Mercè. Diumenge a la tarda, en mig de l'eufòria provocada per l'acte de proclamació de l'Artur Mas com a candidat a esdevenir, de ben segur, el proper president de Catalunya, vam conèixer la mala notícia de la mort del teu pare.
Tots, en els darrers mesos i setmanes, hem viscut, d'alguna manera, el teu patiment per la malaltia que l'afectava i el saber que la situació era cada cop més irreversible.
Aquesta tarda, he assistit a la cerimònia religiosa del seu comiat, i, en mig de la multitud d'amics i parents presents, he constatat que sou una família exemplar, unida com poques i amb una força indestructible. Heu demostrat que tots junts sou gent de la terra, amb idees i conviccions clares així com amb una fortalesa física i mental que, molt probablement, heu estat per uns moments l'enveja dels assistents.
Sé el molt que t'has estimat al teu pare i el que ell ha significat per a tú. I és per aquest motiu, que des del més sincer dels aprecis, t'ofereixo tot el que estigui al meu abast per ajudar-te en allò que et sigui necessari.
Mercè: Moltes gracies i endavant, que tenim molta feina per fer!
