divendres, 28 de juny del 2013

PLE DE JUNY 2013: DEFINITIVA EXTINCIÓ DEL PSC DE PALAU REEMPLAÇAT PEL PSOE

No cal que us digui, que en el ple celebrat ahir, vam topar novament amb un munt de mocions de tota mena, però gairebé res d'estricte interès local. Sí que, va sorprendre observar com al nostre poble, si en algun moment algú es va fer l'il·lusió que encara hi havia PSC, ahir va quedar definitivament confirmat que a Palau-solità i Plegamans, només hi ha PSOE! Si en la votació del setembre relativa a la Declaració d'Independència i de Palau com a territori català lliure, es va evidenciar que hi havia dos regidors, (Rovira i Abascal) que s'hi van abstenir, i els altres quatre, (Padrós, Cabeza, Segrelles i Sanz) hi van votar en contra, ara ja els dos primers han sucumbit definitivament a les pressions del PSOE dels Capitans, sense que actualment quedi cap rastre del que es podia haver arribat a insinuar.
 
En relació a la moció presentada per CiU i ERC sobre la Sobirania Fiscal i la necessitat que, quan sigui possible i d'acord amb el mecanisme establert pel Govern de Catalunya, l'Ajuntament liquidi IVA i IRPF a l'Agència Tributària catalana, hi van votar descaradament en contra, al·legant la seva pressumpta il·legalitat, i manifestant-se exactament amb els mateixos arguments que el PP considerant que els que presentàvem aquella moció només ens movien deliris independentistes. Crida moltíssim l'atenció el paper poc clar del regidor Tinoco de la Veu qui, també hi va votar en contra. Aquest sempre havia manifestat que en mocions d'aquest tipus preferia abstenir-se ja que la seva agrupació no mantenia un ideari clar al respecte. ara ja sabem que les seves preferències van per afavorir tota moció socialista contra CiU, però, fent un pas més en la seva singladura cap al PSOE de Palau, ja no s'absté en les mocions polítiques que no són dels socialistes sino que les vota directament en contra.
 
Per tant, nou vots en contra de la sobirania fiscal, els del PSOE, PP i la Veu, i vuit vots a favor: els de CiU, ICV i ERC.
 
en relació a l'altra moció de CiU i ERC relativa a demanar la supressió de les delegacions del govern espanyol a Catalunya, que la Sra. Llanos de Luna retiri tots els contenciosos contra declaracions de sobirania, posada d'estelades als balcons dels ajuntaments, etc, també vam rebre els vots favorables de CiU, ICV i ERC, en contra del PP, qui per cert, de cop i volta ha començat a expresar-se en castellà en els plenaris com mai abans ho havia fet, i les abstencions del PSC i la Veu. Si alguna vegada havia semblat que el regidor Tinoco gairebé formava part del grup d'ICV, ahir es va constatar com el PSOE ha sabut arrossegar-lo  cap a ells fent que es posicioni en la seva mateixa línia. D'això s'en diu coherència!
 
El ple d'ahir, més enllà de les mocions que ja comentaré, només va votar, per una banda, el tancament i deixada sense efectes del Pla econòmic i financer aprovat al gener del 2011. El govern s'esforça en intentar fer veure que durant l'anterior legislatura es va estirar més el braç que la màniga, que només gastavem i que ens trobavem gairebé en fallida. Com ahir mateix van reconèixer, al final de 2011 ja es podia haver donat per complert el pla en qüestió, ja que la gestió econòmica heredada fou del tot solvent. De fet, com el mateix Enric Feitó va preguntar i no van saber ni poder contestar: Què suposaria per a les arques municipals, si avui es rebés una resolució judicial instant al consistori a pagar un milió dos-cents mil euros en un termini de quinze dies? Provocaria això tensions de tresoreria? Comportaria haver d'endeutar-se sobtadament? Doncs això és el que va passar amb la sentència del barri de Montjuïc, i d'aquí l'endeutament. Res d'estirar més el braç que la màniga. I com es reconeix des de la pròpia Intervenció militant, al final del 2011 ja es podia haver donat per complert amb el pla econòmic i financer, però han esperat  a aprovar-ho ara per a intentar fer veure que han hagut de redreçar alguna cosa que no poden ni saben aclarir. Cal dir també, que aquest pla donava un termini per al seu compliment que finia l'any 2014.
 
D'altra banda, fou aprovat un nou pla educatiu per a l'Escola municipal de Música. Es tracta d'una gran feinada portada a terme per la direcció i el personal de l'escola a fi d'oferir més i millors opcions a la mateixa, obrir-ne el mercat, disposar de més cursos, per a persones d'edats que fins ara no podien utilitzar l'escola, fer nous tallers, i en definitiva, seguir essent una escola de música de referència, com ho ha estat des que la regidora d'un govern de CiU com fou la Laura Vallbona, decidís apostar per una escola com l'actual. I, lligat amb això, i amb l'increment d'un 18% de les quotes que paguen els usuaris de l'escola, que va aprovar l'actual govern pel passat octubre, també es va aprovar com s'aplicarà aquest increment en base al nou pla i a la nova tipologia d'alumnes i formació que s'han incorporat.
 
