Vull dir al 1898. sí, quan Espanya va perdre Cuba. I és que, tots recordem quan, a l'època d'estudiants ens feien memoritzar (que no vol dir pas estudiar) allò de "La Generación del 98". Doncs, tota aquesta degradació que hom pot llegir a diari en els mitjans de comunicació espanyols, amb alguna honorable excepció, suposo que formarà part del que els estudiants espanyols del futur coneixeran com a "Generación del 18"! Sí la de l'any en que Espanya va perdre definitivament Catalunya.
No vull dir la de l'any de la independència de Catalunya (que tot arribarà més d'hora que tard) sino la de l'any en que Espanya va tornar a embogir perquè els catalans van abandonar qualsevol vincle, ni que sigui emocional, amb aquell Estat.
Ens pensàvem que ja ho havíem vist tot. Però, avui, amb l'interlocutòria de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem, intentant trobar algun element mitjanament "raonable" per encolomar algun delicte als nostres presos polítics, criticant als jutges alemanys titllant-los de poc menys que burros, el jutge Llarena cavant la seva tumba com a tal al veure com els presos han perdut ja les manies i el miren als ulls expressant les contradiccions en les que incórre de forma continuada i sistemàtica, veient com l'ànim de venjança és l'únic element que guia la seva actuació i la de la resta d'òrgans judicials..., unit tot plegat a l'implosió total de l'estat espanyol, al contemplar tots plegats com l'afaire de Catalunya s'els ha anat de les mans, s'ha internacionalitzat definitivament..., i el que és pitjor per a ells: que les reivindicacions catalanes han començat a desfermar un grau de simpatia a l'exterior que ni nosaltres mateixos ens hauríem imaginat mai d'assolir. avui, deia, és quan veiem que han perdut definitivament el sanderi!
Si a més, en mig de tot plegat, observem com la seva monarquia s'està desfent com un terròs de sucre, com els seus responsables polítics s'inventen titulacions universitàries o, el que és pitjor encara, que s'obtenen titulacions sota el tràfic d'influències o activitats similars. També hi podem afegir altres processos judicials com el dels joves que van participar en una baralla de bar amb uns individus que posteriorment van resultar ser policies, aprofitant aquesta circumpstància per emprendre una acusació per terrorisme. O els ERE d'andalusia dels que ningú parla, que ja us en podeu enriure de tots els casos de corrupció que hem vist fins ara, ja que assoleix un desfalc econòmic de gairebé vuit-cents milions d'euros!
On voleu que vagi a parar tot això? doncs, m'és ben bé igual. Només sabem que nosaltres, si ja no volíem formar part de tot allò per raons molt, però que molt justificades, com és tot el referent al finançament de Catalunya, a l'expoli fiscal, per la llengua o per tants altres motius; ara amb més raons que mai, sabem que volem marxar i, es digui el que es digui, marxem d'aquesta putrefacció anomenada Espanya.
Poktser serà dur. Serà llarg. Potser encara són (o som) molts els que haurem de pagar algun preu per tot això. Però, tant seval, nosaltres anem passant, que d'aquella podrimenta no en volem saber pas mai més res!
