divendres, 10 de novembre de 2017

PRESOS POLÍTICS I ELS SEUS EFECTES

Sou ja uns quants els qui, quan aquests dies ens trobem a les diverses activitats reivindicatives, ja siguin concentracions, caçolades o reunions de tota mena, em recrimineu que no escric res al bloc. Teniu tota la raó. El darrer post va ser l'endemà de l'últim ple municipal, just abans d'anar a les celebracions per la proclamació (o Declaració) que algú m'haurà d'explicar la diferència, de la República Catalana. Però, també és ben cert que, entre les xarxes socials i el seu impacte o immediatesa, i que els fets relacionats amb les conseqüències del Referèndum del dia 1 d'octubre i de l'esmentada Proclamació/declaració del dia 27, es van succeïnt d'una forma tan ràpida, fan que, en molts casos, quan em disposo a escriure alguna cosa, tingui la temença que allò que acabo d'escriure perdi tot el seu sentit al cap de poca estona.
 
El cert però, és que des del passat dia 16 d'octubre tenim als Jordis a la presó. Els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural empresonats per raons estrictament ideològiques, sota l'excusa d'uns delictes que requereixen l'existència de violència, contra la que ells sempre han lluitat..., a més d'estar jutjats en fase d'instrucció per un tribunal especial, que ni tant sols té competències en aquesta mena de delictes. Però, per si això no fos ja prou greu, antidemocràtic i propi d'un estat represor que conculca flagrantment els drets fonamentals i les llibertats públiques que suposadament protegeix aquella Constitució que els serveix per a tot menys per a perseguir als qui de veritat se salten la legalitat, com són tots els investigats per les múltiples trames de corrupció del PP, ara tenim al President de la República, Carles Puigdemont i quatre dels Consellers del Govern a l'exili, lliures gràcies a l'actuació jurídicament impecable d'una Justícia garantista i fonamentada en la preservació dels Drets humans, i al Vicepresident, Oriol Junqueras, amb set consellers més a les presons de Madrid, amb mesures penals del tot injustificades i desproporcionades, privats de llibertat sense la possibilitat de sortir-ne ni mitjançant l'abonament d'una fiança.
 
Tenim clar doncs, que en aquests moments Espanya té deu presos polítics. Estan privats de llibertat per les seves idees, que també són les meves. Per haver organitzat mobilitzacions cíviques i pacífiques els uns, i per ser membres d'un Govern que va complir amb els seus compromisos i va fer tots els possibles perquè la societat catalana pogués acudir a votar en un referèndum el passat dia 1 d'octubre els altres.
 
Avui, la segona autoritat de Catalunya, la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també ha fet nit a la presó, per sortir-ne després d'abonar una fiança de 150 000 euros. Tota la Mesa del Parlament, també encausada, havent de satisfer cadascú un total de 25 000 euros abans d'una setmana si no vol entrar també a presó. Això sí, al Conseller Santi Vila, que mai he entès la raó per la qual el President el va mantenir a Govern després de la remodelació del passat estiu, el deixa en llibertat l'inefable jutgessa del Tribunal especial, que vol dir que està fora de la Justícia ordinària, Carmen Lamela, per manifestar que ell no estava d'acord amb la proclamació unilateral de la independència, i al membre de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, també s'el deixa en llibertat sense fiança per haver declarat i acreditat que havia votat negativament a la declaració d'independència.
 
a la vista de tot això, a algú li queda algun dubte que els presos són només per raons ideològiques, de consciència, de pensament, de lluita per uns ideals?
 
Que no ens vinguin amb discursos legalistes que res tenen a veure, ni amb la Constitució ni amb el Codi Penal. I és que, ja sabeu que cap llei espanyola prohibeix que es faci un referèndum. Cap llei ho tipifica com a delicte. I, més encara, és mentida que la Constitució no permeti que s'acordi celebrar un referèndum! Només cal acudir a l'article 92 de la Constitució per adonar-se'n.
 
Després de les atrocitats comeses per un Govern despòtic com l'espanyol, que actua en nom d'un Estat que s'ha mostrat més represor que mai, el que cal és que demà a la tarda tornem a demostrar que som molts, més, tots.... que som la gran majoria de la societat catalana que, ara ja no només vol votar, sino que s'inclina majoritàriament a favor de la independència de Catalunya. Si dimecres passat vam paralitzar el país, demà hem d'omplir més que mai Barcelona de gent per la nostra dignitat i la llibertat dels presos polítics. Això ha de servir d'arrancada per la gran victòria de l'independentisme a les eleccions ilegals i ilegítimes del proper dia 21 de desembre. Però, per molt que aquestes eleccions siguin imposades i sense empara legal de cap mena, sota el paraigua de l'article 155 de la Constitució, el que tenim clar és que als Demòcrates no ens fan por les urnes. I que anirem a votar tants cops com calgui. La victòria només depen de nosaltres!
 

Virus-free. www.avast.com