPOSTES DE CiU!

Just ahir (dia de Sant Jaume), va tenir lloc el darrer ple ordinari abans de les vacances d'estiu. Un ple, en el que gairebé la meitat dels punts que s'hi tractaven corresponien a mocions i propostes d'acord presentades pel Grup municipal de Convergència i Unió.
 
Des del Govern es portava a aprovació el resultat del compte anual de 2012 que, un cop realitzats tots els tràmits de liquidació de l'exercici i celebrada l'oportuna Comisió de Comptes, només mancava aquest darrer pas que, no fa altra cosa que confirmar aquell famós superàvit de dos milions d'euros a l'ajuntament i el poc més d'un milió de romanent disponible, que tant els molesta reconèixer des del propi govern ja que evidència d'una forma palmària el sanejades que es van trobar les arques municipals quan van entrar a governar ara fa ja més de dos anys.
 
Fou aprovat el pla d'actuació per incendis forestals que, redactat per la Diputació de Barcelona fa que, ara sí, gràcies a la gran coordinació existent entre l'administració provincial i la Generalitat, aquest pla pugui ser ja homologat per l'a Generalitat per primera vegada a la història.
 
Temes també de tràmit com la declaració de compatibilitat de dos agents de la policia a fi que, fora del seu horari laboral, puguin desenvolupar tasques pròpies de la seva formació professional sense que això pugui afectar al seu servei com agents policials del poble. O també, aprovar que Ajuntament i representants dels treballadors i funcionaris puguin seguir negociant un nou conveni que, tot s'ha de dir, malgrat els retrocessos en les negociacions que va comportar deixar sense efecte els preacords subscrits a finals de l'anterior legislatura, ara es veuen en la necessitat de manifestar que segueixen negociant doncs, si no ho haguessim acordat així, a hores d'ara s'aplicaria el conveni marc, que no crec que ho desitgi ni un sol dels treballadors municipals. el regidor Segrelles va manifestar que ja s'havia negociat més del 60% del conveni, cosa que no coincideix amb el que manifesten els propis representants de treballadors i funcionaris qui, només perquè es respectés tot el referent a baixes mèdiques, van haver de manifestar-se ara fa uns mesos davant del plenari en un nombre proper als cent treballadors perquè els fessin una mica de cas.
 
Cal destacar l'aprovació d'un reglament per tal de concedir petits crèdits d'un màxim de 1000 euros a aquelles persones que vulguin montar microempreses i així fomentar l'ocupació i ajudar a activar l'Economia. reglament que ve proposat per la Diputació. Aquests petits crèdits que s'hauran de retornar en un màxim de quatre anys i que durant el primer any només devengarà interessos, podrà sol·licitar-se fins a finals d'aquest any i s'hi destinaran uns dotze mil euros. Poca cosa. Però, més val això que res!
 
També es va donar compte del conveni subscrit amb el Servei Català de Trànsit el passat dimarts perquè redacti un pla sobre seguretat viària al municipi. Aquest pla respon a la petició que vam formular des de l'anterior govern durant la segona Setmana de la Mobilitat que va tenir lloc entre els dies 2 i 6 de maig de 2011. Ens van dir que a partir de 2012 es posarien en contacte amb nosaltres per iniciar els tràmits de redacció del pla. Ara veiem els primers resultats i ens n'alegrem.
 
També fou aprovat d'urgència l'informe trimestral sobre morositat, que no és res més que complir amb l'obligació de donar compte dels terminis de pagament de les factures, trobant-nos actualment que el termini mitjà de pagament es sitúa al voltant dels 35 dies.
 
A partir d'aquí, totes les propostes de CiU: Adhesió al Protocol de col·laboració entre administracions, jutjats, Col·legis professionals, etc, subscrit entre generalitat, Diputacions, associacions municipalistes, TSJC, Col·legis d'advocats i procuradors. Això que, inicialment ho va proposar el nostre grup, davant l'incomoditat que suposava pel govern haver de reconèixer que la proposta venia de CiU, i considerant que el més important és el contingut i els seus efectes, vam avenir-nos a retirar la proposta i adherir-nos a la mateixa però que procedia de la Generalitat de catalunya. Aprovat per unanimitat.
 
La moció sobre inclusió de clàusules socials en els processos de contractació pública del nostre ajuntament, també va acabar afegint-s'hi tots els grups i aprovant-se per unanimitat. El Manifest sobre l'esport amateur i les inspeccions de la Hisenda espanyola, tenint en compte que el PSC també en presentava un de molt semblant, vam negociar amb el regidor rovira convertint-lo en un sol text presentat per CiU i PSC amb el vot favorable de tots els grups a excepció del PP. I, en quant a la moció sobre horaris comercials i l'invasió de competències de l'estat espanyol en aquesta matèria, també rebé el suport de tots els grups a excepció del PP.
 
deixo pel final, la moció presentada per CiU i ERC relativa a l'adhesió del nostre Ajuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Vam negociar alguna petita esmena amb ICV i, sorprenentment i amb gran satisfacció va ser aprovada per majoria absoluta amb els vots de CiU, ICV-EUiA, ERC i també la veu! Per tant, nou vots a favor, amb sis abstencions del PSC i els dos vots en contra del PP.
 