Com a curiositat us diré que vam aprovar la població d'habitants del poble a 1 de gener de 2013. Som 14 454 habitants; 32 menys que fa un any.
 
Fou aprovat amb el vot favorable de tots els grups municipals a excepció del PP, un manifest provinent de l'Il·lustre Col·legi d'advocats de Sabadell, en contra del projecte de llei sobre Col·legis Professionals que pretén eliminar tots aquells òrgans col·legials que no pertanyin a les capitals de províncies. Volen acabar amb quelcom que funciona perfectament, i tampoc amb això s'en sortirà el govern espanyol.
 
A partir d'aquí, què voleu que us digui: Moció contra la llei Wert dels socialistes, però que quan la llegeixes t'en adones que el que fa és novament atacar a CiU. Una altra força interessant, també del PSOE, perquè s'apliquin polítiques per tal d'acabar amb l'escandalós atur juvenil que pateix el país. ICV en va presentar dues, a les que hi vam donar ple suport: una amb motiu del dia de l'Orgull Gay i manifestant la necessitat d'aprovar una llei contra l'homofòbia, i una altra per reclamar que els bancs facin front als deutes de les comunitats de propietaris en les que hi disposen de pisos provinents de desnonaments.
 
I això és el que va donar de sí el plenari. No pagarem els impostos del nostre Ajuntament a la nova Hisenda catalana, però sí que s'ha decidit, malgrat el PSOE i la Veu, (ja no parlo del PP), exigir la supressió de la delegació del govern espanyol a catalunya, també les quatre subdelegacions, que retiri els contenciosos interposats contra els ajuntaments sobiranistes i que la tal Llanos de Luna respecti d'una vegada la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions. Que en lloc d'homenatjar als feixistes que van lluitar al costat dels nazis, es dediqui, per poc que pugui, a respectar només la Democràcia!
 

dimecres, 26 de juny del 2013

DES DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, TAMBÉ VOLEM CONSTRUIR LA HISENDA CATALANA

La segona moció que CiU i ERC presentem al ple ordinari de juny, respon a la necessitat de construir una Hisenda catalana pròpia com a estructura d'estat imprescindible per quan arribi la independència. Volem que el nostre Ajuntament ingressi els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya, seguint les directrius del Govern, com així ho faran el proper 1 de juliol més de cent quaranta municipis.
La reprodueixo a continuació:
 

 

MOCIÓ SOBRE L'EXERCICI DE LA SOBIRANIA FISCAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGENCIA I UNIO I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA A L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITA I PLEGAMANS

 

 

 

Catalunya pateix dins l'Estat espanyol un dèficit fiscal continuat, que afecta i agreuja la retallada de prestacions socials bàsiques com la sanitat, els serveis socials i l'educació, perjudica l'economia del nostre país i fa encara més pregona la crisi econòmica que colpeix Catalunya amb especial virulència.

 

Simultàniament, l'Estat espanyol ha demostrat una absoluta deslleialtat amb les institucions catalanes, amb la Generalitat i els Ajuntaments, en no satisfer-los una gran quantitat de deutes contrets, pressupostats i que la pròpia legislació espanyola reconeix.

 

El dèficit fiscal i els deutes de l'Estat amb Catalunya han anat mantenint-se al llarg dels anys, fins i tot mentre s'augmentava la càrrega fiscal que, en aquests moments, és homologable a la dels països rics d'Europa, mentre es reben unes prestacions socials molt allunyades de les mitjanes europees.

 

Davant d'aquesta clamorosa situació, és del tot just que els ajuntaments catalans treballin, conjuntament amb les altres administracions catalanes, com els Consells comarcals, les Diputacions i la pròpia Generalitat de Catalunya, per aplicar mesures que permetin pal.liar aquest greuge, i posar les bases per a una solució definitiva.

 

Per aconseguir l'objectiu d'anar consolidant estructures d'estat, és imprescindible que tots els impostos que actualment paguen les institucions i els ciutadans del nostre país es liquidin a l'Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l'Agència Tributària espanyola, que actualment recapta prop del 95% dels impostos a Catalunya.

 

El passat mes de setembre, la Generalitat de Catalunya va iniciar el camí per a la creació d'una hisenda pròpia amb la firma d'un conveni amb les quatre diputacions per coordinar els seus sistemes de cobrament d'impostos. La voluntat del conveni és explorar com coordinar les estructures de les diputacions per recaptar impostos locals amb les de l'Agència Tributària Catalana, que recapta l'impost de successions, el d'actes jurídics documentats i el de transmisions patrimonials, entre d'altres.

 

Els Ajuntaments catalans, com a institució més propera a la ciutadania i compromesa amb les dificultats socials derivades del dèficit fiscal que patim, dels reiterats incompliments de l'Estat amb Catalunya, així com de l'actual crisi econòmica, podem i hem de contribuir a l'objectiu de posar fi a aquest espoli que pateix Catalunya, exercint la sobirania fiscal i ingressant a l'Agència Tributària de Catalunya els impostos que fins ara ingressàvem a l'Agència Tributària espanyola.

