dilluns, 26 de març de 2018

QUINA BOGERIA!

Fa dies que no escric res al bloc. I no sou pas pocs els que m'ho retreieu. Per una banda, la política local no ens ofereix res per comentar que, d'altra banda, vol dir que s'està donant una veritable inacció, que ja coneixíem d'antuvi, remarcada d'una forma evident des que el nostre Grup municipal va sortir del Govern a principis d'octubre; i per una altra, perquè són tantes i tantes coses les que passen a nivell nacional, que cada dia penso: Esperem que passi això d'avui per valorar-ho fredament i en la seva justa mesura al cap d'uns dies. Però, el cert és que, a cada dia, a cada hora, a cada minut que passa, es van succeïnt les notícies sobre qüestions diverses. que si empresonaments injustificats, desorbitats i desproporcionats..., que si noves sortides a l'exili, que si noves ordres de detenció internacionals i, el que ens faltava, que si la detenció del President Puigdemont com a conseqüència de l'activació de leuroordre ahir a Alemanya, per ser posat a disposició judicial a fi de decidir sobre la seva (entenc que injustificada) extradició a l'estat espanyol.
 
Si segueixo el criteri d'esperar a que es refredi la cosa per fer els meus comentaris, crec que deixaré d'escriure durant mesos, a la vista de com s'està precipitant tot durant els darrers dies i hores.
 
Per tant, coneixent, com bé coneixeu, la meva opinió sobre la manca d'unitat de l'independentisme, de com crec jo que s'hauria d'haver actuat des del passat 27 d'octubre, com ens hauríem d'haver presentat a aquelles eleccions il·legítimes, il·legals i imposades del passat 21 de desembre, etc, podeu intuir, sense masses esforços quina és la conclusió de tot plegat a data d'avui. ara sí, sembla que, com que els catalans només funcionem bé a base de reacció a les "garrotades", ara, de forma ràpida i sense dubtar, ens estem posant d'acord per anar junts, per investir al President Puigdemont, en tant que candidat més votat de l'independentisme..., per així engegar definitivament la formació d'un govern (que en diuen efectiu) per acabar amb el 155 (que ja veurem) i per desplegar d'una vegada la República en aplicació de les lleis de desconexió aprovades els passats dies 6 i 7 de setembre de 2017, d'una forma completament legal, com així ho ha reconegut fins i tot aquell Tribunal Constitucional espanyol que tot ens ho anul·la i impugna, per tractar-se d'un òrgan més del poder executiu espanyol.
 
Penso, sense saber com anirà tot el referent a la detenció del President a Alemanya, que la nostra causa s'ha internacionalitzat definitivament. Són molts els sistemes judicials, fiscals i de govern que s'hauran de pronunciar a partir d'avui. Suïssa, Bèlgica, Gran Bretanya, Alemanya.... I si no ho fan en la mateixa direcció, és Europa qui tindrà un problema de veritat. És a dir, si fins ara els anava molt bé el discurs relatiu a definir la qüestió com un problema intern de l'estat espanyol, ara ja ha deixat de ser un problema intern. ara és un problema d'Europa. Europa s'ha de pronunciar i definir sobre el problema del dret a decidir dels catalans, la seva autodeterminació i per tant, la seva independència. Així, independentment d'extradicions, retencions, empresonaments i tot el que es vulgui, ara és quan Europa no té cap més sortida que instar a l'estat espanyol a fer política i deixar de judicialitzar-ho tot, ja que aquesta nova dinàmica, perjudica a diversos estats membres de la Unió Europea. ara és quan cal fer seure d'una vegada als del "a por ellos", la monarquia corrupta espanyola, el tal M. Rajoy els partits que li fan costat i a qui calgui, amb els nostres legítims representants per trobar una sortida digna al problema de Catalunya. No hi ha cap més solució! Ni les detencions, ni els empresonaments, ni l'exili, són excusa per Espanya. El problema l'hem col·locat damunt la taula de les més importants cancelleries europees i són aquestes les que hauran d'obligar als espanyols a seure en una mesa de negociació política amb els catalans per trobar una sortida política i viable a les reiterades, insistents i consolidades reivindicacions del poble de Catalunya.
 
Sobre la situació al nostre poble, tinc ganes de comentar la presentació pública que es va fer el passat dimecres dia 21 de març a l'auditori de can Cortès d'una iniciativa popular i ciutadana que sota la denominació de Junts per Palau, pretén concórrer a les eleccions municipals que s'han de celebrar l'any vinent, on hi van participar de forma activa els meus companys de Grup municipal, Laura Navarro i Jordi Pujol, a qui desitjo molts èxits en aquesta nova proposta transversal i diversa. Ja faré l'oportuna valoració més endavant, quan l'actualitat del país ens deixi un punt de tranquil·litat per a fer-ho. Em va semblar sentir algun exsocialista amb ganes de ficar el nas a tot arreu, preocupat per la meva presència entre el públic. Que no es preocupi pas. Jo ja no seré a cap candidatura!
 
Seguim!!!

Virus-free. www.avast.com