Ara només cal cercar el recolzament de les diverses entitats cíviques, culturals i esportives
del poble i així seguir fent força per la més absoluta radicalitat democràtica. Volem decidir el nostre futur polític com a país. I ara ningú podrà dir que aquest o aquell ha permès la aprovació amb una abstenció. Ara som majoria i volem decidir!
 

dijous, 25 de juliol del 2013

AHIR VA SER BARCELONA. AVUI S'HI HAURIA DE SUMAR PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!

La darrera de les mocions que, en aquest cas presentem els grups municipals d'ERC i CiU al ple d'avui, és la relativa a l'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Ara que, ja són moltes les entitats del nostre poble que ja s'han sumat i inscrit al Pacte Nacional pel dret a decidir, demanem que el nostre Ajuntament estigui a l'alçada. ICV s'ha afegit a la moció. demanem responsabilitat, sentit de país, radicalitat democràtica..... Aquesta és la moció:
 

 

MOCIÓ D'ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

 

 

 

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el ben­estar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

 

Davant l'actual situació de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic de Catalunya en el sí de l'Estat Espanyol, el poble de Catalunya i les seves institucions han expressat la voluntat de decidir el seu futur polític a través de diverses formes: les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l'11 de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d'Europa»; la resolució del Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012 constatant la necessitat que el poble de Catalunya pogués de­terminar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta; o la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya adoptada pel Parlament el 23 de gener de 2013.

 

El passat 6 de maig de 2013, el President Mas, en la cimera per al dret a decidir, va manifestar la voluntat del Govern de la Generalitat de constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, punt de trobada i de participació de tots els agents i institucions catalanes que ha de permetre garantir un procés democràtic, transparent, de respecte de la pluralitat d'opcions a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que resulti de l'exercici del dret a decidir sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular.

 

Finalment, el 26 de juny de 2013 s'ha constituït el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, com expressió d'un dels principis fonamentals de tota democràcia: donar l'opció al poble de Catalunya de decidir el seu futur. A l'acte de constitució hi han assistit representants de les institucions més representatives del país, del món local, dels agents econòmics i socials, de les entitats culturals i cíviques i de les forces polítiques favorables a l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya, més enllà de la seva posició final.

 

 

Per tot això, els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya proposen al Ple municipal l'adopció dels acords següents:

 

 

Primer.- Adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir mitjançant la plataforma www.dretadecidir.cat amb la voluntat de treballar pels objectius que es proposa.

 

Segon.- Promoure que els agents econòmics i socials i les entitats culturals i cíviques del municipi s'adhereixin al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i participin de forma activa en aquest procés democràtic de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya.

 

Tercer.- Enviar aquesta moció al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat de Catalunya i fer-ne difusió a les entitats culturals i cíviques del municipi.

 

dimecres, 24 de juliol del 2013

CAL MANTENIR-SE AL COSTAT DELS NOSTRES COMERCIANTS I DEFENSAR-NOS D'UNA NOVA INVASIÓ DE COMPETÈNCIES

com veieu, el ple de demà ve carregat de mocions i propostes de CiU. En aquest cas, després d'haver-ne parlat amb l'Associació de Comerciants del poble, presentem aquesta moció per defensar el model català de comerç i la legislació catalana sobre horaris comercials, davant d'una nova invasió de competències de Madrid:
 

 

MOCIÓ EN DEFENSA DEL MODEL PROPI DE COMERÇ I DE SUPORT A LA PROPOSICIÓ DE LLEI D'HORARIS COMERCIALS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

  

Atès que Catalunya, per motius històrics i socio-econòmics, disposa d'un model de comerç amb singularitat pròpia que cal preservar i adaptar-lo a les noves necessitats socials, econòmiques i territorials del sector comercial.

 

Atès que la competència en matèria de comerç, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, és exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

 

Atès que el RDL 20/2012, de 13 de juliol, aprovat pel Govern espanyol i convalidat pel Congrés dels Diputats, pel que fa a la modificació de la Llei estatal d'horaris comercials i la Ley de Ordenación del comercio minorista envaeix clarament competències exclusives de la Generalitat, a part d'haver estat tramitat com un decret llei, sense existir l'extraordinària urgència i necessitat.

 

Atès que com a país no ens podem permetre els efectes irreparables de la manca d'una regulació adequada del sector comercial català, basat en bona part amb el comerç urbà de proximitat, vertebrador del territori.

 

Atès que CiU i ERC han presentat al Parlament de Catalunya una proposició de llei d'horaris comercials per tal de preservar el nostre model i la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç.

 

 

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió de Palau-solità i Plegamans proposa al Ple de la corporació l'adopció dels següents acords:

 

Primer.- Instar al govern central que no s'extralimiti en les seves competències i no vulneri la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria de comerç (art. 121 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya), tot retirant el recurs d'inconstitucionalitat presentat davant el TC contra la llei catalana.

 

Segon.- Donar ple suport a la tramitació de la Llei d'horaris comercials pel procediment d'urgència extraordinària, per tal de preservar el model català i bloquejar les ingerències estatals, així com també al recurs d'inconstitucionalitat que presentarà el Govern de la Generalitat contra el Reial Decret-Llei d'horaris comercials del govern espanyol.