 

 

Per tot això, els Grups Municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, proposen al Ple de la corporació l'adopció dels següents acords:

 

 

Primer.- Comprometre's a exercir la sobirania fiscal i ingressar els pagaments efectuats per l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans, corresponents a l'Import sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i, en cas d'haver-ni, l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l'Agència Tributària de Catalunya, en el moment que sigui possible i d'acord amb el mecanisme que determini el Govern de Catalunya.

 

 

Segon.- Notificar la present moció a la conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, a l'Associació de Municipis per la Independència, a l'Associació Catalana de Municipis, a la federació de Municipis de Catalunya i a l'Agència Tributària de Catalunya.

 

 

dimarts, 25 de juny del 2013

A VEURE SI ENTRE TOTS ACABEM AMB L'INVENT, PER INÚTIL I ANTICATALÀ, DE LES DELEGACIONS DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA!

En el proper ple ordinari del mes de juny, els grups municipals de CiU i ERC presentem una moció amb l'objectiu que el nostre Ajuntament es posicioni en contra d'estructures tant anticatalanes com són les Delegacions i subdelegacions del govern espanyol a catalunya. La reprodueixo a continuació:

 

MOCIO PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGENCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA A L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITA I PLEGAMANS PER DEMANAR LA SUPRESSIÓ DE LA DELEGACIÓ I SUBDELEGACIONS DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA.

 

 

La regeneració de les institucions de Catalunya a partir de l'arribada de la democràcia  s'ha produït de forma progressiva i ha suposat un avenç en la normalització del nostre país. S'han mantingut, però, institucions de l'Estat a casa nostra com és el cas de la delegació del govern espanyol a Catalunya i les subdelegacions que hi ha a les capitals de província que representen, únicament, l'autoritat d'Espanya al nostre territori.

 

Aquest braç del govern espanyol al nostre país, lluny de suposar un engranatge, una eina per coordinar diferents matèries i disciplines, s'ha convertit únicament en una fiscalització política del procés de sobirania del poble català.

 

Actualment, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, està judicialitzant les accions que, democràticament, estan duent a terme els consistoris catalans en representació dels seus ciutadans i ciutadanes com a expressió de la democràcia.

 

Catalunya és una nació que es manifesta, entre d'altres coses, amb els seus símbols i també en el respecte mutu i la posada en relleu de la nostra identitat com a element clau, com a columna vertebral de tota la convivència.

 

La Sra. Llanos de Luna basa el seu mandat com a delegada del govern en subjugar els nostres símbols nacionals i acords democràtics de sobirania posant en perill la pau social i imposant els símbols espanyols que no són propis de la nostra Nació.

 

A més, els ajuntaments som els responsables democràtics de la sobirania popular expressada pels ciutadans a través de les urnes que ha d'estar, per davant de tot, per damunt de qualsevol legalitat imposada.

 

La delegació del govern està portant als tribunals acords de Ple respecte a la declaració dels municipis com a territori lliure i sobirà, els acords relatius a la sobirania fiscal i la necessitat de posar la bandera espanyola a la façana dels nostres ajuntaments sent un atac a la dimensió dels Ajuntaments com a ens polítics, tractant-los com a uns mers ens administratius i negligint la seva vessant representativa.

 

Això suposa un atac als sentiments de la majoria dels catalans i a la posada en perill de la convivència ciutadana, avui en pau.

 

 

 

 

 

 

No ens trobem, doncs, davant d'un acte administratiu, sinó davant d'un atac a Catalunya impropi d'una institució que ha de vetllar pel progrés i per la pau social.

 

 

Per tot el que s'ha exposat anteriorment, proposem al Ple Municipal de Palau-solità i Plegamans  els següents  ACORDS:

 

 

1.     Demanar la supressió de la delegació del govern espanyol a Catalunya, així com la de les subdelegacions que hi ha a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, per obsoletes, inoperants i buides de competències.

 

 

2.     Demanar la retirada de tots els processos contenciosos iniciats per la delegació  del govern espanyol a Catalunya o les respectives subdelegacions contra acords adoptats pels Ajuntaments catalans manifestant posicionaments polítics en matèries d'interès general.

 

3.     Demanar respecte i reconeixement per la nació catalana, per la seva llengua, la seva cultura i els seus símbols.

 

 

4.     Comunicar aquest acord a la Delegació del govern de l'estat a Catalunya,  a la Generalitat de Catalunya, al govern d'Espanya, al Parlament de Catalunya, al Parlament Europeu, a l'Associació de Municipis per la Independència, a la Federació de municipis de Catalunya i a l'Associació catalana de Municipis.

 

 

divendres, 21 de juny del 2013

PAÍS PETIT, COMPLEX, PERÒ DECIDIT!

