dilluns, 1 d’octubre de 2018

1 D'OCTUBRE DE 2017: EL DIA QUE SEMPRE, SEMPRE, GUARDAREM A LA NOSTRA MEMÒRIA!

Sóc dels que penso que ens en sortirem de tot això. si hem arribat fins
aquí, si hem fet el recorregut que hem fet des d'aquella fatídica sentència
del TC espanyol del 2010, si hem participat massivament a les grans
mobilitzacions del 10 de juliol d'aquell mateix any, així com de totes les
manifestacions de les Diades de 2012, Via catalana de 2013, la V de 2014,
les de les plebiscitàries de 2015 després de la Consulta del 9 de novembre
de 2014..., i les descentralitzades de 2016, la prèvia al Referèndum
d'Autodeterminació de catalunya d'ara fa un any i la de fa poques setmanes
que ha demostrat que seguim vius, alçats, ferms, decidits i imparables cap a
la definitiva efectivitat de la República catalana! Si hem arribat aquí,
deia, és perquè sabem que no podem defallir de cap de les maneres. I sabem
que ho farem malgrat els partits, les seves estratègies, els seus interessos
i la seva manca d'unitat d'acció. Perquè sabem que, al menys ara, no és
moment de retrets i atacs innecessaris. Temps hi haurà. És l'hora de
demostrar que nnosaltres, el poble, seguirem empenyent, seguirem fent la
feina i, sobretot, que la República també la farem nosaltres.

Només nosaltres, sabem qui es va aixecar de la taula en la Consulta del 9N
tot i que la força de la gent va fer que hi hagués de tornar a seure. Els
qui som al mig sabem qui està per la república i la independència i qui
només cerca protagonismes amb intents de desacreditar als altres. A Palau
sabem molt bé el que vam patir, per una banda, amb uns per aconseguir poder
disposar de sis centres de votació i no dos, a part de fer-nos amb claus per
poder obrir algun equipament municipal si hagués estat necessari, i per una
altra banda, amb uns altres que només cercàven poder posar-nos en evidència
davant tothom intentant demostrar que no estàvem per la feina, que no
aconseguíem res del que caldria i posant tota la pressió i més damunt
nostre, només per interessos de partit i sense prioritzar la unitat. Però,
com deia, tot això es va superar, vam poder arribar força lluny, tot i que
no tant com haguéssim volgut, essent una de les conseqüències immediates de
tot plegat, la nostra sortida del Govern municipal per acord gairebé unànim
de l'assemblea conjunta dels nostres partits celebrada l'endemà mateix del
Referèndum del 1 d'octubre.

A partir d'aquí, la feina fou degudament repartida d'acord amb la
coordinació local i el referèndum es va poder celebrar amb normalitat.

La meva experiència personal durant aquells dies previs i la pròpia jornada
va ser d'un enriquiment extraordinari. Vam aconseguir claus de determinats
centres. No de tots. Ni l'alcaldessa Padrós, ni l'AMPA de l'escola Folch i
Torres ens van facilitar les claus. Tot i això, vam aconseguir entrar als
patis de l'escola, on es va portar a terme la votació en els porxos
exteriors. Vaig participar en l'ocupació del pati amb molts altres palauencs
i plegamanins. vaig deixar taules perquè es féssin servir durant la nit i a
la votació. Els Mossos d'esquadra van voler identificar a dos que es féssin
responsables d'aquella "festa" de persones allí reunides. Hi va haver qui es
va "escaquejar" al·legant no sé quina mena d'incompatibilitats. Ens vam
oferir en Jordi Méndez de la CUP i jo mateix, així com un altre ciutadà, i
així consten encara les nostres dades, pendents encara potser de rebre algun
dia una citació judicial. feta la identificació, em vaig adreçar a la
prefectura de la Policia local. Vaig demanar les claus de l'escola,
manifestant la meva condició de Tinent d'alcalde. El caporal que em va
atendre va respondre que tenia ordres d'alcaldia de no deixar les claus sota
cap concepte. Va dir-me: "Segons l'alcaldessa, l'escola és propietat de la
generalitat, aneu a demanar-li les claus a la generalitat". Tots sabem que
una cosa és la titularitat i una altra qui fa el manteniment i la gestió
diària de les escoles, que és l'ajuntament. Més motius per no seguir en
aquell Govern.

Algunes persones es van quedar a dormir a l'escola amb tendes de campanya.
Nosaltres vam anar cap a casa per tornar a les cinc en punt del matí. Quina
gentada! quina organització! quina il·lusió! Tot estava preparat. Les
llàgrimes ens van saltar a tots, i encara ara quan ho recordem, en el moment
que van fer entrada les urnes, sobres i paperetes amb la resta de material.
A les nou en punt, comença la votació. Problemes informàtics com a tot arreu
pel boicot policial espanyol. Obertura del cens universal. Anàvem superant
tots els obstacles d'un estat feixista i represor com l'espanyol. Vam
començar a votar. El company regidor Jordi Pujol i jo mateix, ens vam passar
el dia davant les meses. La gent que va estar fent pinya davant la porta del
carrer des de la matinada i les persones que ens van acompanyar durant tota
la jornada, bé que necessitàven un lavabo. Ni per això vam poder entrar.
Donat que hi ha uns mòduls prefabricats al pati de l'escola, vam decidir, en
tant que encara regidors de Govern, procedir a la nostra costa a forçar la
porta d'un dels mòduls per poder oferir, al menys, aquest servei als
ciutadans que venien a votar i als que romanien allà durant tot el dia.
Digueu-nos gamberros. No teníem opció davant tanta indignitat per part dels
socialistes palauencs!

Encara recordo quan, a mig matí, havent sortit a esmorzar una miqueta, ens
van començar a arribar les imatges de la violència policial indiscriminada
sobre ciutadans pacífics que anàven a exercir el seu dret a vot. Les
llàgrimes van tornar a aflorar, però ens vam refermar més encara en la
necessitat de defensar fins a les últimes conseqüències les urnes i la
votació fins al final. A primera hora de la tarda va arribar el rumor que un
furgó de les forces d'ocupació espanyoles venia direcció al nostre poble.
Vam amagar les urnes. Després de confirmar-se que no era veritat, tot va
tornar a la normalitat.

Al final, acabada la votació, tots cap a l'Institut Ramon casas i carbó.
Quina multitud de ciutadans custodiant l'institut per evitar que cap
energúment policial s'atrevís a visitar-nos. El recompte es va allargar pels
permanents talls informàtics perpetrats pel CNI i tot un estat incapaç
d'aturar-nos per cap mitjà. Més de quatre mil vuit-cents palauencs i
plegamanins que vam votar, que vam desobeir... que ho vam aconseguir!

Després de tot això, sabem que som la majoria, també a Palau-solità i
Plegamans. Sabem que si volem, podem. Sabem que units som invencibles. Ara,
només depenem de nosaltres!!!


---
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
https://www.avast.com/antivirus