dimarts, 20 d’agost de 2013

SÓN VACANCES, I VULL PARLAR DEL BARÇA

Des de Cantallops estant, en el darrer dia de la Festa Major, i quan just s'ha acabat el primer partit de la lliga 2013/2014; amb la mandra que em fa parlar de Política, em ve de gust reflexionar sobre el nou Barça.
 
Avui que, no he anat al camp, he posat els abonaments al seient Lliure. Aquest servei tant criticat per alguns, m'ha semblat sempre una bona iniciativa per tal que el camp s'ompli quan els socis mandrosos com jo, no hi acudim per les raons que siguin. I, escoltant com sempre al Puyal, m'he adonat que, potser sí que encara té alguna aportació a fer al joc de l'equip aquest entrenador, anomenat tata, de qui no en sabia pas res, i de qui vaig dubtar sobre les seves possibilitats d'èxit en un club tant peculiar com el nostre avesat a un sistema de joc que, al no ser de la casa, potser no entendria, assimilaria o transmetria amb eficàcia als jugadors.
 
Evidentment que és massa aviat per extreure alguna conclusió sobre les seves aportacions, el seu tarannà o sobre l'empatia amb l'equip i/o la seva integració al grup, partint de la base indubtable que sempre s'ha d'establir una gerarquia clara entre qui mana i qui ha d'obeir sense més, El set a zero contra el Llevant, m'ha fet pensar en alguns aspectes en els que, ja hi ha incidit el nou entrenador, i en d'altres en els que penso s'hi ha de dedicar a fons.
 
Partint del principi immutable que el barça juga al que juga, i que, per tant, hi ha d'haver dos defenses centrals per davant del porter. Que volem seguir amb dos laterals que pugin amb força per les bandes conectant amb els extrems. Que al mig del camp necessitem tres bons jugadors que remenin la pilota, que juguin al toc, que dirigeixin i que pressionin a l'adversari. I que volem seguir amb tres davanters on s'hi comptin dos bons extrems i algú al mig que no només es dediqui a esperar que li arribi la pilota, com sí li passava a villa, sino que jugui, que pugi, que baixi, que la busqui, que la remeni i que faci gols, sense que en cap cas tingui l'exclusiva del gol.
 
Dit això (que ja ho tenim, i així volem seguir), sí que he observat com a novetat la recuperació d'aquella pressió asfixiant que ja feia un parell d'anys que no veiem. també hem vist ganes, moltes ganes, molta il·lusió.... I no cal dir que en el futbol, com en tots els ordres de la vida, la qüestió psicològica resulta essencial per a l'assoliment dels objectius pretesos.
 
Com que la perfeccció no existeix, i sempre hi ha quelcom a millorar, penso que en gerardo Martino, a banda del que ja hem vist, hauria de posar molt èmfasi en dos elements en els que mai hem sabut destacar com equip: Per una banda, el joc aèri. És cert que tenim un equip de baixets, i que difícilment podem destacar en aquest aspecte. Però, en les jugades a pilota parada, sempre hem de fer pujar a Piqué, Puyol i algun altre per si es dona l'opció del remat de cap; però deixem la defensa sense ningú, comportant això que si, per la raó que sigui, la pilota és presa per un jugador adversari, les conseqüències poden ser letals. I, d'altra banda, el segon aspecte a millorar són els corners. Jo no sé que s'ha de fer perquè algun dia aprenguem a xutar corners! No sé si és que no els entrenaven, si tant els fa, o què és el que passa. Però, si xutem vint corners en un partit, gairebé està assegurat que mai la cosa acabarà en gol.
 
M'ha agradat la "declaració d'intencions" d'en Tata canviant sense manies a Mesi. què ha de fer en Mesi al camp a la segona part guanyant sis a zero? Sabrem portar bé el tema de les rotacions? Farem jugar tot l'any als mateixos per arribar coixos, com la temporada passada, al final?
 
De moment, m'està agradant el que veig. sembla que encara conservem capacitat d'il·lusionar-nos amb aquest equip, i que encara tenim molts èxits per davant.
 
Per cert, no és que m'agradi el futbol. M'agrada el Barça. que ningú em pregunti per res més, doncs no en sabré ni un borrall. El barça per mi segueix essent encara un instrument de lluita nacional. de moment, encara és el nostre exèrcit particular. Qui em digui que no s'ha de barrejar política i esport li diré que molt bé, que ja s'ho farà. Que en Laporta, va aconseguir, en primer lloc, convertir aquest barça en el millor de la història i d'això vivim. Però, també va fer d'aquesta institució que es constituís en el que sempre hauria d'haver estat: en tot un símbol de catalanitat i de representació de la nació catalana al món. Als qui es preocupen per saber a quina lliga jugarem quan siguem independents, els contesto que m'és igual. Primer és la Independència, després ja en parlarem; la resta és el de menys!