dijous, 28 de juny de 2018

BADALONA COM A SÍMPTOMA

Teniu tota la raó aquells que em retreieu que escric poc en aquest bloc darrerament. Suposo que es tracta d'un cúmul de circumpstàncies. Per una banda, moltes hores al despatx i voltant pels jutjats, però, també és cert que cada vegada sóc menys partidari d'escriure en "calent" com tantes vegades he fet. I, tot i que no m'arrepenteixo pas de res, sí que, davant qualsevol notícia, en lloc de reaccionar d'una forma ràpida (i de vegades airada) a causa d'una resolució judicial d'aquestes que ens afecten com a país i que ataquen la nostra dignitat com a persones lliures, prefereixo deixar pasar uns dies per poder fer una anàlisi més objectiva i amb més i millors elements de judici. La veritat però, és que l'allau de notícies que ens envaeixen a diari, també em permetria reflexionar sobre multitud d'aspectes que ens poden anar fent canviar l'opinió per les noves informacions relatives a un mateix tema que ens succeeixen d'un dia per l'altre.
 
El que avui voldria posar damunt la taula, és la imperiosa necessitat, segons el meu criteri, que al nostre poble, tot i que m'agradaria que això fos vàlid per al conjunt de Catalunya, s'arribés a un gran acord per concórrer a les properes eleccions municipals amb una única candidatura independentista i republicana. Ja sé que, amb tota probabilitat, em quedaré sol en aquesta pretensió, malgrat que la gent que m'envolta relacionada amb el PDECAT, DEMÒCRATES DE CATALUNYA i les persones que durant el passat mes de desembre es van apropar a la candidatura de Junts per Catalunya, com les que en aquests moments treballen amb la Laura Navarro perquè Junts per Palau esdevingui la força transversal, majoritària i necessària per aglutinar el vot de la gent que estima el poble, però també vol treballar per una catalunya independent i republicana, estan també a favor de crear i constituir un espai ampli i unitari per aconseguir guanyar d'una forma prou sòlida les eleccions del proper 26 de maig de 2019 al nostre Ajuntament.
 
D'aquí ve el títol d'aquest post. I és que, no ens podem permetre, ni com a poble ni com a país, que per partidismes absurds, per estratègies fallides, per electoralismes imprudents, o per personalismes indissimulats, acabem fent el que tantes vegades hem acabat perpetrant: divisió, malgrat una clara majoria social, que només ens mena a que els unionistes pretenguin aparèixer lluïnt un suport electoral que no correspon amb la realitat. Ja veieu com la tal Arrimadas presumeix d'haver guanyat unes eleccions que mai hauria somniat si els independentistes haguéssim concorregut units a les eleccions del 21 de desembre passat, ja que si C's va obtenir 36 diputats, Junts per catalunya i ERC en van aconseguir 66! I ja veieu que no parlo de la CUP. No pas perquè no vulgui que s'afegeixin a la unitat independentista; sino perquè la seva forma de fer i de ser ja ens adverteix que no estan per l'acció unitària que es planteja, tot i que, segons sembla, cada vegada són més els partidaris de crear aquest espai independentista i republicà unitari per la situació del tot excepcional que pateix la nació.
 
Badalona ens demostra que, ells, els unionistes, sí que faran el que calgui per apartar-nos de les institucions. Renunciaran a entrar a governs i al que faci falta, només per poder-nos foragitar als que ens sabem dipositaris de la voluntat majoritària del poble. Badalona és només un exemple. Però, com veiem, ple darrere ple en el nostre Ajuntament, també ells, els unionistes, els del 155, tenen la paella pel mànec fins al final d'aquest mandat. Nosaltres podem seguir fent mocions i propostes, que ells, si volen, sempre ens les tombaran.
 
Cal que hi reflexionem. Cal que mirem els poc més de 1400 vots obtinguts pel PSOE palauenc i plegamaní, i cal posar-hi al costat els 901 més els 839 obtinguts per CiU i ERC al maig de 2015. Sé perfectament el que dic. Conec també la nostra pròpia idiosincràcia com a municipi. Conec els personalismes de tota mena. Les ganes de demostrar que jo sóc més independentista, més republicà que l'altre..., i d'aquí ve allò que tantes i tantes vegades (sempre intentant de no fer-nos-hi mal) he denunciat que hi ha qui s'equivoca d'adversari.
 
Penso que tenim davant una gran oportunitat d'unir esforços. En primer lloc, per l'excepcionalitat del moment. Però, ara, per damunt de tot, perquè les nostres candidatures (i jo no formaré part de cap) estan fent un gran esforç de renovació i regeneració, que permetrà que gent sense un passat lligat a extranyes disputes, gent neta de conflictes i interessos polítics poc clars, puguin concórrer a les eleccions. Sabem de la Laura Navarro, de l'Oriol Lozano. Els conec i sé que faran tot i més per treballar amb un objectiu clar i decidit per la República. cal que prenguem consciència d'aquest fet i que algú es decideixi a seure per intentar fer una mena de "Graupera" a la palauenca i així assegurar que el futur de Palau-solità i Plegamans estigui a les nostres mans, a les de la majoria social independentista i republicana, ja que, per molt que els pesi a alguns, aquest municipi no és Tabarnia. Aquí, també el 21 de desembre, va guanyar l'independentisme. I que el nostre poble estigui en mans de gent disposada a treballar pel seu municipi, perquè se l'estima i el coneix en profunditat, perquè forma part de moltes de les entitats que integren el teixit social i cultural de la vila..., però també perquè saben que aquest és un moment històric on els ajuntaments tindran un paper determinant a l'hora de fer efectiva la República.
 
Tot això ho dic des de l'humilitat més absoluta, però convençut que aquest és el camí. si volem guanyar el poble i la República, només depenem de nosaltres!!!
 

Libre de virus. www.avast.com