dimecres, 30 de setembre del 2009

NOTÍCIES

El discurs d’Obama a l’ONU

El president dels EUA va inaugurar el curs de l’Assemblea de l’ONU obrint el futur a una cooperació internacional més gran, “una nova era de compromís basat en el respecte mutu i l’interès mutu”, una referència al multilateralisme, superant l’etapa d’unilateralisme del seu antecessor. L’objectiu i el to del discurs va ser ben rebut per tothom, considerant però que segueix corresponent als EUA la responsabilitat de ser i actuar com la primera potència del món.

Mana Zapatero, més impostos

El Govern central ha aprovat la presentació dels pressupostos generals corresponents a l’any 2010. Com ja havien anticipat, es fonamenten en una pujada d’impostos, dos punts de l’IVA, i també augmenta la pressió fiscal sobre l’estalvi, d’un 1% a un 3% més sobre rendiments de dipòsits, llibretes, assegurances i dividends. També se suprimeixen les deduccions de 400 euros a l’IRPF. Tots els partits de l’oposició, però també la gran majoria dels experts, consideren una greu equivocació la puja d’impostos en un moment com l’actual, de profunda recessió. La mesura del Govern espanyol és també contradictòria amb les que prenen la majoria de països europeus, que estan superant la crisi abans que l’Estat espanyol.

La banca i el president Zapatero

El president de l’Associació Espanyola de la Banca, Miguel Martín, va reclamar una reforma urgent de l’economia, i va assegurar que Espanya corre el risc de quedar despenjada de la recuperació europea. Va recordar, en aquest sentit, que juntament amb Holanda són els únics països l’economia dels quals no registrarà creixements positius aquest trimestre. Aquesta intervenció crítica i exigent del president de l’AEB coincideix amb la que fa poc va fer el president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi, que demanava eleccions anticipades, ja que el Govern era incapaç d’aconseguir un gran acord polític i social per combatre la crisi. El senyor Zapatero va respondre, des de Nova York, assegurant que Espanya sortirà de la recessió com la resta de països europeus.

La política d’estudis i informes del Govern català

El mateix Govern, a través del conseller d’Economia, dóna ara la raó a les sol•licituds de CiU, que reclamaven, des de fa mesos, poder examinar la gran quantitat d’estudis i informes encarregats pel Govern. Sospitaven que molts no tenien utilitat real, eren cars i s’atorgaven en quantitats que eludien les exigències de la normativa vigent. Ara, el Govern admet “incidències” en el 16% d’informes del 2007, estudis inútils que van costar 725.000 €. Els comentaristes apunten que han servit per pagar a persones que presten serveis al Govern al marge del servei públic, és a dir, que serveixen per premiar activitats partidistes, o que els encàrrecs són fets per persones incompetents, alts càrrecs sense la qualificació necessària, o per ambdós motius.

Reformes a les universitats

El conseller d’Universitats va informar que és necessari millorar l’eficiència del sistema universitari i per aconseguir-ho s’atorgaran, en un futur, més recursos a les universitats que proporcionin un nombre d’aprovats més elevat. Així mateix, els estudiants hauran de superar el 80% dels crèdits a què es matriculin. El problema és saber com s’aconseguirà, ja que els últims deu anys el rendiment acadèmic gairebé no ha canviat. Una millora es podria produir amb la generalització de la nova metodologia, l’anomenat Pla de Bolonya, que permet un seguiment més individualitzat de l’estudiant i una avaluació continuada.

El coneixement d’idiomes dels espanyols

Segons dades proporcionades per Eurostat corresponents a l’any 2007 la població adulta espanyola ocupa el tercer pitjor lloc de la UE en coneixement d’idiomes, només superats per Portugal i Hongria. Els joves han millorat, però encara a un ritme inferior a la mitjana de la UE. Un 60% dels joves europeus estudien dos o més idiomes; a Espanya, només el 28%. L’anglès és el més estudiat en el segon cicle d’ensenyament a tot Europa.

dimarts, 29 de setembre del 2009

EL GRAN DIA DE LA NOSTRA POLICIA




La setmana de la Policia Local ret homenatge als agents

El passat dissabte 26 de setembre, la Policia Local de Palau-solità i Plegamans va celebrar l’acte de cloenda de la setmana de la Policia. Al llarg de la setmana s’han celebrat diverses activitats en què els agents de la policia han estat els màxims protagonistes. La festa de cloenda va servir per retre homenatge a la tasca i dedicació duta a terme pels policies del municipi, pels agents d’altres cossos policials, pels voluntaris i professionals de Protecció Civil i per persones d’altres àmbits professionals.

