dimarts, 13 de novembre de 2018

EL QUE CAL SABER SOBRE EL MUSEU PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE PALAU-SOLITÀ!

 
Han estat diverses les informacions que hem sentit o llegit sobre el que ha passat i el que passa amb el nostre Museu que, per qui no ho sàpiga, pertany íntegrament i només, a la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, independentment que el considerem com a museu del nostre poble a tots els efectes.
 
Potser sí que m'allargaré en la història que us vull explicar, tot i que ho intentaré resumir tant com pugui. Abans però, sí que us demanaria un petit favor: Llegiu l'entrevista que jo mateix vaig fer a l'il·lustre palauenc, Lluís Ventura i Vila a Ràdio Palau el dia 2 de desembre de 1989, que vaig transcriure íntegra en aquest bloc el 31 de desembre de 2014. Ho podeu fer aquí:
 
Aquest, el nostre museu, el millor perquè és l'únic que tenim, fou creat l'any 1962, aprofitant una sala de la rectoria de l'església de Santa Maria, amb en Mn Jordi Sales com a Rector de la parròquia. En Lluís Ventura i Vila, la persona que més i millor ha treballat per la Cultura al nostre poble, és qui es va encarregar de tot. De fer la feina, el manteniment, la recopilació de peces i el cercar persones que col·laboréssin en fer que aquell petit projecte inicial, esdevingués prou important com perquè reflectís la nostra veritable història. Crec que tot el que jo pugui dir sobre la vàlua personal i intel·lectual d'en Lluís Ventura, es quedarà curt. No tinc prous paraules per definir el que va fer, ser i representar per al nostre poble. Llegint l'entrevista, us adonareu de tot plegat.
 
Aquest Museu, va ser traslladat l'any 1993 a la sala que hi ha a l'esquerra de l'entrada principal de la masia de can Cortès, comportant això un gran impuls per a la seva projecció i coneixement per part de la gent del municipi. En puc parlar amb tot detall, ja que jo era el regidor de Cultura de l'època. Que ningú es pensi que el trasllat de la seva anterior ubicació als baixos dels pisos aquells que havia construït la caixa de Sabadell al carrer Dom Bosco els anys setanta, a can Cortès, fou cosa fàcil. I és que, partint de la base que el museu era (i encara és ) de titularitat del Bisbat, vam haver de negociar amb el Rector de la parròquia, Mn Pere Gibert, però sobre tot amb les màximes autoritats del Bisbat de Barcelona. Al final, vam subscriure un conveni de col·laboració i manteniment entre l'Ajuntament i el Bisbat, que va incloure el trasllat d'un Museu que, per pertànyer a Palau, el vam ubicar a Plegamans. Potser hi haurà qui tot això li semblarà una ximpleria, però ja us dic jo que els recels estàven a flor de pell en aquell temps. sort de les bones maneres i elevadíssim nivell cultural del responsable de patrimoni del bisbat de barcelona, Mn Martí i Bonet qui, fa pocs anys, en una visita al nostre poble, encara em va reconèixer i vam recordar junts aquells dies, aquell conveni i aquell dinar a can Joan per celebrar l'acord!
 
Un cop instal·lat a can Cortès, al igual que la Biblioteca, ens les prometíem molt felices. Però, ´faré com sempre, i seré molt sincer en les meves opinions. L'any 1995 va arribar un Govern municipal socialista a l'Ajuntament. Si alguna cosa va caracteritzar aquells equips de govern del 95 en endavant, va ser la seva propensió a destruir el nostre patrimoni. I em sap molt gréu dir-ho. Però, com a resum, podeu recordar l'enderrocament de can Miqueló, o l'actuació respecte de can Manent, que va comportar, entre moltes altres raons de desprotecció d'una gran part del patrimoni local, la nostra oposició al POUM avui vigent, o les intencions d'enderrocar la Torra de la casa folch i els seus jardins, salvats in extremis pel regidor Josep Maria serraviñals sota el paraigua d'Unió Democràtica... O les intencions de fer miques la masia de can falguera, que no hi van ser a temps gràcies al canvi de Govern al 2007..., com molts d'altres exemples que ara seria llarg de relatar, però que en Josep Maria serraviñals i en Miquel Truyols us podrien explicar amb tot detall, com les saques que al 2007 es van trobar a la masia de can Boada plenes de restes arqueològiques, com si de simple runa es tractés.
 
