DINAR D'ADVOCATS

Encara que sempre us parli de Política, de vegades també em ve de gust comentar coses més relacionades amb la meva activitat personal, o com és el cas, professional.

 

Divendres passat, com venim fent ja fa prop de deu anys, ens vam trobar tots els advocats de Palau-solità i Plegamans per fer un dinar i aprofitar per comentar tot allò que ens afecta, el dia a dia de la nostra professió i així aconseguir, a banda de mantenir una molt bona relació de col·laboració professional en molts casos,una millor relació d'amistat i confiança que tant ajuden a obtenir acords entre els nostres clients, majoritàriament del poble, actuant nosaltres com a autèntics mediadors.

 

Penso que diu molt de tots nosaltres el fet de mantenir durant tots aquests anys una trobada com aquesta, que en molts casos es converteix en més d'una anual, sobre tot quan aprofitem perquè vingui convidat el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell en un veritable acte de reconeixement de la nostra tasca a Palau.

 

Sóc dels que penso, com així ho fa també el meu company de partit i alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal, a qui li desitjo molt d'èxit en el 25 Congrés Nacional d'UDC que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sitges, que la Política és un servei a la ciutadania, que els càrrecs polítics han de tenir una limitació en el temps, que es tracta d'un temps de la teva vida que decideixes destinar-la al servei públic; però també que mai la Política ha de suposar l'abandó de la teva professió, encara que puguis reduir força la teva dedicació, en aquest cas a l'exercici de l'advocacia. I aquesta és la raó per la qual jo també defenso que, dedicant-me amb totes les meves forces a la política local, ja sigui en el govern o a l'oposició, mai s'ha de deixar quelcom que ho és i ho ha estat tot a la meva vida: fer d'advocat.

 

Al principi vam decidir fer aquest dinar anual els advocats palauencs amb despatx propi obert al públic al poble. Però, alguns dels que van començar, ja no tenen despatx, tot i que segueixen, i així ha de ser, venint a cada convocatòria per compartir amistat, estona i experiències.

 

En Francesc Bartoll, advocat a la Diputació de Barcelona; en Miquel Alimbau, cap dels serveis jurídics del nostre ajuntament; la carolina Valiente, amb despatx actualment a Mollet i Eivissa; i els dos advocats que sí tenim el nostre propi despatx a Palau-solità i Plegamans: en Josep Farnés i jo mateix.

 

Molta sort a tots en aquests anys difícils!

LA LLIÇÓ DE SARKOZY

Sarkozy va perdre les eleccions presidencials franceses, i només per poc més de tres punts de diferència. Quina lliçó de Democràcia, quin orgull patriòtic, quina dignitat política i quin saber estar.

 

Sarkozy va reconèixer d'immediat el resultat electoral. Sense dubtes, sense paliatius, sense culpes a res ni a ningú. "Seré un francès més entre els francesos; aquí culmina tot el meu treball, servei i dedicació al país".

 

Tenim molt per apendre. quina enveja!

 

MANCOMUNAR SERVEIS

Sento al regidor Juan Carlos Tinoco explicar que, des d'ara, l'Ajuntament s'ha decidit a mancomunar serveis amb d'altres ajuntaments o administracions per tal de mirar d'estalviar diners i reduir costos en la prestació dels mateixos.

 

Explica que durant aquests darrers mesos del curs escolar i universitari s'obriran les aules d'estudi, i que es farà junt amb les que també obrirà el nou equipament juvenil de Caldes de Montbui anomenat el Toc.

 

Em sembla molt bé. el que passa, és que una cosa és mancomunar serveis, que vol dir fer una sola contractació que ofereixi els seus serveis a dues poblacions i els seus possibles usuaris, i una altra és complementar un servei ja existent amb el que tot just es comença a prestar a la localitat veïna. Això, en tot cas, seria més una ampliació del servei existent i no pas mancomunar res.

 

De totes formes, benvingudes les iniciatives que poden anar en benefici dels nostres ciutadans, i en aquest cas dels nostres joves estudiants. El que no sé, és si als estudiants de Palau els serà massa pràctic desplaçar-se a Caldes per preparar els seus exàmens quan l'Escorxador estigui tancat, com els caps de setmana, i viceversa, si els de Caldes els serà molt pràctic venir a utilitzar l'Escorxador quan el Toc romangui tancat. Però, com que es tracta d'una primera experiència, caldrà valorar en el seu dia l'èxit o no de la nova proposta.

