diumenge, 20 de juny de 2010

IN, DE, IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!!!

Quina il·lusió, quina emoció, quin somni! aquest matí quan he anat a votar a favor de la independència de catalunya en el referendum organitzat per la plataforma Palau-solità i Plegamans Decideix.

Sé que potser és un miratge, no sé si mai ho podré arribar a viure. Però, sé que si entre tots ens hi posem, això és perfectament possible. Amb maneres pacífiques, amb el diàleg per davant, amb convicció, amb la força de tot un poble que, amb la seva gent avocada en l'objectiu comú, vinguin d'on vinguin i siguin com siguin, tots ens mantenim units vers la independència de Catalunya.

Quan he dipositat el meu vot a l'urna, no he pogut evitar que se m'escapés una llàgrima d'emoció. Per uns moments he sentit Catalunya independent, Catalunya deslliurada de tanta ocupació, de tanta explotació de tanta ferida acumulada al llarg de poc més de tres-cents anys de tropes borbòniques dins del nostre territori nacional.

Després de 300 anys d'ocupació espanyola, si ha resistit la llengua de la forma com ho ha fet, si hem aconseguit integrar tota la gent que, en els diversos intents de neteja ètnica portats a terme sobre tot durant els darrers cent anys, i si, hem aconseguit que en gran mesura aquests són els probables artífex de la futura independència, és que ensmereixem, deixar de ser expoliats, deixar de ser espanyols, com mai ho hem volgut ser, i constituir-nos d'una vegada i per totes, en la nació lliure dins les altres nacions lliures del món en autèntiques condicions d'igualtat de drets i obligacions.

avui, un total de 1422 palauencs i plegamanins han acudit lliurement a les urnes per expressar-se a favor de la independència de Catalunya, convocats per la gent del poble, mitjançant la força que els dona la pròpia convicció de llur catalanitat, la seva dignitat que volen personal i com a poble, i, sense mitjans, sense les arms i poder mediàtic que donen les institucions, els partits polítics, etc, és a dir, des de baix de tot, s'ha aconseguit quelcom impensable fins ara. Sabem que hi ha un mínim de 1400 persones al nostre poble favorables a la independència de Catalunya, i hem de treballar perquè en ben pocs anys, siguin molts més els que estiguin disposats a expressar-ho públicament com ho han fet avui.

Potser sí, no ho sé, que encara no estem preparats per a un referendum vinculant sobre aquesta qüestió. Sí sé que s'ha fet un pas endavant, i que, poc a poc, amb convicció, sense rencúnies personals ni partidistes, unint esforços amb l'objectiu clar, aconseguirem que, en ben pocs anys, la independència de catalunya deixi de ser un somni, una il·lusió i una emoció com la qe he sentit aquest matí.

VISCA CATALUNYA LLIURE!