A Catalunya ja són 7.500.000 les persones empadronades. La nova immigració representa el 16%, 232.392 marroquins, 98.542 romanesos i 78.448 equatorians són les tres nacionalitats amb més habitants empadronats. Aquest últim any, el creixement ha disminuït sensiblement, un 0,4% més que el 2009, 5 vegades menys que el creixement en relació amb l’any anterior. Un estudi de la Secretaria d’Educació, realitzat pels professors Amado Alarcón i Katia Lurba, sobre la població jove immigrada expressa que els joves se senten més catalans que espanyols, 14,9% només catalans, 26,1% més catalans que espanyols, 30,7% tant una cosa com l’altra, 7,6% només espanyols i un 11,4 % d’un altre país. «Catalans per necessitat», així es podrien definir segons l’enquesta. D’una manera rellevant, la llei d’acolliment consagra el català com a llengua d’acolliment i d’integració.
En aquest sentit, cal analitzar les xifres a Palau-solità i Plegamans. I s'observa amb certa sorpresa, com en un municipi que en moltes ocasions es vol fer integrar per raons molt diverses a una pretesa àrea metropolitana de barcelona, aquesta immigració només suposa un 8% de la població empadronada.
En el nostre poble, es compleix escrupulosament la legislació en matèria d'empadronament d'extrangers, seguim les directrius marcades per l'oficina del Padró de la Diputació de Barcelona i, en definitiva, garantim els drets bàsics de tot extranger que decideixi viure entre nosaltres.
Algú ho pot veure d'una altra manera, però la immigració a Palau-solità i Plegamans no comporta cap tipus de disfunció ni problema; i haurà d'ésser l'estat central qui, en exercici de les seves competències, haurà de controlar l'accés de les persones provinents d'altres països de la forma que consideri més adequada. Passar aquesta responsabilitat als ajuntaments, acaba essent una irresponsabilitat. Els ajuntaments ja fan prou, sense èines ni finançament a l'efecte, donant-los cabuda i garantint-los els seus drets més elementals!
