dissabte, 5 de març de 2011

QUINA EMOCIÓ!


Dijous passat vaig experimentar una sensació d'emoció personal extraordinària. En José Félix i en Carles, dos treballadors de l'ajuntament amb mobilitat reduïda, i que per això han de viure lligats a una cadira de rodes, després de prestar els seus serveis a l'ajuntament 27 anys l'un i 12 l'altre, van poder accedir per primera vegada i pels seus propis mitjans al pis superior de la casa consistorial.

Les obres de millora, accessibilitat, climatització, etc, portades a terme a l'edifici de l'ajuntament, han suposat també la instal·lació d'un ascensor. Però, no només això, sino d'altres adaptacions que han fet possible, que malgrat l'existència d'escales a la planta de dalt, es pugui accedir també al Saló de Plens amb cadira de rodes.

L'alcaldessa i jo mateix, vam poder inaugurar amb ells aquest ascensor, i de veritat que em va costar aguantar que no em caigués alguna llàgrima davant el que, potser en aparença no ho sembla, però que, en realitat, qui, com jo coneix les dificultats procedents del patiment d'alguna limitació o minusvalidesa, pot valorar d'una forma especial.

Accedir amb en José Félix, ell i jo sols, a la primera planta amb aquell ascensor, i entrar tots dos al Saló de Plens de la casa consistorial, va fer que, per uns instants no fós capaç de pronunciar cap paraula, doncs, el fet en sí ja significava tant, que resultava sobrer qualsevol comentari.

Donava ben bé la sensació d'haver guanyat una batalla, o potser una guerra; la dels obstacles que la mateixa societat ens posa, davant la incomprensió que hom mai es veurà en unes circumpstàncies que li faran necessari veures en necessitats tant evidents.

Ja va ser un triomf, allà cap al 1993 quan vam instal·lar, essent també jo regidor d'aquest Ajuntament, un sistema d'accés a la planta superior de la casa de Cultura de Can Cortès. Després vingué l'edifici de Promoció Econòmica, el de Serveis Tècnics, el de Serveis Socials recentment, o la ubicació de Ràdio Palau en un lloc del tot accessible al costat de la sala polivalent. Ens faltava l'Ajuntament: i ara hem aixecat la bandera de la victòria final!