Ja sabeu que això de la política (sí, sempre en minúscules), massa sovint consisteix en anar canviant de discurs i justificacions en funció de si el vent bufa d’un cantó o d’un altre i, sobretot, de què és el que més convé en cada moment, encara que això suposi dir tot el contrari del que fa quatre dies constituïa l’element vertebrador de l’exercici del poder.
Arran d’aquesta “novetat” que de cop i volta ha irrumput com a notícia principal en els mitjans públics i privats subvencionats per tal de justificar l’aprovació, sempre de fireta, dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, com és això de la “línia orbital ferroviària”, que ve a substituir el que no fa tant fou la base que condicionava l’existència del Govern Illa, o que fins i tot va fer-lo possible, com va ser l’assumpció total de la recaptació del IRPF per part de la Generalitat, després substituït per aquella mena “d’invent” del “Finançament Singular”, sí, que venia a no fer altra cosa que fer veure que, també a Catalunya disposaríem d’una mena de Concert a la basca o a la navarresa; doncs després de tot això, resulta que ara aquells magnífics i intrèpids negociadors. en tindran prou en que en el text dels pressupostos figuri un trist paràgraf on consti, si convé en negreta, majúscules i cursives, que el Govern de Catalunya es compromet a tirar endavant amb els estudis previs i aprovació del projecte d’aquesta mena de línia ferroviària que rodejarà tota la conurbació de l’àrea metropolitana, fent-la encara una mica més gran, per donar així compliment als somnis més humits de la progressia dels anys vuitanta, quan Pujol i Maragall es repartien el país entre ruralitat/burgesia i urbanitat/obrerisme. Sí, allò de Generalitat-Diputació, Teatre Nacional-Ciutat del Teatre, Catalunya Ràdio-COM Ràdio… i moltes més. I ara s’aprovaran uns pressupostos en els que ni la total recaptació del IRPF, ni el Finançament Singular, ni res del que ja sabien que no es cumpliria, serà important, per substituïr-ho per un compromís d’anar fent bullir l’olla afirmant que d’aquí a quinze o vint anys disposarem d’una línia de tren que cosirà i recosirà el territori de tal manera que, sense haver d’entrar a Barcelona, podrem anar per les principals ciutats de Catalunya que l’envolten.
Aquest projecte, que ja existeix des de fa més de vint anys, del que ja es van fer i publicar els corresponents estudis i avantprojectes, ja fou discutit i posat damunt la taula durant el mandat municipal 2007/2011. I aquí es recomanable recordar com aquella bona gent de CiU, sí, que es va atrevir a governar l’Ajuntament amb ERC i PP, es van enfrontar al seu o seus propis partits en contra del “Quart Cinturó”. Tant és així, que al considerar que no calia anar trinxant el nostre poble amb tota mena de vials i carreteres, calia apostar per aquesta mateixa proposta, que s’estava discutint a nivell nacional, en el que una de les opcions, es plantejava que aquest tren no només passés per Palau-solità i Plegamans, sino que hi tingués parada, en el seu pas per la línia procedent de Sabadell i Castellar del Vallès en direcció a Granollers. Com sabeu, aquesta l’ínia uneix les principals ciutats del voltant de la gran capital, des de vilanova i la Geltrú fins a Mataró, passant per Terrassa, Sabadell i Granollers, entre d’altres.
Actualment, sembla que la proposta existent passaria per Santa perpètua de Mogoda, on hi faria aturada, i no pel nostre poble. Però, caldria pensar que els nostres veïns del sud ja disposen de conexions de tota mena, entre les que hi compta una estació de Rodalies Renfe, cosa que Palau no té.
Potser sí que ara, aprofitant aquesta suposada gran força negociadora, mitjançant una força política que també governa P-siP amb una majoria molt folgada, seria el moment de fer servir tota aquesta influència per tal d’aconseguir que no es perdi l’oportunitat de disposar d’una línia de ferrocarril que ens conectaria amb les capitals d’ambdós vallesos i la resta d’àmbit metropolità que tanta falta ens fa a la vista del nostre gran potencial industrial,demogràfic i de serveis.
Si tot això és una proposta seriosa, que no hagi de quedar substituïda per alguna altra de compliment incert i a un termini encara més distant, caldria posar-hi ganes, incloure-ho en els programes electorals que vindran i, sobretot, treballar per fer-ho viable i possible!
