dimecres, 21 de setembre de 2016

DESCONCERT

No sé si us passa a vosaltres. Però, al menys a mi, veient com evoluciona tot plegat, políticament parlant a diferent nivell, em fa pensar molt seriosament en que, efectivament, les coses estan canviant (que ja està bé que així sigui) però que això no vol dir necessàriament que sigui en sentit positiu. I tot això, no només hi reflexiono respecte dels grans temes de país, o a nivell espanyol, que sí que ratlla la indigència moral, ètica i política, sino que també a nivell europeu, amb determinats populismes creixents de forma descontrolada, l'entorn social i polític que es viu als Estats Units com a conseqüència de determinades actituds personals dels candidats a la presidència de la major potència mundial... Però, per què no dir-ho aquesta mena d'ambient també s'encomana en moltes ocasions a les relacions polítiques i socials en el propi municipi.
 
I és que, si ens fixem en Catalunya, la perplexitat s'apodera de nosaltres (o al menys de mi) observant com la determinació clara i diàfana expressada per la gent, que vol dir el poble, durant més de cinc anys consecutius sortint al carrer demandant poder votar sí o no a la independència de Catalunya, es veu sistemàticament entervolida pel dia a dia dels partits, qüestions personals i afanys de protagonisme que no fan altra cosa que anar frenant les aspiracions naturals expressades pels ciutadans. Potser és que jo només em fixo en els partits favorables a la independència i al dret a decidir dels catalans. Però, diria que el mateix passa entre dirigents i partits del cantó més espanyolista, constitucionalista o, com s'en hi vulgui dir!
 
-Si tu dius això, jo ho haig de sortir a matisar de seguida- Jo vull deixar clar que sóc independentista de veritat, i que aquests són uns nouvinguts a la causa-, -Ara organitzo un acte i només convido als amics per deixar clar que amb aquells altres jo no hi tinc gran cosa a veure-, i així tantes i tantes actituds com volgueu. Només cal fullejar cada dia els diaris per adonar-se del miracle que suposa haver arribat tant lluny.
 
Per altra banda, els espanyols incapaços de posar-se d'acord per governar-se, només perquè, en el fons del fons, el seu problema és Catalunya i l'anomenat desafiament independentista. Fins i tot, el tal Felip VI ha de parlar davant l'Assemblea General de l'ONU d'Unidad, respeto a la ley i no sé quàntes proclames suposadament democràtiques.
 
Posicionaments i actituds xenòfobes del tal Trump i dels resorgits moviments d'ultradreta a Europa, no ens fan albirar un futur massa engrescador.
 
Si pensem també en com, també al nostre poble, hi ha qui decideix no fer quelcom perquè l'altre, que se suposa m'hauria de fer costat, no ho fa (encara que no sigui veritat) i per això em serveix com excusa per atacar-lo. O aquells que, per pur interès de notorietat pública, fan veure que volen no sé quin gran equipament pel nostre poble, però, a l'hora de la veritat, posaran tots els entrebancs al seu abast per evitar la seva consecució, i si cal, es posaran a tothom en contra. Però, sembla que l'important és fer-se veure i sentir, que així parlaran de mi encara que malament, com deia en Dalí, i apareixent sempre a l'escena pública, sempre podré disposar d'alguna aspiració futura, encara per determinar.
 
Malgrat tot, sóc optimista de mena. M'agrada la gent amb idees i conviccions, per molt que no hi estigui d'acord. M'agrada el debat i l'enfrontament polític sà, com el que puc tenir amb d'altres representants polítics amb qui discrepo gairebé de forma sistemàtica. Però, quan observes determinades derives que només condueixen al no-res, al desprestigi, al menyspreu, a la desqualificació sistemàtica de l'altre només per fer-se notar...., això és el que em desconcerta.
 
Però, repeteixo, sóc de mena optimista, i segueixo pensant que la força de la gent, és el que acaba posant a cadascú al seu lloc. I això només es detecta votant. Pel que sigui, però votant! I cada quatre anys a nivell municipal, o cada quan faci falta a nivell més global. O votant sí o no a la independència sense especulacions ni subterfugis.
 
Per tant, el que sempre ens cal és treballar amb dignitat i convicció com ho venim fent. La resta ho acabarà valorant la gent tard o d'hora. I la independència serà possible. però la feina ben feta també serà degudament valorada. No en tinc cap dubte, aquí i a reu!
 



Avast logo

El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
www.avast.com