 

Val a dir, que ara fa quatre anys, l'aleshores regidor de Joventut, Ivan Costa, va ser qui va tenir la idea original i va implantar l'obertura en hores nocturnes i durant les èpoques d'exàmens, l'escorxador i les seves aules a fi que els estudiants poguessin gaudir d'uns espais més òptims que els que, en moltes ocasions, ofereix la pròpia llar. Que es va iniciar amb molt d'èxit, que les aules s'obren sota la supervisió d'un dinamitzador contractat a l'efecte d'entre les persones que s'oferien i presentaven el seu currículum, i que s'ha anat implantant i consolidant aquest servei fins avui. ara, és Caldes, qui després d'obrir un equipament juvenil semblant al nostre, es decideix a impulsar una iniciativa com la de l'Ivan Costa. benvinguts. I, a més, ho fa comptant amb l'experiència de Palau-solità i Plegamans i ajuntant els equipaments per tal d'oferir un millor servei als nostres joves estudiants. Perfecte.

 

Amb tot però, cal tenir en compte que fa ja uns quants anys que es va optar pel model de mancomunar serveis. Només cal recordar, per exemple, el curs de monitors que es ve fent cada any de forma alternativa a Palau i a Caldes, soportant els respectius ajuntaments part del seu cost i posant a disposició les seves instal·lacions, o també el servei de grua municipal que, des de fa dos anys i escatx es ve prestant a ambdós municipis, suposant això que Palau-solità i Plegamans disposi d'un servei de grua municipal a través de la subscripció d'un conveni de col·laboració que fa que el servei que presta la grua al nostre poble sigui repercutit íntegrament al ciutadà infractor sense cost afegit per a l'ajuntament palauenc.

 

Benvingudes totes les iniciatives, però cal que diguem les coses pel seu nom, i que per tant es distingeixi clarament entre mancomunar, que ja fa anys que el nostre ajuntament ho fomenta i ampliar la prestació d'un servei, com seria el cas de les aules d'estudi.

LA REGIDORA D'ESQUERRES DE TOTA LA VIDA

No m'he pogut estar d'escriure alguna cosa, després d'escoltar a la web de Ràdio Palau, l'entrevista realitzada a la regidora Sra. carmen Sanz del PSC-PSOE de Palau-solità i Plegamans, qui sembla que actualment ocupa les carteres de Festes, Gent Gran i Espais Públics.

 

I no m'en he pogut estar per diverses raons. Per una banda, perquè al repassar la seva trajectòria política falta d'una forma flagrant a la veritat. Es proclama d'esquerres de tota la vida, diu que és socialista per tradició familiar i per convicció, que el pare ja ho era, els germans, fills, etc. I clar, no he pogut evitar un enorme somriure al recordar la seva militància, cap a mitjans dels anys noranta, a Unió Democràtica de Catalunya, partit al que jo milito des del mes de novembre de 1992. I és que, tampoc cal que s'en amagui. Si va militar a UDC i es considerava una autèntica nacionalista, i la seva evolució ideològica l'ha portada a militar a un partit espanyol i espanyolista, és del tot legítim i no hi ha pas res a dir. Però, amagar, i potser avergonyir-se d'aquella militància, no és pas quelcom que la dignifiqui. I he comentat la seva deriva ideològica d'un nacionalisme català a un d'espanyol al recordar com, ara fa pocs mesos, va votar en contra de l'adhesió de l'Ajuntament del nostre poble a l'Associació catalana de municipis per la Independència que promou i presideix l'amic Josep Maria Vila d'Abadal.

 

D'altra banda, també hi ha altres aspectes de l'entrevista que m'han cridat l'atenció. Per exemple, l'obsessió quasi malaltissa d'explicar una, ja falsa, situació econòmica dolenta del consistori palauenc. Es proclama contrària a les retallades, però anúncia que es veu en la necessitat d'aplicar-les per a la propera Festa Major. Li haurem de recordar que el darrer govern socialista va deixar una Festa Major amb un pressupost de pràcticament 700 000 euros, i que l'anterior govern liderat per CiU la va deixar amb un pressupost de 200 000 euros. Sembla que es mori de ganes d'apuntar-se a la política de retallades, com si d'una moda es tractés, oblidant que d'altres governs s'han trobat una situació ruïnosa, i en canvi ella, es troba amb unes arques del tot sanejades que són l'enveja de mig país.

 

Observo la seva perplexitat davant la gran implicació de la societat civil palauenca, les entitats i moltes persones a títol particular, davant l'organització d'actes de tot tipus. Només cal que treballi perquè aquest caliu no es perdi, que la feina gran ja està feta.

 

Pel que fa a la Gent Gran, fins al moment no se li coneix cap més aportació que no sigui la d'haver eliminat el ja tradicional dinar; i cal recordar que el dinar, que enguany s'ha convertit en un verenar que tindrà lloc el proper dia 19 de maig, el va heredar l'anterior govern amb un pressupost de prop de 35 000 euros i que el va reduir fins a 18 000 euros.