 

Tercer.- Donar trasllat de la present moció al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de  Catalunya, a la Secretaria de Estado de Comercio del Ministerio de Economia y Competitividad, així com a les dues associacions de comerciants del municipi.

 

dimarts, 23 de juliol del 2013

DEMANEM QUE L'AJUNTAMENT INCLOGUI CLÀUSULES SOCIALS EN TOTS ELS PROCESSOS DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA

Una altra de les diverses mocions i propostes d'acord que el Grup municipal de CiU presentem al ple d'aquest dijous, fa referència a quelcom que l'anterior govern liderat per CiU ja incorporava "de facto" en els diferents processos de contractació públics. Però, volem que això deixi de ser un exercici de bona voluntat i passi a convertir-se en una obligació per als diferents governs municipals:

 

Moció per la inclusió de 'clàusules socials' en el procediment de contractació pública de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, que presenta el Grup municipal de Convergència i Unió

 

 

Els col·lectius més afectats per la situació de crisi econòmica continuada són de manera especial els aturats de llarga durada, les persones majors de 45 anys , les persones discapacitades i els joves.

Especialment preocupant és la situació d'aquelles persones que es troben en situació d'atur i que, a més a més, no són perceptores de prestacions o subsidis .

Tot i la manca de recursos públics que pateixen tots els nivells de l'administració, la lluita contra els efectes de l'atur, l'atenció a les persones que es troben en especials dificultats degut a la crisi econòmica, potenciar l'ocupació i la reactivació econòmica de Palau-solità i Plegamans ha de continuar essent una  prioritat.

L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans,  amb un pressupost anual al voltant de poc més de 16 milions d'euros, és  de les entitats que més pot contribuir des del propi municipi per la cohesió social a través de la inclusió de les anomenades "clàusules socials" en els seus procediments d'adjudicació de contractes públics.

La Directiva 2004/18/CE, de 31 de març de 2004, sobre procediments d'adjudicació de contractes públics d'obres, subministraments i serveis; així com el Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP), recullen en el seu articulat referències expresses a la incorporació de criteris socials en els procediments d'adjudicació i execució dels contractes públics.

La pròpia Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, indica en la seva Exposició de Motius que "les principals novetats afecten a la previsió de mecanismes que permeten introduir en la contractació publica consideracions de tipus social, configurant-les com a condicions especials d'execució del contracte o com a criteris per valorar les ofertes...".

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, va aprovar per unanimitat el 19 de març de 2010, la «Guia per a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter social», que es refereix a les anomenades "clàusules socials" en diferents fases del procediment d'adjudicació i execució de contractes públics.

La inclusió de les anomenades "clàusules socials" en els procediments de contractació pública, que fomentin la contractació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, enforteix la implicació de l'Ajuntament amb la ciutadania i amb aquells col·lectius més desafavorits especialment en moments de crisi continuada com l'actual.

Les "clàusules socials" permetrien a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans posar condicions, en tot moment garantint el marc jurídic i el principi de lliure concurrència, per l'execució del contracte i/o establir criteris de valoració de les diferents ofertes presentades al procediment en funció de nous requeriments ètics i socials.

Aquesta concepció de la contractació pública al servei de principis i interessos públics que van més enllà de la mera execució d'una obra, la prestació d'un servei o l'adquisició d'un subministrament, podria fixar la reserva social en favor de Centres Especials de Treball, Empreses d'Inserció i entitats sense ànim de lucre, així com la incorporació de clàusules socials als plecs administratius particulars i tècnics, que afavoreixin i promoguin la contractació de persones amb dificultats d'inserció al mercat laboral.

 

El perfil de persones amb dificultats particulars d'inserció en el mercat laboral que podrien veure's beneficiades de la inclusió de "clàusules socials" podrien ser, entre d'altres, aquelles perceptores de renda mínima d'inserció, persones amb discapacitat reconeguda igual o superior al 33%, dones víctimes de la violència de gènere, mare o pare de família monoparental, persones de famílies desnonades,  persones en situació d'atur de llarga durada, més grans de 45 anys, persones en situació d'atur que hagin exhaurit la prestació o el subsidi per desocupació sense dret a cap altra prestació.

És per això que el grup municipal de CiU de Palau-solità i Plegamans  proposem al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

 

ACORDS:

 

Primer.- Demanar la inclusió de les anomenades "clàusules socials" en el procediment de contractació pública de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, que el permetin dotar-se d'un instrument de contractació responsable establint el procediment d'incorporació de criteris socials relacionats amb la contractació de persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral, que garanteixi el marc jurídic, faciliti el treball als òrgans de contractació, fixi objectius, estableixi sistemes de seguiment i avanci en el model de governança.

Segon.- Fer difusió d'aquesta moció en els mitjans de comunicació locals i enviar-la als Centres Especials de Treball, Empreses d'inserció i entitats sense afany de lucre la finalitat de les quals sigui la integració laboral o social de persones en risc d'exclusió de la nostra localitat

 

 

dilluns, 22 de juliol del 2013

VOLEM QUE EL NOSTRE AJUNTAMENT COL·LABORI AJUDANT A LES FAMÍLIES QUE HAGIN DE PATIR UN LLENÇAMENT PER DESNONAMENT

 

QUE, HAVENT-SE SUBSCRIT EL PROTOCOL D'EXECUCIÓ DE LES DILIGÈNCIES DE LLANÇAMENT ALS PARTITS JUDICIALS DE CATALUNYA AMB EL COMPROMÍS DEL MÓN LOCAL CATALÀ, EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOL·LICITEM QUE EL PLE DE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS QUE S'HA DE CELEBRAR EL PROPER DIJOUS DIA 25, S'HI ADHEREIXI A FI D'OFERIR LA MÀXIMA PROTECCIÓ A LES FAMÍLIES I PERSONES AMB MAJOR GRAU DE VULNERABILITAT.

