dimarts, 15 de setembre de 2009

UNA CONSULTA IL·LEGAL CONTRA UNA MANIFESTACIÓ FALANGISTA LEGAL

No sé si algú desconeixedor de la nostra realitat sociopolítica, podria entendre alguna cosa. Algú que arribi des de qualsevol país democràtic i mínimament civilitzat a Catalunya, i que es trobi davant la festa nacional d'aquí, amb tots els partits amb representació parlamentària fent ofrenes florals a qui diuen que va defensar Catalunya contra l'invasió de les tropes borbòniques. Ja no es tracta que si dretes o esquerres, sino que els partits d'obediència espanyola i que voldrien catalunya convertida en una simple província de l'estat espanyol, és a dir PSC i PP, sino que també els nacionalistes, independentistes, catalanistes, alternativistes i tots els istes que volgueu, apareixen públicament fent ofrenes i homenatjant a qui, amb tota probabilitat només representa la defensa de la nació catalana com a estat lliure i sobirà amb els mateixos drets i deures de qualsevol nació o estat lliure del món.

Si a més, afegim que en un poblet petitó, algú s'ha decidit a fer una mena d'enquesteta als veïns de la localitat per preguntar-los si estarien d'acord amb l'independència del seu país, i aquesta insignificant consulta provoca a Espanya i en aquells partits que, a l'hora acudeixen al monument del defensor de la pàtria a fer llurs ofrenes florals, una reacció absolutament irada contra el fet de preguntar, el nostre visitant, per molt que li expliquem, és evident que no entendrà res!

I li explicarem, que el Parlament de Catalunya va aprovar una mena de miniconstitució que es diu estatut d'Autonomia, que el vam haver de portar a les Corts espanyoles i, que a la vista de les grans retallades que podia patir, vam exercir un cop més de poble pactista i conciliador, per tal d'arribar a uns acords sobre el text d'aquest Estatut que no acabessin amb el seu esprit d'anar construïnt poc a poc una nació cada vegada més lliure i sobirana dins de les pròpies limitacions que comporta pertànyer a un estat com l'espanyol.

continuarem el relat dient que, després del trauma que ja va comportar tot aquest procés, finalment l'estatutet fou aprovat per les Corts espanyoles. Però, resulta que, aquells que també porten flors al nostre heroi nacional, és a dir, socialistes i populars, els primers ho van fer mitjançant el Defensor del Pueblo perque no fos dit, presenten un recurs d'anticonstitucionalitat de l'Estatut en qüestió.

El nostre visitant, a qui haurem hagut de convidar més d'un dia a sopar si pretenem que entengui alguna cosa raonable, haurà sabut que aquell text fou portat a referendum i que el poble de catalunya va votar afirmativament en una altíssima proporció en relació als que van optar pel No. I ens preguntarà: com és que quelcom votat pel poble ha de passar pel cedàç d'un tribunal?

I aquí és quan ens veurem perduts i sense cap possibilitat de donar una resposta raonable. Bé. Només podrem dir: "mira, si poguessim decidir lliurement el nostre futur, si poguessim votar que sí o que no a qualsevol pregunta, des de si estem d'acord en fer una autopista de peatge fins a si volem l'independència del nostre país, això no ens passaria.

Hem de saber on som, hem de tocar de peus a terra, i un cop tinguem clar si volem seguir esent espanyols o no, caldrà que ens posem a treballar sense embuts, dient les coses pel seu nom i lluitant amb totes les nostres armes democràtiques per aconseguir els nostres objectius i aspiracions.

El nostre amic, finalment ha arribat a la conclusió que no érem nosaltres els que inicialment no voliem ser espanyols, i és que ja ens haviem resignat a jugar el joc del catalanisme, nacionalisme, autonomisme, regionalisme i el que fés falta; però comprova amb sorpresa que qui no ens vol és Espanya, o ens vol dominats i sotmesos, ens vol treballant per ells, pagant-los el 42% dels impostos perque en torni només el 10%, ens vol com una colònia ocupada, no ens pretén deixar-nos expressar lliurement, prefereix a la Falange, defensora d'un estat dictatorial espanyol i d'ultradreta, més que no pas deixar-nos crear riquesa, que cada català tingui al cap de l'any 3000 euros més a la butxaca dels que tindria sense el lligam espanyol, o que cada jubilat pogués percebre més de 2000 euros mensuals si no pertanyessim a Espanya.

Penso que enguany s'ha marcat l'inici d'un nou cicle, del de deixar enrere les pedagogies estèrils amb Espanya, que si l'encaix, que si el peix al cove i tota quanta intenció de sortir-nos-en amb la nostra bona fe i política de ma estesa.

Ara, em diu el meu convidat fictici, és quan ja és hora que decidiu entre província o estat, entre seguir dominats o ser lliures...

I, el darrer dia de la seva estada, amb el front arrugat de tant romiar, em preguntarà: I així, en aquest país qui són majoria els nacionalistes/independentistes o els espanyolistes/unionistes? I jo que dic: Mira noi, torna cap a casa i no t'hi capfiquis més. I és que això, aquí, resulta que no funciona així; els nacionalistes/independentistes en lloc d'unir les seves forces el que fan és separar-les i disgregar-se. Els de la dreta espanyola conservadora viuen dels seus atacs sistemàtics a Catalunya, els socialistes espanyolistes governen Catalunya amb l'ajuda dels independentistes i la d'uns altres que van a remolc dels primers.

I així, qui pot defensar els interessos d'aquest país? És molt senzill: Convergència i Unió com a única força majoritària des de la instauració de la democràcia en aquest país, que també només ha vetllat per anar millorant el nostre autogovern mica en mica sense pensar en res més que el progrés de la nació.