divendres, 11 d’octubre de 2019

SOBRE ESTUDIS I ACORDS MUNICIPALS, AMB ELS SEUS EFECTES

Hi ha notícies que reconforten. L’altre dia sentia a les notícies de Radio Palau (la meva principal font d’informació sobre el nostre poble) que l’Ajuntament havia encarregat a una d’aquestes, sembla que mig reconegudes empreses dedicades a tota mena de consultories, la realització d’una auditoria encaminada a conèixer les necessitats reals del personal municipal, ja sigui com a funcionari o per relació laboral, en el que es troba actualment el nostre Ajuntament. A la informació en qüestió es deia, com a exemple d’un elevat nombre de situacions de necessitat, causa de moltes de les mancances de servei existents que provoquen que s’assoleixin nivells de precarietat mai vistos fins ara, que la plantilla de l’Ajuntament havia disminuït en prop de quaranta persones des de l’any 2012 fins avui.

 

Aquesta és una d’aquelles situacions que sempre em va preocupar, sobretot quan formes part de l’equip de Govern i constates que les iniciatives que es volen tirar endavant no són possibles com a conseqüència del colapse existent en determinades àrees municipals. Durant el mandat 2011/2015, on per cert vaig exercir de Portaveu de CiU i Cap de l’Oposició, vam recolzar al Govern municipal en tot allò que estigués encaminat a denunciar limitacions al principi constitucional de l’Autonomia Municipal, com així es va començar a perpetrar tant en les successives lleis dels pressupostos generals de l’Estat com en aquella atemptatòria llei contra les administracions locals, com fou la famosa LRSAL, Ley de Racionalización y sostenibilidad de l’Administración Local, que restringia d’una forma absolutament temerària, desproporcionada i injustificada, la capacitat d’exercir les competències que li eren pròpies als ajuntaments. No només ho vam recolzar sempre, sino que també vam presentar mocions en contra d’aquelles legislacions del PP.

 

Amb tot però, calia tenir molt en compte que aquelles restriccions i limitacions legislatives, en aquest cas pel que es refereix a la impossibilitat de contractació de nou personal, tenia importants i aprofitables escletxes de sortida en els que hom s’hi podia agafar per tal de poder resoldre grans mancances a nivell municipal, I és que, si bé era cert que en general no es podien cobrir baixes, ni jubilacions i altres buits que per diversos motius es poguéssin produir, també ho era que la pròpia llei LRSAL i la dels pressupostos generals de l’Estat permetien cobrir aquests llocs de treball, si quedaven degudament justificats i aprovats pel Ple municipal. Quan amb la llei a la mà demostraves aquests extrems, rebies per part d’Alcaldia la resposta consistent en afirmar que per part dels tècnics responsables d’Intervenció I RRHH s’havia informat desfavorablement al respecte i que per tant no es podia procedir a cubrir determinades baixes de les que el servei que s’en derivava responia a autèntiques i perentòries necessitats del servei públic municipal.

 

No m’agrada atavalar amb articles i preceptes jurídics. Però sí que la llei especificava que si, previ informe tècnic, el Ple de l’Ajuntament considerava com essencials determinats serveis a prestar pel consistori, quedava lliure per poder crear noves places en plantilla, cobrir baixes temporals o definitives, com també les que es produïen a conseqüència de jubilacions o incapacitats permanents. De la simple lectura de la llei, semblava que això només era possible en determinats àmbits com el de la Policia Local, els serveis socials, arquitecte municipal, secretari/a, interventor i probablement algun altre. Però això no era del tot cert.

 

Quan observaves com altres ajuntaments, consells comarcals i diputacions, sí que contractàven nou personal, cobrien baixes i convocàven nous concursos per oferir nous serveis, no acababes d’entendre res. Més si, els que se suposava que hi entenien et donàven com a resposta que totes aquelles administracions ho estàven fent malament i que algun dia s’els obriria expedient que podia acabar en sanció, que per això aquí no es volia correr aquest risc.