 

El divendres 5 de juliol el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, va signar el Protocol d'execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya, juntament amb el conseller de Justícia, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la secretària de Govern d'aquest òrgan,  els presidents de les diputacions catalanes, el president de l'FMC i els presidents dels consells dels col·legis d'advocats i de procuradors.

 

Objecte

El Protocol té per objecte coordinar l'acció de les institucions signants en l'execució de les diligències de llançament que disposen els jutjats dels diferents partits judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb exclusió del partit judicial de Barcelona, que té el seu propi protocol,  i realitzar totes les actuacions que puguin ajudar i millorar la situació de les persones en situació de vulnerabilitat social pendents d'una diligència de llançament d'un procediment de desnonament, execució hipotecària o similar.

 

Vulnerabilitat i risc social

El protocol identifica les circumstàncies,  en procediments judicials que determinen directament la pèrdua de l'habitatge habitual, en què es considera que es produeix una situació de vulnerabilitat social, o bé hi concorren problemes susceptibles de ser considerats com a factors de risc social.

 

Compromisos dels ajuntaments adherits

L'adhesió al protocol comporta un seguit de compromisos per als ajuntaments:

·        Lliurament de fulls informatius dels serveis socials

Els ajuntaments podran posar a disposició del servei d'actes de comunicació o dels jutjats, i també del col·legi de procuradors del partit judicial corresponent,  uns fulls informatius dels diferents recursos als quals poden accedir els afectats pel llançament, tant si els serveis són prestats pel municipi com si són prestats pel consell comarcal o un altre ens supramunicipal, per unir-los a la documentació judicial que s'ha de lliurar a les persones demandades en aquests procediments.

·        Formació del personal judicial

El personal dels serveis socials del municipis adherits, o dels consells comarcals si s'escau, es coordinarà amb el Departament de Justícia per realitzar les accions de formació necessàries perquè el personal judicial que hagi de practicar les diligències pugui completar verbalment la informació que cal subministrar a la persona demandada.

·        Informe-avaluació

Els serveis socials actuants de l'ajuntament adherit elaboraran, a sol·licitud del Jutjat que conegui d'una situació de risc, en la fase inicial del procediment o bé una vegada esdevingui ferma la resolució judicial que dóna lloc al llançament, un informe-avaluació sobre la possible situació de risc social i les mesures per evitar-lo, adoptades i/o proposades, amb un termini concret d'execució, així com els sobre els requeriments de seguretat que hagi de tenir en compte la comissió judicial en la realització de l'acte de llançament. Els serveis socials hauran de trametre l'informe-avaluació en un termini màxim de quinze dies des de la sol·licitud,  si bé la manca de l'informe o el seu retard no serà causa de suspensió del llançament.  A partir de l'informe-avaluació el secretari del servei d'actes de comunicació o del jutjat disposarà el que correspongui amb vista a la pràctica del llançament i a l'auxili a aquesta que estimi necessari dels serveis socials indicats o d'altres serveis municipals (zoonosi o similar).

 

Comissió mixta

Per al seguiment de l'acord es constitueix una comissió mixta presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o la persona en qui ell delegui i de la qual formaran part els restants signants d'aquest Protocol o el personal en qui aquests deleguin. Així mateix en l'àmbit de cada partit judicial es pot constituir una comissió de seguiment presidida pel/per la jutge/essa degà/ana i integrada pel/per la secretari/ària degà/ana o del servei d'actes de comunicació, la persona responsable dels serveis socials del major nombre de municipis del partit adherits a aquest Protocol i la del municipi amb major nombre d'habitants.

 

Entrada en vigor

El Protocol va entrar en vigor a partir del dia de la data de la seva signatura i tindrà una durada d'un any prorrogable, al seu venciment, per idèntics i successius períodes anuals si no ha estat denunciat per alguna de les parts amb una antelació de 90 dies. Les adhesions fetes per part dels municipis interessats entraran en vigor a partir de l'acceptació pel president del TSJC i tindran una durada d'un any prorrogable, al seu venciment, per idèntics i successius períodes anuals si no han estat denunciades per alguna de les parts amb una antelació de 90 dies mitjançant una comunicació escrita a la Presidència del TSJC.

 

Comunicació d'adhesió:

La comunicació d'adhesió al Protocol ha d'incloure necessàriament el compromís de complir el que s'hi disposa, sense la possibilitat de reserves ni modificacions particulars, i a més:

           Ha d'identificar els serveis municipals o supramunicipals designats per actuar en les situacions descrites.

           Ha d'identificar amb nom, cognoms i càrrec una persona concreta responsable de l'actuació dels serveis designats a aquest efecte.

           Ha de determinar unes dades concretes de contacte postal, telefònic i electrònic.

