dijous, 12 d’octubre de 2017

RAONS, PACIÈNCIA, TENACITAT, CONVICCIÓ!

Amb tot el que està caient, només ens faltava avui la festa aquesta dels espanyols que, espero l'any vinent sigui ja un dia més i que poguem celebrar, per exemple, el dia 1 d'octubre com a festivitat nacional, o el dia de la declaració definitiva de la independència. Si d'alguna cosa ens servirà aquesta suspensió de la declaració d'independència, és per adonar-nos (els pocs que encara no ho havien vist clar) que amb Espanya no hi ha res a fer. Que aquell Estat al que vam dir Adéu per àmplia majoria el passat 1 d'octubre, mai parlarà de res amb nosaltres. Espanya és un Estat artificial fabricat a base d'imposicions i ocupacions per la força que mai ha deixat marxar a cap dels territoris que ha anat ocupant Castella, d'una forma dialogada. Menys encara si qui en vol marxar, després de tres-cents anys de paciència i imposició militar, és el seu motor econòmic. Saben perfectament que viuen de Catalunya i que si nosaltres marxem la seva economia no podrà aguantar ni cinc minuts dins d'uns paràmetres d'estabilitat mínima com els que exigeix aquesta Unió Europea que, també, només entén de diners. I aquesta és una de les raons per les quals, essent la UE una unió d'estats, considera al Regne d'Espanya com un element principal del concert econòmic continental. Però, després del Referèndum ha analitzat la situació, i havent-se passat tots aquests darrers anys mirant-se el nostre conflicte de reüll, s'adona que Catalunya sí compleix amb tots els requisits per esdevenir un Estat més de ple dret, però no només això, sino que s'en ha adonat que això va seriosament i que si l'interesa alguna cosa de veritat, això és un Estat que sigui contribuent net a les finances europees, i no un Estat com l'espanyol amb clara fallida econòmica que, després de la independència de Catalunya li provocarà molts més problemes que no pas els que ja ha patit (i encara pateix) amb Grècia per exemple.
 
Tot plegat, em fa pensar molt en la decisió del president de la Generalitat de deixar en suspens la Declaració d'Independència proclamada dimarts passat. I és que, sap ell i sabem tots que amb Espanya no hi ha res a fer ni a parlar. Aquesta gent només coneixen l'imposició, la força i la testosterona. Però, "gràcies" a la violència demostrada per l'estat espanyol el passat dia 1, que tot el món ha pogut presenciar, a excepció dels propis espanyols, que no és que no ho hagin vist o vulguin veure, sino que els agrada i aplaudeixen, s'han adonat que aquí hi ha un poble que ho té clar i que mai tirarà marxa enrere en les seves conviccions. Tots sabem que no hem arribat fins aquí per espantar-nos ara de cop, acollonir-nos i aturar tot el que s'ha aconseguit. Tots sabem el que diu la llei del referèndum i la de transitorietat o desconexió definitiva d'Espanya. Per tant, nosaltres (no cal que sigui el president), nosaltres, ja vam decidir, malgrat la violència extrema d'Espanya, les porres i tots els bloquetjos haguts i per haver, que ens declarem en República independent. La feina ara no és negociar res amb tots aquests del 155, de la Constitución que en cap lloc prohibeix que fem el que ja hem fet, ni amb els del Piulet, ni amb tribunals polítics, ni amb governs corruptes. Ara a nosaltres ens toca acabar la feina amb les potències extrangeres. Ja sabem que no amb totes i que n'hi haurà de molt reàcies. Però, sabem que n'hi ha que sí volen parlar amb demòcrates, amb qui s'ho ha guanyat per la seva força de la raó i no a l'inrevés, per la seva tenacitat, persistència..., però, com recordareu també de la meva campanya municipal, per la nostra valentia, humilitat i gran generositat. Això és el que s'està valorant des de països i institucions internacionals. Ara només els resta tenir del tot clar que amb Espanya no hi ha res a fer. La demostració n'és el que ha provocat el nostre president: Els ha demanat diàleg abans de declarar definitivament la independència avalada pel poble de Catalunya en referèndum. Ja estem veient la resposta que nosaltres sabiem que obtindriem; però calia que tot el món ho veiés, ara que sí que ens miren amb atenció.
 
Hem d'estar segurs que el dia de la Declaració de la independència tindrem el reconeixement de moltes potències i institucions internacionals. Ja sabem que Espanya serà l'última en fer-ho. I ha de ser aquesta la raó de la suspensió i no cap altra.
 
Dimarts a la tarda, per feina no vaig poder assistir a la concentració de Lluís Companys. Però, entre visita i visita al meu despatx, no podia deixar d'estar pendent del que passava al Parlament. La meva decepció va ser tant gran com el que més. Però, analitzant amb calma el que està passant, no puc més que pensar en que el president, com sempre, ha fet el millor pel país. S'hi juga molt ell, el Govern, els alts càrrecs investigats i els detinguts de forma irregular i sense garanties jurídiques de cap mena. Ara, tampoc ens fallarà. Recordeu les paraules del president Mas l'any 2012, després del cop de porta de Rajoy a la proposta de Pacte Fiscal: Necessitarem grans majories i una gran capacitat de resistència. És ara quan l'hem de demostrar. La independència és, només, a les nostres mans! I si per això hem de tornar a sortir les vegades que calguin als nostres carrers o places, ho farem. Si hem de tornar a ocupar escoles, a ser identificats per la policia, a esbotzar alguna porta per oferir millors condicions de servei a les persones perquè d'altres puguin votar, ho farem. Farem això i el que calgui. Perquè, ningú jugarà amb la nostra independència ara que ja hem decidit entre tots que la proclamem!
 

Virus-free. www.avast.com