Benvolgut Jaume, després d’haver tingut coneixement de l'espectacle produït ahir en la festivitat de la Policia Local, només dir-te que em sento trist i decebut per les persones que governen el meu poble.
Saps que per motius de feina he hagut de marxar d’un dels pobles que m’estimo més en el món. La seva societat civil fa que sigui un poble entranyable enmig d’uns paratges inigualables. És cert però, que no hem tingut sort amb la gent que ens ha representat políticament. 12 anys de govern socialista encapçalat per la Sr. Padrós, quatre anys d’oasi i ara tornem a estar encallats en el passat, en les enveges, en les revenges i en una manera de fer política que és caduca i passada.
Tot i no viure a Palau-solità i Plegamans, ahir dissabte van ser moltes les persones absolutament indignades que em van explicar el que havia passat a la festa de la Policia. A banda de ser un acte que va tenir de tot menys institucionalitat, lamento profundament, que una reflexió feta entre tu i jo provoqués el desbocament de l’actual alcaldessa.
En el seu moment, vaig apuntar-te la possibilitat que la candidata del PSC, Teresa Padrós, portés una cinta al cap per exagerar la seva malaltia. Amb el respecte absolut cap a la persona de la Teresa Padrós, deseguida vas corregir-me i dir-me que en cap cas, la Teresa Padrós portava una cinta per fer pena. Tot i això, la rancúnia i la maldat en que va acusar-te el passat dissabte en demostra, que potser, jo, Armengol tenia una mica de raó i no anava desencaminat.
I és que a la vida no es pot anar practicant una política de tant baix nivell. Estem en uns moments molt complicats, en que el poble necessita a persones que siguin capaces de governar com cal. No ens mereixem, que després d’un descrèdit absolut cap a l’anterior equip de govern, provocat per la gent que ara governa, estiguem a les mans de gent que no és conscient de la importància de governar.
Per acabar, t’has fixat en que el facebook de l’Ajuntament funciona com una seda? L’actual govern no ha mogut ni un dit i, curiosament ja no hi ha ningú que es queixi. No serà perquè l’actual regidor de comunicació era l’instigador d’aquesta mala praxis?
Només em resta dir-te que vagis en compte. A Palau hi ha mala gent i no tenen escrúpols.
Atentament, armengol.
Aquesta vegada sí que detecto en tu un alt grau d'indignació Armengol. Però, tranquil; ja estava avisat d'aquesta mena de praxis política basada en l'atac personal i la rancúnia, però mai m'hagués pogut imaginar que pogués arribar als límits en que es va expresar la sra. Padrós.
Com bé dius, sembla que el comentari que vas fer-me en l'apunt publicat en aquest blog el passat dia 18 de maig, sobre el que ningú m'havia fet cap tipus de comentari, i en el que jo et responia amb contundència que en cap cas puc imaginar-me que es pugui jugar amb aquestes coses i menys per electoralisme, ha estat el que ha provocat que, en mig d'un suposat acte institucional d'homenatge i reconeixement a la nostra Policia Local, l'alcaldessa es comencés a despatxar a gust contra la meva persona intentant confondre a tothom llençant la idea que jo m'en rèia o potser "enfotia" del tema de la diadema.
Mira que em sap greu, perquè si hi ha quelcom que em caracteritza això és el respecte per les persones, i més per les que pateixen, estan malaltes o tenen algun tipus de disminució. encara recordo la dedicatòria feta en aquest blog a la mateixa sra. Padrós quan va patir una aturada cardiaca oferint-li tot el meu suport en tot allò que li pogués resultar d'utilitat. I és que, per desgràcia, són moltes les persones que he vist patir per malalties de tota mena així com processos de cáncer irreversibles i sé el patiment que hi ha no només pel malalt en sí sino també per les persones que l'envolten.
La Sra. Padrós i jo tenim un problema. I és que mai hem mantingut una conversa privada entre tots dos més enllà de les intervencions en plens o les salutacions protocolàries, i no pas perquè jo no ho hagi volgut sino perquè sempre ha intentat esquivar-me sense conèixer la raó d'aquesta actitud.