           Ha de determinar, especialment, en el cas que els serveis els presti un ens supramunicipal, que aquest té coneixement de la designa municipal i que n'ha donat la conformitat.

Així mateix, el Consell Comarcal, si s'escau així ho acorda el Consell d'Alcaldes, pot lliurar la comunicació d'adhesió, en la qual s'ha d'especificar que els municipis adherits hi han donat la conformitat.

 

dissabte, 20 de juliol del 2013

DEFENSEM L'ESPORT AMATEUR CATALÀ DAVANT ELS ATACS DE LA HISENDA ESPANYOLA

La primera de les mocions, (en aquest cas manifest) que el Grup Municipal de CiU hem presentat pel proper ple del dia 25 de juliol, fa referència a un dels nous i gravíssims atacs que Espanya dirigeix contra Catalunya. En aquest cas contra l'esport amateur. La reprodueixo a continuació:
 

 

MANIFEST EN DEFENSA DE L'ESPORT AMATEUR CATALÀ

QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

Davant les actuacions inspectores de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de l'Estat a les entitats esportives catalanes, actuacions que van adreçades no només a l'esport professional sinó que s'estenen a l'esport de base i amateur, posant en risc la seva continuïtat, volem manifestar el següent:

 

El sistema esportiu català es sustenta en gran part en l'esport de base, infants i joves que realitzen activitats esportives en horari no lectiu. Aquestes activitats contribueixen a la seva formació personal i cívica, a l'educació en valors, a l'adquisició d'hàbits saludables, a la integració i a la cohesió social. Resulta doncs, imprescindible conservar-lo i impulsar-lo.

 

El paper dels entrenadors i monitors dels equips no professionals és transcendental per a la supervivència de l'esport no professional, en la mesura que la seva dedicació és en gran part altruista i desinteressada. A canvi de la seva dedicació i compromís més enllà del que són estrictament les hores d'entrenament, reben dels clubs una compensació econòmica que els hi permet també cobrir les despeses que els hi ocasiona.

 

En l'àmbit esportiu i, concretament, en l'esport amateur, la relació entre les entitats esportives i  moltes de les persones que hi presten els seus serveis  es veu com una relació de voluntariat donat que realitzen la seva tasca moguts més per la motivació, la passió i el compromís que no pas per l'obtenció d'un benefici econòmic personal. Sense aquestes persones, moltes entitats serien inviables.

 

De les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social s'estan derivant actes de liquidació i d'infraccions per uns imports que per la majoria d'aquestes entitats esportives són del tot inassumibles, per la qual cosa es veuran obligades a desaparèixer, causant un dany de dimensions extraordinàries en el nostre sistema esportiu i, concretament, en l'esport de base i en els nostres joves.

 

 

Per això, demanem als Grups Parlamentaris de la Cambra Catalana que:



1.      Sol·licitin al Govern espanyol ampliar la moratòria en les actuacions inspectores a les entitats esportives sense ànim de lucre en l'àmbit de l'esport no professional.

 

2.      Instar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social que apliqui una interpretació àmplia de la legislació vigent en matèria de seguretat social

 

3.      Instar al Congrés de Diputats a adoptar els canvis legislatius necessaris a fi d'establir per aquest col·lectiu un règim especial de la Seguretat Social que contempli la seva singularitat, i que porti a una reducció del percentatge de cotització de l'esport amateur.

 

divendres, 19 de juliol del 2013

ESPECTACULAR ACTE AMB EL CONSELLER HOMS AHIR AL VESPRE A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

CIU PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS


El conseller Homs defensa la radicalitat democràtica del "dret a decidir"


Homs, en un acte a Palau-solità i Plegamans, ha deixat clar que el procés iniciat a Catalunya  "no té marxa enrere"



El conseller de la Presidència i Portaveu del Govern, Francesc Homs, ha defensat la radicalitat democràtica del "dret a decidir" i en aquest sentit ha manifestat: "No puc entendre com hi pot haver alguna persona que no vulgui permetre que els catalans puguem decidir el nostre futur posant un vot en una urna".


El conseller també ha recordat que des de fa més de trenta anys els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya han intentat negociar amb l'Estat espanyol i aquest "ens ha acabat tancant les portes i ha incomplert massa vegades els acords assolits, fet que ha portat Catalunya a una situació insostenible. A més a més, cal recordar que hi ha molts dels nostres diners que se'n van a Madrid i no tornen, altrament conegut com a dèficit fiscal". Tot això va fer que hi hagués una gran mobilització ciutadana a la passada Diada del 11 de setembre i que es traslladés aquesta voluntat popular com a mandat democràtic a l'actual Govern. En aquest sentit el conseller ha deixat clar que el procés iniciat a Catalunya "no té marxa enrere".


Homs també ha comentat que "a l'altra banda del camí no ens espera ningú" i que aquest fet pot provocar que alguns ciutadans visquin aquest procés amb una mica d'angoixa, però Homs ha destacat que "l'important és fer camí per arribar tots junts al nostre destí".


"A Madrid es pensen que tots vostès no existeixen i que la consulta és una dèria del president Mas. No volen veure que és la societat civil qui s'està organitzant i mobilitzant" ha destacat Homs, en referència al joc brut contra el president Mas durant la passada campanya electoral, i en aquest sentit ha afegit "i segur que n'hi haurà més. Es pensen que si acaben amb ell, acabaran amb el procés".


