Blog d'opinió jurídica i política, d’un mig palauenc, mig plegamaní, que s’estima el seu poble i el seu país.
divendres, 11 de maig del 2012
DINAR D'ADVOCATS
dijous, 10 de maig del 2012
LA LLIÇÓ DE SARKOZY
dimecres, 9 de maig del 2012
MANCOMUNAR SERVEIS
dilluns, 7 de maig del 2012
LA REGIDORA D'ESQUERRES DE TOTA LA VIDA
divendres, 4 de maig del 2012
L'ESTAT EN CONTRA DELS AJUNTAMENTS SANEJATS COM EL NOSTRE
El PP rebutja les esmenes de CiU.
El grup de CiU al Senat ha estat l'únic que ha presentat esmenes als articles de la llei d'Estabilitat Pressupostària impulsada pel Govern espanyol pel que fa a l'afectació d'aquesta llei sobre l'autonomia del món local. CiU ha presentat un total de 35 esmenes a la llei, entre les quals destaquen les que afecten als articles 12.5 i 32 que fan referència a les Corporacions Locals. El Partit Popular ha rebutjat les esmenes presentades pel Grup de CiU en defensa de les Corporacions Locals i, per tant, la llei d'Estabilitat Pressupostària ha entrat en vigor sense que s'incorporin les esmenes de CiU.
Afectacions sobre l'autonomia local.
L'article 12.5 de la llei d'Estabilitat Pressupostària estableix que els ingressos que les Corporacions Locals obtinguin per damunt del que estaven previstos, s'hauran de destinar íntegrament a reduir el nivell de deute públic. Per la seva banda, l'article 32 fixa que aquelles administracions, ja sigui l'Estat, les Comunitats Autònomes o les Corporacions Locals, que obtinguin superàvit pressupostari, com és el cas de Palau-solità i Plegamans, aquest superàvit s'haurà de destinar a reduir l'endeutament net. El contingut d'aquests dos articles tindrà seriosos efectes sobre l'autonomia del món local i s'aplicarà a totes les Corporacions Locals sense cap distinció. La llei no distingeix entre els que han fet els deures i els que no. Les mesures que recull aquesta llei en relació al món local tindran efectes sobre tots els ajuntaments sense distinció, tant per aquells que porten molts anys aplicant i gestionant els seus recursos amb responsabilitat i que, com així va ser durant l'anterior legislatura, per tant, a dia d'avui tenen unes finances merescudament sanejades, com per aquells que repetidament han gastat per damunt de les seves possibilitats i, per això es troben avui davant d'una situació financera delicada.
La llei penalitza els ajuntaments que han fet una gestió responsable.
Aquesta aplicació indiscriminada de les mesures a tots els ajuntaments sense tenir en compte la seva gestió, no fa res més que penalitzar aquells ajuntaments que, gràcies a la bona gestió, han estat capaços de generar superàvit pressupostari ja que aquest superàvit enlloc de destinar-lo a fer inversions que millorin els municipis l'hauran de destinar a reduir l'endeutament, per molt petit que sigui aquest endeutament.
La llei fomenta les males pràctiques pressupostàries.
Des de CiU considerem que les mesures recollides a la llei d'Estabilitat Pressupostària en relació al món local fomenten les males pràctiques pressupostàries a les Corporacions Locals. La normativa incentiva que els ajuntaments inflin la seva despesa per tal de no tenir superàvit ja que, en cas de tenir-ne, no podrien destinar-lo a actuacions en favor del municipi sinó que l'haurien de destinar íntegrament a la reducció de l'endeutament.
CiU defensa l'estabilitat pressupostària. Des de CiU estem a favor de complir amb l'estabilitat pressupostària i és per aquest motiu que s'ha donat suport al conjunt de la llei. No obstant, estem en contra de les afectacions que aquesta llei té sobre l'autonomia local i és per això que vam presentar un important grup d'esmenes en defensa dels ajuntaments i Corporacions Locals. que sí han tingut cura durant l'anterior legislatura de mantenir uns comptes sanejats, com és el cas de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
dijous, 3 de maig del 2012
SOBRE L'EXPLOSIÓ DE GAS D'AHIR
dimarts, 1 de maig del 2012
ELS PEATGES
1. Catalunya pateix una situació greu de discriminació respecte de la resta de l'Estat. En efecte, amb 632 km
Catalunya és el territori de l'Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran
capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l'Estat són de
pagament.
2. És lògic que els ciutadans estiguin indignats.
3. Cal posar de relleu, tanmateix, que aquells que ara impulsen la campanya, en el seu moment des del Govern
van passar de la "Catalunya lliure de peatges" als "Peatges més cars de la història de Catalunya". L'únic
peatge eliminat físicament a Catalunya va ser el de la B-30 a Sant Cugat, amb un Govern de CiU a la
Generalitat.
4. CiU està treballant en tres direccions:
a) Instar l'Estat a construir les vies lliures de peatge pendents a Catalunya (N-2/A-2, B-40/Quart Cinturó,
A-27, N-340/A7...).
b) Exigir a l'Estat que es creï un Fons específic per homogeneïtzar i rescatar peatges.
c) Establir un sistema de bonificacions propi de Catalunya per a ús freqüent de la via, vehicles d'alta
ocupació i vehicles ecològics.
5. Moltes de les concessions són de la mateixa Generalitat. En el seu moment l'alternativa a una nova autopista
amb peatge era, simplement, no tenir autopista. Les barreres de Tabasa, Cadí, Terrassa-Manresa, Túnels del
Garraf, Maresme i Mollet són concessions de la Generalitat i, per tant, protestar a aquestes barreres és anar
contra la capacitat financera del Govern de Catalunya.
6. S'ha d'aplicar el Codi de Circulació per una qüestió bàsica de seguretat i legalitat. En aquest punt convé fer tres
matisos:
a) Els Mossos no denuncien directament als usuaris que no paguin el peatge. El Servei Català de Trànsit
es limita a gestionar les denúncies fetes per les concessionàries. Té l'obligació de fer-ho.
b) Els diners recaptats (100 euros) amb les multes no serveixen per rescabalar les pèrdues de les
concessionàries.
c) Les concessionàries, si volen recuperar la tarifa, hauran d'iniciar un procediment civil contra l'usuari. És
cosa seva.
7.
Des de CiU tenim clar que quan toqui negociar el conflicte amb l'estat, i això podria passar amb la Hisenda pròpia de Catalunya, no demanarem l'incompliment d'una llei espanyola, si no que, es compleixi amb una llei del Parlament de Catalunya, com a màxima expressió democràtica de la nostra sobirania com a nació.