 

Tot plegat va fer que en una ocasiò, ara deu fer un any i mig aproximadament (ja de nou a l’oposició, després de sortir del Govern a causa de la ja coneguda actitud del PSC amb el referèndum del 1 d’octubre) m’adrecés al responsable tècnic municipal per demostrar-li que aquell no era el procedir correcte. Al final, va haver de reconèixer que si el Ple municipal aprovava l’informe sobre serveis Essencials del consistori, sí que es podien fer aquestes noves contractacions, però que, d’acord amb la llei, l’informe en qüestió el redactava el referit tècnic sense elevar-lo al Ple i era l’alcaldia qui li donava la conformitat. A més em va reconèixer que si rebia instruccions al respecte, no tenia inconvenient en redactar l’informe en qüestió perquè fos elevat al Ple.

 

La conclusió era evident: Si bé és possible que per part dels tècnics es vulgui actuar en molts casos amb excés de zel, també ho és que qui pren decisions és l’equip de Govern amb l’Alcalde o l’Alcaldessa al capdavant.

 

Ara finalment, disposarem d’una auditoria. Honestament penso que els prop de tretze mil euros que costarà es podien haver evitat si s’hagués encarregat a la Diputació, com així ho vaig fer jo mateix l’any 2010 en relació a la plantilla i organització de la Policia Local. El que està clar, és que això no podia seguir així. Que el canvi de Govern haurà pogut desbloquejar quelcom que resultava incomprensible davant els ulls de tothom. I és que, hi ha algú que pugui entendre quelcom tan senzill com és, per exemple, no poder cobrir la plaça de la telefonista de l’Ajuntament per defuncio? Com és possible que aquesta mena de baixes les hagin cobert mitjançant els famosos i mai prou ben valorats Plans d’Ocupació? A banda d’il·legals, no pot garantir mai un servei òptim a la ciutadania!

 

Amb independència de tot això, també cal pensar en el fet que el no poder contractar, ha fet inflar d’una forma desorbitada l’anomenat Capítol II dels Pressupostos municipals, que són els que es deriven de contractacions de serveis via concursos, acabant per disposar de personal aliè a la plantilla municipal que fan com un treballador propi però que factura a l’Ajuntament pels serveis que hi presta. I això ho veiem a l’àrea de Comunicació i Disseny, però també a d’altres com a la d’Urbanisme. Finalment, ara es disposarà d’un criteri clar que permetrà cobrir determinats llocs que ofereixen serveis essencials als veïns i veïnes de Palau-solità i Plegamans.

 

Vull acabar comentant una altra bona notícia. És la de l’acord amb l’Inspector Cap de la Policia Local, Xavier Virgili posant fi a totes les reclamacions que aquest havia interposat contra l’Ajuntament, l’anterior alcaldessa i tècnics superiors del consistori, que es van iniciar amb la famosa querella criminal per assetjament que va resultar arxivada. La reclamació ha passat de la més que desproporcionada quantitat de mig milió d’euros a l’acord definitiu per vint mil. No saben pas els socialistes del que s’han lliurat! No sé si sabran agraïr prou els beneficis que això els comporta. Ells que van utilitzar des del primer dia del mandat 2007/2011 la modernització de la Policia, l’especialització, la professionalització i la proximitat, com a arma política llancívola contra el Govern. Ells que van jugar tant i tant brut amb l’aplicació d’un nou model de policia que ens recomanava la pròpia Generalitat, per cert comanada per un Conseller d’ICV. Ells que van fer de la policia el millor instrument d’atac polític contra el Govern, provocant accions i situacions que algun dia explicarem, ara podran veure com aquesta qüestió ja no els podrà afectar en un futur.

 

Ara caldrà començar de zero. Socialistes i ICV van treballar molt brut i amb totes les seves forces per carregar-se de dalt a baix tota la gran feinada portada a terme durant aquell mandat de 2007/2011. I de veritat que ho van aconseguir! A excepció de l’edifici de la nova comisaria, s’ho van carregar tot. Que tingui sort el Govern en aquesta nova etapa! No ho tindran gens fàcil. Caldrà deixar ben clares quines són les tasques i competències de cadascú a la Policia, des de dalt fins a baix. És el moment d’aprofitar la nova dinàmica i fer de la Policia Local un autèntic cos al servei de la gent!!!