El conseller de la Presidència i Portaveu del Govern, Francesc Homs, ha fet aquestes declaracions en el marc del "sopar a la fresca" amb més de 160 persones, organitzat per l'agrupació local de CiU a Palau-solità i Plegamans, i que ha comptat amb la presència dels regidors i representants locals i comarcals de CiU, JNC i UJ, així com representants locals del PSC i Esquerra, i una nombrosa representació d'entitats culturals i cíviques del poble.

 

dimarts, 16 de juliol del 2013

A PROPÒSIT DE LA NOVA PORTA D'ACCÉS A L'EDIFICI DE SERVEIS SOCIALS

Dissabte passat al vespre, sopant en una de les taules ubicades exactament davant de la nova entrada principal de l'edifici de Serveis Socials al carrer Anselm Clavé 11, vaig anar recordant com havia anat tot el procés de construcció i distribució d'aquell equipament. I vaig recordar que:
 
 L'entrada del carrer Anselm Clavé no es feia servir. No es va habilitar com entrada mai, ja que donava directament al despatx de la Regidoria i només s'utilitzava com a porta per sortida del personal ocasionalment.
 
- L'entrada es va fer pel carrer de la Cooperativa precisament per recomanació tècnica, tan d'arquitectes com dels tècnics de serveis socials, ja que és la única manera de fer que s'accedeixi directament a l'ascensor i al vestíbul que dóna accés a totes les dependències, sense haver de passar pels despatxos dels tècnics. Passar pels despatxos dels tècnics tenia dos problemes importants: en hores on els tècnics estaven de servei es posava en risc la intimitat d'aquells que s'hi estiguessin entrevistant, la mateixa seguretat dels propis tècnics que han de gestionar situacions complicades; i en hores de tarda, quan els que accedeixen a l'edifici són entitats o altres usuaris que van als pisos superiors, l'accés per Anselm Clavé deixava massa exposats els expedients del servei.
 
No sé si han canviat tant la distribució que resol tot això que dic, però ho dubto, i m'imagino que com sempre, hauran fet una xapuça, tot per portar la contrària. I li tocarà a un futur govern més seriós i responsable resoldre-ho sense que sembli que jugui a anar canviant portes.
 
Ah, i l'entrada actual era perfectament accessible, només faltaria! Vaja uns els nostres tècnics municipals per deixar passar una cosa com aquesta!
 

divendres, 12 de juliol del 2013

L'ABSURD DELS CANVIS, I QUAN FER EL MÍNIM ÉS NOTÍCIA

No sé com deuen haver entomat els serveis Tècnics municipals les raons esgrimides públicament per l'equip de govern actual per justificar el canvi d'accés a l'edifici de serveis Socials que, és bò recordar-ho, fou totalment restaurat i adaptat pel govern anterior liderat per CiU. diuen, que el que vam fer nosaltres era fer entrar a la gent per la porta d'emergència. MENTIDA! Com sabeu l'edifici en qüestió, on abans hi havia Ràdio Palau i el PQPI, i que abans havia sigut el dispensari mèdic o, fins i tot Correus, patia greus deficiències estructurals com a conseqüència d'una Al·luminosi que posava en risc a les persones que hi treballaven, tot i que per part de socialistes i companyia es va preferir frivolitzar aquesta qüestió i només van incidir en la, ja demostrada falsedat, que nosaltres només preteniem tancar la Ràdio.
 
Dit això, cal saber que l'edifici en qüestió, disposa de dues portes d'accés: la de sempre del carrer Anselm Clavé 11, situat en zona de vianants, amb bars, teatre, taules i cadires al davant, i sempre ple de gent; i la del passatge del carrer Cooperativa que, essent un carreró només per als veïns i sense sortida, permet un grau d'intimitat i discreció molt adequat per a les persones que acudeixen a Serveis Socials. Per tant, tot i utilitzar-se també, la porta d'accés per Anselm Claver, les persones amb grans necessitats de dependència, d'atenció per maltractaments, amb importants necessitats d'ajudes de tota mena, atenció psicològica, menors amb problemàtiques diverses, etc, fa que l'accés discret del carreró Cooperativa sigui molt més aconsellable que no pas l'exposició a tothom que suposa entrar per la zona de vianants.
 
El cert és que, com els que ara ens governen tenen aquesta necessitat imperiosa de fer veure com de malament ho vam fer els d'abans, justifiquen el canvi d'accés actual en una excusa innacceptable, com és el pressumpte compliment de la normativa d'accessibilitat. Diuen que no s'hi podia accedir amb cadira de rodes. És també mentida. Que recordin que va ser el govern liderat per CiU el que hi va instal·lar un ascensor. que recordin que, a partir de la finalització de les obres va destinar-se un espai a Adispap, l'associació de discapacitats del municipi, que mai havien disposat d'un lloc tant adequat fins aleshores.
 
