diumenge, 17 d’octubre de 2010

ESTAN DESESPERATS. QUE ES POSIN TRANQUILS!

Un amic em truca i em diu: Has vist el que es diu a....? Jo que contesto que no, però que ja ho miraré a la seva web, tal i com faig de forma habitual.

Llegeixo i reflexiono. Observo desesperació, desencís, preocupació, intenció de fer mal, d'ofendre, d'atacar.... I, penso: Que evidentment, quan comences a veure que en pocs mesos tot s'els acaba, ho entens i és quan s'em genera un extrany sentiment de llàstima barrejat amb el d'una gran satisfacció política.

Quan tens la certesa de fer les coses bé. De treballar amb totes les teves forces en benefici del teu poble. Quan veus que, en només tres anys, aquest govern municipal ha fet molta més feina que en els dotze tristos anys de governs socialistes; aleshores, és també quan t'en adones que tot plegat és conseqüència de la desesperació i la impotència.

M'en adono també que ja fa uns dies, i per tractar-se d'unes opinions sobre un fet puntual que res té a veure amb les meves àrees de govern, vaig eliminar un post d'aquest blog, com faig per raons similars en d'altres ocasions, em fa pensar en que hi haurà qui voldrà entendre que ho he fet a causa de les seves pressions.

Mirin. Ni em retracto ni demano disculpes per opinar. Potser ells no, però jo encara crec en la llibertat d'expressió i en gaudir dels drets democràtics individuals que tant han costat d'assolir. drets que, a la vista del que tothom va poder observar el dia de la vaga General, sí que van ser flagrantment conculcats.

Però, com que aquest blog té l'intenció d'informar sobre el que es fa a les àrees de governació, Comunicació i Joventut, així com opinar sobre qüestions polítiques que considero d'interès, al menys per a mi, ja m'està bé que aquell post no hi sigui, doncs qui cerqui morbo i indigència política, té tot el dret del món a visitar d'altres webs o mitjans, que sota el paraigua de la independència informativa, podran gaudir d'informacions basades en la rumorologia, el m'han dit que i el no contrastar res per tal d'atacar a l'únic enemic a combatre: l'actual govern municipal amb majoria de regidors i regidores de CiU!

No seré jo qui em dediqui a desmentir el que es desmenteix sol, ni si la policia està dividida, o si un Inspector és un càrrec de confiança. Tampoc perdré el temps en desmentir si un vehicle camuflat per a la policia és una mena de taxi o no sé què per a l'alcaldessa.

Tinc massa feina per a dedicar un segon a persones amb tants pocs escrúpols.

Com tots sabeu, d'aquí a un mes i mig s'els acaba el poder a nivell nacional, i d'aquí a vuit mesos s'els acaben definitivament les seves aspiracions a grans ajuntaments com el de barcelona, la Diputació, l'ajuntament de Palau, etc. I no us equivoquessiu: aquest és el problema! Ni el que jo digui al meu blog, ni donar versemblança als rumors, ni res de res. La desesperació i el nerviosisme els fan actuar d'una manera tant i tant baixa i desvergonyida.

La meva tranquil·litat rau en comprovar com cada dia hi ha menys persones que es creuen aquests discursos, i sobre tot, en anar veient com els rellotges electorals avancen impertèrrits cap al final de tanta preintelectualitat política i moral.

Ja he trucat al meu amic. Li he dit: Tranquil, és més del de sempre. Cada cop els queda menys!