dimecres, 21 de juliol de 2010

RÀDIO PALAU SENSE EMBUTS

Acabo de llegir, casualment, un escrit d'en ramon Nualart a la revista INDEPENDENT l'Alzina, on s'afirma que jo com a regidor m'he expressat en el sentit de transmetre l'il·lusió i el goig que vaig sentir a l'any 1989 com a fundador de Ràdio Palau. I, també en el referit escrit es fa referència a que són només els governs de convergència i Unió els qui es dediquen principalment a tancar l'emissora.

Sí que, de les meves paraules hi pot haver qui, de forma més o menys interessada, pugui voler fer veure que el que vaig dir és que jo la vaig fundar. Però, si em considero una mica fundador de l'emissora, és quelcom que fou compartit entre molta altra gent jove d'aleshores, els qui, junt amb en Ramon vam iniciar amb moltíssima il·lusió i empenta aquella emissora que, mai més en la seva història ha assolit els nivells d'audiència i implicació col·lectiva d'aquells anys.

Evidentment, ràdio Palau fou creada i inventada per un govern de Convergència i Unió en el que l'alcalde n'era en Joan Payola i el primer regidor responsable en fou el també convergent Miquel cañizares. I són ells i només ells a qui es pot atribuir el mèrit de la fundació d'aquesta emissora local.

Ells van contactar amb els joves de l'època, i aquests van ser els que van fer possible que la ràdio no només engegués sino que s'implantés i arrelés d'una forma extraordinària en el municipi.

En aquells anys de 1989 a 1995 en que de seguida, per decisió de tots i amb la conformitat de l'Ajuntament, vaig esdevenir una mena de director de facto que es va dedicar no ja a fer també alguns programes sino a coordinar amb la resta d'amics tota la programació que anava des del divendres a mitja tarda amb un programa musical dirigit pels germans Josep i Antoni Castells, fins el dilluns a la nit amb un altre programa, en aquest cas de música del moment realitzat per l'Àngel Justicia, sino que també em dedicava a altres tasques com, per exemple, redactar i aprovar entre tots un reglament de funcionament intern, etc.

Érem molts i molt ben avinguts amb qui encara mantinc una molt bona relació. Érem, abanda d'en ramon, en Jordi Roura, el Miquel Àngel aguayo, el Jordi Jornet, en Josep Miquel vela, en rafael i en Jordi Oliver, l'Àngel Justicia, en Francisco Amaro, l'Antoni i en Josep Castells, en Miquel àngel Cañizares, la Raquel Puig, en santi Pi, la Sònia i la Eva camarena, la sònia i la eva Carrió, la Montse dachs, altres com l'actual alcaldessa Mercè Pla o l'actual cap dels serveis Jurídics de l'Ajuntament Miquel Alimbau, en Jaume Pérez, i altres que no en recordo masses dades com la gemma, la Marina, la Jacinta, en Gorka, i de ben segur que m'en deixo molts d'altres que també van col·laborar, de forma gratuïta i desinteressada com tots feiem, en aquell gran projecte de poble.

Recordo amb nostàlgia els programes que jo mateix realitzava: el de Pop Rock català anomenat Catalluna, que fèiem amb la Monse Dachs, el Palau Magazine de dissabte a la tarda, amb una grandíssima audìencia efectuant debats, participació de la gent...., recordo com en aquest programa, per votació de l'audiència es va decidir el nom del Parc de l'Hostal del Fum. I també, com tots els diumenges, després d'haver anat a dormir molt tard per raons d'edat, m'aixecava aviat per anar a fer en directe amb en Miquel Àngel Aguayo, un programa de música popular i tradicional catalana anomenat quatre Flames.

Amb això vull dir, que com no podia ser d'una altra manera, sí que vaig viure amb goig i il·lusió aquells primers temps de la ràdio, i que, com en Ramon, també m'en sento fundador, doncs gracies a aquella colla de joves vam fer possible l'existència d'aquesta emissora que ha de seguir servint al poble de forma plural i participativa; però de veritat i no només de paraula.

Quan vaig esdevenir regidor de cultura i Informació al 1991, vaig aconseguir contractar a en Lluís Sistach com a primer director remunerat de l'emissora per fer un pas decisiu cap a la definitiva implantació de la mateixa.

vaig deixar la política al 1993 junt amb en Joan Payola i en Miquel cañizares, doncs per raons que encara no he entès es va formar un govern de concentració integrat per la resta de regidors de CiU, els del PSC i els d'UP, i fou aquest govern i no un altre el que va tancar la ràdio amb un regidor responsable de l'agrupació Units pel Progrés.

No la va tancar CiU. I no cal entrar ara en les raons del darrer tancament, ja que els fets evidenciats prou que ens donen la raó, i les futures emisions regulars a partir de la propera tardor, amb una emissora definitivament legalitzada, és el que m'acaba d'omplir de goig i il·lusió com el que vaig tenir al 1989 en la fundació de Ràdio Palau.