Per tercer any consecutiu, la Policia Local de Palau-solità i Plegamans va celebrar la seva festivitat. Durant set dies, els agents de la policia van organitzar diverses activitats esportives, com un partit de futbol i un campionat de tennis taula, amb l’objectiu de fomentar la relació entre els agents del cos. “És l’única setmana de l’any en què els policies ens podem distreure de la nostra tasca diària” explicava l’Inspector en Cap de la Policia Local, Xavier Virgili, qui va apuntar també la importància de les qualitats humanes dels policies de la plantilla que es reflecteixen en el seu tracte quotidià amb la ciutadania.

Per la seva banda, durant els parlaments en l’acte de cloenda de la setmana de la Policia Local, el regidor de Governació, Jaume Oliveras, va destacar el canvi que ha fet la Policia Local en els dos últims anys. “S’han millorat aspectes com la formació o l’especialització alhora que s’ha prioritzat la proximitat cap al ciutadà creant l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) i l’Oficina de Suport”, apuntava Oliveras.

Finalment, l’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, va recordar que per tot l’equip de govern la tasca duta a terme per la Policia Local és molt important i per aquest motiu, “a finals d’any es començarà a impulsar la creació de la nova comissaria de la Policia Local”. Va agrair també la tasca que fan tots i cadascun dels agents en la feina del dia a dia.

L’acte de cloenda va servir també perquè s’atorgués un reconeixement als agents per la seva tasca realitzada i pels seus anys de servei al cos. Es va aprofitar per fer el lliurament de trofeus de les diferents activitats esportives que es van celebrar al llarg de la setmana.

dilluns, 28 de setembre del 2009

DESPISTATS, DESCOL·LOCATS, DESORIENTATS?

Després del ple municipal corresponent al mes de setembre celebrat el passat dijous dia 24, i fent importants esforços per tal d'entendre el paper dels grups de l'oposició a l'ajuntament en relació als diferents punts posats a debat, la veritat és que a la única conclusió que he pogut arribar és que tant socialistes com ICV o bé no estan entenent res respecte de la gran feinada que en tots els fronts s'està portant a terme per part del govern municipal actual, o bé que a la vista del gran nombre de projectes en execució així com del posicionament del govern fent costat a grans reivindicacions populars, es troben sense saber què fer, què dir, com actuar i on incidir a fi d'intentar aconseguir algun ressò positiu en la ciutadania.

El fet de veure com s'aproven importants convenis amb la generalitat de catalunya sobre matèries tant necessàries i sensibles des de tots els punts de vista com són el Transport urbà, que en dotze anys només es va avançar molt poc en la línia de bus que ens porta a sabadell, o eliminant la línia de Lliçà d'Amunt que portava gent de can Falguera apropant-los al centre del poble; i ara en canvi tenim bus interurbà combinat amb l'urbà a banda del nou servei entre barris del poble. O l'aprovació de sol·licituds de subvencions per a barris, aprofitant la Llei d'Urbanitzacions, convenis també en matèria d'ajuda i assessorament als usuaris i consumidors, que ells no consideren gens prioritaris en moments de crisi com l'actual, etc.

Tractament a banda mereix l'aprovació de la Modificació de crèdits pressupostària per endegar definitivament els projectes de Vianantització i dinamització comercial del centre de Palau o la nova construcció de la comisaria de la Policia Local.

Els seus arguments i votacions acabaven esent contradictoris. Tant aviat podien assegurar que la situació econòmica és dolenta i no ens podem permetre segons quins projectes poc necessaris, per al cap d'uns minuts assegurar que ara tenim més ingressos que mai doncs els impostos sobre construccions de la seva època de govern no van ser tant grans, cosa que va provocar més d'un somriure.

Finalment, tot i la voluntat del PSC de convertir aquest municipi en una ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona, no va tenir més remei que haver d'admetre que la inmensa majoria no ja de partits polítics, que també, sino de ciutadans constituïts en plataforma Salvem el Poble, on hi ha gent de tots els colors polítics incloent-hi el seu, doncs que s'havia de mantenir l'esprit de poble pel que tots tant hem lluitat, pel que els nou vinguts han cercat, per conservar i potenciar les zones agroforestals, i, sobre tot, per evitar es converteixi, com alguns desitjaven, en Ciutats Badia o similar.