Que amb l'entrada en funcionament del Centre Cívic, amb totes les mancances del món, s'hagi pogut derivar algun servei i/o col·lectiu al nou equipament, alliberant aquest edifici, no vol dir altra cosa, que els serveis socials disposaran de més espai. Així, si nosaltres els vam treure d'un edifici, en condicions lamentables i molt precàries, com era el que ara hi ha Promoció Econòmica del Carrer folch i Torres, millorant molt tant en les condicions de treball com en la qualitat del servei, ara, no cal que s'excusin en justificacions que només poden esdevenir un insult als tècnics municipals que van gestionar-ho en el seu moment així com als de la Generalitat que hi van donar el vist-i-plau.
 
M'ha cridat l'atenció també aquests dies, la informació apareguda al lloc web municipal i la que s'ha emès per la ràdio en el sentit de convertir en grans titulars, com si ens trobessim davant d'una inversió mai vista fins ara, el fet de destinar diners i esforços al manteniment de la via pública. expliquen, que s'ha arranjat una vorera aquí, s'ha tapat un forat allà, s'ha arreglat un fanal o canviat tot una zona o carrer per uns de baix consum, etc. I jo que penso: Només faltaria! Poc que fan, ja només ens faltaria veure que ni el manteniment dels barris!
 
Mirin. Durant l'anterior legislatura cada any es destinaven entre tres-cents mil i cinc-cents mil euros només en asfaltats i reasfaltats. I, a més, això es feia a través d'un mecanisme novedós fins aleshores al nostre poble, que era el concurs públic. El mínim exigible a un Ajuntament és l'arranjament de carrers, voreres, fanals, embornals, etc. I això, junt amb una definitiva ordenació de tot el sistema de senyalització horitzontal i vertical, és el que es va fer entre el 2007 i el 2011.
 
sento a parlar dels barris, amb un discurs encaminat a fer veure que es trobaven en una mena d'estat d'abandó. Mireu els carrers de can Falguera, de la Sagrera, els del centre.... Només cal fer un petitíssim exercici de memòria. Mireu qui va posar equipaments esportius a tots els barris: cistelles de basquet, taules de ping-pong....
 
Clar que fan arranjaments; als carrers i a les escoles, doncs només l'ajuntament té l'obligació del manteniment, i ningú més.
 
Però, ja sabem que la culpa sempre és dels altres. Recordeu que han tancat l'exercici 2012 amb dos milions de superàvit, i que l'excusa del pressupost no els serveix.
 
Finalment, una curiositat: L'Alcaldessa farà vacances des del 29 de juliol fins al 25 d'agost. Res a dir, només faltaria. Ara ve el repartiment entre els grups del govern de tot aquest periode, i no rigueu: Del 29 de juliol al 2 d'agost, el Regidor Tinoco. Del 3 al 11 d'agost, la regidora Cabeza. Del 12 al 18 d'agost la regidora Marcuello. i del 19 al 25 d'agost el regidor Abascal.
 
Quina feinada deuen haver tingut per repartir-se l'alcaldia!
 

dimecres, 10 de juliol del 2013

TOTS A LA CADENA HUMANA PER LA INDEPENDÈNCIA!

 
Segurament ja haureu sentit a parlar de la iniciativa de l'ANC d'organitzar una cadena humana a la propera Diada de l'Onze de Setembre, la  Via Catalana.
 
Des de l'agrupació local de CiU de Palau-solità i Plegamans hem començat a recollir inscripcions per anar tots junts amb l'expedició que organitzarà la secció local de l'ANC des de la nostra població. Si voleu participar-hi i anar juntament amb la gent del nostre poble allí on l'organització ens indiqui, segurament en alguna zona del Maresme, només ens heu de fer arribar nom, cognoms, e-mail i dni de tots els que us volgueu inscriure a algun d'aquests punts de contacte:
 
> e-mail: ciu.palauplegamans@gmail.com (indiqueu "Via Catalana" a l'assumpte del missatge)
> telf. : 646.403.953
 
Les inscripcions s'han de formalitzar abans d'acabar aquest mes de juliol, així que quan abans ens ho feu arribar millor. Quan l'ANC local tingui més detalls de l'expedició, preu, horaris, destinació exacte, us les farem arribar, però aneu reservant la vostra plaça.
 
Hem de donar un missatge al món de la nostra voluntat de decidir i aconseguir el nostre propi Estat.
 

dilluns, 8 de juliol del 2013

PSOE/ICV-EUiA/VdPSIP: DOS ANYS D'UN GOVERN QUE DESFÀ I NO FA

Us reprodueixo a continuació l'escrit del Grup municipal de Convergència i Unió al Butlletí municipal del mes de juliol que, com sempre, s'ha de limitar a 1300 caràcters:
 

PSOE/ICV-EUiA/VdPSIP: DOS ANYS D'UN GOVERN QUE DESFÀ I NO FA

 

Ja hem passat l'equador de la legislatura. Dos anys sencers que han servit per demostrar que l'actual govern municipal només s'ha dedicat, de forma gairebé obsesiva, a desfer moltes de les obres i consecucions del govern liderat per CiU, en la legislatura anterior només perquè les havien fet uns altres. Despeses a gust de l'actual alcaldessa, innecessàries, com canviar accesos a edificis o suprimir arbres de la zona de vianants; abandonar el carril bici o la masia de can Falguera sense donar-li cap us; desmuntar la moderna estructura operativa de la Policia Local; i un llarg etcétera que arriba, fins i tot, a l'acomiadament d'una treballadora del Desoc, que s'ha d'encarregar de fer polítiques per crear ocupació, només perquè havia entrat, mitjançant el corresponent procés selectiu, mentre governava CiU.

