En política no tot s'hi val
No fa massa dies va apareixer en una revista de difusió municipal un escrit del partit socialista on se m’acusava de fer servir recursos municipals en benefici i gaudi exclusiu de l’alcaldia a l’hora que n’insinuava l’ús particular.
Amén que aquest escrit està ple d’injuries i calumnies de les quals no em defensaré ni en els mitjans de comunicació ni en aquest plenari, ja que ambdós no són el lloc pertinent per fer palès que el grup del partit socialista de Catalunya ha traspassat la ratlla, roçant inclús la legalitat en les seves afirmacions.
Però si que els llegiré una cosa que no fa massa dies vaig poder llegir, escrit per l’ex primer ministre fracès Edouard Balladur.
La lluita pel poder no descarta cap recurs, fins i tot el menys desitjable. Tot s’admet, no queda recer de l’esguard malèvol: la vida pública (cosa legítima), la vida privada, els fets pastas, les activitats professionals o els actes dels familiars. Si cal, es recorre a intervencions sense cap escrúpol i es paren trampes en les quals ensopega la bona fe i es difonen per tots els canals de la propaganda.
Davant d’aquestes envestides, el polític pot triar: o bé si és més reservat es defensa, facilita proves, contesta les acusacions de les quals n’és objecte,; o bé tornar cop per cop, es posa també a escorcollar, cercar tot allò que pugui perjudicar els seus adversaris, i quan li cal, inventa, menteix.
Finalment el polític pot escollir mantenir-se fora d’una batalla que s’assembla a un pugilat, sense regles ni decència, pot escollir recordar els reptes de la competició sense baixar el nivell als contrincants, marcar el contrast de la prohibició de certs atacs, intentar conservar la dignitat amb la distància. Així mantindrà l’autoestima.
Sra. Padrós i grup del PSC, avui després d’haver escoltat a companys, amics, ciutadans i a mi mateixa, faré cas de les paraules de Balladur.
No em defensaré de quelcom que no he fet malament. Si que aprofitaré per recordar que les coses de la politica tenen una ratlla molt fina que separa el joc net del joc brut, del joc dolent, perniciós, rabiós i indecent; una ratlla que vostès han trepitjat, i creuat sobradament. Quan es juga a aquests jocs és per dos motius possibles; per un costat per que no en saben més i els falta classe de tota mena; o l’altra es que la impotència que senten per no ocupar el poder els cega i no deixa veure les regles del joc.
Ara bé tot polític té dret a la retractació, oportunitat que tenen vostès de fer-ho en el proper número de la mateixa revista on van dir-ho.
Tot i així, ni 50 escrits com el que vostès varen publicar l’altre dia no canviaran la meva forma de defensar i treballar pel meu poble. Ans el contrari, la seva manera de treballar em dóna més força, més empenta. Malgrat el cop inicial i la tristesa de veure que hi ha conciutadans que no saben estar a l’alçada dels ciutadans que representen, sóc més conscient que mai que jo, la Mercè Pla, amb les meves virtuts i els meus defectes sóc una dona que no té més ambició que voler treballar per la nostra gent i faig aquesta feina amb il·lusió. Dedico uns anys de la meva vida a retornar al poble de Palau-Solità i Plegamans tots els moments feliços i les coses meravelloses que m’ha fet viure. Per què la meva responsabilitat com a ciutadana d’aquest poble és aportar tot el possible per què les generacions futures hi visquin millor que ho hem fet les generacions passades.
I creguint-me que amb la seva actitud, no només donen un molt mal exemple a les noves generacions, i no aporten res pel futur del nostre municipi, sinó que a més a més, i el més trist, es deixen la dignitat pel camí.
Moltes gràcies.