El seguiment de l'actualitat política catalana, sense saber què passa en altres indrets del món, fa que, de vegades, ens poguem arribar a desmoralitzar, descol·locar, o convertir-nos en uns escèptics professionals. De fet, si ens aturem a analitzar les polèmiques polítiques que ens envaeixen dia rere dia al llarg només d'un periode relativament curt de temps, ens n'adonarem que, cada dia, esmorzem, dinem i sopem, amb informacions diverses sobre tota mena de qüestions que podrien laminar-nos fàcilment la moral. Cada dia tenim al davant casos de corrupció, de pressumpta corrupció amb intencionalitats polítiques i mediàtiques distintes, espionatges, missatges contradictoris en tots els àmbits, declaracions. contradeclaracions, manifestos, etc, que ens situen al límit de la paranòia.
 
Sabem que som un país petit, on gairebé tots ens coneixem, on sabem de quin peu calça cadascú, on esperem que diu l'altre per tal de sortir a dir-la més grossa. Som un país complex, on quan es fa qualsevol tipus de proposta és rebatuda immediatament per qui sigui, la major part d'ocasions, només per pura notorietat pública.
 
Si des del govern de torn es proposa la construcció d'una línia de molt alta tensió (MAT), de seguida es constituïran multitud de plataformes denunciant la seva funció o les finalitats poc clares del projecte. el mateix amb els molins de vent per fabricar energía eòlica: que si perjudiquen el paisatge, que si fan mal a determinades espècies d'ocells..... Si pensem en un tren d'alta velocitat sortiran els detractors dient que hi ha mitjans molt més sostenibles; si es planteja la millora de les comunicacions amb un quart cinturó o similar per tal de potenciar una major i més eficaç implantació de zones industrials, toparem amb els mateixos problemes. Si es potèncien les grans superfícies, malament; si es fa amb el petit comerç, tampoc agradarà a uns altres. Si baixem els impostos sobre el joc, s'aixecarà una guerra moral important. I podriem continuar. Si Tot això ens ho mirem de lluny, veurem que, per exemple, a Madrid, l'impost sobre el joc serà del 1%, quan aquí es proposa que sigui del 10%, i no passarà res i ningú ho qüestionarà. Si es permet fumar, ningú ho discuteix. I podriem seguir. Però, nosaltres som així, i així seguirem. Potser és bo i saludable que així sigui. I d'aquesta manera es demostra la nostra pluralitat, diversitat, respecte a l'altre, però sobretot, tolerància i convivència.
 
Dit això, sigui perquè som com sóm, perquè els altres ho saben i s'en volen aprofitar, o perquè tots volem posar-hi cullerada a tot, que hi ha quelcom en el que sembla que cada dia que passa hi ha més unanimitat: En el Dret a Decidir i les ànsies d'Independència per a Catalunya!
 
Tot i saber que les enquestes són només enquestes; i, en aquest sentit, només cal veure la majoria d'elles que preveien grans majories per a CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre, sí que marquen clarament una tendència. I és que, hi ha qui, avui pot pensar en votar a CiU i demà decantar-se per ERC. O avui pensar en votar al PP i demà al PSOE de Catalunya, un cop extingit el PSC.
 
Després de tots els intents, haguts i per haver, d'acabar amb la nostra Nació, la nostra Cultura, la nostra Llengua i les nostres Institucions, després d'enviar-nos un tipus d'immigració, ara ja del tot integrada, recentment una altra, que curiosament també és perfectament assimilada; ha arribat el moment en el que tots, els de sempre, els que van venir fa molts anys, els seus fills, i els arribats en els darrers anys, tots se n'han adonat, que això no pot seguir d'aquesta manera. Que no pot ser que cada catala (que és qui viu i treballa a Catalunya), pagui 2500 euros a Espanya i que no tornin a Catalunya, amb tots els greuges que no cal pas que repetim ja que coneixem d'una forma sobrada.
 
Tot plegat fa que, no només tothom formi ja part de la Nació, com un de sol, sino que, tothom es revel·la contra tanta injustícia, contra tant robatori, espoli, menyspreu permanent. La gent no pensa en si és millor aquest o aquell partit. Si en Duran diu coses poc coincidents amb el pla marcat; que l'interès mediàtic fa que quan ho diu ell tingui una repercussió molt més accentuada que quan ho diu en carles Campuzano o en Germà Gordó. Potser sí que és allò que cadascú vol marcar el seu propi perfil, els detalls,els serrells.... allò que, al final, no ens porta enlloc. Tenim un camí traçat, que ens ha de conduir inequívocament a una consulta al poble durant l'any vinent que ens pregunti si volem o no que Catalunya esdevingui un nou estat independent d'Europa. La batalla no està en els partits. Això ja vindrà quan correspongui. No volguem veure el que ara no toca, o el que interessa a segons qui. La realitat, avui per avui, és que, amb una participació del 80%, un 70% de catalans votaria a favor de la independència i un 30% de catalans ho faria en contra.
 
