dilluns, 13 de juliol de 2009

INCOMPLIMENT I RENDICIÓ

L’acord de finançament PSOE – tripartit
és inacceptable perquè incompleix l’Estatut
en el model, la xifra i els terminis:

􀂃 Una de les principals raons per les que es va fer l’Estatut va ser per aconseguir un millor finançament.
􀂃 Les negociacions ja van tenir lloc en el seu moment. Ara tocava complir la llei.
􀂃 L’acord PSOE-tripartit incompleix l’Estatut. El 50% dels articles de finançament.
􀂃 Amb quina autoritat el tripartit després podrà reclamar el compliment de l’Estatut?
􀂃 CiU diu no a l’acord perquè no respon als interessos dels catalans, però també per respecte a ells, que van aprovar l’Estatut.
􀂃 L’acord no compleix amb la xifra que es desprèn de l’Estatut (5.630 M€): rendiment íntegre de la cistella d’impostos.
􀂃 Salgado no confirma ni desmenteix les xifres del tripartit; no explica quines comunitats estaran per sota de la mitjana; els % que diu que tindran totes les CCAA suma més de 100...
􀂃 L’acord no compleix amb el model: bilateralitat, cistella d’impostos, esforç fiscal de cada comunitat, variable població rectificada (es rebutja el criteri immigració), principi d’ordinalitat, consorci tributari...
􀂃 L’acord no compleix amb els terminis. Se sobrepassa la data límit que fixa l’Estatut: 2011.
􀂃 Salgado reconeix el model és gairebé igual al que va proposar Solbes el desembre. Com és que ara el tripartit l’accepta?
􀂃 Com pot ser que ERC que va dir no a l’Estatut per insuficient ara accepti una retallada? La clau del poder ha passat per davant.
􀂃 El darrer acord de finançament de CiU va ser el pacte de l’Estatut.
􀂃 El 3r any d’aplicació de l’acord del 2001 va donar a Catalunya 3.700 M€ de més.

La dada:

Dèficit fiscal de Catalunya (any 2005): 16.735 M€
Xifra que es desprèn de l’Estatut: 5.630 M€
Dèficit de la Generalitat (any 2008): 4.862 M€
Xifra que ha pactat el tripartit: ? El Govern espanyol ni confirma ni desmenteix les xifres del tripartit.
CiU denuncia que l’acord de finançament que han acordat el Govern espanyol i el tripartit incompleix l’Estatut. En concret, incompleix el 50% dels articles de l’Estatut que aborden el finançament. En aquest sentit, cal posar de manifest que l’acord no s’ajusta a llei ni en el model, ni en la xifra ni els terminis.
Una de les principals raons per les quals es va fer el nou Estatut va ser per resoldre a llarg termini el tema del finançament. Per combatre l’enorme dèficit fiscal que pateix Catalunya i en definitiva per aconseguir que una part més important dels diners dels catalans es quedessin a Catalunya.
Des que es va començar a negociar el finançament l’any passat, CiU ja va advertir que exigiria el compliment estricte de l’Estatut. El text va costar molts esforços de negociació i també va tenir uns costos importants. Però un cop l’Estatut es va convertir en llei, està per complir-se al 100%.
No es pot permetre que només s’apliqui la meitat de la llei. Quan s’aplica una llei, s’aplica i punt.
CiU va ser part decisiva a l’hora de materialitzar el pacte de l’Estatut, va demanar el sí als ciutadans de Catalunya i ara, en coherència, en demanem el compliment íntegre. Quin exemple donaríem els ciutadans si acceptessin l’incompliment d’una llei?
CiU considera que amb aquesta posició treballa per a l’interès dels 7,5 milions de catalans. Una força d’arrel catalanista com és Convergència i Unió ha d’estar en sintonia amb els interesaos del país encara que el corrent d’opinió vagi en una altra direcció. Però CiU no només defensa aquesta postura per interès, sinó també per respecte. Al poble de Catalunya, que va votar majoritàriament sí al referèndum de l’Estatut, ara no li podem dir que es rebaixa.
La nostra posició no és un no per anar en contra d’algú. Ja hem demostrat sobradament que tenim prou sentit de país per dir sí quan cal, i així es va veure fa quinze dies quan vam votar a favor de la llei d’educació, i també va ser així en el Pacte d’Immigració o en el Pacte de Recerca.
Però igualment tenim prou coratge per dir no quan no es compleix la llei.

En què incompleix l’Estatut l’acord PSOE – tripartit?