 

Finalment, en quant a l'àrea d'Espais Públics, va confirmar que la seva política no va ni anirà més enllà de la de Tapar forats, posar quatre rajoles, pabimentar petits esborancs, i tot allò que suposa el dia a dia, en quant a manteniment, de qualsevol ajuntament. I a sobre diu que s'ha trobat uns barris abandonats! si només ha de tapar quatre forats, no deu ser tant l'abandó al que es refereix!

L'ESTAT EN CONTRA DELS AJUNTAMENTS SANEJATS COM EL NOSTRE

El PP rebutja les esmenes de CiU.

 El grup de CiU al Senat ha estat l'únic que ha presentat esmenes als articles de la llei d'Estabilitat Pressupostària impulsada pel Govern espanyol pel que fa a l'afectació d'aquesta llei sobre l'autonomia del món local. CiU ha presentat un total de 35 esmenes a la llei, entre les quals destaquen les que afecten als articles 12.5 i 32 que fan referència a les Corporacions Locals. El Partit Popular ha rebutjat les esmenes presentades pel Grup de CiU en defensa de les Corporacions Locals i, per tant, la llei d'Estabilitat Pressupostària ha entrat en vigor sense que s'incorporin les esmenes de CiU.

 

 
Afectacions sobre l'autonomia local.

 L'article 12.5 de la llei d'Estabilitat Pressupostària estableix que els ingressos que les Corporacions Locals obtinguin per damunt del que estaven previstos, s'hauran de destinar íntegrament a reduir el nivell de deute públic. Per la seva banda, l'article 32 fixa que aquelles administracions, ja sigui l'Estat, les Comunitats Autònomes o les Corporacions Locals, que obtinguin superàvit pressupostari, com és el cas de Palau-solità i Plegamans, aquest superàvit s'haurà de destinar a reduir l'endeutament net. El contingut d'aquests dos articles tindrà seriosos efectes sobre l'autonomia del món local i s'aplicarà a totes les Corporacions Locals sense cap distinció. La llei no distingeix entre els que han fet els deures i els que no. Les mesures que recull aquesta llei en relació al món local tindran efectes sobre tots els ajuntaments sense distinció, tant per aquells que porten molts anys aplicant i gestionant els seus recursos amb responsabilitat i que, com així va ser durant l'anterior legislatura, per tant, a dia d'avui tenen unes finances merescudament sanejades, com per aquells que repetidament han gastat per damunt de les seves possibilitats i, per això es troben avui davant d'una situació financera delicada.

 

La llei penalitza els ajuntaments que han fet una gestió responsable.

 

 Aquesta aplicació indiscriminada de les mesures a tots els ajuntaments sense tenir en compte la seva gestió, no fa res més que penalitzar aquells ajuntaments que, gràcies a la bona gestió, han estat capaços de generar superàvit pressupostari ja que aquest superàvit enlloc de destinar-lo a fer inversions que millorin els municipis l'hauran de destinar a reduir l'endeutament, per molt petit que sigui aquest endeutament.

 

 La llei fomenta les males pràctiques pressupostàries.

Des de CiU considerem que les mesures recollides a la llei d'Estabilitat Pressupostària en relació al món local fomenten les males pràctiques pressupostàries a les Corporacions Locals. La normativa incentiva que els ajuntaments inflin la seva despesa per tal de no tenir superàvit ja que, en cas de tenir-ne, no podrien destinar-lo a actuacions en favor del municipi sinó que l'haurien de destinar íntegrament a la reducció de l'endeutament.

 

CiU defensa l'estabilitat pressupostària. Des de CiU estem a favor de complir amb l'estabilitat pressupostària i és per aquest motiu que s'ha donat suport al conjunt de la llei. No obstant, estem en contra de les afectacions que aquesta llei té sobre l'autonomia local i és per això que vam presentar un important grup d'esmenes en defensa dels ajuntaments i Corporacions Locals. que sí han tingut cura durant l'anterior legislatura de mantenir uns comptes sanejats, com és el cas de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

SOBRE L'EXPLOSIÓ DE GAS D'AHIR

Ahir es va produir, quan passaven uns minuts de les dotze del migdia, una gran explosió de gas en el pis superior de l'edifici situat al carrer del Castell 73 del nostre poble.

 

Casualment, en aquell moment em trobava reunit amb l'alcaldessa Teresa Padrós en una entrevista pactada una setmana abans en la que vam tractar diferents qüestions importants de poble sobre les que entenem cal que ens mantinguem degudament en contacte e informats per evitar situacions de conflicte o confussió tant poc aconsellables en moments com els actuals.