És en aquesta dada en la que ens hem de fixar. No en quin partit sortiria victoriós d'unes eleccions previstes per d'aquí a tres anys i mig. La victòria de l'independentisme és clara; i ho és més cada dia que passa. El dia que proclamem la independència de Catalunya, ja tindrem temps de discutir-nos sobre si dretes o esquerres, social-demòcrates o social-cristians.... Ja hi haurà temps, i que cadascú lluiti pels seus ideals. ara ens uneix un sol objectiu, en el que el president Mas hi és absolutament imprescindible. Quan caminem junts som imparables, i la independència és a tocar! No ens deixem portar per falsos debats. La realitat és la que és, agradi o no, i avui, el país cerca la seva llibertat; i aquesta no deppèn dels partits sino de la força de la gent!
 

dilluns, 17 de juny del 2013

EL CENTENARI DEL CLUB DE FUTBOL PALAU

Enguany el Club de Futbol Palau-solità i Plegamans, celebra el seu Centenari. cent anys d'història per a qualsevol entitat té una importància i transcendència pública, social, cultural, i en aquest cas, esportiva, prou remarcable com per portar a terme tota mena d'activitats encaminades a que tothom conegui, ja no només el fet en sí, sino la realitat d'un club que ha conegut, patit i gaudit de totes les circumpstàncies per les que ha passat el nostre poble. I, entre elles, la que, en ple franquisme, també va voler aportar el seu granet de sorra en la lluita per les nostres llibertats i per la catalanitat, fent que la samarreta de l'equip de futbol portés les quatre barres que conformen la bandera de Catalunya.
 
Suposo, i no és pas intenció d'aigualir res, que una cosa és tenir constància de l'existència d'un grup de persones que jugaven a futbol formant un equip, i l'altra és disposar de documents que acreditin al club com a entitat legalment constituïda. sigui com sigui, el cert és que hi ha fotografies que demostren que al 1913 un grup de palauencs i plegamanins van disputar un partit de futbol contra un equip de Caldes de Montbui. Per tant, aquest fet és prou destacable com perquè s'organitzin tota mena d'actes per celebrar els cent anys del nostre equip de futbol.
 
Per poder-vos il·lustrar al respecte, us recomano la lectura del llibre que en Joan Ventura va escriure explicant, d'una forma rigurosa i prou detallada la història del nostre club.
 
Però, lluny de l'intent de voler ser rigurós, jo també vull fer la meva particular aportació i homenatge al nostre club de futbol. I ho faré explicant les meves experiències personals i els records d'infantesa. I en aquest sentit, recordo com la temporada 1972-1973 fou l'escollida per celebrar les Nosses d'or. Direu: Si això és així, com és que ara celebrem el Centenari? Doncs, perquè documentalment es tenia constància de l'existència del club a l'any 1922. I va ser, a conseqüència dels preparatius per a les Nosses d'or, és a dir, pels cinquanta anys, que es van descubrir les fotografies i altres evidències que la cosa havia començat abans; concretament al 1913. Per això, malgrat que al 1972/73 es van celebrar les Nosses d'or, ara és quan toca celebrar el centenari i no d'aquí deu anys.
 
I ho recordo, perquè en aquella època, (i jo parlo de finals dels seixanta principis dels setanta), el meu pare, que era Delegat d'Esports de l'Ajuntament, que avui seria el regidor d'Esports, em portava cada diumenge al futbol, als partits en aquell camp de terra de la Riera. Recordo com feien les reunions de la Junta del Club al pis superior del bar Agut, que estava al costat de l'actual Bar del Poble. Recordo les persones que treballaven intensament per tirar endavant el club: EN ramón Llanes, en Bartomeu Aguilar, de la Vaqueria, en Cisquet Truyols, pare de l'amic i regidor actual d'ERC Miquel Truyols, en Miquel Mas, i molts d'altres com qui ha estat tants i tants anys president del Club, en Francesc Serracanta, qui va començar d'entrenador i va acabar convertint-se en l'autèntic artífex de la gran trajectòria de l'equip durant els darrers quarenta anys.
 
 Recordo com el meu pare va encarregar al Miquel Truyols, sí el mateix, que dibuixés l'alzina per il·lustrar les banderoles amb motiu de les nosses d'or. Fins i tot, jo mateix, essent molt menut, havia fet el xut d'honor a l'inici d'algun dels partits que van servir de celebració dels cinquanta anys. Recordo al malaurat Josep Maria Mas, que molts coneixereu per un altre sobrenom, fent de massatgista oficial per quant algun jugador prenia mal. I recordo aquella rivalitat extrema entre Palau i Caldes que, tot s'ha de dir, no sempre acabava bé.
 
El que més em satisfà de tot plegat, és recordar com el meu propi pare i el del Miquel Truyols, se les van empescar per poder canviar els colors de la samarreta del nostre club fent que pasés de l'antiga bicolor a les quatre barres catalanes. Després de parlar amb el president del Sant Andreu, que era l'amic Josep Vivancos, veient que aquell club sí lluía la bandera catalana a la samarreta, van tenir clar que, l'única manera de poder posar la senyera al camp era fent que els nostres jugadors vestíssin amb aquells colors. Havent obtingut el permís del Sant Andreu, van acudir a la botiga d'un antic jugador del Barça a Barcelona, que era qui suministrava l'equipament al Sant Andreu, i aquest, un cop comprovat que el Palau gaudia del permís del president Vivancos, va proporcionar l'equipació al nostre club. Quina joia en ple franquisme, quan, fins i tot, la Guàrdia civil controlava que a les reunions de la Junta del futbol no fossin més de tres persones per estar prohibides les reunions de tanta gent, es va poder fer lluïr la bandera de Catalunya sota l'excusa que no era tal bandera sino la dels colors del club.
 
