dimecres, 12 de setembre de 2018

LA DIADA, L'AJUNTAMENT, EL PAÍS..., LA GENT!

En aquest periode històric que estem vivint i que, acabi com acabi, mai oblidarem pel seu tò pacífic, cívic i excepcionalment tol·lerant i democràtic, el que mai s'haurien pogut imaginar els crispats i desencaixats del vàndol unionista, sobre els que ahir vaig llegir una definició prou clarificadora: Constitucionalistes inquisitorials, és que les reivindicacions d'un poble unit arribarien tant lluny i d'una forma tant imparable. I és que, aquesta definició deixa clar quin és el seu tarannà, les seves formes, el seu poc respecte al diàleg i la tolerància, diguin el que diguin. Els que parlen de divisió, són els que la desitgen. Els que parlen d'enfrontament, són els que el voldrien. Els que parlen de violència, són els que fan el que calgui per provocar-la i no aconsegueixen el seu objectiu; acaben barallant-se amb qui sigui, si convé entre ells i destrossant tot el que es troben al seu pas per intentar justificar les seves descontrolades i més que desesperades afirmacions contradictòries i falses.
Ja sabeu que sempre explico que jo sóc dels que ja anàven amb l'estelada a les minoritàries manifestacions de la Diada als anys vuitanta. Ja amb tretze anys vaig assistir a la gran manifestació del milió de persones l'any 1977 amb una samarreta exhibint el mapa dels Països Catalans. evidentment, que també he assistit de forma ininterrompuda a les grandioses manifestacions de la diada des de 2012 fins ahir, o la del 10 de juliol de 2010 després de la sentència de l'estatut dictada pel tribunal polític que, amb el nom de Constitucional, només fa que intentar mantenir les estructures del franquisme amb el vist-i-plau de tot l'arc parlamentari espanyol.
Aquella Espanya acostumada als catalans pactistes, dialogants, col·laboracionistes, que sempre cedien a qualsevol proposta o oferta, per mínima que fos. Acostumada als catalans del "peix al cove" i a que a canvi de quatre pessetes, acabàven cedint a tot, ara s'ha adonat definitivament que això ja no té solució. Aquesta Espanya que empresona idees, persones innocents, que inventa relats falsos i delictes inexistents, sap perfectament que, amb tot el que ha reprimit i imposat fins ara, no s'en ha sortit i que no s'en sortirà. ara sap que, ni sota la violència extrema de la que s'ha parlat, cedirem a res. Perquè després de suspendre l'autonomia per aplicació de l'article 155, convocar unes eleccions ilegals i il·legítimes, posar tots els diners, els mitjans de tota mena i els poders fàctics en funcionament, que ni així van poder evitar una gran victòria electoral de l'independentisme. I ahir vam tornar a demostrar, després de tot això, que la gent hi és. Sap que la gent, ja no l'interessen ni el que diguin els mitjans de comunicació, ni tertúlies, ni tan sols els partits independentistes. La gent vol la independència, la República i la llibertat dels presos i retorn dels exiliats d'una vegada. Ahir va quedar clar que ni estem cansats ni ens cansarem. que si hem arribat aquí, és perquè ho volem tot. I cal que els partits es deixin d'estratègies i consignes. Només tenim un objectiu que es diu independència. només amb la independència podrem alliberar els presos. quan us parlin de percentatges, sí, allò del 43% o del 47%, només cal que expresseu un lleuger somriure. el percentatge només el sabrem votant en un referèndum. El referèndum ja el vam fer, malgrat totes les pressions i violències d'un estat ancoraqt encara en el franquisme que ha sabut assimilar partits anomenats d'esquerres que en realitat no ho són. Nosaltres som un poble alçat que, després de tot el qque ha caigut, ja no s'aturarà. Cal posar terminis: O espanya s'avé a fer un referèndum en un termini d'uns mesos, o tirem endavant amb la República peti qui peti. El poble ho té clar.
Al nostre poble ja sabem de què va això de les estratègies i de la divisió de l'independentisme. Ningú ens podrà mai acusar ne no haver apostat sempre, sempre, sempre, per la unitat d'acció independentista. Sabem molt bé el què és patir de que t'intentin acusar permanentment de no ser prou clar, de no fer la feina, de que sempre et busquin les pessigolles per demostrar que són els altres els que volen República i independència ja i que som nosaltres qui ho entorpim. sempre hem demostrat amb escreix tot el contrari. I aquí seguim, ara cercant la unitat a través d'unes primàries republicanes de cara a les properes eleccions municipals. Si no es fa no serà pas perquè no hi haguem posat de la nostra part. Si el que es vol és una victòria electoral per demostrar que uns independentistes guanyen i els altres perden, ens podem trobar en que, o bé passi com a les eleccions del 21 de desembre passat, o bé que els del 155 sí que uneixin esforços i s'acabin imposant. Per nosaltres no quedarà seguir vetllant per anar junts, guanyar i fer república, també a través del municipi.
Ells, els constitucionalistes inquisitorials, segueixen units. tenim un Govern municipal del PSC amb ganemos, que no se sap ben bé què és, i el recolzament incondicional dels dos regidors Martínez de C's. Per tant, tenen garantida la majoria absoluta del ple, tenitn en compte que el regidor Heras segueix desaparegut en combat des del mes de gener de 2017. Nosaltres seguirem sempre treballant per la República, tant els dos partits a qui tinc l'honor de representar al Ple municipal, PDECAT - Demòcrates, com també el nou projecte de Junts per Palau-solità i Plegamans que encapçalarà la Laura Navarro i que es troba en ple procés de construcció i consolidació de cara als propers comicis municipals.
De moment però, ahir vam tenir un exemple clar del respecte que el Govern municipal té per les mocions aprovades als plenaris. Des del mandat 2003/2007, està en vigor una moció, aprovada per majoria absoluta, que insta a l'Alcaldessa a retirar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament durant el dia onze de setembre de cada any. Així s'ha vingut fent de forma ininterrompuda des d'aleshores. L'any 2007, el PSC va intentar que aquesta moció quedés sense efecte, presentant una nova moció que pretenia obligar a l'Ajuntament a no retirar la bandera en qüestió durant la Diada. La moció fou rebutjada, no només pels nou membres del Govern on, per cert, hi havia el PP, (que per això la van presentar) sino també per ICV. No s'en van sortir per la via democràtica. ara, ahir, sense encomanar-se a cap sant, no la van retirar per la via de fet.No la van retirar perquè els va donar la gana, perquè tant els fa el que s'aprovi en un plenari, perquè no respecten el més mínim sentit democràtic i,sobretot, perquè estan governant gràcies al recolzament de C's; i això ja li deu estar bé a la regidora Fernández de ganemos ni que sigui perquè així té assegurat un salari al menys fins al proper mes de maig.
Això és el que tenim i a això és al que ens hem d'enfrontar. Tinguem-ho molt clar. amb estratègies i divisions entre nosaltres no anirem massa lluny. amb unitat d'acció arribarem on volguem!

Libre de virus. www.avast.com