dilluns, 30 de gener de 2017

SANTI VIDAL: NO T'HAS EQUIVOCAT TANT, COM ELS QUI T'ESTIMAVEN ARA ET RENEGUEN!

Conec al jutge Santiago Vidal des de fa molts anys. Concretament, des que exercia de jutge titular del jutjat Penal 1 de Sabadell cap a mitjans dels anys noranta. Coincidiem en moltes vistes on jo exercia com advocat. normalment dels acusats, tot i que en alguna ocasió també ho era de l'acusació particular.
 
El seu tarannà dialogant, obert, afable, preservant sempre els drets de la part que considerava més feble..., els seus principis a l'hora d'interpretar qualsevol situació amb equitat, equanimitat, sentit de la Justícia i preservant sempre per damunt de qualsevol sospita la presumpció d'innocència, van fer que mantinguessim una molt bona relació professional, però també personal. Si a tot plegat li afegim que era un dels pocs jutjats on podies expressar-te en català sense que ningú et mirés extrany o que et demanéssin que canviéssis de llengua perquè el fiscal, el secretari.... o qui fos, havien arribat feia poc temps de les espanyes i que no entenien el català, van fer que sempre em vingués de gust anar a celebrar els judicis on em correspongués amb ell, i que em sabés molt greu que marxés cap a l'Audiència Provincial de Barcelona, com a conseqüència d'un més que merescut ascents en la judicatura.
 
D'ell no n'havia sabut res més, fins que, cap a mitjans de 2007, ens vam retrobar en una vista a l'Audiència que, vam aprofitar per saludar-nos de nou. I és així que, he anat seguint sempre amb interès el seu trajecte personal i professional. Les seves sentències, les seves intervencions en els mitjans..., i com no, la seva entrada en Política arran del procés sobiranista i les seves conviccions clares a favor de la independència, la defensa del català i la posterior participació en la redacció d'una bona proposta de Constitució catalana, o llegint el seu llibre sobre els set pecats capitals de la justícia espanyola, molt ben explicats ara fa un parell d'anys en el Pa amb Tomàquet Cultural organitzat per la revista Quatre Pins al restaurant can Duran, on vam aprofitar per tornar a rememorar vells temps. Sabent de les seves conviccions d'esquerres, tot i que m'hagués agradat més que s'hagués decantat per una altra opció política, no vaig dubtar en senyalar el seu nom a la butlleta de les eleccions al senat, juntament amb els altres dos noms de Democràcia i Llibertat, en els únics comicis que permeten llistes obertes. I ja no ens haviem tornat a trobar fins a la concentració del 15 d'octubre de 2015, quan el President Mas va haver d'anar a declarar al TSJC com a imputat pel 9N.
 
Tot el que ara ha sortit a la llum, fa molt temps que ho ha vingut explicant sense embuts. Tots ho hem sentit, ho hem vist en diferents videos al Youtube... Tots coneixem quines idees de futur tenia per a la Justícia de la República catalana independent., i encara no he entès les raons dels que es fan els escandalitzats! El que sí sabem és que tenia molt clar que li corresponia a ell, per la seva gran credibilitat i prestigi, explicar com s'està preparant tot el procés de transició cap a la independència i les estructures del nou Estat. conscient com està que el Senat espanyol no serveix absolutament per a res, i que havent estat suspès per a exercir com a jutge, podia emprar el seu temps en divulgar els avenços cap a les noves estructures.
 
Ara tothom el desqualifica. Segueixo mantenint intacta la meva idea sobre la seva gran personalitat i l'enorme contribució al procés que ha suposat la seva participació com expert en qüestions judicials. Algun dia no gaire llunyà sabrem agraïr la seva ajuda. I és que, és evident que, els qui el van portar en un pedestal ara amagaran el cap sota l'ala dient allò que, mira que en som de responsables que en menys de vint-i-quatre hores l'hem fet dimitir i l'hem enviat a casa d'una puntada. Sí, els mateixos que el passejaven per pobles i ciutats perquè expliqués el que, per haver-ho publicat un periodista en un mitjà espanyol, sembla que els provoqui extranys efectes d'una perversió política inacceptable. Però, no era això el que li demanàveu que expliqués? Algun dia sabrem valorar i entendre el bé que ens ha fet a nosaltres, i el mal que ha fet als responsables espanyols quan, de cop i volta, han descobert que el que en Santi Vidal ha explicat, no sé si exagerat o no, però que és veritat, i que només faltaria que no ho fos!
 
Treballar per la independència amb un enemic com Espanya en front, vol dir que hi ha qui ha de vetllar perquè alguns estats ens donin suport en arribar el moment més crític. Que algú ens haurà de finançar els primers temps de la independència. que cal saber a qui tenim a favor i a qui en contra. Quins jutges són els que, arribat el moment, ens faran costat i quins ens posaran més pals a les rodes. Que la desconexió ha d'estar molt ben pensada. Que les dades fiscals no són tan difícils d'obtenir, si hasta el sr. "Google" les té totes!
 
Per tant, es digui el que es digui, a mi em ve de gust reconèixer la gran feina del jutge Vidal tant en l'àmbit de la Justícia com en el de la Política. I que, ningú es preocupi: els fets li donaran la raó!



Avast logo

This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com