dimarts, 24 de setembre de 2013

VOLEM QUE PALAU ESTIGUI PER LA UNITAT DEL CATALÀ I CONTRA INVENTS COM EL LAPAO

Aquest proper dijous tindrà lloc el primer ple ordinari després de les vacances d'estiu. A continuació reprodueixo la moció que el nostre Grup municipal ha presentat a fi d'adherir-nos com a poble i com a Ajuntament a la lluita per la unitat de la nostra llengua, denunciant aberracions científiques i culturals com la que s'ha produït a l'Aragó:
 

 

MOCIÓ DE SUPORT A LA "NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA" DELS ALCALDES DE LA FRANJA D'ARAGÓ SOBRE EL CATALÀ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

El dia 1 de juny de 2013, una trentena d'alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent s'han compromès a actuar davant la justícia contra la nova Llei de Llengües de l'Aragó. En demanen la derogació i reclamen la continuïtat de l'ensenyament del català a la Franja de Ponent. Mequinensa (Baix Cinca) ha acollit la cimera on s'ha acordat un manifest unitari, la nova 'Declaració de Mequinensa', com a continuïtat de la que fa 30 anys va aconseguir promoure l'ensenyament del català a les escoles de la Franja. L'acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO l'han subscrit alcaldes i regidors de partits diversos, inclòs un regidor del Partit Popular.

 

Els alcaldes s'han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp.

 

Ara els pobles catalanoparlants de l'Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han justificat la denominació de català per la llengua que es parla a la Franja de Ponent.

 

Una de les principals preocupacions dels alcaldes dels pobles aragonesos catalanoparlants és, a banda de la denominació de la llengua, la pèrdua de l'ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, un delsgrans reptes aconseguits fruit de la primera declaració de Mequinensa. (adjuntem document). La segona declaració expressa "la preocupació dels pobles i associació de mares i pares que es posin en perill les titulacions en elsnivells B i C als centres educatius", molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya.

 

Segons la declaració dels alcaldes "la Llei de Llengües de l'Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans" de Catalunya, tot i ser "pròpia, històrica i tradicional de l'Aragó". La declaració lamenta "el ridícul universal" que s'està fent generant aquest conflicte.

 

En concret, la Comissió de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries de 1992 ha emès diversos informes negatius a l'Estat espanyol per la situació del català a la Franja, no per cap Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO).

 

L'Aragó té una realitat lingüística trilingüe i Així ho reconeix internacionalment la comunitat científica. El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d'autoritat lingüística i acadèmica de la llengua catalana a l'Institut d'Estudis Catalans, en qualsevol dels territoris catalanoparlants.

 

La nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua establirà la nova normativització única i conjunta per al català i l'aragonès. Aquesta aberració filològica pretén anihilar el català a la Franja. El projecte de llei reconeix el dret a l'ensenyament de la LAPAO. L'ensenyament d'aquesta pseudollengua acientífica implica la fi de l'ensenyament de la llengua catalana per a la població escolar de la Franja

 

Així mateix,  tots els centres educatius samb un projecte bilingüe o trilingüe en llengua catalana tenen amenaçada la seva pervivència. Si no hi ha classes de català no hi podrà haver assignatures cursades en català, la qual cosa privarà de qualitat i competències educatives a l'alumnat del territori, a més del dret a rebre l'ensenyament de la llengua pròpia.

 

Quant a la relació amb les administracions, elsadministrats tenen potestad d'ús de la LAPAO a més a més de l'ús del castellà, no de manera excloent sinó vinculada. Aquest plantejament és l'statu quo vigent a la gran majoria de les administracions, incomplint la Llei de Llengües de 2009 encara vigent. Els catalanoparlants podrem usar la llengua com a traducció de la redacció castellana prèvia de qualsevol document, vexant qualsevol dret lingüístic reconegut.

 

Aquesta Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l'anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.

 

L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en els seus plens ha estat particularment curós en la seva defensa de la unitat de la llengua catalana, Així  com en la defensa del sistema d'immersió lingüística en el sistema educatiu, únic sistema que en garanteix la seva supervivència i n'evita una minorització progressiva.

 

Aquesta moció està en aquesta línia de defensa de la llengua catalana, especialment en els territoris, com a la Franja d'Aragó, en que la seva protecció està més amenaçada i més sota mínims.