Aquell POUM del que tant ens van parlar, i que tants i tants defectes i i carències patia, haurà ja de quedar enterrat definitivament, doncs la major part de ciutadans ha donat la raó als altres grups municipals; o millor dit, aquest són els que han sabut recollir el sentir de la població, i ha estat el PSC qui ha hagut de sucumbir a les demandes ciutadanes i signar un document proclamant principis del tot contraris als que, amb tota probabilitat guiaven aquell POUM ara sí oblidat, i que deixa via lliure al que s'ha estat treballant partint de zero des de fa pràcticament dos anys, que sí recull aquest sentiment, que de fet ja fou expressat per la població en el procés de participació ciutadana endegat pels socialistes en el seu dia i que va ser rebutjat per no resultar-los prou atractiu pels seus interessos político-electorals.

Vull pensar, que des d'ara canviarà aquest taranà derrotista i fins i tot destructiu, i que no hi haurà més que haver de reconèixer la gran feinada portada a terme per l'actual govern en benefici dels interessos dels ciutadans de Palau-solità i Plegamans, tant pels projectes ja executats, pels molts en execució i pels que s'han d'iniciar de forma inminent com són la nova comisaria, la dinamització del centre i, per què no, la construcció d'una piscina municipal!

dimarts, 22 de setembre del 2009

COMENÇA LA GRAN SETMANA DE LA NOSTRA POLICIA




La Policia Local celebra la seva festivitat

La Policia Local de Palau-solità i Plegamans celebra aquests dies la seva festivitat. Es tracta d’una festa que serveix per afermar la germanor dels agents del cos i per apropar-lo a la ciutadania.

L’acte central de la festivitat tindrà lloc el dissabte 26, a les 12 del migdia, a l’Auditori Würth. En l’acte institucional es lliuraran distincions i condecoracions a diversos agents per actuacions exemplars i de rellevància, així com a agents d’altres cossos policials, voluntaris d’organitzacions, representants d’entitats civils, i ciutadans i ciutadanes a títol personal.

A l’acte institucional hi seran els agents del cos, així com personalitats del municipi com l’Alcaldessa, Mercè Pla, i el regidor de Governació, Jaume Oliveras, a més d’altres regidors del consistori. També hi són convidades diverses autoritats d’altres municipis de l’entorn i diversos comandaments de tots els cossos de seguretat i d’altres policies locals, així com representants de diverses entitats del municipi.

Amb tot, la festivitat de la Policia Local va molt més enllà de l’acte central i institucional, ja que inclou d’altres activitats esportives i socials. Per exemple, dilluns 21 de setembre, l’equip de futbol sala de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans va disputar un intensíssim partit contra l’equip de la Policia Local de Ripollet. La igualtat de forces va imperar fins al moment de sonar el xiulet final, quan el marcador indicava un empat a 3 que revelava com va ser de disputat el partit. Al final, l’equip de Ripollet va endur-se la victòria gràcies al l’encert en la tanda de penals. Dimecres 23 hi ha previst un campionat de tennis taula intern, entre els agents de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans, que s’entrenen durament en el seu temps lliure per demostrar als seus companys qui és l’agent més veloç i hàbil amb la pala.

I a banda de l’esport, en la festivitat de la Policia Local també hi ha temps per les activitats socials. En aquest cas, al voltant d’una taula, compartint un sopar, amb el qual reforçar la germanor i la confiança entre uns agents “que dediquen la seva professionalitat, el seu temps i el seu esforç a protegir els drets i la seguretat de tots els ciutadans i ciutadanes”, destaca el regidor de Governació, Jaume Oliveras.

