dimarts, 8 de desembre de 2015

PRESIDENT, POSI LES URNES! CONVOQUI ELECCIONS, PERÒ TAMBÉ EL REFERÈNDUM UNILATERAL!

A vegades sento algun teòric expert en el procés, afirmant que la societat catalana ja ha arribat al límit, i que amb les dificultats existents a l'hora d'intentar un acord amb les CUP, correm tots plegats el risc de que s'en vagi tot a fer punyetes. Sembla que els més de cinc anys transcorreguts des que el Tribunal Constitucional va dictar la fatídica sentència contra l'Estatut, (mai sabrem agraïr el que aquella sentència va provocar) no hagin servit de res totes les mobilitzacions, concentracions, reclamacions, consultes, i eleccions de tota mena, que han pretès fer-nos arribar a la conclusió que el poble de Catalunya, no només volia decidir lliurement el seu futur, sino que hi ha una majoria favorable a la Independència.
 
Vam esgotar fins a la sacietat totes les vies de diàleg possibles. Ens vam unir per anar a Madrid a defensar la necessitat que l'Estat espanyol autoritzés un referèndum acordat. Abans però, haviem intentat allò (que ara sona tant llunyà) del Pacte Fiscal, que va generar el segon gran cop de porta als morros després de la sentència del TC, i que va conduir-nos a unes noves eleccions (les de 2012) qque sí van evidenciar una majoria social favorable al Dret a Decidir, però també a la consecució d'un estat propi per a Catalunya.
 
Però, després d'haver-ho intentat tot, vam acabar fent aquell "simulacre" de Referèndum que va suposar el 9N. I, es digui el que es digui, allò ha comportat l'acte de desobediència més gran cap a Espanya que catalunya hagi pogut "perpetrar" en els darrers tres-cents anys d'ocupació i dominació espanyoles.
 
Quan s'havien tancat totes les portes i possibilitats, donat que res més era possible, i que l'única fórmula que ens permetia saber si els catalans voliem esdevenir o no un nou Estat independent, va ser, unint totes les forces independentistes, junt amb grans personalitats del que s'ha anomenat la Societat Civil, en una única candidatura, Junts pel Sí, que evidenciés que votar-los significava un Sí a la Independència de Catalunya. I aquí cal valorar el gran esforç de Convergència Democràtica, Esquerra Republicana i les diverses escisions d'altres partits, com és el cas de Demòcrates de Catalunya, MES, Reagrupament, etc. Però, no tothom es va voler unir a la idea que votar per una determinada força significava un Sí a la Independència. I és per això, que les CUP van presentar-se de forma separada tot i defensar la Independència, o que ICV, amb una bona part de la seva militància també a favor del procés, va fer escarafalls a fer un front comú amb persones que ells consideren culpables de la retallada en drets socials, sense voler veure més enllà de quines són realment les causes de tot plegat.
 
El cert però, és que, ara per ara, ens trobem en un atzucac. Vam voler fer unes eleccions plebiscitàries amb un full de ruta clar cap a la Independència, i el resultat fou de majoria absoluta pels qui defensen aquest procés. Però, resulta que uns, amb 62 escons, el defensen d'una manera, i uns altres, amb només 10 escons, el defensen d'una altra; i amb postulacions absolutament divergents en determinats aspectes, que poden arribar a fer que tot plegat s'encalli i no hi hagi cap altre remei que convocar noves eleccions per clarificar posicions i majories.
 
El que més ha cridat l'atenció és que, qui més va negar el caràcter plebiscitari de les eleccions del passat 27 de setembre, és qui més ho ha al·legat per argumentar que l'independentisme ha perdut. Volen fer-nos veure que la gran majoria absoluta de 72 diputats aconseguits per les forces independentistes no han guanyat, i que és el No a la independència qui es va alçar amb la victòria. Però, tots sabem que això no és cert, ja que molts votants i militants de forces com ICV, Podem i fins i tot el PSC, van votar Sí Sí a la Consulta del 9 de novembre de 2014.
 
Arribats a aquest punt, gairebé de no retorn, i donada la negativa constant i sistemàtica de l'Estat espanyol, jo no dubtaria ni un segon més. Si jo fos el President Mas, convocaria noves eleccions i que cadascú es presenti sota les seves sigles. I aprofitaria la comptesa electoral del proper mes de març, per posar-hi també una altra urna: la del Referèndum unilateral que ens han prohibit.
 
Disposarem de tota l'organització i infrastructura per fer eleccions al Parlament de Catalunya, però també per fer una consulta, amb totes les garanties, sobre si volem o no la Independència de Catalunya. Si funcionaris i determinades administracions no poden o no volen col·laborar, disposem encara de quaranta mil voluntaris que s'encarregarien de tirar endavant el Referèndum.
 
Pensem-hi bé. Però, crec que no cal malbaratar més esforços. Podem fer compatible que cadascú defensi els seus postulats polítics i ideològics, però, al mateix temps, podem consultar a la societat sobre el procés cap a la Independència.
 
El resultat electoral, serà el que sigui. Però, el de la Consulta, serà un Sí o un No. I aquest serà el Full de Ruta a seguir pels electes de les diferents formacions sortint de les eleccions al Parlament del nostre país.
 
President: si seguim ancorats i no podem avançar de forma clara i decidida cap a la Independència, CONVOQUI ELECCIONS, PERÒ TAMBÉ EL REFERÈNDUM UNILATERAL!



Avast logo

El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
www.avast.com