Recordo també, com tots els dilluns el terrat de casa meva era ple de totes les vestimentes de l'equip esteses al sol, després que la meva mare fos l'encarregada de rentar-les, assecar-les i plegar-les per a la propera jornada. També la mare d'en Miquel Truyols feia el mateix però amb l'equipació dels equips infantils i juvenils.
 
I és així com jo he viscut una part de la història del nostre club de futbol. Un club que compleix cent anys, que cal celebrar-ho amb totes les forces i ganes. Que, caldria tinguessin present l'esforç de tanta gent anònima, de tanta lluita, també per les nostres llibertats! visca el Palau i tots els que l'han fet possible!
 

dimarts, 11 de juny del 2013

DOS ANYS DE GOVERN

Avui es compleixen dos anys que la Teresa Padrós fou investida Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans. Amb els vots del PSC-PSOE, ICV-EUiA i VdP-siP, es va constituir un govern del que molt pocs recorden qui és regidor de què, donada la complexitat en el repartiment de les diferents àrees de competència així com l'evidència que tothom vol ser i estar en els àmbits de gestió del veí.
 
Ara que observem com de pintar un pas de viannants o unes ratlles d'estacionaments, suposa motiu suficient per a poder publicar una nota de premsa. Ara que es torna a innaugurar la màquina de tren que l'anterior govern va fer que es col·loqués en un dels extrems del poble, i així descubrir una placa amb d'ata d'avui i signar un document de donació per tal de poder-se fer una foto. Ara que ha quedat clar que: no faran la Piscina, però no per manca del finançament ja existent, que no s'aplicarà cap dels acords salarials assolits amb els representants dels funcionaris només per dur la contrària a l'anterior govern, que es desfarà del tot el carril bici, perquè el regidor que n'era responsable hi ha hagut de renunciar per les pressions socialistes, ara que no s'han atrevit a tornar a fer transitable la zona de vianants del centre, que es gasten els diners fent entrar per una porta a l'ajuntament i a l'edifici de Serveis Socials en lloc de la prevista inicialment. Ara que, ha quedat clara la voluntat de l'actual equip de govern d'intentar buscar i rebuscar el que sigui interposant denúncies i contenciosos contra responsables de l'anterior govern amb el subsegüent cost econòmic. ara que, de mantenir la gran inhèrcia aconseguida durant quatre anys, pel que fa a Participació ciutadana en l'organització de tota mena d'activitats ho tradueixen dient que són ells qui ho han fet. Ara que retirar arbres perquè els van posar uns altres, o desmuntar tota l'estructura orgànica de la Policia Local s'en diu optimitzar recursos. Ara que............ Doncs, ara toca fer balanç dels dos primers anys d'una legislatura que es troba a l'equador i que ja ha donat prous senyals tant dels objectius perseguits com del que dona realment de sí.
 
Desfer, no fer, i fer d'oposició a l'oposició. No he trobat pas millor definició.
 
Tot i això, sí que vull reconèixer la gran feina feta pel Regidor Pedro Sánchez qui, com a independent, va concórrer a les llistes d'ICV i ha esdevingut una veritable sorpresa per a tothom. Persona afable, molt treballadora i, sense que en el seu subconscient estigui anar en contra de res ni de ningú. I, en els temps que estem té molt valor trobar-se amb persones que l'únic que persegueixen és treballar per al seu poble i cercar el benestar de la seva gent.
 
sempre ho he dit, i així ho seguiré mantenint: El regidor Pedro Sánchez ha resistit estòicament la voluntat del PSC-PSOE d'eliminar el sistema de recollida d'escombraries. No només l'ha mantingut sino que l'ha potenciat. Ell, és qui, davant d'una auditoria sobre el funcionament d'aquest sistema, ha aplicat totes les mesures al seu abast perquè l'empresa adjudicatària del servei compleixi amb llurs obligacions, però també ha posat, malgrat la supresió de la Unitat de Medi Ambient de la nostra Policia, totes les mesures de vigilància i incoació d'expedients sancionadors per evitar la multiplicitat de situacions d'incivisme que tots patim dia rere dia.
 
Però, el regidor Pedro Sánchez  també ha resistit els intents socialistes d'acabar amb el sistema de transport públic urbà i interurbà instaurats durant l'anterior legislatura. Ho ha mantingut, ha millorat recorreguts, ha abaratit els bitllets i ha incrementat freqüències de pas com les de la línia de Mollet.
 
Ell és qui, a la vista de les Al·legacions formulades per CiU a les Ordenances Fiscals, va fer que s'acordés la bonificació, per a persones amb ingressos reduïts, a la taxa d'escombraries. I, per si fos poc, ara ha posat en funcionament la nova tarja de Serveis Municipals, que ha comportat que les persones que acudeixen amb asiduïtat a la Deixalleria, s'els pugui efectuar de forma automàtica el descompte pel seu nivell de reciclatge.
 
