dijous, 11 d’octubre de 2012

AMB PULCRITUD DEMOCRÀTICA

Reprodueixo l'editorial del butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol d'aquesta setmana, signada pel president:
 

El repte polític i social, econòmic i nacional que Catalunya té plantejat és d'una extrema dificultat.

Per tant, només hi podrem donar una bona resposta si fem les coses bé. Molt seriosament, molt serenament, molt respectuosament, molt democràticament. I així aconseguirem una majoria social que per la seva magnitud, la seva serenitat, el seu caràcter respectuós amb tota la ciutadania catalana i la seva voluntat negociadora tant respecte a Espanya com a Europa pugui ser presa en consideració.



Molt respectuosa amb tothom, dintre i fora de Catalunya. Amb una proposta o no d'independència, però en tot cas de garantia que Catalunya podrà tenir un règim polític propi amb un finançament just, amb la identitat respectada i capaç de mantenir un bon estat del benestar.

Catalunya té un historial net des d'un punt de vista democràtic. I de capacitat de convivència i d'integració. I de rebuig de la violència: hem estat, som i serem un país no violent. I de sensibilitat social.

I així hem de seguir. I la reivindicació de més respecte, com a país, i del dret a decidir, s'ha de fer d'acord amb aquests principis. I si així ho fem, amb tenacitat i sense cansar-nos, podem anar lluny.

Ara que la reivindicació catalana de més respecte, de més autogovern, de menys espoli fiscal, de més garantia per al nostre estat del benestar, de més seguretat per a la nostra identitat, ha adquirit un volum, una intensitat i un nivell d'exigència que no s'esperaven, Espanya hauria de meditar unes reflexions de fa dos anys de l'antic ministre Alberto Oliart. Una persona que va jugar un paper important i positiu a la transició, tant intel·lectualment com políticament.

El 22 d'agost de fa dos anys, poc després de la sentència del Tribunal Constitucional, que marca molt negativament el paper que Espanya assigna a Catalunya en el marc de l'Estat, a La voz de Galicia li feien la pregunta següent: «Y en la escena política actual, ¿qué le produce inquietud?». I Oliart contesta, textualment: «Hay varias cosas. Entiendo que España es un país plural en cuanto a culturas. En este contexto hay nacionalismos que son más preocupantes que otros. Por ejemplo, el catalán es el más peligroso y no debemos subestimarlo». I la següent pregunta era: «Cuál cree que es la principal diferencia entre el nacionalismo catalán y el vasco?». I la resposta, també textual: «En Cataluña nunca habrá tiros, pero democráticamente son capaces de poner el Estado español contra la pared. En Euskadi es un problema de violencia, pero no tiene la rotundidad de Cataluña».

Deixem de banda que al nostre entendre el problema basc no ha estat ni és només, ni principalment, un problema de violència. I que és evident que té molta solidesa. Però subratllem el que l'Oliart en diu la rotundidad de Catalunya i sobretot que: «Democráticamente son capaces de poner el Estado español contra la pared».

I s'està veient que així és. Que així és pel gruix que té Catalunya com a país i per la capacitat que té de mobilitzar-se pacíficament i democràticament. Amb pulcritud democràtica.

Així ho hem fet. D'una manera que ha sorprès molta gent, dintre i fora de Catalunya. A hores d'ara ja a tot Europa. I així ho hem de continuar fent. Convençuts de la bondat del nostre camí i convençuts que podem anar lluny. Podem arribar lluny. Amb convicció, sense por. I amb serenitat. I amb pulcritud democràtica.

Eleccions. Arribat el cas, referèndum. D'una manera o altra, exercici del dret a decidir. Amb pulcritud democràtica.