 

Amb independència de la trobada, que, val a dir, fou prou cordial com per intentar que la relació entre govern i oposició o, al menys, entre les dues forces majoritàries del municipi, millorin en interès de Palau-solità i Plegamans, el cert és que, poc després de sentir-se un soroll, al que no vam concedir massa importància, sí que van començar-se a sentir sirenes i moviments que van coincidir ràpidament en la trucada advertint a l'alcaldessa sobre l'explosió ocorreguda. Això va fer que la reunió s'acabés precipitadament, i que ella com alcaldessa acudís de seguida a prendre el comandament de l'operació, i que jo, com un ciutadà més, acudís al lloc dels fets per tal d'assaventar-me del que havia passat.

 

Sabem que es va produir una gran explosió de gas en el pis superior de l'edifici, que hi havia una dona en el seu interior, que uns ciutadans amb molta valentia, van acudir al lloc per salvar a la víctima de l'explosió, avisar als cossos de seguretat i ambulància i aténdre-la en els primers auxilis. Sabem també que la coordinació entre Mossos d'Esquadra, Bombers de la generalitat i Policia Local, fou quasi perfecta. Sabem que la família que no ha trobat allotjament en cases de familiars o amics ha estat l'ajuntament qui els ha proporcionat allotjament en el camping el Pasqualet de Caldes de Montbui. Sabem també que les restes de l'explosió van arribar fins al carrer Anselm Clavé i que no hi ha més ferits més enllà de la pròpia llogatera de l'immoble. I finalment, sabem que cal determinar les causes de l'explosió, que els ocupants de l'edifici no podran tornar-hi fins d'aquí a una setmana, un cop sabut quin és l'estat concret de l'estructura i habitabilitat de l'immoble.

 

Cal valorar molt positivament la feina portada a terme per tots els professionals intervinents en el sinistre: policies, Mossos, Bombers, tècnics municipals d'urbanisme i serveis socials; i sobre tot els voluntaris que van acudir de seguida al pis sinistrat per socórrer a la persona ferida, qui es mereixen un homenatge públic per part del consistori i la ciutadania de Palau-solità i Plegamans.

 

Tot plegat em fa pensar, com anterior responsable de Governació, que la gran feina feta tant a la Policia Local, com en el treball transversal amb les diferents àrees de l'ajuntament així com pel que es refereix a la coordinació amb els altres cossos i forces de seguretat, van evidenciar ahir els seus fruits.

 

Això ja hi és, i ningú podrà pas desfer-ho!

ELS PEATGES

1. Catalunya pateix una situació greu de discriminació respecte de la resta de l'Estat. En efecte, amb 632 km

Catalunya és el territori de l'Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran

capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l'Estat són de

pagament.

2. És lògic que els ciutadans estiguin indignats.

3. Cal posar de relleu, tanmateix, que aquells que ara impulsen la campanya, en el seu moment des del Govern

van passar de la "Catalunya lliure de peatges" als "Peatges més cars de la història de Catalunya". L'únic

peatge eliminat físicament a Catalunya va ser el de la B-30 a Sant Cugat, amb un Govern de CiU a la

Generalitat.

4. CiU està treballant en tres direccions:

a) Instar l'Estat a construir les vies lliures de peatge pendents a Catalunya (N-2/A-2, B-40/Quart Cinturó,

A-27, N-340/A7...).

b) Exigir a l'Estat que es creï un Fons específic per homogeneïtzar i rescatar peatges.

c) Establir un sistema de bonificacions propi de Catalunya per a ús freqüent de la via, vehicles d'alta

ocupació i vehicles ecològics.

5. Moltes de les concessions són de la mateixa Generalitat. En el seu moment l'alternativa a una nova autopista

amb peatge era, simplement, no tenir autopista. Les barreres de Tabasa, Cadí, Terrassa-Manresa, Túnels del

Garraf, Maresme i Mollet són concessions de la Generalitat i, per tant, protestar a aquestes barreres és anar

contra la capacitat financera del Govern de Catalunya.

6. S'ha d'aplicar el Codi de Circulació per una qüestió bàsica de seguretat i legalitat. En aquest punt convé fer tres

matisos:

a) Els Mossos no denuncien directament als usuaris que no paguin el peatge. El Servei Català de Trànsit

es limita a gestionar les denúncies fetes per les concessionàries. Té l'obligació de fer-ho.

b) Els diners recaptats (100 euros) amb les multes no serveixen per rescabalar les pèrdues de les

concessionàries.

c) Les concessionàries, si volen recuperar la tarifa, hauran d'iniciar un procediment civil contra l'usuari. És

cosa seva.

7. Des de CiU tenim clar que quan toqui negociar el conflicte amb l'estat, i això podria passar amb la Hisenda pròpia de Catalunya, no demanarem l'incompliment d'una llei espanyola, si no que, es compleixi amb una llei del Parlament de Catalunya, com a màxima expressió democràtica de la nostra sobirania com a nació.