Ja sé que no semblo un Portaveu del principal grup de l'oposició normal. Però, tot i crítiques que també podria fer, i que de fet les he expressat en diverses ocasions al regidor Pedro Sánchez, penso que, just a l'equador de la legislatura, és quan toca dir el que realment penso.
 
Si a tot plegat li afegim l'existència de tota mena de disputes internes en el sí del govern, la forta tensió entre els seus membres per evitar que algú llueixi més que un altre, i que el tracte que el Regidor Pedro Sánchez rep dels seus companys socialistes no acaba de ser el més adequat... Si observem que una de les poques obres realitzades, com és el parc infantil de la zona de ca l'Estruch, també ha estat obra del regidor en qüestió, entendreu la raó del per què dic el que dic.
 
M'allargaria massa en més valoracions. Però, si repasseu els apunts en aquest blog dels darrers dos anys, ja podreu fer-vos una clara idea del que no s'ha fet sino desfet, i de quines són les perspectives que ens pot deparar el futur.
 
Nosaltres seguirem, des del que comporta estar a l'oposició, treballant en positiu, amb respecte, amb humilitat, però amb tot l'esforç per aconseguir que el nostre poble recuperi aquell tremp de transformació en el que es va aturar ara fa just dos anys!
 

divendres, 7 de juny del 2013

EL FINANÇAMENT DE LA, ARA JA IMPOSSIBLE, PISCINA MUNICIPAL

Recordareu com, fa just una setmana, us explicava el contingut del plenari celebrat el 30 de maig. I com, a banda de tot l'estol de mocions presentades per qui se sap incapaç d'endegar cap iniciativa viable per al poble, es va debatre i votar que les subvencions, tant de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona, aprovades i acceptades, destinades a la construcció del que es va anomenar "Complex esportiu municipal amb piscina coberta", no es destinessin a la finalitat prevista sino que, se sol·licitava destinar aquests diners a d'altres obres, reparacions o millores que l'equip de govern deu considerar prioritàries.
 
Per primera vegada ja no vam haver de sentir aquella cançoneta que diu: "La piscina municipal no es podia fer per qüestions econòmiques, a més tots aquests diners de les subvencions no hi són, i si no hi són, tampoc podem iniciar cap obra.
 
D'altra banda, cal recordar que l'empresa promotora de la zona de can Valls, és a dir, on abans hi havia el Camping Palau, havia signat un conveni amb l'Ajuntament pel qual lliurava al consistori, amb l'aprovació del projecte de Reparcel·lació, un total de vuit-cents mil euros. Això, fins ara, sempre s'havia negat per part de l'equip de govern, i es deia que, aquests diners tampoc hi éren i per això no es podia procedir a l'inici de les obres.
 
Curiosament, el Regidor de Projectes, (que algun dia ens haurà d'explicar, de quins projectes), ja em va manifestar que sí, que aquests diners sí que hi eren, que l'empresa en qüestió ja els va trucar per demanar-los la factura. Ara, de cop i volta, sí que hi són, però el problema rau en que la factura inclou l'IVA, (només faltaria), i que per tant no és exactament aquesta quantitat.
 
Mireu. Em sembla molt legítim, que els partits que ara governen, no vulguin construir la piscina. Em sembla perfecte, fins i tot, que manifestin preferència per altres interessos o objectius. el que no em sembla bé, és que s'enredi a la gent. No em sembla bé que, s'utilitzi un càrrec de confiança revestit d'Interventor perquè constantment, en mig dels plenaris, incideixi en qüestions estrictament polítiques. Que ho diguin ben clar i català: NO VOLEM FER LA PISCINA! I no passa res!
 
L'altre dia, un lector d'aquest blog em demanava, si podia explicar d'una forma planera, com es pensava (i així s'havia acordat), finançar la construcció d'aquest equipament municipal. I la cosa és molt clara i transparent:
 
1. L'any 2010 l'Ajuntament va concertar un crèdit de cent mil euros a fi de destinar-lo als primers pagaments de la Piscina. El crèdit, totalment pagat a l'any següent, l'actual govern no sabem ben bé a quines finalitats ho va destinar.
 
2. L'any 2011 constava en el pressupost municipal una partida de dos-cents mil euros, també destinats a les obres de la nova piscina.
 
3. La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, van concedir-nos un total de tres-cents vint mil euros a aquests efectes.
 
4. L'empresa promotora de la zona de can Valls ha d'abonar a l'Ajuntament un total de vuit-cents mil euros. De fet, ho farà en el moment que així sigui requerida pel consistori tal i com així consta en el conveni subscrit.
 
Ara només em resta dir: El total de la construcció suposava un cost de quatre milions i mig d'euros. Si sumem els conceptes abans esmentats, veureu com el que aportava l'Ajuntament (I SÍ QUE HI ÉREN), era un total de un milió quatre-cents-vint mil euros, a banda dels terrenys, és clar. La resta era aportat per l'empresa adjudicatària de l'obra.
 
