dilluns, 13 de maig de 2013

EL FUTUR DELS AJUNTAMENTS I LES REFORMES LEGISLATIVES QUE VENEN

Dissabte passat vaig assistir a la jornada municipalista que Unió Democràtica va organitzar a Badalona. es tractava d'entrar a valorar quins aspectes sobre els governs locals a Catalunya s'han de canviar i en quin sentit, en estricta aplicació de l'Estatut d'Autonomia aprovat al 2006 en el Parlament de Catalunya, i que en això no ha estat ribotejat pel Tribunal polític Constitucional espanyol. I no només era qüestió de conèixer com s'estaven enfocant els treballs per a la seva definitiva redacció abans de presentar el projecte al Parlament, per al seu debat, discussió i aprovació, sino també de fer participar a regidors/es i alcaldes/ses, en la seva elaboració partint de l'experiència pròpia en cadascun dels 947 municipis de Catalunya, l'immensa majoria dels quals governats a hores d'ara per Convergència i Unió.
 
La veritat és que, tot i la reticència que em solen provocar aquests tipus d'actes, ja que, en ocasions, són més d'aparador polític que no pas de treball efectiu, aquesta vegada, es notava que la proposta que hi ha damunt la taula està molt, però que molt ben perfilada i cosida, que s'han tingut en compte les tantes i tantíssimes peculiaritats que presenta el nostre país i que, partint de la tradició municipalista de la formació socialcristiana, es fa des de baix amb la mira posada no només a aplicar l'estatut tant demacrat que tenim, sino també per avançar-nos al que sembla ens podria venir a sobre per la via de la legislació espanyola. I és que, tots tenim en ment la proposta de modificació de la regulació sobre bases del règim local que està preparant des de l'estiu passat el govern espanyol. Sabem que, entre els seus objectius, també hi ha, un cop més, el de trepitjar la legislació catalana i les competències pròpies que ens atorga l'Estatut en aquesta matèria. Per tant, s'ha de treballar bé i fi per intentar tenir la llei aprovada abans d'acabar l'any, però, cal que ho fem aplicant totes les nostres competències i evitant que l'estat espanyol torni a diluïr-nos en una legislació que poc té a veure amb la nostra idiosincràcia.
 
És hora doncs, de clarificar d'una vegada i per totes què i quant han de percebre com a retribució els nostres alcaldes i regidors, quant procedeix disposar de determinats càrrecs de confiança en els ajuntaments, que els Consells comarcals passin a ser un veritable òrgan gestor al servei de les corporacions locals. que s'aprofiti l'actual estructura de les diputacions provincials perquè, ara per ara, esdevinguin vegueries a l'espera que les circumpstàncies polítiques i econòmiques permetin disposar de les set que realment corresponen al país. Cal que la Generalitat sigui l'administració superior en matèria de gerarquia administrativa local, que hi hagi una veritable coordinació entre ajuntaments i consells comarcals, aquests i les vegueries i, per damunt de tot, la Generalitat de Catalunya.
 
Els Consells Comarcals que, a banda del seu personal administratiu i tècnic, haurà de disposar d'un gerent en qualitat de càrrec de confiança però que reuneixi uns requisits mínims de competència i coneixements; però, que deixin d'existir els consellers comarcals substituïnt-los per un consell d'alcaldes que serà qui regirà el funcionament del consell i que, en els casos de més de deu municipis, s'hi crearà una Junta de Govern d'entre tres i set alcaldes. Aquests alcaldes disposaran d'un vot ponderat en funció del nombre d'habitants que representin. Però, caldrà establir els mecanismes de compensació de vot adequats per tal d'evitar que, per exemple, a la nostra comarca no acabi depenent tot el que s'hi discuteixi del que més interessi als alcaldes de Sabadell i Terrassa.
 
En definitiva, hem d'evitar, i per això hi ha pressa, que Espanya ens trepitgi de nou, però, desenvolupant l'Estatut en aquesta matèria, hem d'aprofitar per fer una nova llei que doni respostes clares i efectives a les necessitats del territori. Per això, hem de partir d'aquell principi tant defensat però poc aplicat: el de la subsidiarietat, que vol dir proximitat!