El fet és que, quan l'any 2007 es produeix el canvi de govern, és en Miquel Truyols qui va fer-se càrrec de l'àrea de Cultura. Ell, millor que ningú, us pot explicar com el Museu, sí, encara estava a la sala on fou traslladat l'any 1993. Però, el panorama no podia ser més desolador. Pols, molta pols. Brut, abandonat, deixat, tancat i sense esma. Però, per si això no fos prou, resulta que l'Ajuntament ja feia molt de temps que havia incorporat com a treballadora municipal a una tècnica encarregada de fer tota la feina de catalogació i fitxes del contingut íntegre del museu. Pel que sembla, aquella treballadora, amb contracte a temps parcial de tres hores i mitja diàries, sí que apareixia de tant en tant per la taula de treball que tenia habilitada per fer tota la feina de catalogació i fitxes del Museu. El regidor Truyols es va voler posar mans a l'obra, aprofitant l'existència d'una tècnica arqueòloga i en patrimoni per tal de donar un impuls definitiu al Museu. Però, ningú entenia de cap manera les reticències d'aquella tècnica municipal. Tot eren problemes, dificultats, obstruccions... tot era frenar qualsevol iniciativa promoguda per part del regidor Truyols i de l'equip de Govern. al final, va resultar que el lligam d'aquella tècnica amb el PSC era la raó de tanta obstrucció. Se la va requerir per tots els mitjans a fi que facilités tota la informació sobre fitxes i catàleg del Museu, sense que atengués a cap de les peticions que se li formulàven. Donat el seu contracte d'interinatge es va optar per acomiadar a qui només es dedicava a frenar qualsevol bona iniciativa respecte del Museu. Mai va voler facilitar l'accés a les fitxes. Només quan després de diversos requeriments, inclòs el notarial amb el corresponent avís d'interposició d'accions judicials, es va avenir a facilitar la contrassenya d'accés a les fitxes del museu contingudes al seu ordinador. encara la recordem tots: "Santorini". Fou a partir d'aquí quan, gairebé després de dos anys del nou Govern, es va poder comprovar el que efectivament s'havia fet, podent-se culminar tot el treball sobre catàleg i fitxes del museu que, diguin el que diguin, està fet i acabat des d'abans de 2011! era en aquest moment quan, des de l'Ajuntament es va voler iniciar una tasca de promoció del Museu, havent dipositat les peces en llocs adequats per a la seva correcta conservació, i així, poder anar fent exposicions per temes amb les noves vitrines adquirides a l'efecte a la sala del museu de can Cortès. Però, coses de la vida, tornem a un Govern socialista l'any 2011!
 
De cop apareix a la llum pública, una nova associació denominada "Amics del Museu" que agrupa a tot un seguit de persones molt ben intencionades, amb molt bona fe, amb moltes ganes de treballar pel poble i per la seva història i memòria..., al capdavant de la que, com a president, hi havia el sr. Joan Navarro, a qui es coneixia per presidir també l'associació de veïns de la Sagrera i qui, durant el mandat 2007/2011 s'havia destacat per la defensa a ultrança dels interessos del PSC, actuant, per exemple, en la presentació d'al·legacions en nom de l'associació de veïns que presidia, ja sigui a les ordenances municipals o als pressupostos, evitant així que no ho haguéssin de fer els socialistes i intentant provocar, en la mesura del possible, el màxim retard en l'entrada en vigor d'aquells acords de màxima importància pel municipi. Però, en tant que president dels Amics del Museu, resulta que aconsegueix subscriure un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament per la tasca de catalogació, fitxes i promoció del Museu, pel que l'entitat rebia vint mil euros l'any. Aquest import el va anar abonant el nostre consistori fins l'any 2016. I és que, el regidor Jordi Pujol, després d'entrar com a responsable de Cultura al 2015, desconeixedor de la història que us he explicat, va voler intentar que aquesta gent féssin la feina que encara no constava que s'hagués fet, en relació a la promoció del Museu, fer les exposicions a les que es comprometen en el conveni subscrit, fer les accions compromeses davant les escoles i un llarg etcètera. Però, molt xerrar, però res de res a l'hora de la veritat, al·legant que encara s'estava treballant en les fitxes i catalogació del material existent en el museu, que, ja havíem advertit al regidor Pujol sobre el que ens semblava que estava passant. I el que passava no era altra cosa que la suposada feina de catalogació i elaboració de les fitxes del Museu s'havia encarregat a la sra. Carme Álvarez. I, us preguntareu, qui és la Carme Álvarez? Doncs, la dona o parella del president de l'entitat, Joan Navarro. al final, els vint-mil euros anuals anàven destinats a les factures que la Sra. álvarez Girava a l'entitat per aquelles suposades feines que ningú sap si les feia. I ara, us podria recordar aquella tècnica municipal que va obstruir tota iniciativa emprada pel regidor Truyols durant el mandat 2007/2011. Doncs sí, era la Carme Álvarez.
 
Amb tot el que us he explicat, ja us podeu fer una idea del panorama. Que què va fer el Regidor Jordi Pujol? Doncs encarregar un informe a la Diputació de barcelona sobre la situació del Museu parroquial, tot i que el mateix regidor Truyols ja havia advertit anys abans al mateix Bisbe de Terrassa sobre les greus irregularitats que s'estàven perpetrant en el pobre museu.
 
Acabo. La diputació va emetre informe. Va dir l'any passat, 2017, que feia molts anys que el Museu es trobava en una situació de greu precarietat. Que en cap cas es pot actuar sota un conveni com el que Ajuntament i Amics del Museu han anat signant i renovant de forma ininterrumpuda des de 2015 fins a 2016 a canvi de vint mil euros l'any sense que s'hagi fet absolutament res. La conclusió final de l'informe és prou demolidora: L'Ajuntament, o els seus responsables, podrien incórrer en un delicte de malversació de fons públics!
 
El Regidor Jordi Pujol va trencar amb qualsevol relació, no tant amb l'entitat en sí, sino amb el seu president Joan Navarro pels incompliments i enganys de tota mena al que l'havia sotmès. I va iniciar el camí marcat per l'informe dels tècnics de la Diputació de Barcelona. Destinar una partida en els pressupostos municipals, per contractar via capítol 2, un professional, tècnic en la matèria per fer, ara sí, tota la feinada que no s'havia fet fins aleshores. L'octubre de 2017 vam sortir del Govern municipal. La partida econòmica, tant de l'any passat com d'aquest encara hi és. Però, no ens consta cap tipus d'actuació al respecte. algun dia caldrà prendre decisions!!!
 

Libre de virus. www.avast.com