 

Text de la Nova declaració de Mequinensa de l'1 de juny de 2013

 

Reunits a Mequinensa el dia 1 de Juny de 2013, representants dels ajuntaments aragonesos:

 

Albelda, Alcampell, Altorricó, Arens de Lledó, Areny de Noguera, Baldellou, Beceit, Benabarre, Beranuy, Bonansa,Calaceit, Camporrells, Castillonroy, Favara, La Cerollera, La Fresneda, Mequinensa, Montanuy, Peñlarroya de Tastavins, Pont de Montanyana, San Esteban de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolva, Torrent de Cinca, Torrevelilla, Viacamp i Llitera, Saidí.

 

NOVA DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

 

VALOREM, gairebé trenta anys després de la primera Declaració de Mequinensa, el treball realitzat pel Govern d'Aragó, presidit durant aquest temps per diferents partits polítics, a l'ensenyament de la Llengua Catalana als Centres Educatius dels nostres municipis que, amb carácter voluntari, té matriculats més de 4.000 alumnes, repartits en 42 municipis en el curs escolar actual. Així com el conveni amb l'administració educativa catalana que ha permès expedir més de 900 títols nivell B o C dels alumnes aragonesos des de 2009,

 

LAMENTEM el ridícul universal, que han fet el Govern i les Cortsd'Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies d'Aragó, inventant les referències LAPAO i LAPAPYP per a substituir Llengua Catalana i Llengua Aragonesa, sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l'informe negatiu del Consell Escolar d'Aragó.

 

REBUTGEM rotundament els articles 2 i el 5 de la Llei 3/2013, 9 de maig, d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, absolutament innecessaris perquè la identitat d'una llengua no s'estableix per una majoria parlamentària conjuntural en el temps. Amb aquestes modificacions, el Govern d'Aragó renuncia al mandat estatutari per protegir i recuperar les llengües pròpies d'Aragó i condemna definitivament a mort la Llengua Aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans de la Comunitat veïna, malgrat que la llengua catalana també és una llengua pròpia, històrica i tradicional de l'Aragó.

 

EXPRESSEM LA PREOCUPACIÓ dels veïns dels nostres pobles i de les associacions de mares i pares que aquestes modificacions puguin posar en perill la continuïtat de l'ensenyament de la Llengua Catalana i de les titulacions en els nivells B i C en els centres educatius, si el Govern canvia el nom de la assignatura, el seu contingut o la qualificació  del professorat que la imparteix.

 

Per tot lo dit,

 

DEMANEM la derogació immediata de la nova Llei d'ús, promoció i protecció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i la continuïtat de l'ensenyament de les llengües minoritàries pròpies d'Aragó en els centres educatius, Així com el seu ús a les relacions dels parlants amb la Administració Local i Autonòmica.

 

ENS COMPROMETEM a presentar mocions en tots els ajuntaments, que impulsin la formació i el prestigi de la nostra llengua, en lloc de convertir-la en un element de polèmica i de confrontació, reconeixent la competència i l'autoritat filològica de la Universitat de Saragossa, de les institucions acadèmiques i científiques per a establir el nom de les llengües pròpies i les regulacions i normatives necessàries per a garantir la seva recuperació, ensenyament i ús quotidià en les formes oral i escrita.

 

PROMOUREM les actuacions que siguin necessàries davant de la Administració de Justícia, Tribunal Constitucional i autoritats europees per a defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus parlants, tal com estableixen la Constitució espanyola i la Carta Europea de Llengües Minoritàries ratificada per El Regne d'Espanya al 2001.

 

Signat pels alcaldes de:

 

Albelda, Alcampell, Altorricó, Arens de Lledó, Areny de Noguera, Baldellou, Beceit, Benabarre, Beranuy, Bonansa,Calaceit, Camporrells, Castillonroy, Favara, La Cerollera, La Fresneda, Mequinensa, Montanuy, Peñlarroya de Tastavins, Pont de Montanyana, San Esteban de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolva, Torrent de Cinca, Torrevelilla, Viacamp i Llitera, Saidí.

 

 

Per tot el que s'ha exposat, el Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans proposa els següents

 

                                                          ACORDS

 

Primer: Donar suport a la nova "Declaració de Mequinensa" dels alcaldes  i regidors dels municipis de la Franja de Ponent en que s'expressa la preocupació d'aquests pel futur del català a la Franja i la seva normalització, i en contra de diversos aspectes de la llei 3/2013 de les Corts d'Aragó.

 

Segon: Establir contactes amb els impulsors de la nova "Declaració de Mequinensa" de l'1 de juny de 2013, per tal d'explorar la possibilitat de convenis i col•laboracions, especialment en els camps cultural, lingüístic i educatiu.

 

Tercer: Traslladar aquests acords als alcaldes i regidors impulsors de la Declaració, al Govern d'Aragó, a l'Institut d'Estudis Catalans, a la Plataforma per la Llengua i a Òmnium Cultural.