Un cop acabada l'obra, que vol dir, que actualment aquest equipament ja estaria en funcionament, l'Ajuntament, durant quinze anys, feia una aportació de 95 000 euros cada any, import aquest al que calia restar el que s'obtingués de les quotes dels socis.
 
Per cert, en el contracte subscrit d'explotació de l'equipament, s'hi regulava, amb tot detall, com l'Ajuntament mantenia el control i la supervisió de la gestió i explotació, a través d'una comissió de seguiment, en el seu dia ja constituïda.
 
Crec, que he sigut capaç d'explicar d'una forma clara i diàfana, com s'havia de finançar la construcció de la Piscina Municipal. I, repeteixo que em sembla molt legítim que no la vulguin fer. Però, el que no és de rebut, és que es cerquin tota mena d'excuses que res tenen a veure amb la realitat.
 
L'actual govern concep l'Ajuntament com una empresa que, mes que no pas dedicada a prestar serveis als seus ciutadans, s'apropa més al concepte d'una caixa d'estalvis. Ara poden presumir d'haver aconseguit gairebé dos milions de superàvit, però, en canvi, no gaudim de quelcom tant i tant reivindicat, i que tantes i tantes vegades havia constat en els programes electorals de les formacions que avui formen el govern municipal!
 

dimecres, 5 de juny del 2013

VOSTÈ NO MANA, SENYOR OLIVERAS!

Aquesta fou l'expressió emprada per l'Alcaldessa durant el punt de l'ordre del dia destinat als Precs i Preguntes, en el ple municipal celebrat el passat dijous dia 30 de maig.
 
Ja coneixeu la història dels Precs i Preguntes, i de la manera que el nostre Grup municipal ha optat per formular-les, donada la manca de respostes, la poca o gens fonamentació en les mateixes o, senzillament, perquè en la majoria d'ocasions convertien les respostes en atacs a la gestió de l'anterior govern sense oferir cap concreció ni detall sobre la qüestió de la que eren interpel·lats.
 
Nosaltres no hem fet altra cosa que, en lloc d'expressar, només in situ, les preguntes, procedim a la seva lectura tot i que alguns dies abans les hem registrat d'entrada sol·licitant que les respostes s'ofereixin per escrit. Que nosaltres, a fi que el ciutadà que escolta el ple, en tingui coneixement, les llegim, no impedeix que, si l'equip de govern vol, les contesti també in situ i al moment; però també haurà de fer-nos arribar, dins del termini legal de 30 dies, les respostes per escrit.
 
Com sabeu, el que fa el govern, després que nosaltres procedim a donar lectura a les darreres presentades, és que també procedeixen a donar lectura a les respostes de les qüestions plantejades en el mes anterior. Per tant, acaben complint amb el que estableix el ROM, potser sense voler, o, fins i tot, sense adonar-se'n.
 
Probablement, aquesta situació provoca una certa incomoditat als altres grups de l'oposició, però, en definitiva, no es fa res més que cumplir amb l'establert reglamentàriament. I el fet que les preguntes i respostes siguin llegides i no de forma oral i directa, no suposa cap obstacle per al normal desenvolupament de la sessió plenària. I, en tot cas, sí que ara disposem de respostes o aclaracions prou satisfactòries al que des de CiU plantegem al govern.
 
Doncs, la frase que encapsala aquest post és la que va pronunciar l'Alcaldessa al transgredir la norma plasmada en el ROM, Reglament Orgànic Municipal, ja que, abans que procedíssim a donar lectura a les preguntes de CiU, va optar per donar la paraula als regidors/es de l'equip de govern perquè contestessin a les preguntes del PP i ERC, i així deixar que aquests marxessin abans que nosaltres llegíssim les preguntes. Li vaig dir que estava conculcant el ROM, i davant l'impossibilitat d'oferir cap argument raonable, la seva resposta fou: "Vostè no mana, senyor Oliveras! I tant que no mano; però la norma, consensuada en el seu dia entre tots els grups municipals, sí que mana, i a ella no li fa res incumplir-la.
 
Només reproduïré a continuació la part de l'article 33.5 del ROM on queda clarificada aquesta qüestió, no fos cas, que algú es pensés que m'invento alguna cosa:
 

- en primer lloc es procedirà a donar resposta a les preguntes i precs formulats en l'anterior sessió plenària que hagin quedat  pendents de resposta.

    - finalitzat aquest primer torn, es procedirà a respondre aquelles preguntes i aquells precs que s'hagin formulat per escrit amb anterioritat  a la celebració de la sessió plenària.

    - tancarà aquest apartat de precs i preguntes el torn d'intervencions destinat a formular precs i preguntes oralment al Ple municipal.

 

Som els primers interessats en no voler fer més ferragós del compte els plens municipals, i alguna cosa farem perquè siguin més àgils de cara als qui l'escolten i a les persones que volen intervenir al finalitzar la sessió. Però, donades les circumpstàncies ja dites, seguirem volent les respostes per escrit!