dissabte, 19 de setembre del 2009

LES VERITATS DE LA CONSTITUCIÓN

En la nostra relació amb Espanya cal tenir clar de què estem parlant. I la millor forma és anar directament a les fonts. Hi ha un problema polític, amb majúscules, i no un problema jurídic. I la via política, fruit de la democràtica voluntat de la majoria de catalans, és la única que pot canviar, de forma pacífica i rupturista, aquesta realitat política i jurídica adversa.
Articles de la Constitución tal com són. Parlen per sí mateixos:Art. 2.- La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.Art. 8.1.- Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional. Art. 138.1.- El Estado garantiza la realización efectiva del principio de solidaridad consagrado en el artículo 2 de la Constitución, velando por el establecimiento de un equilibrio económico, adecuado y justo entre las diversas partes del territorio español, y atendiendo en particular a las circunstancias del hecho insular.Art. 138.2.- Las diferencias entre los Estatutos de las distintas Comunidades Autónomas no podrán implicar, en ningún caso, privilegios económicos o sociales.Art. 139.1.- Todos los españoles tienen los mismos derechos y obligaciones en cualquier parte del territorio del Estado.Art. 145.1.- En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas.Art. 155.1.- Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.Art. 155.2.- Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
En definitiva, això no ho canvia cap Estatut d’Autonomia, ni el Tribunal Constitucional ni voluntariament el poble espanyol. Els únics que ho podem canviar som els mateixos catalans, si volem, quan siguem majoria, de forma pacífica, democràticament i a la vista de tothom. I com abans millor, o no hi serem a temps. Espanya, amb la seva actitud, ha clarificat les posicions i ha simplificat el dilema real: regió o estat? Submisió o llibertat ? Tu decideixes.

Article de Pere de Solana a
www.elmati.cat

dimarts, 15 de setembre del 2009

UNA CONSULTA IL·LEGAL CONTRA UNA MANIFESTACIÓ FALANGISTA LEGAL

No sé si algú desconeixedor de la nostra realitat sociopolítica, podria entendre alguna cosa. Algú que arribi des de qualsevol país democràtic i mínimament civilitzat a Catalunya, i que es trobi davant la festa nacional d'aquí, amb tots els partits amb representació parlamentària fent ofrenes florals a qui diuen que va defensar Catalunya contra l'invasió de les tropes borbòniques. Ja no es tracta que si dretes o esquerres, sino que els partits d'obediència espanyola i que voldrien catalunya convertida en una simple província de l'estat espanyol, és a dir PSC i PP, sino que també els nacionalistes, independentistes, catalanistes, alternativistes i tots els istes que volgueu, apareixen públicament fent ofrenes i homenatjant a qui, amb tota probabilitat només representa la defensa de la nació catalana com a estat lliure i sobirà amb els mateixos drets i deures de qualsevol nació o estat lliure del món.

Si a més, afegim que en un poblet petitó, algú s'ha decidit a fer una mena d'enquesteta als veïns de la localitat per preguntar-los si estarien d'acord amb l'independència del seu país, i aquesta insignificant consulta provoca a Espanya i en aquells partits que, a l'hora acudeixen al monument del defensor de la pàtria a fer llurs ofrenes florals, una reacció absolutament irada contra el fet de preguntar, el nostre visitant, per molt que li expliquem, és evident que no entendrà res!

I li explicarem, que el Parlament de Catalunya va aprovar una mena de miniconstitució que es diu estatut d'Autonomia, que el vam haver de portar a les Corts espanyoles i, que a la vista de les grans retallades que podia patir, vam exercir un cop més de poble pactista i conciliador, per tal d'arribar a uns acords sobre el text d'aquest Estatut que no acabessin amb el seu esprit d'anar construïnt poc a poc una nació cada vegada més lliure i sobirana dins de les pròpies limitacions que comporta pertànyer a un estat com l'espanyol.

continuarem el relat dient que, després del trauma que ja va comportar tot aquest procés, finalment l'estatutet fou aprovat per les Corts espanyoles. Però, resulta que, aquells que també porten flors al nostre heroi nacional, és a dir, socialistes i populars, els primers ho van fer mitjançant el Defensor del Pueblo perque no fos dit, presenten un recurs d'anticonstitucionalitat de l'Estatut en qüestió.

El nostre visitant, a qui haurem hagut de convidar més d'un dia a sopar si pretenem que entengui alguna cosa raonable, haurà sabut que aquell text fou portat a referendum i que el poble de catalunya va votar afirmativament en una altíssima proporció en relació als que van optar pel No. I ens preguntarà: com és que quelcom votat pel poble ha de passar pel cedàç d'un tribunal?

I aquí és quan ens veurem perduts i sense cap possibilitat de donar una resposta raonable. Bé. Només podrem dir: "mira, si poguessim decidir lliurement el nostre futur, si poguessim votar que sí o que no a qualsevol pregunta, des de si estem d'acord en fer una autopista de peatge fins a si volem l'independència del nostre país, això no ens passaria.

Hem de saber on som, hem de tocar de peus a terra, i un cop tinguem clar si volem seguir esent espanyols o no, caldrà que ens posem a treballar sense embuts, dient les coses pel seu nom i lluitant amb totes les nostres armes democràtiques per aconseguir els nostres objectius i aspiracions.