1. La xifra. No es respecta la xifra que es desprèn de la cistella d’impostos que preveu l’Estatut (50% IRPF, 50% IVA i 58% Impostos Especials): 5.630 M€.
Va costar molt de pactar a l’Estatut els percentatges d’impostos estatals que se cedien. A més a més, aquests percentatges estan calculats d’acord amb les necessitats de la Generalitat.
Per quin motiu hem de renunciar a la totalitat dels diners que ens atorga l’Estatut? Com pot ser que hàgim de tornar una part de la cistella tot i tenir un dèficit fiscal enorme?
Cal denunciar que el Govern espanyol encara no ha parlat de xifres i no “confirma ni desmenteix” la xifra del tripartit. La ministra Salgado assegura que les xifres només són previsions.
És evident que uns diners de més a Catalunya aniran bé. Faltaria més que no augmentessin els recursos. Però si es va fer un Estatut no va ser per això sinó per aconseguir un nou model que fos més just pel nostre país i que contribuís a disminuir el dèficit fiscal.
Zapatero sembla que pretengui descobrir un nou teorema matemàtic: assegura que totes les comunitats autònomes estaran per sobre de la mitjana i continuarà havent-hi mitjana. És evident que és impossible.
Salgado no contesta quan se li pregunta qui quedarà per sota de la mitjana tenint en compte que es diu que Catalunya quedarà per sobre a partir d’ara. Quina seriositat és aquesta?
Si sumem els percentatges que totes les comunitats autònomes diuen que rebran de més suma més de cent.

2. No es compleix el model. S’incompleixen el 50% dels articles de finançament de l’Estatut.
Alguns exemples:
􀂃 No es compleix la bilateralitat.
􀂃 No es compleix el rendiment complet de la cistella d’impostos.
􀂃 No es té en compte el major esforç fiscal que fa Catalunya.
􀂃 No es recull cap de les variables establertes a l’Estatut per rectificar el criteri població (costos diferencials, percentatge d’immigració, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans, i població en situació d’exclusió social). Es rebutja explícitament la immigració com a factor de ponderació.
􀂃 El fons que garanteix els serveis essencials de l’Estat del benestar es reparteix per criteris de població, sense tenir en compte la capacitat fiscal de cada comunitat autònoma.
􀂃 En cap cas no es compleix el principi d’ordinalitat (és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de recursos per càpita de comunitats autònomes un cop feta la contribució a la solidaritat). El tripartit només garanteix que Catalunya se situï en el 105% quan hauria de quedar al 117% perquè es complís el principi.
􀂃 Ha desaparegut tota menció al Consorci Tributari.
􀂃 Desapareix el compromís que recollia el document Solbes sobre la creació d’un grup de treball respecte la capacitat normativa en la fase minorista de l’IVA.

3. S’incompleixen els terminis. L’Estatut diu clarament que en 5 anys des de l’entrada en vigor del text, hi ha d’haver la plena aplicació del nou model de finançament. Això vol dir el 2011.
Per contra, el tripartit ens diu que serà al cap de 6 anys. No es pot hipotecar l’interès de Catalunya d’aquesta manera. Amb quina autoritat reclamarà després el Govern el compliment de l’Estatut si ell mateix incompleix els terminis? És molt inacceptable que el tripartit estigui presumint d’un acord que no compleix el calendari.
􀀵 Quan ahir Elena Salgado va presentar el nou model de finançament va reconèixer que les diferències amb el model que va presentar Pedro Solbes el 30 de desembre eren mínimes. Dit d’una altra manera, la posició del Govern espanyol pràcticament no s’ha mogut des del desembre. Els qui s’han mogut són el tripartit que, un acord que fa uns mesos trobaven inacceptable, ara l’han acceptat. L’interès partidista del PSOE ha passat per davant de l’interès de país.
􀀵 CiU troba incomprensible la posició d’ERC. Un partit que va dir no a l’Estatut, bàsicament perquè trobava que el capítol de finançament era insuficient, ara accepta una retallada en tota regla a l’Estatut. La clau del poder ha passat per davant. Cal destacar que més del 30% de l’executiva d’ERC va votar ahir en contra d’avalar aquest acord.
􀀵 CiU posa de manifest que el President de la Generalitat ha incomplert la promesa que va fer el passat 1 d’octubre a Artur Mas, quan li va assegurar que quan es tanqués la xifra li comunicaria personalment. CiU ha conegut la xifra pels mitjans de comunicació.
􀀵 El darrer pacte de finançament que va fer CiU va ser amb el PSOE i és el que hi ha l’Estatut. En tot cas, si el que vol el tripartit és tirar enrere i veure les xifres del model de l’any 2001 acordat entre CiU i el PP, cal destacar que el tercer any d’aplicació (any 2004), l’acord va aportar a Catalunya 3.700 M€ de més, precisament el mateix al que ara aspira el tripartit per al 2012.
􀀵 Així mateix, si mirem la perspectiva global de l’acord, gràcies a aquell model, entre l’any 2001 i el 2009 els ingressos de la Generalitat provinents del model de finançament han passat de 10.000 a 21.000 milions. És a dir, s’han doblat.