dimarts, 10 de juliol de 2018

LES PRESSES MAI SÓN BONES

No sé si és la situació política actual a catalunya, o el fet que tot sembla que ho volguem per abans d'ahir. Però, tot el que es refereix a les properes eleccions municipals, que tindran lloc el dia 26 de maig de 2019, sembla que ha suscitat una mena de febrada o cursa d'obstacles per veure qui arriba primer a no sé benbé on. Si bé la situació d'excepcionalitat política del país, amb presos polítics, exiliats, conseqüència d'un 1 d'octubre i unes eleccions il·legals, il·legítimes i imposades que l'independentisme va guanyar per majoria absoluta el passat 21 de desembre, sí que fa necessari un debat al voltant de la, per mi indiscutible i perentòria necessitat de constituir una candidatura única independentista a cadascun dels municipis de Catalunya, no acabo d'entendre la raó per la qual tantes forces polítiques es donen pressa per, o bé començar a organitzar tota mena d'activitats que ja es poden considerar de campanya electoral, o bé ja s'han començat a presentar caps de llista.
 
Sembla que, de cop i volta ens hagi deixat d'interessar l'actualitat del poble, el que fa o deixa de fer el Govern municipal..., i ens limitem a afirmar sense més, i probablement amb tota la raó, que es vislumbra un exagerat nombre de carrers en obres, parcs, jardins, voreres, enllumenats, claveguerams, etc. Comencem a veure discursos programàtics, majoritàriament calcats als que hem sentit en tantes i tantes ocasions, però ningú analitza què s'ha fet o deixat de fer pel que fa a moltes temàtiques locals com: polítiques socials, educatives, habitatge, ocupació, emprenedoria, cultura, comerç o turisme. Parlem només de candidats, dels que ho deixem, dels que comencen, dels que no hi ha manera que marxin i dels que estaria bé que seguíssin. Però no observo que es parli de continguts, de futur, del què volem pel nostre poble. I això és el que realment ens hauria d'importar.
 
Està molt bé que persones com l'alcaldessa Padrós deixin el càrrec després que ocupés l'alcaldia pel juny de 1995 i només amb quatre anys a l'oposició (2007/2011). també que persones com jo mateix, amb gairebé catorze anys al consistori... i alguns altres, deixem pas a noves generacions, persones, idees, aplicant allò de la renovació i la regeneració que ja vaig voler oferir en la meva candidatura de 2015, i on potser l'única manca de renovació era la meva.
 
Ara, ja sabem que la Laura Navarro encapçalarà la candidatura amb més vocació de transversalitat que es presenta. Amb una expressa voluntat d'unir esforços perquè l'independentisme es presenti unit a les properes eleccions municipals, com a única fórmula segura de garantir la victòria independentista al poble. Però, també sabem que ERC ha escollit a l'Oriol Lozano com a cap de cartell, o que els socialistes presentaran al Marc Sanabria com alcaldable. Suposo que ara la resta també correrà a escollir els seus caps de llista. Jo els recomanaria que pensin en les necessitats reals de la població... Que estimant el poble, segur que ajuden a fer fort el país. I als independentistes els recomano que mantinguin l'objectiu de fer efectiva la República. Units segur que guanyem. No pensem només en l'alcaldia. Si unim esforços treballarem pel poble, perquè en sabem, perquè així ho volem, perquè som d'aquí i volem el millor pels nostres. Però també ajudarem i molt a construir la República que vam guanyar durant la passada tardor.
 
Si, com sembla, això no és possible, hi ha d'haver algú que aglutini aquesta voluntat unificadora i transversal. I això, en aquests moments, només ho representa la candidatura que encapçalarà la Laura Navarro!
 
Amb tot, cal tenir memòria. Cal pensar en com vota la gent. cal tenir present la influència de determinats mitjans de comunicació. Penseu en l'exemple de ganemos Palau, que sense ser-ho, van voler jugar a fer veure que eren Podemos. Tant és així, que van obtenir més de set-cents vots per un cap de llista que gairebé ningú sabia ni qui era ni d'on havia sortit. Les conseqüències, a la vista estan: El tal José Luís Heras, cometent un gravíssim frau electoral, va decidir desaparèixer de l'Ajuntament. Des del mes de desembre de 2016, no la vist mai més ningú exercint les seves funcions. No ve als plens..., però segueix essent regidor. Si el nostre Ajuntament té disset regidors, fa més d'un any i mig que només en té setze. Com veieu, l'influència d'alguns mitjans va fer que aquesta gent obtinguéssin un gran nombre de vots, apareixent, només, un parell de mesos abans de les eleccions.
 
Arriba un moment que ja no sabem en què es fixa la gent a l'hora de votar. Però, ser el primer en presentar-se i començar a organitzar actes de campanya un any abans, no és pas garantia de res.
 
Crec que no és bona aquesta mena de cursa o febrada que ens ha agafat aquesta vegada. A les eleccions del 2015, es van començar a proclamar caps de llista pel febrer i el març del mateix any.
 
Però, no és només aquesta la qüestió. Sino que, com tots sabem, passaran moltes coses al llarg dels propers mesos, i això pot condicionar i molt a les futures candidatures, Tenim presos polítics, exiliats, els judicis tindran lloc abans de les municipals, les negociacions amb Espanya no sabem quin caire acabaran prenent. Però, el compromís de fer República segueix en peus. I això, en cap cas ho podem defugir!
 

Libre de virus. www.avast.com