El nostre amic, finalment ha arribat a la conclusió que no érem nosaltres els que inicialment no voliem ser espanyols, i és que ja ens haviem resignat a jugar el joc del catalanisme, nacionalisme, autonomisme, regionalisme i el que fés falta; però comprova amb sorpresa que qui no ens vol és Espanya, o ens vol dominats i sotmesos, ens vol treballant per ells, pagant-los el 42% dels impostos perque en torni només el 10%, ens vol com una colònia ocupada, no ens pretén deixar-nos expressar lliurement, prefereix a la Falange, defensora d'un estat dictatorial espanyol i d'ultradreta, més que no pas deixar-nos crear riquesa, que cada català tingui al cap de l'any 3000 euros més a la butxaca dels que tindria sense el lligam espanyol, o que cada jubilat pogués percebre més de 2000 euros mensuals si no pertanyessim a Espanya.

Penso que enguany s'ha marcat l'inici d'un nou cicle, del de deixar enrere les pedagogies estèrils amb Espanya, que si l'encaix, que si el peix al cove i tota quanta intenció de sortir-nos-en amb la nostra bona fe i política de ma estesa.

Ara, em diu el meu convidat fictici, és quan ja és hora que decidiu entre província o estat, entre seguir dominats o ser lliures...

I, el darrer dia de la seva estada, amb el front arrugat de tant romiar, em preguntarà: I així, en aquest país qui són majoria els nacionalistes/independentistes o els espanyolistes/unionistes? I jo que dic: Mira noi, torna cap a casa i no t'hi capfiquis més. I és que això, aquí, resulta que no funciona així; els nacionalistes/independentistes en lloc d'unir les seves forces el que fan és separar-les i disgregar-se. Els de la dreta espanyola conservadora viuen dels seus atacs sistemàtics a Catalunya, els socialistes espanyolistes governen Catalunya amb l'ajuda dels independentistes i la d'uns altres que van a remolc dels primers.

I així, qui pot defensar els interessos d'aquest país? És molt senzill: Convergència i Unió com a única força majoritària des de la instauració de la democràcia en aquest país, que també només ha vetllat per anar millorant el nostre autogovern mica en mica sense pensar en res més que el progrés de la nació.

divendres, 11 de setembre del 2009

GRAN ACTE INSTITUCIONAL


Els palauencs s’aboquen en la celebració de la Diada Nacional

L’acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya ha aplegat, aquest matí un bon nombre de palauencs i palauenques que han omplert de gom a gom la plaça Onze de Setembre.

El Combo de Músics de l’Escola Municipal de Música ha estat el primer grup en actuar davant les cinc-centes persones, aproximadament, que han assistit a la celebració institucional. Després ha arribat el torn de la Societat Coral la Unió, que han cantat cançons tradicionals molt conegudes per part dels assistents.

Tot seguit, l’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Mercè Pla, i el regidor de Cultura i Festes, Miquel Truyols, han lliurat de la Senyera a dos agents de la Policia Local vestit de gala. Els agents han procedit aleshores a hissar la bandera mentre Jordi Figaró feia sonar el toc de tenora. Un cop la Senyera ondejava a l’aire, tots els regidors de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, encapçalats per l’Alcaldessa, han realitzat una ofrena floral al monument a Rafael Casanova, situat a la mateixa plaça. Després, han fet la seva ofrena floral els representants de diversos partits polítics i de les diverses entitats i associacions del municipi.

Després ha arribat el torn dels parlaments. El primer ha estat a càrrec de Josep Cuiàs, president del Patronat de Sant Isidre. Cuiàs ha fet un discurs en què ha lloat el paper de la pagesia i en el qual ha reivindicat la defensa de la identitat catalana. Per la seva banda, l’Alcaldessa Mercè Pla, ha fet referència a la importància de “la història, els drets i la dignitat catalana”. “Cal que tothom tingui clar que aquests trets conformen una manera de ser que no es pot canviar i que no volem canviar”, ha afegit l’Alcaldessa.

Ja en la recta final de l’acte, l’Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural Folclòrica de Sant Feliu de Llobregat ha entusiasmat el públic present amb balls tradicionals. En acabat, el Combo ha interpretat una nova peça, abans que la soprano Montserrat Costa interpretés el Cant del Poble, moment en què s’han emocionat molts dels presents. Per últim ha arribat l’hora en què tots els presents han interpretat el Cant dels Segadors, just abans de brindar amb una copa de cava per celebrar la Diada Nacional de Catalunya.