No entraré a valorar avui l'acte en sí de la festivitat de la policia i temps tindrem per parlar-ne. cal agrair que, com en tantes altres coses, aquest govern s'aprofiti d'una iniciativa de l'anterior i mantingui l'acte d'homenatge i reconeixement amb el format i el lloc pensats per mi com a regidor de Governació d'aquell moment. El punt de Reality que va adquirir l'acte és el que em manté en desacord amb el plantejament actual, i em va fer adonar que l'actual regidora de l'àrea de Seguretat, Sra. Àngels Marcuello, té poc a dir després de sentir dir a l'alcaldessa que a l'Inspector en cap li va manifestar el primer dia que ells dos no s'entendrien mai, i que si no li agradava: que "ancha es Castilla"!.
Amb independència de tot plegat, el més gréu fou quan, parlant de l'intervenció quirúrgica patida, al que ja sol fer esmén en els seus discursos, va adreçar-se directament a mi amb les següents paraules:
Sr. Oliveras, sàpiga que el que jo he patit és una intervenció al cap per un cáncer, que he passat per un tractament de quimioteràpia, que em va caure el cabell i, aquesta és la raó per la qual porto una cinta al cap i no pas, com diu vostè per electoralisme; i si vol ara mateix em trec la cinta i li demostro"!
Sobren les paraules. Sobren perquè no tocava, perquè mai s'havia adreçat abans a mi per comentar-me res al respecte, perquè el que calia era homenatjar a la policia, perquè no em podia defensar i, sobre tot, perquè és mentida que jo m'hagi enrigut mai d'aquest fet, sino tot el contrari: he negat que això sigui possible que hi hagi qui ho pugui fer!
armengol. Sabem que això de la política és dur, que la intenció cercada és que, davant aquests atacs desistim de seguir fent oposició i mantenint l'il·lusió de que CiU pugui tornar a governar aquest poble algun dia.
No sé què deuen pensar els grups que donen suport com alcaldessa a la sra. Padrós davant situacions tant extremes i injustificables. La veritat és que no estic gens d'acord amb tu quan et refereixes a que a Palau hi ha molt mala gent. Tot el contrari, a Palau hi ha molt bona gent i de molt bona fe; i el que hem de fer és que s'en adonin que persones amb tants pocs escrúpols puguin seguir al capdavant de l'ajuntament.
Pensa que, quan estava sent atacat per la sra. Padrós davant els dos-cents convidats a l'acte, sí que vaig tenir una indignació inicial que va fer que marxés de seguida sense quedar-me a l'aperitiu amb l'objectiu d'evitar reaccions inadequades i així poder reaccionar en fred i serenament. De seguida però, el que em va envaïr fou un sentiment de llàstima i compassió cap a la sra. Padrós a qui no puc més que perdonar al observar com podia arribar a perdre el control d'ella mateixa expressant-se en aquells termes. M'adono també que, molt probablement basa la seva activitat política en el rencor, el ressentiment i l'odi personal, i això sí que és preocupant i algú ha de fer quelcom per evitar que pugui anar a més.
Al capdavall, el que ha provocat en mi és una renovació de forces per seguir treballant i lluitant perquè, quant abans millor, persones així deixin d'ostentar importants responsabilitats, siguin del color polític que siguin, i les substitueixin d'altres que cerquin de veritat el bé comú, el diàleg i la millora real de les condicions de vida dels vilatans de Palau-solità i Plegamans.
ara toca aguantar això i el que vingui. Com que la Mercè Pla ja no és el seu objectiu, han d'atacar a qui sigui i com sigui amb les males maneres que calguin per destruir-nos; però no ho aconseguiran!
Del que dius sobre el Facebook de l'ajuntament, poc et puc dir. Jo en tinc però poc que hi entro i l'utilitzo per raons d'accessibilitat. Sí que observo un fet constatable que és el que expresses. La resta de conclusions potser són massa arriscades. Però si tenim en compte tot el que es va fer amb el blog del dimoni de la Pedra Llarga i altres publicacions, ja no sé què opinar al respecte.
Fins aviat armengol i que sigui per coses més agradables!