 

Mentrestant, des de l'oposició CiU ha aconseguit que l'IBI no pugi als palauencs, que es bonifiqui la taxa d'escombraries a persones grans i famílies nombroses, o que es defensi els afectats per hipoteques; per posar tres exemples que, en lloc de desfer, també es poden aportar beneficis al poble. Almenys, l'actual govern no pot anular la dinàmica aconseguida entre el 2007 i el 2011, quan es creen els grups de les vaques i les cabres, que tant han contribuït a donar força i sentit a les nostres festes i a que sorgeixin noves entitats. Gràcies a la gran implicació de la societat civil i de la inmensa majoria d'entitats, s'aconsegueix una Festa Major del tot participativa.

 

Des del Grup municipal de CiU us desitgem que tingueu una MOLT BONA FESTA MAJOR 2013!

 

dimecres, 3 de juliol del 2013

LA REVETLLA DE SANT PERE A LA SAGRERA

Si fa pocs dies us parlava de la meva experiència personal amb motiu del Centenari del Club de futbol Palau, avui em ve de gust, donat que ha tingut lloc durant el passat cap de setmana, parlar-vos de la celebració dels diferents actes organitzats amb motiu de la Revetlla de Sant Pere.
 
La Sagrera, a diferència d'altres zones del poble, és un barri amb una gran personalitat com a tal. Hi ha barris, urbanitzacions, agrupacions de cases, etc., que poden tenir la seva pròpia idiosincràssia, els seus trets identificatius, i potser alguns elements que els fan característics. Però, salta a la vista, que el barri de la Sagrera, té això i una mica més. La gent que hi viu té un veritable sentiment de pertinença. Se sent orgullosa de formar part d'un barri molt ben definit en el territori. I, suposo que, el fet de trobar-se ben aprop de l'església de Santa Maria de Palau-solità, també té alguna cosa a veure amb aquest arrelament, orígens, o denominador comú de la col·lectivitat.
 
Com ja debeu saber, històricament una Sagrera era tota aquella zona que envoltava l'església a una distància de trenta passes al seu voltant.
 
 Totes les propietats que es trobaven en aquest radi estàven lliures de pagar impostos, i no només això, sino que tot aquell que estava perseguit per la comissió d'algun tipus de delicte, si aconseguia arribar a la Sagrera, quedava impune i ja no podia ser atrapat pels seus perseguidors a conseqüència de la protecció que li lliurava l'església  en qüestió.
 
encara que no ho sembli, sí que penso que tot plegat, al llarg de la història ve marcant una personalitat molt definida que, tard o d'hora acaba sortint i fent-se notar.
 
 S'han complert vint-i-cinc anys consecutius de celebració dels actes de la revetlla de Sant Pere. Alguns recordareu com, abans de ser aprovada la Constitució de 1978,
no només era festiu el dia de Sant Joan amb la seva tradicional revetlla, sino que també ho era el dia de Sant Pere, que és el 29 de juny, i el de Sant Jaume, que és el 25 de juliol. cadascuna d'aquestes festes comportava revetlla, foguera, petards, coca i cava. La gent de la Sagrera, un cop eliminada la festivitat de Sant Pere, va considerar oportú de seguir conmemorant aquella vella revetlla, i és com, des d'aleshores fins ara, ha anat celebrant aquesta festa fent-la coincidir amb el cap de setmana més proper a Sant Pere.
 
Són molts els actes que històricament, i al llarg d'aquests 25 anys, s'han anat portant a terme. Recordo com, des del primer dia, en Francesc Duran, en Joan Ros i molts d'altres, es van posar mans a l'obra, i encara avui segueixen liderant l'organització de la revetlla. Aquells primers sopars amb ball, coca i cava, han anat evolucionant, de tal manera, que avui constitueix una autèntica Festa Major de tot el poble, això sí, circumpscrita al barri de la Sagrera.
 
Els meus records, aquí també són molt importants, ja que durant els primers anys qui amenitzava la festa i hi posava la música era el Duo musical Jaume i Xavier. Doncs, aquest Jaume era jo mateix fent de teclista i cantant, en una època que estudiava durant la setmana i dedicava els caps de setmana a guanyar-me la vida fent de músic. En el llibre del malaurat Lluís Ventura que porta per títol: EL MEU POBLE ARA, s'il·lustra molt bé amb fotografies incloses aquells balls d'ara fa dues dècades i mitja.
 
Doncs, recordo d'una forma molt entranyable aquells primers anys, amb tota mena d'activitats, però que el carrer Sant Galdric es convertia en un autèntic envalat de festa Major, cosa que es manté amb la mateixa o més intensitat.
 
Ara, ja s'ha assolit el màxim esplendor amb la cursa anomenada Milla Urbana que enguany ha estat la seva segona edició amb una participació de 250 persones.
 
Cal felicitar als organitzadors, al barri, a la iniciativa de la gent, el seu esforç, les seves ganes, i sobretot, aquest orgull de pertinença al barri que fa no defallir als qui s'impliquen a fons amb el poble i els seus propis veïns.
 
Moltes felicitats per haver arribat fins aquí!